dcsimg
Image of Ethiopian nightshade
Creatures » » Plants » » Dicotyledons » » Nightshades »

Ethiopian Nightshade

Solanum aethiopicum L.

Comments

provided by eFloras
The fruits are used medicinally and for food in some countries.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 322 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Description

provided by eFloras
Herbs annual, ca. 70 cm tall, pubescent with stalked or sessile, 5-9-rayed stellate hairs. Stem and branches prickly; prickles 2-5 mm, 1-2 mm broad at base, straight or slightly curved. Upper leaves often unequal paired; petiole 2-7 cm; leaf blade ovate to oblong-ovate, 10-20 × 6-14 cm, with mixed simple and many-rayed hairs abaxially, stellate tomentose along veins and often with subulate prickles 3-7 mm, irregularly sinuate-parted, apex acuminate or obtuse. Inflorescences extra-axillary, few flowered, race-mose; peduncle 1-1.5 cm. Flowers 5-merous, (6-9-merous in cultivation). Pedicel 5-12 mm, with prickles 0.2-2 mm. Calyx campanulate; lobes slightly unequal, ovate to ovate-lanceolate, 5-7 × 3-4 mm. Corolla white or slightly purplish, stellate or stellate-rotate, 1.5-2.5 cm in diam.; limb ca. 6.5 mm. Filaments 0.5-1 mm, glabrous; anthers lanceolate-elliptic, 4-5 × 0.7-1 mm, emarginate at apex and base. Ovary 4-8-locular. Style 5.7-7.5 mm. Berry orange or red, 1.5-3(-5) cm in diam., often longitudinally 4-6-grooved. Seeds reniform, 2-3.5 mm in diam.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 322 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Distribution

provided by eFloras
Cultivated in Henan (Song Xian) and Yunnan (Kunming Shi and Xishuangbanna) [Africa]
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 322 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Habitat

provided by eFloras
400-1800 m.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 322 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Synonym

provided by eFloras
Solanum integrifolium Poiret.
license
cc-by-nc-sa-3.0
copyright
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliographic citation
Flora of China Vol. 17: 322 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
project
eFloras.org
original
visit source
partner site
eFloras

Solanum aethiopicum ( Asturian )

provided by wikipedia AST

El nakati etíope (Solanum aethiopicum) ye una planta de la familia Solanaceae nativa d'Asia y África tropical. Conózse-y tamién como falsu tomate, berenxena etíope y berenxena escarlata.

 src=
Ilustración
 src=
Frutu
 src=
Vista de la planta

Descripción

Son yerbes añales qu'algamen un tamañu de 70 cm d'altor, pubescentes con fueyes acosaes o sésiles. Tarmu y cañes espinoses; los escayos de 2-5 mm, 1-2 mm d'anchu na base, rectes o llixeramente curváu. Les fueyes cimeres empareyaes, de cutiu desiguales; con pecíolu de 2-7 cm; la llámina de la fueya ovaes a oblongo-ovaes, 10-20 × 6-14 cm. Les inflorescencies extra-axilares, delles flores, la carrera mose; pedúnculu 1-1,5 cm. Flores 5-pixinos, (6-9-pixinos nel cultivu). Pedicelo de 5-12 mm, con escayos de 0,2-2 mm. Mota campanulado; lóbulos llixeramente desiguales, ovaes a ováu-llanceolaes, de 5-7 x 3-4 mm. La corola de color blancu o llixeramente violáceo. El frutu una drupa naranxa o colorada, Con frecuencia llonxitudinalmente 4-6-acanalaes. Les granes reniformes, de 2-3.5 mm de diámetru.[1]

Distribución

Atopar a una altitú de 400-1800 m. Cultiváu en Henan y Yunnan y n'África.

Usos

Tien un frutu d'apariencia entemedia ente la berenxena y el tomate. Les fueyes son comestibles y son más nutritives que'l frutu. Esti postreru, tamién comestible, utilizar industrialmente. La frutes colléchense cuando entá tán verdes, primero que s'endurecer la so piel. El sabor depende de la cantidá de saponinas que presenten, que fai qu'unos sían duces y otros bien amargosos. Cuando maurecen les bayes volver de color coloráu brillante pol so altu conteníu de caroteno..

N'Asia utilizar como planta ornamental.

El so cultivu ta creciendo nel oeste d'África, pos la planta crez mientres tol añu y puede producir abondoses colleches, anque les sos baxes tases de guañada son una torga pa la so implantación.

Los frutos usar con fines melecinales y como alimentu en dellos países.

Taxonomía

Solanum aethiopicum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Centuria II. Plantarum ... 2: 10. 1756.[2]

Etimoloxía

Solanum: nome xenéricu que remanez del vocablu Llatín equivalente al Griegu στρνχνος (strychnos) pa designar el Solanum nigrum (la "Yerba moro") —y probablemente otres especies del xéneru, incluyida la berenxena[3]— , yá emplegáu por Pliniu'l Vieyu nel so Historia naturalis (21, 177 y 27, 132) y, enantes, por Aulus Cornelius Celsus en De Re Melecina (II, 33).[4] Podría ser rellacionáu col Llatín sol. -is, "el sol", por cuenta de que la planta sería mesma de sitios daqué soleyeros.[5]

aethiopicum: epítetu xeográficu llatín que significa "d'Etiopía".[6]

Sinonimia
  • Solanum gilo Raddi
  • Solanum integrifolium Lam.
  • Solanum texense Engelm. & A. Gray
  • Solanum undatum Jacq.[7]

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Schatz, G. Y., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N. Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Solanum aethiopicum

El nakati etíope (Solanum aethiopicum) ye una planta de la familia Solanaceae nativa d'Asia y África tropical. Conózse-y tamién como falsu tomate, berenxena etíope y berenxena escarlata.

 src= Ilustración  src= Frutu  src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Solanum gilo ( Asturian )

provided by wikipedia AST

El giló o jiló (Solanum gilo) ye una planta yerbácea añal, de la familia de les solanacees, cultivada predominantemente nel Brasil.

El so frutu ye xeneralmente confundíu con una llegume, tien un sabor amargoso y ye de los alimentos gustu adquiríu a los que ye necesariu acostumase.

Ye orixinariu d'África Occidental, onde entá se cultiva, por casu, en Nixeria.

Ta considerada en The Plant List como un sinónimu de Solanum aethiopicum.[1]

Carauterístiques

Ye'l frutu del parrotal "jiloeiro" ramificáu, que puede algamar 1'5 metros d'altor.Les sos cañes son verdes, cilíndriques y allargaes, les sos fueyes tienen forma "oblonga", recubiertes per pelos, principalmente na parte inferior. Les sos flores son blanques, en grupos de dos o trés, en pequeños recímanos con pedúnculu curtiu. El frutu puede tener tamién forma "oblonga" o casi esférica, dependiendo de la variedá. Tien una coloración verde claru o escura y un pesu d'ente 14 a 17 gramos de media.

Valores Nutricionales

El jiló ye d'usu comestible, que se cocina como un vexetal, contién hidratos de carbonu (o carbohidratos) [3 a 6 %], proteínes [1,4 %] y minerales como Fierro, Calciu, Fósforu y vitamines B5 y C.

La vitamina C que contién el Jiló perder na cocción de mesmu, por tantu nun entra a formar parte de los nutrientes reales qu'apurre.

Taxonomía

Solanum gilo describióse por Giuseppe Raddi y espublizóse en Atti della Societa dei Naturalisti y Matematici di Modena 18: 31. 1820.[2]

Etimoloxía

Solanum: nome xenéricu que remanez del vocablu llatín equivalente al griegu στρνχνος (strychnos) pa designar el Solanum nigrum (la "Yerba moro") —y probablemente otres especies del xéneru, incluyida la berenxena[3]— , yá emplegáu por Pliniu'l Vieyu nel so Historia naturalis (21, 177 y 27, 132) y, enantes, por Aulus Cornelius Celsus en De Re Melecina (II, 33).[4] Podría ser rellacionáu col Llatín sol. -is, "el sol", por cuenta de que la planta sería mesma de sitios daqué soleyeros.[5]

gilo: epítetu que deriva de "Jiló" o "Giló" que provién del términu quimbundu njiló

Ver tamién

Referencies

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Solanum gilo: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Solanum gilo

El giló o jiló (Solanum gilo) ye una planta yerbácea añal, de la familia de les solanacees, cultivada predominantemente nel Brasil.

El so frutu ye xeneralmente confundíu con una llegume, tien un sabor amargoso y ye de los alimentos gustu adquiríu a los que ye necesariu acostumase.

Ye orixinariu d'África Occidental, onde entá se cultiva, por casu, en Nixeria.

Ta considerada en The Plant List como un sinónimu de Solanum aethiopicum.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Solanum aethiopicum ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ


Solanum aethiopicum (lat. Solanum aethiopicum) - badımcankimilər fəsiləsinin quşüzümü cinsinə aid bitki növü.

Mənbə


Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Azerbaijani )

provided by wikipedia AZ


Solanum aethiopicum (lat. Solanum aethiopicum) - badımcankimilər fəsiləsinin quşüzümü cinsinə aid bitki növü.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visit source
partner site
wikipedia AZ

Fals tomàquet ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El fals tomàquet (Solanum aethiopicum) és una planta de la família de les Solanaceae nativa d'Àsia i de l'Àfrica tropical. Se'l coneix també com a albergina d'Etiòpia o nakati.

 src=
Il·lustració
 src=
Fruit
 src=
Vista de la planta

Descripció

És una herba anual que aconsegueix una mida de 70 cm d'alçada. Té tija i branques espinoses; les espines de 2-5 mm, 1-2 mm d'ample a la base, rectes o lleugerament corbades. Les fulles superiors aparellades, sovint desiguals; amb pecíol de 2-7 cm; la làmina de la fulla ovalades a oblongo-ovalades, 10-20 × 6-14 cm. Les inflorescències extra-axil·lars, algunes flors; peduncle 1-1,5 cm. Flors 5-mers, (6-9-mers en el cultiu). Pedicel de 5-12 mm, amb espines de 0,2-2 mm. Calze campanulat; lòbuls lleugerament desiguals, ovades a ovado-lanceolades, de 5-7 x 3-4 mm. La corol·la de color blanc o lleugerament violàcia. El fruit una drupa taronja o vermella, Amb freqüència longitudinalment 4-6-acanalades. Les llavors reniformes, de 2-3.5 mm de diàmetre.[1]

Distribució

Es troba a una altitud de 400-1800 m. Es cultiva a la Xina a Henan i Yunnan i a diferents països de l'Àfrica.

L'únic lloc a Europa que es cultiva àmpliament és a la Basilicata (Itàlia).[2]

Usos

Té un fruit d'aparença intermèdia entre l'albergínia i el tomàquet. Les fulles són comestibles i, de fet, són més nutritives que el fruit. Aquest últim, també comestible, s'utilitza industrialment. La fruites es cullen quan encara són verdes, abans que s'endureixi la pell. El sabor depèn de la quantitat de saponines que presentin, que fa que uns siguin dolços i uns altres molt amargs. Quan maduren les baies, es tornen de color vermell brillant pel seu alt contingut de carotè.

A Àsia s'utilitza també com a planta ornamental.

El seu cultiu està creixent a l'Àfrica, doncs la planta creix durant tot l'any i pot produir abundants collites, encara que les seves baixes taxes de germinació són un obstacle per a la seva implantació.

Els fruits s'usen amb finalitats medicinals i com a aliment en alguns països.

Taxonomia

Solanum aethiopicum va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Centúria II. Plantarum ... 2: 10. 1756.[3]

Solanum: nom genèric que deriva del vocable llatí equivalent al Grec στρνχνος (strychnos) per designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i probablement altres espècies del gènere, inclosa l'albergínia— , ja empleat per Plinio el Vell en la seva Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[4][5] Podria ser relacionat amb el Llatí sol. -is, "el sol", a causa que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa assolellats.[6]

aethiopicum: epítet geogràfic llatí que significa "d'Etiòpia".[7]

Sinonímia
  • Solanum gilo Raddi
  • Solanum integrifolium Lam.
  • Solanum texense Engelm. & A. Gray
  • Solanum undatum Jacq.[8]

Referències

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees donis Plantis a Fleurs D'Afrique.
  2. Flora of Xina Editorial Committee. 1994. Flora of Xina (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. Xina. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Schatz, G. I., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N. Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogui of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Fals tomàquet: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El fals tomàquet (Solanum aethiopicum) és una planta de la família de les Solanaceae nativa d'Àsia i de l'Àfrica tropical. Se'l coneix també com a albergina d'Etiòpia o nakati.

 src= Il·lustració  src= Fruit  src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Äthiopische Eierfrucht ( German )

provided by wikipedia DE

Die Äthiopische Eierfrucht (Solanum aethiopicum) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Nachtschatten (Solanum) in der Familie der Nachtschattengewächse (Solanaceae). Ihre Sorten werden als Fruchtgemüse angebaut.

Beschreibung

Vegetative Merkmale

 src=
Blühende Pflanze
 src=
Gerippte Frucht

Die Äthiopische Eierfrucht ist eine einjährige, krautige Pflanze, die Wuchshöhen von bis zu 70 cm erreichen kann. Sie ist mit gestielten oder aufsitzenden, fünf- bis neunstrahligen, sternförmigen Trichomen behaart. Die Stängel sind mit 2 bis 5 mm langen, an der Basis 1 bis 2 mm breiten, geraden oder leicht gebogenen Stacheln besetzt.

Die oberen Laubblätter stehen oft in ungleich geformten Paaren. Der Blattstiel ist 2 bis 7 cm lang. Die Blattspreite ist eiförmig bis langgestreckt-eiförmig und erreicht eine Länge von 10 bis 20 cm, sowie eine Breite von 6 bis 14 cm. Die Blattspreite ist unregelmäßig wellig unterteilt, die Spitze kann zugespitzt oder auch stumpf sein. Die Unterseite ist mit einfachen und sternförmigen Trichomen besetzt, entlang der Blattadern ist die Behaarung fein filzig und besteht nur aus sternförmigen Trichomen, oftmals stehen dort auch pfriemförmige Stacheln mit einer Länge von 3 bis 7 mm.

Blütenstände und Blüten

Durch Konkauleszenz stehen die Blütenstände außerhalb der Blattachseln. Sie sind traubig aufgebaut, bestehen aus nur wenigen Blüten und stehen an einem 1 bis 1,5 cm langen Blütenstandsstiel. Der Blütenstiel ist 5 bis 12 cm lang und mit 0,2 bis 2 mm langen Stacheln besetzt.

Die Blüten sind meist fünfzählig, können an kultivierten Pflanzen auch sechs- bis neunzählig sein. Der Kelch ist glockenförmig, 5 bis 7 mm lang und 3 bis 4 mm breit und mit leicht unregelmäßigen, eiförmigen bis eiförmig-lanzettlichen Zipfeln besetzt. Die Krone ist weiß oder leicht violett gefärbt, sternenförmig oder sternenförmig-radförmig. Sie erreicht einen Durchmesser von 1,5 bis 2,5 cm, der Kronsaum ist etwa 6,5 mm breit.

Die Staubblätter bestehen aus 0,5 bis 1 mm langen unbehaarten Staubfäden sowie lanzettlich-elliptischen, 4 bis 5 mm langen und 0,7 bis 1 mm breiten Staubbeuteln, die an Basis und Spitze ausgebuchtet sind. Der Fruchtknoten ist vier- bis achtkammerig und trägt einen 5,7 bis 7,5 mm langen Griffel.

Früchte und Samen

Die Früchte sind orange bis rot gefärbte Beeren mit einem Durchmesser von 1,5 bis 3 cm, selten werden sie auch bis zu 5 cm groß. Oftmals sind sie vier- bis sechsmal längs gefurcht. Sie enthalten nierenförmige Samen mit einem Durchmesser von 2 bis 3,5 mm.

Chromosomenzahl

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 24.[1]

Nutzung

Die reifen Früchte der Äthiopischen Eierfrucht werden roh oder gegart gegessen, sie gelten auch als Heilmittel gegen Koliken und Blähungen. Auch die Blätter werden als Nahrungsmittel genutzt, vor dem Verzehr werden sie meist gekocht. Untersuchungen konnten nachweisen, dass die Blätter eine leichte krampflösende Wirkung haben.[2]

Sorten

  • 'Small Ruffled Red'
  • 'Sweet Red'
  • 'Turkish Orange'
  • 'Rouge de Turquie' mit orangefarbenen Früchten, die aber schon im unreifen grünen Zustand zubereitet werden können und einen kräftigen Geschmack haben.

Quellen

Einzelnachweise

  1. Solanum aethiopicum bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  2. Z. O. Gbile und S. K. Adesina: Nigerian Solanum Species of Economic Importance. In: Annals of the Missouri Botanical Garden, Band 75, 1988. Seiten 862–865.

Literatur

  • Zhang Zhi-yun, Lu An-ming und William G. D'Arcy: Solanum aethiopicum. In: Flora of China, Band 17. Seiten 322. 1994.

Weblinks

 src=
– Album mit Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Äthiopische Eierfrucht: Brief Summary ( German )

provided by wikipedia DE

Die Äthiopische Eierfrucht (Solanum aethiopicum) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Nachtschatten (Solanum) in der Familie der Nachtschattengewächse (Solanaceae). Ihre Sorten werden als Fruchtgemüse angebaut.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia DE

Nyanya chungu ( Swahili )

provided by wikipedia emerging languages
 src=
Ngogwe Habeshi
 src=
Ngogwe za Afrika

Nyanya chungu (pia ngogwe au nyanyamshumaa) ni tunda la mngogwe, jamii ya mbiringani, ambalo linatumika kama mboga.

Ina wingi wa vitamini (A, B, C, K) na madini, hivyo inasaidia sana afya.

Ina ladha chunguchungu na huliwa kwa ugali, lakini ngogwe Habeshi inaweza kuliwa mbichi pia.

Mboga ya nyanya chungu wakati wa kupikwa huwekwa vitu vifuatavyo kama: nyanya, kitunguu, karoti na pilipili hoho, lakini pia bamia.

Jinsi ya kupika

Unawasha moto wako au gesi yako; ukishamaliza unaweka sufuria yako kwenye jiko na unaacha ipate moto kidogo. Ikishapata moto unaweka mafuta, unaacha yapate moto, halafu unaweka kitunguu. Ukishaweka unaacha mpaka kiwe cha kahawia. Kikishaiva unaweka pilipili hoho, ikishaiva unaweka karoti. Baada ya hapo unaacha vichemke. Vikishachemka unaweka nyanya, unaacha mpaka ziive. Nyanya zikishaiva unaweka nyanya chungu zako, halafu unatia maji kidogo na unafunika ili zichemke.

Blank template.svg Makala hii kuhusu mambo ya utamaduni bado ni mbegu.
Je, unajua kitu kuhusu Nyanya chungu kama historia yake au mahusiano yake na mada nyingine?
Labda unaona habari katika Wikipedia ya Kiingereza au lugha nyingine zinazofaa kutafsiriwa?
Basi unaweza kuisaidia Wikipedia kwa kuihariri na kuongeza habari.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Waandishi wa Wikipedia na wahariri

Nyanya chungu: Brief Summary ( Swahili )

provided by wikipedia emerging languages
 src= Ngogwe Habeshi  src= Ngogwe za Afrika

Nyanya chungu (pia ngogwe au nyanyamshumaa) ni tunda la mngogwe, jamii ya mbiringani, ambalo linatumika kama mboga.

Ina wingi wa vitamini (A, B, C, K) na madini, hivyo inasaidia sana afya.

Ina ladha chunguchungu na huliwa kwa ugali, lakini ngogwe Habeshi inaweza kuliwa mbichi pia.

Mboga ya nyanya chungu wakati wa kupikwa huwekwa vitu vifuatavyo kama: nyanya, kitunguu, karoti na pilipili hoho, lakini pia bamia.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Waandishi wa Wikipedia na wahariri

Mosangó ( Lingala )

provided by wikipedia emerging_languages
 src=
Mbuma ya mosangó

Mosangónsangó, o latɛ́ Solanum aethiopicum, ezalí elóna etɔisamaka mpɔ̂ na ndúnda mpé mbuma.


license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors

Solanum aethiopicum

provided by wikipedia EN

Solanum aethiopicum, the bitter tomato, Ethiopian eggplant,[1] or nakati, is a fruiting plant of the genus Solanum mainly found in Asia and Tropical Africa. It is also known as Ethiopian nightshade,[2] garden eggs, pumpkin-on-a-stick,[3][4] and mock tomato. It is a popular vegetable in north-east India, and is known as khamen akhaba in Manipuri and samṭawk in Mizo. They are called Titay bii or simply bii in Darjeeling, Sikkim and Nepal and are relished with meat, particularly pork. These names are a result of its varied morphology, with ripe fruit often looking like a cross between an eggplant and a tomato, which are also from Solanum. In fact, the Ethiopian eggplant was so much confused with the ordinary eggplant that this was considered by some a variety violaceum of S. aethiopicum.

Ethiopian eggplant may have originated from the domestication of Solanum anguivi. The scarlet eggplant, also known as Gilo or jiló, was long held to be a distinct species (S. gilo) but is nowadays generally considered to be a cultivar group of S. aethiopicum.

Ethiopian eggplant has been used as a source of disease resistance genes for several commercially grown Solanaceae crops, including Solanum melongena (eggplant).[5] A lack of genomic resources has meant that breeding has lagged behind other vegetables, although a 1.02-Gb draft genome has been sequenced by BGI, with single-nucleotide polymorphisms identified for use by breeders.[6]

Uses

Solanum aethiopicum, bought as a "pumpkin tree" from a grocery store in Los Angeles, California

The leaves of Solanum aethiopicum are eaten as a leaf vegetable and are actually more nutritious than the fruit.

The highly variable fruit of the plant is eaten both raw and cooked and is becoming more popular as a cultivated crop. These fruits are usually harvested while still green, before the skin becomes thick. The bitterness depends on the levels of saponin it contains, some with a sweet flavor and others very bitter. When the berries mature, they turn bright red because of high carotene content.

Solanum aethiopicum is used as an ornamental in Asia.

In Nigeria, Igbo people use it as a substitute for kolanut, especially for those who do not want to chew kolanut, in which case it is used to welcome guests at home or before resumption of a traditional ceremony.

Garden egg, as it is commonly known in Nigeria, is sometimes used to make a tomato-based sauce which can be used to eat yam.

Cultivation

Fruit of S. aethiopicum from SW Burkina Faso

Currently there is a large movement towards increased cultivation of Solanum aethiopicum in West Africa. It grows all year long and can produce high fruit yields. However, low germination rates are an obstacle to wider cultivation.

Melanzana rossa di Rotonda, Basilicata, variety of S. aethiopicum cultivated in Italy

The only place where S. aethiopicum is grown to a significant extent in Europe lies in South Italy, in Rotonda in the Basilicata, where this plant is of some commercial importance. It was likely introduced by veterans returning from East Africa after the colonial war in the late 19th century.

Chicken cooked with bitter tomato in northeast India

Selected cultivars

  • 'Turkish Orange' or 'Turkish Italian'
The fruits of this variety are about 2 inches in diameter and turn bright orange-red when ripe, although they are usually eaten when still green. The sweet taste is often used in Thai curry. It can produce fruit within just 75 days after planting.
  • 'Sweet Red'
These striped fruits, just 1 inch in diameter, have a strong but non-bitter flavor. The plant is thornless and grows up to 3 feet tall. It can produce fruit 125 days after planting.
  • 'Small Ruffled Red', 'Red Ruffles', or 'Hmong Red'
The two-inch berries of the 'Hmong Red' have deep creases and a bitter flavor used in Southeast Asian cooking. It can produce fruit 100 days after planting.
Grown mainly in Brazil. It has a bitter taste and is usually consumed cooked. The plant takes 75 days to reach maturity. Plants vary in size, shape, taste, etc.
  • 'Liberian eggplant'
Landrace from Liberia. Immature fruit are white in color. They are used in soups and stews like Tabughee. The plant takes 85 days to reach maturity.

References

  1. ^ "Solanum aethiopicum - Bitter Tomato". www.flowersofindia.net. Retrieved 18 December 2017.
  2. ^ USDA, NRCS (n.d.). "Solanum aetiopicum". The PLANTS Database (plants.usda.gov). Greensboro, North Carolina: National Plant Data Team. Retrieved 16 November 2015.
  3. ^ "Capsicum 'Pumpkin on a Stick'". cutflowers.ces.ncsu.edu. Retrieved 17 September 2022.
  4. ^ "Pumpkin-on-a-stick". blogs.cornell.edu. Retrieved 17 September 2022.
  5. ^ Prohens, Jaime; Plazas, Mariola; Raigón, María D.; Seguí-Simarro, José M.; Stommel, John R.; Vilanova, Santiago (1 July 2012). "Characterization of interspecific hybrids and first backcross generations from crosses between two cultivated eggplants (Solanum melongena and S. aethiopicum Kumba group) and implications for eggplant breeding". Euphytica. 186 (2): 517–538. doi:10.1007/s10681-012-0652-x. ISSN 1573-5060. S2CID 17159722.
  6. ^ Song, Bo; Song, Yue; Fu, Yuan; Kizito, Elizabeth Balyejusa; Kamenya, Sandra Ndagire; Kabod, Pamela Nahamya; Liu, Huan; Muthemba, Samuel; Kariba, Robert; Njuguna, Joyce; Maina, Solomon (1 October 2019). "Draft genome sequence of Solanum aethiopicum provides insights into disease resistance, drought tolerance, and the evolution of the genome". GigaScience. 8 (10). doi:10.1093/gigascience/giz115. PMC 6771550. PMID 31574156.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Solanum aethiopicum: Brief Summary

provided by wikipedia EN

Solanum aethiopicum, the bitter tomato, Ethiopian eggplant, or nakati, is a fruiting plant of the genus Solanum mainly found in Asia and Tropical Africa. It is also known as Ethiopian nightshade, garden eggs, pumpkin-on-a-stick, and mock tomato. It is a popular vegetable in north-east India, and is known as khamen akhaba in Manipuri and samṭawk in Mizo. They are called Titay bii or simply bii in Darjeeling, Sikkim and Nepal and are relished with meat, particularly pork. These names are a result of its varied morphology, with ripe fruit often looking like a cross between an eggplant and a tomato, which are also from Solanum. In fact, the Ethiopian eggplant was so much confused with the ordinary eggplant that this was considered by some a variety violaceum of S. aethiopicum.

Ethiopian eggplant may have originated from the domestication of Solanum anguivi. The scarlet eggplant, also known as Gilo or jiló, was long held to be a distinct species (S. gilo) but is nowadays generally considered to be a cultivar group of S. aethiopicum.

Ethiopian eggplant has been used as a source of disease resistance genes for several commercially grown Solanaceae crops, including Solanum melongena (eggplant). A lack of genomic resources has meant that breeding has lagged behind other vegetables, although a 1.02-Gb draft genome has been sequenced by BGI, with single-nucleotide polymorphisms identified for use by breeders.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Solanum aethiopicum ( Esperanto )

provided by wikipedia EO
Kiel legi la taksonomion
Solanum aethiopicum Etiopia solano Solanum aethiopicum2.jpg
Biologia klasado Regno: Plantoj Plantae
Divizio: Angiospermoj Magnoliophyta
Klaso: Dukotiledonuloj Dicotyledones
Ordo: Solanaloj Solanales
Familio: Solanacoj Solanaceae
Genro: Solanum
Subgenro: Leptostemonum
Specio: L. aetiopicum
Aliaj Vikimediaj projektoj
Information icon.svg
vdr

La Etiopia solano (Solanum aethiopicum) estas plantospecio en la genro Solano (Solanum) en la familio de la Solanacoj (Solanaceae). Ĝiaj kultivaroj estas kultivataj kiel fruktlegomo.

Priskribo

Vegetativaj aspektoj

 src=
floranta planto
 src=
ripa frukto

La Etiopia solano estas unujara, herba planto, kiu kreskas ĝis 70 cm. Ĝi havas sterlformajn triĥomojn. La tigo havas 2 ĝis 5 mm longajn pikilojn.

La plej altaj folioj staras ofte en neegalaj paroj. La folitigeto havas longecon de 2 ĝis 7 cm. La foliplato estas ovoforma ĝis oblong-ovforma kaj longas 10 ĝis 20 cm, kaj larĝas de 6 ĝis 14 cm. La foliplato estas neregule onda, la fino de la folio estas pinta aŭ nepinta.

Floraro kaj floroj

La floroj staras en grapoloj po kelkaj. La flortigeto longas 5 ĝis 12 cm, kaj havas 0,2 ĝis 2 mm longajn pikilojn.

La floroj estas kvinnombraj. Ekzistas ankaŭ kultivataj formoj, kiuj estas ses- aŭ naŭ-nombraj. La kaliko estas sonorilforma, 5 ĝis 7 mm longa kaj 3 ĝis 4 mm larĝa. La petaloj estas blankaj aŭ malforte violkoloraj.

La stamenoj konsistas el 0,5 ĝis 1 mm longaj filamentoj. La ovario havas kvar ĝis ok kamerojn kaj 5,7 ĝis 7,5 mm longan pistilon.

Fruktoj kaj semoj

La fruktoj estas oranĝaj ĝis ruĝaj beroj kun diametro de 1,5 ĝis 3 cm, malofte ili estas ĝis 5 cm. Ili havas interne renformajn semojn kun diametro de 2 ĝis 3,5 mm.

Kromosmnombro

La kromosomnombro estas 2n = 24.

Uzado

La maturaj etiopiaj solanoj povas esti manĝataj krudaj aŭ kuiritaj. Ili ankaŭ estas kuracaĵoj, kaj uzataj kontraŭ kolikoj kaj furzoj. Ankaŭ eblas manĝi la foliojn.

Kultivaroj

  • 'Small Ruffled Red'
  • 'Sweet Red'
  • 'Turkish Orange'
  • 'Rouge de Turquie'kun oranĝkoloraj fruktoj, kiuj jam povas esti manĝataj nematuraj, La fruktoj de ĉi-tiu kultivaro havas fortan guston.

Fontoj

Referencoj

Literaturo

  • Zhang Zhi-yun, Lu An-ming und William G. D'Arcy: Solanum aethiopicum. In: Flora of China, Band 17. p. 322. 1994.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Esperanto )

provided by wikipedia EO

La Etiopia solano (Solanum aethiopicum) estas plantospecio en la genro Solano (Solanum) en la familio de la Solanacoj (Solanaceae). Ĝiaj kultivaroj estas kultivataj kiel fruktlegomo.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visit source
partner site
wikipedia EO

Solanum aethiopicum ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El nakatí (Solanum aethiopicum) es una planta de la familia Solanaceae nativa de Asia y África tropical. Se le conoce también como tomate amargo,[1]berenjena etíope[2]​ o africana (nombre preferido por la FAO),[3][4]​ o también, berenjena escarlata.

 src=
Ilustración
 src=
Fruto
 src=
Vista de la planta

Descripción

Son hierbas anuales que alcanzan un tamaño de 70 cm de altura, pubescentes con hojas acosadas o sésiles. Tallo y ramas espinosas; las espinas de 2-5 mm, 1-2 mm de ancho en la base, rectas o ligeramente curvado. Las hojas superiores emparejadas, a menudo desiguales; con pecíolo de 2-7 cm; la lámina de la hoja ovadas a oblongo-ovadas, 10-20 × 6-14 cm. Las inflorescencias extra-axilares, algunas flores, la carrera mose; pedúnculo 1-1,5 cm. Flores 5-meros, (6-9-meros en el cultivo). Pedicelo de 5-12 mm, con espinas de 0,2-2 mm. Cáliz campanulado; lóbulos ligeramente desiguales, ovadas a ovado-lanceoladas, de 5-7 x 3-4 mm. La corola de color blanco o ligeramente violáceo. El fruto una drupa naranja o roja, Con frecuencia longitudinalmente 4-6-acanaladas. Las semillas reniformes, de 2-3.5 mm de diámetro.[5]

Distribución

Se encuentras a una altitud de 400-1800 m. Cultivado en Henan y Yunnan y en África.

Usos

Tiene un fruto de apariencia intermedia entre la berenjena y el tomate. Las hojas son comestibles y son más nutritivas que el fruto. Este último, también comestible, se lo utiliza industrialmente. La frutas se cosechan cuando aún están verdes, antes de que se endurezca su piel. El sabor depende de la cantidad de saponinas que presenten, que hace que unos sean dulces y otros muy amargos. Cuando maduran las bayas se vuelven de color rojo brillante por su alto contenido de caroteno.

En Asia se la utiliza como planta ornamental.

Su cultivo está creciendo en el oeste de África, pues la planta crece durante todo el año y puede producir abundantes cosechas, aunque sus bajas tasas de germinación son un obstáculo para su implantación.

Los frutos se usan con fines medicinales y como alimento en algunos países.

Taxonomía

Solanum aethiopicum fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Centuria II. Plantarum ... 2: 10. 1756.[6]

Etimología

Solanum: nombre genérico que deriva del vocablo Latíno equivalente al Griego στρνχνος (strychnos) para designar el Solanum nigrum (la "Hierba mora") —y probablemente otras especies del género, incluida la berenjena[7]​— , ya empleado por Plinio el Viejo en su Historia naturalis (21, 177 y 27, 132) y, antes, por Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[8]​ Podría ser relacionado con el Latín sol. -is, "el sol", debido a que la planta sería propia de sitios algo soleados.[9]

aethiopicum: epíteto geográfico latino que significa "de Etiopía".[10]

Sinonimia
  • Solanum gilo Raddi
  • Solanum integrifolium Lam.
  • Solanum texense Engelm. & A. Gray
  • Solanum undatum Jacq.[11]

Referencias

  1. Regenerative Agriculture. «Bitter Tomato: A Potential Underutilized Crop» (en inglés). Consultado el 12 de abril de 2020.
  2. «Bitter Tomato» (en inglés). Floers of India. Consultado el 12 de abril de 2020.
  3. «Cultivos tradicionales: Berenjena africana». FAO. Consultado el 12 de abril de 2020.
  4. «African eggplant (Solanum aethiopicum)» (en inglés). World Vegetable Center. Consultado el 12 de abril de 2020.
  5. Solanum aethiopicum en Flora de China
  6. «Solanum aethiopicum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 10 de febrero de 2015.
  7. Mélongène en Lécluse F., Léxique français-grec avec l'explication latine, à l'usage des classes de..., Paris, 1844
  8. F. Gafiot, Dictionnaire Latin-Français, p. 1452 y 1485, Hachette, Paris, 1934.
  9. Solanum en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  10. En Epítetos Botánicos
  11. «Solanum aethiopicum». The Plant List. Consultado el 8 de febrero de 2015.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

El nakatí (Solanum aethiopicum) es una planta de la familia Solanaceae nativa de Asia y África tropical. Se le conoce también como tomate amargo,​ berenjena etíope​ o africana (nombre preferido por la FAO),​​ o también, berenjena escarlata.

 src= Ilustración  src= Fruto  src= Vista de la planta
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Solanum aethiopicum ( French )

provided by wikipedia FR
 src=
Solanum aethiopicum du Sénégal

Le gilo, jiló ou aubergine africaine (Solanum aethiopicum) est une plante proche de l'aubergine[1]. Elle peut atteindre la hauteur de 1,5 mètre.

Contrairement à l'aubergine, son fruit peut être consommé à un stade avancé de maturation – prenant une couleur rouge ou orange – car ses graines ne se développent pas. Toutefois, la maturation apporte une saveur amère peu agréable, faisant que le fruit est surtout consommé vert. Elle est principalement utilisée pour la confection de sauces[1].

Cette plante est originaire de l'Afrique occidentale, où elle est encore cultivée (par exemple au Nigéria) ; elle est également consommée en quantité significative au Brésil où elle est arrivée via la traite négrière[1].

Voir aussi

Notes et références
  1. a b et c Éric Birlouez, Petite et grande histoire des légumes, Quæ, coll. « Carnets de sciences », 2020, 175 p. (ISBN 978-2-7592-3196-6, présentation en ligne), Une fabuleuse diversité, « L'aubergine, une méditerranéenne originaire d'Extrême-Orient », p. 33-34.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR
 src= Solanum aethiopicum du Sénégal

Le gilo, jiló ou aubergine africaine (Solanum aethiopicum) est une plante proche de l'aubergine. Elle peut atteindre la hauteur de 1,5 mètre.

Contrairement à l'aubergine, son fruit peut être consommé à un stade avancé de maturation – prenant une couleur rouge ou orange – car ses graines ne se développent pas. Toutefois, la maturation apporte une saveur amère peu agréable, faisant que le fruit est surtout consommé vert. Elle est principalement utilisée pour la confection de sauces.

Cette plante est originaire de l'Afrique occidentale, où elle est encore cultivée (par exemple au Nigéria) ; elle est également consommée en quantité significative au Brésil où elle est arrivée via la traite négrière.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Solanum aethiopicum ( Italian )

provided by wikipedia IT

La melanzana rossa (Solanum aethiopicum, L.) è una pianta d'aspetto simile alla melanzana (Solanum melongena L.) per portamento ma il suo frutto arrotondato si colora di rosso intenso come un pomodoro (Solanum lycopersicum L.), tanto da essere scambiata per quest'ultimo. La colorazione rossa è data dall'aumento del contenuto di carotene durante la maturazione della bacca. Viene coltivata essenzialmente in Africa e in Asia tropicale. Il clima ottimale per la melanzana rossa è un clima caldo e asciutto, come quello della savana africana.

 src=
Frutto di melanzana rossa, Burkina Faso

Coltivazione in Italia

In Italia, la melanzana rossa è coltivata nel Massiccio del Pollino, in Basilicata, con il nome di melanzana rossa di Rotonda o melanzana a pomodoro (dal nome lucano merlingiana a pummadora), riconosciuta con il marchio DOP.[1] É, altresì, prodotta nella Valle del Mercure tra Basilicata e Calabria; e in Campania, nei territori del Cilento.[2] Probabilmente venne importata in Italia dai reduci delle guerre coloniali della fine del XIX secolo. In passato ha rischiato di estinguersi, ma la valorizzazione avvenuta grazie ad operatori turistici, agricoltori ed alcuni enti istituzionali che ne hanno promosso il consumo e la coltivazione, ha portato al suo riconoscimento come Presidio Slow Food e alla proposta per il riconoscimento del marchio DOP, avvenuto nel 2007.

Usi

 src=
Melanzana rossa di Rotonda
  • I frutti della melanzana rossa vengono consumati sia crudi che cotti, e anche le foglie vengono consumate in modo simile agli spinaci. Le foglie sono più nutrienti dei frutti. I frutti possono avere un gusto più o meno amaro in relazione al contenuto in saponine.
  • In Asia la pianta viene utilizzata a scopo ornamentale.

Cultivar

  • “Turkish Orange” o “Turkish Italian”
I frutti di questa varietà diventano rosso-arancione una volta maturi, anche se vengono mangiati solitamente quando sono ancora verdi. Il loro gusto dolce le fa preferire nella preparazione dei curry tailandesi.
  • “Sweet Red”
Questa varietà ha un sapore più forte ma non amaro.
  • “Small Ruffled Red”, “Red Ruffles”, o “Hmong Red”
Le bacche di questa varietà sono rosse e presentano profondi solchi. Hanno un sapore amaro e sono utilizzate nella cucina asiatica sudorientale.

Note

  1. ^ Melanzana rossa di Rotonda DOP, su melanzanarossadirotondadop.it. URL consultato l'11 settembre 2020.
  2. ^ Gianfranco Aurilio, Rotonda: la Pro Loco vara la Festa d’Autunno e il nuovo Direttivo, su LaSiritide.it, 10 ottobre 2017. URL consultato il 17 gennaio 2018.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Italian )

provided by wikipedia IT

La melanzana rossa (Solanum aethiopicum, L.) è una pianta d'aspetto simile alla melanzana (Solanum melongena L.) per portamento ma il suo frutto arrotondato si colora di rosso intenso come un pomodoro (Solanum lycopersicum L.), tanto da essere scambiata per quest'ultimo. La colorazione rossa è data dall'aumento del contenuto di carotene durante la maturazione della bacca. Viene coltivata essenzialmente in Africa e in Asia tropicale. Il clima ottimale per la melanzana rossa è un clima caldo e asciutto, come quello della savana africana.

 src= Frutto di melanzana rossa, Burkina Faso
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori e redattori di Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia IT

Solanum aethiopicum ( Latin )

provided by wikipedia LA

Solanum aethiopicum (binomen a Carolo Linnaeo anno 1756 statutum) est species plantarum florentium generis Solani et familiae Solanacearum in Africa boreali et alibi culta, cuius fructus ad condiendum adhibentur.

Notae


Bibliographia

Fontes antiquiores

Nexus externi

Wikidata-logo.svg Situs scientifici: TropicosGRINITISPlant ListNCBIBiodiversityEncyclopedia of LifePlant Name Index • "Solanum aethiopicum" apud Plants for a FuturePlantes d'AfriqueFlora of ChinaINPN FranceUSDA Plants Database Wikispecies-logo.svg Vide "Solanum aethiopicum" apud Vicispecies.
Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Solani aethiopici spectant.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Latin )

provided by wikipedia LA

Solanum aethiopicum (binomen a Carolo Linnaeo anno 1756 statutum) est species plantarum florentium generis Solani et familiae Solanacearum in Africa boreali et alibi culta, cuius fructus ad condiendum adhibentur.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Jiloeiro ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

O jiloeiro[1] (antes Solanum gilo, hoje considerada um grupo de cultivares de Solanum aethiopicum) é uma planta herbácea, muito cultivada no Brasil, originária da África Ocidental.

O fruto desta planta, de nome jiló[2], geralmente confundido com um legume, é famoso pelo gosto amargo.

Características

É um arbusto ramificado, que pode atingir entre 1 e 2,5 m. de altura.[3] Tem ramos verdes, cilíndricos e alongados, bem como folhas de formato oblongo, recobertas por pêlos, principalmente na lauda inferior. Conta com flores brancas, dispostas de 2 a 3 em pequenos racemos e têm pedúnculo curto.

Referências

  1. Infopédia. «jiloeiro | Definição ou significado de jiloeiro no Dicionário Infopédia da Língua Portuguesa». Infopédia - Dicionários Porto Editora. Consultado em 14 de fevereiro de 2022
  2. Infopédia. «jiló | Definição ou significado de jiló no Dicionário Infopédia da Língua Portuguesa». Infopédia - Dicionários Porto Editora. Consultado em 14 de fevereiro de 2022
  3. «Solanum aethiopicum - Useful Tropical Plants». tropical.theferns.info. Consultado em 14 de fevereiro de 2022

Bibliografia

  • Pagoto, J.M. 1896. "Jiló (Solanum gilo Raddi)"; Manual Técnico das Culturas (CATI),

Edição Especial. Campinas. Governo do Estado de São Paulo. N. 8. 1986. p. 254-256.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Jiloeiro: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT

O jiloeiro (antes Solanum gilo, hoje considerada um grupo de cultivares de Solanum aethiopicum) é uma planta herbácea, muito cultivada no Brasil, originária da África Ocidental.

O fruto desta planta, de nome jiló, geralmente confundido com um legume, é famoso pelo gosto amargo.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Solanum aethiopicum ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Solanum aethiopicum là loài thực vật có hoa trong họ Cà. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1756.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Solanum aethiopicum. Truy cập ngày 14 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến tông thực vật Solaneae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI

Solanum aethiopicum: Brief Summary ( Vietnamese )

provided by wikipedia VI

Solanum aethiopicum là loài thực vật có hoa trong họ Cà. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1756.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visit source
partner site
wikipedia VI