dcsimg
 
  en  
names in breadcrumbs
Image of Torpedo
Creatures » … » Animal » … » Vertebrates » … » Cartilaginous Fishes » … » Electric Rays » Torpedo Electric Rays » …

Marbled Electric Ray

Torpedo marmorata Risso 1810

Catalan; Valencian
show all Breton Catalan; Valencian Czech Welsh German English Estonian Basque French Galician Croatian Icelandic Italian Dutch; Flemish Polish Portuguese Russian Swedish Ukrainian

Vaca tremolosa ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La vaca tremolosa, tremoló, tremoloia, vaca, vaca comuna, vaca enrampadora, vaca morena, vaca tremoladora[2] o vaca marbrada (Torpedo marmorata) és un peix de la família dels torpedínids[3] present a l'Atlàntic oriental des de les illes Britàniques[4][5] i la mar del Nord fins a Sud-àfrica.[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18] Viu a tota la Mediterrània,[19][20][21][22][23][24][25][26][27][28] però és absent a la mar Negra.[29][30][31][32][33][34][35]

Es podria confondre amb la vaca comuna (Torpedo torpedo), però aquest darrer té unes taques blaves molt característiques a l'esquena, les quals són absents a la vaca tremolosa.[36] No té valor comercial, tot i que és pescada de manera accidental mitjançant bous d'arrossegament, tresmalls i soltes.[29] Disposa d'un curiós sistema per a orientar-se: pot emetre petits polsos elèctrics, els quals reboten al relleu del fons o als obstacles del voltant. Llavors, rep de nou el rebot de l'estímul elèctric que havia fet i així sap el que li envolta. Aquest sistema és com una mena d'autèntic radar i això li permet nedar en aigües molt tèrboles o de nit, i detectar les seues preses.[36]

Morfologia

Els exemplars més vells solen fer uns 60 cm de llargada total (encara que en alguns casos poden arribar als 100) i 3 kg de pes.[37][38] Té el cos aplanat dorsiventralment. Les aletes pectorals, el cap i el tronc formen un disc pla i gairebé arrodonit. A falta d'escates, el cos és recobert per una abundant mucositat. La cara ventral és blanquinosa, mentre que la dorsal és tacada de diferents tons ocres i marronosos. No té un morro definit i se li uneix amb les aletes laterals. Té entre 104 i 108 vèrtebres. Els mascles presenten un parell d'òrgans copuladors externs. Té la capacitat de produir descàrregues elèctriques d'entre 45 i 220 volts gràcies a uns òrgans electrògens que són, en realitat, un conjunt de plaques motores muntades en sèrie que actuen com una pila elèctrica. Es localitzen darrere els ulls, a la zona central del disc. Els fa servir per matar o paralitzar les seues preses, però també com a sistema de defensa.[29][30][36][39][40]

Ecologia

És un peix d'aigua marina i salabrosa, nocturn, associat als esculls, el qual viu molt a prop del fons o colgada a la sorra, fina o gruixuda, fins als 370 m de fondària. Evita les temperatures per damunt dels 20 °C.[29][30][36][41][42][43]

Es nodreix a la nit, a base de petits mol·luscs, crustacis i peixos bentònics (Trachurus, Mugil, Mullus, Dicentrarchus, Spondyliosoma, Boops, Labrus, Dascyllus i Pomacentrus) que captura sobre els fons de sorra, fang o roques on viu.[29][42]

És ovovivípar i la fecundació interna ocorre durant els mesos de novembre i desembre. Després d'uns deu mesos de gestació, les femelles donen a llum de 5 a 32 exemplars joves, d'uns 10–14 cm de longitud, i molt semblants als adults.[29][44][45][46]

  • src=

    Exemplar de Còrsega

  • src=

    Exemplar de Turquia

  • src=

    Exemplar de Portugal

  • src=

    Il·lustració de l'any 1810

  • src=

    Exemplar en actitud defensiva fotografiat a Còrsega.

  • src=

    Exemplar de l'illa de Tenerife

Referències

  1. ↑ Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ Hayward, P.J.; Ryland, J.S. (Ed.), 1990. The marine fauna of the British Isles and North-West Europe: 1. Introduction and protozoans to arthropods. Clarendon Press: Oxford, la Gran Bretanya. ISBN 0198573561. 627 pàgines.
  5. ↑ Howson, C.M. & Picton, B.E. (ed.), 1997. The species directory of the marine fauna and flora of the British Isles and surrounding seas. Belfast: Ulster Museum.
  6. ↑ Fricke R., 1999. Annotated checklist of the marine and estuarine fishes of Germany, with remarks of their taxonomic identity. Revue française d'Aquariologie et Herpetologie, núm. 587: 1-67.
  7. ↑ George, M., 2004. Haie, Rochen und Chimären in der Nord- und Ostsee. Elasmoskop 8(1):10-16
  8. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207
  9. ↑ Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  10. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  11. ↑ Müller, Y., 2004. Faune et flore du littoral du Nord, du Pas-de-Calais et de la Belgique: inventaire. Commission Régionale de Biologie Région Nord Pas-de-Calais: France. 307 pp.
  12. ↑ Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Francisco Lemus, La Laguna, Illes Canàries, Espanya. 230 p.
  13. ↑ De Jong, A.F. i R.G. Verhulst, 1995. Some rare fishes from the Dutch North Sea. Deinsea 2:83-87.
  14. ↑ Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  15. ↑ Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches Núm .156. ORSTOM, París. 267 p.
  16. ↑ López-Abellán, L.J. i E. de Cárdenas, 1990. Resultados de la campaña de prospección pesquera de los stocks de crustáceos en aguas de la República de Angola 'Angola 8903'. Madrid: Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 89. 140 p.
  17. ↑ Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
  18. ↑ Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  19. ↑ Aldebert, Y., 1997. Demersal resources of the Gulf of Lions (NW Mediterranean). Impact of exploitation on fish diversity. Vie et Millieu 47: 275-284.
  20. ↑ Minervini, A., Giannotta, M., Bianchini, M.L., 1985. Observation on the fishery of Rajformes in central Tyrrhenian Sea. Oebalia XI(5): 583-591.
  21. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.
  22. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  23. ↑ Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  24. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  25. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  26. ↑ Abdel-Aziz, S.H., 1994. Observations on the biology of the common torpedo (Torpedo torpedo, Linnaeus, 1758) and marbled electric ray (Torpedo marmorata, Risso, 1810) from the Egyptian Mediterranean waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 45(4):693-704.
  27. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  28. ↑ Filiz, H. i S. Mater, 2002. A preliminary study on length-weight relationships for seven elesmobranch species from North Aegean Sea, Turkey. E.U. Journal of Fisheries & Aquatic Sciences 19(3-4):401-409.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. Pàgina 46-47. ISBN 9788498090505.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 FishBase (anglès)
  31. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  32. ↑ Stehmann, M. & Bürkel D.L., 1984. Torpedinidae. Pàgs. 159-162. A: Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean (eds. P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese). UNESCO, París. Vol. 1.
  33. ↑ Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces - Chondrichthyes. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 358-360.
  34. ↑ Krefft, G. i M. Stehmann, 1979. Torpedinidae. Pàgs. 55-57. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  35. ↑ GBIF (anglès)
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 Club d'immersió biologia (català)
  37. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  38. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  39. ↑ Cadenat, J., C. Capapé i M. Desoutter, 1978. Description d'un torpedinidae nouveau des côtes occidentales d'Afrique: Torpedo (Torpedo) bauchotae (Torpediniformes, Pisces). Cybium (4):29-42.
  40. ↑ Mellinger, J., P. Belbenoit, M. Ravaille i T. Szabo, 1978. Electric organ development in Torpedo mamorata, Chondrichthyes. Dev. Biol. 67:167-188
  41. ↑ Capapé, C. i M. Desoutter, 1990. Torpedinidae. P. 55-58. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 1.
  42. ↑ 42,0 42,1 Møller, P.R., 1995. Electric fishes: history and behavior. Chapman & Hall, Londres. 584 p.
  43. ↑ Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  44. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  45. ↑ Mellinger, J., 1971. Croissance et reproduction de la Torpille (Torpedo marmorata). I. Introduction, écologie, croissance générale et dimorphisme sexuel. Cycle. Fécondité. Bull. biol. Fr. Belg. 105:165-218.
  46. ↑ Michael, S. W., 1993. Reef sharks and rays of the world. A guide to their identification, behavior, and ecology. Sea Challengers, Monterey, Califòrnia. 107 p.

Bibliografia

  • Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0940228475.
  • García et al., 2008. The importance of habitat and life history to extinction risk in sharks, skates, rays and chimaeras. Proc Biol Sci, 275:83-89.
  • Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.
  • Hughes, G. M., 1978. On the respiration of Torpedo marmorata. J. Exp. Biol. 73:85-105.
  • Ida, H., I. Sato i N. Miyawaki, 1985. Karyotypes of two species in the order Torpediniformes. Jap. J. Ichthyol. 32(1):107-111.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Leggatt, R. A. i G.K. Iwama, 2003 Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246.
  • Olmo, E., V. Stingo, O. Cobror, T. Capriglione i G. Odierna, 1982. Repetitive DNA and polyploidy in Selachians. Comp. Biochem. Phisiol., Ser.B. 73(4):739-745.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Stingo, V., 1976. Cariologia di due torpedini italiane. Boll. Zool. 43(4):406-407.
  • Stingo, V., 1979. New developments in vertebrate cytotaxonomy. II. The chromosomes of the cartilaginous fishes. Genetica 50(3):227-239.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Vaca tremolosa: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La vaca tremolosa, tremoló, tremoloia, vaca, vaca comuna, vaca enrampadora, vaca morena, vaca tremoladora o vaca marbrada (Torpedo marmorata) és un peix de la família dels torpedínids present a l'Atlàntic oriental des de les illes Britàniques i la mar del Nord fins a Sud-àfrica. Viu a tota la Mediterrània, però és absent a la mar Negra.

Es podria confondre amb la vaca comuna (Torpedo torpedo), però aquest darrer té unes taques blaves molt característiques a l'esquena, les quals són absents a la vaca tremolosa. No té valor comercial, tot i que és pescada de manera accidental mitjançant bous d'arrossegament, tresmalls i soltes. Disposa d'un curiós sistema per a orientar-se: pot emetre petits polsos elèctrics, els quals reboten al relleu del fons o als obstacles del voltant. Llavors, rep de nou el rebot de l'estímul elèctric que havia fet i així sap el que li envolta. Aquest sistema és com una mena d'autèntic radar i això li permet nedar en aigües molt tèrboles o de nit, i detectar les seues preses.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA
EOL is hosted by: