nomes no trilho de navegação
Die Agapant (Agapanthus praecox) is 'n blomplant. Dit is 'n vinnige groeier en geharde plant. Dit is 'n meerjarige plant wat blom van Desember tot Januarie. Die plant het lang, lintvormige blare en ronde blomkoppe met blou of wit buisblomme aan lang stele. Die plant verkies vol son tot halfskadu en matige water.
Die spesie is endemies in Suid-Afrika . Dit het drie subspesies, wat deur die SANBI-rooilys as veilig (LC) beskou word:[1]
Die Agapant (Agapanthus praecox) is 'n blomplant. Dit is 'n vinnige groeier en geharde plant. Dit is 'n meerjarige plant wat blom van Desember tot Januarie. Die plant het lang, lintvormige blare en ronde blomkoppe met blou of wit buisblomme aan lang stele. Die plant verkies vol son tot halfskadu en matige water.
Die spesie is endemies in Suid-Afrika . Dit het drie subspesies, wat deur die SANBI-rooilys as veilig (LC) beskou word:
Agapanthus praecox Willd. subsp. minimus (Lindl.) F.M.Leight. (Wes-Kaap, Oos-Kaap, KwaZulu-Natal) Agapanthus praecox Willd. subsp. orientalis (F.M.Leight.) F.M.Leight. (Oos-Kaap, KwaZulu-Natal) Agapanthus praecox Willd. subsp. praecox (Wes-Kaap, Oos-Kaap, KwaZulu-Natal)Agapanthus praecox és una espècie de planta de la família de les Amaril·lidàcies prové de les regions costaneres meridionals i és àmpliament cultivada i utilitzada en horticultura.[3] Les espècies d'Agapanthus són fàcils d'hibridar-se entre elles particularment quan creixen a prop les unes amb les altres i com a resultat en sorgeixen uns quants en un mateix jardí.
Es tracta d'una planta herbàcia, perennifòlia, rizomatosa. És una espècie extremadament variable constituïda per tres subespècies: subsp. praecox, subsp. orientalis i subsp. minimus. Es distingeix per les seves 6-20 fulles per planta individual. Aquestes fulles són en forma de corretja i poden ser flàccides, estretes o amples, curtes o llargues i tenen puntes romes o punxagudes. Encara que aquesta descripció és molt àmplia, és relativament fàcil diferenciar-les de les altres espècies de fulla perenne: A. africanus es limita al Cap Occidental, principalment de la Península del Cap a Paarl i Stellenbosch, i en la mesura cap a l'est com Swellendam. La seva gamma no se solapa amb la de A. praecox. És petit, 250-700 mm, li apareixen les flors a finals d'estiu (desembre a abril) i el periant és gruixut o de textura carnosa i les fulles són coriàcies. Pràcticament tots els agapanthus de fulla perenne en cultiu al món, són híbrids o cultivars dA praecox.
Creix a les vores dels camins, en parcs i jardins de forma cultivada. Les Agapanthaceae és una família monotípica (consisteix en un sol gènere) endèmica del sud d'Àfrica, és a dir, Agapanthus no ocorre naturalment en cap altre lloc a la Terra. Les sis espècies variables són generalitzades en totes les províncies de Sud-àfrica, excepte el Cap del Nord, i a Lesotho, Swazilàndia i Moçambic, però no a Namíbia o Botswana. Creixen només en àrees on la precipitació és superior a 500 mm per any, des del nivell del mar fins a 2 000 m, amb un rang de distribució que s'estén des de la Península del Cap, al sud-oest, al llarg del sud i costa oriental d'Àfrica meridional després cap a l'interior i cap al nord en les regions muntanyoses al sud del riu Limpopo.
L'espècie d'A praecox presenta tres subespècies:
El gènere Agapanthus va ser establert per l'Héritier en 1788. Solien ser inclosos en les Liliaceae (família de les liliàcies), i després es van traslladar a les Amaryllidaceae (gènere Narcissus). Més tard es van traslladar de nou a les Alliaceae (família de la ceba), i va tornar a les Amaryllidaceae i ara resideix en la seva pròpia família, la Agapanthaceae. Tot aquest anar i venir en la seva taxonomia sembla ser per motius de la seva inflorescència umbellada que no es sap si considerar-la de major importància taxonòmica que el seu ovari superior. Es col·loca en la seva pròpia família, una família germana de les Amaryllidaceae, en la força del seu ovari superior, la presència de saponines i l'absència d'alcaloides.
Agapanthus praecox és una espècie de planta de la família de les Amaril·lidàcies prové de les regions costaneres meridionals i és àmpliament cultivada i utilitzada en horticultura. Les espècies d'Agapanthus són fàcils d'hibridar-se entre elles particularment quan creixen a prop les unes amb les altres i com a resultat en sorgeixen uns quants en un mateix jardí.
Agapanthus praecox je druh jednoděložné rostliny z rodu kalokvět (Agapanthus) a čeledi amarylkovité (Amaryllidaceae). Pochází z jižní Afriky. Jde o trvalku vyskytující se v bezmrazých oblastech s bohatými dešťovými srážkami (KwaZulu-Natal, Swazijsko, Lesotho, Limpopo a Mosambik). Květy mají stonek kolem 60 cm a průměr až 14 cm.
Kalokvět byl podle systému APG II řazen do samostatné čeledi kalokvětovité (Agapanthaceae), která je v systému APG III vřazena do čeledi amarylkovité (Amaryllidaceae). Starší taxonomické systémy ho řadily do čeledi česnekovité (Alliaceae)[1] nebo do liliovitých v širším pojetí (Liliaceae s.l.)
Kalokvět ve své vlasti roste v místech se srážkami nad 500 mm ročně v nadmořských výškách do 2000 m. Jméno Agapanthus je složeno z řeckého agapé (láska) a anthos ( květina). V 17. století v Evropě se obvykle mluvilo o Africkém hyacintu, Linné použil název Africká lilie.
Kalokvětu jsou v jeho vlasti přisuzovány léčebné, až magické účinky. Xhoské ženy používají kořen při léčení v době těhotenství. Kouzelný náramek z kořene nosí proto, aby se jim narodily zdravé, silné děti. Zulové kalokvětem léčí srdeční choroby, obrnu, bolesti na prsou, kašel a nachlazení. Spolu s jinými bylinami požívanými během těhotenství zajišťují narození zdravých dětí a také spuštění porodu. Bylina je považována za kouzelnou ochranu před bouřkou a blesky.
Z jižní Afriky byl kalokvět dovezen do řady zemí subtropického pásma, kde roste volně. Například na Madeiře lemuje tamní levády, hojně cesty a silnice, vyskytuje se v lesích i na mořském pobřeží. Ve středoevropských podmínkách lze kalokvět pěstovat jako pokojovou rostlinu.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Agapanthus praecox ve Wikimedia Commons
Galerie Agapanthus praecox ve Wikimedia Commons
Agapanthus praecox je druh jednoděložné rostliny z rodu kalokvět (Agapanthus) a čeledi amarylkovité (Amaryllidaceae). Pochází z jižní Afriky. Jde o trvalku vyskytující se v bezmrazých oblastech s bohatými dešťovými srážkami (KwaZulu-Natal, Swazijsko, Lesotho, Limpopo a Mosambik). Květy mají stonek kolem 60 cm a průměr až 14 cm.
Kalokvět byl podle systému APG II řazen do samostatné čeledi kalokvětovité (Agapanthaceae), která je v systému APG III vřazena do čeledi amarylkovité (Amaryllidaceae). Starší taxonomické systémy ho řadily do čeledi česnekovité (Alliaceae) nebo do liliovitých v širším pojetí (Liliaceae s.l.)
Kalokvět ve své vlasti roste v místech se srážkami nad 500 mm ročně v nadmořských výškách do 2000 m. Jméno Agapanthus je složeno z řeckého agapé (láska) a anthos ( květina). V 17. století v Evropě se obvykle mluvilo o Africkém hyacintu, Linné použil název Africká lilie.
Kalokvětu jsou v jeho vlasti přisuzovány léčebné, až magické účinky. Xhoské ženy používají kořen při léčení v době těhotenství. Kouzelný náramek z kořene nosí proto, aby se jim narodily zdravé, silné děti. Zulové kalokvětem léčí srdeční choroby, obrnu, bolesti na prsou, kašel a nachlazení. Spolu s jinými bylinami požívanými během těhotenství zajišťují narození zdravých dětí a také spuštění porodu. Bylina je považována za kouzelnou ochranu před bouřkou a blesky.
Z jižní Afriky byl kalokvět dovezen do řady zemí subtropického pásma, kde roste volně. Například na Madeiře lemuje tamní levády, hojně cesty a silnice, vyskytuje se v lesích i na mořském pobřeží. Ve středoevropských podmínkách lze kalokvět pěstovat jako pokojovou rostlinu.
Agapanthus praecox (common agapanthus,[1] blue lily,[1] African lily,[2] or lily of the Nile[3]) is a popular garden plant around the world, especially in Mediterranean climates.[4] It is native to the Kwa-Zulu Natal and Western Cape provinces of South Africa. Local names include agapant, bloulelie, isicakathi and ubani.[1] Most of the cultivated plants of the genus Agapanthus are hybrids or cultivars of this species. It is divided into three subspecies: subsp.praecox, subsp. orientalis and subsp. minimus.[1]
Agapanthus praecox is a variable species with open-faced flowers. It is a perennial plant that can live for up to 75 years. Its evergreen leaves are 2 cm wide and 50 cm long. Its inflorescence is an umbel. The flowers are blue, purple or white and bloom from late spring to summer, followed by capsules filled with black seeds. Its flowering stem reaches one meter high. Its roots are very powerful and can break concrete.[1]
This subspecies occurs in the Eastern Cape province of South Africa. It usually grows to between 0.8 and 1 metre tall and has 10-11 leathery leaves. The blue flowers appear from December to February.[1] These have perianth segments which are greater than 50 mm in length.[1]
This subspecies occurs in the Eastern Cape and southern KwaZulu-Natal. Although it is about the same height as subsp. praecox, it has up to 20 poisonous, strap-like leaves per plant which are arching and are not leathery.[1] These range in length from 20 to 70 cm and are 3 to 5 cm wide.[5] Flower colour ranges from blue to white.[1][3] Shiny black seeds are produced in three-sided capsules.[3] These have perianth segments which are less than 50 mm in length.[1]
Occurring in the southeastern Western Cape and Eastern Cape, this subspecies is the smallest, ranging in height from 300 to 600 mm. It has a longer flowering season, from November to March. Flower colour includes white and various shades of blue.[1]
The plant prefers a well-drained soil, but supports a poor soil. Exposure to full sun is preferable, but it supports partial shade. It does not like to be moved. It can be multiplied by sowing (flowering under 3 to 4 years) or division. It tolerates drought once well installed, but watering is preferable in case of long dry periods. It overwinters as a stump and therefore completely disappears during the cold months. Contrary to popular belief, this species can withstand wind, frost and cold up to −15 °C provided that the strains are protected for the first two years with mulching.
Young shoots need to be protected from slugs and snails. A contribution of 2 or 3 handfuls of wood ash around the stump in the spring will push the gastropods a few days and make a good contribution of potash.[6]
The species is naturalised in Australia,[3] New Zealand[7] and the Isles of Scilly.[8] It is reportedly naturalized in Madeira, the Canary Islands, Eritrea, Ethiopia, St. Helena, Norfolk Island, Mexico, Honduras, Costa Rica and Tristan da Cunha.[9]
Agapanthus praecox subsp. orientalis is highly regarded for being tough in sun and heat, long-flowering, and is a favourite for many councils in Australia for the landscaping of roads and other public areas which do not get watered. The plant is still widely planted but in some areas it is considered a weed, and planting has been discontinued,[10] although it is not generally regarded as highly invasive.
Closeup of the flowers from the subspecies Orientalis.
Agapanthus praecox - MHNT
White flowers
In a garden setting
.JPG)
In autumn
_-_Flickr_-_Alejandro_Bayer_(8).jpg)
Flower closeup
Growing on a cliff in Funchal, Madeira
Agapanthus praecox (common agapanthus, blue lily, African lily, or lily of the Nile) is a popular garden plant around the world, especially in Mediterranean climates. It is native to the Kwa-Zulu Natal and Western Cape provinces of South Africa. Local names include agapant, bloulelie, isicakathi and ubani. Most of the cultivated plants of the genus Agapanthus are hybrids or cultivars of this species. It is divided into three subspecies: subsp.praecox, subsp. orientalis and subsp. minimus.
Agapanthus praecox (agapanto común,[1] lila azul,[1] lila africana,[2] o lila del Nilo[3]) es una especie de magnoliofita perteneciente a la familia de las amarilidáceas. Es nativa del Cabo de Buena Esperanza en Sudáfrica. Los nombres locales de esta especie incluyen agapant, bloulelie, isicakathi y ubani.[1] La mayoría de las plantas cultivadas del género Agapanthus son híbridos o variedades de esta especie.[1] Según informes, la planta se naturalizó en Gran Bretaña, Madeira, las Islas Canarias, Eritrea, Etiopía, isla de Santa Elena, Victoria, isla de Norfolk, Nueva Zelanda, México, Honduras, Costa Rica y Tristán da Cunha.[4]
Agapanthus praecox es una especie variable con flores abiertas. Se divide en tres subespecies: subsp. praecox, subsp. orientalis y subsp. minimus.[1]
Esta subespecie aparece en la provincia Oriental del Cabo de Sudáfrica. Normalmente crece a entre 0.8 y 1 metro de altura y tiene 10-11 hojas coriáceas. Las flores azules aparecen de diciembre a febrero.[1] Estos tienen perianto superior a 50 mm de longitud.[1]
Esta subespecie se produce en el Cabo Oriental y el sur de KwaZulu-Natal. Aunque posee la misma altura que la subespecie praecox, tiene un máximo de 20 hojas venenosas en forma de cinta por plantas que se arquean y no son curtidas.[1] Varían en longitud de 20 a 70 cm de largo y de 3 a 5 cm de ancho.[5] El color de la flor varía de azul a blanco. Se producen semillas negras brillantes en cápsulas de tres lados.[1][3] Estos poseen un perianto menor a 50 mm de longitud.[1]
Se producen en el Cabo Occidental sudoriental y el Cabo Oriental: esta subespecie es la más pequeña y varía en altura desde 300 hasta 600 mm. Cuenta con una temporada de floración más larga, de noviembre a marzo. El color de la flor incluye tonos blancos y variaciones del azul.[1]
La especie se ha naturalizado en Australia,[3] Nueva Zelanda[6] y las islas Sorlingas.[7]
Agapanthus praecox subsp. orientalis es muy apreciada por ser resistente al sol y al calor, de floración prolongada, y es uno de los favoritos para muchos consejos en Australia para el ajardinamiento de carreteras y otras áreas públicas que no usan regaderas. La planta sigue siendo plantada pero en algunas zonas es considerada una mala hierba, y su plantación ha sido descontinuada,[8] aunque no se considera generalmente como altamente invasiva.
Agapanthus praecox (agapanto común, lila azul, lila africana, o lila del Nilo) es una especie de magnoliofita perteneciente a la familia de las amarilidáceas. Es nativa del Cabo de Buena Esperanza en Sudáfrica. Los nombres locales de esta especie incluyen agapant, bloulelie, isicakathi y ubani. La mayoría de las plantas cultivadas del género Agapanthus son híbridos o variedades de esta especie. Según informes, la planta se naturalizó en Gran Bretaña, Madeira, las Islas Canarias, Eritrea, Etiopía, isla de Santa Elena, Victoria, isla de Norfolk, Nueva Zelanda, México, Honduras, Costa Rica y Tristán da Cunha.
Tarhasinisarja (Agapanthus praecox) on narsissikasvien heimoon kuuluva sipulikasvi.[1]
Tarhasinisarja kasvaa noin 80 cm:n korkuiseksi ja 60 cm leveäksi. Sillä on tummanvihreät nauhamaiset lehdet ja sinisten trumpettimaisten kukkien muodostama pallomainen kukinto.[2]
Afrikansinisarja kasvaa luonnonvaraisena Etelä-Afrikassa Länsi- ja Itä-Kapin provinsseissa. Se on myös suosittu ja helposti kasvatettava koristekasvi, josta on jalostettu monia lajikkeita.[3] Toisinaan sitä myydään taimitarhoissa afrikansinisarjan nimellä.[4]
Tarhasinisarja (Agapanthus praecox) on narsissikasvien heimoon kuuluva sipulikasvi.
Tarhasinisarja kasvaa noin 80 cm:n korkuiseksi ja 60 cm leveäksi. Sillä on tummanvihreät nauhamaiset lehdet ja sinisten trumpettimaisten kukkien muodostama pallomainen kukinto.
Afrikansinisarja kasvaa luonnonvaraisena Etelä-Afrikassa Länsi- ja Itä-Kapin provinsseissa. Se on myös suosittu ja helposti kasvatettava koristekasvi, josta on jalostettu monia lajikkeita. Toisinaan sitä myydään taimitarhoissa afrikansinisarjan nimellä.
Agapanthus praecox, communément appelée Agapanthe[1], est une plante herbacée vivace du genre Agapanthus, de la famille des Amaryllidacées.
Elle est originaire d'Afrique du Sud à l'est de la province du Cap (d'où son surnom d'Agapanthe d'Adélaïde)[1] et est souvent utilisée comme plante ornementale.
L'Agapanthe précoce (ou tubéreuse bleue ou encore lis du Nil) est une plante vivace mellifère qui peut survivre jusqu'à 75 ans. Sa tige atteint un mètre de haut. Ses racines sont très puissantes et peuvent casser du béton[2].
Ses feuilles caduques mesurent 2 cm de large et atteignent 50 cm de long.
Son inflorescence est en ombelle. Les fleurs de l'agapanthe sont bleues, violettes ou blanches et s'épanouissent l'été. Elles donnent des capsules remplies de fines graines noires (à conserver au frais dans du sable jusqu'au semis).
Toutes les parties de la plantes sont toxiques[3].
Parfois des agapanthes vendues sous le nom d'Agapanthus africanus (feuillage persistant sensible au gel) sont en fait des praecox (feuillage caduc, rustique).
Cette Agapanthe précoce apprécie une terre bien drainée, riche, mais supporte un sol pauvre[4]. Une exposition au plein soleil est préférable mais elle supporte la mi-ombre. Elle n'aime pas être déplacée.
Multiplication possible par semis (floraison sous 3 à 4 ans) ou division de touffes.
L'Agapanthe précoce supporte bien la sécheresse une fois bien installée mais un arrosage est préférable en cas de longues périodes sèches. Elle passe l'hiver sous forme de souche et disparaît donc complètement pendant les mois froids.
Contrairement aux idées reçues, cette espèce supporte bien le vent, le gel et le froid jusqu'à -15 °C à condition de protéger les souches les deux premières années avec un paillage[5].
On peut les associer aux Dahlias et aux cannas pour avoir des fleurs de juin à septembre.
Il faut protéger les jeunes pousses des limaces et des escargots. Un apport de 2 ou 3 poignées de cendres de bois autour de la souche au printemps repoussera les gastéropodes quelques jours et fera un bon apport de potasse.
Selon World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (5 avr. 2011)[6] :
: document utilisé comme source pour la rédaction de cet article.
Agapanthus praecox, communément appelée Agapanthe, est une plante herbacée vivace du genre Agapanthus, de la famille des Amaryllidacées.
Elle est originaire d'Afrique du Sud à l'est de la province du Cap (d'où son surnom d'Agapanthe d'Adélaïde) et est souvent utilisée comme plante ornementale.
Zažna pyšnica (Agapanthus praecox) je rostlina ze swójby amarylisowych rostlinow (Amaryllidaceae).
W někotrych žórłach so swójbje lilijowych rostlinow (Liliaceae) přirjaduje.
Zažna pyšnica wutwori huste kupy.
Kćěje w lěću. Lěwančikowmódre kćenja steja na dołhich stołpikach, w hustych kwětnistwach. Eksistuje tež běła warianta.
Poddružina Agapanthus praecox subsp. orientalis njese wulke, huste wokołki z módrych kćenjow. Preferuje słónco a włóžne pódy.
« Zažna pyšnica » w druhich wikimediskich projektach :
Zažna pyšnica (Agapanthus praecox) je rostlina ze swójby amarylisowych rostlinow (Amaryllidaceae).
W někotrych žórłach so swójbje lilijowych rostlinow (Liliaceae) přirjaduje.
Agapanthus praecox é uma espécie de planta com flor pertencente à família Liliaceae.
A autoridade científica da espécie é Willd., tendo sido publicada em Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis,...1: 353. 1809.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]
Agapanthus praecox é uma espécie de planta com flor pertencente à família Liliaceae.
A autoridade científica da espécie é Willd., tendo sido publicada em Enumeratio Plantarum Horti Botanici Berolinensis,...1: 353. 1809.
Afrikas blå lilja (Agapanthus praecox) är en växt inom familjen amaryllisväxter (Amaryllidaceae). Afrikas blå lilja kommer ursprungligen från bergssluttningar i Sydafrika. I Sverige odlas arten som krukväxt och den är inte härdig på friland hos oss.
Afrikas blå lilja är flerårig ört med kraftig, grenad jordstam. Bladen är städsegröna, läderartade, djupt gröna, 20–70 centimeter långa och 1,5–5,5 cm breda. Blomstjälken blir 40–100 cm med få till många blommor i varje rund flock. Blomkronan blir 3–5 cm långa, klarblå till blekblå, ibland vita. Blompipen blir 7–26 mm, flikarna (kronbladen) är utbredda. Ståndare och pistill är vanligen lika långa som kronan, ibland kortare.
Arten kan delas in i tre underarter:
Agapanthus kommer från två grekiska ord: agape ("kärlek") och anthos ("blomma"). Praecox betyder "tidig". Ett synonymt svenskt namn är afrikansk kärlekslilja.
Afrikas blå lilja behöver en ljus och solig växtplats. Detta gör också att blomstjälken tenderar att luta sig mot söder. Den tål inte mycket frost, vilket gör att den i Sverige mestadels odlas i kruka. Den kan dock gärna stå utomhus på sommaren. På vintern behöver växten vila och ska då stå i en temperatur på 5-10 °C. Den vill ändå ha en ljus vinterplats. Från vår till höst behöver den mycket vatten, men ska torka upp mellan vattningarna. En gång i veckan ska den vattnas med näringslösning. Under viloperioden vattnas växten sparsamt och utan näring. Afrikas blå lilja förökas genom delning av äldre exemplar och delning och omplantering görs helst på våren.
subsp. praecox
subsp. minimus (Lindley) F.M.Leighton
subsp. orientalis (F.M.Leighton) F.M.Leighton
Wikimedia Commons har media som rör Afrikas blå lilja.
Afrikas blå lilja (Agapanthus praecox) är en växt inom familjen amaryllisväxter (Amaryllidaceae). Afrikas blå lilja kommer ursprungligen från bergssluttningar i Sydafrika. I Sverige odlas arten som krukväxt och den är inte härdig på friland hos oss.
Agapanthus praecox là một loài thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae. Loài này được Willd. mô tả khoa học đầu tiên năm 1809.[1]
_-_fruits-_cultivated_2.jpg)
_-_fruits-_cultivated.jpg)
.jpg){kind=small}
Bài viết liên quan đến họ Loa kèn đỏ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Agapanthus praecox là một loài thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae. Loài này được Willd. mô tả khoa học đầu tiên năm 1809.
