La siscla (Ammi majus) és una herba perenne de la família de les apiàcies. Actualment es considera una planta cosmopolita (si s'exceptua el continent antàrtic) però es creu que el seu origen es troba a la conca mediterrània oriental. També rep els noms en català d'ammió, escuradents, estaca-rossins i siscla de camp.[2] Planta herbàcia anual, erecta de 2 a 10 dm d'alçada amb tiges estriades i glabres. Les fulles són alternes i estan molt dividides en folíols allargats; pecíols amb la base embeinant. Les flors són blanques i s'agrupen en umbel·les. El fruit és un esquizocarp oblong, comprimit lateralment, glabre i amb 2 mericarps amb 5 costelles cadascun. S'usava aplicant sobre la pell per tractar psoriasi i vitiligen. En dosis altes és tòxic motiu pel qual s'ha de tenir cura en la seva utilització. També posseeix propietats diürètiques.
La siscla (Ammi majus) és una herba perenne de la família de les apiàcies. Actualment es considera una planta cosmopolita (si s'exceptua el continent antàrtic) però es creu que el seu origen es troba a la conca mediterrània oriental. També rep els noms en català d'ammió, escuradents, estaca-rossins i siscla de camp. Planta herbàcia anual, erecta de 2 a 10 dm d'alçada amb tiges estriades i glabres. Les fulles són alternes i estan molt dividides en folíols allargats; pecíols amb la base embeinant. Les flors són blanques i s'agrupen en umbel·les. El fruit és un esquizocarp oblong, comprimit lateralment, glabre i amb 2 mericarps amb 5 costelles cadascun. S'usava aplicant sobre la pell per tractar psoriasi i vitiligen. En dosis altes és tòxic motiu pel qual s'ha de tenir cura en la seva utilització. També posseeix propietats diürètiques.
