الأسماء في صفحات التنقل
Distribucion General: Se reproduce desde el sur de Canadá hasta el suroeste y el noreste de E.U.A. Invierna desde el sur de México hasta el noroeste de Colombia.
Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO.
Empidonax traillii, tamién conocíu como mosquerito de sauce,[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Tyrannidae.[1] Ye un ave migratoria qu'añera en Norteamerica y envierna en América Central y el noroeste de Suramérica. Tien cuatro subespecies reconocíes.:[3]
Ye un ave migratoria qu'añera n'América del Norte y envierna n'América Central y el noroeste de Suramérica. La so área de distribución inclúi Canadá, Estaos Xuníos, Méxicu, Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, Colombia, Ecuador, Cuba, Islles Caimán.[1] Asocede incidentalmente en Xamaica y Bolivia.[1]
El so hábitat compónse de güelgues, carbes, pacionales, monte templáu, subtropical y tropical.[1]
Reconócense les siguientes subespecies:[3]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO. Empidonax traillii, tamién conocíu como mosquerito de sauce, ye una especie d'ave paseriforme de la familia Tyrannidae. Ye un ave migratoria qu'añera en Norteamerica y envierna en América Central y el noroeste de Suramérica. Tien cuatro subespecies reconocíes.:
Empidonax traillii és un petit ocell migratori e insectívor de la família dels tirànids. Actualment té 4 subespècies reconegudes, que s'aparellen a Nord-amèrica (incloses les tres subespècies que ho fan a Califòrnia).[1] Són gairebé impossibles de distingir al camp, i és això que els biòlegs utilitzen el seu cant per distingir-los entre ells.[2] El seu nom binomial commemora al zoòleg escocès Thomas Stewart Traill.
Els adults tenen parts superiors de color marró-oliva, més fosques a les ales i la cua, i les parts inferiors blanquinoses. El pit és de color gris oliva. La part superior del bec és de color gris i la part inferior ataronjada. Fins a la dècada de 1970, aquesta au i papamosques americà dels verns van ser considerats com una sola espècie, el papamosques de Traill. El seu cant és l'únic mètode fiable per distingir-los al camp.
Mides estàndard[3][4] Longitud 130–150 mm Pes 13,5 g Envergadura 220 mm Ala 68,7-75,6 mm Cua 54-64,5 mm Culmen 10,5-12,3 mm Tarsus 15,5-18 mmEl seu hàbitat d'aparellament són els matolls de fulla caduca, especialment salzes i sovint prop de l'aigua, arreu dels Estats Units i el sud de Canadà. Fan el niu en una forquilla vertical en un arbust o un arbre.
Aquestes aus neotropicals migren cap a Mèxic i l'Amèrica Central, i en petites quantitats fins al sud de l'Equador a Amèrica del Sud, sovint seleccionant l'hàbitat d'hivern prop de l'aigua. Viatgen aproximadament entre 1,500 i -8,000 km per trajecte entre les àrees d'hivernada i de cria.[5]
Esperen en un penjador prop de la part superior d'un arbust i volen per atrapar insectes en ple vol, de vegades també atrapes insectes de les fulles. Ocasionalment poden menjar algunes baies.
Aquesta au competeix per l'hàbitat amb el papamosques americà dels verns, ja que els seus territoris es superposen.
La millor forma de distingir les subespècies és pel seu cant.[6] A més, les 4 subespècies tenen diferències genètiques significatives basades en les anàlisis de l'ADN mitocondrial.[7] Els seus territoris d'hivern s'han descobert fent ús d'estudis genètics de l'ADN mitocondrial de 172 mostres d'ocells, en combinació amb les diferències morfològiques i de coloració del plomatge.[1]
Les 4 subespècies reconegudes són:[5][8]
Viu a la vessant del Pacífic, on es reprodueix a Califòrnia des del partir del Comtat de Tulare cap al nord al llarg del costat occidental de Sierra Nevada, i a Oregon i Washington a l'oest de la Serralada de les Cascades.[9] Va ser descrita el 1918 per Oberholser.
Es reprodueix a Califòrnia, a l'est de l'eix de Sierra Nevada i la Serralada de les Cascades, des de la frontera d'Oregon al Comtat de Modoc i, possiblement, al nord del Comtat d'Inyo. Les poblacions que viuen en alçada a l'est de la carena de la Serra Nevada, però al sud del Comtat de Modoc es suposa que pertanyen a la subespècie E. t. brewsteri. Hi ha hagut molt pocs estudis d'aquesta subespècie a Califòrnia.[9] Va ser descrita per Oberholser el 1932.
UEs tracta d'un espècie en perill que viu a Arizona, Califòrnia, Colorado, Nevada, Nou Mèxic, Texas i Utah. Va ser inclosa a la llista d'espècie en perill el 1995, quan es va saber que només s'aparellava a 75 llocs a zones de ribera del sud-oest americà. La seva població estimada es troba entre 300 i 500 parelles.[5] La cria té lloc des del nivell del mar al riu Santa Margarita fins als 800 metres al riu South Fork Kern i els 910 m (3.000 ft) a la part alta del riu San Luis Rey a Califòrnia, i fins a més de 2.600 metres a Arizona i el sud-oest de Colorado. La població més gran de Califòrnia es troba al riu South Fork Kern, al Comtat de Kern. Al sud de Califòrnia, aquesta subespècies cria a riu San Luis Rey, al riu Santa Margarita River i als rierols Pilgrim, De Luz, French, i Las Flores, així com al riu Santa Ynez. El 1996, es va confirmar la cria al llarg de la riba d'Arizona del riu Colorado, al Llac Mead i a Topock Marsh. L'estudi de 578 espècimens de museu va indicar que el seu principal territori d'hivern anava des de Guatemala fins a Costa Rica. Aquesta espècie està experimentant un declivi de la seva població arreu del sud-oest degut a la pèrdua d'hàbitat i la presència d'espècies invasores.[9] Tamarix ramosissima és una espècie invasora que es trobar per tot el sud-oest i que ha substituït la vegetació essencial, competint amb les espècies natives, a les zones de ribera on viu aquesta subespècie, el qual podria ser un factor que contribuís al seu declivi.[10] A dos llocs, un a Arizona i l'altre a Nou Mèxic, arbres natius van ser capaços de reemplaçar a les espècies de Tamarix i les poblacions de E. t. extimus han crescut. S'ha documentat que en aquests llocs, el 90% dels nius es troben en llocs amb vegetació nativa, només el 10% a zones mixtes de vegetació nativa e invasora, i només uns pocs en àrees dominades per l'espècie invasora.[11][12]
La Reserva del Riu San Pedro va ser comprada per The Nature Conservancy per protegir l'hàbitat d'aquesta subespècie. Es creu que el castor americà juga un paper fonamental en l'ampliació de les zones de ribera, de la vegetació densa, i en la retenció d'aigües superficials durant la temporada de cria d'aquest subespècie.[13] Aquesta subespècie va ser descrita per A.R. Phillips el 1948.
Va ser descrita per Audubon el 1828. Cria des de la costa est dels Estats Units fins a les Muntanyes Rocalloses.[5]
Empidonax traillii és un petit ocell migratori e insectívor de la família dels tirànids. Actualment té 4 subespècies reconegudes, que s'aparellen a Nord-amèrica (incloses les tres subespècies que ho fan a Califòrnia). Són gairebé impossibles de distingir al camp, i és això que els biòlegs utilitzen el seu cant per distingir-los entre ells. El seu nom binomial commemora al zoòleg escocès Thomas Stewart Traill.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gwybedog yr helyg (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gwybedogion yr helyg) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Empidonax traillii; yr enw Saesneg arno yw Willow flycatcher. Mae'n perthyn i deulu'r Teyrn-wybedogion (Lladin: Tyrannidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn E. traillii, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yng Ngogledd America.
Mae'r gwybedog yr helyg yn perthyn i deulu'r Teyrn-wybedogion (Lladin: Tyrannidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Gwybedog bronwinau’r Gogledd Aphanotriccus capitalis Gwybedog pigddu Aphanotriccus audax Teyrn corunllwyd Attila bolivianus
_(5771914809).jpg)
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gwybedog yr helyg (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gwybedogion yr helyg) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Empidonax traillii; yr enw Saesneg arno yw Willow flycatcher. Mae'n perthyn i deulu'r Teyrn-wybedogion (Lladin: Tyrannidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn E. traillii, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yng Ngogledd America.
The willow flycatcher (Empidonax traillii) is a small insect-eating, neotropical migrant bird of the tyrant flycatcher family. There are four subspecies of the willow flycatcher currently recognized, all of which breed in North America (including three subspecies that breed in California).[2] Empidonax flycatchers are almost impossible to tell apart in the field so biologists use their songs to distinguish between them.[3] The binomial commemorates the Scottish zoologist Thomas Stewart Traill.
Adults have brown-olive upperparts, darker on the wings and tail, with whitish underparts; they have an indistinct white eye ring, white wing bars and a small bill. The breast is washed with olive-gray. The upper part of the bill is gray; the lower part is orangish. At one time, this bird and the alder flycatcher (Empidonax alnorum) were considered to be a single species, Traill's flycatcher. The willow and alder flycatchers were considered the same species until the 1970s. Their song is the only reliable method to tell them apart in the field .[4]
Their breeding habitat is deciduous thickets, especially willows and often near water, across the United States and southern Canada. They make a cup nest in a vertical fork in a shrub or tree.
These neotropical birds migrate to Mexico and Central America, and in small numbers as far south as Ecuador in South America, often selecting winter habitat near water. Willow flycatchers travel approximately 1,500–8,000 km (930–4,970 mi) each way between wintering and breeding areas.[7]
They wait on a perch near the top of a shrub and fly out to catch insects in flight, also sometimes picking insects from foliage while hovering. They may eat some berries.
This bird's song is a sneezed fitz-bew. The call is a dry whit.
This bird competes for habitat with the alder flycatcher where their ranges overlap.
Willow flycatcher feed on insects, and common hoverflies Syritta pipiens have been found in their fecal samples.
The subspecies are best distinguished from each other by their songs.[8] In addition, the four subspecies have significant genetic differences based on mitochondrial DNA analysis.[9] Their winter ranges have been elucidated using mitochondrial DNA genetic studies of 172 birds sampled in winter combined with plumage coloration and morphological differences.[2]
The four subspecies of the willow flycatcher are:[7][10]
The little willow flycatcher (E.t. brewsteri) is the Pacific slope subspecies of the willow flycatcher. Described by Oberholser in 1918, it breeds in California from Tulare County[11] north along the western side of the Sierra Nevada, and in Oregon and Washington west of the Cascade range.[12]
The Great Basin/Northern Rockies subspecies of the willow flycatcher (E. t. adastus) breeds in California east of the Sierra/Cascade axis, from the Oregon border into Modoc County and possibly into northern Inyo County. Populations at high elevation just east of the Sierra Nevada crest but south of Modoc County are assumed to be E. t. brewsteri. There has been very little study of E. t. adastus in California.[12] It was described by Oberholser in 1932.
The southwestern willow flycatcher (E. t. extimus) is a federally endangered subspecies and it is known to be found in Arizona, California, Colorado, Nevada, New Mexico, Texas, and Utah. It was listed in 1995, at which time it was known to breed at only about 75 sites in riparian areas throughout the American southwest. The known breeding population was estimated at between 300 and 500 pairs.[7] Breeding occurs from near sea level on the Santa Margarita River to 800 m (2,640 ft) at the South Fork Kern River and 910 m (3,000 ft) at upper San Luis Rey River in California and to over 2,600 m (8,530 ft) in Arizona, southwestern Colorado, and north-central New Mexico.
The largest remaining population in California is on the South Fork Kern River, Kern County. In southern California, this subspecies breeds on the San Luis Rey River, at Camp Pendleton, the Santa Margarita River and Pilgrim, De Luz, French, and Las Flores creeks; as well as on the Santa Ynez River. In 1996, breeding was confirmed along the Arizona side of the lower Colorado River at Lake Mead Delta and at Topock Marsh. Examination of museum specimens of 578 migrating and wintering E. t. extimus indicating that Guatemala to Costa Rica constitutes the main winter range. This species is experiencing population declines throughout the Southwest due to habitat loss/alteration and invasive species.[12]
Saltcedar (Tamarix ramosissima) is an invasive species found throughout the Southwest and has replaced essential vegetation, by outcompeting native species, in riparian areas where the Southwest Willow flycatcher is found, which could be a contributing factor in this species decline.[13] In two sites, one in Arizona and the other in New Mexico, native trees were able to replace patches of tamarix and populations of willow flycatchers increased. It was documented that in these sites 90% of the willow flycatcher's nests were found in native vegetation, only 10% were in mixed vegetation (native species and Saltcedar) and few were in areas dominated by Saltcedar.[14] However, it's important to note that because willow flycatchers can and do breed, in some locations, within Saltcedar habitat it can serve as vital habitat in the recovery of this species.[15]
The San Pedro River Preserve was purchased by the Nature Conservancy to preserve habitat for this subspecies. North American beavers (Castor canadensis) are thought to play a critical role in widening riparian width, openings in dense vegetation, and retention of surface water through the willow flycatcher breeding season.[16] This subspecies was described by A.R. Phillips in 1948.
The eastern nominate subspecies of the willow flycatcher (E. t. traillii) was described by Audubon in 1828. It breeds from the eastern coast of the United States to the western Rocky Mountains.[7]
{{cite journal}}: Cite journal requires |journal= (help) Summer breeding and winter ranges of willow flycatcher subspecies from USGS southwestern willow flycatcher survey protocol The willow flycatcher (Empidonax traillii) is a small insect-eating, neotropical migrant bird of the tyrant flycatcher family. There are four subspecies of the willow flycatcher currently recognized, all of which breed in North America (including three subspecies that breed in California). Empidonax flycatchers are almost impossible to tell apart in the field so biologists use their songs to distinguish between them. The binomial commemorates the Scottish zoologist Thomas Stewart Traill.
El mosquero saucero (Empidonax traillii), también conocido como mosquerito de sauce,[2] es una especie de ave paseriforme de la familia Tyrannidae.[1] Es un ave migratoria que anida en Norteamérica e inverna en América Central y el noroeste de Sudamérica. Tiene cuatro subespecies reconocidas.:[3]
Es un ave migratoria que anida en América del Norte e inverna en América Central y el noroeste de Sudamérica. Su área de distribución incluye Canadá, Estados Unidos, México, Belice, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica, Panamá, Colombia, Ecuador, Cuba, Islas Caimán.[1] Ocurre incidentalmente en Jamaica y Bolivia.[1]
Su hábitat se compone de humedales, matorrales, pastizales, bosque templado, subtropical y tropical.[1]
Se reconocen las siguientes subespecies:[3]
El mosquero saucero (Empidonax traillii), también conocido como mosquerito de sauce, es una especie de ave paseriforme de la familia Tyrannidae. Es un ave migratoria que anida en Norteamérica e inverna en América Central y el noroeste de Sudamérica. Tiene cuatro subespecies reconocidas.:
Empidonax traillii Empidonax generoko animalia da. Hegaztien barruko Tyrannidae familian sailkatua dago.
Empidonax traillii Empidonax generoko animalia da. Hegaztien barruko Tyrannidae familian sailkatua dago.
Empidonax traillii
Le Moucherolle des saules (Empidonax traillii) est une espèce de passereaux appartenant à la famille des Tyrannidae.
Le moucherolle des saules est difficile à différencier du moucherolle des aulnes, si ce n'est que par le dessus de son plumage qui varie du brun-olive au brun grisâtre et par son chant[1].
Le moucherolle des saules se rencontre au Belize (de passage à l'exception du nord), en Bolivie (vagabond), au Canada, aux îles Caïmans, en Colombie (à l'exception de l'est et de la côte ouest), au Costa Rica, à Cuba, à l'extrême nord-est de l' Équateur (présence isolée), aux États-Unis, au Guatemala (à l'exception de l'extrême nord), au Honduras, en Jamaïque (vagabond), au Mexique, au Nicaragua, au Panama, au nord du Pérou (présence isolée) et au Salvador[2].
Cette espèce fréquente les zones buissonneuses et broussailleuses, les forêts secondaires ouvertes, les bois ouverts et les zones marécageuses[3].
Cette espèce se reproduit au centre de la Colombie-Britannique, au sud de l'Alaska, au sud-est du Saskatchewan, au sud-ouest du Manitoba, au nord du Dakota du Nord, à l'ouest et au sud du Minnesota, au sud du Wisconsin, au centre du Mississippi, au sud de l'Ontario, au sud du Québec, au centre du Maine, au sud de la Californie, au sud de la Nouvelle-Écosse, au nord de la Basse-Californie, au sud de l'Arizona, au sud-ouest du Mexique, à l'ouest et au centre du Texas, au nord-est de l'Oklahoma, en Arkansas, au centre du Tennessee, au nord de la Georgie, à l'ouest de la Caroline du Nord, au centre et à l'est de la Virginie.
Elle passe les hivers en Amérique Centrale et à l'ouest de l'Amérique du Sud[3].
D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international, cette espèce est constituée des quatre sous-espèces suivantes (ordre phylogénique) :
Empidonax traillii
Le Moucherolle des saules (Empidonax traillii) est une espèce de passereaux appartenant à la famille des Tyrannidae.
De wilgenfeetiran (Empidonax traillii) is een zangvogel uit de familie Tyrannidae (tirannen).
Deze soort telt vier ondersoorten, die in de Verenigde Staten, het zuiden van Canada en het noorden van Mexico voorkomen. De wilgenfeetiran overwintert in Centraal-Amerika en het noordwesten van Zuid-Amerika.
De wilgenfeetiran (Empidonax traillii) is een zangvogel uit de familie Tyrannidae (tirannen).
Multimedia w Wikimedia Commons Empidonka mała (Empidonax traillii) – gatunek ptaka z rodziny tyrankowatych (Tyrannidae).
Empidonka mała (Empidonax traillii) – gatunek ptaka z rodziny tyrankowatych (Tyrannidae).
Wygląd Wierzch oliwkowobrązowy. Skrzydła brązowe, z wyraźnymi płowymi paskami. Spód ciała biały z oliwkowym nalotem na bokach. ogon ciemny. U podgatunków ze wschodu widoczna wąska, biała obrączka oczna. Rozmiary Długość ciała 13–17 cm. Zasięg, środowisko Zakrzaczone pola, zarośla wierzbowe, zagajniki preriowe i obrzeża zadrzewień w środkowej, południowo-zachodniej i południowo-środkowej części Ameryki Północnej. Zimę spędza na południu, po środkową część Ameryki Południowej.Pilempid[2] (Empidonax traillii) är en fågel i familjen tyranner inom ordningen tättingar.[3]
Pilempid delas in i fyra underarter:[3]
Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population, men tros minska i antal, dock inte tillräckligt kraftigt för att den ska betraktas som hotad.[1] Internationella naturvårdsunionen IUCN kategoriserar därför arten som livskraftig (LC).[1]
Wikimedia Commons har media som rör pilempid.
Wikispecies har information om Empidonax traillii.
Empidonax traillii là một loài chim trong họ Tyrannidae.[2]
Bài viết liên quan đến họ chim Đớp ruồi bạo chúa này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Empidonax traillii là một loài chim trong họ Tyrannidae.
