'''Cinclodes antarcticus[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Furnariidae que vive nel estremu meridional de Suramérica y les Islles Malvines. Ye un páxaru confiáu que con frecuencia s'avera a los humanos.
La remolinera negra mide ente 18 y 23 cm de llargu. En dambos sexos el plumaxe ye predominantemente de color pardu escuru. El so gargüelu ye llixeramente más clara con dellos llixos crema. Tien una tenue llista superciliar y una banda acoloratada difusa nes sos nales. El so picu ye bastante llargu, robustu y llixeramente curváu escontra baxo con un puntu mariellu na so base (que nun apaez na variedá de les Malvines).
Alcuéntrase na mariña y les islles, xeneralmente ente les roques y el kelp tremáu nes sableres o les zones con campera tussokc. La subespecie nominal C. a. antarcticus alcontrar nes islles Malvines onde ye común en munches de les islles más pequeñes anque arralez nes islles Gran Malvina y Soledá por causa de la depredación que sufre per parte de los gatos y aguarones introducíos. La otra subespecie C. a. maculirostris alcuéntrase en Tierra del Fueu y les islles circundantes.
La so dieta consta principalmente de pequeños invertebraos pero tamién consume pexe regurgitado que consigue nes colonies d'aves marines, delles refugayes de la contorna de los asentamientos humanos y pedacitos de carroña. Suel buscar el so alimentu ente les algues arrastraes hasta la mariña y el cantu de l'agües.
La dómina de cría dura dende setiembre hasta avientu, y de cutiu cría dos niaraes. El so nial tien forma de concu y ta construyíu con yerba y forráu con plumes, qu'asitia so les roques, los matos de yerba en buecos del suelu o en construcciones. Ponen d'unu a tres güevos. Estos son blancos, dacuando con dellos llixos acolorataos. Son guaraos mientres dos selmanes y los pollos tarden otros dos selmanes en desenvolvese.
'''Cinclodes antarcticus ye una especie d'ave paseriforme de la familia Furnariidae que vive nel estremu meridional de Suramérica y les Islles Malvines. Ye un páxaru confiáu que con frecuencia s'avera a los humanos.
Cinclodes antarcticus és un ocell de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita platges rocoses de l'extrem sud de Xile i de l'Argentina, sud de la Terra del Foc i algunes illes properes.
Cinclodes antarcticus és un ocell de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita platges rocoses de l'extrem sud de Xile i de l'Argentina, sud de la Terra del Foc i algunes illes properes.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Sinclod du (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: sinclodau duon) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Cinclodes antarcticus; yr enw Saesneg arno yw Blackish cinclodes. Mae'n perthyn i deulu'r Adar Pobty (Lladin: Furnariidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. antarcticus, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
Mae'r sinclod du yn perthyn i deulu'r Adar Pobty (Lladin: Furnariidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Cropiwr coronog Lepidocolaptes affinis Cropiwr daear pigsyth Ochetorhynchus ruficaudus Cropiwr daear y graig Ochetorhynchus andaecola Cropiwr pen rhesog Lepidocolaptes souleyetii Cropiwr sythbig Dendroplex picus Cropiwr Zimmer Dendroplex kienerii Heliwr coed bronresog Thripadectes rufobrunneus Heliwr coed penresog Thripadectes virgaticeps Heliwr coed pigddu Thripadectes melanorhynchus Heliwr coed plaen Thripadectes ignobilis Heliwr coed rhesog Thripadectes holostictus Heliwr coed rhibiniog Thripadectes flammulatus Rhedwr bach y paith Ochetorhynchus phoenicurusAderyn a rhywogaeth o adar yw Sinclod du (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: sinclodau duon) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Cinclodes antarcticus; yr enw Saesneg arno yw Blackish cinclodes. Mae'n perthyn i deulu'r Adar Pobty (Lladin: Furnariidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. antarcticus, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
Der Falkland-Uferwipper (Cinclodes antarcticus), früher als Einfarb-Uferwipper oder als Rußbrauner Uferwipper bezeichnet, ist ein Sperlingsvogel aus der Gattung der Uferwipper innerhalb der Familie der Töpfervögel. Es gibt zwei Unterarten Cinclodes a. antarcticus (Falklandinseln) und Cinclodes a. maculirostris (Kap Hoorn).
Cinclodes a. antarcticus erreicht eine Körperlänge von 18 bis 21 cm. Das Gefieder ist dunkel rußbraun, mit Ausnahme des etwas helleren Halses. Die Basis der Schwungfedern (innere Hand- und Armschwingen) ist stumpf rotbraun, was jedoch nur im Flug wirklich erkennbar sind. Die Iris ist dunkelbraun. Der Schnabel ist schwärzlich. Der Lauf und die Zehen sind schwärzlich. Die Geschlechter sehen gleich aus. Das juvenilen Vögel sind offenbar nicht beschrieben, aber das Gefieder erscheint im Allgemeinen viel brauner, besonders am Kopf, an der Vorseite und an den Flügeldecken. An den Schnabelscheiden und an den Schnittkanten des Schnabels ist eine unterschiedliche Gelbfärbung erkennbar.
Cinclodes a. maculirostris erreicht eine Körperlänge von 19 bis 23 cm und ein Gewicht von 59 bis 68,9 g. Der ziemlich große, einheitlich gefärbte Vogel unterscheidet sich von Cinclodes a. antarticus dadurch, dass er einen etwas längeren Schwanz und einen kürzeren Schnabel hat, schwärzer ist, keine rötliche Färbung auf den Flügeln aufweist und einen deutlich gelblichen Schnabelgrund hat. Die Geschlechter sehen gleich aus. Die juvenilen Vögel sind unbeschrieben.
Der Falkland-Uferwipper ernährt sich hauptsächlich von Gliederfüßern und marinen Wirbellosen, einschließlich Flohkrebsen (Amphipoda), Asseln, Zweiflüglern (Diptera) und deren Larven sowie Heuschrecken (Rhaphidophoridae), aber auch von zerbrochenen Pinguin- und Kormoraneiern, sowie von Fischresten und anderen Speiseresten, die von Pinguinen erbrochen werden. Die Nahrung wird einzeln oder paarweise aufgenommen. Er pickt Nahrung von Stränden, insbesondere von Seetangabfällen, in die er Löcher hackt und dann Wirbellose herauszieht. Der Falkland-Uferwipper pickt auch Wirbellose aus Nestern undAusscheidungen von Seebären und Seevögeln. Er macht Aufwärtsprünge, um Fliegen aus der Luft zu fangen. Man sieht ihn auch auf schwimmenden Seetangbetten, wo er auch Menschen beim Strandspaziergang genau folgt und von ihnen aufgescheuchte Wirbellose jagt. Der Falkland-Ufer kommt sogar in menschliche Behausungen dringt sogar in Häuser ein, um Brotkrumen und andere menschliche Nahrung zu stehlen. Manche Exemplare sind auch an den Wunden von Südlichen See-Elefanten (Mirounga leonina) zu finden.
Die Brutsaison findet während des südlichen Frühlings und Sommers statt. Die Eiablage ist von Oktober bis Januar. Nestlinge sind von November bis Januar zu finden. Die monogamen Paare beginnen meist im Oktober an zu brüten. Häufig gibt es zwei Bruten. Flügelschlagartige Darstellung des Gesangs ist charakteristisch für die Uferwipper. Die Nester befinden sich am Ende eines Tunnels in der Vegetation, der am Ufer ausgehoben wurde, in einem Loch, in Spalten in Felsen oder Felsbrocken an der Küste, in einem Loch in einem Baumstamm oder Schutt, in einer Höhle eines Lummensturmvogels (Pelecanoides urinatrix) oder eines Magellanpinguins (Spheniscus magellanicus) oder in einer Ecke unter oder in einem Gebäude. Die Nestkammer wird mit getrocknetem Gras, Wurzelfasern und einigen Federn ausgekleidet. Das Gelege besteut zwei bis drei leicht glänzend weißen Eiern gelegt, die manchmal winzige rote Flecken am großen Ende aufweisen. Die Inkubationshzeit dauert ungefähr 16 Tage. Die Brutfürsorge ist biparental. Die Nesthygiene ist minimal. Die Nestlingsdauer beträgt 25 Tage. Die Lebenserwartung ist nicht gut studiert, aber mehrere Aufzeichnungen belegen dass die Vögel mindestens fünf Jahre alt werden.
Der Falkland-Uferwipper (Cinclodes antarcticus), früher als Einfarb-Uferwipper oder als Rußbrauner Uferwipper bezeichnet, ist ein Sperlingsvogel aus der Gattung der Uferwipper innerhalb der Familie der Töpfervögel. Es gibt zwei Unterarten Cinclodes a. antarcticus (Falklandinseln) und Cinclodes a. maculirostris (Kap Hoorn).
The blackish cinclodes (Cinclodes antarcticus) is a passerine bird of the genus Cinclodes belonging to the ovenbird family Furnariidae. It is native to the southern tip of South America including the Falkland Islands where it is known as the tussac-bird or tussock-bird. It is often very tame and will approach humans closely.
It is 18 to 23 cm long. The sexes are similar and their plumage is almost entirely dark brown. The throat is slightly paler with some buff speckling, there is a hint of a pale stripe over the eye and there is a faint reddish-brown bar on the wing. The bill is quite long, stout and slightly downcurved with a pale yellow spot at the base (lacking in Falkland birds).
The song and calls are loud and high-pitched. The trilling song may be uttered from a perch or in flight.
The blackish cinclodes is a bird of coasts and islands, commonly found among rocks, kelp on beaches and in areas of tussac grass. The nominate subspecies C. a. antarcticus occurs on the Falklands where it is common on many smaller islands but scarce on West and East Falkland where it suffers from predation by introduced cats and rats. The other subspecies C. a. maculirostris is found in southernmost Chile and Argentina on Tierra del Fuego and surrounding islands.
The diet consists mainly of small invertebrates but also includes regurgitated fish taken from seabird colonies, crumbs from around human settlements and scraps of carrion. It forages among washed-up seaweed and along the water's edge.
The breeding season lasts from September to December and two broods are often raised. The cup-shaped nest is made of grass, lined with feathers and placed under rocks, grass clumps or buildings or in a hole in the ground. One to three eggs are laid. These are white, sometimes with a few red spots. They are incubated for two weeks and the young birds fledge after another two weeks.
The blackish cinclodes (Cinclodes antarcticus) is a passerine bird of the genus Cinclodes belonging to the ovenbird family Furnariidae. It is native to the southern tip of South America including the Falkland Islands where it is known as the tussac-bird or tussock-bird. It is often very tame and will approach humans closely.
La remolinera negra (Cinclodes antarcticus),[3] también denominada churrete austral o remolinera negruzca,[2] es una especie de ave paseriforme de la familia Furnariidae nativa del extremo meridional de Sudamérica y las islas Malvinas.
Se encuentra en la costa y las islas, generalmente entre las rocas y el kelp desperdigado en las playas o las zonas con pasto tussok. La subespecie nominal C. a. antarcticus se localiza en las islas Malvinas donde es común en muchas de las islas más pequeñas aunque escasea en las islas Gran Malvina y Soledad a causa de la depredación que sufre por parte de los gatos y ratas introducidos. La otra subespecie C. a. maculirostris se encuentra en Tierra del Fuego y las islas circundantes.
La remolinera negra mide entre 18 y 23 cm de longitud. En ambos sexos el plumaje es predominantemente de color pardo oscuro. Su garganta es ligeramente más clara con algunas motas crema. Tiene una tenue lista superciliar y una banda rojiza difusa en sus alas. Su pico es bastante largo, robusto y ligeramente curvado hacia abajo con un punto amarillo en su base (que no aparece en la variedad de las Malvinas).
Es un pájaro confiado que con frecuencia se aproxima a los humanos.
Su dieta consta principalmente de pequeños invertebrados pero también consume pescado regurgitado que consigue en las colonias de aves marinas, algunos desechos de los alrededores de los asentamientos humanos y pedacitos de carroña. Suele buscar su alimento entre las algas arrastradas hasta la costa y el borde del aguas.
La época de cría dura desde septiembre hasta diciembre, y a menudo cría dos nidadas. Su nido tiene forma de cuenco y está construido con hierba y forrado con plumas, que sitúa bajo las rocas, las matas de hierba en huecos del suelo o en construcciones. Ponen de uno a tres huevos. Estos son blancos, a veces con algunas motas rojizas. Son incubados durante dos semanas y los pollos tardan otras dos semanas en desarrollarse.
El canto es una serie sonora, a veces continuada por bastante tiempo, de notas agudas «staccato» intercaladas con trinados más musicales, algunas veces es dado en vuelo, pero también cuando encaramada, mientras agita sus alas.[4]
La especie C. antarcticus fue descrita por primera vez por el naturalista francés Prosper Garnot en 1826 bajo el nombre científico Certhia antarctica; su localidad tipo es: «Islas Malvinas».[5]
El nombre genérico masculino «Cinclodes» deriva del género Cinclus, que por su vez deriva del griego «κιγκλος kinklos»: ave desconocida a orilla del agua, y «οιδης oidēs»: que recuerda, que se parece; significando «que se parece a un Cinclus»;[6] y el nombre de la especie «antarcticus», proviene del latín: antártico, sureño.[7]
La subespecie C. antarcticus maculirostris es considerada como especie separada: denominada remolinera negra (Cinclodes maculirostris), de la presente, que pasa a denominarse remolinera negruzca, por las clasificaciones Aves del Mundo (HBW) y Birdlife International (BLI), con base en diferencias morfológicas, tales como coloración más negra, falta de rufo en las alas, base del pico amarilla, pico más corto y cola más larga.[8]
Según las clasificaciones del Congreso Ornitológico Internacional (IOC)[9] y Clements Checklist v.2018,[10] se reconocen dos subespecies, con su correspondiente distribución geográfica:[5]
|formato=
requiere |url=
(ayuda)) (en inglés). Año: La remolinera negra (Cinclodes antarcticus), también denominada churrete austral o remolinera negruzca, es una especie de ave paseriforme de la familia Furnariidae nativa del extremo meridional de Sudamérica y las islas Malvinas.
Cinclodes antarcticus Cinclodes generoko animalia da. Hegaztien barruko Furnariidae familian sailkatua dago.
Cinclodes antarcticus Cinclodes generoko animalia da. Hegaztien barruko Furnariidae familian sailkatua dago.
Tulimaanorneero,[2] aikaisemmalta nimeltään etelänvirtalintu[3] (Cinclodes antarcticus) on orneeroiden heimoon kuuluva varpuslintu.
Tulimaanorneeroa tavataan Argentiinan ja Chilen eteläosissa sekä Falklandinsaarilla. Lajia on kuvattu melko yleiseksi, ja se on luokiteltu elinvoimaiseksi.[1]
Tulimaanorneero, aikaisemmalta nimeltään etelänvirtalintu (Cinclodes antarcticus) on orneeroiden heimoon kuuluva varpuslintu.
Cinclodes antarcticus
Le Cinclode fuligineux (Cinclodes antarcticus) est une espèce de passereau de la famille des Furnariidae. Il est originaire de l'extrémité sud de l'Amérique du Sud, y compris les îles Falkland. Il est souvent peu farouche et s'approche facilement des humains.
Il mesure de 18 à 23 cm de long. Les sexes sont semblables et leur plumage est presque entièrement brun foncé. La gorge est légèrement plus pâle avec quelques taches de couleur chamois, il y a une bande légèrement plus pâle sur l’œil et une légère barre brun rougeâtre sur l'aile. Le bec est assez long, robuste et légèrement incurvé avec une tache jaune pâle à la base (qui manque chez les oiseaux des Falklands).
Son chant et ses appels sont forts et aigus. Le chant est lancé d'un perchoir ou en vol.
Cinclodes antarcticus
Le Cinclode fuligineux (Cinclodes antarcticus) est une espèce de passereau de la famille des Furnariidae. Il est originaire de l'extrémité sud de l'Amérique du Sud, y compris les îles Falkland. Il est souvent peu farouche et s'approche facilement des humains.
De zwarte wipstaart (Cinclodes antarcticus) is een zangvogel uit de familie Furnariidae (ovenvogels).
Deze soort komt voor in Vuurland en op de Falklandeilanden en telt 2 ondersoorten:
De zwarte wipstaart (Cinclodes antarcticus) is een zangvogel uit de familie Furnariidae (ovenvogels).
Sotbergkall (Cinclodes antarcticus) er en fugl i familien ovnfugler.
Underarten Cinclodes antarcticus antarcticus («Tussockbird») er endemisk til Falklandsøyene.[1]
Sotbergkall (Cinclodes antarcticus) er en fugl i familien ovnfugler.
Underarten Cinclodes antarcticus antarcticus («Tussockbird») er endemisk til Falklandsøyene.
Gråsvart cinklod[2] (Cinclodes antarcticus) är en fågel i familjen ugnfåglar inom ordningen tättingar.[3] IUCN kategoriserar arten som livskraftig.[1]
Gråsvart cinklod delas in i två underarter:[3]
Sedan 2016 urskiljer Birdlife International och naturvårdsunionen IUCN maculirostris som den egna arten "svart cinklod". Därmed hotkategoriseras de var för sig, båda som nära hotade.[1]
Gråsvart cinklod (Cinclodes antarcticus) är en fågel i familjen ugnfåglar inom ordningen tättingar. IUCN kategoriserar arten som livskraftig.
Gråsvart cinklod delas in i två underarter:
Cinclodes antarcticus maculirostris – förekommer i Tierra del Fuego och Kap Horn-arkipelagen Cinclodes antarcticus antarcticus – förekommer i FalklandsöarnaSedan 2016 urskiljer Birdlife International och naturvårdsunionen IUCN maculirostris som den egna arten "svart cinklod". Därmed hotkategoriseras de var för sig, båda som nära hotade.
Cinclodes antarcticus là một loài chim trong họ Furnariidae.[2]
Cinclodes antarcticus là một loài chim trong họ Furnariidae.
Cinclodes antarcticus
(Garnot, 1826)
Островной водяной печник[1] (лат. Cinclodes antarcticus) — певчая птица семейства печниковых. Обитает на Фолклендских островах и в южной части архипелага Огненная Земля[2].
Длина тела составляет от 18 до 23 см. Хвост длиной 8,3 см, клюв — 1,9 см. Окраска оперения самцов от чёрного до коричнево-чёрного цвета, оперение самок тёмно-коричневого окраса.
Питание состоит из беспозвоночных, найденных в прибитых к берегу морских водорослях, а также из остатков пищи ушастых тюленей и морских птиц.
Период размножения наступает в октябре и длится до декабря. Гнёзда чашеобразной формы сооружаются из травы под густой растительностью. В кладке от одного до трёх яиц. Высиживание продолжается 2 недели. Птенцы становятся самостоятельными через 2 недели.
Имеются два подвида:
Островной водяной печник (лат. Cinclodes antarcticus) — певчая птица семейства печниковых. Обитает на Фолклендских островах и в южной части архипелага Огненная Земля.