Lippia integrifolia, tamién conocida como incayuyo o té del inca, ye un parrotal que se desenvuelve nel norte y centru de la República Arxentina, y más especialmente nes rexones próximes a la cordal Andín de Catamarca, La Rioxa, Salta, y norte de San Juan.
Arbustu arumosu d'hasta 1 m d'altor con tueru de color abuxáu. Les fueyes, de color verde claro, son simples, opuestes, de forma llinial a llanceolada y 1 cm de llargu. Les flores blanques, d'unos 4 mm, nacen en capítulos axilares de forma globosa. Floria a empiezos de branu.
En medicina popular y tradicional emplégase como nidia diuréticu, emenagogo, estomacal (dixestiones lentes, flatu) y pal tratamientu d'afecciones broncu-pulmonares.
Ye amás utilizada pa la ellaboración —al pie de otres yerbes— de bébores (d'estractos, particularmente ensin alcohol) que se comercialicen con ampliu nivel de vientes na Arxentina y otros países d'América del Sur.[1]
Emplegar en forma de fervinchu, utilizando toles sos partes aérees sacante los tarmos más gruesos; siendo la midida de preparación usualmente aconseyada, la de dos o tres cuyaraes de té per taza d'agua ferviendo. El so ingestión encamentada ye de dos a trés taces diaries.
Lippia integrifolia describióse por (Griseb.) Hieron. y espublizóse en Boletín de l'Academia Nacional de Ciencies, Córdoba, Arxentina 4: 406. 1881.[2]
Lippia integrifolia, tamién conocida como incayuyo o té del inca, ye un parrotal que se desenvuelve nel norte y centru de la República Arxentina, y más especialmente nes rexones próximes a la cordal Andín de Catamarca, La Rioxa, Salta, y norte de San Juan.