La copaiba, Copaifera officinalis, tamién llamada en Puertu Ricu y Venezuela palu d'aceite[1], ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les fabacees.
Ye natural de la cuenca del Amazones; alcuéntrase en Brasil y Perú.Tamién hai munchos d'estos en Cabimas, Venezuela.
Ye un árbol qu'algama los 20 metros d'altor con tueru de 50 cm de diámetru y pocu ramificáu. Les sos fueyes son de color verde y pinnaes a pares, presenten un par de foliolos en C.officinalis y dos o trés en C. pubiflora. Les flores son de color blancu que s'arrexunten en recímanos terminales. El frutu ye una llegume con una sola grana.
Produz una gran cantidá d'hidrocarburos de la so madera y fueyes. Un árbol puede producir de 30 a 53 llitros d'hidrocarburos per añu, en masa que producen 10.000 - 12.000 litro / hectárea / añu,[2] que ye increíblemente alta. El compuestu principal nel aceite ye de copaiba, una oleorresina que ye útil na producción de productos derivaos del petroleu, tales como laques y puede ser utilizáu como biodiesel. L'árbol ye tamién la principal fonte de copaeno, otru terpeno.
La madera puede quemar como lleña o usada en carpintería.
Les abeyes utilicen l'árbol pa la recueya de polen.
Copaifera officinalis describióse por (Jacq.) Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 557. 1762.[3]
Conocer popularmente por copaiba, aceite de palu, árbol del aceite, copai o copaibí.
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. La copaiba, Copaifera officinalis, tamién llamada en Puertu Ricu y Venezuela palu d'aceite, ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les fabacees.
La copaiba, Copaifera officinalis, també anomenada a Puerto Rico i Veneçuela palo de aceite, és una espècie fanerògama pertanyent a la família de les fabáceas.[1]
És natural de la conca de l'Amazones; es troba en brasil i Perú.També hi ha molts d'aquests en Cabimas, Veneçuela.
És un arbre que aconsegueix els 20 metres d'altura amb tronc de 50 cm de diàmetre i poc ramificat. Les seves fulles són de color verd i pinnadas a parells, presenten un parell de foliols en C.officinalis i dos o tres en C. pubiflora. Les flors són de color blanc que s'agrupen en rams terminals. El fruit és un llegum amb una sola llavor.
Produeix una gran quantitat d'hidrocarburs de la seva fusta i fulles. Un arbre pot produir de 30 a 53 litres d'hidrocarburs per any, en massa que produeixen 10.000 - 12.000 litres/hectàrea/any, que és increïblement alta.[2] El compost principal és l'oli de copaiba, una oleoresina que és útil en la producció de productes derivats del petroli, com ara les laques i pot ser utilitzat com Biodièsel. L'arbre és també la principal font del copaè, un altre terpè.
La fusta es pot cremar com a llenya o usada en fusteria.
Les abelles utilitzen l'arbre per a la recol·lecció de pol·len.
La Copaifera officinalis va ser descrita per (Jacq.) Carl von Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 557. 1762.[3]
Se'ls coneix popularment com 'copaiba', palo de aceite (arbre de l'oli), copai o copaibí.
La copaiba, Copaifera officinalis, també anomenada a Puerto Rico i Veneçuela palo de aceite, és una espècie fanerògama pertanyent a la família de les fabáceas.
Copaifera langsdorffii ist eine Pflanzenart in der Unterfamilie der Johannisbrotgewächse (Caesalpinioideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae). Dieser im brasilianischen Regenwald, in Bolivien bis Argentinien und Paraguay heimische Baum, im englischen auch bekannt als Diesel tree, gilt als eine Pflanzenarten für die Gewinnung von nachwachsenden Kraftstoffen.[1]
Copaifera langsdorffii wächst als immergrüner Baum mit ausladender Krone, der Wuchshöhen von 15 bis zu 35 Metern und einen Stammdurchmesser von etwa 0,8–1 und seltener bis 4 Meter erreicht. Manchmal ist er aber in der Savanne nur zwergwüchsig und nur 1–2 Meter hoch. Die dunkelbraune Borke ist rau und rissig bis schuppig. Der Baum führt einen Kopaivabalsam.
Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind 5 bis 12 Zentimeter lang und in Blattstiel sowie Blattspreite gegliedert. Die paarig gefiederte Blattspreite enthält zwei bis fünf Paare mehr oder weniger gegenständige, unterseits hellere, leicht ledrige Fiederblättchen. Die kurz gestielten, ganzrandigen, meist abgerundeten bis rundspitzigen, selten bespitzten bis zugespitzten, sowie eiförmigen bis elliptischen oder verkehrt-eiförmigen Fiederblättchen sind 2 bis 6 Zentimeter lang, 1,2 bis 2,5 Zentimeter breit und drüsig punktiert. Die Nervatur ist gefiedert mit hellerer Mittelader. Die jungen Blätter sind rötlich.
In endständigen traubigen oder zusammengesetzten rispigen Blütenständen stehen viele Blüten zusammen. Die kurz gestielten, zwittrigen Blüten mit einfacher Blütenhülle sind weißlich. Die vier konkaven Kelchblätter sind außen unbehaart und innen flaumig behaart, die Kronblätter fehlen. Die selten acht bis, meist zehn Staubblätter sind frei. Es ist nur ein Fruchtblatt vorhanden. Der oberständige und haarige Fruchtknoten ist kurz gestielt und von einem Diskus unterlegt. Der Griffel mit kleiner, kopfiger Narbe ist oft umgebogen.
Es werden kleine, gelbe bis dunkelrote, ölige und bespitzte, ellipsoide Hülsenfrüchte gebildet, die dann austrocknen, dabei abflachen und ledrig, braun werden, sie sind fast rundlich, elliptisch bis eiförmig und 2,3 bis 3,3 Zentimeter groß und enthalten meist nur einen Samen. Die großen, schwarzen, ellipsoiden und etwa 1,3–1,8 Zentimeter großen, glatten Samen sind teilweise von einem großen, orangen bis rötlichen Arillus bedeckt.
Die Erstbeschreibung erfolgte 1821 durch René Louiche Desfontaines in Mém. Mus. Hist. Nat. 7: 877. Es sind verschiedene Synonyme bekannt.
Es sind drei Varietäten bekannt:[2]
Das Holz ist wegen seiner Porosität relativ leicht. Die Poren des Holzes sind gefüllt mit Oleoresinen. Zum Abzapfen wird ein Loch in das Holz geschnitten, in dem sich das Oleoresin sammelt und dort aufgenommen werden kann. Pro Jahr fallen pro Baum nur etwa 1–2 Liter an!, frühere, weit höhere Angaben waren aus der Luft gegriffen. Die Lagerstabilität der so gewonnenen Kraftstoffe wird als schlecht beschrieben.
Die Copaifera langsdorffii wächst allerdings außerhalb der Tropen nur langsam und ist empfindlich. In Australien sind erste Plantagen angelegt worden. Das Holz wird meist verfeuert.
Copaifera langsdorffii ist eine Pflanzenart in der Unterfamilie der Johannisbrotgewächse (Caesalpinioideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae). Dieser im brasilianischen Regenwald, in Bolivien bis Argentinien und Paraguay heimische Baum, im englischen auch bekannt als Diesel tree, gilt als eine Pflanzenarten für die Gewinnung von nachwachsenden Kraftstoffen.
Ing pundutung a Copaifera langsdorffii kebaluan bilang diesel pundutung ampongkerosene pundutung. Dakal ya lagiu kareng katutubung amanu, kayabe no reng kupa'y, cabismo, ampong copaúva.
Iti papalual yang dakal a terpene hydrocarbon king kayang dutung ampong bulung. Metung a pundutung makapalual yang 30 anggang 53 litru a hydrocarbon balang banua, kabilugana a hectaria papalual yang 10,000 - 12,000 litru/hectaria/banua[1] nung nu iti matas yang tutu. Ing laru makakua kapamilatan ning pamagparaya kaniti. Ing pun compound atiu keng laru iyapin ing copaiba, anpomg oleoresin nung nu magagamit ya keng pamipalual da reng gamit a aantimo ing lacquer at kaibat maliari yang gamitan bilang biodiesel. Ing pundutung iya mu ring pikuanan copaene, aliwa pang terpene.
Ing dutung maliari yang silaban bilang panangab o kaya keng pamaanluagi (pangarpinteru).
Ing tanaman magagamit ya bilang panulu kareng dakala bage.
Copaifera langsdorfii seeds
Drawing
Ing pundutung a Copaifera langsdorffii kebaluan bilang diesel pundutung ampongkerosene pundutung. Dakal ya lagiu kareng katutubung amanu, kayabe no reng kupa'y, cabismo, ampong copaúva.
டீசல் மரம் (Diesel Tree) ஈருறுப்பு பெயர்:(Copaifera langsdorffii), ரஷித் மரம் (Rashed Tree) மற்றும் சலாம் மரம் (Salam tree) இப்படி பலவாறாக அழைக்கப்படும் இம்மரம், பேரின தாவரவகையை சேர்ந்ததாகும் இது, வெப்பமண்டல மழைக்காடுகள் பிராந்தியங்களில் பெருமளவில் காணப்படுவதாக அறியப்படுகிறது. மேலும் இந்த மரத்தை, குபா'ய் (kupa'y), கபிஸ்மோ (cabismo), மற்றும் கோபாவ (copaúva), உள்ளிட்ட உள்ளூர் மொழிகளில் பல பெயர்களைக் கொண்டுள்ளது.[1][2][3]
டீசல் மரம் பொதுவாக 12 மீட்டர்கள் வரை வளரக்கூடிய நடுத்தர மரமாகும், இது வெண்ணிறப் சிருபூக்களும், எண்ணெய் வித்துக்கள் நிறைந்த பழங்கள் உடையது. இதான் கட்டை (Wood) அடர்த்தியற்று துளைபடும் தன்மையுடன் (porosity) வெற்றிட பின்னமுடைய இலகுவாக காணபடுகின்றது. மேலும், உட்புற நுண்குழாய் வெற்றிடகூட்டு பகுதிகள் எண்ணெய் நிரப்பிகளாக செயல்படுகிறது, மரத்தை எந்த பகுதியில் தட்டி அல்லது வெட்டி கொய்தாலும் எண்ணெய் கசிந்து எளிதில் சேகரிக்க முடியும். எண்ணெய் அதன் உயிர்துடிப்புள்ள உற்பத்தியாக இருந்தாலும் டீசல் மரம், வெப்ப வலயம் அல்லாத பகுதிகளில் நன்கு வளருவதில்லை, மற்றும் உயிரிடீசல் (Biodiesel) என்பது தட்பவெப்ப நிலையை சார்ந்தது.
டீசல் மரம் (Diesel Tree) ஈருறுப்பு பெயர்:(Copaifera langsdorffii), ரஷித் மரம் (Rashed Tree) மற்றும் சலாம் மரம் (Salam tree) இப்படி பலவாறாக அழைக்கப்படும் இம்மரம், பேரின தாவரவகையை சேர்ந்ததாகும் இது, வெப்பமண்டல மழைக்காடுகள் பிராந்தியங்களில் பெருமளவில் காணப்படுவதாக அறியப்படுகிறது. மேலும் இந்த மரத்தை, குபா'ய் (kupa'y), கபிஸ்மோ (cabismo), மற்றும் கோபாவ (copaúva), உள்ளிட்ட உள்ளூர் மொழிகளில் பல பெயர்களைக் கொண்டுள்ளது.
Copaifera langsdorffii, also known as the diesel tree, is a tropical rainforest tree. It has many names in local languages, including kupa'y, cabismo, and copaúva.[2]: 5
Copaifera langsdorffii is a medium-sized to large tree usually reaching 12 m (39 ft) in height, with white flowers and small, oily fruits. The wood is light due to its porosity, and it is honeycombed with capillaries filled with oil. Tapping the tree involves cutting a well into which the oil seeps and where it can be easily collected. The tree does not grow well outside of the tropics.[2]: 8
The diesel tree produces terpene hydrocarbons in its wood and leaves, and this had led to interest in the search for sources of renewable energy.[2]: 10 According to early cited anecdotal reports, the tree could be tapped for 40 litres (11 US gal) of oil, and an acre of 100 mature trees could produce 25 barrels of oil yearly.[2]: 4 These reports were carried in 2007 by Australian media after an Australian citizen in Mackay, Queensland imported seeds of the plant in hopes of growing diesel fuel in Australia.[3] However, a 2003 study showed that the actual yields of oleoresin are considerably lower: small trees, with a diameter at breast height (DBH) of 35 centimeters, produce no oil at all; and medium sized trees (DBH between 55–65) produced more oil than large trees (DBH greater than 65). No tree in the study produced more than 1 litre (0.26 US gal) of fuel.[4] A 2006 study by Oliviera et al. agreed with the 2003 study, and further found that the best time to tap the trees was in spring.[2]: 10 Summarizing these findings, a report by the Hawaii Department of Agriculture stated: "[C. langsdorffii's] likelihood as an efficient producer of readily extractable oleoresins appears very slim."[5]
The main compound in the oil is copaiba (15%), an oleoresin which is useful in the production of oil products such as lacquers and can be used as biodiesel. After filtration, this oil can be used in the engine of a regular diesel automobile.[2]: 10 Some natives have been reported to use the fuel for cooking.[2]: 9
The wood is highly resistant to natural decay, and as such is used in carpentry where the tree is native.[2]: 9
European honey bees are strongly attracted to the tree for its pollen, making it a mainstay of Brazilian apiculture.[2]: 11
Natives in the Amazon use the oil collected from the tree as a traditional medicine: primarily as an expectorant and antiseptic, but also for the treatment of skin diseases such as eczema and dermatosis.[2]: 9–10 It has also recently been discovered that this oil is extremely good as a healing agent, therefore increasing the oil's value.
Fruit of Copaifera langsdorffii Copaifera langsdorffii, also known as the diesel tree, is a tropical rainforest tree. It has many names in local languages, including kupa'y, cabismo, and copaúva.: 5
La copaiba, Copaifera officinalis, también llamada en Puerto Rico, Bolivia, Colombia y Venezuela palo de aceite,[1] es una especie fanerógama perteneciente a la familia de las fabáceas.
Es natural de la cuenca del Amazonas; se encuentra en Brasil, Bolivia, Colombia, Perú y Venezuela.
Es un árbol que alcanza los 20 metros de altura con tronco de 50 cm de diámetro y poco ramificado. Sus hojas son de color verde y pinnadas a pares, presentan un par de foliolos en C.officinalis y dos o tres en C. pubiflora. Las flores son de color blanco que se agrupan en racimos terminales. El fruto es una legumbre con una sola semilla.
Produce una gran cantidad de hidrocarburos de su madera y hojas. Un árbol puede producir de 30 a 53 litros de hidrocarburos por año, en masa que producen 10.000 - 12.000 litros / hectárea / año,[2] que es increíblemente alta. El compuesto principal en el aceite es de copaiba, una oleorresina que es útil en la producción de productos derivados del petróleo, tales como lacas y puede ser utilizado como biodiésel. El árbol es también la principal fuente de copaeno, otro terpeno.
La madera se puede quemar como leña o usada en carpintería.
Las abejas utilizan el árbol para la recolección de polen.
Copaifera officinalis fue descrita por (Jacq.) Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 557. 1762.[3]
Se los conoce popularmente por tacamaca,[4] copaiba, aceite de palo, árbol del aceite, copai o copaibí.
La copaiba, Copaifera officinalis, también llamada en Puerto Rico, Bolivia, Colombia y Venezuela palo de aceite, es una especie fanerógama perteneciente a la familia de las fabáceas.
Copaifera langsdorffii, også kjent som dieseltre eller parafintre, er eit tropisk regnskogtre og ein av rundt 30 artar i familien Copaifera. Treet har mange lokale namn, for eksempel copaúva og copaiba i Brasil og kupa'y og cabismo i Venezuela. Treet produserer ein stor mengde terpenar i ved og lauv, faktisk dannar det opptil mellom 30 og 40 liter av desse hydrokarbona kvart år. Olja samlast ved at trea tappast, noko ein kan begynne med når treet er 15 år. Sidan trea lever i rundt 100 år, blir det ein god del olje. Hovudingrediensen i ho er copaiba-olje, som lenge har blitt brukt i produksjonen av blant anna parfyme og måling.
Copaifera langsdorfii veks berre i fuktige tropiske strøk. Vanlegvis blir treet rundt 12 meter høgt, med kvite blomstrar og små, oljete frukter. Veden er lett, fordi han er så porøs, og han er altså full av olje. Når ein tappar treet skjer ein hakk i stammen og lèt oljen samle seg i holrommet, slik at ein kan samle han opp. På engelsk kan veden også kallast for «Ironwood» (jerntre) fordi han er veldig hard.
Ikkje berre målings- og parfymeindustrien bruker treet som råvarekjelde; i medisinsk augneméd har det ei lang historie, og bier bruker blomstrane til honningproduksjon.
Nyleg har det blitt ny interesse for treolja, fordi ho kan brukast som biodiesel utan eingang å måtte gå gjennom raffinering. Samanlikna med anna biodrivstoff kjem treolja godt ut; mens mais gir rundt 425 liter etanol per mål dyrka mark, gir dieseltreet rundt 1000 liter på same areal. Dessutan treng ikkje treet å fellast for å produsere diesel. Det kan stå der og binde opp karbondioksid i 100 år. Den klare ulempa med treet er at det berre kan dyrkast i tropiske område.
I North Queensland-regionen i Australia har bønder begynt å plante tre. Planen er å få planta rundt 20 000 tre, noko som årleg vil gi rundt 800 000 liter dieselolje.
Copaifera langsdorffii, også kjent som dieseltre eller parafintre, er eit tropisk regnskogtre og ein av rundt 30 artar i familien Copaifera. Treet har mange lokale namn, for eksempel copaúva og copaiba i Brasil og kupa'y og cabismo i Venezuela. Treet produserer ein stor mengde terpenar i ved og lauv, faktisk dannar det opptil mellom 30 og 40 liter av desse hydrokarbona kvart år. Olja samlast ved at trea tappast, noko ein kan begynne med når treet er 15 år. Sidan trea lever i rundt 100 år, blir det ein god del olje. Hovudingrediensen i ho er copaiba-olje, som lenge har blitt brukt i produksjonen av blant anna parfyme og måling.
Copaifera langsdorfii veks berre i fuktige tropiske strøk. Vanlegvis blir treet rundt 12 meter høgt, med kvite blomstrar og små, oljete frukter. Veden er lett, fordi han er så porøs, og han er altså full av olje. Når ein tappar treet skjer ein hakk i stammen og lèt oljen samle seg i holrommet, slik at ein kan samle han opp. På engelsk kan veden også kallast for «Ironwood» (jerntre) fordi han er veldig hard.
Ikkje berre målings- og parfymeindustrien bruker treet som råvarekjelde; i medisinsk augneméd har det ei lang historie, og bier bruker blomstrane til honningproduksjon.
Copaifera langsdorffii Desf.,[1][2] popularmente conhecido como copaíba, copaibeira e pau-de-óleo,[3] é uma árvore pertencente à família das Fabaceae e a subfamília das Leguminosae: Caesalpinioideaeu.[4]
Essa espécie popularmente conhecida com antibiótico da mata, é muito utilizada na Amazônia com fins medicinais.[5]
O período de frutificação vai de agosto a outubro.[5]
No acre a extração do óleo da copaíba vem sendo uma alternativa de diversificar a produção.
A madeira é vermelha e usada em marcenaria. As flores são brancas com manchas rosas. O fruto é uma vagem drupácea contendo uma semente.[3]
Tende a medir de 5 a 35 metros de altura. Porém, em áreas de cerrado e caatinga sua altura varia de 1,80 a 13 metros de altura, tendo menor porte.
Seu tronco é cilíndrico, curvo e pequeno.
Sua casca, que tende a ter 17 mm de espessura, é áspera e se desprende facilmente quando a planta ainda é jovem. Sua coloração varia do cinza-escuro ao marrom, na parte externa, e avermelhada, na parte interna
Sua copa é ampla, porém com pouca folhagem, sendo difícil de ser confundida no meio natural por conta do tom de vermelho que atinge na primavera. Suas folhas medem de 2 a 4,5 cm de comprimento e 1 a 2 cm de largura, quando jovem a planta possui sua folhagem no tom de rosa claro.
Ocorre em lugares com altitude que varia de 15 m, encontrada em terrenos no Rio Grande do Norte e 1.740 m em uma serra em Minas Gerais.
Por se tratar de uma espécie produtora de óleo é indicada para plantação no sistema agroflorestal e em sistemas que sejam atrativas da fauna.
A espécie tem ocorrência no Brasil nos seguintes estados: Amazonas, Bahia, Ceará, Espirito Santo, Goias, Maranhão, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Minas Gerais, Paraíba, Paraná, Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro, Rio Grande do Norte, Rondônia, São Paulo, Tocantins, Distrito Federal.
Já em escala global ocorre na Argentina, Bolívia e Paraguai.
"Copaíba" e "copaibeira" vêm do termo tupi kupa'iwa.[3] "Pau-de-óleo" é uma referência ao óleo extraído de seu caule.
A etimologia referente ao seu gênero científico Copaifera quer dizer “o que traz a copaíba”, já seu nome específico langsdorffii é em tributo ao botânico russo que possui o mesmo nome.[4]
Por ter uma madeira com grande resistência pode ser usada na construção civil, na produção de móveis, peças torneadas (usadas em maquinário).
Mas pode ser usada também como: energia (por conter alto teor de lignina), constituintes químicos (por conter alto teor de um polissacarídeo constituído de glucose, xilose e galactose), uso medicinal caseiro, em cosméticos e no reflorestamento e restauração ambiental.[4]
É a principal utilização da copaíba. Esse óleo é extraído do tronco e para ser retirado é necessário furar o tronco até o cerne, parte interna do tronco formada por células mortas em que não ocorre o transporte de água. Esse óleo extraído da copaíba é utilizado para cosméticos, mas sua utilização foi fortalecida e consagrada com a indústria fitoterápica.
O óleo apresenta características antibióticas, anti-inflamatórias, antissépticas e ajuda na cicatrização. Por isso é muito usado de maneira caseira para cura de pequenas lesões na pele e doenças de garganta e pulmão.
Além do seu uso em cosméticos e fitoterápicos, o óleo pode ser usado como combustível para motores e para fabricação de tintas e vernizes.[2]
As propriedades medicinais da planta foram comprovadas e registradas em 1972 na agência norte-americana Food and Drug Administration.[6]
É indicado colher os frutos quando a abertura é iniciada e as sementes são liberadas, após isso recomenda-se secar ao sol.[5]
Mesmo pouco estudada, a região de Lavras, MG, fez estudos na área e mostrou que a espécie é preferencial a reprodução mista. Tem a abelha como polinizador principal da espécie e as aves o principal agente dispersor das suas sementes.[7]
A copaíba tem intensos ataques envolvendo espécies de cupins e alguns ataques de fungos na plântula.
A espécie tem um crescimento demorado.
São encontrados na floresta ombrófila, semidecídua, em áreas de mata ciliar e de cabruca, que se trata de um sistema ecológico de cultivo agroflorestal.
Copaifera langsdorffii Desf., popularmente conhecido como copaíba, copaibeira e pau-de-óleo, é uma árvore pertencente à família das Fabaceae e a subfamília das Leguminosae: Caesalpinioideaeu.
Essa espécie popularmente conhecida com antibiótico da mata, é muito utilizada na Amazônia com fins medicinais.
O período de frutificação vai de agosto a outubro.
No acre a extração do óleo da copaíba vem sendo uma alternativa de diversificar a produção.
Copaifera langsdorffii là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Desf. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Bài viết về Phân họ Vang này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Copaifera langsdorffii là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Desf. miêu tả khoa học đầu tiên.
Copaifera langsdorffii Desf. (1821)
Охранный статус
Copaifera langsdorffii — вид деревьев семейства Бобовые, произрастающих в тропических лесах Африки, Индии и Южной Америки[2].
В синонимику вида входит название Copaiba langsdorffii (Desf.) Kuntze[3].
Представители вида вырастают до 12 метров в высоту. Цветки белые. Плоды небольшие, маслянистые, используются в хозяйстве и медицине[2][4]; масло, полученное из плодов, обладает антибактериальным и противовоспалительным действием.
Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Copaifera langsdorffii — вид деревьев семейства Бобовые, произрастающих в тропических лесах Африки, Индии и Южной Америки.
