La copaiba, Copaifera officinalis, també anomenada a Puerto Rico i Veneçuela palo de aceite, és una espècie fanerògama pertanyent a la família de les fabáceas.[1]
És natural de la conca de l'Amazones; es troba en brasil i Perú.També hi ha molts d'aquests en Cabimas, Veneçuela.
És un arbre que aconsegueix els 20 metres d'altura amb tronc de 50 cm de diàmetre i poc ramificat. Les seves fulles són de color verd i pinnadas a parells, presenten un parell de foliols en C.officinalis i dos o tres en C. pubiflora. Les flors són de color blanc que s'agrupen en rams terminals. El fruit és un llegum amb una sola llavor.
Produeix una gran quantitat d'hidrocarburs de la seva fusta i fulles. Un arbre pot produir de 30 a 53 litres d'hidrocarburs per any, en massa que produeixen 10.000 - 12.000 litres/hectàrea/any, que és increïblement alta.[2] El compost principal és l'oli de copaiba, una oleoresina que és útil en la producció de productes derivats del petroli, com ara les laques i pot ser utilitzat com Biodièsel. L'arbre és també la principal font del copaè, un altre terpè.
La fusta es pot cremar com a llenya o usada en fusteria.
Les abelles utilitzen l'arbre per a la recol·lecció de pol·len.
La Copaifera officinalis va ser descrita per (Jacq.) Carl von Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 557. 1762.[3]
Se'ls coneix popularment com 'copaiba', palo de aceite (arbre de l'oli), copai o copaibí.
La copaiba, Copaifera officinalis, també anomenada a Puerto Rico i Veneçuela palo de aceite, és una espècie fanerògama pertanyent a la família de les fabáceas.
