Salvia apiana és una espècie de subarbust de la família de les Lamiàcies, essent característica de les brolles litorals del sud de Califòrnia. Creix a sòls ben drenats i secs, a ple Sol en pendents propers a la costa, sempre per sota dels 1.500 m. Les seves fulles són brostejades per animals salvatges i les seves flors atrauen a nombrosos insectes.
Les seves fulles són lanceolades i lleugerament dentades, de color blanquinós, piloses i amb olis i resines que deixen anar una aroma quan les fregues. Les flors són molt atractives per a les abelles, i és per això que el seu epítet específic actual és "apiana". Però no només la pol·linitzen les abelles, sinó també arnes, vespes, borinots, i fins i tot colibrís.
Les llavors de la Salvia apiana eren l'ingredient principal d'un plat tradicional dels indis de la Costa Pacífica. A altres indrets de Mèxic es consumien les llavors d'una altra espècie d'aquest gènere (Salvia hispanica), conegudes als nostres mercats com a xia (més comú comercialment amb la forma castellana chía). També se'n menjaven les fulles i les tiges. L'ús medicinal d'aquesta planta ha estat també molt estès. Actualment la infusió de les seves fulles està indicada com a tònic estomacal, mucolític i astringent.
Salvia apiana és una espècie de subarbust de la família de les Lamiàcies, essent característica de les brolles litorals del sud de Califòrnia. Creix a sòls ben drenats i secs, a ple Sol en pendents propers a la costa, sempre per sota dels 1.500 m. Les seves fulles són brostejades per animals salvatges i les seves flors atrauen a nombrosos insectes.
Les seves fulles són lanceolades i lleugerament dentades, de color blanquinós, piloses i amb olis i resines que deixen anar una aroma quan les fregues. Les flors són molt atractives per a les abelles, i és per això que el seu epítet específic actual és "apiana". Però no només la pol·linitzen les abelles, sinó també arnes, vespes, borinots, i fins i tot colibrís.
Les llavors de la Salvia apiana eren l'ingredient principal d'un plat tradicional dels indis de la Costa Pacífica. A altres indrets de Mèxic es consumien les llavors d'una altra espècie d'aquest gènere (Salvia hispanica), conegudes als nostres mercats com a xia (més comú comercialment amb la forma castellana chía). També se'n menjaven les fulles i les tiges. L'ús medicinal d'aquesta planta ha estat també molt estès. Actualment la infusió de les seves fulles està indicada com a tònic estomacal, mucolític i astringent.
