Hatiora és un gènere de plantes epífites que pertanyen a la família de les cactàcies, són natives del Brasil. Hatiora salicornioides és l'espècie més coneguda. Ara aquest gènere inclou també les espècies anteriorment anomenades Rhipsalidopsis.
Les espècies del gènere Hatiora creixen epífites o litòfites. Són arbustives ramificades. La seva primera posició és vertical i més tard s'estenen o pengen. Les tiges amb seccions angulars cilíndriques o aplanades alades fan fins a 5 cm de llarg. La floració es produeix en arèoles terminals amb espines absents o com a truges suaus. Les flors amb simetria radial, en forma de campana, groc, rosa o vermell apareixen en les puntes dels brots. El tub de la corol·la és curt. Els fruits són petits esfèrics i calbs. Contenen llavors de color marró o negre d'1 mil·límetre de llarg.
El gènere va ser descrit per Britton & Rose i publicat a The Standard Cyclopedia of Horticulture 1432. 1915.[1]
Hatiora: nom genèric atorgat en honor del matemàtic, astrònom i explorador anglès Thomas Hariot (1560-1621), en forma d'un anagrama del seu nom.
Comprèn 16 espècies descrites i d'aquestes, només 7 acceptades.[2]
Hatiora és un gènere de plantes epífites que pertanyen a la família de les cactàcies, són natives del Brasil. Hatiora salicornioides és l'espècie més coneguda. Ara aquest gènere inclou també les espècies anteriorment anomenades Rhipsalidopsis.
Hatiora gaertneri Hatiora roseaHatiora ist eine Pflanzengattung aus der Familie der Kakteengewächse (Cactaceae). Der botanische Name ehrt den englischen Mathematiker, Astronomen und Forschungsreisenden Thomas Hariot und ist ein Anagramm seines Namens.[1]
Die Arten der Gattung Hatiora wachsen epiphytisch oder lithophytisch. Sie sind strauchig und reich verzweigt. Ihre anfangs aufrechten und später ausgebreiteten oder überhängenden oder hängenden Triebabschnitte sind in ihrem Längenwachstum begrenzt. Die zylindrischen, geflügelten, kantigen oder abgeflachten Triebabschnitte sind bis zu 5 Zentimeter lang. Sie entspringen einzeln oder in Gruppen den Areolen an der Spitze älterer Triebabschnitte. Blühfähige Areolen stehen endständig an den Triebabschnitten und fließen dort zusammen. Dornen fehlen oder sind als weiche Borsten ausgebildet.
Die radiärsymmetrischen, glockenförmigen, gelben, rosafarbenen oder roten Blüten erscheinen an den Triebspitzen und öffnen sich am Tag. Ihr kahles Perikarpell ist kantig, geflügelt oder drehrund. Die Blütenröhre ist kurz.
Die kleinen kugelförmigen Früchte sind kahl. Sie enthalten braune oder schwarze Samen von 1 Millimeter Länge.
Die Gattung ist im Südosten Brasiliens verbreitet.
Die Erstbeschreibung der Gattung als Hariota wurde 1834 durch Augustin-Pyrame de Candolle veröffentlicht.[2] Nach den Regeln des Internationalen Codes der Botanischen Nomenklatur ist dieser Name jedoch ungültig, da Michel Adanson bereits 1763 einer Gattung diesen Namen gegeben hatte.[3] Nathaniel Lord Britton und Joseph Nelson Rose bildeten 1915 aus dem ursprünglichen Namen der Gattung das Anagramm Hatiora.[4] Die Typusart der Gattung ist Hatiora salicornioides.
Die Gattung umfasst folgenden Arten:[5]
Ein Synonym der Gattung ist Hariota DC. (1834).[6]
Die Gattung wird in zwei Untergattungen gegliedert. Die Untergattung Hatiora ist durch drehrunde bzw. zylindrische, nie gerippte Triebabschnitte und ein im Querschnitt rundes Perikarpell gekennzeichnet. Die Untergattung Rhipsalidopsis weist abgeflachte Triebabschnitte und ein kantiges oder geflügeltes Perikarpell auf. Zur Gattung gehören die folgenden Arten:[7]
Synonyme der Gattung sind Hariota DC. (1834, nom. illeg. ICBN-Artikel 53.1), Rhipsalidopsis Britton & Rose (1923), Epiphyllopsis A.Berger (1929) und Pseudozygocactus Backeb. (1938).[8]
Hatiora ist eine Pflanzengattung aus der Familie der Kakteengewächse (Cactaceae). Der botanische Name ehrt den englischen Mathematiker, Astronomen und Forschungsreisenden Thomas Hariot und ist ein Anagramm seines Namens.
Hatiora is a small genus of epiphytic cacti which belongs to the tribe Rhipsalideae within the subfamily Cactoideae of the Cactaceae. Recent taxonomic studies have led to the three species formerly placed in subgenus Rhipsalidopsis being removed from the genus, including the well known and widely cultivated ornamental plants known as Easter cactus or Whitsun cactus (cultivars or hybrids of the former Hatiora gaertneri).
All Hatiora species are found as epiphytes growing on trees or (rarely) lithophytes growing on rocks. They are found in the tropical rainforests of the Mata Atlântica in eastern Brazil. The plants are weakly succulent, growing more or less upright and becoming woody at the base when older. Spines are usually missing. The insect-pollinated flowers are borne terminally. They are small, with a diameter of about 2 cm (0.8 in), actinomorphic (radially symmetrical), bell-shaped and always coloured (yellow, yellow-orange or pink). The fruit is a berry. By contrast with species of the genus Schlumbergera, most of which have flattened stems, Hatiora species have stems with a circular cross-section.[2][3]
Cacti belonging to the tribe Rhipsalideae are quite distinct in appearance and habit from other cacti, as they grow on trees or rocks as epiphytes or lithophytes. However, for a long time there has been confusion as to how the rhipsalid species should be divided into genera. In 1819, Haworth described the first discovered species of the modern genus Hatiora under the name Rhipsalis salicornioides. In 1834, A.P. de Candolle recognized the distinctness of this species and transferred it to a new genus Hariota, named after Thomas Hariot, a 16th-century botanist. Later a second species, H. gaertneri, was initially named as Epiphyllum russellianum var. gaertneri (Epiphyllum russellianum is now Schlumbergera russelliana) and then in 1889 as Epiphyllum gaertneri. A third species, H. rosea, was described in 1912 as Rhipsalis rosea.[2]
By 1923, many nomenclatural uncertainties and confusion had arisen over the name Hariota. Nathaniel Britton and Joseph Rose created a new name Hatiora as a taxonomic anagram of Hariota. Of the species known at the time, they placed Hariota salicornioides in Hatiora along with H. cylindrica; they had already placed H. gaertneri in Schlumbergera in 1913 and left it there; and they erected a new genus, Rhipsalidopsis, for H. rosea. Two further species which have been assigned to Hatiora were placed in various genera, including the original Hariota and Rhipsalis.[2] According to Anderson,[2] the confusion among the Rhipsalideae was not clarified until work by Wilhelm Barthlott and Nigel Taylor in 1995, which placed six species in Hatiora, divided between two subgenera.[4]
Phylogenetic studies using DNA have led to a modification of the Barthlott and Taylor classification and the three species of Hatiora they placed in subgenus Rhipsalidopsis have been transferred out of the genus. There is agreement that Hatiora epiphylloides should be placed in Schlumbergera (as Schlumbergera lutea). There is disagreement over the other two species. Some sources also include them in a broadly defined Schlumbergera,[1][5] others place them as the only two species in the genus Rhipsalidopsis.[6][3] Hatiora and the most broadly circumscribed Schlumbergera both branch from the tip and have short segments (less than 7 cm long). Hatiora has stems that are round in cross-section and radially symmetrical (actinomorphic) flowers, whereas Schlumbergera has flattened or otherwise angular stems and its flowers may be radially symmetrical or radially unsymmetrical (zygomorphic).[5]
In the taxonomic treatments of the genus by Barthlott & Taylor (1995)[4] and Hunt (2006),[7] Hatiora was divided into two subgenera with six accepted species, plus a hybrid created in cultivation. Subgenus Rhipsalidopsis has subsequently been removed from Hatiora.[1][5][6][3]
Hatiora is a small genus of epiphytic cacti which belongs to the tribe Rhipsalideae within the subfamily Cactoideae of the Cactaceae. Recent taxonomic studies have led to the three species formerly placed in subgenus Rhipsalidopsis being removed from the genus, including the well known and widely cultivated ornamental plants known as Easter cactus or Whitsun cactus (cultivars or hybrids of the former Hatiora gaertneri).
Hatiora es un género de plantas epifitas perteneciente a la familia de los cactus, son nativas de Brasil. Hatiora salicornioides es la especie más conocida. Ahora este género incluye también las especies anteriormente llamadas Rhipsalidopsis.
Las especies del género Hatiora crecen epífitas o litófitas. Son arbustivas ramificadas. Su primera posición es vertical y más tarde se extienden o cuelgan. Los tallos con secciones angulares cilíndricas o aplanadas aladas miden hasta 5 cm de largo. La floración se produce en areolas terminales con espinas ausentes o como cerdas suaves. Las flores con simetría radial, en forma de campana, amarillo, rosa o rojo aparecen en las puntas de los brotes. El tubo de la corola es corto. Los frutos son pequeños esféricos y calvos. Contienen semillas de color marrón o negro de 1 milímetro de largo.
El género fue descrito por Britton & Rose y publicado en The Standard Cyclopedia of Horticulture 1432. 1915.[1]
Hatiora: nombre genérico otorgado en honor del matemático, astrónomo y explorador inglés Thomas Hariot (1560-1621), en forma de un anagrama de su nombre.
Comprende 16 especies descrita y de estas, solo 7 aceptadas.[2]
Hatiora es un género de plantas epifitas perteneciente a la familia de los cactus, son nativas de Brasil. Hatiora salicornioides es la especie más conocida. Ahora este género incluye también las especies anteriormente llamadas Rhipsalidopsis.
Hatiora gaertneri Hatiora roseaKausikaktukset (Hatiora) on brasilialainen muutamalajinen kaktuskasvisuku, joka on läheistä sukua korallikaktuksille (Rhipsalis). Suvut eroavat toisistaan varren nivelten kasvun, varsipäätteisten ja värikkäiden kukkien sekä emin vartalon tyvirakenteen ja hedelmien muodon perusteella. Tieteellinen nimi on anagrammi Thomas Hariotin, 1500-luvulla eläneen kasvitieteilijän, sukunimestä.[1]
Kausikaktukset ovat päällyskasveja, jotka kasvavat puiden oksilla (epifyytit) tai kivillä ja kallioilla (litofyytit). Kasvutavaltaan ne ovat pensasmaisia, hyvin haarovia, aluksi pystyjä, myöhemmin lamoavia ja usein riippuvia. Varsien nivelet ovat enintään viiden senttimetrin pituisia, lieriömäisiä, siivellisiä, kulmikkaita tai litteitä sekä kasvavat yksittäin tai ryhminä edellisen nivelen päässä olevasta areolista. Areolit ovat enimmäkseen pieniä ja niissä on pehmeän harjasmaisia piikkejä tai ne puuttuvat. Kukat kehittyvät varren kärkeen, kukkivat päivällä ja ovat säteittäisiä, kellomaisia ja väriltään keltaisia, vaaleanpunaisia tai punaisia. Pohjusmalja on lyhyt. Hedelmä on pieni, pyöreä ja paljas, siemenet ruskeita tai mustia.[1]
Kausikaktukset ovat kotoisin Brasilian kaakkoisosista.[1]
Kausikaktusten sukuun katsotaan kuuluvaksi kuusi lajia. Yksi lajeista on risteymä, jota ei ole luonnossa vaan se on syntynyt viljelyssä. Lajit ryhmitellään tavallisesti kahdeksi alasuvuksi: Hatiora ja Rhipsalidopsis. Edellisen lajeilla on liereät ja uurteettomat varsinivelet ja kukassa on poikkileikkaukseltaan pyöreä vartalon tyvirakenne (perikarpelli). Jälkimmäisen lajeilla on litteät varsinivelet ja perikarpelli on kulmikas tai siivellinen.[1]
Kausikaktukset (Hatiora) on brasilialainen muutamalajinen kaktuskasvisuku, joka on läheistä sukua korallikaktuksille (Rhipsalis). Suvut eroavat toisistaan varren nivelten kasvun, varsipäätteisten ja värikkäiden kukkien sekä emin vartalon tyvirakenteen ja hedelmien muodon perusteella. Tieteellinen nimi on anagrammi Thomas Hariotin, 1500-luvulla eläneen kasvitieteilijän, sukunimestä.
Hatiora est un genre de plantes charnues appartenant à la famille des Cactaceae et composé d'espèces généralement à fleurs roses dont :
Hatiora gaertneri est communément appelé « cactus de Pâques ». On le confond parfois avec le cactus de Noël mais les périodes de floraison sont différentes (Noël et Pâques) et les fleurs ne se ressemblent pas.
Ce sont des plantes épiphytes ou lithophytes de la zone néotropicale (Brésil).
Le genre Rhipsalis est très proche du genre Hatiora mais il s'agit bien d'un genre distinct.
Hatiora est un genre de plantes charnues appartenant à la famille des Cactaceae et composé d'espèces généralement à fleurs roses dont :
Hatiora gaertneri (Regel) Barthlott Hatiora rosea (Lagerheim) Barthlott Hatiora salicornioides (Haw.) Britton & RoseHatiora gaertneri est communément appelé « cactus de Pâques ». On le confond parfois avec le cactus de Noël mais les périodes de floraison sont différentes (Noël et Pâques) et les fleurs ne se ressemblent pas.
Ce sont des plantes épiphytes ou lithophytes de la zone néotropicale (Brésil).
Hatiora Britton & Rose è un genere di piante succulente della famiglia delle Cactacee originarie del Brasile[1].
Il genere comprende le seguenti specie[1]:
Ha bisogno di essere annaffiata spesso e in modo abbondante durante la primavera e l'estate, mentre in autunno-inverno è consigliabile ridurre le annaffiature, senza lasciare mai il substrato troppo asciutto. Deve essere concimata regolarmente da maggio ad agosto, e beneficia di un certo ombreggiamento.
Hatiora Britton & Rose è un genere di piante succulente della famiglia delle Cactacee originarie del Brasile.
Hatiora (Hatiora) – kaktusinių (Cactaceae) šeimos augalų gentis, kuriai priklauso epifitiniai kaktusai, augantys Brazilijoje.
Gentyje šios rūšys:
Hatiora is een geslacht van cactussen. De soorten komen voor in het zuidoosten van Brazilië.
Hatiora Britton & Rose – rodzaj sukulentów z rodziny kaktusowatych (Cactaceae). Gatunki z tego rodzaju występują w Brazylii.
Rodzaj Hatiora bywa włączany do rodzaju Rhipsalis Gaertn[2].
Epiphyllopsis Backeb. & F. M. Knuth, Hariota DC., Pseudozygocactus Backeb., Rhipsalidopsis Britton & Rose[2][3]
Należy do rodziny kaktusowatych (Cactaceae) Juss., która jest jednym z kladów w obrębie rzędu goździkowców (Caryophyllales) i klasy roślin okrytonasiennych[1]. W obrębie kaktusowatych należy do plemienia Rhipsalideae , podrodziny Cactoideae[4].
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa goździkowe (Caryophyllidae Takht.), nadrząd Caryophyllanae Takht., rząd goździkowce (Caryophyllales Perleb), podrząd Cactineae Bessey in C.K. Adams, rodzina kaktusowate (Cactaceae Juss.), rodzaj Hatiora Britton & Rose[5].
Hatiora Britton & Rose – rodzaj sukulentów z rodziny kaktusowatych (Cactaceae). Gatunki z tego rodzaju występują w Brazylii.
Hatiora é um pequeno gênero, com 7 espécies,[1] três aceitas e quatro sinonimizadas, de cactos epifíticos que pertence à tribo Rhipsalideae dentro da subfamília Cactoideae das família Cactaceae. É uma planta ornamental, também conhecida como "Flor de Outubro".[2] Estudos taxonômicos recentes levaram as três espécies anteriormente colocadas no subgênero Rhipsalidopsis, sendo removidas do gênero, incluindo as plantas ornamentais bem conhecidas e amplamente cultivadas conhecidas como cacto de Páscoa ou cacto de Whitsun (cultivares ou híbridos da antiga Hatiora gaertneri, agora Schlumbergera).
Chave de identificação segundo o Reflora:[3]
1. Aréolas distais densamente ferrugíneo-tomentosas, flores rosa-magenta....................................................Hatiora herminiae
1. Aréolas distais alvo-tomentosas, flores amarelas a alaranjadas............................................................................................. 2
2. Ramos cilíndricos, segmentos internos do perianto patentes...................................................................... Hatiora cylindrica
2. Ramos lageniformes e irregulares, às vezes globosos, segmentos internos do perianto eretos.......... Hariota salicornioides
Todas as espécies de Hatiora são encontradas como epífitas crescendo em árvores ou (raramente) litófitas crescendo em rochas. Eles são encontrados nas florestas tropicais da Mata Atlântica no leste do Brasil. As plantas são fracamente suculentas, crescendo mais ou menos em pé e tornando-se lenhosas na base quando mais velhas. Geralmente faltam espinhos.
As flores polinizadas por insetos nascem terminalmente. São pequenos, com um diâmetro de cerca de 2 cm (0,8 pol.), Actinomórficos (radialmente simétricos), em forma de sino e sempre coloridos (amarelo, amarelo-laranja ou rosa). O fruto é uma baga. Em contraste com as espécies do gênero Schlumbergera, a maioria dos quais têm caules achatados, as espécies de Hatiora têm caules com uma seção transversal circular.[4][5]
Esses cactos pertencentes à tribo Rhipsalideae são bastante distintos em aparência e hábito de outros cactos, pois crescem em árvores ou rochas como epífitas ou litófitas. No entanto, por muito tempo, houve confusão sobre como as espécies Rhipsalis deveriam ser divididas em gêneros. Em 1819, Haworth descreveu a primeira espécie descoberta do gênero moderno Hatiora sob o nome de Rhipsalis salicornioides. Em 1834, A.P. de Candolle reconheceu a distinção dessa espécie e a transferiu para um novo gênero Hariota, em homenagem a Thomas Hariot, um botânico do século XVI. Mais tarde, uma segunda espécie, H. gaertneri, foi inicialmente nomeada como Epiphyllum russellianum var. gaertneri (agora é Schlumbergera russelliana) e então em 1889 como Epiphyllum gaertneri. Uma terceira espécie, H. rosea, foi descrita em 1912 como Rhipsalis rosea.[5]
Em 1923, muitas incertezas e confusão nomenclatural surgiram sobre o nome Hariota. Nathaniel Britton e Joseph Rose criaram um novo nome Hatiora como um anagrama taxonômico de Hariota. Das espécies conhecidas na época, eles colocaram Hariota salicornioides em Hatiora junto com H. cylindrica; eles já haviam colocado H. gaertneri na Schlumbergera em 1913 e o deixado lá; e eles erigiram um novo gênero, Rhipsalidopsis, para H. rosea. Duas outras espécies que foram atribuídas a Hatiora foram colocadas em vários gêneros, incluindo o original Hariota e Rhipsalis[5]. De acordo com Anderson,[5] a confusão entre as Rhipsalideae não foi esclarecida até o trabalho de Wilhelm Barthlott e Nigel Taylor em 1995, que colocou seis espécies em Hatiora, divididas entre dois subgêneros.[6]
Estudos filogenéticos usando DNA levaram a uma modificação da classificação de Barthlott e Taylor e as três espécies de Hatiora que eles colocaram no subgênero Rhipsalidopsis foram transferidas para fora do gênero. Há um acordo de que Hatiora epiphylloides deve ser colocado na Schlumbergera (como Schlumbergera lutea). Há desacordo sobre as outras duas espécies. Algumas fontes também os incluem em uma Schlumbergera amplamente definida,[7] outros os colocam como as únicas duas espécies no gênero Rhipsalidopsis.[8][4] Hatiora e a Schlumbergera mais amplamente circunscrita se ramificam da ponta e têm segmentos curtos (menos de 7 cm de comprimento). Hatiora tem hastes arredondadas em seção transversal e flores radialmente simétricas (actinomórficas), enquanto Schlumbergera tem hastes achatadas ou angulares e suas flores podem ser radialmente simétricas ou radialmente assimétricas (zigomórficas).[7]
Nos tratamentos taxonômicos do gênero por Barthlott & Taylor (1995) [6] e Hunt (2006),[9] Hatiora foi dividido em dois subgêneros com seis espécies aceitas, mais um híbrido criado em cultivo. O subgênero Rhipsalidopsis foi subsequentemente removido de Hatiora.[7][8][4]
Subgênero Hatiora, agora compreendendo toda Hatiora
Subgênero Rhipsalidopsis, tanto transferido para Schlumbergera[7] ou dividido entre Schlumbergera e Rhipsalidopsis[8]
Hatiora é um pequeno gênero, com 7 espécies, três aceitas e quatro sinonimizadas, de cactos epifíticos que pertence à tribo Rhipsalideae dentro da subfamília Cactoideae das família Cactaceae. É uma planta ornamental, também conhecida como "Flor de Outubro". Estudos taxonômicos recentes levaram as três espécies anteriormente colocadas no subgênero Rhipsalidopsis, sendo removidas do gênero, incluindo as plantas ornamentais bem conhecidas e amplamente cultivadas conhecidas como cacto de Páscoa ou cacto de Whitsun (cultivares ou híbridos da antiga Hatiora gaertneri, agora Schlumbergera).
Hatioriasläktet (Hatiora) är ett växtsläkte inom familjen kaktusar med uteslutande epifytiska arter.
Hatiora är vanligtvis en mycket rikt grenad, upprättväxande buske. Då de veka stammarna slutligen når en längd av cirka 25 centimeter, böjer de sig. Dess blekgröna, cylindriska eller tillplattade stammar är uppdelade i ledstycken. Speciellt gäller detta om plantan har växt långsamt. De få areolerna har korta vita borst. Blommorna är trattformade och mindre än 1,3 centimeter i diameter. Färgen går från gult till rött och rosa. Frukterna är köttiga bär.
Man kan ibland stöta på släktnamnet Hariota, men den korrekta stavningen är Hatiora. Hatiora förväxlas ofta med Schlumbergera, men detta släkte har zygomorfiska blommor med sammanväxta hylleblad som bildar ett rör. Hatiora-arterna har regelbundna blommor med nästan fria hylleblad.
Hatiora är ett ganska dvärgväxande, epifytiskt släkte, hemmahörande i Brasiliens regnskogsområden.
Hatioriasläktet (Hatiora) är ett växtsläkte inom familjen kaktusar med uteslutande epifytiska arter.
Представители рода — суккулентные кустарнички со стеблями, состоящими из члеников[8]. Членики у некоторых видов цилиндрические, булавовидные (кеглевидные), у других видов — плоские.
Цветки появляются только в самых молодых ареолах на верхушках стеблей, что является характерным отличием от близкого к хатиоре рода Рипсалис (Rhipsalis)[8]. Окраска венчиков — жёлтая, розовая, красная в зависимости от вида[3].
Плод — ягода жёлтого или белого цвета[3].
Как оранжерейное и комнатное растение чаще всего выращивают хатиору солеросовую[8].
Агротехника для хатиоры примерно такая же, как для рипсалиса, что связано с общностью мест их обитания. Земля используют листовую, с добавлением торфяной крошки, сфагнума и древесного угля. Посуду лучше использовать широкую и невысокую. Летом растения лучше всего содержать при высокой температуре и высокой влажности, утром и вечером опрыскивать[8].
Размножение — семенами и черенками[3][8]. Допустимо проводить обрезку[3].
В традиционной системе классификации кактусовых Курта Бакеберга род Хатиора отнесён к подтрибе Рипсалисовые (Rhipsalidinae Backeb.) трибы Тропические лесные кактусы (Hylocereeae Backeb.) подсемейства Цереусовые (Cereoideae Schum.)[8].
Согласно современным представлениям род Хатиора относится к трибе Рипсалисовые (Rhipsalideae) подсемейства Кактусовые (Cactoideae)[5].
По информации базы данных The Plant List, род включает 8 видов[9]:
Представители рода — суккулентные кустарнички со стеблями, состоящими из члеников. Членики у некоторых видов цилиндрические, булавовидные (кеглевидные), у других видов — плоские.
Цветки появляются только в самых молодых ареолах на верхушках стеблей, что является характерным отличием от близкого к хатиоре рода Рипсалис (Rhipsalis). Окраска венчиков — жёлтая, розовая, красная в зависимости от вида.