El lèmur forcat de Pariente (Phaner parienti) és una espècie de lèmur forcat. Com tots els lèmurs, és endèmic de Madagascar. Viu únicament a la regió propera al riu Sambirano, on habita boscos humits d'altituds mitjanes.
El lèmur forcat de Pariente (Phaner parienti) és una espècie de lèmur forcat. Com tots els lèmurs, és endèmic de Madagascar. Viu únicament a la regió propera al riu Sambirano, on habita boscos humits d'altituds mitjanes.
Der Sambirano-Gabelstreifenmaki (Phaner parienti) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren.
Das Fell der Sambirano-Gabelstreifenmakis ist an der Oberseite in einem hellen Graubraun gefärbt, die Unterseite ist gelblich. Entlang des Rückens erstreckt sich ein deutlicher Aalstrich, der hintere Teil des langen Schwanzes ist dunkel, die äußerste Schwanzspitze jedoch weißlich. Wie alle Gabelstreifenmakis weisen sie eine typische Gesichtszeichnung auf: zwei schwarze Streifen, die sich von der Kopfoberseite über die Augen bis zur Schnauze erstrecken.
Wie alle Lemuren leben Sambirano-Gabelstreifenmakis nur auf Madagaskar, ihr Verbreitungsgebiet umfasst die Sambirano-Region im nordwestlichen Teil der Insel. Ihr Lebensraum sind feuchte Wälder vom Meeresspiegel bis in 800 Meter Höhe, sie sind aber auch in Plantagen zu finden.
Über die Lebensweise dieser Tiere ist wenig bekannt. Vermutlich sind sie, wie alle Gabelstreifenmakis, nachtaktive Baumbewohner. Sie ernähren sich vorwiegend von Baumsäften, wofür sie die Baumrinde mit ihren spezialisierten Zähnen annagen können.
Aufgrund ihres kleinen, stark zersplitterten Verbreitungsgebietes wird die Art von der IUCN als „gefährdet“ (vulnerable) gelistet.
Der Sambirano-Gabelstreifenmaki (Phaner parienti) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren.
Das Fell der Sambirano-Gabelstreifenmakis ist an der Oberseite in einem hellen Graubraun gefärbt, die Unterseite ist gelblich. Entlang des Rückens erstreckt sich ein deutlicher Aalstrich, der hintere Teil des langen Schwanzes ist dunkel, die äußerste Schwanzspitze jedoch weißlich. Wie alle Gabelstreifenmakis weisen sie eine typische Gesichtszeichnung auf: zwei schwarze Streifen, die sich von der Kopfoberseite über die Augen bis zur Schnauze erstrecken.
Wie alle Lemuren leben Sambirano-Gabelstreifenmakis nur auf Madagaskar, ihr Verbreitungsgebiet umfasst die Sambirano-Region im nordwestlichen Teil der Insel. Ihr Lebensraum sind feuchte Wälder vom Meeresspiegel bis in 800 Meter Höhe, sie sind aber auch in Plantagen zu finden.
Über die Lebensweise dieser Tiere ist wenig bekannt. Vermutlich sind sie, wie alle Gabelstreifenmakis, nachtaktive Baumbewohner. Sie ernähren sich vorwiegend von Baumsäften, wofür sie die Baumrinde mit ihren spezialisierten Zähnen annagen können.
Aufgrund ihres kleinen, stark zersplitterten Verbreitungsgebietes wird die Art von der IUCN als „gefährdet“ (vulnerable) gelistet.
Pariente's fork-marked lemur (Phaner parienti), or the Sambirano fork-marked lemur is a species of lemur endemic to the Sambirano region of north-western Madagascar. This lemur has light brown to gray upperparts, a prominent facial fork and dorsal stripe that runs from the tail's tip to the point where it splits on the lemur's head to rejoin at the nose, and a white-tipped tail. It is found in lowland and mid-altitude humid forests and is nocturnal. It is an omnivore, eating tree gum, sap, bud exudes, insects and larvae. It sleeps in nests that have been abandoned by other lemurs, particularly Coquerel's giant mouse lemur. This species is relatively unknown, though it is threatened by habitat destruction. It was previously considered a subspecies of the Masoala fork-marked lemur (Phaner furcifer).[4] It is listed on CITES Appendix I.[2]
Pariente's fork-marked lemur (Phaner parienti), or the Sambirano fork-marked lemur is a species of lemur endemic to the Sambirano region of north-western Madagascar. This lemur has light brown to gray upperparts, a prominent facial fork and dorsal stripe that runs from the tail's tip to the point where it splits on the lemur's head to rejoin at the nose, and a white-tipped tail. It is found in lowland and mid-altitude humid forests and is nocturnal. It is an omnivore, eating tree gum, sap, bud exudes, insects and larvae. It sleeps in nests that have been abandoned by other lemurs, particularly Coquerel's giant mouse lemur. This species is relatively unknown, though it is threatened by habitat destruction. It was previously considered a subspecies of the Masoala fork-marked lemur (Phaner furcifer). It is listed on CITES Appendix I.
Phaner parienti, lémur de orejas ahorquilladas de Sambirano, es una especie de mamífero primate de la familia Cheirogaleidae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye al noroeste de la isla, en la región de Sambirano.[2]
El cuerpo mide casi 25 cm y la cola unos 40, pesa sobre 360 g. Posee unos dientes más grandes que los del lémur de orejas ahorquilladas pálido, un pelaje fino y denso, de color marrón oscuro por el dorso y grisáceo con tintes rojizos por el vientre. El dibujo negro en forma de horquilla, que partiendo de cada ojo se une en la nuca y continúa en una línea dorsal y que da nombre a los miembros de este género, es nítido y llega hasta la base de la cola.
No hay estudios específicos sobre su alimentación, pero los eucaliptos son su base alimenticia. Se encuentra en pluvisilvas desde el nivel del mar hasta los 800 m de altitud, y tiene hábitos arbóreos y nocturnos. Puede sobrevivir en los bosques relictos que permanecen para dar sombra a los cafetales.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «en peligro de extinción» pues se estima que su población decrecerá más de un 50% hasta 2022. Esto es debido a su reducida área de distribución —menos de 2360 km²— muy fragmentada y en continuo declive debido al fuego y agricultura asociada y a las plantaciones ilegales de marihuana.[2][1]
Phaner parienti, lémur de orejas ahorquilladas de Sambirano, es una especie de mamífero primate de la familia Cheirogaleidae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye al noroeste de la isla, en la región de Sambirano.
El cuerpo mide casi 25 cm y la cola unos 40, pesa sobre 360 g. Posee unos dientes más grandes que los del lémur de orejas ahorquilladas pálido, un pelaje fino y denso, de color marrón oscuro por el dorso y grisáceo con tintes rojizos por el vientre. El dibujo negro en forma de horquilla, que partiendo de cada ojo se une en la nuca y continúa en una línea dorsal y que da nombre a los miembros de este género, es nítido y llega hasta la base de la cola.
No hay estudios específicos sobre su alimentación, pero los eucaliptos son su base alimenticia. Se encuentra en pluvisilvas desde el nivel del mar hasta los 800 m de altitud, y tiene hábitos arbóreos y nocturnos. Puede sobrevivir en los bosques relictos que permanecen para dar sombra a los cafetales.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «en peligro de extinción» pues se estima que su población decrecerá más de un 50% hasta 2022. Esto es debido a su reducida área de distribución —menos de 2360 km²— muy fragmentada y en continuo declive debido al fuego y agricultura asociada y a las plantaciones ilegales de marihuana.
Phaner pallescens Phaner primate lemuriformeen generoko espezieetako bat da. Madagaskarren bizi da, bakarrik Sambiranon, ipar-mendebaldean.
Bizkarra marroi argitik grisera du, hortz-orrazi handia eta isatsaren puntatik burura doan ildaxka. Isatsaren punta txuria da.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Phaner pallescens Phaner primate lemuriformeen generoko espezieetako bat da. Madagaskarren bizi da, bakarrik Sambiranon, ipar-mendebaldean.
Bizkarra marroi argitik grisera du, hortz-orrazi handia eta isatsaren puntatik burura doan ildaxka. Isatsaren punta txuria da.
Il valuvi di Pariente (Phaner parienti Groves & Tattersall, 1991) è un lemure appartenente alla famiglia Cheirogaleidae, endemico del Madagascar.[1][2]
La zona dorsale è grigio-brunastra: la punta della coda è bianca, ma dalla coda parte una banda scura che si biforca sulla fronte, raggiungendo gli occhi e ricongiungendosi sul muso.
È un animale prevalentemente notturno, come testimoniano i grandi occhi: durante la notte è frequente sentirlo lanciare urla e versi mentre si muove fra gli alberi. È prevalentemente onnivoro: con la lunga lingua lecca la gomma dagli alberi di Terminalia, ma non disdegna nutrirsi d'insetti o di piccoli vertebrati.
Dorme in nidi di sterpi e foglie secche nelle cavità dei tronchi marcescenti, spesso occupando nidi abbandonati da altri lemuri, in particolare il microcebo di Coquerel.
L'areale di questa specie è ristretto alla zona attorno al fiume Sambirano, nel nord-ovest del Madagascar, dove colonizza le foreste a regime umido a medie altezze.[1]
Fino al 1991, era considerata una sottospecie del valuvi comune (Phaner furcifer), ma dopo esami genetici si giunse la conclusione che (al pari delle altre due sottospecie, P. furcifer pallescens e P. furcifer electromontis) si trattava di una specie a sé stante nell'ambito del genere Phaner.[2]
P. parienti, per la ristrettezza del suo areale, è considerato specie vulnerabile dalla IUCN Red List.[1]
Il valuvi di Pariente (Phaner parienti Groves & Tattersall, 1991) è un lemure appartenente alla famiglia Cheirogaleidae, endemico del Madagascar.
Phaner parienti is een zoogdier uit de familie van de dwergmaki's (Cheirogaleidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Groves & Tattersall in 1991.
De soort komt voor in Madagaskar.
Bronnen, noten en/of referentiesPhaner parienti is een zoogdier uit de familie van de dwergmaki's (Cheirogaleidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Groves & Tattersall in 1991.
Phaner parienti é uma espécie de lêmure pertencente à família Cheirogaleidae endêmico de Madagascar de hábitos onívoros.
Phaner parienti är en primat i familjen muslemurer som lever i en mindre region på nordvästra Madagaskar. Populationen listades fram till början av 2000-talet som underart till Phaner furcifer.[2][1]
Denna primat blir cirka 24 cm lång (huvud och bål), har en ungefär 40 cm lång svans och väger 310 till 410 g. Den har brunaktig päls på ovansidan som är något ljusare jämförd med Phaner furcifer och undersidan är ljusbrun. Den för släktet typiska mörka strimman på ryggens mitt som delar sig på huvudet liksom en gaffel förekommer likaså.[3] Jämförd med Phaner electromontis och Phaner pallescens har arten däremot mörkare päls. Svansens färg är allmänt lika som ovansidans färg och vissa exemplar har en vitaktig svansspets.[4]
Arten vistas i låglandet och i låga bergstrakter upp till 800 meter över havet. Utbredningsområdet är täckt av tropisk fuktig skog. Det är inte mycket känt om primatens levnadssätt men det antas att den har samma beteende som andra arter i släktet Phaner. De är aktiva på natten och klättrar i trädkronorna. Födan utgörs främst av naturgummi.[1]
Liksom andra släktmedlemmar men i motsats till andra lemurider som lever i samma region viftar arten påfallande med huvudet, har allmänt hastiga rörelser och höga läten.[4]
Phaner parienti hotas främst av skogsavverkningar för att etablera jordbruksmark samt av svedjebruk. Primatens kött beskrivs som besk och därför jagas den bara i undantagsfall. I utbredningsområdet förekommer två naturskyddsområden. IUCN listar arten på grund av de nämnda hoten och den begränsade utbredningen som starkt hotad (endangered).[1]
Phaner parienti är en primat i familjen muslemurer som lever i en mindre region på nordvästra Madagaskar. Populationen listades fram till början av 2000-talet som underart till Phaner furcifer.
Denna primat blir cirka 24 cm lång (huvud och bål), har en ungefär 40 cm lång svans och väger 310 till 410 g. Den har brunaktig päls på ovansidan som är något ljusare jämförd med Phaner furcifer och undersidan är ljusbrun. Den för släktet typiska mörka strimman på ryggens mitt som delar sig på huvudet liksom en gaffel förekommer likaså. Jämförd med Phaner electromontis och Phaner pallescens har arten däremot mörkare päls. Svansens färg är allmänt lika som ovansidans färg och vissa exemplar har en vitaktig svansspets.
Arten vistas i låglandet och i låga bergstrakter upp till 800 meter över havet. Utbredningsområdet är täckt av tropisk fuktig skog. Det är inte mycket känt om primatens levnadssätt men det antas att den har samma beteende som andra arter i släktet Phaner. De är aktiva på natten och klättrar i trädkronorna. Födan utgörs främst av naturgummi.
Liksom andra släktmedlemmar men i motsats till andra lemurider som lever i samma region viftar arten påfallande med huvudet, har allmänt hastiga rörelser och höga läten.
Phaner parienti hotas främst av skogsavverkningar för att etablera jordbruksmark samt av svedjebruk. Primatens kött beskrivs som besk och därför jagas den bara i undantagsfall. I utbredningsområdet förekommer två naturskyddsområden. IUCN listar arten på grund av de nämnda hoten och den begränsade utbredningen som starkt hotad (endangered).
Phaner parienti là một loài động vật có vú trong họ Cheirogaleidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Groves & Tattersall mô tả năm 1991.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Phaner parienti là một loài động vật có vú trong họ Cheirogaleidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Groves & Tattersall mô tả năm 1991.
Phaner parienti Groves, Tattersall, 1991
Ареал
Phaner parienti (лат.) — вид лемуров рода вильчатополосых лемуров из семейства карликовых лемуров.
Ранее считался подвидом вильчатополосого лемура (Phaner furcifer), по совокупности морфологических и генетических признаков был выделен в отдельный вид.[1]
Шерсть на спине коричневая с чёрной полосой, достигающей основания хвоста. Периферическая треть хвоста также тёмного цвета. Вентральная сторона тела светлая, что отличает этот вид от других вильчатополосых лемуров. Некоторые особи имеют белую шерсть на макушке.[2]
Встречаются на северо-западе Мадагаскара в регионе Самбирану к югу от Амбаньи. Ареал включает полуостров Ампасиндава и распространяется на юг до реки Андранумалаза. Встречаются на высоте до 800 м над уровнем моря.[3]
Всеядные животные, в рационе древесные соки и смолы, почки и ростки, насекомые и личинки. Спит в гнёздах, оставленных другими лемурами, особенно мышиным лемуром Кокерела. Предпочитает низинные влажные тропические леса. Проводит большую часть времени на верхнем ярусе леса.[3]
Международный союз охраны природы присвоил этому виды охранный статус «Уязвимый». Несмотря на то, что площадь ареала составляет 20 тыс. км², ареал очень фрагментирован и продолжает сокращаться из-за экстенсивного развития сельского хозяйства, лесозаготовок и разработки каменноугольных месторождений.[3]
Phaner parienti (лат.) — вид лемуров рода вильчатополосых лемуров из семейства карликовых лемуров.
파리엥트포크여우원숭이 (Phaner parienti)는 마다가스카르 북서부의 삼비라노 지역에서 발견되는 포크여우원숭이의 일종이다. 파리엥트포크관여우원숭이 또는 삼비라노포크여우원숭이로도 알려져 있다. 이 여우원숭이는 잿빛의 상체에 밝은 갈색의 몸을 지니고 있으며, 얼굴의 포크 모양 무늬와 머리에서 꼬리 끝까지 이어지는 등의 줄무늬가 눈에 띠는 특징이다. 이 줄무늬는 머리에서 갈라져 코에서 다시 모이며, 꼬리 끝은 흰털로 씌워져 있다. 저지대와 중고도의 습한 숲에서 발견되며, 야행성 동물이다. 일종의 잡식성 동물로 나무의 수지, 식물의 수액, 곤충 그리고 유충 등을 먹는다. 다른 여우원숭이들, 특히 코쿠렐큰쥐여우원숭이가 떠난 둥지에서 잠을 잔다. 이 종들은 비교적 잘 알려져 있지 않지만, 서식지 파괴로 멸종 위험에 놓여 있다. 마조알라포크여우원숭이 (Phaner parienti)의 아종 중 하나로 간주되어 왔다.[3]
