El samaruc (Valencia hispanica) és un peix de la família Valenciidae.[4]
Té lloc entre abril i finals de l'estiu. El mascle és territorial i festeja les femelles. Ponen fins a 300 ous (d'aproximadament 2,5 mm de diàmetre) en diverses postes i que fixen a la vegetació. Els alevins viuen a la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren.
És un peix gregari i fora de l'època de zel forma grups xicotets poc cohesionats.
És carnívor principalment: es nodreix d'insectes i llurs larves, cucs, crustacis. etc., els quals obté de la superfície.
Es troba en zones de marjal amb aigües netes, ullals i séquies que se n'alimenten i, més rarament, als trams mitjans dels rius mediterranis.
En l'actualitat, només es troba pràcticament en aigües del País Valencià.
La més similar, Valencia letourneuxi, es localitza a Albània i a l'oest de Grècia.
És una espècie en perill greu.[5] Una de les principals amenaces és la introducció d'espècies foranes depredadores,[5] com la que va fer la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana amb la introducció de la truita arc de Sant Martí.[cal citació]
Freqüentment el nom samaruc és emprat com a referent de valenciania, i existeixen nombroses associacions i símbols que prenen aquest nom.
El samaruc (Valencia hispanica) és un peix de la família Valenciidae.
Der Valenciakärpfling (Valencia hispanica) ist ein kleiner Süßwasserfisch, der in Süßgewässern und im Brackwasser nah der spanischen Mittelmeerküste zwischen Tortosa an der Ebromündung und Cabo de San Antonio beheimatet ist und Tümpel, Gräben und langsam fließende Bäche bewohnt.
Der Valenciakärpfling erreicht eine Körperlänge von 8 cm, hat einen gedrungenen, seitlich leicht abgeflachten Körper mit flacher Kopf- und Rückenpartie und wird maximal 4 Jahre alt. Männchen sind gelblich bis rotbraun und schimmern leicht metallisch, grünlich oder bläulich, der Bauch ist gelblich weiß. Auf den Körperseiten zeigen sich zahlreiche schmale, dunkle Querstreifen. Die Schuppen haben teilweise dunkle Ränder. Oberhalb der Brustflossen findet sich ein dunkler Fleck. Die Flossen sind gelb oder orange. Weibchen sind hellbraun, hellgelb bis weißlich, ohne Schulterfleck und haben transparente Flossen.
Der Valenciakärpfling lebt in stehenden und langsam fließenden, in den meisten Fällen stark bewachsenen Gewässern und ernährt sich von kleinen Wirbellosen, vor allem von kleinen Krebstieren und Insektenlarven und von pflanzlichem Material. Die Fische laichen von April bis Juni bei einer Wassertemperatur von 20 bis 24 °C. Das Weibchen legt etwa 200 bis 250 Eier, die einen Durchmesser von 2,5 mm haben, an Wasserpflanzen nah der Wasseroberfläche. Die Jungfische schlüpfen nach 12 bis 14 Tagen.
Die Art ist durch Habitatzerstörung, Gewässerverschmutzung und eingeführte Nahrungskonkurrenten, vor allem Gambusia holbrooki, bedroht. Ein früher bei Perpignan in Frankreich vorkommender Bestand ist inzwischen erloschen. Die IUCN führt den Valenciakärpfling als „Critically Endangered“ (vom Aussterben bedroht). Im Appendix II der Berner Konvention wird zur „strictly protected fauna“ gezählt.
Der Valenciakärpfling wird von der Europäischen Union in den Anhängen II und IV der FFH-Richtlinie geführt und gilt damit als streng zu schützende Art von gemeinschaftlichem Interesse, für deren Erhaltung von den Mitgliedsstaaten besondere Schutzgebiete ausgewiesen werden müssen.
Der Valenciakärpfling (Valencia hispanica) ist ein kleiner Süßwasserfisch, der in Süßgewässern und im Brackwasser nah der spanischen Mittelmeerküste zwischen Tortosa an der Ebromündung und Cabo de San Antonio beheimatet ist und Tümpel, Gräben und langsam fließende Bäche bewohnt.
O Zamaruco (Valencia hispanica) ye un peix que vive en os almarchals litorals de l'este d'a Peninsula Iberica, estando un endemismo iberico.
Quasi no plega a os 8 cm de largura. Tien unos dients mandibulars con nomás un cabo disposatos en bellas ringleras y una color entre marrón claro y amariello. Os masclos tienen os filos d'as aletas de color narancha.
Se troba en almarchals litorals y manantials con augua limpia.
Va en cardúmens y s'alimenta d'insectos y as suyas larvas.
Ha estato en serio periglo de desaparición, pero agora se ye recuperando. Por un tiempo se deciba que yera redueito a 3 enclaus, uno d'ellos l'Almarchal de Peniscola, que yera desapareixendo por una feroz especulación urbanistica. En atras arias d'a suya distribución ixa especulación lo heba feito desapareixer por a desecación d'os almarchals litorals, contribuindo en menor medida a contaminación y a captura por os coleccionistas u aficionatos a los aquarios.
En aragonés a parabra zamaruco se fa servir como faltata y tamién pa dicir "cullarón" u "peix parexito a lo cullarón", y de feito un parient introdueito d'o zamaruco, a Gambusia se diz asinas en a provincia de Uesca. D'a Gambusia, d'o fartet, d'o fundulo y d'atros peixes pareixitos en anglés se'n diz killies y se troban amplament distribuitos por rechions tropicals y subtropicals, en especial en America.
En catalán samaruc se diz en o Delta de l'Ebro y Castellón, arias d'influencia aragonesa, por lo que puet estar un aragonesismo no reconoxito como tal. De feito Peniscola estió en poder de caballers aragoneses y ye on huei ye a mayor población mundial de zamarucos.
O Zamaruco (Valencia hispanica) ye un peix que vive en os almarchals litorals de l'este d'a Peninsula Iberica, estando un endemismo iberico.
The Valencia hispanica or Valencia toothcarp (Valencian: samaruc) is a species of freshwater fish in the family Valenciidae endemic to the south of Catalonia and the Valencian Community, Spain. There is at least one historical record of this species from near Perpignan in France but the species has been extirpated from that country.[2]
Its natural habitat are marshes, freshwater springs, coastal freshwater lagoons and acequias which may connect these. It is threatened by pollution and habitat loss.
It is a small fish of a light brown to yellow colour. Adult males oscillate between 4–8 cm and can be distinguished from females in that the rim of their fins is orangish. Also, females are slightly larger than their male counterparts of the same age.
It is a gregarious fish forming small shoals. The species is carnivorous, feeding on insects, larvae, worms, etc.
Valencia toothcarp is listed as an endangered species by Spanish and international legislation. Its populations dwindled as a result of land reclamation, a phenomenon quite intense in Valencia during the 1980s as a part of the touristic boom. The increased human population which followed also brought increased pollution and introduced species, both factors further damaging the samaruc populations.[1]
It has been recently object of a conservation and reintroduction program carried out by the Environment department of the Valencian regional government which has sought to reverse further declines.[3]
Samaruc habitat, a brackish pond at the mouth of the Torrent del Pi in L'Ametlla de Mar. The Valencia hispanica or Valencia toothcarp (Valencian: samaruc) is a species of freshwater fish in the family Valenciidae endemic to the south of Catalonia and the Valencian Community, Spain. There is at least one historical record of this species from near Perpignan in France but the species has been extirpated from that country.
Its natural habitat are marshes, freshwater springs, coastal freshwater lagoons and acequias which may connect these. It is threatened by pollution and habitat loss.
El samarugo (Valencia hispanica) es una especie de pez actinopterigio de la familia Valenciidae. Es eurihalino, nativo de las aguas quietas y riachuelos de la costa del mar Mediterráneo, y una de las tres especies de ciprinodontiformes que son endémicas de la península ibérica, junto con el fartet (Aphanius iberus) y el salinete (Aphanius baeticus).
Otra especie similar, el fúndulo (Fundulus heteroclitus), se describió inicialmente en la Bahía de Cádiz como Valencia lozanoi y se consideró autóctono de la península ibérica hasta que se verificó su origen norteamericano.
El samarugo se incluye en un grupo de peces, conocidos como coloquialmente como killies (Cyprinodontiformes ovíparos), grupo que se encuentra ampliamente distribuido por regiones tropicales y subtropicales de todo el globo salvo Oceanía y el Noreste de Asia.
Una de las principales amenazas que se ciernen sobre la supervivencia del samarugo es la introducción de la gambusia (Gambusia holbrooki), un pez importado de Norteamérica para luchar contra el paludismo.
Podemos encontrarlo en marjales y ullals de la zona oriental de la península ibérica, en la zona comprendida entre el Delta del Ebro (Tarragona) y el Cabo de la Nao (Alicante), habiendo desaparecido de otras zonas más al norte y más al sur de su área de distribución actual.
Está amenazado por la destrucción de su hábitat, hasta tal punto que se ha llegado a afirmar que sólo se le podía encontrar en tres zonas, pequeños torrentes de agua muy limpia, pero actualmente se ha dado bastante repoblación gracias a las acciones de conservación emprendidas, con las que se han recuperado áreas de distribución.
Se lo estimó como pieza de acuario, pero hoy la regulación y la dificultad de su cuidado lo hacen raro en ese sentido.
Es un pequeño pez que apenas llega a los 8 cm. Se caracteriza por una boca provista de dientes mandibulares con una sola punta, dispuestos en varias filas, y un color entre el marrón claro y el amarillo (los machos, además, tienen los filos de las aletas anaranjados).
Nada en cardúmenes poco cohesionados y es carnívoro (se alimenta de invertebrados y de sus larvas).Y tiene reproducción interior.
El samarugo se considera en peligro de extinción por la legislación nacional española (Real Decreto 439/1990) y las autonómicas valenciana (decreto 32/2004) y catalana (Ley 2/2008), e incluida con carácter de especie prioritaria en el Anexo II de la Directiva de Hábitats de la Unión Europea
La desaparición del samarugo se ha debido sobre todo a la destrucción de su hábitat a causa de la feroz especulación urbanística en la Comunidad Valenciana, con el consiguiente desecado de humedales. También han influido la contaminación de las aguas por residuos urbanos y la introducción de especies exóticas, siendo una de las especies que más ha influido en su declive la gambusia (Gambusia holbrooki), un pequeño pez norteamericano introducido en Europa para controlar enfermedades transmitidas por mosquitos (malaria, etc.).
Con el fin de recuperarlo, se ha investigado bastante, se ha criado en cautividad y se han regenerado algunos de sus hábitats.
El samarugo (Valencia hispanica) es una especie de pez actinopterigio de la familia Valenciidae. Es eurihalino, nativo de las aguas quietas y riachuelos de la costa del mar Mediterráneo, y una de las tres especies de ciprinodontiformes que son endémicas de la península ibérica, junto con el fartet (Aphanius iberus) y el salinete (Aphanius baeticus).
Otra especie similar, el fúndulo (Fundulus heteroclitus), se describió inicialmente en la Bahía de Cádiz como Valencia lozanoi y se consideró autóctono de la península ibérica hasta que se verificó su origen norteamericano.
El samarugo se incluye en un grupo de peces, conocidos como coloquialmente como killies (Cyprinodontiformes ovíparos), grupo que se encuentra ampliamente distribuido por regiones tropicales y subtropicales de todo el globo salvo Oceanía y el Noreste de Asia.
Una de las principales amenazas que se ciernen sobre la supervivencia del samarugo es la introducción de la gambusia (Gambusia holbrooki), un pez importado de Norteamérica para luchar contra el paludismo.
Valentzia (Valencia hispanica; katalanez: samaruc) arrain ziprinodontiformea da, Valenciidae familiakoa. Katalunian eta Valentziako Erkidegoan baino ez dira bizi, endemikoak dira, eta arrisku larrian daude.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Valentzia (Valencia hispanica; katalanez: samaruc) arrain ziprinodontiformea da, Valenciidae familiakoa. Katalunian eta Valentziako Erkidegoan baino ez dira bizi, endemikoak dira, eta arrisku larrian daude.
Valencia hispanica est une espèce de poissons osseux du genre Valencia de la famille des Valenciidae, endémique du sud de la Catalogne et de la Communauté valencienne en Espagne.
Valencia hispanica est une espèce de poissons osseux du genre Valencia de la famille des Valenciidae, endémique du sud de la Catalogne et de la Communauté valencienne en Espagne.
Valencia hispanica, noto in italiano come nono iberico o ciprinodonte di Valencia è un pesce d'acqua dolce della famiglia Valenciidae.
È endemico della fascia costiera mediterranea spagnola tra Tortosa e Capo Sant'Antonio. Una popolazione ricordata storicamente per la Francia (Perpignan) è oggi estinta.
Vive quasi esclusivamente in acqua dolce, in lagune e canali, ha una bassa tolleranza verso l'acqua salmastra.
Rirpetto agli altri killifish iberici (Aphanius iberus e A. baeticus) ha corpo più slanciato e schiacciato lateralmente. La livrea del maschio e della femmina ha più o meno gli stessi colori ma nel maschio questa è molto più coontrastata e vistosa. Il colore è bluatro o grigiastro con numerose linee verticali scure, più evidenti nella metà posteriore, la pinna caudale è gialla o arancione con bordo più scuro ed una serie di linee verticali di puntini scuri. Nel maschio le pinne dorsale ed anale arrivano alla base della pinna caudale, dietro l'opercolo branchiale del maschio c'è una macchia scura assente nella femmina, che inoltre ha le pinne trasparenti e può avere una fascia longitudinale scura non ben definita lungo tutto il corpo dall'opercolo al peduncolo caudale.
La taglia può raggiungere i 7 cm.
Non è una specie annuale come molti Aphanius ma vive fino a 4 anni.
Si nutre di piccoli invertebrati.
Avviene in primavera-estate, le uova aderiscono al substrato o alla vegetazione.
Si tratta di una delle specie di pesci più a rischio della fauna europea. È minacciato dall'urbanizzazione dei suoi habitat, dall'inquinamento e dall'introduzione di specie aliene come la gambusia a cui non può, come fanno gli Aphanius, sfuggire in acque salate perché non è altrettanto eurialino. Un programma di conservazione delle autorità locali valenciane comprendente ripopolamenti e reintroduzioni sembra aver fermato il declino delle popolazioni esistenti[2].
Valencia hispanica, noto in italiano come nono iberico o ciprinodonte di Valencia è un pesce d'acqua dolce della famiglia Valenciidae.
Valencia hispanica is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de killivisjes (Valenciidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1846 door Valenciennes.
Bronnen, noten en/of referenties
Valenciatannkarpe (Valencia hispanica) er en fiskeart som tilhører tannkarpene.
Hannen har 9–12 mørke tverrbånd på kroppen og en mørk flekk ved ryggfinnen. Rygg-, gatt- og halefinnene er gule med en mørk kant. Hunnen har en utydelig, blygrå stripe fra øye til halerot. Hunnen blir 8 cm lang og hannen 7 cm.[2] Arten kan skilles fra spansk tannkarpe på at gattfinnen har 12–14 stråler.[3]
Valenciatannkarpe lever i kilder og ferskvannssumper nær middelhavskysten mellom Tortosa og San Antonio-neset i Spania. Tidligere fantes den også nær Perpignan i Frankrike. Arten er truet av utbygging, forurensning fra landbruk og av innførte fiskearter. Den finnes nå bare på seks lokaliteter.[1]
Valenciatannkarpe (Valencia hispanica) er en fiskeart som tilhører tannkarpene.
Hannen har 9–12 mørke tverrbånd på kroppen og en mørk flekk ved ryggfinnen. Rygg-, gatt- og halefinnene er gule med en mørk kant. Hunnen har en utydelig, blygrå stripe fra øye til halerot. Hunnen blir 8 cm lang og hannen 7 cm. Arten kan skilles fra spansk tannkarpe på at gattfinnen har 12–14 stråler.
Valenciatannkarpe lever i kilder og ferskvannssumper nær middelhavskysten mellom Tortosa og San Antonio-neset i Spania. Tidligere fantes den også nær Perpignan i Frankrike. Arten er truet av utbygging, forurensning fra landbruk og av innførte fiskearter. Den finnes nå bare på seks lokaliteter.
Walencja hiszpańska[3] (Valencia hispanica) – gatunek ryby z rodziny walencjowatych.
Żyje w wodach słodkich i słonawych. Zasiedla zarośnięte, spokojne wody śródziemnomorskich wybrzeży wschodniej Hiszpanii.
Ciało bocznie spłaszczone. Ubarwienie samca jest brązowe z metalicznym połyskiem, brzuch żółtawobiały. Na bokach ciemne smugi, łuski ciemno obrzeżone, nad płetwami piersiowymi za pokrywami skrzelowymi duża ciemna plama.
Osiąga 7–8 cm długości[4]. Okres tarła przypada na miesiące kwiecień - lipiec.
Gatunek zagrożony wyginięciem z powodu niszczenia jego środowiska.
Walencja hiszpańska (Valencia hispanica) – gatunek ryby z rodziny walencjowatych.
Valencia hispanica é uma espécie de peixe da família Cyprinodontidae.
É endémica de Espanha.
Os seus habitats naturais são: marismas de água doce, nascentes de água doce e lagoas costeiras de água doce.
Está ameaçada por perda de habitat.
Valencia hispanica é uma espécie de peixe da família Cyprinodontidae.
É endémica de Espanha.
Os seus habitats naturais são: marismas de água doce, nascentes de água doce e lagoas costeiras de água doce.
Está ameaçada por perda de habitat.
Valenciatandkarp (Valencia hispanica), en fisk i familjen cyprinodontidae som finns sällsynt i sydöstra Spanien.
Valenciatandkarpen är en avlång fisk med stora ögon och rundade fenor. Färgen på övre delen av kroppen är brungrön, och ljusnar nedåt buken. Den vuxna hanen har blågrå sidor,[3] och 9 till 12 smala, mörka tvärränder på bakkroppen. Stjärt- och ryggfenorna är gula med mörka kanter. På honans sida finns en svag, blågrå längsstrimma från ögat till stjärtspolen.[4] Fisken kan bli upp till 8 cm lång.[5]
Arten är en bottenlevande fisk som framför allt uppehåller sig i kustnära källor och färskvattenlaguner. Den kan också leva i träsk och andra våtmarker med tät vegetation. Födan består främst av märlkräftor av underordningen Gammaridea, men den tar också insekter och deras larver. Honorna kan bli upp till 4 år gamla, hanarna 3 år.[3]
Parningstiden infaller mellan april och juli, då hanarna får kraftigare färger och börjar hävda små revir. När en hona simmar in i ett sådant, uppför hanen en halvcirkelformad parningsdans för henne. Honan lägger därefter mellan 10 och 30 ägg, som klibbar fast vid undervattensvegetationen. De kläcks efter omkring en vecka. Hon kan upprepa parningsspelet med andra hanar.[3]
Valenciatandkarpen finns längs Spaniens medelhavskust från Tortosa till Kap San Antonio. Den har även tidigare funnits vid Frankrikes medelhavskust nära Perpignan, men är utdöd i det området.[5]
Valenciatandkarpen är klassificerad som akut hotad ("CR", underklassificering "A2ace") av IUCN, och populationen minskar kraftigt, med 80% de senaste 10 åren. Främsta orsaker är utdikning på grund av byggnation, miljöföroreningar från jordbruk och inplantering av arter som fungerar som predatorer och födokonkurrenter, exempelvis östlig moskitfisk (Gambusia holbrooki). Försök har gjorts att inplantera valenciatandkarpar i konstgjorda träsk.[1]
Arten förekommer som akvariefisk, även om den anses svår att hålla.[5]
Valenciatandkarp (Valencia hispanica), en fisk i familjen cyprinodontidae som finns sällsynt i sydöstra Spanien.
Valencia hispanica hay Cá chép răng Valencia là một loài cá nước ngọt trong họ Valenciidae đặc hữu cho cộng đồng Valencia, Tây Ban Nha.
Môi trường sống tự nhiên của nó là đầm lầy, suối nước ngọt, đầm phá nước ngọt ven biển. Nó bị đe dọa bởi ô nhiễm và mất môi trường sống.
Nó là một con cá nhỏ có màu sắc giữa màu nâu nhạt và vàng. Con đực trưởng thành dao động từ 4–8 cm và có thể được phân biệt với con cái trong đó các vành vây là màu cam. Ngoài ra, con cái lớn hơn một chút so với con đực ở cùng độ tuổi.
Bài viết Lớp Cá vây tia này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Valencia hispanica hay Cá chép răng Valencia là một loài cá nước ngọt trong họ Valenciidae đặc hữu cho cộng đồng Valencia, Tây Ban Nha.
Môi trường sống tự nhiên của nó là đầm lầy, suối nước ngọt, đầm phá nước ngọt ven biển. Nó bị đe dọa bởi ô nhiễm và mất môi trường sống.
西班牙鱂，為輻鰭魚綱鯉齒目鯉齒亞目瓦倫鳉科的其中一種，被IUCN列為極危保育類動物，為溫帶淡水魚，分布於歐洲西班牙地中海沿岸淡水流域，體長可達8公分，棲息在植被生長的水塘、沼澤，以無脊椎動物為食，因受環境污染、開發而導致物種減少，可作為觀賞魚。
这是一篇關於魚類的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
