L'ibis sagrat de Madagascar (Threskiornis bernieri) és una espècie d'ocell pertanyent a la família dels tresquiornítids, tot i que, abans, hom considerava que era una subespècie de l'ibis sagrat.[2]
Descripció
- Fa entre 65 i 89 cm de llargària total.
- Envergadura alar: entre 115 i 125 cm.
- Pes: 1,5 kg.
- És de color negre (bec, cap, coll i potes) i blanc.
- Els exemplars immadurs tenen plomes blanques i grises al cap i el coll, les quals es perden quan esdevenen adults.
- Emet una àmplia gamma de vocalitzacions, incloent-hi grunyits, crits i xiulets.[3][4][5]
Subespècies
Alimentació
Menja cucs, petits crustacis, caragols, insectes, aranyes i matèria orgànica diversa. També es nodreix, de vegades, de petits vertebrats, incloent-hi granotes, rèptils i cries d'aus.[6][7][8]
Reproducció
Té lloc a l'inici de l'estació humida, entre el novembre i el desembre. Pon dos ous en un niu situat en un arbre o a terra.[3][9]
Hàbitat
Viu als manglars de clima tropical i subtropical, estuaris, llacunes costaneres i zones intermareals.[2]
Distribució geogràfica
Es troba a l'oest de Madagascar -al voltant dels 2.500 exemplars- i Aldabra (les Seychelles) -entre 300 i 750-.[2][10]
Costums
És una espècie sedentària que, de vegades, s'alimenta sola però que, freqüentment, ho fa en parelles o en petits grups.[3][11][12]
Estat de conservació
Més del 70% de la seua població a Madagascar es troba fora de les àrees protegides i les seues principals amenaces són el seu nombre escàs i minvant a causa de la recollida insostenible dels seus ous, la pertorbació dels llocs de nidificació, la degradació dels aiguamolls de Madagascar (principalment per la contaminació, la sedimentació i la intrusió de sorres fluvials), l'ús dels manglars per produir carbó i, possiblement també, la rivalitat amb Egretta dimorpha per obtindre aliments.[3][13]
Referències
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 ARKive (anglès)
-
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 BirdLife International (anglès)
-
↑ Sinclair, I. i Langrand, O., (2004). Birds of the Indian Ocean Islands. Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica.
-
↑ Laberinto en extinción (castellà)
-
↑ Andrianarimisa, A. i Razafimanjato, G.: Madagascar Sacred Ibis, Theskiornis bernieri: current population status, distribution and implications for conservation.
-
↑ Langrand, O., (1990). Guide to the birds of Madagascar. New Haven, els Estats Units: Yale University Press.
-
↑ Burnie, D., (2001). Animal. Dorling Kindersley, Londres.
-
↑ Morris, P. i Hawkins, F., (1998). Birds of Madagascar: a photographic guide. Robertsbridge, la Gran Bretanya: Pica Press.
-
↑ IUCN (anglès)
-
↑ Hancock, J. A., Kushlan, J. A. i Kahl, M. P., (1992). Storks, ibises and spoonbills of the world. Londres: Academic Press.
-
↑ Langrand, O., (1990).
-
↑ Perschke, M., (2006). Voronosy: une association pour la sauvegarde de l'ibis sacré de Madagascar dans le Baie de Bombetoka. CEPA Mag. 14: 13-16.
Bibliografia
- BirdLife International, 2004. Threatened Birds of the World 2004. CD-ROM. BirdLife International, Cambridge, la Gran Bretanya. (anglès)
- Delany, S. i Scott, D., (2002). Waterbird population estimates. 3a edició. Wageningen, els Països Baixos: Wetlands International. (anglès)
- Dowsett, R. J. i Forbes-Watson, A. D., (1993). Checklist of birds of the Afrotropical and Malagasy regions. Lieja, Bèlgica: Tauraco Press. (anglès)
- Lowe, K. W. i Richards, G. C., (1991). Morphological variation in the Sacred Ibis Threskiornis aethiopicus susperspecies complex. Emu 91: 41-45. (anglès)
- Sibley, C. G. i Monroe, B. L., (1990). Distribution and taxonomy of birds of the world. New Haven, els Estats Units: Yale University Press. (anglès)
- Tingay, R. E. i Gilbert, M., (1999). Annotated list of the birds of Lacs Soamalipo, Befotaka and Ankerika and surrounding Tsimembo forest, western Madagascar. Work. Group. Birds Madag. Reg. Newsl. 9: 26-30. (anglès)
Enllaços externs
![src=]()
A
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ibis sagrat de Madagascar 
