A large (6-7 ½ inches) bunting, the male Blue Grosbeak is most easily identified by its dark blue body, chestnut and tan wing stripes, and large conical bill. The female Blue Grosbeak is brown overall with dark wings and orange wing bars. This species is most easily distinguished from the related Indigo Bunting (Passerina cyanea) by the latter species’ smaller size and paler plumage in both sexes. The Blue Grosbeak breeds across the southern half of the United States and northern Mexico. In winter, these populations migrate south to southern Mexico and the east coast of Central America. Blue Grosbeaks are present all year in the highlands of central Mexico and the west coast of Central America. Blue Grosbeaks breed in and around shrubby edges of deciduous and evergreen woodland. During the winter, this species may be found in overgrown fields and clearings in humid tropical forests. Blue Grosbeaks primarily eat insects and seeds. In appropriate habitat, Blue Grosbeaks may be seen foraging for food in shrubs and low tree branches. Birdwatchers may also listen for this species’ song, a series of warbled notes recalling that of a finch. Blue Grosbeaks are primarily active during the day.
A large (6-7 ½ inches) bunting, the male Blue Grosbeak is most easily identified by its dark blue body, chestnut and tan wing stripes, and large conical bill. The female Blue Grosbeak is brown overall with dark wings and orange wing bars. This species is most easily distinguished from the related Indigo Bunting (Passerina cyanea) by the latter species’ smaller size and paler plumage in both sexes. The Blue Grosbeak breeds across the southern half of the United States and northern Mexico. In winter, these populations migrate south to southern Mexico and the east coast of Central America. Blue Grosbeaks are present all year in the highlands of central Mexico and the west coast of Central America. Blue Grosbeaks breed in and around shrubby edges of deciduous and evergreen woodland. During the winter, this species may be found in overgrown fields and clearings in humid tropical forests. Blue Grosbeaks primarily eat insects and seeds. In appropriate habitat, Blue Grosbeaks may be seen foraging for food in shrubs and low tree branches. Birdwatchers may also listen for this species’ song, a series of warbled notes recalling that of a finch. Blue Grosbeaks are primarily active during the day.
En ocasiones erizan las plumas de la coronilla y entonces aparentar tener una cresta corta y despelucada sobre una frente plana.
En forma particular, los individuos migratorios agitan y abren parcialmente la cola sin cesar.
Distribucion General: Se reproduce desde el sur y la parte central de E.U.A. hasta Costa Rica. Los individuos del norte inviernan hasta la parte central de Panamá, y en forma casual llegan hasta América del Sur.
'''Passerina caerulea, enantes Guiraca caerulea ye un ave canora de la familia de los cardinálidos de Norteamérica que invierna en América Central y les Antilles.
D'aprosimao 15 cm, son aves de picu gruesu triangular. Los machos son de color azul escuru, coles nales negres con dos barras color pardu acoloratáu; el picu color gris maciu. Les femes son pardu brillante, más escures nes partes dorsales y les nales tamién con dos franxes acolorataes. Los machos inmaduros son pardos con llurdios azules.
Añera nel centru y sur de los Estaos Xuníos y en casi tou Méxicu, sacante la península de Yucatán. Invierna dende'l sur de la península de Baxa California y el norte de Méxicu escontra tol sur de país y al traviés de Centroamérica hasta Panamá; tamién en Cuba, La Española, Puertu Ricu ya islles axacentes.
La especie alcuéntrase en zones de vexetación relativamente abierta, montes de galería, carbes, pequeños montes y tierres cultivaes. Constrúi los sos niales n'árboles de baxu altor o en parrotales, de normal a una elevación de 1 a 3 m, frecuentemente nos marxes d'una zona abierta.
'''Passerina caerulea, enantes Guiraca caerulea ye un ave canora de la familia de los cardinálidos de Norteamérica que invierna en América Central y les Antilles.
D'aprosimao 15 cm, son aves de picu gruesu triangular. Los machos son de color azul escuru, coles nales negres con dos barras color pardu acoloratáu; el picu color gris maciu. Les femes son pardu brillante, más escures nes partes dorsales y les nales tamién con dos franxes acolorataes. Los machos inmaduros son pardos con llurdios azules.
Añera nel centru y sur de los Estaos Xuníos y en casi tou Méxicu, sacante la península de Yucatán. Invierna dende'l sur de la península de Baxa California y el norte de Méxicu escontra tol sur de país y al traviés de Centroamérica hasta Panamá; tamién en Cuba, La Española, Puertu Ricu ya islles axacentes.
La especie alcuéntrase en zones de vexetación relativamente abierta, montes de galería, carbes, pequeños montes y tierres cultivaes. Constrúi los sos niales n'árboles de baxu altor o en parrotales, de normal a una elevación de 1 a 3 m, frecuentemente nos marxes d'una zona abierta.
El durbec blau[1] (Passerina caerulea) és un ocell de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que habita boscos, arbusts i conreus, criant a la meitat meridional dels Estats Units (pel centre cap al nord fins al sud de Dakota del Nord) i localment a Mèxic i Amèrica Central. L'hivern les poblacions septentrionals arriben fins a les Antilles i el sud d'Amèrica Central.
El durbec blau (Passerina caerulea) és un ocell de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que habita boscos, arbusts i conreus, criant a la meitat meridional dels Estats Units (pel centre cap al nord fins al sud de Dakota del Nord) i localment a Mèxic i Amèrica Central. L'hivern les poblacions septentrionals arriben fins a les Antilles i el sud d'Amèrica Central.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Tewbig glas (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: tewbigau gleision) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Guiraca caerulea; yr enw Saesneg arno yw Blue grosbeak. Mae'n perthyn i deulu'r Breision (Lladin: Emberizidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. caerulea, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yng Ngogledd America.
Mae'r tewbig glas yn perthyn i deulu'r Breision (Lladin: Emberizidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Bras Brewer Spizella breweri Bras coed Spizella arborea Bras llwydaidd Spizella pallida Bras meysydd Spizella pusilla Bras Pigddu Spizella passerina Bras Worthen Spizella wortheni Pila mynydd cynffonwyn Phrygilus alaudinus Pila mynydd galarus Phrygilus fruticeti Pila mynydd gyddfwyn Phrygilus erythronotus Pila mynydd llwyd Phrygilus unicolor Pila mynydd llwytu Phrygilus carbonarius Pila mynydd Patagonia Phrygilus patagonicus Pila mynydd penddu Phrygilus atriceps Pila mynydd penllwyd Phrygilus gayi Pila mynydd Periw Phrygilus punensisAderyn a rhywogaeth o adar yw Tewbig glas (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: tewbigau gleision) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Guiraca caerulea; yr enw Saesneg arno yw Blue grosbeak. Mae'n perthyn i deulu'r Breision (Lladin: Emberizidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. caerulea, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yng Ngogledd America.
Der Azurbischof (Passerina caerulea, Syn.: Guiraca caerulea), auch Hellblauer Bischof genannt, ist eine amerikanische Vogelart aus der Familie der Kardinäle (Cardinalidae).
Azurbischöfe, die eine Körperlänge von 17 Zentimetern[1] erreichen, weisen einen ausgeprägten Geschlechtsdimorphismus auf.
Das dunkelblaue Männchen hat braune Flügelbinden, ein schwarzes Gesicht und einen kegelförmigen Schnabel, das Weibchen ist auf der Oberseite dunkelbraun, auf der Unterseite blasser und hat cremefarbene Flügelbinden.
Der Azurbischof brütet in den gemäßigten Regionen Nordamerikas, zieht dann aber nach Süden und verbringt den größten Teil des Jahres in Mexiko, Mittel- und Südamerika sowie in der Karibik.
In der Paarungszeit singt das Männchen von einem erhöhten Platz aus. Mit lauten, trillernden Rufen grenzt es sein Revier ab und versucht ein Weibchen anzulocken. Das Weibchen baut alleine ein Nest in einem Busch oder niedrigen Baum und legt 3 – 4 Eier. Das Weibchen brütet sie aus und füttert die Jungen. Sobald diese flügge sind, übernimmt das Männchen die weitere Betreuung. Das Weibchen brütet noch ein zweites Mal. Der Braunkopf-Kuhstärling versucht oft, dem Azurbischof Eier unterzuschieben. Der Azurbischof baut dann manchmal eine zweite Etage über das Nest. Es wurde auch schon beobachtet, dass er die eigenen Jungen und die des Brutparasiten gleichzeitig aufzieht.
Der Azurbischof (Passerina caerulea, Syn.: Guiraca caerulea), auch Hellblauer Bischof genannt, ist eine amerikanische Vogelart aus der Familie der Kardinäle (Cardinalidae).
The blue grosbeak (Passerina caerulea), is a medium-sized North American passerine bird in the cardinal family Cardinalidae. It is mainly migratory, wintering in Central America and breeding in northern Mexico and the southern United States. The male is blue with two brown wing bars. The female is mainly brown with scattered blue feathers on the upperparts and two brown wing bars.
The blue grosbeak was formally described by the Swedish naturalist Carl Linnaeus in 1758 in the tenth edition of his Systema Naturae under the binomial name Loxia caerulea.[2] The specific epithet caerulea is the Latin word for "blue", "azure-blue", "sky-blue" or "dark-blue".[3] Linnaeus based his own description on the "blew gross-beak" described and illustrated by Mark Catesby in his The Natural History of Carolina, Florida and the Bahama Islands. The book had been published in 1729–1732.[4] Catesby gave the location as Carolina and Linnaeus specified America. The type location is now restricted to South Carolina.[5]
Some taxonomists placed the blue grosbeak in its own monotypic genus Guiraca but in 2001 a molecular phylogenetic study of mitochondrial DNA sequences found that the blue grosbeak, in spite of being physically larger, nested within the Passerina and was most closely related to the lazuli bunting.[6] The species is therefore now placed with the North American buntings in Passerina, a genus that was introduced by the French ornithologist Louis Jean Pierre Vieillot in 1816.[7][8]
Seven subspecies are recognised:[8]
The male blue grosbeak is deep blue, with both black and brown on its wings. The female is mostly brown. Both sexes are distinguished by their large, deep bill and double wing bars. These features, as well as the grosbeak's relatively larger size, distinguish this species from the indigo bunting. Length can range from 14 to 19 cm (5.5 to 7.5 in) and wingspan is from 26 to 29 cm (10 to 11 in).[9][10] Body mass is typically from 26 to 31.5 g (0.92 to 1.11 oz).[11]
This is a migratory bird, with nesting grounds across most of the southern half of the United States and much of northern Mexico, migrating south to Central America and in very small numbers to northern South America; the southernmost record comes from eastern Ecuador.
This species is found in partly open habitat with scattered trees, riparian woodland, scrub, thickets, cultivated lands, woodland edges, overgrown fields, or hedgerows.
The blue grosbeak nests in a low tree or bush or a tangle of vegetation, usually about 1–2.5 m (3.3–8.2 ft) above ground, often at the edge of an open area.[12]
It eats mostly insects, but it will also eat snails, spiders, seeds, grains, and wild fruits. The blue grosbeak forages mainly on the ground.[13]
The blue grosbeak (Passerina caerulea), is a medium-sized North American passerine bird in the cardinal family Cardinalidae. It is mainly migratory, wintering in Central America and breeding in northern Mexico and the southern United States. The male is blue with two brown wing bars. The female is mainly brown with scattered blue feathers on the upperparts and two brown wing bars.
El azulillo grande o picogrueso azul (Passerina caerulea, antes Guiraca caerulea) es un ave paseriforme de la familia Cardinalidae. Es un pájaro migratorio que cría en Norteamérica y pasa el invierno en América Central y las Antillas.
De aproximadamente 15 a 19 cm, son aves de pico grueso triangular. Los machos son de color azul oscuro, con las alas negras con dos barras color pardo rojizo; el pico color gris pálido. Las hembras son pardo brillante, más oscuras en las partes dorsales y las alas también con dos franjas rojizas. Los machos inmaduros son pardos con manchas azules.
Anida en el centro y sur de los Estados Unidos y en casi todo México, a excepción de la península de Yucatán. Inverna desde el sur de la península de Baja California y el norte de México hacia todo el sur de país y a través de Centroamérica hasta Panamá; también en Cuba, La Española, Puerto Rico e islas adyacentes.
La especie se encuentra en zonas de vegetación relativamente abierta, bosques de galería, matorrales, pequeños bosques y tierras cultivadas. Construye sus nidos en árboles de baja altura o en arbustos, normalmente a una elevación de 1 a 3 m, frecuentemente en los márgenes de una zona abierta.
El azulillo grande o picogrueso azul (Passerina caerulea, antes Guiraca caerulea) es un ave paseriforme de la familia Cardinalidae. Es un pájaro migratorio que cría en Norteamérica y pasa el invierno en América Central y las Antillas.
De aproximadamente 15 a 19 cm, son aves de pico grueso triangular. Los machos son de color azul oscuro, con las alas negras con dos barras color pardo rojizo; el pico color gris pálido. Las hembras son pardo brillante, más oscuras en las partes dorsales y las alas también con dos franjas rojizas. Los machos inmaduros son pardos con manchas azules.
Anida en el centro y sur de los Estados Unidos y en casi todo México, a excepción de la península de Yucatán. Inverna desde el sur de la península de Baja California y el norte de México hacia todo el sur de país y a través de Centroamérica hasta Panamá; también en Cuba, La Española, Puerto Rico e islas adyacentes.
La especie se encuentra en zonas de vegetación relativamente abierta, bosques de galería, matorrales, pequeños bosques y tierras cultivadas. Construye sus nidos en árboles de baja altura o en arbustos, normalmente a una elevación de 1 a 3 m, frecuentemente en los márgenes de una zona abierta.
Passerina caerulea Passerina generoko animalia da. Hegaztien barruko Cardinalidae familian sailkatua dago.
Passerina caerulea Passerina generoko animalia da. Hegaztien barruko Cardinalidae familian sailkatua dago.
Sinikardinaali,[2] aikaisemmalta nimeltään sinipeippo[3] (Passerina caerulea) on kardinaalien heimoon kuuluva varpuslintu. Koiras on syvän sininen ja punaruskea.[3]
Sinikardinaalia tavataan Yhdysvalloissa ja Väli-Amerikassa. Lajin populaatio on hyvin suuri, ja sen kannankehitys on nouseva. Se on luokiteltu elinvoimaiseksi.[1]
Sinikardinaali, aikaisemmalta nimeltään sinipeippo (Passerina caerulea) on kardinaalien heimoon kuuluva varpuslintu. Koiras on syvän sininen ja punaruskea.
Passerina caerulea
Le Guiraca bleu (Passerina caerulea) ou Gros-bec bleu, est une espèce de passereau de la famille des Cardinalidae.
Le Gros-bec bleu, avec ses 15 à 19 cm de longueur, est le plus petit des gros-becs américains[1]. Tous les individus de cette espèce présentent un bec fort, grand et conique. Leurs rémiges et rectrices sont brunes et ils présentent tous sur les ailes deux barres alaires. Au-delà de ces points communs, cet oiseau présente un net dimorphisme sexuel.
Le mâle possède un plumage bleu violacé foncé avec les lores et le menton noirs. Les ailes, lavées de bleu noir tout comme la queue, présentent une double barre alaire chamois.
Les femelles et les juvéniles ont les parties supérieures de couleur brun-roux, et les parties inférieures plus claires et beiges. Les barres alaires peuvent être plus beiges que rousses. Les mâles juvéniles peuvent commencer à présenter des soupçons de couleur bleue sur la nuque et le croupion.
Cet oiseau est omnivore, consommant des graines mais aussi des insectes tels que les sauterelles, activement recherchées dans les espaces découverts de son habitat[1].
Le chant du mâle, qui dure de 2 à 5 secondes[1], consiste en un simple gazouillement. Les cris d'appel sont de brefs "pik".
En dehors de la saison de nidification, le Guiraca bleu se nourrit en petits groupes.
Lorsqu'il se nourrit en groupe, le Guiraca bleu se mélange parfois à d'autres espèces, souvent des Fringillidae ou des Passeridae[1].
On le trouve généralement dans les arbres bordant des espaces découverts, telles que les zones ripariennes dans le désert, ainsi que les arbres ou haies jouxtant les prairies marécageuses ou en friche.
Il niche au sud d'une ligne allant de la Californie au New Jersey, jusqu'au Costa Rica. Il hiverne du nord du Mexique jusqu'à Panama.
* Passerina caerulea caerulea (Linnaeus, 1758) ; y compris Passerina caerulea mesophila Oberholser, 1974
Passerina caerulea
Le Guiraca bleu (Passerina caerulea) ou Gros-bec bleu, est une espèce de passereau de la famille des Cardinalidae.
Burung rio-rio biru (Passerina caerulea, sebelumnya Guiraca caerulea)[1], adalah burung pemakan biji-bijian berukuran sedang dari keluarga Cardinalidae
Burung rio-rio biru (Passerina caerulea, sebelumnya Guiraca caerulea), adalah burung pemakan biji-bijian berukuran sedang dari keluarga Cardinalidae
Il beccogrosso azzurro (Passerina caerulea Linnaeus, 1758) è un uccello della famiglia Cardinalidae[2] diffuso in varie parti del continente americano.
Il beccogrosso azzurro misura circa 17 cm di lunghezza[3] e presenta un accentuato dimorfismo sessuale. Il maschio ha una colorazione azzurro brillante con coda e barre alari marroni e alcune parti del capo di colore nero, mentre la colorazione dell femmina è assai più smorzata, spaziando dai toni del bruno a quelli del marrone.
Si nutre di una grande varietà di semi (il becco robusto consente anche l'apertura dei semi più duri), insetti e frutti. Nidifica su cespugli o alberi e il nido, a forma di coppa, è costituito da erbe e rametti.
È un uccello migratore che passa l'inverno in una vasta area compresa tra Stati Uniti meridionali, Caraibi e America centrale; la nidificazione avviene invece in Messico e in gran parte del territorio statunitense. È piuttosto comune ai margini delle aree boschive.
Il beccogrosso azzurro (Passerina caerulea Linnaeus, 1758) è un uccello della famiglia Cardinalidae diffuso in varie parti del continente americano.
De blauwe bisschop (Passerina caerulea) is een zangvogel uit de familie van de kardinaalachtigen (Cardinalidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd in 1758 als Loxia caerulea gepubliceerd door Carl Linnaeus.[2] Linnaeus nam de naam over van Mark Catesby, die in 1730 de vogel onder de naam "Coccothraustes caerulea" afbeeldde in plaat 39 van zijn Natural history of Carolina.[3]
Deze soort komt voor van de zuidelijke Verenigde Staten tot Costa Rica.
De blauwe bisschop (Passerina caerulea) is een zangvogel uit de familie van de kardinaalachtigen (Cardinalidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd in 1758 als Loxia caerulea gepubliceerd door Carl Linnaeus. Linnaeus nam de naam over van Mark Catesby, die in 1730 de vogel onder de naam "Coccothraustes caerulea" afbeeldde in plaat 39 van zijn Natural history of Carolina.
Blåtjocknäbb[2] (Passerina caerulea) är en nordamerikansk fågel i familjen kardinaler inom ordningen tättingar.[3]
Blåtjocknäbb är en kraftig och stornäbbad finklinknande fågel, 14–19 centimeter i längd och 26–29 centimeter i vingbredd. Hanen är djupblå, medan honan är brun. Båda kön har ett dubbelt kastanjefärgat vingband. Vingbandet och den större storleken skiljer den från den i övrigt lika indigofinken (Passerina cyanea).
Blåtjocknäbb delas in i sju underarter med följande utbredning:[3]
Arten är en mycket sällsynt gäst i Europa men hittills har det ansetts osäkert om fynden härrör från vilda fåglar. Det gäller även de båda svenska fynden: 5 juli 1980 i Studsvik, Södermanland och 8 maj 1983 i Abisko, Lappland.[4] 17 oktober 2018 anträffades dock en individ på Azorerna under ett stort inflöde av amerikanska tättingar, varför det är troligt att detta är den första individ som med säkerhet kan bedömmas komma till Europa på naturlig väg.[5]
Blåtjocknäbben placerades tidigare i det egna släktet Guiraca men förs numera till släktet Passerina tillsammans med bland andra indigofink.
Arten häckar i buskmarker och bygger ett skålformigt bo.[6] De lägger i genomsnitt fyra ägg men kullar med två till fem ägg förekommer.[6] Hona ruvar äggen i 11–12 dagar.[6] Båda föräldrarna tar hand om ungarna som blir flygga efter cirka tio dagar.[6] Blåtjocknäbben äter mest insekter, men intar också sniglar, spindlar, frön, sädeskorn och vildfrukt. Den födosöker på marken liksom i buskar och träd.
Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population, och tros öka i antal.[1] Utifrån dessa kriterier kategoriserar IUCN arten som livskraftig (LC).[1]
Blåtjocknäbb (Passerina caerulea) är en nordamerikansk fågel i familjen kardinaler inom ordningen tättingar.
Passerina caerulea là một loài chim trong họ Cardinalidae.[1]
Passerina caerulea là một loài chim trong họ Cardinalidae.
Passerina caerulea (Linnaeus, 1758)
Охранный статусГолубая гуирака[1] (лат. Passerina caerulea) — североамериканская певчая птица семейства кардиналовых (Cardinalidae). Некоторые авторы присоединяют вид к семейству овсянковых (Emberizidae).
У тёмно-синего самца на крыльях коричневые полоски, чёрное лицо и конусообразный клюв, у самки верхняя сторона тёмно-коричневая, а нижняя сторона бледнее, на крыльях полоски кремового цвета.
Голубая гуирака распространена в умеренных регионах Северной Америки, мигрирует на юг и проводит большую часть года в Мексике, Центральной и Южной Америке, а также в Карибском море.
Во время тока самец распевает с возвышенного места. Громкой трелью он обозначает свой участок и пытается привлечь самку. Самка в одиночку строит гнездо в кусте или низком дереве и откладывает 3–4 яйца. Самка высиживает их и кормит птенцов. После того, как они становятся самостоятельными, самец перенимает дальнейшую заботу. Самка гнездится затем во второй раз. Буроголовый коровий трупиал часто пытается подбросить яйцо в гнездо птиц. Голубая гуирака строит тогда иногда второй этаж над гнездом. Уже наблюдалось, что птица одновременно выкармливает собственных птенцов и птенцов гнездового паразита.
Голубая гуирака (лат. Passerina caerulea) — североамериканская певчая птица семейства кардиналовых (Cardinalidae). Некоторые авторы присоединяют вид к семейству овсянковых (Emberizidae).
ルリイカル (Guiraca caerulea)は、スズメ目フウキンチョウ科の鳥類。
北米、中米