La governadora, en anglès:Creosote bush (Larrea tridentata) és una planta del tipus de vegetació chaparral i utilitzada com a planta medicinal,[2]
És una espècie de planta amb flor dins la família Zygophyllaceae. El gènere Larrea rep el nom del clergue espanyol J.A. Hernandez de Larrea.[3]
Larrea tridentataés una espècie prominent al Desert de Mojave, Sonora, i Chihuahua tots ells deserts de l'oest d'Amèrica del Nord i el seu rang s'esté a parts de Califòrnia, Arizona, Nevada, Utah, Nou Mèxic i oest de Texas als Estats Units, i nord de l’estat de Chihuahua i de Sonora a Mèxic. Està estretament relacionada amb Larrea divaricata d’Amèrica del Sud i abans estaven tractades com la mateixa espècie.[4]
Larrea tridentata és un arbust de fulles persistents que fa fins a 3 m d’alt o rarament 4 metres. Les tiges d’aquesta planta porten fulles resinoses de color verd fosc amb dos folíols oposats lanceolats units en la base. cada foliol fa 18 mm de llarg i 8,5 mm d’ample. Les flors fan 25 mm de diàmetre amb cinc pètals grocs. Tota la planta fa pudor de creosota..[3]
A mesura que creix la governadora, les seves branques més velles moren i cauen i la seva corona se separa. Tal cosa acostunma a passar entre els 30 i 90 anys d'aquestes plantes. Eventualment mor la corona vella i les noves formen una colònia clonal Això va passar amb el clon King que es considera, amb 11.700 anys, un dels organismes més vells encara en vida.[5]
La governadora, en anglès:Creosote bush (Larrea tridentata) és una planta del tipus de vegetació chaparral i utilitzada com a planta medicinal,
És una espècie de planta amb flor dins la família Zygophyllaceae. El gènere Larrea rep el nom del clergue espanyol J.A. Hernandez de Larrea.
Der Kreosotbusch (Larrea tridentata), im Englischen auch als Chaparral oder Greasewood, im Spanischen als Gobernadora oder Hediondilla bekannt, ist eine Pflanzenart aus der Familie der Jochblattgewächse (Zygophyllaceae). Diese nordamerikanische Art wächst in den trockenen (ariden) Regionen der südwestlichen Vereinigten Staaten und Mexikos.
Die Gattung Larrea, die den Kreosotbusch mit einschließt, wurde nach dem spanischen Geistlichen Juan Antonio Pérez Hernández de Larrea (1730–1803), Bischof von Valladolid und Patron der Naturwissenschaften, benannt. Die von Augustin Pyrame de Candolle verliehene Artbezeichnung tridentata stammt vom lateinischen tri (drei) und dens (Zahn) und verweist auf die (nur schwer als dreigezähnt zu erkennenden) Blüten- und Staubblattschuppen. Der Name Kreosotbusch rührt vom Kreosotgeruch, der die gesamte Pflanze umgibt.
Der Kreosotbusch ist ein immergrüner und dornloser Strauch, der gewöhnlich 1 bis 3, manchmal bis zu 4 Meter Höhe erreicht.[1] Seine Stämme wachsen meist aufrecht mit zahlreichen Verzweigungen, können aber auch in Bodennähe treiben. Sie sind anfangs rötlich gefärbt, werden aber mit der Zeit grau. Die Nodien sind dunkler gefärbt und verdickt. Die kurz gestielten, gegenständigen Laubblätter sind zweizählig, es ist nur ein Paar sitzende und verwachsene Fiederblättchen vorhanden. Die dicklichen, ledrigen und fleischigen, eiförmigen bis elliptischen oder lanzettlichen Fiederblättchen werden zwischen 7 und 18 Millimeter lang und zwischen 4 und 8,5 Millimeter breit. Sie besitzen einen ganzen Rand, eine rundspitzige bis spitze oder bespitzte Blattspitze, sind harzhaltig und riechen stark nach Kreosot. Es sind kleine Nebenblätter vorhanden.
Die zwittrigen und gestielten Blüten gehen aus alleinstehenden Achselknospen[2] hervor, sie sind radiärsymmetrisch, propellerartig verdreht, fünfzählig und können eine Größe bis zu 25 Millimeter erreichen. Die fünf eiförmigen, behaarten Kelchblätter sind frei. Die fünf Kronblätter sind gelb mit kurzem Nagel. Es sind zwei Kreise mit je fünf Staubblättern vorhanden. Die Staubfäden haben am Grund größere, gezähnte Schuppen, Anhängsel. Der behaarte, kurz gestielte Fruchtknoten ist oberständig. Der 4 bis 6 mm lange, konische Griffel ist auch noch an der jungen Frucht erhalten.
Die kurzstengelige, fünfteilige, -samige Spaltfrucht ist kugelförmig mit einem Durchmesser von 4,5–5,5 Millimeter, sie trägt eine lange und weiß-silbrige Behaarung.[3]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 26, 52 oder 78.[4]
Larrea tridentata ist die anerkannte wissenschaftliche Bezeichnung des Kreosotbuschs. Infrataxa sind nicht vorhanden,[5] es existieren aber (irreführenderweise) mehrere Synonym- bzw. Varietätsbezeichnungen. Die nächstverwandte Art ist Larrea divaricata, die in Südamerika (Argentinien) beheimatet ist. Die Gattung Larrea enthält ferner die Arten Larrea ameghinoi, Larrea cuneifolia und Larrea nitida.
Das Verbreitungsgebiet des Kreosotbuschs ist bis auf den Norden Nevadas nahezu identisch mit der geologischen Basin and Range Province. Er findet sich auf US-amerikanischer Seite in den Bundesstaaten Arizona, Kalifornien, Nevada, New Mexico und Texas, auf mexikanischer Seite in den Bundesstaaten Aguascalientes, Baja California Norte, Baja California Sur, Chihuahua, Coahuila, Durango, Guanajuato, Hidalgo, Nuevo León, Querétaro, San Luis Potosí, Sonora, Tamaulipas und Zacatecas – reicht also bis kurz vor Mexiko-Stadt.
Die Kreosotbuschgemeinschaft ist eine charakteristische Pflanzengesellschaft in der Sonora-Wüste. Aber auch in der Mojave-Wüste und in der Chihuahua-Wüste stellt der Kreosotbusch die dominante bzw. kodominante Pflanzenart. Folglich ist er in folgenden Ökosystemen von großer Bedeutung:
Ferner geht der Kreosotbusch folgende Pflanzenassoziationen ein (nach A. W. Kuchler):
Der Kreosotbusch ist eine Dürre tolerierende Pflanze (jährliche Niederschlagsmenge 100 bis 300 Millimeter), selbst bei einem negativen Wasserpotential von −50 Bar ist er noch voll funktionstüchtig und kann sogar noch bis −120 Bar überleben. Darüber hinaus ist er recht hohen Temperaturschwankungen ausgesetzt (−5 °C im Winter und 47 °C im Sommer).[6] Er gedeiht auf Schwemmkegeln, auf sanften Hängen, in Talböden, auf Sanddünen und in Arroyos.[7] Normalerweise steigt er nicht höher als 1500 Meter, in den San Gabriel Mountains wurde er jedoch ausnahmsweise auf über 1700 Meter angetroffen (Maximalhöhe 2004 Meter). Das Bodensubstrat ist gut durchlüftet, kann kalkhaltig, sandig oder alluvialen Ursprungs sein und wird oft von einem verfestigten Caliche-Horizont aus Kalziumkarbonat unterlagert.[8]
Neben der sexuellen Vermehrung durch Samen kann sich der Strauch auch vegetativ über ausknospende erdbedeckte Zweige oder Seitenwurzeln fortpflanzen. Das Wurzelsystem des Kreosotbuschs besteht aus einer bis zu 80 Zentimeter langen Pfahlwurzel und bis zu 3 Meter langen Seitenwurzeln. Letztere durchziehen den umgebenden Boden so effektiv, dass die Pflanze in der Lage zu sein scheint, jeden Wassertropfen in der näheren Umgebung aufzusaugen. Keine andere Pflanze kann in der Nähe überleben. Selbst die eigenen Sämlinge verlieren den Kampf um das Wasser, was die sexuelle Vermehrung schwierig macht. Deshalb löst die Pflanze ihr Vermehrungsproblem durch die Bildung neuer Stämme aus den umgebenden Seitenwurzeln, anstatt den Boden in der Nähe mit Samen zu kolonisieren. Wenn sich der Busch ausbreitet, sterben die inneren Stämme ab. Das hat zur Folge, dass sich der Kreosotbusch zu einem immer größeren Ring ausdehnt und immer weiter wächst.[9]
Der Kreosotbusch kann so ein durchschnittliches Alter von 625 bis 1250 Jahren erreichen. Ein solcher Klon-Ring wird auf 11.700 Jahre geschätzt, der King Clone im Lucerne Valley in der Mojavewüste Kaliforniens.[10]
Bereits die Indianer des amerikanischen Südwestens hatten verschiedene Verwendungszwecke für das Kraut des Kreosotbusches, sie benutzten es z. B. als Sonnenschutzmittel und bei Blutvergiftung und Lebererkrankung. In der Naturheilkunde findet es sich als Chaparral in Kräutertees und wird volksmedizinisch beispielsweise in der Rheumatherapie, bei Harnröhrenentzündung, Magenbeschwerden, Hämorrhoiden, Diabetes, Bluthochdruck und Bronchitis sowie zur Kräftigung der Gebärmutter zur Verbesserung der Empfängnis verwendet. Eine Wirksamkeit ist für keines der Anwendungsgebiete belegt.[11] Untersuchungen haben eine stark oxidationshemmende Wirkung bestätigt, die auf den Gehalt an Nordihydroguajaretsäure (Abkürzung NDGA, englisch Nordihydroguaiaretic acid) in den Blättern des Kreosotstrauches zurückzuführen ist. NDGA wirkt weiterhin analgetisch, enzymhemmend, antidiabetisch und antitumoral. Wegen der antitumoralen Wirkung der NDGA wurden Kreosotbuschzubereitungen zeitweise als Krebstherapeutika angesehen.[11] Nachdem die Anwendung von Kreosotbuschzubereitungen in Verbindung mit Leber- und Nierenschäden gebracht wurde,[12][13] wurde die Verwendung von NDGA als Lebensmittelzusatzstoff (Antioxidans) in vielen Ländern stark eingeschränkt.
Die parasitäre Mücke Asphondylia aurinila führt beim Kreosotbusch zur Bildung von größeren Pflanzengallen.
Der Kreosotbusch ist sehr empfindlich gegenüber Feuer.
Der Kreosotbusch (Larrea tridentata), im Englischen auch als Chaparral oder Greasewood, im Spanischen als Gobernadora oder Hediondilla bekannt, ist eine Pflanzenart aus der Familie der Jochblattgewächse (Zygophyllaceae). Diese nordamerikanische Art wächst in den trockenen (ariden) Regionen der südwestlichen Vereinigten Staaten und Mexikos.
Larrea tridentata, called creosote bush and greasewood as a plant,[2] chaparral as a medicinal herb,[3] and gobernadora (Spanish for "governess") in Mexico, due to its ability to secure more water by inhibiting the growth of nearby plants. In Sonora, it is more commonly called hediondilla;[4] Spanish hediondo = "smelly".
It is a flowering plant in the family Zygophyllaceae. The specific name tridentata refers to its three-toothed leaves.[5]
Larrea tridentata is a prominent species in the Mojave, Sonoran, and Chihuahuan Deserts of western North America, and its range includes those and other regions in portions of southeastern California, Arizona, southern Nevada, southwestern Utah, New Mexico, and Texas in the United States, and Chihuahua, Sonora, Coahuila, Nuevo León, Zacatecas, Durango and San Luis Potosì in Mexico. The species grows as far east as Zapata County, Texas, along the Rio Grande southeast of Laredo near the 99th meridian west.[6]
Larrea tridentata is an evergreen shrub growing to 1 to 3 m (3 to 10 ft) tall, rarely 4 m (13 ft). The light gray stems of the plant bear resinous, dark green leaves with two opposite lanceolate leaflets joined at the base, with a deciduous awn between them, each leaflet 7 to 18 mm (1⁄4 to 11⁄16 in) long and 4 to 8.5 mm (5⁄32 to 11⁄32 in) broad. The flowers are up to 25 mm (1 in) in diameter, with five yellow petals. Galls may form by the activity of the creosote gall midge. The whole plant exhibits a characteristic odor of creosote, from which the common name derives.[7] In the regions where it grows, its smell is often associated with the "smell of rain".[8]
These animals eat creosote bush:
The Arabian camel, brought to the area by the United States Camel Corps, readily ate creosote bush. It is thought that this meeting reestablished a biological relationship that was broken when the American camels became extinct in the Quaternary Extinction Event, making it an evolutionary anachronism.[11]
As the creosote bush grows older, its oldest branches eventually die and its crown splits into separate crowns. This normally happens when the plant is 30 to 90 years old. Eventually, the old crown dies and the new ones become a clonal colony from the previous plant, composed of many separate stems all from the same seed. The cloned individuals sometimes form a "ring" around the original plant, which may no longer be visible.[12]
The "King Clone" creosote ring is one of the oldest living organisms on Earth. It has been alive an estimated 11,700 years, in the central Mojave Desert near present-day Lucerne Valley, California. This single clonal colony plant of L. tridentata reaches up to 20 m (67 ft) in diameter, with an average diameter of 14 m (45 ft).[13][14][15]
King Clone was identified and its age estimated by Frank Vasek, a professor at the University of California, Riverside. Measurements of the plant, as well as radiocarbon dating of wood fragments, were used to determine the plant's mean annual growth rate outward from the center of the ring. By measuring the diameter of the ring, its total age could be estimated.[15][16] It is within the Creosote Rings Preserve of the Lucerne Valley and Johnson Valley.[15]
Creosote bush is most common on the well-drained soils of alluvial fans and flats. In parts of its range, it may cover large areas in practically pure stands, though it usually occurs in association with Ambrosia dumosa (burro bush or bur-sage).[17] Chemicals found in creosote bush roots have been shown to inhibit the growth of burro bush roots,[18] but as of 2013, much of their relationship remains unexplained.
Creosote bush stands tend to display an evenly spaced distribution of plants.[19] Originally, it was assumed that the plant produced a water-soluble inhibitor that prevented the growth of other bushes near mature, healthy bushes. Now, however, it has been shown that the root systems of mature creosote plants are simply so efficient at absorbing water that fallen seeds nearby cannot accumulate enough water to germinate, effectively creating dead zones around every plant.[20]
Owing to the harshness of the germination environment above mature root systems, young creosote bushes are much more susceptible to drought stress than established plants. Germination is quite active during wet periods, but most of the young plants die very quickly unless water conditions are optimal. Ground heat compounds the young plants' susceptibility to water stress, and ground temperatures can reach upwards of 70 °C (160 °F). To become established, the young plant apparently must experience three to five years of abnormally cool and moist weather during and after germination. From this, it can be inferred that all the plants inside a stand are of equal age.
Mature plants, however, can tolerate extreme drought stress. In terms of negative water potential, creosote bushes can operate fully at -50 bars of water potential and have been found living down to -120 bars, although the practical average floor is around -70 bars, where the plant's need for cellular respiration generally exceeds the level that the water-requiring process of photosynthesis can provide. Cell division can occur during these times of water stress, and new cells commonly quickly absorb water after rainfall. This rapid uptake causes branches to grow several centimeters at the end of a wet season.
Water loss is reduced by the resinous waxy coating of the leaves, and by their small size, which prevents them from heating above air temperature (which would increase the vapor pressure deficit between the leaf and the air, thus increasing water loss). Plants drop some leaves heading into summer, but if all leaves are lost, the plant will not recover. Accumulation of fallen leaves, as well as other detritus caught from the passing wind, creates an ecological community specific to the creosote bush canopy, including beetles, millipedes, pocket mice, and kangaroo rats.
Native Americans in the Southwest held beliefs that it treated many maladies, including sexually transmitted diseases, tuberculosis, chicken pox, dysmenorrhea, and snakebite.[21] The Coahuilla Indians used the plant for intestinal complaints and tuberculosis. The Pima drank a decoction of the leaves as an emetic, and applied the boiled leaves as poultices to wounds or sores.[22] Tohono O'odham Indians prepared it medicinally for stiff limbs, snake bites, and menstrual cramps.[23] The shrub is still widely used as an herbal medicine in Mexico.[24]
In other uses, the reddish-colored lac that exudes from the plant was used by the Tohono O'odham, after boiling, to make a mending glue on broken pottery.[25]
Larrea tridentata is often referred to as chaparral when used as a herbal remedy and supplement; however, it does not grow in the synonymous plant community chaparral.[26] The United States Food and Drug Administration has issued warnings about the health hazards of ingesting chaparral or using it as an internal medicine, and discourages its use.[27] In 2005, Health Canada issued a warning to consumers to avoid using the leaves of Larrea species because of the risk of damage to the liver and kidneys.[28]
Cancer Research UK states: "We don't recommend that you take chaparral to treat or prevent any type of cancer."[29]
{{cite journal}}
: CS1 maint: multiple names: authors list (link) Larrea tridentata, called creosote bush and greasewood as a plant, chaparral as a medicinal herb, and gobernadora (Spanish for "governess") in Mexico, due to its ability to secure more water by inhibiting the growth of nearby plants. In Sonora, it is more commonly called hediondilla; Spanish hediondo = "smelly".
It is a flowering plant in the family Zygophyllaceae. The specific name tridentata refers to its three-toothed leaves.
Lorrea tridentata, estas kuracherbo kiu nomiĝas en la angla chaparral kaj greasewood, en la itala cespuglio di creosoto, en la hispana gobernadora aŭ hediondilla. Ĝi estas plantospecio el la familio Zigofilacoj (Zygophyllaceae). La specio kreskas nature en sekaj (aridaj) regionoj de sudokcidenta Usono kaj Meksiko.
La genro Larrea estis nomata laŭ la hispana klerikulo Juan Antonio Pérez Hernández de Larrea (1730–1803), episkopo de Valladolid kaj patrono de la natursciencoj. La specian epiteton ĝi ricevis de Augustin Pyrame de Candolle, dum tridentata venas el la latinaj tri kaj dens = dento, ĉar ĝiaj floroj kaj stamenoj estas tridentaj. La planto ankaŭ nomiĝas kreosota arbusto pro sia odoro al kreosoto.
Krom Larrea tridentata ekzistas Larrea divaricata, kiu venas el Sudameriko (Argentino), kaj Larrea ameghinoi, Larrea cuneifolia kaj Larrea nitida.
La divastigejo de la kreosota arbusto estas la usonaj ŝtatoj Arizono, Kalifornio, Nevado, Nov-Meksiko kaj Teksaso kaj la meksikiaj ŝtatoj Aguascalientes, Baja California Norte, Baja California Sur, Chihuahua, Coahuila, Durango, Guanajuato, Hidalgo, Nuevo León, Querétaro, San Luis Potosí, Tamaulipas kaj Zacatecas – do, ĝi kreskas ĝis Meksik-urbo.
La plantosocio de kreosotarbustoj estas karaktera plantkomunumo en la Sonora-dezerto. Sed ankaŭ en la Mojave-dezerto kaj la Ĉiuaŭa dezerto la kreosota arbusto estas la dominanta plantospecio. En jenaj ekosistemoj la planto gravas:
Pliaj plantosocioj de kreosotarbustoj kun aliaj plantoj ekzistas (laŭ A. W. Kuchler):
La kreosota arbusto estas planto, kiu toleras sekecon (jara precipitaĵo 100 ĝis 300 mm). Ĝi ankaŭ toleras grandan variadon de temperaturo (–5 °C vintre kaj 47 °C somere).[1] La planto bone kreskas sur aluviaj konusoj, sur deklivoj, en valoj sur sablaj dunoj kaj en sekvaloj.[2] Normale la planto kreskas nur ĝis alteco de 1500 m, krom en la montaro San Gabriel, kie ĝi kreskas ĝis alteco de pli ol 1700 m (maksimuma alteco 2004 m). La grundo estu bone aerumita, kalka, sabla aŭ de aluvia origino.[3]
La kreosotarbusto estas ĉiamverda kaj sendorna arbusto, kiu kreskas ĝis alteco de 1 ĝis 3 metroj.[4]. Ĝiaj trunkoj kreskas vertikale, sed ankaŭ povas kreski proksime al la grundo. Ili havas ruĝecan koloron komence kaj fariĝas poste grizaj. La nodoj estas malhelaj kaj dikaj. La folioj estas palmataj, ekzistas nur unu paro da folietoj. La dikaj folietoj estas inter 7 kaj 18 mm longaj kaj inter 4 kaj 8,5 mm larĝaj. Ili havas glatan randon kaj dentoforman folipinton. La folioj enhavas rezinon kaj forte odoras al kreosoto. Stipuloj ekzistas.
La duseksaj floroj evoluiĝas el solaj akselaj burĝonoj[5], ili estas radiosimetriaj, helicofore torditaj, kvinnombraj kaj povas ricevi grandecon de ĝis 25 mm. La kvin ovoformaj sepaloj estas liberaj. La kvin petaloj estas flavaj kun bruneca „najlo“. Ekzistas du cirkloj kun po kvin [[stameno]j. La ovario estas hipogina.
La kapsulfruktoj havas mallongan tigon. Ĝi havas arĝentecan hararon kiu disfalas en kvin partoj de po unu semo.[6]
La kromosomonombro estas 2n = 26, 52 aŭ 78.
Apud la seksa plimultigado la planto povas reprodukti sin ankaŭ per burĝonantaj trunkoj, kiuj estas kovrataj de tero kaj radikoj, kiuj formas ŝosojn. La radika sistemo de la kreosotarbusto konsistas el ĝis 80 cm longa pivotradiko kaj ĝis 3 m longaj flankradikoj. La lastaj trakreskas la grundon, tiel efike, ke ili absorbas ĉiun akvoguton, kiu atingas la terenon de la planto. Neniu alia planto povas vivi proksime de la arbusto.[7]
La kreosotarbusto atingas averaĝan aĝon de 625 ĝis 1250 jaroj. La plej maljuna konata ekzemplero estas kalkulita je 11.700 jaroj nome King Clone en la valo Lucerne en la Mojave-dezerto de Kalifornio.[8]
Lorrea tridentata, estas kuracherbo kiu nomiĝas en la angla chaparral kaj greasewood, en la itala cespuglio di creosoto, en la hispana gobernadora aŭ hediondilla. Ĝi estas plantospecio el la familio Zigofilacoj (Zygophyllaceae). La specio kreskas nature en sekaj (aridaj) regionoj de sudokcidenta Usono kaj Meksiko.
La gobernadora o, en su traducción literal del inglés, arbusto de la creosota (Larrea tridentata) es una especie de planta de la familia Zygophyllaceae. Es muy común en los desiertos de Norteamérica, desde el Bajío, en México, hasta la parte más septentrional del desierto de Chihuahua, en los Estados Unidos. Se le conoce como gobernadora debido a su habilidad para inhibir el desarrollo de otras plantas a su alrededor y obtener de ese modo más agua, y como hediondilla debido a su olor. Está estrechamente emparentada con la especie suramericana Larrea divaricata (anteriormente, ambas eran consideradas como la misma especie). Como tipo vegetacional, a un área cubierta por gobernadoras se le denomina matorral micrófilo, debido al reducido tamaño de las hojas.
Es un arbusto perennifolio que mide de 1 a 3 m de altura, y raramente alcanza los 4 m. Los tallos de la planta llevan hojas resinosas, verdes oscuras, con dos foliolos unidos en la base, cada foliolo de 7 a 18 mm de largo y de 4 a 8,5 mm de ancho. Las flores son de hasta 2,5 cm de diámetro y tienen cinco pétalos amarillos. Se pueden formar agallas por la actividad del Asphondylia auripila. La planta entera exhibe un olor característico de creosota, del cual deriva el nombre común.
El arbusto de la creosota es el más común en los suelos bien drenados de las bajadas aluviales (abanicos aluviales) y los llanos. En partes de su zona de distribución puede cubrir extensas áreas en comunidades prácticamente puras, aunque crece generalmente en asociación con Ambrosia dumosa. A pesar de este hábitat común, se ha descubierto que las raíces del arbusto de la creosota pueden producir químicos que inhiben el crecimiento de las raíces de Ambrosia dumosa, y mucha de su interrelación no está actualmente explicada.
Tales productos químicos, sin embargo, no han podido explicar la peculiar regularidad en el espaciamiento de plantas individuales dentro de una localización. La distribución del arbusto de la creosota tiende a asemejarse a huertas artificiales incluso en la colocación de plantas. Inicialmente se creía que la planta producía una cierta clase de inhibidor soluble en agua que evitaba el crecimiento de otros arbustos cerca de los arbustos maduros, sanos. Ahora, sin embargo, se ha demostrado que los sistemas radiculares de las plantas maduras del arbusto de la creosota son simplemente tan eficientes en la absorción del agua que las semillas caídas cerca no pueden acumular suficiente agua para germinar, creando con eficacia zonas muertas alrededor de cada planta. También parece que todas las plantas dentro de una distribución crecen aproximadamente a la misma altura, y que el arbusto de la creosota es una planta de muy larga vida. A medida que el arbusto de la creosota envejece, sus ramas más viejas mueren eventualmente y su corona se bifurca en coronas separadas. Esto sucede generalmente cuando la planta tiene de 30 a 90 años. La corona vieja muere y la nueva se convierte en una copia de la planta anterior, integrada por muchas coronas separadas, todas del vástago de la misma semilla. A una planta del arbusto de la creosota, nombrada King Clone, cerca de Lucerne Valley, se le ha comprobado con el carbono una edad de 11.700 años.
Contribuyendo la dureza del ambiente de germinación sobre los sistemas de maduración de la raíz, los arbustos de creosota jóvenes son mucho más susceptibles a la tensión de la sequía que las plantas establecidas. La germinación es absolutamente activa durante períodos húmedos, pero la mayor parte de las plántulas mueren muy rápidamente a menos que haya condiciones óptimas de agua. El calor de tierra aumenta en las plantas jóvenes la susceptibilidad a la tensión del agua, y las temperaturas de la tierra pueden superar los 70 °C (160 °F). Para establecerse, parece que la plántula debe experimentar un patrón de tres a cinco años de tiempo anormalmente fresco y húmedo durante y después de la germinación. De esto puede ser deducido que todas las plantas dentro de una zona de distribución tienen una edad similar.
Las plantas adultas, sin embargo, pueden tolerar la tensión extrema de la sequía. En términos de potencial hídrico negativo, los arbustos de creosota pueden funcionar completamente en -50 bares de potencial hídrico y han sido encontradas con vida bajo los -120 bares, aunque el nivel medio práctico sea alrededor de los -70 bares, donde las necesidades de respiración celular que puede proporcionar la planta exceden generalmente el nivel que el proceso hídrico requiere en la fotosíntesis. La división de célula puede ocurrir durante estas épocas de tensión hídrica, y es común que las nuevas células absorban rápidamente el agua después de la precipitación. Esta absorción rápida causa un desarrollo de las ramas de varios centímetros en el final de una estación seca.
Las pequeñas hojas del arbusto de creosota tienen un alto cociente de superficie-volumen, optimizando la relación entre los escapes de calor y la conservación del contenido en agua. La pérdida de agua es disminuida más aún por la capa resinosa-cerosa de las hojas. Las plantas pierden algunas hojas en verano, pero si se pierden todas las hojas la planta no se recuperará. La acumulación de hojas caídas, además de otros detritos recogidos por las ráfagas de viento, crea una comunidad ecológica específica bajo la copa del arbusto de creosota, incluyendo escarabajos, milpiés, ratones de bolsas, y ratas canguro.
El arbusto de la creosota (frecuentemente llamado chaparral cuando se lo usa como remedio herbal) se utiliza como un suplemento herbal y fue utilizado por los nativos americanos del suroeste como un tratamiento para numerosas enfermedades, incluyendo infecciones de transmisión sexual, tuberculosis, varicela, dismenorrea y mordedura de serpiente.[2] Este arbusto está ampliamente usado como remedio medicinal en México.[3]
La Administración de Alimentos y Medicamentos de Estados Unidos ha publicado advertencias sobre los peligros para la salud de ingerir el arbusto de la creosota o de usarlo como medicina interna y desaconseja su uso.[4] En el 2005, Health Canada distribuyó un aviso a los consumidores para que eviten usar las hojas de las especies de Larrea debido al riesgo de dañar el hígado y los riñones.[5]
Según Gary Paul Nabhan en Gathering the Desert (1993, página 16): «...los almacenes de remedios sanadores han estado publicitando Larrea como un curalotodo que ellos caprichosamente llaman “chaparral tea” - la planta nunca crece en la verdadera vegetación de chaparral del desierto».
En la serie del clásico de ciencia ficción de Frank Herbert, Dune, los habitantes Fremen del planeta Arrakis restriegan el jugo del arbusto de la creosota en las palmas de sus manos para evitar la pérdida de agua a través de la piel. El gran chaparral (The High Chaparral, originalmente en inglés) es una serie de televisión emitida por la NBC entre 1967 y 1971, protagonizada por la familia Cannon cuya inmensa propiedad, ubicada en la frontera con México (posiblemente Arizona), lleva ese nombre.
Larrea tridentata fue descrita en 1893 por Frederick Vernon Coville, sobre un basónimo de Augustin Pyrame de Candolle, publicado en Contributions from the United States National Herbarium 4: 75.[6]
Ver: Larrea
tridentata: epíteto latino que significa "con tres dientes".[7]
La gobernadora o, en su traducción literal del inglés, arbusto de la creosota (Larrea tridentata) es una especie de planta de la familia Zygophyllaceae. Es muy común en los desiertos de Norteamérica, desde el Bajío, en México, hasta la parte más septentrional del desierto de Chihuahua, en los Estados Unidos. Se le conoce como gobernadora debido a su habilidad para inhibir el desarrollo de otras plantas a su alrededor y obtener de ese modo más agua, y como hediondilla debido a su olor. Está estrechamente emparentada con la especie suramericana Larrea divaricata (anteriormente, ambas eran consideradas como la misma especie). Como tipo vegetacional, a un área cubierta por gobernadoras se le denomina matorral micrófilo, debido al reducido tamaño de las hojas.
Kreosoottipensas tai chaparral (Larrea tridentata) on läntisessä Pohjois-Amerikassa kasvava ainavihanta kasvi. Sitä esiintyy yleisesti Yhdysvaltain lounaisosien ja Meksikon pohjoisosien autiomaissa.
Kreosootille tuoksuvan pensaan sauvamaisissa oksissa kasvaa vahapintaisia tummanvihreitä lehtiä. Kasvin kukat ovat pieniä ja keltaisia ja hedelmät valkoisia siemenpalloja. Kreosoottipensas jää yleensä alle metrin korkuiseksi, mutta jopa kolmemetrisiäkin yksilöitä on löydetty. Pensaat kasvavat puutarhamaisen säännöllisinä muodostelmina, sillä kasvin juuret imevät maaperästä veden niin tehokkaasti, ettei sen lähelle pudonneilla siemenillä ole elinmahdollisuuksia. Kreosoottipensas tuleekin toimeen äärimmäisen kuivissa olosuhteissa.
Kreosoottipensas voi elää äärimmäisen vanhaksi. Se saattaa myös kasvattaa juurtensa kautta uusia versoja maanpinnalle muutaman metrin päähän emokasvista. Kun yhteys juuriston kautta kuihtuu, pensaat jatkavat kasvuaan erillään. Näin kloonautumalla syntyneellä jälkeläisellä on täsmälleen sama perimä kuin emokasvillakin. Vanhimman kloonin arvellaan olevan jopa 18 000 vuotta vanhan. Mikäli klooni katsotaan alkuperäisen kasvin osaksi, kyseessä on maailman vanhin eliö.[2]
Intiaanit ovat käyttäneet kreosoottipensasta paljon lääkeyrttinä. Kasvin lehdistä on keitetty teetä ja niitä on käytetty myös ulkoisesti kipuihin ja haavaumiin sekä esimerkiksi turvonneiden jalkojen ja keuhkokuumeen hoitoon. Pensaasta valmistettujen rohdosten on sittemmin epäilty aiheuttavan käyttäjilleen maksavaurioita ja Suomen elintarvikevirasto on kieltänyt siitä valmistettujen tuotteiden myynnin.[3]
Kreosoottipensas tai chaparral (Larrea tridentata) on läntisessä Pohjois-Amerikassa kasvava ainavihanta kasvi. Sitä esiintyy yleisesti Yhdysvaltain lounaisosien ja Meksikon pohjoisosien autiomaissa.
Kreosootille tuoksuvan pensaan sauvamaisissa oksissa kasvaa vahapintaisia tummanvihreitä lehtiä. Kasvin kukat ovat pieniä ja keltaisia ja hedelmät valkoisia siemenpalloja. Kreosoottipensas jää yleensä alle metrin korkuiseksi, mutta jopa kolmemetrisiäkin yksilöitä on löydetty. Pensaat kasvavat puutarhamaisen säännöllisinä muodostelmina, sillä kasvin juuret imevät maaperästä veden niin tehokkaasti, ettei sen lähelle pudonneilla siemenillä ole elinmahdollisuuksia. Kreosoottipensas tuleekin toimeen äärimmäisen kuivissa olosuhteissa.
Kreosoottipensas voi elää äärimmäisen vanhaksi. Se saattaa myös kasvattaa juurtensa kautta uusia versoja maanpinnalle muutaman metrin päähän emokasvista. Kun yhteys juuriston kautta kuihtuu, pensaat jatkavat kasvuaan erillään. Näin kloonautumalla syntyneellä jälkeläisellä on täsmälleen sama perimä kuin emokasvillakin. Vanhimman kloonin arvellaan olevan jopa 18 000 vuotta vanhan. Mikäli klooni katsotaan alkuperäisen kasvin osaksi, kyseessä on maailman vanhin eliö.
Intiaanit ovat käyttäneet kreosoottipensasta paljon lääkeyrttinä. Kasvin lehdistä on keitetty teetä ja niitä on käytetty myös ulkoisesti kipuihin ja haavaumiin sekä esimerkiksi turvonneiden jalkojen ja keuhkokuumeen hoitoon. Pensaasta valmistettujen rohdosten on sittemmin epäilty aiheuttavan käyttäjilleen maksavaurioita ja Suomen elintarvikevirasto on kieltänyt siitä valmistettujen tuotteiden myynnin.
Larrea tridentata (« créosotier » ou « arbre à créosote », creosote bush en anglais) est une espèce de plantes à fleurs de la famille des Zygophyllaceae.
On la trouve dans les déserts du sud-ouest des États-Unis et du nord du Mexique (état du Chihuahua). Il s'agit d'un arbuste toujours vert d'une taille variant d'un à trois mètres, quatre mètres plus rarement. Ses feuilles sont d'un vert sombre et ses fleurs jaunes ont un diamètre de 25 mm et cinq pétales. La plante diffuse une odeur caractéristique de la créosote, d'où elle tire son nom commun.
Il est possible de voir ce buisson qui, sec, est ballotté par le vent et que l’on voit tourner sur lui-même dans les westerns[Information douteuse]. Ce buisson a une particularité : la créosote est une substance toxique. Et l’évolution lui a en cela rendu un fier service : comme il ne pousse que dans le désert, ce poison tue toute forme végétale autour de lui. Dans un contexte où l’eau et les nutriments sont rares, cette faculté de tuer toute concurrence est un atout précieux pour sa survie.
L'âge d'une plante de cette espèce, baptisée King Clone, près de Lucerne Valley en Californie, a été estimé au carbone 14 à 11 700 ans (évaluation de l'âge de sa souche), faisant d'elle la plante la plus vieille du monde[1].
Galle du créosotier due à Asphondylia aurinila.
Larrea tridentata (« créosotier » ou « arbre à créosote », creosote bush en anglais) est une espèce de plantes à fleurs de la famille des Zygophyllaceae.
Larrea tridentata (DC.) Coville è una pianta a fiore appartenente alla famiglia Zygophyllaceae[1], nota come cespuglio di creosoto in qualità di pianta, chaparral in qualità di erba medicinale[2] e gobernadora in Messico, termine spagnolo per "governatrice" data la sua abilità di inibire la crescita di piante nelle vicinanze così da approvvigionarsi di una quantità maggiore d'acqua. Nello stato messicano di Sonora è più comunemente chiamata "hediondilla" per via dell'odore particolare.[3]
Il nome del genere è un omaggio al religioso spagnolo Juan Antonio Hernandez de Larrea mentre il nome comune è dovuto al caratteristico odore di creosoto emanato dall'intera pianta.[4]
È un arbusto sempreverde che cresce da 1 a 3 m di altezza, raramente fino ai 4 m.
Le foglie sono di colore verde scuro e sono costituite da due foglioline lanceolate opposte unite alla base. Ogni fogliolina è lunga da 7 a 18 mmm e in ampiezza va da 4 a 8,5 mmm.
I fiori crescono fino a 25 mm di diametro, formati da cinque petali gialli. L'intera pianta ha un odore di creosoto, dal quale deriva il nome comune.
Larrea tridentata è una specie diffusa nei deserti di Mojave, Sonora e Chihuahua nell'ovest del Nord America, e si può trovare anche in altre parti di regioni del sud-est della California, Arizona, Nevada meridionale, Utah sud-occidentale, Nuovo Messico e Texas negli Stati Uniti, e Chihuahua e del Sonora in Messico.
I cespugli di creosoto sono molto comuni nei territori ben drenati delle pianure alluvionali. Nella maggior parte dei casi una specie può coprire grandi aree nel territorio in cui si trova, di solito si può trovare in associazione all'Ambrosia dumosa.[5] Queste due piante formano una vera e propria associazione, tuttavia si è scoperto che i composti chimici trovati nelle radici dei cespugli di creosoto hanno come effetto l'inibizione della crescita delle radici dell'Ambrosia dumosa.[6] Sin dal 2013 molti aspetti della loro associazione rimangono ancora inspiegabili.
Inizialmente, si pensava che la Larrea tridentata producesse un inibitore solubile in acqua che impediva la crescita di altre piante o cespugli nelle sue vicinanze. Ora, è stato dimostrato che le radici dei cespugli di creosoto maturo sono semplicemente così efficaci nell'assorbimento dell'acqua da impedire ai semi di altre piante la corretta idratazione che stimoli il processo di germinazione, formando così una zona morta intorno alla pianta. La Larrea tridentata è per questo una pianta che ha una lunga aspettativa di vita. L'esemplare più longevo tutt'ora in vita, nonché forma di vita più longeva ad oggi presente sulla terra, si stima abbia circa 11700 anni.
Contribuendo alla durezza dell'ambiente di germinazione sopra i sistemi di radici mature, i cespugli giovani sono molto più suscettibili alla siccità rispetto alle piante che si sono già stabilite. La germinazione è abbastanza attiva durante i periodi umidi ma la maggior parte delle piante giovani muore molto velocemente a meno che le condizioni di disponibilità d'acqua siano ottimali. Il calore proveniente dal terreni aumenta la suscettibilità della pianta giovane alla mancanza di acqua, e le temperature del suolo possono raggiungere i 70 °C. Per stabilizzarsi, sembra che le piante giovani debbano sperimentare un percorso dai tre ai cinque anni di freddo anormale e tempo umido durante la germinazione. Da questo può essere dedotto che tutte le piante all'interno di una certa area hanno la stessa età.
Le piante mature possono tollerare stress estremi dovuti alla siccità. In termini di potenziale d'acqua i cespugli di creosotto vivono normalmente fino a -50 bar, sono state trovate piante ancora vive a -120 bar anche se la media di livelli minimi del potenziale d'acqua si aggira intorno a -70 bar dove il bisogno della respirazione cellulare supera il fabbisogno di acqua che il processo della fotosintesi può garantire. Nei periodi di stress dovuti alla siccità si verifica la divisione cellulare ed è molto comune che le nuove cellule assorbano velocemente l'acqua dopo le precipitazioni. Questo rapido assorbimento causa una crescita anche di molti centimetri alla fine della stagione delle piogge.
La perdita d'acqua è ridotta oltre che dalla superficie della foglia, che è resinosa e simile alla cera, anche dalla sua piccola forma che aiuta a prevenire alla pianta il rischio di riscaldamento al di sopra della temperatura dell'aria esterna (che dovrebbe incrementare il deficit della pressione del vapore tra la foglia e l'aria, e così facendosi aumenterebbe di conseguenza l'incremento di perdita di acqua). Le piante fanno cadere alcune foglie verso l'estate, ma se cadessero tutte le foglie, la pianta non riuscirebbe più a crescere. L'accumulo di foglie cadute, insieme ai detriti che derivano dal vento, creano una comunità ecologica tipica della chioma della Larrea tridentata che include coleotteri, millepiedi, topi e ratto canguro.
Larrea tridentata (DC.) Coville è una pianta a fiore appartenente alla famiglia Zygophyllaceae, nota come cespuglio di creosoto in qualità di pianta, chaparral in qualità di erba medicinale e gobernadora in Messico, termine spagnolo per "governatrice" data la sua abilità di inibire la crescita di piante nelle vicinanze così da approvvigionarsi di una quantità maggiore d'acqua. Nello stato messicano di Sonora è più comunemente chiamata "hediondilla" per via dell'odore particolare.
De creosootstruik (Larrea tridentata) is een bedektzadige plant uit de familie van de Zygophyllaceae. De soort is vernoemd naar J.A. Hernandez de Larrea, een Spaanse priester.
De struik komt voornamelijk voor in Amerikaanse woestijnen.
Individuele exemplaren kunnen zeer oud worden. Er bestaan creosootstruiken van rond de 11.000 jaar oud. De kleine, wasachtige bladeren verminderen het vochtverlies en in droge periode vallen ze af. Hierdoor kan de struik meer dan 2 jaar zonder regen. De struik bloeit alleen wanneer het heeft geregend.
De creosootstruik (Larrea tridentata) is een bedektzadige plant uit de familie van de Zygophyllaceae. De soort is vernoemd naar J.A. Hernandez de Larrea, een Spaanse priester.
Kreosotbusk (Larrea tridentata) er en eviggrønn busk i leddbladfamilien (Zygophyllaceae).
Den blir 1–3 m høy. Bladene består av to mørkegrønne småblad; hvert småblad er 7-18 mm langt og 4-8,5 mm bredt. Blomstene er opptil 25 mm i diameter med fem gule kronblad. Frukten er en hårete kapsel som inneholder fem frø. Galler forårsaket av gallmygg er vanlige. Bladene lukter kreosot, spesielt når de våte etter regn.
Kreosotbusken er en viktig og ofte dominerende plante i Mojaveørkenen, Sonoraørkenen og Chihuahuaørkenen i vestlige Nord-Amerika. Sammen med Ambrosia dumosa danner den et plantesamfunn som dekker 70 prosent av arealet i Mojaveørkenen. I USA finnes kreosotbusk i deler av California, Arizona, Nevada, Utah, New Mexico og vestlige Texas og i Mexico finnes den i nordlige Chihuahua.
Planten sper seg utover med rotskudd. Etterhvert dør de sentrale delene av planten, slik at det oppstår en ring med uavhengige busker, som er kloner av den opprinnelige morplanten. Slike ringer kan bli svært gamle, de eldste kjente plantene er over 11 000 år. Kreosotbusken skiller kanskje ut allelopatiske stoffer fra rotsystemet som hemmer veksten til konkurrerende planter.
Busken var en viktig medisinplante for indianerne i området.
Kreosotbusk (Larrea tridentata) er en eviggrønn busk i leddbladfamilien (Zygophyllaceae).
Den blir 1–3 m høy. Bladene består av to mørkegrønne småblad; hvert småblad er 7-18 mm langt og 4-8,5 mm bredt. Blomstene er opptil 25 mm i diameter med fem gule kronblad. Frukten er en hårete kapsel som inneholder fem frø. Galler forårsaket av gallmygg er vanlige. Bladene lukter kreosot, spesielt når de våte etter regn.
Kreosotbusken er en viktig og ofte dominerende plante i Mojaveørkenen, Sonoraørkenen og Chihuahuaørkenen i vestlige Nord-Amerika. Sammen med Ambrosia dumosa danner den et plantesamfunn som dekker 70 prosent av arealet i Mojaveørkenen. I USA finnes kreosotbusk i deler av California, Arizona, Nevada, Utah, New Mexico og vestlige Texas og i Mexico finnes den i nordlige Chihuahua.
Planten sper seg utover med rotskudd. Etterhvert dør de sentrale delene av planten, slik at det oppstår en ring med uavhengige busker, som er kloner av den opprinnelige morplanten. Slike ringer kan bli svært gamle, de eldste kjente plantene er over 11 000 år. Kreosotbusken skiller kanskje ut allelopatiske stoffer fra rotsystemet som hemmer veksten til konkurrerende planter.
Busken var en viktig medisinplante for indianerne i området.
Larrea tridentata – gatunek rośliny z rodziny parolistowatych. Pochodzi z południowych obszarów Ameryki Północnej[2].
Jest to roślina pustynna, tworząca zarośla rozwijające się poprzez odrosty w kierunku zewnętrznym, podczas gdy stare pędy wewnętrzne zamierają. W trakcie takiego rozwoju powstają nieregularne pierścienie o średnim tempie powiększania się szacowanym na 0,66 mm (datowanie radiowęglowe) lub 0,7–0,8 mm (analiza słojów). Dla najstarszych osobników przybierają one kształt elipsy, której długość osi wielkiej przekracza 20 m. Najstarszy znany egzemplarz nazwany „King Clone” odkryto na pustyni Mojave w pobliżu miejscowości Lucerne Valley. Na podstawie analizy rozmiarów pierścienia o średnim promieniu wynoszącym 7,8 m oszacowano jego wiek na ok. 11,7 tys. lat, co czyni go jednym z najstarszych żywych organizmów na Ziemi[3][4][5][6].
Jest w szerokim zakresie wykorzystywana w tradycyjnym ziołolecznictwie meksykańskim[7].
Preparaty tej rośliny stosowane w ziołolecznictwie mają znany potencjał hepatotoksyczny[8].
Larrea tridentata – gatunek rośliny z rodziny parolistowatych. Pochodzi z południowych obszarów Ameryki Północnej.
Kreosotbuske[2] (Larrea tridentata[3]) är en pockenholtsväxtart. Den beskrevs förs av Sessé, José Mariano Mociño och Dc., och fick sitt nu gällande namn av Frederick Vernon Coville. Larrea tridentata ingår i släktet Larrea och familjen pockenholtsväxter.[3][4]
Växten har sitt namn på grund av dess doft som påminner om trätjära (se kreosot). Växten förekommer bland annat i ökenområden i norra Mexiko. Dess små, kådöverdragna blad minskar avdunstningen.[5]
Arten delas in i följande underarter:[3]
Kreosotbuske (Larrea tridentata) är en pockenholtsväxtart. Den beskrevs förs av Sessé, José Mariano Mociño och Dc., och fick sitt nu gällande namn av Frederick Vernon Coville. Larrea tridentata ingår i släktet Larrea och familjen pockenholtsväxter.
Växten har sitt namn på grund av dess doft som påminner om trätjära (se kreosot). Växten förekommer bland annat i ökenområden i norra Mexiko. Dess små, kådöverdragna blad minskar avdunstningen.
Larrea tridentata là một loài thực vật có hoa trong họ Zygophyllaceae. Loài này được (Sessé & Moc. ex DC.) Coville miêu tả khoa học đầu tiên năm 1893.[1]
Larrea tridentata là một loài thực vật có hoa trong họ Zygophyllaceae. Loài này được (Sessé & Moc. ex DC.) Coville miêu tả khoa học đầu tiên năm 1893.
Larrea tridentata (DC.) Coville
СинонимыЛаррея трёхзубчатая, или креозотовый куст (лат. Larrea tridentata) — кустарник, вид рода Ларрея (Larrea) семейства Парнолистниковые (Zygophyllaceae).
Произрастает в пустынях Мохаве, Сонора и Чиуауа на территории юго-западных штатов США и северных штатов Мексики. Близкородственный вид Larrea divaricata встречается в южном полушарии.
Ларрея трёхзубчатая обладает чрезвычайно глубокой корневой системой, достигающей глубины 100 м. Высота растения составляет 1—3 м.
В центре пустыни Мохаве произрастает «King Clone» — клональная колония растений возрастом около 11 700 лет[3][4].
Ларрея трёхзубчатая, или креозотовый куст (лат. Larrea tridentata) — кустарник, вид рода Ларрея (Larrea) семейства Парнолистниковые (Zygophyllaceae).