dcsimg

Associations ( Inglês )

fornecido por BioImages, the virtual fieldguide, UK
In Great Britain and/or Ireland:
Foodplant / spot causer
embedded, hypophyllous perithecium of Glomerella cingulata causes spots on fading leaf of Phormium

licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
BioImages
projeto
BioImages

Phormium ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Phormium és un gènere de plantes, que conté dues espècies, dins la família Xanthorrhoeaceae. Una de les espècies és endèmica de Nova Zelanda i l'altra espècie és una planta nativa de Nova Zelanda i l'illa Norfolk.[2] Les dues espècies es coneixen a Nova Zelanda com 'flax' (lli) però no hi estan emparentades.[3][4]

Taxonomia

Phormium és un gènere establert originàriament pel naturalista Johann Reinhold Forster i el seu fill Georg Forster el 1775 d'espècimens de Phormium tenax recollits pels dos Forsters i el naturalista suec Anders Erikson Sparrman. Tots ells formaven part del segon viatge del Capità James Cook a bord del Resolution (1772–1775).[5] Els espècimens van ser recollits a Queen Charlotte Sound, les illes Norfolk i North Island.[6] El nom de Phormium prové del grec antic que significava cistella i tenax en llatí significava "fort".

Descripció

 src=
Phormium tenax,flors amb la mateixa curvatura que el bec de l'ocell Tui.

Les fulles lanceolades fan fins a tres metres de llarg i 125 mm d'amplada. Hi ha nombroses varietats amb fulles variegades en les cultivars de jardineria.

Les tiges florals poden fer fins a 5 metres de llargada. A Nova Zelanda floreixen al novembre amb unes flors corbades riques en nèctar que atrauen l'ocell anomenat tui i també els insectes.

Usos

Les fulles de Phormium produeixen fibres llargues que s'ha utilitzat mlt a Nova Zelanda

Referències

  1. Sinònims a Kew
  2. Moore, L.B.; Edgar, E.. Flora of New Zealand. Vol. II. Indigenous Tracheophyta: Monocotyledones except Gramineae, 1970.
  3. Balter M. (2009). Clothes make the (Hu) Man. Science, 325(5946):1329. doi:10.1126/science.325_1329a PMID: 19745126
  4. Kvavadze E, Bar-Yosef O, Belfer-Cohen A, Boaretto E, Jakeli N, Matskevich Z, Meshveliani T. (2009).30,000-Year-Old Wild Flax Fibers. Science, 325(5946):1359. doi:10.1126/science.1175404 PMID: 19745144 Supporting Online Material
  5. Peter Coyne «Phormium tenax (New Zealand Flax)— Norfolk Island native?». Cunninghamia, 11, 2, 2009, pàg. 167–170.
  6. Kevin Mills «Was Phormium tenax introduced to Norfolk Island by the Polynesians?». Cunninghamia, 11, 2, 2009, pàg. 171–175.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Phormium: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Phormium és un gènere de plantes, que conté dues espècies, dins la família Xanthorrhoeaceae. Una de les espècies és endèmica de Nova Zelanda i l'altra espècie és una planta nativa de Nova Zelanda i l'illa Norfolk. Les dues espècies es coneixen a Nova Zelanda com 'flax' (lli) però no hi estan emparentades.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Phormium ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Phormium is a genus of two plant species in the family Asphodelaceae. One species is endemic to New Zealand and the other is native to New Zealand and Norfolk Island.[1] The two species are widely known in New Zealand as flax or their Māori names wharariki and harakeke respectively, and elsewhere as New Zealand flax or flax lily, but they are not closely related to the Northern Hemisphere's flax (Linum usitatissimum), which is native to the region extending from the eastern Mediterranean to India and has been used by humans since 30,000 B.C.[2][3]

Taxonomy

Monocot classification has undergone significant revision in the past decade, and recent classification systems (including the Angiosperm Phylogeny Group) have found Phormium to be closely related to daylilies (Hemerocallis), placing it in family Asphodelaceae, subfamily Hemerocallidoideae. Phormium formerly belonged to the family Agavaceae and many classification systems still place it there. It includes two species and many cultivars.

Species

The genus was originally established by the German naturalists Johann Reinhold Forster and his son Georg Forster in 1775 from specimens of Phormium tenax collected by both Forsters and the Swedish naturalist Anders Erikson Sparrman. All of them were part of the second expedition of Captain James Cook aboard the Resolution (1772–1775).[4] The type specimens were taken from Queen Charlotte Sound, with additional specimens from both Norfolk Island and North Island, New Zealand.[5] The name Phormium comes from Ancient Greek for a "basket", while tenax is a Latin adjective meaning "holding fast, tenacious".[6]

Description and ecology

Phormium tenax flowers have the same curvature as the beak of the nectar-eating tūī seen in the photograph.
Phormium tenax - MHNT

Phormium is an herbaceous perennial monocot. The tough, sword-shaped leaves grow up to 3 metres (10 ft) long and up to 125 millimetres (5 in) wide. They are usually darkish green but sometimes have coloured edges and central ribs. Cultivated varieties range from light green through pink to deep russet bronze. There are numerous variegated cultivars with leaves marked by contrasting stripes in shades of green, red, bronze, pink and yellow.

The rigid flower stalks can be up to 5 metres (16 ft) long, projecting high above the foliage. In November (in New Zealand) they produce clumps of curving tube-like flowers which turn bright red when mature. These produce unusually large quantities of nectar to attract all nectar-feeding birds such as the tūī and insects. The seedpods that develop after pollination, each contain hundreds of seeds which are later widely dispersed by the wind.

Distribution and habitat

Phormium tenax occurs naturally in New Zealand and Norfolk Island, while P. colensoi is endemic to New Zealand. Both species have been widely distributed to temperate regions of the world as economic fibre and ornamental plants.[7]

They are found mainly in swamps or low-lying areas but will grow in a variety of habitats.[8]

Cultivation

The two species readily interbreed and there is part considerable regional variation in Phormium colensoi.[9] Where the two species co-occur, there is local introgression.[10]

In recent years there has been a dramatic increase in the number of Phormium cultivars commercially available. The 2005-2006 edition of the Royal Horticultural Society Plant Finder listed 75 cultivars. As early as the 1920s it was recognised that ploidy plays a role in some cultivars due to the work of John Stuart Yeates.[11] The highly regarded sport Ngaro[12] was isolated from the Moutoa swamp, Foxton.[13]

The following cultivars have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit for growing in UK gardens:[14]

  • Phormium colensoi subsp. hookeri 'Cream Delight'[15]
  • Phormium colensoi subsp. hookeri 'Tricolor'[16]
  • Phormium 'Duet'[17]
  • Phormium 'Sundowner'[18]
  • Phormium tenax 'Variegatum'[19]
  • Phormium 'Yellow Wave'[20]

Uses

Phormium produces long leaf fibres that have played an important role in the culture, history and economy of New Zealand. Both species have been widely distributed to temperate regions of the world as economic fibre and ornamental plants.

See also

References

  1. ^ Moore, L.B.; Edgar, E. (1970). Flora of New Zealand. Vol. II. Indigenous Tracheophyta: Monocotyledones except Gramineae. Wellington, N. Z.
  2. ^ Balter, M (2009). "Clothes make the (Hu) Man". Science. 325 (5946): 1329. doi:10.1126/science.325_1329a. PMID 19745126.
  3. ^ Kvavadze, E; Bar-Yosef, O; Belfer-Cohen, A; Boaretto, E; Jakeli, N; Matskevich, Z; Meshveliani, T (2009). "30,000-Year-Old Wild Flax Fibers". Science. 325 (5946): 1359. Bibcode:2009Sci...325.1359K. doi:10.1126/science.1175404. PMID 19745144. S2CID 206520793. Supporting Online Material
  4. ^ Peter Coyne (2009). "Phormium tenax (New Zealand Flax)— Norfolk Island native?" (PDF). Cunninghamia. 11 (2): 167–170.
  5. ^ Kevin Mills (2009). "Was Phormium tenax introduced to Norfolk Island by the Polynesians?" (PDF). Cunninghamia. 11 (2): 171–175. Archived from the original (PDF) on 2011-03-11.
  6. ^ Cassell's Latin Dictionary, Marchant, J.R.V, & Charles, Joseph F., (Eds.), Revised Edition, 1928
  7. ^ Extraction, content, strength, and extension of Phormium variety fibres prepared for traditional Maori weaving, New Zealand Journal of Botany, 2000, Vol. 38: pg. 469.
  8. ^ McGruddy, Elizabeth (July 2006). "Integrating NZ flax into land management systems" (PDF). www.nzpcn.org.nz. Retrieved 18 May 2019.
  9. ^ Wardle, P. (1979). "Variation inPhormium cookianum(Agavaceae)". New Zealand Journal of Botany. 17 (2): 189–196. doi:10.1080/0028825X.1979.10426888.
  10. ^ Smissen, R. D.; Heenan, P. B.; Houliston, G. J. (2008). "Genetic and morphological evidence for localised interspecific gene flow inPhormium(Hemerocallidaceae)". New Zealand Journal of Botany. 46 (3): 287–297. doi:10.1080/00288250809509767. S2CID 205448164.
  11. ^ "Papers Past — Evening Post — 21 December 1929 — FLAX RESEARCH". paperspast.natlib.govt.nz. 2011. Retrieved 24 October 2011.
  12. ^ paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&cl=search&d=EP19291221.2.108
  13. ^ "Maori dictionary - ngaro". Retrieved 26 May 2013.
  14. ^ "AGM Plants - Ornamental" (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. p. 78. Retrieved 25 April 2018.
  15. ^ "RHS Plant Selector - Phormium colensoi subsp. hookeri 'Cream Delight'". Retrieved 26 May 2013.
  16. ^ "RHS Plant Selector - Phormium colensoi subsp. hookeri 'Tricolor'". Retrieved 26 May 2013.
  17. ^ "RHS Plant Selector - Phormium 'Duet'". Retrieved 26 May 2013.
  18. ^ "RHS Plant Selector - Phormium 'Sundowner'". Retrieved 26 May 2013.
  19. ^ "RHS Plant Selector - Phormium tenax 'Variegatum'". Retrieved 26 May 2013.
  20. ^ "RHS Plant Selector - Phormium 'Yellow Wave'". Retrieved 26 May 2013.
Wikimedia Commons has media related to Phormium.
Wikispecies has information related to Phormium.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Phormium: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Phormium is a genus of two plant species in the family Asphodelaceae. One species is endemic to New Zealand and the other is native to New Zealand and Norfolk Island. The two species are widely known in New Zealand as flax or their Māori names wharariki and harakeke respectively, and elsewhere as New Zealand flax or flax lily, but they are not closely related to the Northern Hemisphere's flax (Linum usitatissimum), which is native to the region extending from the eastern Mediterranean to India and has been used by humans since 30,000 B.C.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Phormium ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

El género Phormium, llamado comúnmente lino de Nueva Zelanda comprende dos especies de plantas perennes de Nueva Zelanda Phormium tenax y Phormium cookianum, conocidas en lenguaje maorí como harakeke y wharariki respectivamente. Son bien distintas de la especie de lino del Hemisferio norte (Linum usitatissimum). Sin embargo los europeos anglófonos le dieron el mismo nombre al género debido a que también se utilizaba por sus fibras.

Este lino produce fibras largas que han sido muy importantes en la cultura, historia, y la economía de Nueva Zelanda. Phormium tenax crece de forma silvestre en Nueva Zelanda y en Isla Norfolk, mientras que Phormium cookianum es endémica de Nueva Zelanda. Ambas especies están ampliamente distribuidas en regiones templadas del mundo como fibras comerciales y plantas ornamentales.[2]

Phormium tenax se encuentra principalmente en pantanos y áreas bajas, pero puede crecer casi en cualquier lugar y se encuentra muy extendida en jardines como planta decorativa perennifolia, tanto en Nueva Zelanda como en el resto del mundo.
Es una monocotiledónea herbácea perenne. La clasificación monocotiledónea ha experimentado una significativa revisión durante la pasada década, y recientes sistemas de clasificación (incluido el APG) han dictaminado que Phormium tenax está estrechamente emparentada con los lirios Hemerocallis. Antiguamente esta especie estaba incluida en la familia Agavaceae y aún hoy muchos sistemas de clasificación la mantienen en ella.

Apariencia

 src=
Las flores de Phormium tenax tienen la misma curvatura del pico del nectarífero tui visto en la fotografía.
 src=
Phormium tenax - MHNT

Las duras hojas, parecidas a espadas, crecen hasta 3 metros de longitud y 125 mm de ancho. De coloración verde negruzca, en ocasiones presenta los bordes y la nervadura central variegados. Las tonalidades de las variedades cultivadas van desde el verde claro, pasando a rosa hasta el bronce. Hay numerosos cultivares variegados con hojas marcadas por diferentes franjas en tonalidades de verde, rojo, bronce, rosa y amarillo.

Los rígidos tallos florales crecen hasta 5 m, proyectándose por encima del follaje. En noviembre (en Nueva Zelanda) produce racimos de flores en forma de tubo curvado que adquieren un color rojo brillante al madurar. Estos producen grandes cantidades de néctar para atraer a especies de pájaros nectaríferos, tales como el tui e insectos. Los frutos surgidos tras la polinización, contienen centenares de semillas que son después dispersadas ampliamente por el viento.

Etimología

El naturalista Jacques Labillardière recolectó plantas indígenas de lino cuando los barcos franceses visitaron el extremo norte de la Isla Norte de Nueva Zelanda en 1793. Él había notado los muchos usos que los Māori le daban a la planta poniéndole, en 1803, el nombre científico de Phormium que significa "canasta", y tenax que significa "tenaz".

Usos dados por los maoríes

Cuando los maoríes llegaron a Nueva Zelanda traían consigo la morera del papel (Broussonetia papyrifera) con la que elaboraban tejidos para vestirse de la corteza. Sin embargo, esta planta no prosperó en la isla y utilizaron como sustituto el lino nativo. El capitán Cook escribió: De las hojas de las plantas, con muy poca preparación, ellos (los maoríes) elaboran toda su indumentaria; y de ellas fabrican también sus cordajes... También hacían cestas, esteras y redes de pesca. Este pueblo practicaba una avanzada elaboración de cestería con las hebras de fibra de estas plantas.

Trenzar y tejer las fibras de lino para convertirlas en canastas eran tan sólo dos formas de entre la gran cantidad de usos que le daban, ellos identificaban más de 60 variedades y las distribuían meticulosamente en sus propios viveros y plantaciones por todo el país.

Las hojas se cortaban cerca de la base de la planta usando una afilada concha de mejillón o piedra especialmente afilada, como podría ser jade, o pounamu. La sustancia carnosa verde de las hojas se retiraba, nuevamente con la concha del mejillón y se extraía la fibra que pasaba por varios procesos de lavado, blanqueado, fijado, aflojado y secado.

Las fibras de diferentes resistencias se usaban para fabricar trampas para pescar anguilas (hinaki), redes de pesca sorprendentemente grandes (kupenga) y cuerdas, trampas para pájaros, cordones para ropa, canastas (kete), bolsas, esteras, ropa, sandalias (parara), canastas para alimento (rourou), utensilios de cocina, etc.

La fibra de lino llamada muka que era laboriosamente lavada, blanqueada y trabajada a mano hasta conseguir una textura extremadamente suave es la materia prima de los bellos mantos emplumados, el kahu huruhuru, un atuendo tradicional muy apreciado por los Maoríes. Estos mantos se adornan con coloridas plumas procedentes de las aves nativas huía, kiwi, tui, kereru y loros kākā.

Las cuerdas y ropas tejidas a mano tenían tal fortaleza que se utilizaban para atar secciones de maderos ahuecados con las que construían grandes canoas para adentrarse al mar (waka). También hacían aparejos, velas y cuerdas de anclas, así como techos para las casas.

Los extremos deshilachados de las hojas se utilizaban como antorchas e iluminación nocturna. Los tallos florales secos, extremadamente livianos, se unían con bramantes de lino para construir embarcaciones de río llamadas mokihi.

Propiedades medicinales

Durante siglos los maoríes recolectaron el abundante néctar de las flores como endulzante. Multitud de usos medicinales aumentan aún más la importancia de la planta para la salud diaria de los maoríes.

Las raíces de harakeke se hierven y trituran para aplicarse externamente como cataplasma en forúnculos, tumores, abscesos, así como úlceras varicosas.

El jugo de las raíces molidas se usa como desinfectante, bebido para aliviar el estreñimiento o expulsar parásitos intestinales. También se aplica en heridas de balas o de bayoneta.

La savia que tiene consistencia de goma producida por el lino contiene enzimas revitalizantes para la sangre y con cualidades antisépticas para ayudar en los procesos de curación. Los maoríes conocen bien las propiedades curativas de esta savia y su poder como suave anestésico, por lo que la aplican en inflamaciones y varias heridas, para aliviar dolores de muelas, dolores reumáticos, para la tiña, en diferentes irritaciones de la piel y en quemaduras.

Se pueden hacer tablillas de los tallos florales y las hojas , y las finas cuerdas de la fibra utilizan las propiedades estípticas del gel antes de ser usados para cocer heridas. Las hojas de harakeke hacen excelentes vendajes y pueden sujetar huesos rotos tan bien como el yeso que se usa hoy en día. La pulpa de las hojas machacadas pueden ser también aplicadas como vendajes.

Investigación para su uso moderno medicinal y cosmético se está llevando a cabo actualmente.

El aceite de semilla de lino de Nueva Zelanda no está disponible comercialmente, aunque se están investigando su producción y propiedades. Lo que se vende en muchos países como aceite de lino se extrae de las semillas del lino europeo, vegetal de una familia totalmente diferente.

Como fibra de papel

Desde tiempos coloniales la fibra de phormium tenax ha sido usada para elaboración de papel. En diversas ocasiones la posibilidad de producción comercial ha sido investigada. Actualmente es usada por artistas y artesanos para producir papel hecho a mano.

Usos defensivos

A comienzos de las Guerras de los Mosquetes y posteriormente la Guerra por Tierras de Nueva Zelanda, los maoríes usaron grandes y gruesas esteras hechas de fibra de lino para cubrir entradas y miradores en sus fortificaciones.

Algunos guerreros vestían una especie de chaleco confeccionado con trozos de hebras de lino fuertemente trenzadas, las cuales les daban características similares al medieval gambesón, aún amortiguando las balas de los mosquetes y solo dejando heridas en vez de la muerte.

Mercado internacional

A principios de 1800 la calidad de los materiales de cordaje del lino de Nueva Zelanda era reconocido internacionalmente, así como lo era la calidad de los árboles neozelandeses usados para mástiles y vergas, la Marina Real Británica era una de los principales clientes.

El mercado del lino floreció en cuanto los hombres maoríes reconocieron las ventajas del comercio y se acostumbraron a ayudar en la cosecha y confección de la fibra, labor que, hasta entonces, había sido llevada a cabo exclusivamente por mujeres.[3]

Sin embargo, el comercio de armas de fuego escaló en una carrera armamentista entre las tribus y las consiguientes batallas conocidas como las Guerras de los Mosquetes diezmaron muchas de ellas.

Existió una activa industria de cosecha y procesamiento de lino en Nueva Zelanda hasta que la demanda declinó debido a la depresión de los años 1930. También había un programa de investigación conducido por Universidades del país.

Notas

  1. Sinónimos en Kew
  2. Extraction, content, strength, and extension of Phormium variety fibres prepared for traditional Maori weaving, New Zealand Journal of Botany, 2000, Vol. 38: pg. 469.
  3. A dangerous people whose only occupation is war: Maori and Pakeha in 19th century New Zealand Journal of Pacific History, 1997, Christina A. Thompson

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Phormium: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

El género Phormium, llamado comúnmente lino de Nueva Zelanda comprende dos especies de plantas perennes de Nueva Zelanda Phormium tenax y Phormium cookianum, conocidas en lenguaje maorí como harakeke y wharariki respectivamente. Son bien distintas de la especie de lino del Hemisferio norte (Linum usitatissimum). Sin embargo los europeos anglófonos le dieron el mismo nombre al género debido a que también se utilizaba por sus fibras.

Este lino produce fibras largas que han sido muy importantes en la cultura, historia, y la economía de Nueva Zelanda. Phormium tenax crece de forma silvestre en Nueva Zelanda y en Isla Norfolk, mientras que Phormium cookianum es endémica de Nueva Zelanda. Ambas especies están ampliamente distribuidas en regiones templadas del mundo como fibras comerciales y plantas ornamentales.​

Phormium tenax se encuentra principalmente en pantanos y áreas bajas, pero puede crecer casi en cualquier lugar y se encuentra muy extendida en jardines como planta decorativa perennifolia, tanto en Nueva Zelanda como en el resto del mundo.
Es una monocotiledónea herbácea perenne. La clasificación monocotiledónea ha experimentado una significativa revisión durante la pasada década, y recientes sistemas de clasificación (incluido el APG) han dictaminado que Phormium tenax está estrechamente emparentada con los lirios Hemerocallis. Antiguamente esta especie estaba incluida en la familia Agavaceae y aún hoy muchos sistemas de clasificación la mantienen en ella.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Phormium ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Le lin de Nouvelle-Zélande est le nom commun donné aux deux espèces de plantes vivaces du genre Phormium, genre qui appartient à la famille des Hemerocallidaceae.

Le Phormium tenax et le Phormium cookianum, sont connus sous les noms māori respectivement de Harakeke et Wharariki. Ils n'ont aucun lien de parenté avec le lin (Linum usitatissimum), mais le nom vernaculaire de « lin » leur a été donné par les anglophones et les francophones en raison de la possibilité d'utilisation de leurs fibres par l'industrie textile.

Le Phormium a joué un rôle important dans la culture, l'histoire et l'économie de la Nouvelle-Zélande. Phormium tenax pousse naturellement en Nouvelle-Zélande et sur l'île Norfolk, tandis que Phormium cookianum est endémique à la Nouvelle-Zélande. Les deux espèces ont été largement distribuées aux régions tempérées du monde moderne comme source de fibres textiles et plantes ornementales[1].

Le naturaliste Jacques Labillardière a recueilli les premières plantes lorsque des navires français ont visité le nord de l'île du Nord en 1793. Il a noté les nombreuses utilisations que les Māoris faisaient de la plante et, en 1803, lui a donné le nom scientifique Phormium, qui signifie panier ou en osier, et tenax au sens de ténacité ou exploitation rapide.

Phormium tenax pousse essentiellement dans les zones de marécage et les zones de faible altitude, mais on peut le faire pousser un peu partout et il est maintenant répandu comme plante décorative à feuilles persistantes tant en Nouvelle-Zélande que dans le monde entier.

Description

Les feuilles fermes, lancéolées peuvent mesurer jusqu'à trois mètres de long et 125 mm de large. Elles sont généralement vert sombre, mais ont parfois les bords la nervure centrale de couleur différente. Les variétés cultivées vont du vert pâle au rose profond en passant par le bronze. Il existe de nombreux cultivars variés avec des feuilles portant des bandes contrastées avec des tons vert, rouge, bronze, rose et jaune.

La hampe florale peut atteindre cinq mètres de haut, surplombant le feuillage. En novembre (en Nouvelle-Zélande), elles produisent des bouquets de fleurs courbées aux couleurs rouge vif à maturité. Ces fleurs produisent de très grandes quantités de nectar qui attirent les oiseaux méliphages comme les tuis et les insectes. Chaque fruit qui se développe après la pollinisation contient des centaines de graines qui sont ensuite dispersées par le vent.

Utilisation Maorie

Lorsque les Māoris débarquèrent en Nouvelle-Zélande, ils avaient apporté avec eux le mûrier à papier, plante dont ils récupéraient l'écorce pour faire des tissus qui leur servaient pour leur habillement. Le mûrier à papier ne s'est pas adapté au pays et les Maoris ont dû trouver dans la flore locale une plante de substitution. Comme le capitaine Cook l'a écrit : « Avec les feuilles de ces plantes, et très peu de préparation, ils (les Māoris) font tous leurs vêtements, mais aussi des cordes, des lignes… ». Ils savaient également faire des paniers, des nattes, des filets de pêche avec les feuilles. Les Māoris savaient pratiquer une vannerie avancée en tressant les fibres de Phormium[2].

Le tressage et le tissage (raranga) des fibres de Phormium sont seulement deux d'une grande variété d'utilisations faites des Phormiums par les Māoris qui en connaissaient près d'une soixantaine et qui ont propagé pépinières et plantations de Phormium dans l'ensemble du pays.

Les feuilles étaient coupées près de la base de la plante à l'aide d'une forte coquille de moule ou d'une pierre de forme spéciale, le plus souvent un jade (Pounamu en maori). Les parties non fibreuses des feuilles étaient enlevées à l'aide d'une coque de moule, jusqu'à ne plus garder que les fibres, qui subissaient ensuite plusieurs traitements: lavage, blanchiment, fixation, adoucissement, teinture et séchage.

Les fibres étaient alors utilisées pour confectionner des pièges à anguilles (hinaki), des filets de pêche étonnamment grands (kupenga), des lignes, des pièges à oiseaux, des cordages, des paniers (Kete), des sacs, des tapis, des vêtements, des sandales (parara), des seaux, paniers (rourou), des ustensiles de cuisine, etc.

Des fibres de Phormium (appelées muka) étaient conscienceusement lavées, blanchies et travaillées à la main jusqu'à ce qu'elles deviennent très douces et soient à la base du beau manteau de plumes, le kahu huruhuru, un vêtement traditionnel très prisé des Māori. Il est orné de plumes colorées d'oiseaux locaux : Huia, kiwi, tui, kererū et kaka.

Les cordes et cordages faits à la main ont une si grande résistance à la traction qu'ils étaient utilisés avec succès pour assembler les rondins creux servant à faire de grands canots capables d'aller sur la mer (waka). Ils étaient également utilisés pour faire les gréements, les voiles, les chaînes d'ancrage des bateaux et les toits des maisons.

Les extrémités séchées des feuilles étaient façonnées en torches pour fournir des lampes la nuit. Les tiges de fleurs séchées, qui sont très légères, étaient liées avec de la ficelle de Phormium pour faire des radeaux fluviaux appelés mokihi.

Galerie

Références

  1. Extraction, content, strength, and extension of Phormium variety fibres prepared for traditional Maori weaving, New Zealand Journal of Botany, 2000, Vol. 38: pg. 469.
  2. John Gillow and Bryan Sentance, World Textiles: A Visual Guide to Traditional Techniques, London : Thames & Hudson, 2004, p. 64, 220.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Phormium: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Le lin de Nouvelle-Zélande est le nom commun donné aux deux espèces de plantes vivaces du genre Phormium, genre qui appartient à la famille des Hemerocallidaceae.

Le Phormium tenax et le Phormium cookianum, sont connus sous les noms māori respectivement de Harakeke et Wharariki. Ils n'ont aucun lien de parenté avec le lin (Linum usitatissimum), mais le nom vernaculaire de « lin » leur a été donné par les anglophones et les francophones en raison de la possibilité d'utilisation de leurs fibres par l'industrie textile.

Le Phormium a joué un rôle important dans la culture, l'histoire et l'économie de la Nouvelle-Zélande. Phormium tenax pousse naturellement en Nouvelle-Zélande et sur l'île Norfolk, tandis que Phormium cookianum est endémique à la Nouvelle-Zélande. Les deux espèces ont été largement distribuées aux régions tempérées du monde moderne comme source de fibres textiles et plantes ornementales.

Le naturaliste Jacques Labillardière a recueilli les premières plantes lorsque des navires français ont visité le nord de l'île du Nord en 1793. Il a noté les nombreuses utilisations que les Māoris faisaient de la plante et, en 1803, lui a donné le nom scientifique Phormium, qui signifie panier ou en osier, et tenax au sens de ténacité ou exploitation rapide.

Phormium tenax pousse essentiellement dans les zones de marécage et les zones de faible altitude, mais on peut le faire pousser un peu partout et il est maintenant répandu comme plante décorative à feuilles persistantes tant en Nouvelle-Zélande que dans le monde entier.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Phormium ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Phormium is een geslacht uit de familie Hemerocallidoideae. De soorten komen voor in Nieuw-Zeeland en Norfolk.

Soorten

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Phormium: Brief Summary ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Phormium is een geslacht uit de familie Hemerocallidoideae. De soorten komen voor in Nieuw-Zeeland en Norfolk.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Phormium ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NN

Phormium er ei planteslekt frå New Zealand. Ein av artane veks berre naturleg på New Zealand og den andre veks berre på New Zealand og Norfolkøya.[1] Phormium-plantane dannar lange bladfiber som har spela ei viktig rolle i newzealandsk kultur, historie og økonomi. Phormium tenax veks naturleg på New Zealand og på Norfolk Island, medan Phormium cookianum er endemisk på New Zealand. Båe artane har vorte vidt spreidde i tempererte delar av verda, både som kommersielle fiberplantar og som prydplantar.[2]

Dei fleirårige plantane Phormium tenax og Phormium cookianum blir høvesvis kalla harakeke og whararikimaori. På engelsk er slekta kjend som New Zealand flax, 'New Zealand-lin'. Dei skil seg tydeleg ut frå linplanten frå den nordlege halvkula, men arten vart kalla 'flax' av dei engelskspråklege europearane på New Zealand fordi ein også kunne nyttiggjera seg fibrane i denne planten.

Naturvitskapsmannen Jacques Labillardière samla stadeigne Phormium-plantar då franske skip vitja dei nordlege delane av Nordøya på New Zealand i 1793. Han hadde lagt merke til dei mange måtane maoriane brukte planten på, og i 1803 gav han det vitskaplege namnet Phormium, som tyder korg eller flettekorg, og tenax, som tyder 'fastleik', eller 'å halda fast', til planten.

Phormium tenax veks for det meste i sumpar eller lågtliggjande lende, men er i stand til å veksa nær sagt over alt, og er også mykje dyrka i hagar, som ein eviggrøn dekorativ plante, både på New Zealand, og etter kvart elles i verda. Phormium tenax er ein urteaktig fleirårig einfrøblada plante. Klassifiseringa av einfrøblada plantar har gjennomgått betydeleg revisjon det seinaste tiåret, og dei siste klassifikasjonssystema (inkludert Angiosperm Phylogeny Group) har funne at Phormium tenax er nært i slekt med dagliljer (Hemerocallis). Phormium tenax høyrde tidlegare til familien Agavaceae, og fleire klassifikasjonssystem plasserer enno planten der.

Utsjånad

 src=
Blomane på Phormium tenax har same krumminga som nebbet til den nektaretande fuglen tuihonningetar på biletet.

Dei faste, sverdforma blada veks opp til tre meter i lengde og 125 mm i breidde. Blada er vanlegvis mørkt grøne, men har stundom farga kantar og sentrale ribber. Kultiverte sortar vekslar frå ljost grønt gjennom rosa til djup raudbrun bronse. Der er mange spraglute kultivarar med blad som er markerte med kontraststriper i nyansar av grønt, raudt, bronse, rosa og gult.

Dei stive blomestenglane kan verta opp til fem meter lange, og strekkjer seg høgt over bladverket. I november (på New Zealand) dannar det seg klynger av bogeforma røyrliknande blomar som vert ljost raude når dei mognast. Dei dannar uvanleg store mengder av nektar for å trekkja til seg nektaretande fuglar som til dømes tuihonningetar, og insekt. Frøkapslane som dannar seg etter pollineringa inneheld kvar hundrevis av frø som seinare vert vidt spreidde med vinden.

Bruk hjå maoriar

maorifolket kom til New Zealand, hadde dei med seg papirmorbærtreet (Broussonetia papyrifera), der dei brukte borken til material for klede. Dette treet treivst ikkje, og dei fann ei erstatning i dei lokale Phormium-plantane. Kaptein James Cook skreiv: «Av blada til desse plantane, og med svært lite preparering, lagar dei (maoriane) all deira vanlege klesbunad, og dei lagar også strenger, liner og tauverk…» Dei laga òg korger, matter og fiskenett av Phormium. Maoriane brukte ein avansert veveteknikk når dei laga kapper av phormiumfibrar.[3]

 src=
Høvdingen Hone Heke og kona hans, Hariata, er kledde i kapper laga av fibrar frå Phormium tenax. Ca. 1845.
 src=
Fotografi av maorikvinne med klede av Phormium.

Fletting og veving (raranga) av Phormium-fibrar til korger var berre to av talrike bruksområde maoriane hadde for desse plantane. Dei kjende nær 60 variantar, og dyrka omsorgsfullt plantane sine over heile landet.

Blada vart avskorne med eit skarpt skjel eller spesielt forma steinar, ofte grønstein (jade eller ponamu), nede ved rota til plantane. Den grøne kjøtfulle substansen i blada vart skrapa av, også dette med eit muslingskjel, og fibrane gjekk gjennom fleire prosessar med vasking, bleiking, mjukgjering, farging og turking.

Fibrane, av ulik styrke, vart brukte til å laga ålefeller (hinaki), overraskande store fiskegarn (kupenga), fuglesnarer og liner, tauverk, korger (kete), vesker, matter, klede, sandalar (paraerae), bøtter, matkorger (rourou), kokeutstyr osb.

 src=
Phormium cookianum og fuglen tuihonningetar.

Phormium-fiberen, som vert kalla muka, vert omstendeleg vaska, banka og handvridd for at han skal vera mjuk mot huda. Muka whenu (snorer) er grunnmaterialet for intrikate kākahu (kapper/klesplagg) som til dømes kahu huruhuru (fjørkappe), eit svært ettertrakta tradisjonelt plagg. Kapper pynta med fargerike fjører frå innfødde fuglar, til dømes huja Heteralocha acutirostris, kiviar (Apteryx), tui Prosthemadera novaeseelandiae, maoridue Hemiphaga novaeseelandiae og kākā Nestor meridionalis, har i namna sine referanse til den fuglen som er brukt, til dømes Kahu Kiwi, Kahu Kākā osb.

Dei handlaga kordellane og taua av Phormium var så sterke at dei godt kunne brukast til å binda saman delar av uthola stokkar for å laga store, havgåande kanoar (waka). Dei vart også nytta til å laga riggar, segl og lange ankertrosser, og til hustak.

Frynsete endar av Phormium-blad vart forma til faklar og ljos til bruk om natta. Dei turka blomestilkane, som er svært lette, vart bundne saman med phormiumband for å laga flåtar (mokihi) til bruk på elver.

Tradisjonell medisin

I hundrevis av år har maoriane brukt nektar frå blomane som søtingsmiddel. Mangfaldige medisinske bruksområde gjorde planten endå viktigare i dagleglivet til maorifolket.

Kokte og knuste harakekerøter vart lagde på utvortes som omslag for byllar, svullar og verk og for stell av åreknutesår.

Saft frå dei knuste røtene kunne brukast som desinfeksjonsmiddel, eller det vart drukke for å hjelpa mot tilstopping eller for å driva ut småmark. Det skal også ha vore brukt ved kule- eller bajonettsår.

Den kvaeliknande plantesafta frå harakeke inneheld enzym som verkar i blodlevring (koagulasjon) og har antiseptiske eigenskapar som er til hjelp i tilhelingsprosessar. Maoriane var klåre over dei lækjande eigenskapane til safta, og at ho verka mildt anestetisk, og dei brukte henne til byllar, ulike sår, verketenner, ved revmatiske og tilsvarande smerter, ved ulike hudirritasjonar, ved skålding og til brannsår.

Utstyr til spjelking kunne skaffast frå korari (blomestilkar) og blad, og fine trådar av mukafiber gjorde seg nytte av dei blodstillande eigenskapane til safta før dei vart nytta til å sy sår. Harakekeblad kunne brukast til bandasjar, og kunne støtta opp brotne bein på lag som gips vert brukt no. Knust bladmasse vart også brukt til såromslag.

Bruk som papirfiber

Sidan kolonitida har fibrane frå Phormium tenax vorte brukte i framstillinga av papir. Det er fleire gonger undersøkt om det kan setjast i gang kommersiell produksjon. For tida vert fibrane brukte av kunstnarar og handverkarar som framstiller handlaga papir.

Forsvarsbruk

Under dei tidlege muskettkrigane og seinare under New Zealand-krigane, brukte maoriane store, tjukt vovne Phormium-matter for å dekkja til inngangsportar og utkiksopningar i sine befesta pa-ar. Somme krigarar bar kapper av tungt og tett fletta Phormium tenax, som gav liknande vern som ein mellomalderrustning, og som til og med skulle kunna bremsa muskettkuler såpass at dei såra heller enn drap.

Internasjonal handel

Tidleg på 1800-talet var kvaliteten på tauverk laga av Phormium alt internasjonalt kjend,[4] like eins var kvaliteten til newzealandske tre som vart nytta til rundholtar og master, og den britiske marinen var ein av dei aller største kundane.

Handelen med Phormium blomstra, særleg etter at mannlege maoriar oppdaga føremonane med handelen, og vende seg til å delta i innhausting og tillaging av fiber, noko som tidlegare berre hadde vore gjort av kvinner, «heile stammar flytta stundom til sumpane der Phormium vaks i overflod, men der det utvilsamt ikkje var helsesamt å halda til. Det vart meir vanleg å ta slavar - slavar som kunne setjast i arbeid med å tilverka Phormium...»[5].

Handelen med flintlåsmuskettar førte til våpenkappløp mellom stammane, og dei påfølgjande konfliktane, kjende som muskettkrigane, øydela mange stammar.

Ved FoxtonNordøya var det ein aktiv industri som hausta og tilverka Phormium inntil etterspurnaden avtok under depresjonen i 1930-åra. Der var også eit vitskapleg program leia av John Stuart Yeates ved Massey University (dåverande Massey College) i nærleiken.

Hagebruk

Dei to artane hybridiserer lett med kvarandre, og særleg Phormium colensoi har stor regional variasjon.[6] På stader der begge artane veks kryssar hybridane seg gjerne tilbake med opphavsplantane og dannar blandingsplantar, såkalla introgresjon.[7]

I dei seinare åra har ei større mengd kultivarar av Phormium blitt introduserte og lagt ut for sal. 2005-2006-utgåva av Royal Horticultural Society sin Plant Finder rekna opp 75 stykke. Så tidleg som i 1920-åra var det kjent at ploiditet spelar ei rolle i somme kultivarar.[8] Fleire kultivarar er blitt gjevne RHS sin Award of Garden Merit for hagebruk i Storbritannia.[9]

Ein mykje omtykt sport, Ngaro,[10] blei isolert frå Moutoa-myra i Foxton.[11]

Nokre kultivarar

Kjelder

  1. Moore, L.B.; Edgar, E. (1970). Flora of New Zealand. Vol. II. Indigenous Tracheophyta: Monocotyledones except Gramineae. Wellington.
  2. Extraction, content, strength, and extension of Phormium variety fibres prepared for traditional Maori weaving, New Zealand Journal of Botany, 2000, Vol. 38: s. 469.
  3. John Gillow and Bryan Sentance, World Textiles: A Visual Guide to Traditional Techniques, London: Thames & Hudson, 2004, p. 64, 220.
  4. «History of the Phormium Fibre Export Trade», 1966 An Encyclopaedia of New Zealand
  5. Christina A. Thompson (1997). «A dangerous people whose only occupation is war: Maori and Pakeha in 19th century New Zealand». Journal of Pacific History. s. 109–119.
  6. «Variation inPhormium cookianum(Agavaceae)». New Zealand Journal of Botany 17: 189–196. doi:10.1080/0028825X.1979.10426888.
  7. «Genetic and morphological evidence for localised interspecific gene flow inPhormium(Hemerocallidaceae)». New Zealand Journal of Botany 46: 287–297. doi:10.1080/00288250809509767.
  8. «Papers Past — Evening Post — 21 December 1929 — FLAX RESEARCH». paperspast.natlib.govt.nz. 2011. Henta 19. februar 2012.
  9. «AGM Plants - Ornamental» (PDF). Royal Horticultural Society. July 2017. s. 78. Henta 25. april 2018.
  10. paperspast.natlib.govt.nz/cgi-bin/paperspast?a=d&cl=search&d=EP19291221.2.108
  11. «Maori dictionary - ngaro». Henta 26 May 2013.

Bakgrunnsstoff

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NN

Phormium: Brief Summary ( Norueguês )

fornecido por wikipedia NN

Phormium er ei planteslekt frå New Zealand. Ein av artane veks berre naturleg på New Zealand og den andre veks berre på New Zealand og Norfolkøya. Phormium-plantane dannar lange bladfiber som har spela ei viktig rolle i newzealandsk kultur, historie og økonomi. Phormium tenax veks naturleg på New Zealand og på Norfolk Island, medan Phormium cookianum er endemisk på New Zealand. Båe artane har vorte vidt spreidde i tempererte delar av verda, både som kommersielle fiberplantar og som prydplantar.

Dei fleirårige plantane Phormium tenax og Phormium cookianum blir høvesvis kalla harakeke og wharariki på maori. På engelsk er slekta kjend som New Zealand flax, 'New Zealand-lin'. Dei skil seg tydeleg ut frå linplanten frå den nordlege halvkula, men arten vart kalla 'flax' av dei engelskspråklege europearane på New Zealand fordi ein også kunne nyttiggjera seg fibrane i denne planten.

Naturvitskapsmannen Jacques Labillardière samla stadeigne Phormium-plantar då franske skip vitja dei nordlege delane av Nordøya på New Zealand i 1793. Han hadde lagt merke til dei mange måtane maoriane brukte planten på, og i 1803 gav han det vitskaplege namnet Phormium, som tyder korg eller flettekorg, og tenax, som tyder 'fastleik', eller 'å halda fast', til planten.

Phormium tenax veks for det meste i sumpar eller lågtliggjande lende, men er i stand til å veksa nær sagt over alt, og er også mykje dyrka i hagar, som ein eviggrøn dekorativ plante, både på New Zealand, og etter kvart elles i verda. Phormium tenax er ein urteaktig fleirårig einfrøblada plante. Klassifiseringa av einfrøblada plantar har gjennomgått betydeleg revisjon det seinaste tiåret, og dei siste klassifikasjonssystema (inkludert Angiosperm Phylogeny Group) har funne at Phormium tenax er nært i slekt med dagliljer (Hemerocallis). Phormium tenax høyrde tidlegare til familien Agavaceae, og fleire klassifikasjonssystem plasserer enno planten der.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NN

Tęgosz ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL
Ilustracja
Phormium cookianum Systematyka[1] Domena eukarionty Królestwo rośliny Klad rośliny naczyniowe Klad rośliny nasienne Klasa okrytonasienne Klad jednoliścienne Rząd szparagowce Rodzina żółtakowate Rodzaj tęgosz Nazwa systematyczna Phormium J.R. Forst. & G. Forst.
Fruct. 1: 71. Dec 1788

Tęgosz (Phormium J.R. Forst. & G. Forst.) – rodzaj roślin jednoliściennych z rodziny żółtakowatych (Xanthorrhoeaceae ) obejmujący dwa gatunki występujące na Nowej Zelandii. Dawniej rodzaj ten zaliczany był do tęgoszowatych (Phormiaceae) (np. w systemie Reveala z lat 90. XX wieku), lub do liliowcowatych (Hemerocallidaceae) (w systemach APG I i II).

Systematyka

Pozycja rodzaju według Angiosperm Phylogeny Website (aktualizowany system APG III z 2009)

Jeden z 19 rodzajów z podrodziny liliowcowych (Hemerocallidoideae) z rodziny żółtakowatych (Xanthorrhoeaceae) stanowiącej jeden z kladów w rzędzie szparagowców Asparagales w obrębie jednoliściennych[1].

Pozycja rodzaju według systemu APG II (2003) i Angiosperm Phylogeny Website (2001...)

Rząd szparagowce (Asparagales), rodzina liliowcowate (Hemerocallidaceae)[2].

Pozycja rodziny w systemie Reveala (1994-1999)

Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa jednoliścienne (Liliopsida Brongn.), podklasa liliowe (Liliidae J.H. Schaffn.), nadrząd Lilianae Takht., rząd agawowce (Agavales Hutch.), rodzina tęgoszowate (Phormiaceae J. Agardh)[3], rodzaj tęgosz (Phormium J.R. Forst. & G. Forst.)[4].

Gatunki[4][5]

Przypisy

  1. a b P.F. Stevens: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2009-06-18].
  2. P. F. Stevens: Angiosperm Phylogeny Website. Version 7 (ang.). 2001–. [dostęp 2008-12-06].
  3. Reveal James L. System of Classification. PBIO 250 Lecture Notes: Plant Taxonomy. Department of Plant Biology, University of Maryland, 1999.
  4. a b Crescent Bloom: Phormium (ang.). The Compleat Botanica. [dostęp 2008-12-06].
  5. New Zealand flax (ang.). The Encyklopedia of New Zealand. [dostęp 2010-08-27].
  6. Alicja Szweykowska, Jerzy Szweykowski: Słownik botaniczny. Wyd. II, zmienione i uzupełnione. Warszawa: Wiedza Powszechna, 2003, s. 909-910. ISBN 83-214-1305-6.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Tęgosz: Brief Summary ( Polonês )

fornecido por wikipedia POL

Tęgosz (Phormium J.R. Forst. & G. Forst.) – rodzaj roślin jednoliściennych z rodziny żółtakowatych (Xanthorrhoeaceae ) obejmujący dwa gatunki występujące na Nowej Zelandii. Dawniej rodzaj ten zaliczany był do tęgoszowatych (Phormiaceae) (np. w systemie Reveala z lat 90. XX wieku), lub do liliowcowatych (Hemerocallidaceae) (w systemach APG I i II).

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia POL

Phormium ( Português )

fornecido por wikipedia PT
Se procura a forma de tratar o açúcar em pastelaria, veja ponto espadana.

Phormium é um género botânico pertencente à família Hemerocallidaceae[1].

A espécie Phormium tenax, conhecida pelos nomes comuns de espadana, linho-da-Nova-Zelândia ou filaça, foi cultivada para produção de fibras utilizadas em cordoaria e na confecção de tecidos grosseiros.

  1. «Phormium — World Flora Online». www.worldfloraonline.org. Consultado em 19 de agosto de 2020
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Phormium: Brief Summary ( Português )

fornecido por wikipedia PT
Se procura a forma de tratar o açúcar em pastelaria, veja ponto espadana.

Phormium é um género botânico pertencente à família Hemerocallidaceae.

A espécie Phormium tenax, conhecida pelos nomes comuns de espadana, linho-da-Nova-Zelândia ou filaça, foi cultivada para produção de fibras utilizadas em cordoaria e na confecção de tecidos grosseiros.

«Phormium — World Flora Online». www.worldfloraonline.org. Consultado em 19 de agosto de 2020  title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores e editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia PT

Fiberliljesläktet ( Sueco )

fornecido por wikipedia SV

Fiberliljesläktet är ett släkte i familjen dagliljeväxter med två arter från Nya Zeeland och Norfolkön.

Fiberliljorna är stora, städsegröna fleråriga örter med krypande jordstammar. Bladen är smala och svärdlika, de är vikta mot basen med flera fina, längsgående strimmor. Blomställningen är hög med högblad som döljer blommornas blomskaft. Blomstjälkarna är sammanväxta vid basen. Själva blommorna är tvåkönade, zygomorfiska. Kalkbladen är sex och de liknar varandra, de är förenade vid basen till en blompip. Ståndarna är sex, utskjutande. Fruktämnet är översittande, trerummigt med flera fröämnen i varje cell. Frukten är en kapsel med många platta, glänsande svarta, nästan vingade frön.

Arterna skilja genom fruktkapslarna som är upprätta, trekantiga och mörka hos nyzeeländskt lin (P. tenax), medan fiberliljan (P. cookianum) har hängande, cylindriska och ljusa kapslar.

Källor


licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia författare och redaktörer
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia SV

Fiberliljesläktet: Brief Summary ( Sueco )

fornecido por wikipedia SV

Fiberliljesläktet är ett släkte i familjen dagliljeväxter med två arter från Nya Zeeland och Norfolkön.

Fiberliljorna är stora, städsegröna fleråriga örter med krypande jordstammar. Bladen är smala och svärdlika, de är vikta mot basen med flera fina, längsgående strimmor. Blomställningen är hög med högblad som döljer blommornas blomskaft. Blomstjälkarna är sammanväxta vid basen. Själva blommorna är tvåkönade, zygomorfiska. Kalkbladen är sex och de liknar varandra, de är förenade vid basen till en blompip. Ståndarna är sex, utskjutande. Fruktämnet är översittande, trerummigt med flera fröämnen i varje cell. Frukten är en kapsel med många platta, glänsande svarta, nästan vingade frön.

Arterna skilja genom fruktkapslarna som är upprätta, trekantiga och mörka hos nyzeeländskt lin (P. tenax), medan fiberliljan (P. cookianum) har hängande, cylindriska och ljusa kapslar.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia författare och redaktörer
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia SV

Phormium ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Phormium là một chi thực vật có hoa trong họ Xanthorrhoeaceae.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Phormium. Truy cập ngày 19 tháng 7 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết chủ đề Họ Thích diệp thụ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Phormium: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Phormium là một chi thực vật có hoa trong họ Xanthorrhoeaceae.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Формиум ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Lilianae
Порядок: Спаржецветные
Семейство: Асфоделовые
Подсемейство: Лилейниковые
Род: Формиум
Международное научное название

Phormium J.R.Forst. & G.Forst. (1775)

Синонимы
Типовой вид Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 500483NCBI 51474EOL 101670GRIN g:9276IPNI 24639-1FW 323486

Фо́рмиум (лат. Phórmium) — род травянистых растений семейства Асфоделовые (Asphodelaceae).

Ботаническое описание

Многолетние травянистые растения. Корневище короткое, мясистое.

Листья длинные (до метра и более), кожистые, тесьмовидные или мечевидные, плотные, тесно скученные и расположенные в два ряда.

Цветки грязно-жёлтые или чисто-жёлтые, расположены кистью на длинном (до 2 м) цветоносе. Околоцветник спайнолистный, с кубаревидной трубочкой и с шестью продолговатыми лопастями, из которых внутренние нежнее наружных. Тычинок шесть, с тонкими нитями и продолговато-линейными пыльниками. Пестик, с продолговатой верхней трёхгнёздной, многосемянной завязью, с толстым нитевидным столбиком и небольшим головчатым рыльцем.

Плод — трёхгранная, трёхстворчатая коробочка; семена продолговатые[2].

Таксономия

Род Формиум включает 2 вида[3]:

Примечания

  1. Об условности указания класса однодольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Однодольные».
  2. Формиум // Энциклопедический словарь Брокгауза и Ефрона : в 86 т. (82 т. и 4 доп.). — СПб., 1890—1907.
  3. Список видов рода Формиум на сайте The Plant List (англ.) (Проверено 11 сентября 2016)
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

Формиум: Brief Summary ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию

Фо́рмиум (лат. Phórmium) — род травянистых растений семейства Асфоделовые (Asphodelaceae).

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии