nimet breadcrumb-navigoinnissa
Synbranchidae és una família de peixos de l'ordre dels Synbranchiformes. Són peixos externament molt similars a l'anguila.
Estan dividits en els següents gèneres:
Synbranchidae és una família de peixos de l'ordre dels Synbranchiformes. Són peixos externament molt similars a l'anguila.
Die Kiemenschlitzaale (Synbranchidae (Gr.: Syn, Symphysis, „brangchia“ = Kieme)), früher auch als Kurzschwanzaale bezeichnet, sind eine Familie aalähnlicher, hochspezialisierter Knochenfische. Sie kommen disjunkt in tropischen und subtropischen Süßgewässern in Mittel- und Südamerika, Afrika (Sierra Leone bis Elfenbeinküste), Asien, Neuguinea und Nordaustralien vor.
Kiemenschlitzaale haben einen aalartigen Körper, ohne Brust- und Bauchflossen. Die Brustflossen sind in frühen Jugendstadien einiger Arten noch vorhanden. Rücken- und Afterflosse sind nur rudimentär vorhanden und zu einem fleischigen Grat ohne Flossenstacheln geworden. Eine Schwanzflosse ist nur noch bei Macrotrema caligans vorhanden, bei den übrigen Arten rudimentär oder völlig fehlend. Bis auf die Arten der Untergattung Amphipnous von Monopterus sind alle Kiemenschlitzaalarten schuppenlos. Die Augen sind klein, bei einigen Arten liegen sie unter der Haut, so dass die Tiere blind sind. Die vorderen und hinteren Nasenöffnungen liegen weit auseinander. Das Palatoquadratum (der Oberkiefer) ist mit zwei Stellen am Schädel (Neurocranum) befestigt, vorne, in der Nasenregion, und hinten unter Vermittlung der Hyomandibel (Kieferstiel). Damit sind die Kiemenschlitzaale die einzigen Teleostei mit amphistyler Kieferaufhängung. Die Kiemenöffnungen sind klein und befinden sich als Pore oder kleiner Schlitz in der Kehlregion. Nur Macrotrema caligans hat normal große Kiemenschlitze, die unterhalb der Kehle zusammengewachsen sind. Kiemenschlitzaale können Luft atmen und nehmen die Luft über gefäßreiche Membranen im Schlund, lungenähnliche Aussackungen des Kiemenraums oder einem besonderen Abschnitt des Hinterdarms auf. Letztere geben die verbrauchte Luft durch den Anus ab. Die Anzahl der Branchiostegalstrahlen liegt bei vier bis sechs, die der Wirbel bei 98 bis 188, davon 51 bis 135 Rumpfwirbel. Rippen fehlen, ebenso wenig ist eine Schwimmblase vorhanden. Die meisten Kiemenschlitzaale sind protogyne (weiblichen Geschlechtsorgane reifen zuerst) Hermaphroditen. Sie werden 8,5 Zentimeter bis 1,5 Meter lang.
Kiemenschlitzaale leben oft in sumpfigen Habitaten, viele auch im Brackwasser. Sie bewegen sich teilweise im Schlamm grabend fort. Einige Arten sind spezialisierte Höhlenbewohner. Zum Luftholen kommen sie regelmäßig an die Wasseroberfläche oder sie stehen senkrecht im Wasser, mit der Schnauze an der Wasseroberfläche und den abgewinkelten Schwanz am Gewässerboden. Trockenzeiten überleben sie eingegraben im Schlamm mit reduziertem Sauerstoffbedarf und Atmung (Sommerschlaf). Bei einigen Arten wurde Brutpflege beobachtet, sie bauen ein Schaumnest, in das sie die Eier legen. Kiemenschlitzaale ernähren sich von Würmern, Insekten und deren Larven, kleinen Krebstieren, Fischen und Fröschen.
Die Kiemenschlitzaale (Synbranchidae (Gr.: Syn, Symphysis, „brangchia“ = Kieme)), früher auch als Kurzschwanzaale bezeichnet, sind eine Familie aalähnlicher, hochspezialisierter Knochenfische. Sie kommen disjunkt in tropischen und subtropischen Süßgewässern in Mittel- und Südamerika, Afrika (Sierra Leone bis Elfenbeinküste), Asien, Neuguinea und Nordaustralien vor.
Belut nyaéta ngaran salah sahiji jenis lauk cai anu wangun awakna buleud manjang tur ngan miboga cécépét tonggong sarta awakna leueur.[1] Belut karesepna ngadahar anak lauk anu laleutik kénéh.[1] Biasana hirup di sérang, di ranca sarta di walungan leutik.[1] Di Indonésia ti saprak taun 1979, belut mimiti dipikawanoh tur dipikaresep minangka bahan kadaharan, nepi ka ayeuna belut loba dibudidayakeun sarta jadi salah sahiji komoditas ékspor.[1]
Belut ngandung protéin anu lumayan luhung.[2] Jumlah protéin anu aya dina daging belut kurang leuwih sarua jeung jumlah protéin anu aya dina daging sapi, sarta leuwih luhung batan jumlah protéin dina endog.[2] Lian ti éta, belut ogé ngandung asam essensial, asam nonessensial, fosfor, zat beusi, vitamin A, jeung vitamin B.[2] Fosor nu aya dina belut leuwih loba batan nu aya dina endog, mangpaat pikeun kaséhatan tulang pikeun nyingkahan ostéoporosis, sedengkeun zat beusi mah mangpaatna pikeun ngalancarkeun aliran getih sangkan teu kataranjang kasakit 5L (lemah, letih, lelah, lesu, lunglai).[2] Ari vitamin A alus pikeun kaséhatan panon jeung sistem reproduksi, sedengkeun vitamin B alus pikeun ngembangna uteuk, ngawangun sél getih beureum, jeung protéin dina awak urang.[2]
Belut mangrupa jenis lauk nu bisa robah wanda jinisna (hermaprodit) nyaéta lamun keur ngora mah wanda jinisna téh bikang, tuluy sanggeus sawawa robah jadi jalu.[1]
Belut nyaéta ngaran salah sahiji jenis lauk cai anu wangun awakna buleud manjang tur ngan miboga cécépét tonggong sarta awakna leueur. Belut karesepna ngadahar anak lauk anu laleutik kénéh. Biasana hirup di sérang, di ranca sarta di walungan leutik. Di Indonésia ti saprak taun 1979, belut mimiti dipikawanoh tur dipikaresep minangka bahan kadaharan, nepi ka ayeuna belut loba dibudidayakeun sarta jadi salah sahiji komoditas ékspor.
Welut iku saklompok iwak awujud memper ula kang kalebu sajeroning suku Synbranchidae. Suku iki dumadi saka patang genera kanthi total 20 jinis. Jinis-jinisé akèh kang durung dirinci kanthi pepak saéngga angka-angka iku bisa owah. Anggotané asipat pantropis (tinemu ing kabèh laladan tropika).
Welut béda karo sidat, kang kerep dianggep padha. Welut imung duwé sirip ing buntut kang uga karedhuksi, déné sidat isih duwé sirip kang cetha. Ciri khas welut liyané ya iku ora mawa sisik (utawa mung sethithik), bisa ambegan saka udara, bukaan angsang ciut, ora duwé kanthong langi lan balung iga. Welut praktis minangka kéwan banyu tawa, déné akèh-akèhé sidat urip ing segara sanadyan ana uga kang urip ing banyu tawa. Mata welut akèh-akèhé ora bisa fungsi kanthi apik; jinis-jinis kang manggon ing guwa malahan wuta.
Ukuran awak warna-warna. Monopterus indicus mung ukuran 8,5 cm, déné welut marmer Synbranchus marmoratus diweruhui bisa nganti 1,5m. Welut sawah, kang biyasa tinemu ing sawah lan didol kanggo mangan, bisa dawané nganti watara 1m (sajeroning basa Betawi karan moa).
Akèh-akèhé welut ora seneng nglangi lan luwih seneng ndhelik ing sajeroning blethok. Kabèh welut iku pamangsa. Pratélan mangsané racaké wujud kéwan-kéwan cilik ing rawa utawa kali, kaya ta iwak, kodhok, gegremet, sarta krustasea cilik.
Welut iku saklompok iwak awujud memper ula kang kalebu sajeroning suku Synbranchidae. Suku iki dumadi saka patang genera kanthi total 20 jinis. Jinis-jinisé akèh kang durung dirinci kanthi pepak saéngga angka-angka iku bisa owah. Anggotané asipat pantropis (tinemu ing kabèh laladan tropika).
Welut béda karo sidat, kang kerep dianggep padha. Welut imung duwé sirip ing buntut kang uga karedhuksi, déné sidat isih duwé sirip kang cetha. Ciri khas welut liyané ya iku ora mawa sisik (utawa mung sethithik), bisa ambegan saka udara, bukaan angsang ciut, ora duwé kanthong langi lan balung iga. Welut praktis minangka kéwan banyu tawa, déné akèh-akèhé sidat urip ing segara sanadyan ana uga kang urip ing banyu tawa. Mata welut akèh-akèhé ora bisa fungsi kanthi apik; jinis-jinis kang manggon ing guwa malahan wuta.
Ukuran awak warna-warna. Monopterus indicus mung ukuran 8,5 cm, déné welut marmer Synbranchus marmoratus diweruhui bisa nganti 1,5m. Welut sawah, kang biyasa tinemu ing sawah lan didol kanggo mangan, bisa dawané nganti watara 1m (sajeroning basa Betawi karan moa).
Akèh-akèhé welut ora seneng nglangi lan luwih seneng ndhelik ing sajeroning blethok. Kabèh welut iku pamangsa. Pratélan mangsané racaké wujud kéwan-kéwan cilik ing rawa utawa kali, kaya ta iwak, kodhok, gegremet, sarta krustasea cilik.
Куртбалыксөрөйлөр — (лат. Synbranchidae) туташбакалоордуу балыктардын бир тукуму.
Lindung inggih punika silih sinunggil soroh beburon. Lindung madué awak sané lanjar. Lindung basa Indonesiané inggih punika Belut. Awak lindungé belig sawiréh wénten lendir ring awaknyané. Lindung meneng ring song-song sané wénten ring carik utawi tukad. Lindung dados kaajeng tur kaanggén sanganan, umpaminé krupuk lindung, lindung goréng, saté lindung, miwah sané lianan.
Lindung inggih punika silih sinunggil soroh beburon. Lindung madué awak sané lanjar. Lindung basa Indonesiané inggih punika Belut. Awak lindungé belig sawiréh wénten lendir ring awaknyané. Lindung meneng ring song-song sané wénten ring carik utawi tukad. Lindung dados kaajeng tur kaanggén sanganan, umpaminé krupuk lindung, lindung goréng, saté lindung, miwah sané lianan.
Walut (Bahasa Indunisia : belut, Bahasa Jawa : welut) adalah sakalompok iwak babantuk mirip ular nang tamasuk dalam suku Synbranchidae. Suku nang ini ada ampat genera wan sabarataanya 20 macam. Jenis-macamnya banyak nang baluman dicuray sacara langkap sahingga angka-angka nang itu masih kawa ba'ubah. Anggotanya basifat pantropis (kawa tahaga di samunyaan banua tropika).
Walut babeda lawan sidat, nang rancak tapahurup maminanduinya. Iwak nang ini kawaai disambat kada ba'isi sirip, kacuali sirip buntut nang jua ta-eduksi, samantara sidat magun (masih) ba'isi sirip nang jelas. Ciri khas walut nang lain adalah kada basisik (atawa wastu sadikit haja), kawa bahinak di udara, bukaan insang kipit, kada ba'isi kantung gasan bakunyung wan tulang rusuk. Walut bujuran satua banyu darat, samantara kabanyakan sidat hidup di laut tagal ha ada jua nang hidup di banyu tawar. Mata walut kabanyakan kada bafungsi baik; macam-macam nang bagana di dalam guha malah matanya picak kada kawa malihat.
Ukuran awak bavariasi. Monopterus indicus wastu ba'ukuran 8,5 cm, samantara walut marmer Synbranchus marmoratus dikatahui panjangnya mau ay sampai 1,5m. walut pahumaan gin, nang biasa tahaga di pahumaan wan dijual gasan dimakan, panjangnya bisa ay sampay sakitar 1 meter (dalam basa Betawi disambat moa).
Kabanyakan walut kada katuju bakunyung awan jua walut katuju banar basambunyi di dalam licak. Samunyaan walut adalah pamangsa. Daftar mangsanya biasanya satua-satua halus di rawa atawa sungai, nangkaya iwak, kodok, sarangga, wan jua krustasea halus.
Walut (Bahasa Indunisia : belut, Bahasa Jawa : welut) adalah sakalompok iwak babantuk mirip ular nang tamasuk dalam suku Synbranchidae. Suku nang ini ada ampat genera wan sabarataanya 20 macam. Jenis-macamnya banyak nang baluman dicuray sacara langkap sahingga angka-angka nang itu masih kawa ba'ubah. Anggotanya basifat pantropis (kawa tahaga di samunyaan banua tropika).
Walut babeda lawan sidat, nang rancak tapahurup maminanduinya. Iwak nang ini kawaai disambat kada ba'isi sirip, kacuali sirip buntut nang jua ta-eduksi, samantara sidat magun (masih) ba'isi sirip nang jelas. Ciri khas walut nang lain adalah kada basisik (atawa wastu sadikit haja), kawa bahinak di udara, bukaan insang kipit, kada ba'isi kantung gasan bakunyung wan tulang rusuk. Walut bujuran satua banyu darat, samantara kabanyakan sidat hidup di laut tagal ha ada jua nang hidup di banyu tawar. Mata walut kabanyakan kada bafungsi baik; macam-macam nang bagana di dalam guha malah matanya picak kada kawa malihat.
Ukuran awak bavariasi. Monopterus indicus wastu ba'ukuran 8,5 cm, samantara walut marmer Synbranchus marmoratus dikatahui panjangnya mau ay sampai 1,5m. walut pahumaan gin, nang biasa tahaga di pahumaan wan dijual gasan dimakan, panjangnya bisa ay sampay sakitar 1 meter (dalam basa Betawi disambat moa).
Kabanyakan walut kada katuju bakunyung awan jua walut katuju banar basambunyi di dalam licak. Samunyaan walut adalah pamangsa. Daftar mangsanya biasanya satua-satua halus di rawa atawa sungai, nangkaya iwak, kodok, sarangga, wan jua krustasea halus.
The swamp eels (also written "swamp-eels") are a family (Synbranchidae) of freshwater eel-like fishes of the tropics and subtropics.[4] Most species are able to breathe air and typically live in marshes, ponds and damp places, sometimes burying themselves in the mud if the water source dries up. They have various adaptations to suit this lifestyle; they are long and slender, they lack pectoral and pelvic fins, and their dorsal and anal fins are vestigial, making them limbless vertebrates. They lack scales and a swimbladder, and their gills open on the throat in a slit or pore. Oxygen can be absorbed through the lining of the mouth and pharynx, which is rich in blood vessels and acts as a "lung".
Although adult swamp eels have virtually no fins, the larvae have large pectoral fins which they use to fan water over their bodies, thus ensuring gas exchange before their adult breathing apparatus develops. When about a fortnight old they shed these fins and assume the adult form. Most species of swamp eel are hermaphrodite, starting life as females and later changing to males, though some individuals start life as males and do not change sex.
In the Jiangnan region of China, swamp eels are eaten as a delicacy, usually cooked as part of a stir-fry or casserole.
It is known as Kusia (কুচিয়া) in Assam and Bangladesh. It is considered a delicacy and cooked with curry as part of Assamese cuisine.
The marbled swamp eel, Synbranchus marmoratus, has been recorded at up to 150 cm (59 in) in length,[5] while the Bombay swamp eel, Monopterus indicus, reaches no more than 8.5 cm (3.3 in).
Swamp eels are almost entirely finless; the pectoral and pelvic fins are absent, the dorsal and anal fins are vestigial, reduced to rayless ridges, and the caudal fin ranges from small to absent, depending on species. Almost all of the species lack scales. The eyes are small, and in some cave-dwelling species, they are beneath the skin, so the fish is blind. The gill membranes are fused, and the gill opening is either a slit or pore underneath the throat. The swim bladder and ribs are also absent. These are all believed to be adaptations for burrowing into soft mud during periods of drought, and swamp eels are often found in the mud underneath a dried-up pond.[5]
Most of the species can breathe air, allowing them to survive in low-oxygenated water, and to migrate overland between ponds on wet nights. The linings of the mouth and pharynx are highly vascularised, acting as primitive but efficient lungs. Although swamp eels are not themselves related to amphibians, this lifestyle may well resemble those of the fish from which the land animals evolved during the Devonian period.[5]
Although the adults are virtually finless, the larvae are born with greatly enlarged pectoral fins. The fins are used to propel streams of oxygenated water from the surface along the larva's body. The skin of the larva is thin and vascularised, allowing it to extract oxygen from this stream of water. As the fish grows, the adult air-breathing organ begins to develop, and it no longer requires the fins. At the age of about two weeks, the larva suddenly sheds the pectoral fins, and takes on the adult form.[5]
Most species are protogynous hermaphrodites, that is, most individuals begin life as females, but later change into males. This typically occurs around four years of age, although a small number of individuals are born male and remain so throughout their lives.[5]
The family Synbranchidae is divided into four gerera as follows:[6]
In Indonesia swamp eel is called belut, and are commonly harvested from water ponds of rice paddies and become the protein source for rural population in Indonesia. Swamp eel is usually stir fried served with sambal hot chili sauce as belut penyet, curried, or deep fried to achieve crispy texture as kripik belut.[7]
In the Jiangnan region of China, swamp eels are a delicacy, usually cooked in stirfries or casseroles. The recipe usually calls for garlic, scallions, bamboo shoots, rice wine, sugar, starch, and soy sauce with prodigious amounts of vegetable oil. It is popular in the region from Shanghai to Nanjing. The Chinese name in pinyin of this dish is chao shan hu. The name of the swamp eel is shan yu or huang shan.
In Assam swamp eels are considered a delicacy and prepared as curry or dry fry. It is believed there that these are good source of iron and good for blood deficiency.
As of 2021, eleven species were listed by the IUCN as species of special concern: Typhlosynbranchus boueti (Liberian swamp eel), Rakthamichthys indicus (Malabar swamp eel), Rakthamichthys roseni, Rakthamichthys digressus, and Ophichthys hodgarti have been classified as data deficient, meaning that they require more study to determine their conservation status. Ophichthys indicus (Bombay swamp eel) is classified as vulnerable. Ophichthys fossorius (Malabar swampeel), Ophisternon infernale (blind swamp eel), Ophisternon candidum (the blind cave eel), and Ophisternon afrum (Guinea swamp eel) are classified as endangered. Ophichthys desilvai (Desilvai's blind eel) is classified as critically endangered.[8]
On the other side of the endangerment issue, invasive swamp eels in Florida are a major threat to populations of crayfish and some other small species.[9][10]
The swamp eels (also written "swamp-eels") are a family (Synbranchidae) of freshwater eel-like fishes of the tropics and subtropics. Most species are able to breathe air and typically live in marshes, ponds and damp places, sometimes burying themselves in the mud if the water source dries up. They have various adaptations to suit this lifestyle; they are long and slender, they lack pectoral and pelvic fins, and their dorsal and anal fins are vestigial, making them limbless vertebrates. They lack scales and a swimbladder, and their gills open on the throat in a slit or pore. Oxygen can be absorbed through the lining of the mouth and pharynx, which is rich in blood vessels and acts as a "lung".
Although adult swamp eels have virtually no fins, the larvae have large pectoral fins which they use to fan water over their bodies, thus ensuring gas exchange before their adult breathing apparatus develops. When about a fortnight old they shed these fins and assume the adult form. Most species of swamp eel are hermaphrodite, starting life as females and later changing to males, though some individuals start life as males and do not change sex.
In the Jiangnan region of China, swamp eels are eaten as a delicacy, usually cooked as part of a stir-fry or casserole.
It is known as Kusia (কুচিয়া) in Assam and Bangladesh. It is considered a delicacy and cooked with curry as part of Assamese cuisine.
Las anguilas de lodo son la familia Synbranchidae de peces, la única del suborden Synbranchoidei incluido en el orden Synbranchiformes, fundamentalmente de agua dulce tropical y subtropical pero ocasionalmente en estuarios, distribuidos por México, Centroamérica, Sudamérica, Asia, Indonesia y oeste de África.[1]
Su nombre procede del griego: syn- (crecido juntos) + brangchia (branquias).[2]
Son peces de forma serpentiforme suelen carecer de escamas; sus aletas dorsal y anal son vestigiales, similares a pliegues, y carecen de aletas pectorales o pélvicas, las membranas branquiales están fusionadas, y la abertura branquial es o bien un corte o un poro por debajo de la garganta. La vejiga natatoria y las costillas también están ausentes. Habitan en aguas dulces y salobres, templadas a tropicales (por lo menos estuarios). Se consideran un grupo avanzado de teleósteos, con una distribución amplia en Centro y Sudamérica, indias Occidentales, extremo oeste de África central, sureste asiático, archipiélago indoaustraliano y noroeste de Australia. Pueden vivir fuera del agua y tienen ámbitos excavadores. Suelen respirar aire; son capaces de utilizar el oxígeno libre, respirando de manera bucofaríngea o intestinal. Esto les permite moverse en tierra firme, a través de vegetación húmeda, desde un cuerpo de agua hasta otro. Las anguilas de lodo también poseen vejigas urinarias muy grandes, lo cual puede servirles para almacenar agua. Se reconocen cuatro géneros y más de 35 especies, incluidas algunas sin ojos (cavernícolas) de México (Ophisternon infernale) y Liberia. Hay especies que alcanzan 1.5 m de longitud.[3]
Comúnmente conocidas como anguilas del lodo o anguilas del fango, son peces de forma serpentiforme suelen carecer de escamas; sus aletas dorsal y anal son vestigiales, similares a pliegues, y carecen de aletas pectorales o pélvicas, las membranas branquiales están fusionadas, y la abertura branquial es o bien un corte o un poro por debajo de la garganta. La vejiga natatoria y las costillas también están ausentes. Habitan en aguas dulces y salobres, templadas a tropicales (por lo menos estuarios). Se consideran un grupo avanzado de teleósteos, con una distribución amplia en Centro y Sudamérica, indias Occidentales, extremo oeste de África central, sureste asiático, archipiélago indoaustraliano y noroeste de Australia. Pueden vivir fuera del agua y tienen ámbitos excavadores. Suelen respirar aire; son capaces de utilizar el oxígeno libre, respirando de manera bucofaríngea o intestinal. Esto les permite moverse en tierra firme, a través de vegetación húmeda, desde un cuerpo de agua hasta otro. Las anguilas de lodo también poseen vejigas urinarias muy grandes, lo cual puede servirles para almacenar agua. Se reconocen cuatro géneros y más de 35 especies, incluidas algunas sin ojos (cavernícolas) de México (Ophisternon infernale) y Liberia. Hay especies que alcanzan 1.5 m de longitud.[4]
Los peces pertenecientes a la familia Synbranchidae son acantomorfos dulceacuícolas anguiliformes ampliamente derivada, que cuenta con 17 especies agrupadas en cuatro géneros.[5] Los sinbranquidos habitan en una variedad de hábitats, incluyendo las aguas dulces y estuarios de América Central y del Sur, Cuba, al oeste de África, Asia y el Archipiélago Indo-Australiano.[6] Varias especies son bien conocidas por sus hábitos anfibios y la presencia de órganos accesorios para la respiración de aire (véase, por ejemplo, Rosen & Greenwood, 1976;[7] Liem, 1987;.[8] Munshi et al, 1989 a;[9] b.[10]) que les permitan llevar a cabo excursiones por tierra. La resistencia relativamente alta a la salinidad[11] permite a los miembros de la familia a sobrevivir en ambientes diversos, posiblemente, también permite al grupo tener una amplia distribución ecológica y geográfica. Se distinguen por tener un cuerpo en forma de anguila, sin aletas pareadas ni escamas. Región del tronco larga, mucho más larga que la región caudal; rostro corto, ojos pequeños y en posición anterior; dientes pequeños (los palatinos en una sola banda); aberturas branquiales confluentes en una sola hendidura angosta, situada debajo de la garganta, cuatro arcos branquiales, sin saco respiratorio accesorio.[4]
Se encuentran en México, Centroamérica, Sudamérica, Asia, Indonesia y oeste de África.[6]Las especies neotropicales de Synbranchidae están incluidas en dos géneros: Synbranchus y Ophisternon . Dos especies de Ophisternon se limitan a América del Sur y Central, y las cuatro restantes se presentan en África, Australia y Asia. El género Synbranchus es endémico de América Central y del Sur, cuenta con sólo tres especies reconocidas: S. marmoratus, S. lampreia y S. madeirae.[7] De acuerdo con Rosen y Greenwood (1976)[7] el género se define por una serie de caracteres, por ejemplo, apertura de las agallas como poros flanqueadas por pliegues profundos y libres de istmo, cintura escapular posterior desplazada al nivel de la quinta o sexta vértebra, Y un hueso postemporal reducido a un tallo simple, sin conexión con el hueso supracleithrum. Sin embargo, un examen detallado de una gran serie de ejemplares de sinbránquidos neotropicales llevadas a cabo por Favorito-Amorim[12][13] reveló que el género no se caracteriza por caracteres exclusivos y necesita una rediagnosis. Además, la taxonomía a nivel de especie de Synbranchus es muy pobre y el número de especies reconocido está aún por definir. También los aspectos biológicos y reproductivos de los sinbránquidos han sido poco estudiados, excepto por unos pocos artículos que tratan aspectos de desarrollo de las larvas y el intercambio de gas en unas pocas especies
Son peces alargados con apariencia de anguila, sin aletas pélvicas ni pectorales y con aleta dorsal, aleta anal y aleta caudal pequeñas y rudimentarias, o incluso las han perdido todas; la longitud máxima descrita es de 70 cm en la «anguila falsa».[1]
Los ojos son pequeños; las membranas de las branquias están fusionadas y se abren al exterior a través de una pequeña hendidura o poro; no peseen vejiga natatoria; el esqueleto tiene entre 100 y 200 vértebras pero no presentan costillas.[1]
La mayoría pueden respirar directamente aire; muchas especies son excavadoras de madrigueras en el lodo, aunque algunas otras prefieren vivir en cuevas.[1]
Existen 20 especies agrupadas en 4 géneros:
Las anguilas de lodo son la familia Synbranchidae de peces, la única del suborden Synbranchoidei incluido en el orden Synbranchiformes, fundamentalmente de agua dulce tropical y subtropical pero ocasionalmente en estuarios, distribuidos por México, Centroamérica, Sudamérica, Asia, Indonesia y oeste de África.
Su nombre procede del griego: syn- (crecido juntos) + brangchia (branquias).
Son peces de forma serpentiforme suelen carecer de escamas; sus aletas dorsal y anal son vestigiales, similares a pliegues, y carecen de aletas pectorales o pélvicas, las membranas branquiales están fusionadas, y la abertura branquial es o bien un corte o un poro por debajo de la garganta. La vejiga natatoria y las costillas también están ausentes. Habitan en aguas dulces y salobres, templadas a tropicales (por lo menos estuarios). Se consideran un grupo avanzado de teleósteos, con una distribución amplia en Centro y Sudamérica, indias Occidentales, extremo oeste de África central, sureste asiático, archipiélago indoaustraliano y noroeste de Australia. Pueden vivir fuera del agua y tienen ámbitos excavadores. Suelen respirar aire; son capaces de utilizar el oxígeno libre, respirando de manera bucofaríngea o intestinal. Esto les permite moverse en tierra firme, a través de vegetación húmeda, desde un cuerpo de agua hasta otro. Las anguilas de lodo también poseen vejigas urinarias muy grandes, lo cual puede servirles para almacenar agua. Se reconocen cuatro géneros y más de 35 especies, incluidas algunas sin ojos (cavernícolas) de México (Ophisternon infernale) y Liberia. Hay especies que alcanzan 1.5 m de longitud.
Synbranchidae arrain hezurdunen familietako bat da, Synbranchiformes ordenakoa.[1][2]
Erdialdeko Amerikako, Hego Amerikako, Asiako eta mendebaldeko Afrikako eskualde tropikaletan bizi dira, gehienetan ur gezan, baina baita ibaien bokaletan ere.
FishBasek 20 espezie dituela dio:[3]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Synbranchidae arrain hezurdunen familietako bat da, Synbranchiformes ordenakoa.
Erdialdeko Amerikako, Hego Amerikako, Asiako eta mendebaldeko Afrikako eskualde tropikaletan bizi dira, gehienetan ur gezan, baina baita ibaien bokaletan ere.
Kutsat eli aikaisemmalta nimeltään suoankeriaat (Synbranchidae) on yhdyskiduskaloihin kuuluva heimo. Heimon lajeja tavataan makeista vesistä Keski- ja Etelä-Amerikasta, Afrikasta, Aasiasta ja Australiasta.
Kutsien heimoon kuuluu 4 sukua ja lähteestä riippuen 15–23 lajia. Ruumiinmuodoltaan ne ovat pitkänomaisia ja ankeriasmaisia suomuttomia kaloja. Kooltaan ne vaihtelevan noin 20–150 cm:n välillä ja suurin laji on marmorikutsa (Synbranchus marmoratus). Tyypillisiä piirteitä ovat pienikokoiset silmät (osa lajeista on sokeita), yhtyneet kidusaukot, puuttuva tai alkeellinen pyrstöevä ja rinta- ja vatsaevien puuttuminen. Heimon kaloilla ei ole uimarakkoa. Kaikki kutsalajit pystyvät ottamaan happea myös ilmasta. Useimmat kutsat syntyvät naaraina, mutta vaihtavat vanhetessaan sukupuoltaan koiraaksi.[1][2][3]
Kutsalajien levinneisyys ulottuu Meksikosta Etelä-Amerikkaan, Aasiassa Intiasta Malaijien saaristoon ja Japaniin, lisäksi niitä tavataan Afrikasta Liberiasta ja Australiasta. Ne elävät monentyyppisissä makeissa vesissä, kuten soilla, puroissa, joissa, tulvatasangoilla ja eräät lajit myös luolissa. Toisinaan niitä tavataan myös murtovesistä. Koska kutsalajit pystyvät hengittämään happea ilmasta, ne selviävät myös vähähappisissa vesissä. Monet niistä pystyvät myös liikkumaan pitkiäkin matkoja käärmemäisesti luikerrellen kuivalla maalla tai kaivautumaan pohjamutaan.[1][3][4]
Kutsat eli aikaisemmalta nimeltään suoankeriaat (Synbranchidae) on yhdyskiduskaloihin kuuluva heimo. Heimon lajeja tavataan makeista vesistä Keski- ja Etelä-Amerikasta, Afrikasta, Aasiasta ja Australiasta.
Les Synbranchidae ou anguilles des marais sont une famille de poissons d'eau douce de l'ordre des Synbranchiformes.
Les anguilles des marais sont presque entièrement dépourvues de nageoires : les nageoires pectorales et pelviennes sont absentes, les nageoires dorsale et anale sont rudimentaires, réduites à des rayons rudimentaires ou simple crête, et l’écartement de la nageoire caudale est petit ou absent, selon les espèces. Presque toutes les espèces sont dépourvues d’écailles. Les yeux sont petits, et chez certaines espèces cavernicoles, ils sont sous la peau, de sorte que le poisson est aveugle. Les membranes des branchies sont fusionnées, et l'ouverture des branchies est soit une fente soit sous forme de pores sous la gorge. La vessie natatoire et les côtes sont également absentes. Toutes les espèces que regroupent les Synbranchidae sont soupçonnées d'être des adaptations à l’enfouissement dans la boue molle des saisons pluvieuses pour survivre enfouis pendant les périodes de sécheresse. Les anguilles des marais sont souvent trouvées dans la boue sous des étangs asséchés[2].
La plupart des espèces peuvent respirer l'air, leur permettant de survivre dans l'eau à faible oxygénation, et de migrer par voie terrestre entre les étangs des nuits humides. Les tissus de la bouche et du pharynx sont très vascularisés, agissant comme poumons primitifs mais efficaces. Bien que les anguilles des marais ne soient pas elles-mêmes liées aux amphibiens, ce mode de vie pourrait bien ressembler à ceux des poissons à partir de laquelle les animaux terrestres ont évolué au cours de la période du Dévonien [2].
Bien que les adultes soient pratiquement aptères, les larves naissent avec des nageoires pectorales fortement agrandies. Ces « ailettes » sont utilisées pour propulser les courants d'eau oxygénée à partir de la surface le long du corps des juvéniles. La peau des juvéniles est mince et vascularisée, ce qui leur permet d'extraire l'oxygène de ce flux d’eau. Au fur et à mesure de la croissance des poissons, l'organe respiratoire de l'air commence à se développer, ne nécessitant plus les « ailettes ». À l'âge d'environ deux semaines, les juvéniles se séparent soudainement de leurs nageoires pectorales, pour prendre leur forme adulte[2].
La plupart des espèces sont hermaphrodites protogynes, la plupart des spécimens commençant leur vie en tant que femelle, pour la finir en tant que mâle. Cela se produit généralement autour de leur quatrième année, mais un petit nombre d'individus naissent de sexe mâle pour le rester tout au long de leur vie[2].
L'anguille des marais marbrée, Synbranchus marmoratus, possède une taille maximale enregistrée de 150 centimètres (59 po) [2], tandis que l'anguille des marais de Bombay, Monopterus indicus, n'atteint pas plus de 8,5 centimètres (3,3 po).
Selon FishBase 4 genres sont représentés[3]:
Les anguilles des marécages frites sont généralement consommées avec de la sauce épicée, une des cuisines les plus populaires chez les Minangkabau. Dans la région de Jiangnan en Chine, les anguilles des marais sont habituellement délicatement cuites dans des sautés ou ragoûts. La recette exige habituellement de l'ail, des oignons verts, des pousses de bambou, du vin de riz, de sucre, de l'amidon et de la sauce de soja avec des quantités prodigieuses d’huile végétale. Populaire dans la région de Shanghai à Nanjing. Le nom chinois en pinyin de ce plat est « xiang you shan hu». Le nom de l'anguille des marais est « shan yu » ou « huang shan ».
Les Synbranchidae ou anguilles des marais sont une famille de poissons d'eau douce de l'ordre des Synbranchiformes.
Les anguilles des marais sont presque entièrement dépourvues de nageoires : les nageoires pectorales et pelviennes sont absentes, les nageoires dorsale et anale sont rudimentaires, réduites à des rayons rudimentaires ou simple crête, et l’écartement de la nageoire caudale est petit ou absent, selon les espèces. Presque toutes les espèces sont dépourvues d’écailles. Les yeux sont petits, et chez certaines espèces cavernicoles, ils sont sous la peau, de sorte que le poisson est aveugle. Les membranes des branchies sont fusionnées, et l'ouverture des branchies est soit une fente soit sous forme de pores sous la gorge. La vessie natatoire et les côtes sont également absentes. Toutes les espèces que regroupent les Synbranchidae sont soupçonnées d'être des adaptations à l’enfouissement dans la boue molle des saisons pluvieuses pour survivre enfouis pendant les périodes de sécheresse. Les anguilles des marais sont souvent trouvées dans la boue sous des étangs asséchés.
La plupart des espèces peuvent respirer l'air, leur permettant de survivre dans l'eau à faible oxygénation, et de migrer par voie terrestre entre les étangs des nuits humides. Les tissus de la bouche et du pharynx sont très vascularisés, agissant comme poumons primitifs mais efficaces. Bien que les anguilles des marais ne soient pas elles-mêmes liées aux amphibiens, ce mode de vie pourrait bien ressembler à ceux des poissons à partir de laquelle les animaux terrestres ont évolué au cours de la période du Dévonien .
Bien que les adultes soient pratiquement aptères, les larves naissent avec des nageoires pectorales fortement agrandies. Ces « ailettes » sont utilisées pour propulser les courants d'eau oxygénée à partir de la surface le long du corps des juvéniles. La peau des juvéniles est mince et vascularisée, ce qui leur permet d'extraire l'oxygène de ce flux d’eau. Au fur et à mesure de la croissance des poissons, l'organe respiratoire de l'air commence à se développer, ne nécessitant plus les « ailettes ». À l'âge d'environ deux semaines, les juvéniles se séparent soudainement de leurs nageoires pectorales, pour prendre leur forme adulte.
La plupart des espèces sont hermaphrodites protogynes, la plupart des spécimens commençant leur vie en tant que femelle, pour la finir en tant que mâle. Cela se produit généralement autour de leur quatrième année, mais un petit nombre d'individus naissent de sexe mâle pour le rester tout au long de leur vie.
L'anguille des marais marbrée, Synbranchus marmoratus, possède une taille maximale enregistrée de 150 centimètres (59 po) , tandis que l'anguille des marais de Bombay, Monopterus indicus, n'atteint pas plus de 8,5 centimètres (3,3 po).
Belut adalah sekelompok ikan berbentuk mirip ular yang termasuk dalam suku Synbranchidae. Suku ini terdiri dari empat genera dengan total 20 jenis. Jenis-jenisnya banyak yang belum diperikan dengan lengkap sehingga angka-angka itu dapat berubah. Anggotanya bersifat pantropis (ditemukan di semua daerah tropika).
Belut berbeda dengan sidat, yang sering dipertukarkan. Ikan ini boleh dikatakan tidak memiliki sirip, kecuali sirip ekor yang juga tereduksi, sementara sidat masih memiliki sirip yang jelas. Ciri khas belut yang lain adalah tidak bersisik (atau hanya sedikit), dapat bernapas dari udara, bukaan insang sempit, tidak memiliki kantung renang dan tulang rusuk. Belut praktis merupakan hewan air darat, sementara kebanyakan sidat hidup di laut meski ada pula yang di air tawar. Mata belut kebanyakan tidak berfungsi baik; jenis-jenis yang tinggal di gua malahan buta.
Ukuran tubuh bervariasi. Monopterus indicus hanya berukuran 8,5 cm, sementara belut marmer Synbranchus marmoratus diketahui dapat mencapai 1,5m. Belut sawah sendiri, yang biasa dijumpai di sawah dan dijual untuk dimakan, dapat mencapai panjang sekitar 1m (dalam bahasa Betawi disebut moa).
Kebanyakan belut tidak suka berenang dan lebih suka bersembunyi di dalam lumpur. Semua belut adalah pemangsa. Daftar mangsanya biasanya hewan-hewan kecil di rawa atau sungai, seperti ikan, katak, serangga, serta krustasea kecil.
Belut merupakan jenis ikan yang bisa berubah kelamin (hermaprodit) yaitu dimasa usia muda berjenis kelamin betina, dimasa berikutnya yaitu jika sudah usia tua akan berubah menjadi berjenis kelamin jantan.
Belut adalah sekelompok ikan berbentuk mirip ular yang termasuk dalam suku Synbranchidae. Suku ini terdiri dari empat genera dengan total 20 jenis. Jenis-jenisnya banyak yang belum diperikan dengan lengkap sehingga angka-angka itu dapat berubah. Anggotanya bersifat pantropis (ditemukan di semua daerah tropika).
Belut berbeda dengan sidat, yang sering dipertukarkan. Ikan ini boleh dikatakan tidak memiliki sirip, kecuali sirip ekor yang juga tereduksi, sementara sidat masih memiliki sirip yang jelas. Ciri khas belut yang lain adalah tidak bersisik (atau hanya sedikit), dapat bernapas dari udara, bukaan insang sempit, tidak memiliki kantung renang dan tulang rusuk. Belut praktis merupakan hewan air darat, sementara kebanyakan sidat hidup di laut meski ada pula yang di air tawar. Mata belut kebanyakan tidak berfungsi baik; jenis-jenis yang tinggal di gua malahan buta.
Ukuran tubuh bervariasi. Monopterus indicus hanya berukuran 8,5 cm, sementara belut marmer Synbranchus marmoratus diketahui dapat mencapai 1,5m. Belut sawah sendiri, yang biasa dijumpai di sawah dan dijual untuk dimakan, dapat mencapai panjang sekitar 1m (dalam bahasa Betawi disebut moa).
Kebanyakan belut tidak suka berenang dan lebih suka bersembunyi di dalam lumpur. Semua belut adalah pemangsa. Daftar mangsanya biasanya hewan-hewan kecil di rawa atau sungai, seperti ikan, katak, serangga, serta krustasea kecil.
I Simbranchidi (Symbranchidae) sono una famiglia di pesci dell'ordine dei Synbranchiformes.
Sono pesci dal corpo anguilliforme, con muso appuntito e tesa tondeggiante. Il corpo è flessuoso e leggermente compresso ai lati. Sono assenti tutte le pinne, ad esclusione di due file di raggi coperti di pelle in coda, appuntita a lancia. Le branchie sono fuse tra loro, sono inoltre assenti le aperture branchiali: l'acqua esce attraverso un piccolo poro dietro la testa. Le dimensioni variano da specie a specie, toccando un massimo di 70 cm con Ophisternon aenigmaticum.
Questi pesci sono diffusi nelle acque dolci (occasionalmente anche salmastre) tropicali e subtropicali di Sudamerica, Africa occidentale (Liberia), Asia e isole maggiori dell'Oceano Indiano. Abitano coste rocciose e caverne.
I Simbranchidi (Symbranchidae) sono una famiglia di pesci dell'ordine dei Synbranchiformes.
Sono pesci dal corpo anguilliforme, con muso appuntito e tesa tondeggiante. Il corpo è flessuoso e leggermente compresso ai lati. Sono assenti tutte le pinne, ad esclusione di due file di raggi coperti di pelle in coda, appuntita a lancia. Le branchie sono fuse tra loro, sono inoltre assenti le aperture branchiali: l'acqua esce attraverso un piccolo poro dietro la testa. Le dimensioni variano da specie a specie, toccando un massimo di 70 cm con Ophisternon aenigmaticum.
Ungurinės suaugtažiaunės (lot. Synbranchidae, angl. Swamp eels, vok. Kiemenschlitzaale) – suaugtažiaunių (Synbranchiformes) būrio žuvų šeima. Dydis 8,5-150 cm. Kūnas labai ištįsęs, be žvynų. Neturi krūtinės ir pilvo pelekų, o nugaros ir uodegos pelekai – rudimentiniai.
Gyvena sūrokame vandenyje tropinėse ir subtropinėse srityse Azijoje, Indonezijoje, Australijoje, Vakarų Afrikoje, Meksikoje, Centrinėje ir Pietų Amerikoje.
Šeimoje yra 4 gentys ir 19 rūšių.
Ungurinės suaugtažiaunės (lot. Synbranchidae, angl. Swamp eels, vok. Kiemenschlitzaale) – suaugtažiaunių (Synbranchiformes) būrio žuvų šeima. Dydis 8,5-150 cm. Kūnas labai ištįsęs, be žvynų. Neturi krūtinės ir pilvo pelekų, o nugaros ir uodegos pelekai – rudimentiniai.
Gyvena sūrokame vandenyje tropinėse ir subtropinėse srityse Azijoje, Indonezijoje, Australijoje, Vakarų Afrikoje, Meksikoje, Centrinėje ir Pietų Amerikoje.
Šeimoje yra 4 gentys ir 19 rūšių.
Synbranchidae (Kieuwspleetalen) zijn een familie van straalvinnige vissen uit de orde van Kieuwspleetalen (Synbranchiformes).[1]
Synbranchidae (Kieuwspleetalen) zijn een familie van straalvinnige vissen uit de orde van Kieuwspleetalen (Synbranchiformes).
Synbranchidae é uma família de peixes, a única da subordem Synbranchoidei da ordem Synbranchiformes, fundamentalmente de água doce, mas ocorrendo em alguns estuários, com distribuição natural nas regiões tropicais e subtropicais.[1] O nome deriva do grego clássico syn- (juntos) + branchia (brânquias).[2]
São considerados um grupo avançado de teleósteos, de morfologia serpentiforme e sem escamas, o que lhes dá uma aparência semelhante a enguias. O comprimento máximo descrito é de 70 cm, ocorrendo na espécie Ophisternon aenigmaticum,[1] com um esqueleto que tem entre 100 e 200 vértebras, desprovido de costelas.[1] Os olhos são pequenos.
A maioria das espécies apresenta barbatanas dorsal e anal vestigiais, semelhantes a pequenas pregas cutâneas. São igualmente desprovidos de barbatanas peitorais ou pélvicas. A abertura branquial está reduzida a um corte ou poro por debaixo da garganta, com as membranas branquiais fundidas. Não apresentam bexiga natatória.
Habitam em águas doces e salobras das regiões tropicais e subtropicais, com algumas raras espécies nas regiões temperadas. O grupo tem uma ampla distribuição natural na América Central e na América do Sul e Caraíbas, estando também presente no extremo oeste da África Central, Sueste Asiático, Indonésia e noroeste da Austrália.
A maioria das espécies pode respirar directamente ar, podendo viver fora de água. Utilizam o oxigénio livre respirando de maneira bucofaríngea ou intestinal. Esta faculdade permite-lhes mover-se em terra firme, através da vegetação húmida, desde um corpo de água a outro. A maioria das espécies possui bexigas urinárias muito volumosas, as quais servem para armazenar água.
Remarcavelmente, a maior parte das espécies possui como estratégia reprodutiva a capacidade de recorrer ao Hermafroditismo sequencial (ver Hermafrodita) em diferentes fases de suas vidas.
Um exemplo específico hermafroditismo sequencial é o Muçum (Synbranchus marmoratus), também conhecido em diferentes regiões do Brasil por outros nomes populares como muçu (do tupi: mu'su ou mu'sim,[3][4] que em português significa «escorregadio»[5]), peixe-cobra, enguia-d'água-doce; sendo que no dialeto regional Hunsriqueano riograndense (no próprio: Riograndenser Hunsrückisch) seu nome é (der) Ool (compare-se com o alemão-standar: (der) Aal). Em relação ao seu contato com o ser humano, o muçum (bem como outras espécies desse peixe) tem um longo histórico de fazer parte da culinária de várias regiões do país; porém sendo considerada uma carne mais exótica entre certos segmentos da população. Vale ressaltar que ele é um tanto difícil de se manusear uma vez capturado devido a textura e extrema lisura de sua pele. Além disso, apesar de não possuir dentes, a sua forte mordida deve ser evitada a todo custo pois mesmo decepada sua cabeça, ele exibe grande persistência em não abrir sua boca, em largar o dedo do pescador.
Apresentam em geral hábitos escavadores, abrindo tocas na lama, nas quais se enterram, outras preferem viver em cavidades e cavernas.[1]
São reconhecidos quatro géneros e mais de 35 espécies, incluindo algumas cavernícolas sem olhos (Ophisternon infernale do México e uma espécie na Libéria):[6]
Com base no Catalogue of Life foi elaborado o seguinte cladograma:[7]
Synbranchiformes Synbranchidae
|apelidos= ignorado (ajuda); Parâmetro desconhecido |esdição= ignorado (ajuda); |nome1= sem |sobrenome1= em Authors list (ajuda) Aurél
|ano= / |data= mismatch (ajuda) !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link) Synbranchidae é uma família de peixes, a única da subordem Synbranchoidei da ordem Synbranchiformes, fundamentalmente de água doce, mas ocorrendo em alguns estuários, com distribuição natural nas regiões tropicais e subtropicais. O nome deriva do grego clássico syn- (juntos) + branchia (brânquias).
Вони живуть як в прісних водах тропічної Америки та Азії, також спускаються також і в солонуваті води, частково ж належать до роду справжніх морських риб Австралії.
Тіло у злитнозябрових голе, грудних і черевних плавців немає (грудні бувають тільки у зародків, в ікрі), а спинний і анальний зредуковані до шкірних гребенів, без променів. Вони досягають довжини до 1, 5 м.
Дихають значною мірою безпосередньо атмосферним повітрям, що дозволяє їм жити у болотах і виходити з води на рисові поля і луки.
Відомо 4 роди цих риб:
Họ Lươn (danh pháp khoa học: Synbranchidae) là một họ cá nước ngọt trông tương tự cá chình sinh sống trong khu vực nhiệt đới. Họ này bao gồm khoảng 18 loài trong 4 chi.
Các loài cá này gần như không có vây; vây ngực và vây bụng là không có, còn vây lưng và vây hậu môn chỉ còn lại vết tích, bị suy thoái thành các gờ không tia, còn vây đuôi thì hoặc là rất nhỏ hoặc là không có, phụ thuộc vào từng loài. Gần như tất cả các loài đều không có vảy. Mắt nhỏ, và ở một số loài sinh sống trong các hang động ngầm thì các mắt ở dưới da và các loài này có thể coi là những loài cá mù. Các màng mang hợp nhất, còn mang thì mở hoặc là một khe hở hoặc là một lỗ nhỏ bên dưới họng. Chúng không có bong bóng và các xương sườn. Điều này có lẽ là sự tiến hóa để thích nghi với cuộc sống dưới bùn lầy của chúng.
Lươn cẩm thạch Synbranchus marmoratus đã được ghi nhận là dài tới 150 cm, trong khi lươn Bombay Monopterus indicus không dài hơn 8,5 cm.
Phần lớn các loài có thể hít thở không khí và thích đào bới và có thể được tìm thấy trong lớp bùn của các ao hồ đang khô cạn.
Chi Monopterus là chi được nghiên cứu kỹ nhất trong họ này. Chúng sinh sống khá biệt lập ở Tây Phi trong khu vực Liberia, nhưng khá phổ biến ở Đông và Nam Á, từ Ấn Độ, Trung Quốc, Nhật Bản tới khu vực quần đảo Indo-Australia và bao gồm 13 loài đã biết. Lươn không vây hay lươn Đông Á (Monopterus albus), sinh sống trong sông, ao hồ, hào rãnh, ruộng lúa tại khu vực Đông Dương-Malaysia. Chúng có thể dài tới trên 90 cm. Lươn cuchia (Monopterus cuchia) là loài có cuộc sống thể hiện tính lưỡng cư lớn nhất trong họ này. Các loài được liệt kê dưới đây.
Chi này có 4 cặp vòm mang và thở bằng toàn bộ lớp lót của khoang miệng và họng, nó có thể giãn nở ra như một quả bóng để lấy không khí. Chi này có 3 loài, sinh sống tại México, Trung và Nam Mỹ. Loài lươn cẩm thạch (Symbranchus marmoratus), được ghi nhận là lớn nhất trong họ này, thuộc về nhóm lươn có vân.
Chi này có khoảng 6 loài, trong đó 4 loài tại khu vực Cựu thế giới và 2 loài tại khu vực Tân thế giới. Loài lươn sống trong hang (Ophisternon candidum) sinh sống trong các mạch nước ngầm ở tây bắc Úc.
Chi Macrotrema chỉ có 1 loài lươn nguyên thủy nhất với danh pháp Macrotrema caligans. Loài lươn này vẫn có mang được phát triển đầy đủ nhất. Khu vực sinh sống: lưu vực sông Chao Phraya và bán đảo Mã Lai.
Một thành ngữ trong tiếng Việt là "ti hí mắt lươn" ám chỉ những người gian xảo, không ngay thật hoặc dâm đãng do họ có cặp mắt nhỏ và nhìn không thật thà, chẳng hạn như trong câu:
Tuy nhiên, điều này không nên cho là luôn luôn đúng.
Họ Lươn (danh pháp khoa học: Synbranchidae) là một họ cá nước ngọt trông tương tự cá chình sinh sống trong khu vực nhiệt đới. Họ này bao gồm khoảng 18 loài trong 4 chi.
Các loài cá này gần như không có vây; vây ngực và vây bụng là không có, còn vây lưng và vây hậu môn chỉ còn lại vết tích, bị suy thoái thành các gờ không tia, còn vây đuôi thì hoặc là rất nhỏ hoặc là không có, phụ thuộc vào từng loài. Gần như tất cả các loài đều không có vảy. Mắt nhỏ, và ở một số loài sinh sống trong các hang động ngầm thì các mắt ở dưới da và các loài này có thể coi là những loài cá mù. Các màng mang hợp nhất, còn mang thì mở hoặc là một khe hở hoặc là một lỗ nhỏ bên dưới họng. Chúng không có bong bóng và các xương sườn. Điều này có lẽ là sự tiến hóa để thích nghi với cuộc sống dưới bùn lầy của chúng.
Lươn cẩm thạch Synbranchus marmoratus đã được ghi nhận là dài tới 150 cm, trong khi lươn Bombay Monopterus indicus không dài hơn 8,5 cm.
Phần lớn các loài có thể hít thở không khí và thích đào bới và có thể được tìm thấy trong lớp bùn của các ao hồ đang khô cạn.
本科魚類體細長呈圓形，尾細而尖，全體與蛇相似。體裸露無鱗片，成魚無胸鰭、腹鰭，背鰭與臀鰭退化成皮褶，無鰭條。無魚鰾，鰓膜癒合而僅開一孔於腹面。
合鰓魚科下分4個屬，如下：
本科魚類棲息於泥沼地，白天潛伏於洞穴內，夜晚才活動覓食，屬肉食性，以各種水生小型動物為食，口腔內壁表皮與腸均具有呼吸功能，能直接呼吸空氣。
可作為食用魚。
드렁허리과(Synbranchidae)는 드렁허리목에 속하는 조기어류 과의 하나이다.[1] 뱀장어를 닮은 민물 물고기이다. 전 세계 열대 기후 지역에서 발견된다. 드렁허리(Monopterus albus) 등을 포함하고 있다. 신브란쿠스 마르모라투스(Synbranchus marmoratus)는 몸길이가 최대 150cm에 달하는 반면에[2] 모놉테루스 인디쿠스(Monopterus indicus)는 8.5 cm 이하에 불과하다.
드렁허리과는 다음과 같이 분류한다.[1]
다음은 베탕쿠르(Betancur) 등의 연구에 기초한 계통 분류이다.[3][4]
등목어류 등목어목 등목어아목 가물치아목 아시아낙엽고기아목 드렁허리목 걸장어아목 드렁허리아목 인도스토무스아목드렁허리과(Synbranchidae)는 드렁허리목에 속하는 조기어류 과의 하나이다. 뱀장어를 닮은 민물 물고기이다. 전 세계 열대 기후 지역에서 발견된다. 드렁허리(Monopterus albus) 등을 포함하고 있다. 신브란쿠스 마르모라투스(Synbranchus marmoratus)는 몸길이가 최대 150cm에 달하는 반면에 모놉테루스 인디쿠스(Monopterus indicus)는 8.5 cm 이하에 불과하다.
