L'agapornis de coll rosa, inseparable de coll rosa [1] o Agapornis de Namíbia [2](Agapornis roseicollis) és un petit lloro que habita les zones àrides del sud-oest africà però que és criat profusament com a ocell de gàbia.
Habita en planures àrides i sabanes a les terres baixes, fins als 1600 m, de l'oest d'Angola, Namíbia i nord-oest de Sud-àfrica, al nord de la Província del Cap.[4] La utilització com ocell de gàbia, ocasiona que sovint es puguin trobar exemplars fugits a molts països occidentals, com ara els Països Catalans.[2]
S'alimenta principalment de llavors i baies. Quan el menjar és abundant, és possible que es reuneixen en grans bandades de centenars d'ocells. De vegades són considerats plagues pels agricultors, ja que es poden alimentar dels conreus com el mill.
Utilitzen per fer els nius esquerdes en la roca o en un compartiment dels grans nius comunals construïts per l'ocell republicà. També aprofiten estructures artificials com ara els sostres de les cases. Aporten material al niu, transportat entre les plomes del dors. Ponen 4-6 ous blancs entre febrer i abril, que coven durant uns 23 dies. Els joves abandonen el niu després de 43 dies.[3]
Se n'han descrit dues subespècies:
L'agapornis de coll rosa, inseparable de coll rosa o Agapornis de Namíbia (Agapornis roseicollis) és un petit lloro que habita les zones àrides del sud-oest africà però que és criat profusament com a ocell de gàbia.
