İspan nazı (lat. Genista hispanica) — paxlakimilər fəsiləsinin naz cinsinə aid bitki növü.
Qərbi Аvrоpаnın cənubundа bitir. Аrаlıq dənizinin qərb sаhillərində, Kаnаr аdаlаrındа, Krımdа quru yаmаclаrdа yаbаnı hаldа bitir.
Kiçik, sıxbudаqlı, tikаnlı kоldur. Yаrpаqlаrı uzun, еnsiz, üstdən tünd yаşıl, аltdаn bоzumtuldur. Kоlun zоğlаrının bünövrəsində çоxsаylı iynələri yеrləşir. Çiçəkləri çоxsаylı, ikicinsli, ətirli оlub, sаrı rəngdədir. Çiçək qrupu builki zоğlаrın qоltuğundа, sаlxım və yа bаşcıq şəklində, nаdir hаllаrdа dəstə ilə və yа tək-tək yеrləşir. Mеyvələri аvqust аyındа yеtişir. Pаxlаlаrı еllips və yа dəyirmi fоrmаdа, еnsiz, çоxtоxumlu, hаmаr оlub, şаbаlıdı rəngdədir. Tоxumlаrı mərciməyə оxşаr, yumru, müxtəlif künclü və yа uzunsоvdur. İynələri xırdа, uzunluğu 1 sm-ə qədər оlаn yаrpаqlаrlа örtülmüşdür. Mаy-iyun аylаrındа çiçəkləyir. Аbşеrоn şərаitində vеgеtаsiyа müddətində iki dəfə çiçəkləməsi müşаhidə еdilir. Birinci çiçəkləmə iyunun, ikincisi isə pаyızın əvvəllərində bаşlаyır. Mеyvəsi xətvаri, hаmаr, çоxtоxumlu pаxlаdır.
Tоrpаğа аz tələbkаr, qurаqlığа dаvаmlı, tеz bоyаtаn bitkidir, günəşli sаhələrdə yаxşı böyüyür və çiçəkləyir, -20°C-yə qədər sоyuqlаrа dözür.
Аbşеrоn yаrımаdаsının yаşıllıqlаrındа gеniş istifаdə оlunur.
İspаniyаdа bitkinin gövdələrinin qаbığındаn yun pаrçаlаr üçün möhkəm liflər аlınır. Zəhərli bitkidir.
Azərbaycan Dendroflorası III cild-Bakı:"Elm",2016,400 səh. T.S.Məmmədov
İspan nazı (lat. Genista hispanica) — paxlakimilər fəsiləsinin naz cinsinə aid bitki növü.
L'argelagó[1] (Genista hispanica) és una espècie de planta fanerògama de la família de les fabàcies. Se l'anomena «olaguina» a la província de Burgos i a La Rioja. «Aliaga negral» a la província de Sòria; «churro» al nord de Burgos; «ote oria» en vascó antic de la Rioja .[2] Argilaga per la zona del País Valencià. En castellà: «abrojos» (Astúries), «abulaga, algoma, aliaga de ciento en pie» (Logronyo), «cascabla, cascaula, espárrago, hierba de la matriquera» (Aragó), «ulagiño» (Logronyo).[3]
Forma una mata intricada de 30-60 cm d'altura de color verd fosc i aspecte semiesfèric i encoixinat, amb espines ramificades i verdes amb puntes de 5 a 15 mm de longitud. Fulles lanceolades de 6 a 11 mm de longitud. Flors grogues en grups terminals. Els llegums són curts i corbats d'1 cm de longitud. Floreix a la primavera originant un paisatge un color groc daurat molt viu. Els nombres cromosòmics de Genista hispanica (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics = Genista hispanica subsp. hispanica L.: n=18; 2n=36.[4][3]
Es distribueix por la zona mediterrània de la península Ibèrica i sud de França. L'argelagó entapissa carrascars, rouredes de carrasca i grevoledes aclarides. També cobreix vores de fagedes xeròfiles i rouredes, així com matollars i pastures de muntanya en els contraforts de la Serralada Cantàbrica por Palència i Lleó i nord de Burgos. Abunda en la Sierra de la Demanda i nord de Sòria per la Sierra Cebollera. A les muntanyes de Miranda de Ebro arriba a créixer inclús en el garrigar. És una espècie heliòfila que ocupa los clarianes del boscs o los pastures i rasos a partir dels 1.000 metres d'altitud fins als 1.500. En general ocupa sols calcaris i margosos i més rarament en terrenys silícics, sent indicadora de substrats neutres. És més exigent en humitat que l'argelaga borda (Genista scorpius).
Planta decorativa molt utilitzada a Europa como ornamental en jardins de rocall i vores per la seva preciosa floració estiuenca. Es multiplica por llavor en febrer o per esqueix verd en agost.
Los cavalls que viuen semisalvatges a les muntanyes, com passa amb els de la raça losina i els asturcons, la busquen amb fruïció en hivern. Inclús arriben a treure la neu con sus cascos para accedir a aquest selecte, tot i que espinòs farratge.[2]
L'argelagó (Genista hispanica) és una espècie de planta fanerògama de la família de les fabàcies. Se l'anomena «olaguina» a la província de Burgos i a La Rioja. «Aliaga negral» a la província de Sòria; «churro» al nord de Burgos; «ote oria» en vascó antic de la Rioja . Argilaga per la zona del País Valencià. En castellà: «abrojos» (Astúries), «abulaga, algoma, aliaga de ciento en pie» (Logronyo), «cascabla, cascaula, espárrago, hierba de la matriquera» (Aragó), «ulagiño» (Logronyo).
Genista hispanica, the Spanish gorse, or anlaga, is a species of flowering plant in the family Fabaceae, native to southern France and northern Spain.[1] It is suited for borders, wall and rock gardens, gravelly soils, and coastal situations.[2]
The following subspecies are accepted:[1]
Genista hispanica, the Spanish gorse, or anlaga, is a species of flowering plant in the family Fabaceae, native to southern France and northern Spain. It is suited for borders, wall and rock gardens, gravelly soils, and coastal situations.
La olaguina o aliaga negral (Genista hispanica) es una especie fanerógama de planta de la familia de las fabáceas.
Mata intrincada de 30-60 cm de altura de color verde oscuro y aspecto semiesférico y almohadillado. Espinas ramificadas y verdes con puntas de 5 a 15 mm de longitud. Hojas lanceoladas de 6 a 11 mm de longitud. Flores amarillas en grupos terminales. Legumbres cortas y curvadas de 1 cm de longitud. Florece en primavera dando al paisaje un color amarillo dorado muy vivo.
Se distribuye por la zona mediterránea de la península ibérica y sur de Francia.
La aliaga negral tapiza carrascales, robledales carrasqueños y acebedas aclaradas. También cubre bordes de hayedos xerófilos y robledales, así como matorrales y pastos de montaña en las estribaciones cantábricas por Palencia y León y norte de Burgos. Abunda en la Sierra de la Demanda y norte de Soria por Cebollera. En los montes de Miranda de Ebro llega a crecer incluso en el coscojar. Es una especie heliófila que ocupa los claros del bosque o los pastizales y rasos a partir de los 1.000 metros de altitud hasta los 1.500. En general ocupa suelos calizos y margosos y más raramente en terrenos silíceos, siendo indicadora de sustratos neutros. Es más exigente en humedad que la olaga común (Genista scorpius)
Se puede comer en crudo o en caliente, con una pizca de sal. Planta decorativa muy utilizada en Europa como ornamental en rocallas y bordes por su preciosa floración veraniega. Se multiplica por semilla en febrero o por estaquilla verde en agosto.
Los caballos que viven semisalvajes en los montes, como ocurre con los de la raza losina y los asturcones, la buscan con fruición en invierno. Incluso llegan a quitar la nieve con sus cascos para acceder a este selecto, aunque espinoso forraje.[1]
Genista hispanica fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 711. 1753.[2]
Genista: nombre genérico que proviene del latín de la que los reyes y reinas Plantagenet de Inglaterra tomaron su nombre, planta Genesta o plante genest, en alusión a una historia que, cuando Guillermo el Conquistador se embarcó rumbo a Inglaterra, arrancó una planta que se mantenía firme, tenazmente, a una roca y la metió en su casco como símbolo de que él también sería tenaz en su arriesgada tarea. La planta fue la llamada planta genista en latín. Esta es una buena historia, pero por desgracia Guillermo el Conquistador llegó mucho antes de los Plantagenet y en realidad fue Godofredo de Anjou que fue apodado el Plantagenet, porque llevaba un ramito de flores amarillas de retama en su casco como una insignia (genêt es el nombre francés del arbusto de retama), y fue su hijo, Enrique II, el que se convirtió en el primer rey Plantagenet. Otras explicaciones históricas son que Geoffrey plantó este arbusto como una cubierta de caza o que él la usaba para azotarse a sí mismo. No fue hasta que Ricardo de York, el padre de los dos reyes Eduardo IV y Ricardo III, cuando los miembros de esta familia adoptaron el nombre de Plantagenet, y luego se aplicó retroactivamente a los descendientes de Godofredo I de Anjou como el nombre dinástico.[3]
hispanica: epíteto geográfico que alude a su localización en Hispania.
Números cromosomáticos de Genista hispanica (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecificos = Genista hispanica subsp. hispanica L.: n=18; 2n=36.[4][5]
Se le llama olaguina en la provincia de Burgos y en La Rioja. Aliaga negral en la provincia de Soria; churro en el norte de Burgos; ote oria en vascuence riojano antiguo.[1]
La olaguina o aliaga negral (Genista hispanica) es una especie fanerógama de planta de la familia de las fabáceas.
Otabera arrunta (Genista hispanica) Fabaceae familiako zuhaixka da. Otearen antzeko landare arantzatsua da.[1]
10-50 cm bitarteko zuhaixka, txandakatutako adarrak dituen zurtoin arantzadunak dituena eta kuxin formako mulua osatzen duena. Zurtoin zaharrrak oso adarkatuak dira, ez dute hostorik, eta galtzarbeko arantza adarkatuak dituzte. Urteko lore zurtoinetan, berriz, behe aldeko hostoak obatu eta kamutsak dira, gainerakoak lantzeolatuak izanik.
Loreak, bestetik, 5-7 arteko ginbailetan antolatzen dira, luku motzak eratuz. Kaliza 5 sepaloz dago osatuta, 5 mm ingurukoa eta ezkila-formakoa izanik.[2] Leka txikiak eta iledunak aurkezten ditu, goraka zuzendutako puntan bukatua, eta 1-2 hazirekin.
Harizti, artadi edo pagadien atzerapen-larreetan agertu ohi da, itsas-mailatik 1500 metrorainoko altueretan, eta komunitateak eratuz..
Espezie mediterraneo menditarra da. Iberiar Penintsularen ipar eta ekialdean agertzen da, baita Frantzia hegoaldean ere. Euskal Herrian bi subespezie aurkitzen ditugu, banaketa desberdina dutenak.
Otabera arrunta (Genista hispanica) Fabaceae familiako zuhaixka da. Otearen antzeko landare arantzatsua da.
Le genêt d'Espagne (Genista hispanica) est une espèce de sous-arbrisseau de la famille des Fabaceae (Légumineuses).
Il est parfois appelé petit genêt d'Espagne pour éviter toute confusion avec Spartium junceum, ou spartier, qui est parfois désigné par ce même nom vernaculaire.
C'est une plante basse (10 à 25 cm de haut), vivace, souvent tapissante, velue et très épineuse, à fleurs jaunes hermaphrodites parfumées, qui pousse surtout dans l'est de l'Espagne et en France méditerranéenne. Espèce très proche de Genista tournefortii.
Le petit genêt d'Espagne apprécie un sol léger, pauvre, et bien drainé. Il a besoin de beaucoup de lumière et tolère bien la sécheresse.
Les graines ont besoin d'une stratification froide. Elles auront alors un bon taux de germination.
Ces plantes se bouturent également assez facilement.
Souvent utilisé en massifs dans les zones très ensoleillées, ce genêt mettra environ deux ans pour recouvrir une surface d'un mètre de diamètre. Il pourra alors être taillé mais supportera mal d'être déplacé.
Le genêt a une relation symbiotique avec des bactéries présentes dans le sol et formant des nodosités sur les racines qui permettent de fixer l'azote atmosphérique dans le sol. Cet engrais vert sera ensuite utilisé par le genêt ou par les plantes poussant aux alentours.
Le genêt d'Espagne (Genista hispanica) est une espèce de sous-arbrisseau de la famille des Fabaceae (Légumineuses).
Il est parfois appelé petit genêt d'Espagne pour éviter toute confusion avec Spartium junceum, ou spartier, qui est parfois désigné par ce même nom vernaculaire.
Katalansk ginst[1] (Genista hispanica [2][3]) är en ärtväxtart som beskrevs av Carl von Linné. Den katalanska ginsten ingår i släktet ginster, och familjen ärtväxter.[4][5]
Arten förekommer naturligt i Spanien och sydvästra Frankrike, samt har introducerats i Storbritannien.[4]
Arten delas in i följande underarter:[4]
Wikimedia Commons har media som rör Genista hispanica.
Wikispecies har information om Genista hispanica.
Katalansk ginst (Genista hispanica ) är en ärtväxtart som beskrevs av Carl von Linné. Den katalanska ginsten ingår i släktet ginster, och familjen ärtväxter.
Genista hispanica là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
.jpg){kind=small}
Bài viết liên quan đến tông đậu Genisteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Genista hispanica là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên.
