nomes no trilho de navegação
Pancratium és un gènere de la família de les amaril·lidàcies, en el qual es troben nombroses espècies de plantes bulboses natives d'Europa, Àsia i Àfrica. Resulten característiques per les seves flors blanques, de distintiva corona; han estat conreades en la regió mediterrània des de l'antiguitat, i apareixen ja en fresques cretenses de l'època preclàssica.
Les espècies de Pancratium estan adaptades a diversos tipus de terreny; algunes són costaneres, com P. illyricum i P. maritimum, però la majoria creix en ambients més secs. Les flors solen ser efímeres, apareixent només durant uns pocs dies després d'una pluja. La majoria són de fulla perenne.
Si bé diverses espècies de Pancratium són consumides per animals, per al ser humà resulten poderosament tòxiques; el bulb conté diversos alcaloides, entre ells la pancratistatina. Han estat emprades per això amb fins medicinals; P. tenuifolium s'utilitzava entre diverses ètnies de Botswana com psicotròpic, i P. maritimum s'empra com fungicida d'ús extern.
Pancratium està estretament emparentat amb els gèneres Narcissus i Galanthus, i forma amb ells un clade monofilètic. Moltes espècies anteriorment considerades part de Pancratium han estat traslladades als gèneres Hymenocallis, Proiphys i Vagaria.
Pancratium és un gènere de la família de les amaril·lidàcies, en el qual es troben nombroses espècies de plantes bulboses natives d'Europa, Àsia i Àfrica. Resulten característiques per les seves flors blanques, de distintiva corona; han estat conreades en la regió mediterrània des de l'antiguitat, i apareixen ja en fresques cretenses de l'època preclàssica.
Les espècies de Pancratium estan adaptades a diversos tipus de terreny; algunes són costaneres, com P. illyricum i P. maritimum, però la majoria creix en ambients més secs. Les flors solen ser efímeres, apareixent només durant uns pocs dies després d'una pluja. La majoria són de fulla perenne.
Si bé diverses espècies de Pancratium són consumides per animals, per al ser humà resulten poderosament tòxiques; el bulb conté diversos alcaloides, entre ells la pancratistatina. Han estat emprades per això amb fins medicinals; P. tenuifolium s'utilitzava entre diverses ètnies de Botswana com psicotròpic, i P. maritimum s'empra com fungicida d'ús extern.
Pancratium està estretament emparentat amb els gèneres Narcissus i Galanthus, i forma amb ells un clade monofilètic. Moltes espècies anteriorment considerades part de Pancratium han estat traslladades als gèneres Hymenocallis, Proiphys i Vagaria.
Die Trichternarzissen (Pancratium), oft auch als Pankrazlilien bezeichnet, sind eine Pflanzengattung in der Familie der Amaryllisgewächse (Amaryllidaceae).
Pancratium-Arten sind ausdauernde krautige Pflanzen, die Zwiebeln als Überdauerungsorgane ausbilden. Die grundständigen Laubblätter sind einfach, flach, lineal und ungestielt.
Ein bis viele Blüten stehen in doldigen Blütenständen zusammen, mit zwei Hüllblättern an langen Schäften, die nicht hohl sind. Der Blütenstiel ist oft kurz. Die zwittrigen, dreizähligen Blüten sind trompetenförmig. Die sechs gleichgestalteten, verwachsenen, ausgebreiteten Blütenhüllblätter (Tepalen) sind meistens weiß. Die Staubblätter sind mit den Blütenhüllblättern verwachsen. Die auf fast ihrer gesamten Länge becherförmig verwachsenen Staubfäden sind nur am obersten Ende frei. Drei Fruchtblätter sind zu einem unterständigen Fruchtknoten verwachsen, der viele Samenanlagen enthält. Der dünne Griffel endet in einer meist kopfigen, manchmal dreilappigen bis -ästigen Narbe. Es werden dreikammerige Kapselfrüchte gebildet, die schwarze, kantige Samen enthalten.
Die Gattung Pancratium wurde 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, 1, S. 290 aufgestellt. Als Lektotypusart wurde 1918 Pancratium maritimum L. durch Nathaniel Lord Britton in Flora of Bermuda, S. 77 festgelegt. Synonyme für Pancratium L. sind: Mizonia A.Chev., Halmyra Herb., Tiaranthus Herb., Zouchia Raf., Bollaea Parl., Almyra Salisb., Chapmanolirion Dinter.[1][2]
Die Pancratium-Arten sind vor allem im Mittelmeerraum, aber auch auf den Kanarischen Inseln, in Westafrika und im tropischen Asien verbreitet.
Es gibt etwa 21 Pancratium-Arten:[2]
Die Trichternarzissen (Pancratium), oft auch als Pankrazlilien bezeichnet, sind eine Pflanzengattung in der Familie der Amaryllisgewächse (Amaryllidaceae).
Родот панкрациум (лат. Pancratium) обединува околу 18 видови на многугодишни, тревести растенија чие природно распространување е на бреговите на Средоземно Море, тропска Азија и Африка, но и на Канарските Острови. По југозападните брегови на Црното Море се среќава видот Pancratium maritimum, попознат како песочен лилјан. Тој е загрозен вид, бидејќи стаништата на кои вирее редовно се уништуваат поради туризмот. Панкрациумот е многу близок со другите два родови - хименокалис и исмене, па затоа тие често се мешаат. Припаѓа на фамилијата на кокичиња.
Лисјата се зелени, глатки на периферијата и имаат паралелна нерватура. Цветовите се снежнобели со голем жолт или мал зеленикав центар. Имаат многу пријатна арома и се собрани во соцветија од по неколку цветови. Поседуваат 6 венечни ливчиња и инка во центарот, која кај некои видови е членеста, видоизменета и свртена наназад. Прашниците се 6 и се жолти или белузникави. Излегуваат од центарот на цветот, се лизгаат по работ на инката и штрчат од нејзиниот раб. Плодникот исто така поаѓа од центарот, но за разлика од прашниците, тој продолжува по права линија без да се допира со инката (освен ако не натежне). Кај некои видови е подолг од прашниците, додека кај други е покус.
Самите растенија достигнуваат различни големини кај различните видови - можат да се и многу ситни, но и распоредени во големи групи. Како и кај останатите претставници од кокичињата, подземниот орган на панкрациумот е луковица. Семињата се големи и црни.
Името на родот е дадено од Карл Лине. Името pancratium доаѓа од грчкиот јазик и значи моќ. Растението веројатно е наречено така поради екстремната животна средина во која спокојно вирее. Панкрациумот има многу декоративни квалитети, но ретко се одгледува, бидејќи доста од видовите се загрозени, а понекогаш бараат посебни услови на одгледување.
Интересно е дека на островот Крит се пронајдени фрески од праисторијата на кои бил насликан панкрациумот.
Родот Pancratium ги вклучува следните видови:
Родот панкрациум (лат. Pancratium) обединува околу 18 видови на многугодишни, тревести растенија чие природно распространување е на бреговите на Средоземно Море, тропска Азија и Африка, но и на Канарските Острови. По југозападните брегови на Црното Море се среќава видот Pancratium maritimum, попознат како песочен лилјан. Тој е загрозен вид, бидејќи стаништата на кои вирее редовно се уништуваат поради туризмот. Панкрациумот е многу близок со другите два родови - хименокалис и исмене, па затоа тие често се мешаат. Припаѓа на фамилијата на кокичиња.
Pancratium is a genus of African and Eurasian perennial, herbaceous and bulbous plants in the Amaryllis family, subfamily Amaryllidoideae[2][3][4]
The flowers are large, white and fragrant. The perianth tube and the corona are present. It differs from the similar Hymenocallis in its numerous seeds with a thin black skin.[5] Plants belonging to the genus Pancratium have been found in prehistoric Cretan frescoes.[6]
The name "Pancratium" is derived from the Greek and means "all-strength", probably referring to the strength of a plant that can tolerate extreme climates. Pancratium species often inhabit extremely dry and sandy areas.[7]
Many species have been published using the name Pancratium, but most have been transferred to other genera (Clinanthus, Hymenocallis, Ismene, Proiphys and Stenomesson).[1] Only a few species are cultivated. P. maritimum and P. illyricum being the hardiest for outdoor cultivation, but shy flowering in cool areas. P. zeylanicum is sometimes grown as a hothouse container plant.
As of June 2023, Plants of the World Online of the Royal Botanic Gardens, Kew accepted 24 species in the genus:[1]
Additionally, further species have been recently described:
Pancratium tenuifolium and Pancratium maritimum is pollinated by the moth species Agrius convolvuli.[10][11][12][13][14] In Pancratium maritimum pollination by bees, namely Xylocopa violacea, Apis mellifera, and Anthophora bimaculata, has also been reported.[14] However, it has been stated that bees are not effective pollinators of this species and that it fully depends on hawkmoths for effective pollination.[15]
The moth species Brithys crini feeds on Pancratium maritimum in the larval stage.[16]
Brythis crini feeding on Pancratium maritimum within the leaf itself in Playa del Serradal, Castellón
.jpg)
The Convolvulus hawk moth Agrius convolvuli, an effective pollinator of Pancratium
Pancratium is a genus of African and Eurasian perennial, herbaceous and bulbous plants in the Amaryllis family, subfamily Amaryllidoideae
The flowers are large, white and fragrant. The perianth tube and the corona are present. It differs from the similar Hymenocallis in its numerous seeds with a thin black skin. Plants belonging to the genus Pancratium have been found in prehistoric Cretan frescoes.
Pancratium es un género de la familia de las amarilidáceas, en el que se encuentran numerosas especies de plantas bulbosas nativas de Europa, Asia y África. Resultan características por sus flores blancas, de distintiva corona; han sido cultivadas en la región mediterránea desde la antigüedad, y aparecen ya en frescos cretenses de la época preclásica.
Son hierbas bulbosas, con bulbos tunicados, generalmente glabras. Tallos escaposos, generalmente fistulosos en la parte superior. Hojas lineares, planas, sin banda longitudinal blanca, todas basales, envainantes, sin pecíolo. Inflorescencia umbeliforme, con una espata basal formada por 2 brácteas, caedizas. Flores actinomorfas, infundibiliformes, más o menos erectas, sésiles o pediceladas, con una bractéola basal. Perianto formado por un tubo largo y gradualmente dilatado hacia la parte superior, en la que nacen 6 tépalos, subiguales, de lineares a elípticos y una corona con 12 dientes cortos. Filamentos estaminales connados a la cara interna de la corona, con una parte apical libre que asoma entre los dientes de la corona; anteras más o menoslineares, dorsifijas, con dehiscencia longitudinal. Ovario elipsoide; estilo alargado, filiforme; estigma capitado. Fruto en cápsula loculicida. Semillas angulosas, generalmente sin estrofíolo, negras.[1]
Las especies de Pancratium están adaptadas a varios tipos de terreno; algunas son costeras, como P. illyricum y P. maritimum, pero la mayoría crece en ambientes más secos. Las flores suelen ser efímeras, apareciendo sólo durante unos pocos días tras una lluvia. La mayoría son de hoja perenne.
Si bien varias especies de Pancratium son consumidas por animales, para el ser humano resultan poderosamente tóxicas; el bulbo contiene varios alcaloides, entre ellos la pancratistatina. Han sido empleadas por ello con fines medicinales; P. tenuifolium se utilizaba entre varias etnias de Botsuana como psicotrópico, y P. maritimum se emplea como fungicida de uso externo.
Pancratium está estrechamente emparentado con los géneros Narcissus y Galanthus, y forma con ellos un clado monofilético. Muchas especies anteriormente consideradas parte de Pancratium han sido trasladadas a los géneros Hymenocallis, Proiphys y Vagaria.
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 290. 1753.[2] La especie tipo es Pancratium maritimum L.
Pancratium: nombre griego de una planta bulbosa, que podría derivar de pagkration, que significa "todopoderoso", aludiendo quizás a las propiedades medicinales de estas plantas.[3]
Pancratium es un género de la familia de las amarilidáceas, en el que se encuentran numerosas especies de plantas bulbosas nativas de Europa, Asia y África. Resultan características por sus flores blancas, de distintiva corona; han sido cultivadas en la región mediterránea desde la antigüedad, y aparecen ya en frescos cretenses de la época preclásica.
Pancratium est un genre de plantes herbacées vivaces. Il appartient à la famille des Liliaceae (ou des Amaryllidaceae) selon la classification classique. La classification phylogénétique le place dans la famille des Amaryllidaceae (ou optionnellement dans celle des Alliaceae).
Ce sont des plantes à fleurs blanches parfumées que l'on rencontre le long des côtes méditerranéennes, aux îles Canaries et dans les régions tropicales d'Afrique et d'Asie.
Le nom de pancratium est un mot latin signifiant «pancrace» (sport de combat très violent), lui-même emprunté au grec παγκράτιον (pankrátion) composé de πᾶν (pan), neutre de πας «tout» et κράτος (kratos) «force»[1]. En grec ancien, le mot παγκράτιον désignait deux choses : l'art martial du pancrace et une plante maritime à bulbe, peut être par allusion aux nombreuses propriétés médicinales de cette plante[2].
Ces plantes ont été cultivées dès l'antiquité autour de la Méditerranée et on les retrouve sur des fresques crétoises préclassiques[3].
Si les plantes peuvent être consommées par différentes espèces animales, elles sont toxiques pour l'homme par suite de la présence de différents alcaloïdes comme la pancratistatine. Pancratium tenuifolium est utilisé dans différentes ethnies du Botswana comme psychotrope, Pancratium maritimum est utilisé comme fongicide externe.
Pancratium est un genre de plantes herbacées vivaces. Il appartient à la famille des Liliaceae (ou des Amaryllidaceae) selon la classification classique. La classification phylogénétique le place dans la famille des Amaryllidaceae (ou optionnellement dans celle des Alliaceae).
Ce sont des plantes à fleurs blanches parfumées que l'on rencontre le long des côtes méditerranéennes, aux îles Canaries et dans les régions tropicales d'Afrique et d'Asie.
Le nom de pancratium est un mot latin signifiant «pancrace» (sport de combat très violent), lui-même emprunté au grec παγκράτιον (pankrátion) composé de πᾶν (pan), neutre de πας «tout» et κράτος (kratos) «force». En grec ancien, le mot παγκράτιον désignait deux choses : l'art martial du pancrace et une plante maritime à bulbe, peut être par allusion aux nombreuses propriétés médicinales de cette plante.
Ces plantes ont été cultivées dès l'antiquité autour de la Méditerranée et on les retrouve sur des fresques crétoises préclassiques.
Si les plantes peuvent être consommées par différentes espèces animales, elles sont toxiques pour l'homme par suite de la présence de différents alcaloïdes comme la pancratistatine. Pancratium tenuifolium est utilisé dans différentes ethnies du Botswana comme psychotrope, Pancratium maritimum est utilisé comme fongicide externe.
Žilj (lat. Pancratium), rod mirisnih trajnica iz porodice zvanikovki (Amaryllidaceae). Priznato je 22 vrste[1], od kojih jedna raaste i u Hrvatskoj, primorski žilj ili balučka (P. maritimum)[2]
Žilj (lat. Pancratium), rod mirisnih trajnica iz porodice zvanikovki (Amaryllidaceae). Priznato je 22 vrste, od kojih jedna raaste i u Hrvatskoj, primorski žilj ili balučka (P. maritimum)
Pancratium adalah genus dari sekitar 18 spesies tanaman berbunga dari suku Amaryllidaceae. Genus ini sering ditemukan di sepanjang tepi pantai Laut tengah hingga pulau Kenari, bagian tropis Afrika dan bagian tropis Asia. Tumbuhan ini dapat hidup sepanjang tahun dan memiliki umbi. Bunga tanaman ini besar, berwarna putih dan berbau harum. Tumbuhan ini berbeda dengan Hymenocallis karena bijinya yang banyak dengan kulit yang tipis dan berwarna hitam.
Tanaman dengan genus Pancratium juga dapat ditemukan di lukisan fresko prasejarah di pulau Kreta.
"Pancratium" berasal dari bahasa Yunani dan berarti kekuatan, mungkin diartikan dari kekuatan tanaman ini di klima yang ekstrem. Spesies Pancratium sering ditemukan di daerah yang kering dan berpasir.
Banyak spesies yang pada mulanya digolongkan dalam genus Pancratium, dan kemudian digolongkan dalam genus yang lain. Hanya sedikit spesies yang ditanam. Pancratium maritimum dan Pancratium illyricum adalah dua spesies yang tahan terhadap cuaca dingin, walau jarang menimbulkan bunga. Pancratium zeylanicum kadang-kadang juga ditanam sebagai tanaman dalam rumah di negara musim sedang.
Pancratium adalah genus dari sekitar 18 spesies tanaman berbunga dari suku Amaryllidaceae. Genus ini sering ditemukan di sepanjang tepi pantai Laut tengah hingga pulau Kenari, bagian tropis Afrika dan bagian tropis Asia. Tumbuhan ini dapat hidup sepanjang tahun dan memiliki umbi. Bunga tanaman ini besar, berwarna putih dan berbau harum. Tumbuhan ini berbeda dengan Hymenocallis karena bijinya yang banyak dengan kulit yang tipis dan berwarna hitam.
Tanaman dengan genus Pancratium juga dapat ditemukan di lukisan fresko prasejarah di pulau Kreta.
"Pancratium" berasal dari bahasa Yunani dan berarti kekuatan, mungkin diartikan dari kekuatan tanaman ini di klima yang ekstrem. Spesies Pancratium sering ditemukan di daerah yang kering dan berpasir.
Banyak spesies yang pada mulanya digolongkan dalam genus Pancratium, dan kemudian digolongkan dalam genus yang lain. Hanya sedikit spesies yang ditanam. Pancratium maritimum dan Pancratium illyricum adalah dua spesies yang tahan terhadap cuaca dingin, walau jarang menimbulkan bunga. Pancratium zeylanicum kadang-kadang juga ditanam sebagai tanaman dalam rumah di negara musim sedang.
Pancratium Dill. ex L. è un genere di piante angiosperme monocotiledoni della famiglia delle Amaryllidaceae.[1]
Vi appartiene Pancratium maritimum, una specie stenomediterranea, frequente lungo le spiagge e dune litorali dell'Italia, dalla Liguria alla Calabria e nelle isole.
Comprende piante erbacee, perenni in quanto fornite di un bulbo. Nel fiore è presente la paracorolla, gli stami sono inseriti tra i denti della paracorolla e sono sporgenti dal perigonio.
Il genere comprende le seguenti specie:[1]
Pancratium Dill. ex L. è un genere di piante angiosperme monocotiledoni della famiglia delle Amaryllidaceae.
Vi appartiene Pancratium maritimum, una specie stenomediterranea, frequente lungo le spiagge e dune litorali dell'Italia, dalla Liguria alla Calabria e nelle isole.
Pancratium is een geslacht van bolgewassen uit de narcisfamilie (Amaryllidaceae). De soorten komen voor in Afrika en Eurazië.
Pancratium is een geslacht van bolgewassen uit de narcisfamilie (Amaryllidaceae). De soorten komen voor in Afrika en Eurazië.
Pancratium L. é um dos géneros de plantas da família das Amaryllidaceae.
Pancratium L. é um dos géneros de plantas da família das Amaryllidaceae.
Strandliljesläktet (Pancratium) är ett växtsläkte i familjen amaryllisväxter med 15-20 arter från Medelhavsområdet, Asien och Afrika. Några arter odlas tillfälligt som prydnadsväxter i Sverige, men de räknas inte som härdiga på friland.
Släkten består av fleråriga örtartade lökväxter. Bladen är remlika och sitter merr eller mindre i två rader. Stjälken bär 3-15 blommor i flock, eller mer sällan en ensam blomma. Blomflocken har vanligen två hinnaktiga stödblad. Blommorna är stora, vit och doftande. Hyllet bildar ett rör som breder ut sig i sex lansettlika flikar. Bikronan är välutvecklad och sammanväxt med den nedre delen av ståndarna, vilket gör att ståndarna ser ut som om de sitter på kanten av bikronan. Pistillmärket är klotformat. Fruktämnet är trerummigt med fröämnen i en till två vertikala rader per cell. Frukten är en torr kapsel med svarta frön.
Pancratium zeylanicum är typart för släktet. Historiskt har arter ur spindelliljesläktet (Hymenocallis) förts hit, men trots vissa likheter finns inget närmare släktskap. Strandliljesläktet är systematiskt relativt isolerat och utgör en egen tribus (Pancratieae), men är på håll släkt med narcissläktet (Narcissus) och krokusliljesläktet (Sternbergia).
Strandliljesläktet (Pancratium) är ett växtsläkte i familjen amaryllisväxter med 15-20 arter från Medelhavsområdet, Asien och Afrika. Några arter odlas tillfälligt som prydnadsväxter i Sverige, men de räknas inte som härdiga på friland.
Släkten består av fleråriga örtartade lökväxter. Bladen är remlika och sitter merr eller mindre i två rader. Stjälken bär 3-15 blommor i flock, eller mer sällan en ensam blomma. Blomflocken har vanligen två hinnaktiga stödblad. Blommorna är stora, vit och doftande. Hyllet bildar ett rör som breder ut sig i sex lansettlika flikar. Bikronan är välutvecklad och sammanväxt med den nedre delen av ståndarna, vilket gör att ståndarna ser ut som om de sitter på kanten av bikronan. Pistillmärket är klotformat. Fruktämnet är trerummigt med fröämnen i en till två vertikala rader per cell. Frukten är en torr kapsel med svarta frön.
Pancratium là chi thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae.[1]
Pancratium là chi thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae.
Pancratium L., 1753
Виды
Панкраций (лат. Pancratium) — род растений семейства Амариллисовые.
Ареал — тропические и субтропические районы от Индии до Канарских островов. На юг ареал некоторых видов простирается до Ботсваны, на севере панкраций морской встречается на черноморском побережье Кавказа. В дикорастущем виде панкраций был найден и на Антильских островах.[2]
Виды панкрация представляют собой многолетние травянистые луковичные растения.
Листья длинные, зелёные, собраны в приземный пучок.
Цветок белый с запахом ванили, состоит из простого венчиковидного околоцветника ворончатой формы, с короткой или длинной трубочкой, расширяющейся в зеве, лопасти околоцветника узкие, отстоящие, почти равные между собой, пестик один.
Плод — многосемянная коробочка.[3] Некоторые виды имеют большое содержание алкалоидов.
По информации базы данных The Plant List, род включает 21 вид[4]:
Некоторые виды, чаще панкраций иллирийский (Pancratium illyricum) и панкраций прекрасный, выращивают в комнатном цветоводстве и оранжереях.[5] Размножают семенами и вегетативно.
Pancratium canariensis
Pancratium illyricum
Pancratium parvum
Pancratium parviflorum
Pancratium sickenbergeri
Панкраций (лат. Pancratium) — род растений семейства Амариллисовые.
全能花属（学名：Pancratium）是石蒜科下的一个属，为草本植物。该属共有15种，分布于东半球的温带地区和热带地区。[1]
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
_in_Chilkur_W_IMG_9480.jpg)
_in_Chilkur_W_IMG_9480.jpg)
