الأسماء في صفحات التنقل
Els nemertins (Nemertea, de les nereides) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les seves espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes poques són terrestres. Se n'han comptabilitzat més de 1.200 espècies distribuïdes entre dues classes: Anopla i Enopla.
Tota la superfície del cos està coberta per cilis. La paret del cos està més organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimàtic i amb musculatura superior.
La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.
Consisteix en un cervell de 4 ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis posseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs cefàlics; es pensa que funcionen en la recepció tàctil i química. Posseeixen ulls semblants a les planàries i en nombre de dos a cents d'ells. Són fototàcticament negatius.
Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majores són contràctils, encara que de manera irregular; i el flux sanguini sovint és invertit. La sang conté amebòcits i pigments de funció incerta.
Aparell digestiu complet, tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esòfag, estòmag glandular, intestí amb diverticles laterals i anus.
L'òrgan més característic i peculiar dels nemertins és la probòscide o trompa; presenta les següents característiques:
Són exclusivament carnívors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probòscides. Les espècies amb estilets verinosos, punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espècies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.
L'excreció es realitza a través de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.
Són unisexuals i la reproducció és bàsicament sexual. Es formen gónades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cèl·lules parenquimàtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gàmetes són expulsats per contraccions musculars. A vegades els nemertins s'agreguen abans que els gàmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'òrgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plàncton. Algunes espècies poden reproduir-se per fragmentació, literalment esclatant i escampant els fragments.
El patró de desenvolupament varia, algunes espècies marines produeixen una larva lliure nadadora planctònica (pilidum). Aquesta larva està mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctònica de certs políclads ("Turbellaria"), així com amb les larves dels trocòfors.
Viuen a aigües poc profundes i a la costa. Qualcunes espècies són d'aigua dolça o terrestres en sòl humit. Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitjà de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneració i en condicions favorables produeixen nous individus.
Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats són encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives pròpies dels nemertins en la línia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofilètic; els nemertins compartirien amb els protòstoms celomats la possessió d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.
Bilateria AcoelomataNemertea
Nemertea
Els nemertins (Nemertea, de les nereides) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les seves espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes poques són terrestres. Se n'han comptabilitzat més de 1.200 espècies distribuïdes entre dues classes: Anopla i Enopla.
