El coiot (Canis latrans, que significa "gos lladrador") és una espècie de mamífer pertanyent a la família dels cànids.[2] El seu nom ve de la paraula nàhuatl cóyotl (IPA /ˈkɔ.jɔtɬ/).
Descripció
Mesura menys de 60 cm d'altura. Pot pesar entre 10 i 25 kg i el seu pes mitjà s'acosta als 15 kg. El seu color varia des del gris fins al canyella, de vegades amb un tint vermellós. Les orelles i el musell semblen llargs en relació a la grandària del seu cap. Pot ser identificat per la seva cua espessa i ampla que, sovint, duu prop del sòl. Pel seu aspecte esvelt es pot distingir del seu parent major, el llop gris, que pot pesar de 35 a 60 kg. És un animal molt prim i pot semblar desnodrit a primera vista encara que gaudeixi de bona salut.
Ecologia
Habita a Belize, el Canadà, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà i els Estats Units.[3] Malgrat haver estat intensament caçat, el coiot és un dels pocs animals grans que han ampliat el seu hàbitat des de l'arribada dels europeus a Amèrica: ha ocupat àrees de Nord-amèrica prèviament habitades pels llops, ja que s'ha pogut adaptar al consum d'escombraries i animals domèstics.
Pot viure fins a 10 anys en estat salvatge i 18 en captivitat.[4] Viu i caça o sols o en parelles monògames. Menja mamífers petits, especialment musaranyes, talpons i conills, així com petits insectes. És omnívor, i adapta la seva dieta a les fonts disponibles, incloent-hi fruites, herbes i altres vegetals. Al Parc Nacional de Yellowstone, abans de la reintroducció del llop, començaren a ocupar el nínxol ecològic d'aquest, caçant en gossades per a abatre preses de caça major.
L'aparellament és per a tota la vida i el coit ocorre al voltant del mes de febrer. Té ventrades de 4-6 cadells a finals d'abril o començaments de maig. Ambdós pares —i a vegades els exemplars juvenils, nascuts l'any anterior i que encara no han abandonat el cau familiar— ajuden a alimentar els cadells. A les tres setmanes d'edat, aquests, surten del cau sota la vigilància dels seus pares. Quan arriben a vuit-dotze setmanes d'edat els seus pares els ensenyen a caçar. Les famílies romanen juntes al llarg de l'estiu, però els joves parteixen a buscar els seus propis territoris cap a la tardor. Solen traslladar-se a unes deu milles de distància. Els joves maduren sexualment a l'any d'edat.
És molt més comú escoltar un coiot que veure'l. Els sons que fan els coiots són aguts i són descrits com a udols, xiscles o lladrucs. Aquests sons poden ser una nota llarga que puja i que cau (un udol) o una sèrie de notes curtes (un «xiscle») i se senten, en general, al crepuscle o a la nit, i amb menys freqüència durant el dia. Encara que els seus udols es realitzen tot l'any, són més comuns durant l'estació d'acoblament de la primavera i durant la tardor, quan els cadells abandonen les seves famílies per a establir territoris nous. Els seus udols enganyen: pot semblar que el coiot està en un lloc quan, realment, està en un altre indret.
Taxonomia
S'han descrit unes dinou subespècies de coiot:
-
Canis latrans cagottis (C. E. H. Smith, 1839)[5][6] habita a Mèxic: Oaxaca, San Luis Potosí, Veracruz i, probablement també, Nuevo León i el sud de Tamaulipas.[7]
-
Canis latrans (Elliot, 1903)[8] és una subespècie del coiot (Canis latrans)[9] que habita al nord de Baixa Califòrnia i el sud-oest de Califòrnia (Estats Units).[7]
-
Canis latrans dickeyi és una subespècie del coiot (Canis latrans).[10] habita al Salvador.[11]
-
Canis latrans frustror (Woodhouse, 1851)[12][13] habita a Kansas, Oklahoma, Texas, Missouri i Arkansas.[7]
-
Canis latrans goldmani (Merriam, 1904)[14][15] habita a Belize.[11]
-
Canis latrans hondurensis (Goldman, 1936)[16][17] habita a Hondures.[11]
-
Canis latrans impavidus (J. A. Allen, 1903)[18][19] habita al sud de l'estat de Sonora, el sud-oest de Chihuahua, l'oest de Durango, l'oest de Zacatecas i Sinaloa.[7]
-
Canis latrans incolatus (Hall, 1934)[20][21] habita al Canadà (el Yukon, els Territoris del Nord-Oest, el nord de la Colúmbia Britànica i el nord d'Alberta) i els Estats Units (Alaska).[7]
-
Canis latrans jamesi (Townsend, 1912)[22][23] habita a l'illa Tiburón (Baixa Califòrnia, Mèxic).[7]
-
Canis latrans latrans (Say, 1823)[24][25] habita al Canadà (el sud-est d'Alberta, el sud de Saskatchewan i l'extrem sud-occidental de Manitoba) i els Estats Units (Montana, Wyoming, Colorado, el nord-est de Nou Mèxic, Dakota del Nord, el nord-oest d'Oklahoma i el nord de Texas).[7]
-
Canis latrans lestes (Merriam, 1897)[26][27] habita al Canadà (el sud de la Colúmbia Britànica i el sud-est d'Alberta) i els Estats Units (Oregon, Washington, el nord de Califòrnia, Idaho, l'oest de Montana, Wyoming, Colorado, Nevada i Utah).[7]
-
Canis latrans mearnsi (Merriam, 1897)[28][29] habita al sud-oest de Colorado, l'extrem meridional de Utah i Nevada, el sud-est de Califòrnia, el nord-est de Baixa Califòrnia, Arizona, l'oest del Río Bravo a Nou Mèxic, Sonora i Chihuahua.[7]
-
Canis latrans microdon (Merriam, 1897)[30][31] habita a l'extrem meridional de Texas i el nord de Tamaulipas (Mèxic).[7]
-
Canis latrans ochropus (Eschscholtz, 1829)[32][33] habita a Nord-amèrica: l'oest de Sierra Nevada a Califòrnia.[7]
-
Canis latrans peninsulae (Merriam, 1897)[34][35] habita a la Península de Baixa Califòrnia.[7]
-
Canis latrans texensis (Bailey, 1905)[36][37] habita a l'est de Nou Mèxic i algunes àrees del nord-est de Mèxic.[7]
-
Canis latrans thamnos (Jackson, 1949)[38][39] habita al Canadà (Saskatchewan, Manitoba, el sud d'Ontàrio i l'extrem meridional del Quebec) i els Estats Units (Dakota del Nord, Minnesota, Iowa, Missouri al nord del riu Missouri), Michigan, Wisconsin, Illinois i el nord d'Indiana).[7]
-
Canis latrans umpquensis (Jackson, 1949)[40][41] habita a Oregon i estat de Washington|Washington.[7]
-
Canis latrans vigilis Merriam, 1897[42][43] habita a Jalisco, Michoacán i estat de Guerrero (Mèxic).[7]
Galeria d'imatges
Il·lustració de l'any 1927
Exemplar fotografiat a Death Valley (Califòrnia, Estats Units)
Exemplar fotografiat a Califòrnia (els Estats Units).
Exemplar fotografiat a Arizona
Coiot femella al Golden Gate National Recreation Area, prop de San Francisco
Coiot del Grand Teton National Park
Referències
-
↑ Say, T., 1823. A: Account of an expedition from Pittsburgh to the Rocky Mountains : performed in the years 1819 and '20, by order of the Hon. J.C. Calhoun, sec'y of war, under the command of Major Stephen H. Long : from the notes of Major Long, Mr. T. Say, and other gentlemen of the exploring party compiled by Edwin James, botanist and geologist for the expedition; in two vols., H.C. Carey and I. Lea, Filadèlfia, 1822-1823. Vol 1, p 168.
-
↑ The Taxonomicon (anglès)
-
↑ UICN (anglès)
-
↑ Animal Diversity Web (anglès)
-
↑ «Canis latrans cagottis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 FEIS (anglès)
-
↑ «Canis latrans clepticus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ 11,0 11,1 11,2 Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
-
↑ «Canis latrans frustror». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans goldmani». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans hondurensis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans impavidus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans incolatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans jamesi». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans latrans». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans lestes». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans mearnsi». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans microdon». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans ochropus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans peninsulae». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans texensis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans thamnos». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans umpquensis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
-
↑ «Canis latrans vigilis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
-
↑ Mammal Species of the World (anglès)
Bibliografia
![src=]()
A
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Coiot
- Allen, Stephen i Sargeant, Alan, Observed Interactions Between Coyotes and Red Foxes, Journal of Mammology, Vol. 70, Number 3, pàg. 631-633.
- Andelt, W. F., 1985. Behavioral ecology of coyotes in south Texas. Wildlife Monographs 94: 45 pp.
- Andelt, W. F., 1987. Coyote predation. A: M. Novak, J. A. Baker, M. E. Obbard i B. Malloch (eds), Wild furbearer management and conservation in North America, pàg. 128-140. Ontario Ministry of Natural Resources and the Ontario Trappers Association, Ontàrio, el Canadà.
- Baillie, J. i Groombridge, B. (eds). 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. A: J. Baillie i B. Groombridge (eds), IUCN, Gland, Suïssa.
- Baker, Rollin H., 1983. Michigan Mammals. Michigan State University Press, Detroit, pg: 390-399.
- Banfield, A.W.F., 1974. Mammals of Canada. University of Toronto Press, Toronto i Buffalo, pg: 286-289.
- Bekoff, M., 1977. Canis latrans. Mamm. Species 79:1-9. --Distribution of coyote (Canis latrans) includes Oklahoma. Summary of information in literature. Systematics, Paleontology, Distribution, Natural history, Behavior, Ecology, Populations, Parasites, Genetics, Morphology, Physiology, Techniques, Economics, Wildlife management, Bibliographies. Canidae.
- Beckoff, M., 1978 ed. Coyotes: Biology, Behavior, and Management. Nova York, Academic Press.
- Bekoff, M., 1982. Coyote, Canis latrans. A: J. Chapman i G. Feldhamer (eds), Wild mammals of North America: biology, management and economics, pàg. 447-459. Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units.
- Bekoff, M. i Gese, E. M., 2003. Coyote (Canis latrans). A: G. A. Feldhamer, B. C. Thompson i J. A. Chapman (eds), Wild mammals of North America: biology, management and conservation, pàg. 467-481. Johns Hopkins University Press, Baltimore, els Estats Units.
- Bender,D., Bayne, E., Brigham, M. Lunar, Condition Influences Coyote Howling, The American Midland Naturalist, v136, p. 413-17 (1996).
- Cadieux, Charles, L., 1983, Coyotes: Predators and Survivors, Stackpole Books. ISBN 0-913276-42-1.
- Fox, M.W., 1975. The Wild Canids: Their Systematics, Behavioral Ecology and Evolution. Van Nostrand Reinhold Co., Nova York, Londres i Melbourne, pg: 247-262.
- Knowlton, F. F., 1972. Preliminary interpretations of coyote population mechanics with some management implications. Journal of Wildlife Management 36: 369-382.
- Moore, G. C. i Parker, G. R., 1992. Colonization by the eastern coyote (Canis latrans). A: A. Boer (ed.), Ecology and management of the eastern coyote, pàg. 23-37. Wildlife Research Unit, University of New Brunswick, Fredericton, el Canadà.
- Nowak, Ronald M. i John L. Paradiso. 1983. Walkers Mammals of the World. Quarta edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD, pg: 949-951.
- O'Donoghue, M., Boutin, S., Krebs, C. J. i Hofer, E. J., 1997. Numerical responses of coyotes and lynx to the snowshoe hare cycle. Oikos 80: 150-162.
- Reid, F., 1997. A field guide to the mammals of Central America and southeast Mexico. Oxford University Press, Nova York, Estats Units
- Sillero-Zubiri, C., Hoffmann, M. i Macdonald, D. W. (eds). 2004. Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs. Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Canid Specialist Group, IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, el Regne Unit.
- Windberg L., Lamar A., Ebbert, S., Kelly B., Population Characteristics of Coyotes in the Northern Chihuahuan Desert, The American Midland Naturalist, v138. p. 197-207 (juliol de 1997)