Légine Australe

La nototènia negra (Dissostichus eleginoides) és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.^[5]

Descripció

• Pot arribar a fer 215 cm de llargària màxima (normalment, en fa 70) i 9.600 g de pes.
• Cos fusiforme, més aviat allargat i recobert d'escates grans i més o menys suaus.
• Els adults presenten un color marró grisenc amb franges fosques més o menys visibles. Aleta dorsal espinosa i vorejada distalment per una zona fosca. Els juvenils no tenen franges transversals i, normalment, presenten un color marró grisós o gris acerat.
• Galtes i opercles amb escates petites.
• Boca grossa.
• Dues aletes dorsals: la primera amb 8-11 espines flexibles i la segona amb 26-30 radis tous.
• 26-30 radis a l'aleta anal.
• Aletes pectorals grosses, en forma de ventall, amb 24 radis i molt més llargues que les pelvianes.
• 8-10 espines i 28-30 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 28-30 radis tous a l'anal.
• 53-54 vèrtebres.
• 88-104 escates a la línia lateral superior i 61-77 a la inferior.
• No té en la seua sang substàncies anticongelants com altres peixos antàrtics.^[6][7][8]

Reproducció

Els ous i les larves són grossos, i arriba a la maduresa sexual entre els 6 i els 8 anys de vida (quan fa 45 cm de llargada aproximadament).^[8]

Alimentació

Les larves es nodreixen de zooplàncton i els juvenils de krill i peixets.^[8]

Depredadors

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris),^[9] el catxalot (Physeter macrocephalus) i l'orca (Orcinus orca); a les illes del Príncep Eduard per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella),^[10] i, a les illes Malvines, per Cottoperca gobio,^[11] Salilota australis, Bathyraja brachyurops, Bathyraja griseocauda i Bathyraja albomaculata.^[12][13][8]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic, oceanòdrom (fa migracions entre les zones de fresa i les d'alimentació)^[14] i de clima temperat (33°S-66°S, 77°W-180°E), el qual viu entre 50 i 3.850 m de fondària^[15] (normalment, entre 70 i 1.500).^[16][6]

Distribució geogràfica

Es troba des del sud de Xile fins a la Patagònia argentina^[17][18][19] i les illes Malvines; el Pacífic sud-occidental (l'illa Macquarie) i l'oceà Antàrtic (Geòrgia del Sud).^[20][21] També és present a les illes subantàrtiques^[22] i les elevacions submarines de l'Índic sud.^{[23][6][24][25][26]}

Ús comercial

És emprat com a aliment^[27] (tot i que hom sospita que conté alts nivells de mercuri),^[28] encara que els mètodes de pesca emprats per a la seua captura són problemàtics (la pesca d'arrossegament fa malbé el fons marí i els quilòmetres de palangres amb carnada ofeguen els albatros i d'altres aus marines en perill d'extinció).^[29][30]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[6]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Clover, Charles, 2004. The End of the Line: How overfishing is changing the world and what we eat. Ebury Press, Londres. ISBN 0-09-189780-7.
• Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
• Doussau de Bazignan, M. i C. Ozouf-Costaz, 1985. Une technique rapide d'analyse chromosomique appliquee a sept especes de poissons antarctiques. Cybium 9(1):57-74.
• Duhamel, Guy; Nicolas Gasco i Patrick Davaine, 2005: Poissons des îles Kerguelen et Crozet, guide régional de l'océan austral. Muséum national d'histoire naturelle. París. ISBN 2-85653-578-X.
• FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
• Froese, R., 1998. Length-weight relationships for 18 less-studied fish species. J. Appl. Ichthyol. 14:117-118.
• Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
• Knecht, G. Bruce, 2006. Hooked: Pirates, Poaching, and the Perfect Fish. Rodale Books, Nova York. ISBN 1-59486-110-2.
• Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
• Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
• Ozouf-Costaz, C. i M. Doussau de Bazignan, 1987. Chromosome relationships among 15 species of Nototheniidae. P. 413-419. A: Kullander, S.O i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the V Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm, Suècia.
• Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquiespècies

• BioLib (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• NCBI (anglès)
• AQUATAB
• World Register of Marine Species (anglès)
• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• U.S. Food and Drug Administration (anglès)
• Toothfish at risk from illegal catches (anglès)
• Chilean Sea Bass Frequently Asked Questions - U.S. Department of State (anglès)