Perception Channels: tactile ; chemical
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
Els fil·lostòmids (Phyllostomidae) són una família de ratpenats que es distribueixen des de Mèxic fins al nord de l'Argentina.[1]
Comprèn 56 gèneres i 161 espècies:
Els fil·lostòmids (Phyllostomidae) són una família de ratpenats que es distribueixen des de Mèxic fins al nord de l'Argentina.
Listonosovití (Phyllostomidae) je čeleď, řádu letounů. Žijí v Jižní Americe a severně od Kalifornie a Nového Mexika.
Mají až 55 rodů z něhož je 160 druhů.
Dříve upírovití, vampírovití. Mají jednoduchý blanitý výrůstek na čenichu.
Listonosovití se přizpůsobili k příjmu různých druhů potravy: hmyzu, ovoce, krve, nektaru, pylu a stali se tak opylovači. Některé druhy tak označujeme za chiropterofilní.
Faktická přesnost tohoto článku byla zpochybněna. Podrobnější zdůvodnění najdete v diskusi. Neodstraňujte, prosíme, tuto zprávu, dokud nebudou pochybnosti vyřešeny. Listonosovití (Phyllostomidae) je čeleď, řádu letounů. Žijí v Jižní Americe a severně od Kalifornie a Nového Mexika.
Mají až 55 rodů z něhož je 160 druhů.
Dříve upírovití, vampírovití. Mají jednoduchý blanitý výrůstek na čenichu.
Die Blattnasen (Phyllostomidae) sind eine auf Amerika beschränkte Familie der Fledermäuse (Microchiroptera). Es handelt sich um eine vielgestaltige, artenreiche Gruppe, die rund 50 Gattungen und 150 Arten umfasst. Die bekanntesten Vertreter sind wohl die Vampirfledermäuse (Desmodontinae).
Blattnasen sind in den tropischen und subtropischen Regionen Amerikas beheimatet. Ihr Verbreitungsgebiet reicht von den südlichen USA bis in das nördliche Argentinien und schließt auch die Westindischen Inseln mit ein.
Namensgebendes Merkmal ist ein bei den meisten Arten vorhandenes Nasenblatt, das zum Lenken von Ultraschalllauten zur Echoortung dient. Dieses hat eine einfache lanzenförmige Struktur und ist einfacher gebaut als etwa bei den altweltlichen Hufeisennasen (Rhinolophidae) oder Großblattnasen (Megadermatidae). Andere Arten haben höcker- oder warzenförmige Strukturen am Kinn. Bei Arten, die sich von Früchten oder Nektar ernähren, ist das Nasenblatt zurückgebildet, diese Tiere haben stattdessen vorgestreckte Schnauzen und lange Zungen entwickelt. Die Tiere haben zwischen 26 und 32 Zähne, die je nach Ernährung unterschiedlich geformt sind.
Die Größe der Blattnasen variiert erheblich, neben etlichen sehr kleinen Arten gehört auch die Große Spießblattnase (Vampyrum spectrum), mit 200 Gramm Gewicht und 90 Zentimeter Spannweite eine der größten Fledermäuse überhaupt, zu dieser Gruppe. Das Fell der meisten Arten ist rötlich, grau oder braun gefärbt, es gibt aber auch eine weiße Art, die Weiße Fledermaus (Ectophylla alba); darüber hinaus haben mehrere Arten weiße Streifen am Rücken oder im Gesicht.
Blattnasen bewohnen eine Vielzahl von Lebensräumen, von Regenwäldern bis zu Wüstengebieten. Die meisten Arten sind nachtaktiv, als Schlafplätze dienen ihnen Höhlen, Felsspalten, Tierbaue, hohle Baumstämme, aber auch menschengemachte Behausungen wie Minen, Tunnel oder Gebäude. Einige Arten errichten sich auch zeltförmige Unterschlupfe aus großen Blättern. Viele Arten schlafen in großen Gruppen, manche auch alleine. Manche Arten in kühleren Gebieten halten einen Winterschlaf, andere wandern während der Wintermonate in wärmere Gebiete.
Blattnasen haben unterschiedlichste Ernährungsgewohnheiten. Viele Arten sind Insektenfresser, einige größere Arten verzehren auch kleine Wirbeltiere. Andere nehmen Nektar oder Pollen zu sich und spielen eine wichtige Rolle bei der Befruchtung der Pflanzen, wieder andere verzehren Früchte. Es gibt auch omnivore Arten. Eine unter Säugetieren einzigartige Ernährungsweise haben die Vampirfledermäuse entwickelt, die ausschließlich Blut zu sich nehmen.
Die meisten Arten bringen einmal im Jahr ein einzelnes Jungtier zur Welt. Eine verzögerte Einnistung, wie sie bei anderen Fledermäusen beobachtet wurde, dürfte es bei den Blattnasen nicht geben.
Trotz vieler Untersuchungen ist die Systematik der Blattnasen noch nicht restlos geklärt. Acht Unterfamilien können unterschieden werden:
Andere Systematiken gehen von nur vier Unterfamilien aus, in diesem Konzept werden die Kurzschwanzblattnasen (als Carolliini) den Fruchtvampiren und die Antillen-Fruchtvampire (als Brachyphyllini), die Antillen-Blütenfledermäuse (als Phyllonycterini) und die Lonchophyllinae (als Lonchophyllini) den Blütenfledermäusen zugeordnet.
Phylogenetisch stehen die Vampirfledermäuse den übrigen Blattnasen gegenüber, die Verwandtschaftsverhältnisse lassen sich in folgendem Diagramm darstellen:
Blattnasen (Phyllostomidae) N.N.Lanzennasen (Phyllostominae)
Fruchtvampire (Stenodermatinae)
Kurzschwanzblattnasen (Carolliinae)
Antillen-Fruchtvampire (Brachyphyllinae)
Antillen-Blütenfledermäuse (Phyllonycterinae)
Lonchophyllinae
Blütenfledermäuse (Glossophaginae)
Vampirfledermäuse (Desmodontinae)
Die Blattnasen (Phyllostomidae) sind eine auf Amerika beschränkte Familie der Fledermäuse (Microchiroptera). Es handelt sich um eine vielgestaltige, artenreiche Gruppe, die rund 50 Gattungen und 150 Arten umfasst. Die bekanntesten Vertreter sind wohl die Vampirfledermäuse (Desmodontinae).
Жалбыракмурундар (лат. Phyllostomidae, Gray 1825) – жарганаттардын бир тукуму, буларга чоң жалбырак мурун (лат. Phyllostomus hastatus), жер чукурсымак жалбырак мурун (Glossophaga soricina), кидик жалбыракмурун (Micronycteris minuta), жалбыракмурундар (уруу) (Phyllostomus), кидик жалбыракмурундар (уруу) (Micronycteris) кирет.
Жалбыракмурундар (лат. Phyllostomidae, Gray 1825) – жарганаттардын бир тукуму, буларга чоң жалбырак мурун (лат. Phyllostomus hastatus), жер чукурсымак жалбырак мурун (Glossophaga soricina), кидик жалбыракмурун (Micronycteris minuta), жалбыракмурундар (уруу) (Phyllostomus), кидик жалбыракмурундар (уруу) (Micronycteris) кирет.
The New World leaf-nosed bats (Phyllostomidae)[1] are found from southern North America to South America, specifically from the Southwest United States to northern Argentina. They are ecologically the most varied and diverse family within the order Chiroptera. Most species are insectivorous, but the phyllostomid bats include within their number true predatory species and frugivores (subfamily Stenodermatinae and Carolliinae). For example, the spectral bat (Vampyrum spectrum), the largest bat in the Americas, eats vertebrate prey, including small, dove-sized birds. Members of this family have evolved to use food groups such as fruit, nectar, pollen, insects, frogs, other bats, and small vertebrates, and in the case of the vampire bats, even blood.
Both the scientific and common names derive from their often large, lance-shaped noses, greatly reduced in some of the nectar- and pollen-feeders. Because these bats echolocate nasally, this "nose-leaf" is thought to serve some role in modifying and directing the echolocation call. Similar nose leaves are found in some other groups of bats, most notably the Old World leaf-nosed bats.
New World leaf-nosed bats are usually brown, grey, or black, although five species are white. They range in size from 4.0 to 13.5 cm (1.6 to 5.3 in) in head-body length, and can weigh from 7 to 200 g (0.25 to 7.05 oz). Most roost in fairly small groups within caves, animal burrows, or hollow trees, although some species aggregate in colonies of several hundred individuals.[2] They do not hibernate, although some species have been reported to aestivate.[3][4]
The Phyllostomidae, also known as New World leaf-nosed bats, are among the most ecologically diverse mammal families, displaying more morphological variation than any other mammalian family. This variation is measured by diversity in skull morphology and diet-related characteristics: Phyllostomidae consists of species that have evolved physical modifications for insectivory, frugivory, hematophagy, nectarivory, and omnivory.[5][6] The nose-leaf—a distinctive characteristic of the family—is thought to have evolved to reflect the dietary and foraging behavior of different species of Phyllostomidae.[7] With an evolutionary history tracing back to the Oligocene, fossil and phylogenetic evidence suggests the family originated about 30 million years ago.[8] Leaf nosed bats evolved from Yangochiroptera and Miniopteridae with sister groups also evolving from this group. The Phyllostomidae consist of 55 genera and about 180 species.[6][9]
New World leaf-nosed bats are bilaterally symmetrical and endothermic mammals[10] characterized by an elaborate outgrowth of skin on their noses, called a nose-leaf, which is believed to aid in echolocation.[11] The nose-leaf can be adorned with a vertical leaf, a concave upward leaf, or multiple accessory leaves; varying by species.[12] Leaf-nosed bats lack a tail,[11] have triangular-shaped ears that can have pointed or rounded tips,[11] range in body size from 4 cm to 13.5 cm, and a wingspan up to 90 cm or more.[9]
Like other bats, leaf-nosed bats are nocturnal foragers that use echolocation to locate food sources, though the food sources vary between species.[13] Many bats in the family Phyllostomidae appear to have limited reliance on echolocation, likely because frugivorous bats do not need to quickly identify flying insects like many other bats.[7] Instead, species of leaf-nosed fruit bats appear to use scent to identify their preferred food sources.[14]
When they are not foraging, leaf-nosed bats roost in abandoned buildings, caves, and beneath folded leaves depending on the species. Nearly every roosting option present among bats is represented within this family, including species that prefer to roost alone, as well as species that roost with thousands of other individuals every day.[15][16]
The Phyllostomidae demonstrate the most diverse dietary habits of any family of bats across the globe.[17] Because of this, general dietary patterns are categorized for each species. Leaf-nosed bats generally specialize in a particular type of diet which leads to classification in one of these groups: frugivore, nectarivore, insectivore, omnivore, or haematophagous.[15] However, categorizations are based only on primary consumption habits, therefore observing species that occasionally consume food items outside of their particular classifications is not uncommon.[15] Usually, when leaf-nosed bats consume outside of their primary dietary categorization, it is to ensure sufficient intake of nutrients that their primary food source may not provide. For example, nectar and ripe fruits provide sufficient amounts of carbohydrates and water, but are lacking in protein and fat.[18] To meet basic nutritional requirements, leaf-nosed bats that primarily feed on fruit and nectar must also ensure sufficient protein and fat intake by consuming insects or leaves.[18]
Most leaf-nosed bats are classified as insectivores and feed on a variety of small insects. Certain species with this classification capture their prey either while in flight or from foliage in trees or on the ground. Carnivorous species feed on a variety of animals ranging from frogs to other bats. The Desmodontinae fall into this general carnivorous category, but are further distinguished by feeding exclusively on blood. In contrast, some species in this family feed on exclusively plants, gaining needed nutrients from fruits and leaves.[17]
Leaf-nosed bats are gonochoric (separate sexes) that partake in sexual copulation.[10] These bats can live for 20–30 years[19] and females become sexually active at two years of age.[20] Female ovulation occurs from October through September, after the female mates, the gestation period ranges from 8–9 months with an initial 3- to 5-month diapause period when the fetus growth is slowed; this diapause period is controlled by hormones.[20] The female gives birth to a single pup, which has open ears, open eyes,[19] and the first set of deciduous teeth,[21] and is fully furred at birth.[19]
Among species that roost in groups, some evidence exists for a social hierarchy with higher-ranking individuals gaining access to preferred areas of the site.[22] Solitary roosting bats, though, live alone and maintain a strict fidelity to a single roosting site.[23] In some cases, males live alone or with harems, while females prefer to roost with other individuals and their pups.[24] In nearly every species that has been studied, mothers and pups maintain a social bond that lasts beyond nursing.[23] Apparently, young bats can learn food preferences from their mothers and when they are reluctant to leave the nest, mothers literally nudge the infants out of the roost.[25][14]
New World leaf-nosed bats range from the United States, in southern Arizona and the West Indies to northern Argentina.[26][27] The family inhabits a diverse array of environments and habitats ranging from forests to deserts.[9]
Species of New World leaf-nosed bats that make their homes in forested areas are greatly affected by agricultural intensification.[28] Specifically, it has been found that increased agricultural activity by humans causes negative conservation effects on these habitats and as a result reduces abundance and diversity of leaf-nosed bats that live there.[28] California leaf-nosed bats in particular are susceptible to human disruption. This species is known to create large roosts in closed mine shafts due to their potential to provide warmth and isolation.[29] When humans enter the shafts or rework old mines, this disrupts the roosts of the leaf-nosed bats and has the potential to be detrimental to the population as a whole.
The 192 described species within 56 genera are:
FAMILY PHYLLOSTOMIDAE
The New World leaf-nosed bats (Phyllostomidae) are found from southern North America to South America, specifically from the Southwest United States to northern Argentina. They are ecologically the most varied and diverse family within the order Chiroptera. Most species are insectivorous, but the phyllostomid bats include within their number true predatory species and frugivores (subfamily Stenodermatinae and Carolliinae). For example, the spectral bat (Vampyrum spectrum), the largest bat in the Americas, eats vertebrate prey, including small, dove-sized birds. Members of this family have evolved to use food groups such as fruit, nectar, pollen, insects, frogs, other bats, and small vertebrates, and in the case of the vampire bats, even blood.
Both the scientific and common names derive from their often large, lance-shaped noses, greatly reduced in some of the nectar- and pollen-feeders. Because these bats echolocate nasally, this "nose-leaf" is thought to serve some role in modifying and directing the echolocation call. Similar nose leaves are found in some other groups of bats, most notably the Old World leaf-nosed bats.
Common vampire bat (Desmodus rotundus) New World leaf-nosed bats are usually brown, grey, or black, although five species are white. They range in size from 4.0 to 13.5 cm (1.6 to 5.3 in) in head-body length, and can weigh from 7 to 200 g (0.25 to 7.05 oz). Most roost in fairly small groups within caves, animal burrows, or hollow trees, although some species aggregate in colonies of several hundred individuals. They do not hibernate, although some species have been reported to aestivate.
Los filostómidos (Phyllostomidae) son la familia más variada y diversa del orden de los quirópteros. Está dividida en 6 subfamilias: Phyllostominae, Phyllonycterinae, Glossophaginae, Carolliinae, Stenodermatinae y Desmodontinae.[1] Se encuentran en gran parte del Continente Americano, entre el sudoeste de los Estados Unidos y el norte de Argentina y Chile, en climas subtropicales, tropicales y ecuatoriales. Es una familia muy diversa en cuanto a su morfología y a su comportamiento. La mayor parte son insectívoros, pero hay muchas especies polinívoras y nectarívoras (subfamilia Glossophaginae) y frugívoras (subfamilias Stenodermatinae y Carolliinae). Hay especies que depredan sobre peces, ranas, lagartos, y otros vertebrados, incluyendo en su dieta otros murciélagos, (por ejemplo Vampyrum spectrum, el Falso vampiro, que es capaz de cazar aves del tamaño de una tórtola pequeña. Incluso hay especies hematófagas; son los famosos vampiros que han servido de inspiración a tantas leyendas (subfamilia Desmodontinae). En los últimos años se ha descubierto que las hojas forman parte fundamental de la dieta de algunas especies.[2] De hecho, son la familia de mamíferos con mayor diversidad de requerimientos alimenticios del mundo.[3]
Son también diversos en talla (de 4 a 13.5 centímetros de longitud cabeza+cuerpo) y en peso (desde 7 a 200 gramos), así como en colores (generalmente pardos, grises, negros o anaranjados, a veces con marcas y complejos patrones de coloración, pero hay una también especie blanca).
La mayoría descansan en pequeños grupos en cuevas, madrigueras de otros mamíferos, árboles huecos, troncos o grandes hojas, minas, edificaciones, etc. Algunas especies concentran colonias de varios centenares de ejemplares. No hibernan, pero sí se conocen casos de estivación.
La familia de los filostómidos toma su nombre (de Phyllo φύλλο, hoja, y Stóma στόμα, boca) de las grandes proyecciones dérmicas de forma lanceolada que tienen muchos de sus miembros en el hocico, usadas para modular y direccionar el sonar que generan en la laringe y emplean para la ecolocación. En esta familia, y a diferencia de la mayoría de los quirópteros, las señales acústicas se emiten por las narinas y no por la boca.
El fósil más antiguo conocido de un filostómido data del Mioceno temprano y procede de Argentina.[4]
Se han descrito 193 especies distribuidas en 57 géneros que se listan a continuación.
Los filostómidos (Phyllostomidae) son la familia más variada y diversa del orden de los quirópteros. Está dividida en 6 subfamilias: Phyllostominae, Phyllonycterinae, Glossophaginae, Carolliinae, Stenodermatinae y Desmodontinae. Se encuentran en gran parte del Continente Americano, entre el sudoeste de los Estados Unidos y el norte de Argentina y Chile, en climas subtropicales, tropicales y ecuatoriales. Es una familia muy diversa en cuanto a su morfología y a su comportamiento. La mayor parte son insectívoros, pero hay muchas especies polinívoras y nectarívoras (subfamilia Glossophaginae) y frugívoras (subfamilias Stenodermatinae y Carolliinae). Hay especies que depredan sobre peces, ranas, lagartos, y otros vertebrados, incluyendo en su dieta otros murciélagos, (por ejemplo Vampyrum spectrum, el Falso vampiro, que es capaz de cazar aves del tamaño de una tórtola pequeña. Incluso hay especies hematófagas; son los famosos vampiros que han servido de inspiración a tantas leyendas (subfamilia Desmodontinae). En los últimos años se ha descubierto que las hojas forman parte fundamental de la dieta de algunas especies. De hecho, son la familia de mamíferos con mayor diversidad de requerimientos alimenticios del mundo.
Son también diversos en talla (de 4 a 13.5 centímetros de longitud cabeza+cuerpo) y en peso (desde 7 a 200 gramos), así como en colores (generalmente pardos, grises, negros o anaranjados, a veces con marcas y complejos patrones de coloración, pero hay una también especie blanca).
La mayoría descansan en pequeños grupos en cuevas, madrigueras de otros mamíferos, árboles huecos, troncos o grandes hojas, minas, edificaciones, etc. Algunas especies concentran colonias de varios centenares de ejemplares. No hibernan, pero sí se conocen casos de estivación.
La familia de los filostómidos toma su nombre (de Phyllo φύλλο, hoja, y Stóma στόμα, boca) de las grandes proyecciones dérmicas de forma lanceolada que tienen muchos de sus miembros en el hocico, usadas para modular y direccionar el sonar que generan en la laringe y emplean para la ecolocación. En esta familia, y a diferencia de la mayoría de los quirópteros, las señales acústicas se emiten por las narinas y no por la boca.
El fósil más antiguo conocido de un filostómido data del Mioceno temprano y procede de Argentina.
Lehtninalased (Phyllostomidae) on sugukond käsitiivalisi.
Nende levila ulatub Mehhikost Põhja-Argentinani. See on käsitiivaliste hulgas ökoloogiliselt kõige mitmekesisem sugukond. Enamik neist on putuktoidulised, kuid leidub ka puuviljadest, nektarist, aga ka väiksematest selgroogsetest ning isegi verest toituvaid liike.
Enamik lehtninalasi on pruuni, halli või musta värvi, kehapikkusega 4–13 cm ja kaaluga 7–200 g.
Tavaliselt elavad nad väikestes gruppides, kuid mõned liigid moodustavad mitmesajast isendist koosnevaid kolooniaid.
Sugukonda kuulub üle 50 perekonna ligi 200 liigiga.
Phyllostomidae saguzarren familia bat da, Mexiko eta iparraldeko Argentina artean bizi dena.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Phyllostomidae saguzarren familia bat da, Mexiko eta iparraldeko Argentina artean bizi dena.
Phyllostomidae est une famille de chauves-souris d'Amérique qui compte environ 143 espèces réparties en 49 genres.
Elle est classiquement divisée en 7 ou 8 sous-familles :
Selon ITIS:
Selon MSW:
Phyllostomidae est une famille de chauves-souris d'Amérique qui compte environ 143 espèces réparties en 49 genres.
I Fillostomidi (Phyllostomidae Gray, 1825) sono una famiglia di Chirotteri.
Comprende pipistrelli con la lunghezza dell'avambraccio tra 31 mm e 105 mm e un peso fino a 190 g. Vi appartiene il Vampiro spettro, il più grande pipistrello del Nuovo Mondo.
La maggior parte delle forme ha una foglia nasale più o meno sviluppata, principalmente a forma di punta di lancia, altre volte ridotta ad una cresta sopra il naso oppure formata soltanto da protuberanze o verruche. Un trago è sempre presente. Alcune forme specializzate nel succhiare il polline e il nettare dai fiori hanno un muso allungato e sottile e una lingua estensibile, con delle papille filiformi all'estremità. La coda può mancare od essere relativamente lunga, inclusa oppure estendersi oltre l'uropatagio, anch'esso di dimensioni variabili. Il trochite dell'omero è articolato con la scapola. Il secondo dito della mano ha un metacarpo ben sviluppato ed una piccola falange; le ultime tre dita hanno ognuna tre falangi ossificate. La cintura scapolare è normale. La settima vertebra cervicale non è fusa con la prima dorsale. I piedi sono di proporzioni normali, la fibula è presente, sebbene la porzione superiore sia cartilaginea, il bacino è normale. Il cranio è privo di processi post-orbitali, mentre le ossa pre-mascellari sono ben sviluppate e saldate con la parte del rostro circostante. Nella porzione palatale sono presenti due piccoli fori.
La famiglia è diffusa nel continente americano, dagli Stati Uniti d'America meridionali, fino all'Argentina settentrionale.
Attualmente la famiglia è suddivisa in 7 sottofamiglie.
La Famiglia è presente dal Miocene in America meridionale e dal Pleistocene nell'America settentrionale e nei Caraibi.
I Fillostomidi (Phyllostomidae Gray, 1825) sono una famiglia di Chirotteri.
Lapanosiniai (lot. Phyllostomidae, angl. Leaf-nosed bat, vok. Blattnasen) – šikšnosparnių (Chiroptera) šeima.
Šeimoje yra 148 rūšys, priklausančios 48 gentims:
Lapanosiniai (lot. Phyllostomidae, angl. Leaf-nosed bat, vok. Blattnasen) – šikšnosparnių (Chiroptera) šeima.
Bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae) zijn een familie van de vleermuizen uit Amerika. Ze hebben een bladvormig neusblad. Er zijn ongeveer 180 soorten, onderverdeeld in 57 geslachten.
De familie omvat de volgende geslachten:
Bladnasar (Phyllostomidae) er ein familie i småflaggermus (Microchiroptera). Det er 192 artar i familien. Dei er kjend for ein bladliknande nase. Dei fleste artane lever i skogar og et mykje forskjellig. Store artar et frosk, øgle, fugl og andre flaggermus. Mindre artar et insekt, medan dei tre artane vampyrflaggermus (Desmodontinae), som også er i denne familien, drikk blod frå dyr som gris, hest og ku. Familien blir også kalla «New World»-bladnasar fordi dei kjem frå den såkalla «nye verda». Dei lever i Nord-Amerika, det sentrale Amerika og Sør-Amerika. Amerikanske flaggermus som dette er å finne i området frå sørvest i USA til nord i Argentina, og frå vestre Karibia til det sentrale Chile.
Underfamiliar: Brachyphyllinae
FAMILIEN PHYLLOSTOMIDAE
Merk: engelske tittelar.
Bladnasar (Phyllostomidae) er ein familie i småflaggermus (Microchiroptera). Det er 192 artar i familien. Dei er kjend for ein bladliknande nase. Dei fleste artane lever i skogar og et mykje forskjellig. Store artar et frosk, øgle, fugl og andre flaggermus. Mindre artar et insekt, medan dei tre artane vampyrflaggermus (Desmodontinae), som også er i denne familien, drikk blod frå dyr som gris, hest og ku. Familien blir også kalla «New World»-bladnasar fordi dei kjem frå den såkalla «nye verda». Dei lever i Nord-Amerika, det sentrale Amerika og Sør-Amerika. Amerikanske flaggermus som dette er å finne i området frå sørvest i USA til nord i Argentina, og frå vestre Karibia til det sentrale Chile.
Underfamiliar: Brachyphyllinae
Carolliinae Desmodontinae Glossophaginae Phyllonycterinae Phyllostominae Stenodermatinae
Multimedia w Wikimedia Commons Liścionosowate[3] (Phyllostomidae) – rodzina ssaków z rzędu nietoperzy (Chiroptera) obejmująca ok. 150 gatunków charakteryzujących się osadzonym na nosie fałdem skórnym w kształcie przypominającym liść.
Ameryka Południowa i Środkowa. Większość gatunków zamieszkuje lasy deszczowe.
Liścionosy są w większości niewielkimi nietoperzami osiągającymi od kilku do kilkunastu centymetrów długości ciała, jednak rozpiętość skrzydeł największych osobników Vampyrum spectrum może sięgać 1 m. Charakterystyczny fałd skórny na nosie jest prawdopodobnie wykorzystywany w echolokacji.
Rodzina ta charakteryzuje się największym wśród nietoperzy zróżnicowaniem pobieranego pokarmu. Niektóre gatunki żywią się owadami, inne nektarem i pyłkiem (zwłaszcza podrodzina Glossophaginae) lub owocami. Najwięksi przedstawiciele odżywiają się również drobnymi kręgowcami, takimi jak żaby, jaszczurki, gryzonie, ptaki, a nawet mniejsze nietoperze. Jedyne trzy gatunki reprezentujące podrodzinę Desmodontinae (wampiry) odżywiają się wyłącznie krwią stałocieplnych kręgowców.
Do rodziny należą następujące podrodziny[4][3]:
Liścionosowate (Phyllostomidae) – rodzina ssaków z rzędu nietoperzy (Chiroptera) obejmująca ok. 150 gatunków charakteryzujących się osadzonym na nosie fałdem skórnym w kształcie przypominającym liść.
Filostomídeos[2] (em latim: Phyllostomidae) é uma família de morcegos encontrada em regiões tropicais e subtropicais das Américas, cujos representantes são caracterizados por possuírem uma folha nasal, membranosa em forma de lança ou ovalada, na extremidade do focinho. Entretanto, na subfamília Desmodontinae, a folha nasal é reduzida.[3] A folha nasal auxilia na emissão de ultrassons usados no sistema de ecolocalização destes morcegos. O grupo é o segundo em número de espécies na ordem Chiroptera e agrupa 55 gêneros e 160 espécies,[1] incluindo os morcegos conhecidos como vampiros. A família Phyllostomidae é tradicionalmente dividida em 6 subfamílias: Phyllostominae, Phyllonycterinae, Glossophaginae, Carolliinae, Stenodermatinae e Desmodontinae.[4] Contudo, estudos de filogenia molecular propõem que as subfamílias Phyllostominae e Carolliinae são, respectivamente, polifilética e parafilética, e precisam ser subdivididas.[5][6]Uma proposta recente classifica a família em 11 subfamílias.[6]
É a família de morcegos mais numerosa no território brasileiro, com pelo menos 90 espécies.[7] É também a família de mamíferos com a maior diversidade de hábitos alimentares.[8] Os morcegos filostomídeos participam de todas as funções e serviços ecossistêmicos nas quais morcegos em geral estão envolvidos, desde a dispersão de sementes até a predação de insetos.[9]
A família Phyllostomidae é classificada na superfamília Noctilionoidea, junto com as famílias Mystacinidae, Furipteridae, Noctilionidae, Mormoopidae e Thyropteridae.[10] Todas as famílias de Noctilionoidea, exceto Mystacinidae que é endêmica da Nova Zelândia com registro fóssil para a Austrália, possuem distribuição predominantemente neotropical, indicando uma origem gondwânica para a superfamília. O grupo-irmão de Phyllostomidae é Mormoopidae, a família que inclui os gêneros Pteronotus e Mormoops.[10]
Os fósseis mais antigos de Phyllostomidae são de La Venta, Colômbia e datam do Mioceno médio, com aproximadamente 16 milhões de anos.[11] Os gêneros mais antigos no registro fóssil são Notonycteris†, Palynephyllum†, e Tonatia. Dentre as espécies extintas no Pleistoceno merece destaque o morcego-vampiro gigante, Desmodus draculae, registrado no Brasil em São Paulo e Minas Gerais.[12]
Phyllostomidae
Sistemática segundo Baker et al. (2016)[6]:
Filostomídeos (em latim: Phyllostomidae) é uma família de morcegos encontrada em regiões tropicais e subtropicais das Américas, cujos representantes são caracterizados por possuírem uma folha nasal, membranosa em forma de lança ou ovalada, na extremidade do focinho. Entretanto, na subfamília Desmodontinae, a folha nasal é reduzida. A folha nasal auxilia na emissão de ultrassons usados no sistema de ecolocalização destes morcegos. O grupo é o segundo em número de espécies na ordem Chiroptera e agrupa 55 gêneros e 160 espécies, incluindo os morcegos conhecidos como vampiros. A família Phyllostomidae é tradicionalmente dividida em 6 subfamílias: Phyllostominae, Phyllonycterinae, Glossophaginae, Carolliinae, Stenodermatinae e Desmodontinae. Contudo, estudos de filogenia molecular propõem que as subfamílias Phyllostominae e Carolliinae são, respectivamente, polifilética e parafilética, e precisam ser subdivididas.Uma proposta recente classifica a família em 11 subfamílias.
É a família de morcegos mais numerosa no território brasileiro, com pelo menos 90 espécies. É também a família de mamíferos com a maior diversidade de hábitos alimentares. Os morcegos filostomídeos participam de todas as funções e serviços ecossistêmicos nas quais morcegos em geral estão envolvidos, desde a dispersão de sementes até a predação de insetos.
Bladnäsor (Phyllostomidae) är en familj i däggdjursordningen fladdermöss som finns från norra Argentina och centrala Chile i Sydamerika över Centralamerika och Västindien norrut till Mexiko och sydvästra USA.[2]
Både familjens vetenskapliga namn och dess trivialnamn syftar på att dessa fladdermöss ofta har stora hudflikar kring nospartiet. Dessa har olika form hos olika arter, eftersom de är anpassade till deras skilda levnadssätt. Det är möjligt att hudflikarna har en funktion som extra hjälpmedel i dessa fladdermöss ekolokalisering. Färgen är oftast brun, grå eller svart, men det finns också en art som är vit (Ectophylla alba). De olika arterna varierar i storlek från 4 till 16 centimeter i kroppslängd och i vikt från 7 till 200 gram.
Små familjemedlemmar har bara 26 mm långa underarmar och hos större arter kan underarmarna vara 106 mm långa. Alla arter har en tragus i varje öra men annars kan öronens form variera. Ögonen är vanligen stora.[2]
Hudfliken på näsan är inte unik för familjen. Ett liknande organ finns även hos rundbladnäsor.
Familjens arter uppvisar stor variation i sitt levnadssätt och har också anpassat sig till många olika slags livsmiljöer. De flesta arter är insektsätare, men det finns också några arter som är rovdjur, till exempel den falska vampyren (Vampyrum spectrum) som kan ta små fåglar och grodor, och en del arter som främst äter frukt, nektar och pollen. I familjen ingår även underfamiljen vampyrer (Desmodontinae) med tre arter som är de enda däggdjuren som har blod som huvudföda.[2] De flesta arter är nattaktiva och vilar under dagen, gärna i små grupper i grottor eller i ihåliga träd, men några arter kan samlas i stora kolonier på flera hundra djur.
Dessa fladdermöss behöver oftast en upphöjd plats för att starta flyget. Ett undantag är vampyrer som kan starta från marken och som har bra förmåga att gå och hoppa.[2]
Hos de flesta bladnäsor blir honor under olika årstider brunstiga. Bara i norra delen av utbredningsområdet är fortplantningen begränsad till årets varma tider. Dräktigheten börjar utan fördröjning och den varar beroende på art mellan 40 dagar och 8 månader. Allmänt föds en unge per kull. Hur länge ungen diar sin mor beror på arten och kan variera från 6 veckor till 8 eller 10 månader. Könsmognaden infaller efter ett eller två år och honor blir oftast tidigare könsmogna än hannar.[2]
Flera ungdjur dör under första levnadsåret. Exemplar som klarar sig längre kan hos små arter leva 7 år. Den egentliga vampyren (Desmodus rotundus) kan leva 18 år i naturen och 19,5 år i fångenskap.[2]
Familjemedlemmar som livnär sig av nektar och pollen har stor betydelse för växternas pollinering i utbredningsområdet. Bladnäsor som äter frukter hjälper vid spridningen av växternas frön. Vissa individer flyger en längre sträcka med frukten innan de äter vad som resulterar i en större spridning. Dessa bladnäsor som jagar insekter minskar leddjurens bestånd betydlig och förhindrar så en plåga. De bloddrickande arterna utgör parasiter för sina värddjur och de kan överföra sjukdomar som rabies.[2]
Det finns inga rovlevande djur som är specialiserade på bladnäsor men arterna kan falla offer för de vanliga predatorerna som rovdjur, ugglor, rovfåglar och ormar. Under flyget är bladnäsor vanligen svårfångade på grund av sin aktivitet under natten och sitt kamouflage. Bladnäsor är främst sårbar vid viloplatsen. Ett fåtal familjemedlemmar som stor spjutnäsa (Vampyrum spectrum) eller Chrotopterus auritus jagar andra bladnäsor eller andra fladdermöss av mindre storlek.[2]
Det finns minst 148 kända arter av bladnäsor, uppdelade i 48 olika släkten.[3] Det har också uppgivits siffror på 150 arter i 50 olika släkten.[4]
Bladnäsor (Phyllostomidae) är en familj i däggdjursordningen fladdermöss som finns från norra Argentina och centrala Chile i Sydamerika över Centralamerika och Västindien norrut till Mexiko och sydvästra USA.
Yeni Dünya yaprak burunlu yarasası (Phyllostomidae) Meksika'dan Kuzey Arjantine kadar tüm Orta ve Güney Amerika boyunca yer alırlar. Çok çeşitli bir faunaya sahip olup Yarasalar içinde farklı bir türe sahiptir.
Більшість видів комахоїдні, але є деяке число справжніх хижих видів, а також Фруктоїдних (підродина Stenodermatinae і Carolliinae). Наприклад, Vampyrum spectrum, найбільший кажан у Південній Америці, їсть хребетних, в тому числі птицю розміром з невеличкого голуба. Члени цієї родини еволюціонували, щоб використовувати різні групи харчових продуктів, таких як фрукти, нектар, пилок, комахи, жаби, кажани та інших дрібних хребетних і, навіть кров.
Більшість оселяється невеликими групами в печерах, норах тварин або дуплах дерев, хоча деякі види об'єднуються в колонії з декількох сотень особин. Вони не зимують, хоча деякі види, як повідомляється, впадають в сплячку.
Листконосові, як правило, коричневого, сірого або чорного кольору, хоча один з видів білий. Розміри варіюються в розмірах від 4 до 13,5 см в довжину і можуть важити від 7 до 200 г.
відомо всього 192 види в 57 родах:
Родина PHYLLOSTOMIDAE
Dơi mũi lá (danh pháp khoa học: Phyllostomidae) là một họ động vật có vú trong bộ Dơi. Họ này được Gray miêu tả năm 1825.[1]
Họ PHYLLOSTOMIDAE
.jpg)
Phương tiện liên quan tới Phyllostomidae tại Wikimedia Commons
Dơi mũi lá (danh pháp khoa học: Phyllostomidae) là một họ động vật có vú trong bộ Dơi. Họ này được Gray miêu tả năm 1825.
Листоносые летучие мыши (лат. Phyllostomidae) — семейство млекопитающих подотряда летучих мышей.
Наиболее морфологически многообразное семейство среди летучих мышей, чьи представители различаются размерами и внешним обликом. На конце морды у большинства видов имеется вертикальный, заострённый кожистый вырост (носовой листок); отсюда название семейства. Носовой листок обычно простой формы, в отличие от сходных выростов у подковоносых летучих мышей Старого Света; у ряда видов (брахифиллы, сферониктерис, складчатомордые и цветочные листоносы) редуцирован до кожных валиков и складок вокруг ноздрей. На нижней губе у листоносых часто имеются бородавки и сосочки. У сферониктерисов и складчатомордых листоносов под горлом находится широкая кожная складка, которая у спящих зверьков расправляется и полностью закрывает морду до оснований ушей.
Размеры широко варьируют: от очень мелких до наибольших среди американских летучих мышей (ложный вампир, Vampyrum spectrum, имеет длину тела до 13,5 см и размах крыльев до 1 м). Длина хвоста от 3 до 57 мм; иногда хвост отсутствует. У родов Artibeus и Stenoderma межбедренная перепонка редуцирована, но обычно она развита и поддерживается длинными шпорами. Крылья у листоносых широкие, обеспечивающие возможность медленного и очень манёвренного полёта и даже зависания на месте. Волосяной покров сильно изменчив по окраске: от тёмно-бурого до светло-оранжевого и чисто-белого (белый листонос); у некоторых видов окрас имеет сложные узоры, включая полосы на крыльях, голове и плечах. Уши различной формы и величины, с козелком. Разные виды разнятся по морфологии, которая приблизительно коррелирует с их образом жизни и рационом. Так, нектароядные виды невелики, с удлинённым мордами и длинными языками, имеющими ближе к концу «кисточку» из щетинковидных сосочков. Зубы небольшие и примитивные. Зубная система в целом сильно изменчива; количество зубов колеблется от 20 (Desmodus rotundus) до 34. Жевательная поверхность коренных зубов меняется в зависимости от типа питания: у плодоядных видов (Ametrida) она уплощённая, у насекомоядных снабжена многочисленными острыми бугорками. У кровососов сильно развита первая пара верхних резцов, имеющих очень острые вершины и задние лезвия.
Листоносые летучие мыши распространены в тропиках и субтропиках обеих Америк и о-вов Карибского бассейна, от юго-запада США (33° с. ш.) до северной Аргентины. Вместе с зайцегубыми и подбородколистыми летучими мышами это семейство образует монофилетическую группу, автохтонную для Южной Америки, где в ископаемом виде известны с раннего миоцена.
Обитают в самых различных биотопах: от пустынь до влажных тропических лесов. Активны ночью. День проводят в разнообразных убежищах, от затенённых до светлых: в пещерах, зданиях, дуплах деревьев, норах кроликов, кронах пальм и т. д. Держатся поодиночке или небольшими группами, реже крупными колониями, иногда из нескольких видов. Довольно распространена гаремная организация группы, когда убежище занимают 10-15 самок с разновозрастными детёнышами и один взрослый самец. Некоторые листоносые в холодный сезон мигрируют на юг (например, из юго-западных районов США). У всех видов в помёте 1 детёныш. Листоногие летучие мыши Lophostoma строят гнезда в действующих термитниках, привлеченные повышенной температурой, которая там наблюдается [1].
Характер питания очень разнообразен. В рацион разных видов входят насекомые, мякоть плодов, нектар и пыльца. Многие виды всеядны. Некоторые листоносы способствуют распространению растений, семена и плоды которых поедают, и опылению цветов, причём целый ряд растений Нового Света приспособлен к опылению только этими летучими мышами. Некоторые крупные листоносы поедают мелких позвоночных: ящериц, птиц, летучих мышей, грызунов. Например, Vampyrum spectrum способен убить щетинистую крысу (Proechimys) с себя размером, а бахромчатогубый листонос (Trachops cirrhosus) охотится на древесных лягушек, отыскивая их в первую очередь по брачным крикам. Вампиры (подсемейство Desmodontinae), питающиеся исключительно свежей кровью других млекопитающих и птиц, — единственные настоящие паразиты среди теплокровных позвоночных.
Подобно остальным летучим мышам, листоносые ориентируются и разыскивают пищу при помощи ультразвуковых сигналов. У плодоядных видов, кроме того, хорошо развиты зрение и обоняние.
В семействе 48 (49) родов, объединяющих 143 вида. В семействе 7-8 подсемейств:
Листоносые летучие мыши (лат. Phyllostomidae) — семейство млекопитающих подотряда летучих мышей.
葉口蝠科 (学名：Phyllostomidae)，为哺乳綱翼手目的一科，下分48屬、148種。著名的吸血蝠就属于该科。
.jpg){kind=small}
葉口蝠科是一個與蝙蝠相關的小作品。你可以通过編輯或修訂擴充其內容。
주걱박쥐과(Phyllostomidae)는 멕시코부터 아르헨티나 북부 지역에 이르는 중앙아메리카와 남아메리카 전역에서 발견되는 박쥐 과이다. 신세계잎코박쥐과 또는 아메리카잎코박쥐과 등으로도 불린다. 박쥐목에 속하는 박쥐 과 중에서 생태학적으로 가장 다양하고 많은 종을 포함하고 있다.
대부분의 종이 식충성 동물이지만, 잎코박쥐류는 전형적인 포식성 종들과 과식성 종(스테노데르마아과와 짧은꼬리잎코박쥐아과)도 포함되어 있다. 예를 들어, 아메리카에서 발견되는 가장 큰 박쥐인 흡혈박쥐사촌 (Vampyrum spectrum)는 비둘기 크기의 조류를 포함하여 척추동물을 포식한다. 이 과 종들은 나무 열매와 꽃꿀, 꽃가루, 양서류, 다른 박쥐류, 작은 척추동물 그리고 흡혈박쥐의 경우에는 피 등과 같은 먹이를 먹으며 진화해 왔다.
56속 192종으로 분류하고 있다.
다음은 2002년 박쥐목의 계통 분류이다.[1]
박쥐목 큰귀박쥐과 넓은 의미의 애기박쥐과좁은 의미의 애기박쥐과
다음은 2002년 주걱박쥐과의 계통 분류이다.[1]
주걱박쥐과 긴혀박쥐아과꿀박쥐족
긴혀박쥐족
.jpg){kind=small}
