noms dans le fil d’Ariane
Els haplorins (Haplorrhini, del grec Haplos, simple i rhinos, nas), són un ample grup de primats entre els quals s'inclouen els humans. S'anomenen així per què manquen d'una membrana al voltant dels narius (rinari) i de vibrisas al musell, al contrari que els primats estrepsirins com els lèmurs. Aquestes dues característiques apareixen també en molts d'altres mamífers: rates, gossos, etc.
Els haplorins han perdut la funció de l'enzim terminal que fabrica la vitamina C, mentre que els estrepsirins, com la majoria dels altres ordres de mamífers, han mantingut aquest enzim i la capacitat de fabricació de la vitamina C.[1]
El rinari sol estar dividit horitzontalment en dues seccions i hi ha autores que consideren el solc de sota de la nariu dels haplorins un vestigi d'aquesta segmentació. Tots els haplorins tenen un úter de cambra única, a excepció dels tàrsids, que tenen un úter bicorne com els estrepsirins. Solen parir una única cria i el temps que passen amb ella és més llarg que el dels estrepsirins. El cos a més és més gran, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.
El omòmids, un grup extingit de prosimis, es considera més pròxim als tàrsids que als estrepsirins i es creu que serien els més antics haplorins. Es creu que els haplorins se separaren dels estrepsirins fa 63 crons. La primera divisió en el clade cap als tàrsids es produí en teoria fa 58.
La resta, els simis, inclou els platirins (micos del nou món) i els catarins. Fins fa poc es creia que ambdós llinatges s'havien separat a Àfrica, però actualment, amb els fòssils trobats al Pakistan de Bugtipithecus inexpectans, Phileosimias kamali i Phileosimias brahuiorum es replanteja aquesta asseveració.
El següent és la classificació, en relació a l'ordre dels primats,[2][3] de les famílies vivents d'haplorins:
msw3
Els haplorins (Haplorrhini, del grec Haplos, simple i rhinos, nas), són un ample grup de primats entre els quals s'inclouen els humans. S'anomenen així per què manquen d'una membrana al voltant dels narius (rinari) i de vibrisas al musell, al contrari que els primats estrepsirins com els lèmurs. Aquestes dues característiques apareixen també en molts d'altres mamífers: rates, gossos, etc.
Els haplorins han perdut la funció de l'enzim terminal que fabrica la vitamina C, mentre que els estrepsirins, com la majoria dels altres ordres de mamífers, han mantingut aquest enzim i la capacitat de fabricació de la vitamina C.
El rinari sol estar dividit horitzontalment en dues seccions i hi ha autores que consideren el solc de sota de la nariu dels haplorins un vestigi d'aquesta segmentació. Tots els haplorins tenen un úter de cambra única, a excepció dels tàrsids, que tenen un úter bicorne com els estrepsirins. Solen parir una única cria i el temps que passen amb ella és més llarg que el dels estrepsirins. El cos a més és més gran, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.
