El gènere Xenoturbella comprèn dues espècies d'animals bilaterals vermiformes marins de posició taxonòmica incerta des del seu descobriment el 1949,[1] quan es van classificar com turbel·laris primitius i peculiars. Estudis realitzats el 2003 del seu ADN l'han classificat com un primitiu deuteròstom fora dels embrancaments prèviament coneguts (Bourlat et al., 2003).[2]
Prèviament ja s'havia relacionat amb els mol·luscs (Noren i Jondelius, 1997)[3] però es va objectar que l'ADN s'havia contaminat amb l'ADN dels mol·luscos dels quals s'alimentava (Bourlat et al., 2003). Aquells primers resultats s'han corroborat recentment. El gènere es considera actualment l'únic membre de l'embrancament Xenacoelomorpha (Haszprunar et al., 1991;[4] Bourlat et al., 2006[5]).
Xenoturbella té un pla corporal molt simple. No té cervell, ni tub digestiu, ni gònades (però produeix gàmetes; els ous i els embrions es produeixen en els folicles, Israelsson and Budd[6]) i de qualsevol altre òrgan definit, a excepció d'un estatocist proveït de cèl·lules flagel·lades. Té cilis i un sistema nerviós difús. Té una longitud de 4 cm. Se n'ha trobat enfront de les costes de Suècia, Escòcia i Islàndia [3].
El gènere Xenoturbella inclou dues espècies:
El gènere Xenoturbella comprèn dues espècies d'animals bilaterals vermiformes marins de posició taxonòmica incerta des del seu descobriment el 1949, quan es van classificar com turbel·laris primitius i peculiars. Estudis realitzats el 2003 del seu ADN l'han classificat com un primitiu deuteròstom fora dels embrancaments prèviament coneguts (Bourlat et al., 2003).
Prèviament ja s'havia relacionat amb els mol·luscs (Noren i Jondelius, 1997) però es va objectar que l'ADN s'havia contaminat amb l'ADN dels mol·luscos dels quals s'alimentava (Bourlat et al., 2003). Aquells primers resultats s'han corroborat recentment. El gènere es considera actualment l'únic membre de l'embrancament Xenacoelomorpha (Haszprunar et al., 1991; Bourlat et al., 2006).
Xenoturbella té un pla corporal molt simple. No té cervell, ni tub digestiu, ni gònades (però produeix gàmetes; els ous i els embrions es produeixen en els folicles, Israelsson and Budd) i de qualsevol altre òrgan definit, a excepció d'un estatocist proveït de cèl·lules flagel·lades. Té cilis i un sistema nerviós difús. Té una longitud de 4 cm. Se n'ha trobat enfront de les costes de Suècia, Escòcia i Islàndia [3].
El gènere Xenoturbella inclou dues espècies:
Xenoturbella bocki Xenoturbella westbladi
