Rhamnus saxatilis, el espín, ye una especie de fanerógama de la familia Rhamnaceae.
Ye un parrotal erecto qu'algama un tamañu d'hasta 1,5 m d'altor, de fueyes caduques, bien ramificáu, con cañes opuestes o subopuestas, espinoses, glabres. Les fueyes de 10-25 x 5-15 mm, con pecíolude 2-6 mm, fasciculaes sobre braquiblastos y opuestes o subopuestas sobre macroblastos, de obovaes a llargamente elíptiques o ovaes, crenado-serrulaes, agudes o obtuses, glabres. Flores fasciculaes, con pedicelo d'hasta 3 mm. Mota con 4 sépalos los, de llanceolaos a triangular-llanceolaos, glabros. Corola con 4 pétalos de 0,6-0,7 mm, escasamente ausente. Discu nectarífero glabro. Frutos de 4,8-5,2 x 4,4-5 mm, verdosos, con 2-3 pirenos, glabros. Granes de 4,8-5,2 mm, con riegu enteru. Floria en xunu.[1]
Centru y sur d'Europa, en montes y carbes, fasteres predreses, hasta mediu monte.
Rhamnus saxatilis describióse por Nikolaus Joseph von Jacquin y espublizóse en Enum. Stirp. Vindob. 39, nel añu 1762.[2]
Rhamnus: nome xenéricu que deriva d'un antiguu nome griegu pal espín cerval.[3]
saxatilis: epítetu que significa "que crez ente roques".[4]
Númberu de cromosomes de Rhamnus saxatilis (Fam. Rhamnaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=24[5]
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Rhamnus saxatilis, el espín, ye una especie de fanerógama de la familia Rhamnaceae.
L'espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis)[1] és una espècie de fanerògama de la família de les Ramnàcies. També rep el nom d'aladern, aladern menut, arç rupícola, espina-cervina petita, llampúdol fètid o traucaperols.[2]
És un arbust erecte que assoleix una mida de fins a 1,5 m d'alçada, de fulles caduques, molt ramificat, amb branques oposades o suboposades, espinoses, glabres. Les fulles de 10-25 x 5-15 mm, amb pecíol de 2-6 mm, fasciculades sobre braquiblasts i oposades o suboposades sobre macroblasts, d'obovades a àmpliament el·líptiques o ovades, crenat-serrulades, agudes o obtuses, glabres. Flors fasciculades, amb pedicel de fins a 3 mm. Calze amb 4 sèpals, de lanceolats a triangular-lanceolats, glabres. Corol·la amb 4 pètals de 0,6-0,7 mm, poques vegades absent. Disc nectarífer glabre. Fruits de 4,8-5,2 x 4,4-5 mm, verdosos, amb 2-3 pirenis, glabres. Llavors de 4,8-5,2 mm, amb solc sencer. Floreix entre els mesos d'abril i juny.[3][4]
Es distribueix pel centre i sud d'Europa. Habita a boscos, matollars i vessants rocoses, preferentment en terrenys calcaris. Habitualment entre els 600 i els 1.400 metres d'altitud.[5]
Rhamnus saxatilis va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada a Enum. Stirp. Vindob. 39, l'any 1762.[6]
Nombre de cromosomes de Rhamnus saxatilis (Fam. Rhamnaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=24.[8]
L'espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis) és una espècie de fanerògama de la família de les Ramnàcies. També rep el nom d'aladern, aladern menut, arç rupícola, espina-cervina petita, llampúdol fètid o traucaperols.
Skalny gokowc (Rhamnus saxatilis) jo kerk ze swójźby gokowcowych rostlinow (Rhamnaceae).
Skalny gokowc jo śernjowaty kerk, kótaryž dośěgnjo wusokosć wót 50 až do 100 cm.
Łopjena su lancetojte, na dolnem boku měko kósmate a dośěgnu dłujkosć wót 1 až do 3 cm. Kwiśo wót apryla až do maja.
Rosćo na lěsnych kšomach a w słyńcnych krickach.
Rostlina jo w pódpołdnjowej Nimskej, w Alpach, krotkozajtšnej Europje a na pódpołdnjo až do pódpołnocneje Špańskeje a srjejźneje Italskeje rozšyrjona.
Skalny gokowc (Rhamnus saxatilis) jo kerk ze swójźby gokowcowych rostlinow (Rhamnaceae).
Haitzetako arantza (Rhamnus saxatilis) Rhamnaceae familiako zuhaixka adartsua da.[1] 1,5 metroko altuera ere duen zuhaixka hau hegoaldeko eta erdialdeko Europan jatorria du.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Haitzetako arantza (Rhamnus saxatilis) Rhamnaceae familiako zuhaixka adartsua da. 1,5 metroko altuera ere duen zuhaixka hau hegoaldeko eta erdialdeko Europan jatorria du.
Skalny hokowc (Rhamnus saxatilis) je kerk ze swójby hokowcowych rostlinow (Rhamnaceae).
Skalny hokowc je ćernjojty kerk, kotryž docpěje wysokosć wot 50 hač do 100 cm.
Łopjena su lancetojte, na delnim boku mjechko kosmate a docpěja dołhosć wot 1 hač do 3 cm. Kćěje wot apryla hač do meje.
Rosće na lěsnych kromach a w słónčnych kerčinach.
Rostlina je w južnej Němskej, w Alpach, juhowuchodnej Europje a na juh hač do sewjerneje Španiskeje a srjedźneje Italskeje rozšěrjena.
Skalny hokowc (Rhamnus saxatilis) je kerk ze swójby hokowcowych rostlinow (Rhamnaceae).
Rhamnus saxatilis er en opptil to meter høy, løvfellende busk i trollheggfamilien. Den ligner på slektningen geitved, men er tettere forgrenet og har flere torner. Den er en submediterran art som vokser på steinete steder, ur og kratt i Sør- og Mellom-Europa nordover til Frankrike, Sør-Tyskland og Slovakia.
Rhamnus saxatilis er en opptil to meter høy, løvfellende busk i trollheggfamilien. Den ligner på slektningen geitved, men er tettere forgrenet og har flere torner. Den er en submediterran art som vokser på steinete steder, ur og kratt i Sør- og Mellom-Europa nordover til Frankrike, Sør-Tyskland og Slovakia.
Rhamnus saxatilis là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được Jacq. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1762.[1]
_IMG_7438.JPG)
Rhamnus saxatilis là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được Jacq. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1762.
