noms dans le fil d’Ariane
Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins. Anteriorment s'havien considerat com a un embrancament separat, però ara són universalment considerats com a un grup derivat d'annèl·lids.[3][4][5][6] Són un grup de difícil fossilització i els primers espècimens coneguts són del Carbonífer Superior (Pennsylvanià) a Amèrica del Nord. Tanmateix, algun fòssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambrià.
Són cucs marins semblants en mida i hàbits als sipúnculs. Moltes espècies com les dels gèneres Echiurus, Urechis, i Ikeda, viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i corall. Thalassema mellita, que viu a la costa sud-occidental dels EUA habita en els exoesquelets de clipesteroids morts. Hi entren quan són molt petits i després esdevenen massa grans per sortir-ne.
La majoria d'equiürs viuen en aigües poc profundes, però també hi ha formes d'alta mar. S'han descrit unes 140 espècies. S'han descrit més de 230 espècies.[7]
El cos dels equiürs està compost per un tronc cilíndric en forma de salsitxa i una probòscide anterior. Normalment són color gris o marró, però n'hi ha alguns com els Bonellia, que són verds, i d'altres són rojos o roses. Uns pocs són transparents. La probòscide és una llarga i plana projecció del cap i no pot ser retreta en el tronc.
Està poc estudiat, amb l'excepció de l'espècie Bonellia viridis. Bonellia produeix un pigment d'un verd llampant en la seva pell conegut com a bonel·lina. Les larves planctòniques de Bonellia són molt sensibles a la presència d'aquest compost, que fa que es desenvolupin en mascles que la femella adulta inhalarà. Sobreviuen com a un organisme productor d'esperma semiparàsit que viu en una cambra especialitzada del cos.
En presència de llum, la bonel·lina és un biocida molt efectiu contra els bacteris i larves d'altres organismes, encara que també els eritròcits, en els tests de laboratori.
Els equiürs (Echiura) són un petit grup d'animals marins. Anteriorment s'havien considerat com a un embrancament separat, però ara són universalment considerats com a un grup derivat d'annèl·lids. Són un grup de difícil fossilització i els primers espècimens coneguts són del Carbonífer Superior (Pennsylvanià) a Amèrica del Nord. Tanmateix, algun fòssils de caus en forma d'U suggereixen que podrien datar del Cambrià.
Són cucs marins semblants en mida i hàbits als sipúnculs. Moltes espècies com les dels gèneres Echiurus, Urechis, i Ikeda, viuen cataus en la sorra i el llot; d'altres viuen en esquerdes en roques i corall. Thalassema mellita, que viu a la costa sud-occidental dels EUA habita en els exoesquelets de clipesteroids morts. Hi entren quan són molt petits i després esdevenen massa grans per sortir-ne.
La majoria d'equiürs viuen en aigües poc profundes, però també hi ha formes d'alta mar. S'han descrit unes 140 espècies. S'han descrit més de 230 espècies.
