dcsimg

Distribution ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por IABIN
Chile Central
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Universidad de Santiago de Chile
autor
Pablo Gutierrez
site do parceiro
IABIN

Escil·la portuguesa ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA
Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

L'escil·la portuguesa (Scilla peruviana) és una espècie de planta original del Mediterrani, península Ibèrica, Itàlia i nord d'Àfrica.

Té molts noms comuns: flor de la corona, flor de la pinya, jacint blau estavellat, jacint portuguès, mosquera sevillana.

L'epítet específic peruviana és el resultat d'una confusió sobre l'origen de l'espècimen, quan va ser descrit per Carolus Linnaeus al 1753, ja que va arribar en un vaixell de l'estat espanyol anomenat Perú.

És una planta herbàcia perenne amb un bulb de 6-8 cm de color blanc amb senyals marrons. Les fulles són lanceolades de fins a 60 cm de llarg i 4 cm d'ample i amb 5-15 fulles per planta. El tija floral és de 15-40 cm d'altura amb un raïm piramidal dens amb 40-100 flors; les flors són de color blau amb sis pètals.

Conreada com a planta ornamental per les seves belles flors. En alguns llocs la coneixen com a jacint peruà, escil·la peruana o lliri cubà.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Escil·la portuguesa: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

L'escil·la portuguesa (Scilla peruviana) és una espècie de planta original del Mediterrani, península Ibèrica, Itàlia i nord d'Àfrica.

Té molts noms comuns: flor de la corona, flor de la pinya, jacint blau estavellat, jacint portuguès, mosquera sevillana.

L'epítet específic peruviana és el resultat d'una confusió sobre l'origen de l'espècimen, quan va ser descrit per Carolus Linnaeus al 1753, ja que va arribar en un vaixell de l'estat espanyol anomenat Perú.

És una planta herbàcia perenne amb un bulb de 6-8 cm de color blanc amb senyals marrons. Les fulles són lanceolades de fins a 60 cm de llarg i 4 cm d'ample i amb 5-15 fulles per planta. El tija floral és de 15-40 cm d'altura amb un raïm piramidal dens amb 40-100 flors; les flors són de color blau amb sis pètals.

Conreada com a planta ornamental per les seves belles flors. En alguns llocs la coneixen com a jacint peruà, escil·la peruana o lliri cubà.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Peruanischer Blaustern ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Der Peruanische Blaustern (Scilla peruviana, Syn.: Oncostema peruviana (L.) Speta) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Blausterne (Scilla). Der Name ist irreführend, da diese Art nicht aus Peru stammt, sondern aus dem westlichen Mittelmeerraum. Er stammt daher, dass Carolus Clusius in 1601 irrtümlich von einer Herkunft aus Peru geschrieben hat.[1][2]

Merkmale

Der Peruanische Blaustern ist eine immergrüne, ausdauernde, krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 20 bis 50 Zentimeter erreicht. Dieser Geophyt bildet Zwiebeln als Überdauerungsorgane aus. Die einfachen Laubblätter sind 40 bis 60 Zentimeter lang, 1 bis 4 Zentimeter breit und am Rand meist bewimpert.

In einem breiten, kegelförmigen, traubigen Blütenstand sitzen 40 bis 100 Blüten zusammen. Die unteren Deckblätter sind 2 bis 6 (8) Zentimeter lang. Die unteren Blütenstiele sind 3 bis 5 Zentimeter lang, zur Fruchtreife auch bis 9 Zentimeter. Die zwittrigen Blüten sind dreizählig. Die sechs tief blauvioletten oder weißen Blütenhüllblätter sind ungefähr 14 Millimeter lang und 4 Millimeter breit.

Die Blütezeit reicht von Mai bis Juni.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 16, selten 28.[3]

Vorkommen

Das Verbreitungsgebiet umfasst Südwest-Europa bis Sardinien, Sizilien und Süd-Italien sowie Nordwestafrika. Hier kommt diese Pflanzenart in feuchten Wiesen vor.

Der Peruanische Blaustern ist nur selten in wärmeren Gebieten als Zierpflanze zu finden.

Literatur

  • Eckehart J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Rothmaler Exkursionsflora von Deutschland Band 5 Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Spektrum Akademischer Verlag, Berlin Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8.
  • Haw, StephenG.: Japonica in The Plantsman, New Series Vol. 3, Part 3, September 2004
  • Robert Zander: Zander. Handwörterbuch der Pflanzennamen. Hrsg. von Walter Erhardt, Erich Götz, Nils Bödeker, Siegmund Seybold. 19., aktualisierte Auflage. Eugen Ulmer, Stuttgart 2014, ISBN 978-3-8001-7953-4.

Einzelnachweise

  1. O'Hara, S.A. (2019) What’s in a Name – Scilla peruviana Website California Horticultural Society
  2. Clusius, C. (1601). Rariorum plantarum historia: 182
    Clusius schreibt: Primum autem locum merito sibi vindicabit elegant et rarissimus ille, quem, ex Peruano orbe delatum, in suo horto alebat Everardus Munichoven et florentem suis coloribus exprimi curabat. Eine Französische Übersetzung davon findet man hier: Cette [Hyacinthus] élégante et très rare, rapportée de la région du Pérou, que cultivait dans son jardin Everard de Munich[oven] (à qui cette étude tient à coeur) et qu'il soignait en fleurs pour ses couleurs parmi les plus belles.
  3. Tropicos. [1]
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Peruanischer Blaustern: Brief Summary ( Alemão )

fornecido por wikipedia DE

Der Peruanische Blaustern (Scilla peruviana, Syn.: Oncostema peruviana (L.) Speta) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Blausterne (Scilla). Der Name ist irreführend, da diese Art nicht aus Peru stammt, sondern aus dem westlichen Mittelmeerraum. Er stammt daher, dass Carolus Clusius in 1601 irrtümlich von einer Herkunft aus Peru geschrieben hat.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia DE

Scilla peruviana ( Corsa )

fornecido por wikipedia emerging languages

Scilla peruviana hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

Descrizzione

Lucalisazione

Referenze

Ligami

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori è editori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Scilla peruviana: Brief Summary ( Corsa )

fornecido por wikipedia emerging languages

Scilla peruviana hè una pianta chì face partita di a famiglia di e Liliaceae.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori è editori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia emerging languages

Scilla peruviana ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Beautiful purple scilla.jpg

Scilla peruviana, the Portuguese squill,[2] is a species of Scilla native to the western Mediterranean region in Iberia, Italy, and northwest Africa.[1][3] It is a bulb-bearing herbaceous perennial plant. The bulb is 6–8 cm in diameter, white with a covering of brown scales. The leaves are linear, 20–60 cm long and 1–4 cm broad, with 5-15 leaves produced each spring. The flowering stem is 15–40 cm tall, bearing a dense pyramidal raceme of 40-100 flowers; each flower is blue, 1–2 cm in diameter, with six tepals. The foliage dies down in summer, re-appearing in the autumn.

Name

Although the epithet peruviana means "from Peru", it is strictly a western Mediterranean species. Linnaeus named the species in 1753, citing an earlier name given to the plant by Carolus Clusius, Hyacinthus stellatus peruanus.[4] Clusius mentioned the species as growing in the Antwerp garden of a certain Everardus Munichoven, who reportedly got the plants from Peru.[5] The error was already mentioned in 1804 in Curtis's Botanical Magazine.[6] There is no reliable source for the story about a ship named 'Peru', shipping plants from Spain to Northern Europe, misleading Clusius or Linnaeus into giving the erroneous name.[7]

Cultivation and uses

It is commonly grown as an ornamental plant for its spring flowers; several cultivars are available ranging in colour from white to light or dark blue, or violet. In some areas it is also known as hyacinth-of-Peru,[3] Cuban-lily,[3] or Peruvian scilla.

It is not entirely hardy, suffering from prolonged frost. The best environment is a warm mediterranean climate similar to its native habitat.[8]

See also

References

  1. ^ a b c "Scilla peruviana L." Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. Retrieved 2020-05-17.
  2. ^ BSBI List 2007 (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Archived from the original (xls) on 2015-06-26. Retrieved 2014-10-17.
  3. ^ a b c "Scilla peruviana". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 30 June 2013.
  4. ^ Linnaeus, C. (1753). Species Plantarum. Vol. 1. Stockholm: Laurentius Salvius. p. 309.
  5. ^ Clusius, C. (1601). Rariorum plantarum historia. Antwerp: Plantijn Moretus. p. 182.
    Clusius writes: Primum autem locum merito sibi vindicabit elegant et rarissimus ille, quem, ex Peruano orbe delatum, in suo horto alebat Everardus Munichoven et florentem suis coloribus exprimi curabat. A French translation of it is to be found here: Cette [Hyacinthus] élégante et très rare, rapportée de la région du Pérou, que cultivait dans son jardin Everard de Munich[oven] (à qui cette étude tient à coeur) et qu'il soignait en fleurs pour ses couleurs parmi les plus belles.
  6. ^ Sims, J., ed. (1804). "Scilla peruviana". Curtis's Botanical Magazine. 20: 749.
  7. ^ O'Hara, S.A. (2019). "What's in a Name – Scilla peruviana". Website California Horticultural Society.
  8. ^ "All about Scilla peruviana". Longfield Gardens. Retrieved 30 May 2021.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Scilla peruviana: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN
Beautiful purple scilla.jpg

Scilla peruviana, the Portuguese squill, is a species of Scilla native to the western Mediterranean region in Iberia, Italy, and northwest Africa. It is a bulb-bearing herbaceous perennial plant. The bulb is 6–8 cm in diameter, white with a covering of brown scales. The leaves are linear, 20–60 cm long and 1–4 cm broad, with 5-15 leaves produced each spring. The flowering stem is 15–40 cm tall, bearing a dense pyramidal raceme of 40-100 flowers; each flower is blue, 1–2 cm in diameter, with six tepals. The foliage dies down in summer, re-appearing in the autumn.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Scilla peruviana ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Scilla peruviana (esquila portuguesa) es una especie de plantas de la familia Asparagaceae originaria del Mediterráneo, España, Italia y Norte de África.

Tiene muchos nombres comunes: flor de la corona, flor de la piña, jacinto azul estrellado, jacinto portugués, mosquera sevillana.

 src=
Ilustración
 src=
Detalle de las hojas
 src=
Inflorescencia
 src=
Vista de la planta
 src=
Vista de la planta

Descripción

Es una planta herbácea perenne con un bulbo de 6-8 cm de color blanco con señales marrones. Las hojas son lanceoladas de hasta 60 cm de largo y 4 cm de ancho y con 5-15 hojas por planta. El tallo floral es de 15-40 cm de altura con un racimo piramidal denso con 40-100 flores, las flores son de color azul con seis pétalos.

Cultivada como planta ornamental por sus bellas flores. En algunos lugares la conocen como jacinto peruano, escila peruano o lirio cubano.

Taxonomía

Scilla peruviana fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 309. 1753.[1]

Citología

Número de cromosomas de Scilla peruviana (Fam. Liliaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=16[2]

Etimología

El epíteto específico peruviana es el resultado de una confusión, sobre el origen del espécimen, cuando fue descrita por Carlos Linneo en 1753.

Sinonimia
  • Scilla vivianii Bertol. [1855]
  • Scilla sicula Tineo in Guss. [1844]
  • Scilla hemisphaerica Boiss. [1842]
  • Caloscilla venusta Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla subcarnea Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla subalbida Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla pallidiflora Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla livida Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla hipponensis Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla grandiflora Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla flaveola Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla elegans Jord. & Fourr. [1869]
  • Caloscilla clusii Jord. & Fourr. [1869]
  • Oncostema peruviana (L.) Speta [1987]
  • Scilla stellaris Salisb. [1796]
  • Scilla speciosa Samp. [1913]
  • Bartsia peruvianum (L.) Salisb.[3]
  • Basaltogeton peruvianum (L.) Salisb.
  • Caloscilla hughii Jord. & Fourr.
  • Hyacinthus peruvianus (L.) Vilm.
  • Loncomelos purpureum Raf.
  • Melomphis sicula Raf.
  • Oncostema africana (Borzì & Mattei) Speta
  • Oncostema cerulea (Raf.) Speta
  • Oncostema cupanii (Guss.) Speta
  • Oncostema elongata (Parl.) Speta
  • Oncostema hughii (Tineo ex Guss.) Speta
  • Oncostema sicula (Tineo ex Guss.) Speta
  • Ornithogalum ceruleum Raf.
  • Ornithogalum coeruleum Parl.
  • Ornithogalum speciosum Raf.
  • Scilla africana Borzì & Mattei
  • Scilla candida Guss.
  • Scilla cerulea (Raf.) Soldano
  • Scilla ciliaris auct.
  • Scilla clusiana Endl.
  • Scilla clusii Parl.
  • Scilla comata Hoffmanns.
  • Scilla cupaniana Schult. & Schult.f.
  • Scilla cupanii Guss.
  • Scilla elongata Parl.
  • Scilla filangeri Tineo ex Lojac.
  • Scilla fistulosa Raf.
  • Scilla hughii Tineo ex Guss.
  • Scilla praebracteata Haw. ex G.Don
  • Scilla pseudoperuviana Tineo ex Lojac.
  • Scilla pubens Welw. ex Lindl.
  • Scilla ughii Tineo ex Guss.[4][5]

Nombres comunes

  • Castellano: albarrana, almorrana, babas de perro, disciplinantes, flor de la corona, flor de la piña, jacinto azul estrellado, jacinto del Perú, jacinto estrellado, jacinto estrellado del Perú, jacinto portugués blanco, jacinto portugués ceniciento, jacinto portugués cárneo, mosquera sevillana.[6]

Referencias

  1. «Scilla peruviana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 31 de agosto de 2013.
  2. The taxonomic status of "Scilla beirana" Samp. ("Hyacinthaceae") Almeida, R. M., F. B. Caldas & J. A. Roselló (1998) Anales Jard. Bot. Madrid 56(2): 253-260
  3. En Tela Botánica
  4. Scilla peruviana en PlantList
  5. «Scilla peruviana». World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 31 de agosto de 2013.
  6. «Scilla peruviana». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 31 de agosto de 2013.
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Scilla peruviana: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Scilla peruviana (esquila portuguesa) es una especie de plantas de la familia Asparagaceae originaria del Mediterráneo, España, Italia y Norte de África.

Tiene muchos nombres comunes: flor de la corona, flor de la piña, jacinto azul estrellado, jacinto portugués, mosquera sevillana.

 src= Ilustración  src= Detalle de las hojas  src= Inflorescencia  src= Vista de la planta  src= Vista de la planta
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Scille du Pérou ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Oncostema peruviana

La Scille du Pérou, Oncostema peruviana (L.) Speta (Syn. : Scilla peruviana L.), parfois appelée Jacinthe du Pérou, est une espèce de plante méditerranéenne, relativement courante dans la péninsule ibérique, qui n'a rien de péruvien et doit son nom à une interprétation fautive de son origine géographique. Elle appartient à la famille des Liliaceae selon la classification classique. La classification phylogénétique la place dans la famille des Hyacinthaceae (ou optionnellement dans celle des Asparagaceae). On la reconnaît notamment à ses inflorescences bleu-violet ayant un peu l'aspect de pommes de pin (les Catalans l'appellent pinya blava, pomme de pin bleue).

Description

Écologie et habitat

Plante poussant dans les buissons, les prairies et les pâturages humides. On la rencontre surtout en Espagne méridionale et au Portugal ainsi qu'en Afrique du Nord, plus rarement en France (Corse surtout). Floraison d'avril à juin.

Morphologie générale et végétative

Plante vivace à gros bulbe (diamètre entre 5 et 8 cm), à tige assez robuste, atteignant de 30 à 50 cm. Nombreuses feuilles lancéolées, souvent plus longues que la tige, étalées et à bords velus.

Morphologie florale

Inflorescence en corymbe pouvant porter jusqu'à cent fleurs, bleu-violet le plus souvent, parfois plus pâles. Chaque fleur est portée par un long pédicelle. Très nombreuses bractées longues et étroites. Fleurs à 6 tépales libres (sépales et pétales identiques) s'ouvrant en étoile. Étamines bleues à anthères jaunes.

Fruit et graines

Le fruit est une capsule ovoïde et pointue à trois loges contenant chacune trois graines.

Notes et références

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Scille du Pérou: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

Oncostema peruviana

La Scille du Pérou, Oncostema peruviana (L.) Speta (Syn. : Scilla peruviana L.), parfois appelée Jacinthe du Pérou, est une espèce de plante méditerranéenne, relativement courante dans la péninsule ibérique, qui n'a rien de péruvien et doit son nom à une interprétation fautive de son origine géographique. Elle appartient à la famille des Liliaceae selon la classification classique. La classification phylogénétique la place dans la famille des Hyacinthaceae (ou optionnellement dans celle des Asparagaceae). On la reconnaît notamment à ses inflorescences bleu-violet ayant un peu l'aspect de pommes de pin (les Catalans l'appellent pinya blava, pomme de pin bleue).

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Scilla peruviana ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

La scilla maggiore (Scilla peruviana L.) è una pianta della famiglia delle Asparagacee[1] (sottofamiglia Scilloideae[2]), diffusa nel bacino del Mediterraneo.

Descrizione

È una geofita bulbosa alta 20–30 cm, con foglie nastriformi lanceolate, larghe 1–2 cm, dal bordo cigliato.
I fiori presentano 5 tepali di un delicato colore celeste e sono riuniti in una infiorescenza racemosa. Fiorisce in aprile-maggio.

Distribuzione e habitat

La specie è diffusa nel bacino del Mediterraneo (penisola Iberica, Italia e Nord Africa).[1]

In Italia cresce spontanea in Sicilia, Calabria, Puglia e Sardegna.[3]

Cresce nelle boscaglie e sui pendii aridi, ad una altitudine compresa tra 400 e 800 m.

Note

  1. ^ a b (EN) Scilla peruviana, su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 22 novembre 2021.
  2. ^ (EN) Chase M.W., Reveal J.L., Fay M.F, A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae and Xanthorrhoeaceae, in Botanical Journal of the Linnean Society, 161(2), 2009, pp. 132–136, DOI:10.1111/j.1095-8339.2009.00999.x.
  3. ^ (EN) Scilla peruviana, su Germplasm Resources Information Network (GRIN). URL consultato il 27 febbraio 2014 (archiviato dall'url originale il 26 ottobre 2012).

Bibliografia

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Scilla peruviana: Brief Summary ( Italiano )

fornecido por wikipedia IT

La scilla maggiore (Scilla peruviana L.) è una pianta della famiglia delle Asparagacee (sottofamiglia Scilloideae), diffusa nel bacino del Mediterraneo.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autori e redattori di Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia IT

Scilla peruviana ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Scilla peruviana is een plant uit de aspergefamilie (Asparagaceae). De soort komt van nature voor in het westelijke deel van het Middellandse Zeegebied: het Iberisch Schiereiland, Italië en Noordwest-Afrika.

Uit een 6-8 cm grote bol groeit een 15-40 cm hoge bloemstengel. Deze draagt van maart tot mei veertig tot honderd blauwe, 1-2 cm grote bloemen met zes kroonbladeren. De vijf tot vijftien langwerpige bladeren zijn 15-60 cm lang.

De soortaanduiding peruviana ( = 'uit Peru') is het resultaat van een misverstand bij Carl Linnaeus. Hij kreeg een exemplaar uit Spanje met een schip dat 'Peru' heette.

Cultuur

De soort wordt wel in tuinen aangeplant als sierplant vanwege haar bloemen.

Er zijn verschillende cultivars met bloemen in verscheidene kleuren:

  • Scilla peruviana 'Alba'
  • Scilla peruviana 'Bleue'
  • Scilla peruviana 'Très Bleue'
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Scilla peruviana: Brief Summary ( Neerlandês; Flamengo )

fornecido por wikipedia NL

Scilla peruviana is een plant uit de aspergefamilie (Asparagaceae). De soort komt van nature voor in het westelijke deel van het Middellandse Zeegebied: het Iberisch Schiereiland, Italië en Noordwest-Afrika.

Uit een 6-8 cm grote bol groeit een 15-40 cm hoge bloemstengel. Deze draagt van maart tot mei veertig tot honderd blauwe, 1-2 cm grote bloemen met zes kroonbladeren. De vijf tot vijftien langwerpige bladeren zijn 15-60 cm lang.

De soortaanduiding peruviana ( = 'uit Peru') is het resultaat van een misverstand bij Carl Linnaeus. Hij kreeg een exemplaar uit Spanje met een schip dat 'Peru' heette.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia NL

Scilla peruviana ( Ucraniano )

fornecido por wikipedia UK

Етимологія

Наукова назва peruviana, «перуанський» — результат плутанини в походженні зразків, з яких вид був описаний Карлом Лінеєм в 1753 році; йому дали зразки, привезені з Іспанії на борту корабля на ім'я Перу, і Ліней був введений в оману, думаючи, що зразки прийшли з цієї країни.

Опис

Трав'яниста багаторічна рослина. Бульби 6–8 см в діаметрі, білі з покриттям коричневих лусочок. Листки лінійні, 20–60 см завдовжки, 1–4 см шириною; 5–15 листків виробляється кожну весну. Квіткове стебло 15–40 см заввишки, маючи щільну пірамідальну кисть з 40–100 квітками; кожна квітка синя, 1–2 см в діаметрі.

Поширення

Країни поширення: Іспанія — Канарські острови, Тенерифе; Алжир; Єгипет [пн.]; Марокко; Туніс [можливо]; Італія — Калабрія, Сардинія, Сицилія; Мальта; Португалія; Іспанія; Гібралтар. Звичайно вирощують як декоративну рослину із-за весняних квітів.

Посилання

Галерея

Meuble héraldique Muguet.svg Це незавершена стаття про Холодкові.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Автори та редактори Вікіпедії
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia UK

Scilla peruviana ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Scilla peruviana là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Scilla peruviana. Truy cập ngày 16 tháng 7 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan phân họ thực vật Scilloideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Scilla peruviana: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Scilla peruviana là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Пролеска перуанская ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Lilianae
Порядок: Спаржецветные
Семейство: Спаржевые
Подсемейство: Пролесковые
Подтриба: Гиацинтовые
Вид: Пролеска перуанская
Международное научное название

Scilla peruviana L., 1753

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
NCBI 65771EOL 1082630IPNI 540971-1TPL kew-288872

Scilla peruvianaмноголетнее луковичное травянистое растение; вид рода Пролеска (Scilla) семейства Спаржевые (Asparagaceae).

Научное название peruviana, «перуанский» — результат путаницы в происхождении образцов, с которых вид был описан Карлом Линнеем в 1753 году. Ему дали образцы, привезённые из Испании на борту корабля с названием «Перу», и Линней был введён в заблуждение, думая, что образцы пришли из этой страны.

Травянистое многолетнее растение. Клубни 6-8 см в диаметре, белые, покрытые коричневыми чешуйками. Листья линейные, 20-60 см длиной, 1-4 см шириной. 5-15 листьев вырастают каждую весну. Цветонос 15-40 см высотой, имеет плотную пирамидальную кисть с 40-100 цветками. Каждый цветок синего цвета, 1-2 см в диаметре.

Цветёт с мая по июнь.

Ареал вида охватывает территорию следующих стран: Испания — Канарские острова, Тенерифе, Алжир, север Египта, Марокко, Тунис; Италия — Калабрия, Сардиния, Сицилия; Мальта, Португалия, Испания, Гибралтар. Обычно выращивают как декоративное растение из-за весенних цветов.

Галерея

  • Gc35 scilla peruviana fl alba.jpg
  • Scilla peruviana1.jpg

Примечания

  1. Об условности указания класса однодольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Однодольные».
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

Пролеска перуанская: Brief Summary ( Russo )

fornecido por wikipedia русскую Википедию

Scilla peruviana — многолетнее луковичное травянистое растение; вид рода Пролеска (Scilla) семейства Спаржевые (Asparagaceae).

Научное название peruviana, «перуанский» — результат путаницы в происхождении образцов, с которых вид был описан Карлом Линнеем в 1753 году. Ему дали образцы, привезённые из Испании на борту корабля с названием «Перу», и Линней был введён в заблуждение, думая, что образцы пришли из этой страны.

Травянистое многолетнее растение. Клубни 6-8 см в диаметре, белые, покрытые коричневыми чешуйками. Листья линейные, 20-60 см длиной, 1-4 см шириной. 5-15 листьев вырастают каждую весну. Цветонос 15-40 см высотой, имеет плотную пирамидальную кисть с 40-100 цветками. Каждый цветок синего цвета, 1-2 см в диаметре.

Цветёт с мая по июнь.

Ареал вида охватывает территорию следующих стран: Испания — Канарские острова, Тенерифе, Алжир, север Египта, Марокко, Тунис; Италия — Калабрия, Сардиния, Сицилия; Мальта, Португалия, Испания, Гибралтар. Обычно выращивают как декоративное растение из-за весенних цветов.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Авторы и редакторы Википедии

地中海綿棗兒 ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科
Tango-nosources.svg
本条目没有列出任何参考或来源(2013年12月28日)
維基百科所有的內容都應該可供查證。请协助添加来自可靠来源的引用以改善这篇条目无法查证的内容可能被提出异议而移除。
二名法 Scilla peruviana
L.

地中海綿棗兒学名Scilla peruviana)又名地中海蓝钟花地金球野風信子葡萄牙綿棗兒,是風信子科綿棗兒屬的一種植物,原產於西地中海地區的伊比利亞半島義大利非洲西北部。也有人根據學名peruviana秘魯的),將本種的名稱翻譯為秘魯綿棗兒,不過秘魯並不是本種的原產地,這裡所說的秘魯和南美洲國家秘魯並沒有關係,而是指一艘名為秘魯(Peru)的船舶,1753年林奈在描述本種性狀時所用的標本,就是由這艘船從西班牙運來的。

多年生草本植物,地下莖為鱗皮鱗莖。鱗莖直徑6-8公分,鱗莖白色,外表包覆棕色的鱗皮。線形,長20-60公分,寬1-4公分,葉由鱗莖長出,在一個春季期間,每個鱗莖約可以長出5-15片葉子。花序為總狀花序,花莖長15-40公分,每一花莖上有40-100朵。花藍色,花徑1-2公分,有花被六片。

栽培與用途

葡萄牙綿棗兒在春季時開花,通常栽培做為春天時的觀賞花卉,在市面上可以買到一些不同花色的品種,顏色由白色至淡藍色、深藍色或紫色。

小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

地中海綿棗兒: Brief Summary ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科

地中海綿棗兒(学名:Scilla peruviana)又名地中海蓝钟花、地金球、野風信子、葡萄牙綿棗兒,是風信子科綿棗兒屬的一種植物,原產於西地中海地區的伊比利亞半島義大利非洲西北部。也有人根據學名peruviana(秘魯的),將本種的名稱翻譯為秘魯綿棗兒,不過秘魯並不是本種的原產地,這裡所說的秘魯和南美洲國家秘魯並沒有關係,而是指一艘名為秘魯(Peru)的船舶,1753年林奈在描述本種性狀時所用的標本,就是由這艘船從西班牙運來的。

多年生草本植物,地下莖為鱗皮鱗莖。鱗莖直徑6-8公分,鱗莖白色,外表包覆棕色的鱗皮。線形,長20-60公分,寬1-4公分,葉由鱗莖長出,在一個春季期間,每個鱗莖約可以長出5-15片葉子。花序為總狀花序,花莖長15-40公分,每一花莖上有40-100朵。花藍色,花徑1-2公分,有花被六片。

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

オオツルボ ( Japonês )

fornecido por wikipedia 日本語
Question book-4.svg
この記事は検証可能参考文献や出典が全く示されていないか、不十分です。
出典を追加して記事の信頼性向上にご協力ください。2015年5月
オオツルボ Scilla peruviana2.jpg
オオツルボ
分類 : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 単子葉類 monocots : キジカクシ目 Asparagales : キジカクシ科 Asparagaceae 亜科 : ツルボ亜科 Scilloideae : ツルボ属 Scilla : オオツルボ S. peruviana 学名 Scilla peruviana L. 英名 Cuban lily、Peruvian liliy

オオツルボ(大蔓穂、学名:Scilla peruviana)はツルボ属(シラー属またはスキラ属ともよぶ。)の多年草。学名よりシラー・ペルビアナで呼ばれる事も多い。

特徴[編集]

原産地は地中海沿岸の南ヨーロッパ、北アフリカなど[1]

草丈20-40cmほど。5-6月ごろ、花茎の先に径2cmぐらいの星型の小花を数十個傘状につける。花色は濃い紫が多いが、白色の物もある。

蕾は個々の蕾が集まった楕円形をしており、下のほうより咲き始め、沢山の花が釣り鐘状になる。

翌年も花を咲かせる場合には、開花のあと、球根を掘り出して、乾燥させないように貯蔵するか、丈夫な草花のため、数年そのまま植えておいたままでも充分に花を咲かすことが出来る。

分球により、増やす事が出来る。

脚注[編集]

  1. ^ Scilla peruviana in GRIN”. ウィキメディア・コモンズには、オオツルボに関連するメディアがあります。 執筆の途中です この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますプロジェクト:植物Portal:植物)。
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
ウィキペディアの著者と編集者
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 日本語

オオツルボ: Brief Summary ( Japonês )

fornecido por wikipedia 日本語

オオツルボ(大蔓穂、学名:Scilla peruviana)はツルボ属(シラー属またはスキラ属ともよぶ。)の多年草。学名よりシラー・ペルビアナで呼ばれる事も多い。

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
ウィキペディアの著者と編集者
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 日本語