El llampúdol bord, llampúgol bord, llampuga borda o rotaboc (Rhamnus ludovici-salvatoris)[1] és un arbust perennifoli de l'ordre de les rosals endèmic de les Illes Balears.[2][3] Es troba habitualment en matollars i alzinars des del nivell del mar fins als 1.000 metres d'altitud,[4] sobretot en terrenys calcaris.
És un arbust petit, de menys d'un metre i mig d'alçada. Les seves fulles, d'1 a 3 cm, serrades perpendiculars al marge, són dures i lluents, més fosques per l'anvers i més clares pel revers.[5] La floració té lloc entre els mesos d'abril i maig. Les flors són grogues, amb 5 pètals amagats dins del calze juntament amb els 5 estams. Hi ha flors masculines i femenines en peus diferents. El fruit és una drupa negra.
El llampúdol bord, llampúgol bord, llampuga borda o rotaboc (Rhamnus ludovici-salvatoris) és un arbust perennifoli de l'ordre de les rosals endèmic de les Illes Balears. Es troba habitualment en matollars i alzinars des del nivell del mar fins als 1.000 metres d'altitud, sobretot en terrenys calcaris.
És un arbust petit, de menys d'un metre i mig d'alçada. Les seves fulles, d'1 a 3 cm, serrades perpendiculars al marge, són dures i lluents, més fosques per l'anvers i més clares pel revers. La floració té lloc entre els mesos d'abril i maig. Les flors són grogues, amb 5 pètals amagats dins del calze juntament amb els 5 estams. Hi ha flors masculines i femenines en peus diferents. El fruit és una drupa negra.
Der Balearen-Kreuzdorn (Rhamnus ludovici-salvatoris), auch Erzherzog-Ludwig-Salvator-Kreuzdorn genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Kreuzdorn (Rhamnus) innerhalb Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae).
Der Balearen-Kreuzdorn ist ein immergrüner Strauch, der Wuchshöhen von bis zu 2 Metern erreicht. Fast alle oberirdischen Pflanzenteile sind kahl.[1][2]
Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und -spreite gegliedert. Die einfache, mattgrüne, unterseits hellere, ledrige, abgerundete bis stumpfe, seltener eingebuchtete, manchmal feinstachelspitzige Blattspreite ist bei einer Länge von 1 bis 3 Zentimetern eiförmig bis verkehrt-eiförmig oder elliptisch bis fast kreisförmig. Der Blattrand ist mehr oder weniger dicht fein dornig gezähnt.[1][2] Die kleinen Nebenblätter sind meist abfallend.
Der kleine, achselständige und zymöse Blütenstand ist dicht. Die meist haltbaren Deckblätter sind drüsig-gezähnt.[1][2]
Die kleinen, eingeschlechtigen und kurz gestielten Blüten sind vier- oder seltener fünfzählig mit einfacher oder doppelter Blütenhülle. Die gelben Kelchzipfel sind eiförmig bis länglich. Die Kronblätter fehlen oder sind reduziert.[1][2]
Die rötliche, bis etwa 5 Millimeter große, zwei bis dreisamige Steinfrucht ist kugelig bis eiförmig und behaart.[1][2]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 24.
Der Balearen-Kreuzdorn kommt in Mallorca, Menorca, Cabrera und in Spanien bei Valencia vor.[1][3] Er gedeiht in Garigues und Macchien.
Die Erstveröffentlichung als Art Rhamnus balearica (DC.) Willk. erfolgte 1875 durch Carl Ludwig Willdenow in Oesterreichische Botanische Zeitschrift, Band 25, S. 112. Dieser Name war jedoch illegitim, da er vorher von Heinrich Friedrich Link für ein anderes Taxon verwendet wurde. Link hatte den Namen von de Candolle in die Gattung Rhamnus als Rhamnus balearica (DC.) Link gestellt gehabt, womit dieser Name besetzt war.[3] Deshalb führte Robert Chodat 1909 ersatzweise die „korrekte“ neue Bezeichnung Rhamnus ludovici-salvatoris in Bull. Soc. Bot. Genève, ser. 2, Band 1, S. 242 für diese Art ein. Das Artepitheton ludovici-salvatoris ehrt den Erzherzog Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, der sich durch ein Monumentalwerk über die Balearen verdient gemacht hat.
Der Balearen-Kreuzdorn (Rhamnus ludovici-salvatoris), auch Erzherzog-Ludwig-Salvator-Kreuzdorn genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Kreuzdorn (Rhamnus) innerhalb Familie der Kreuzdorngewächse (Rhamnaceae).
El aladierno balear (Rhamnus ludovici-salvatoris) es una planta perenne y dioica de la familia de las ramnáceas endémica de Islas Baleares, en concreto de Mallorca, Menorca y Cabrera, donde se la denomina llampúdol bord o rotaboc.[3][4] Es un arbusto que crece hasta los 2 metros de altura,[4] aunque su talla habitual es mucho menor y no suele superar 1,5 m.[3] Su nombre científico hace honor al archiduque Luis Salvador de Austria, enamorado de Mallorca y estudioso de su etnografía, su historia, su cultura y su naturaleza.[5][6]
Presenta hojas coriáceas finamente dentadas, en perpendicular al contorno de la hoja, con un color verde oscuro en el haz y claro en el envés, con forma oval y unos 25 mm de longitud. Cuenta con pequeñas flores masculinas y flores femeninas (en individuos separados, pues es dioica) de color amarillento.[7] Su época de floración transcurre entre marzo y mayo, y su fruto es una drupa oscura que sirve de alimento a mirlos y currucas cabecinegras en verano.[2][7][8]
En Mallorca se distribuye por la sierra de Tramontana, hasta los 1000 m de altitud, y en las montañas de Artá, como especie arbustiva en encinares y pinares, mientras que en el archipiélago de Cabrera se encuentra en maquias litorales.[3] En Menorca ocupa una minúscula zona en el norte de la isla, en el municipio de Fornells.[1][9] La reducidísima población menorquina y la amenaza de su extinción propiciaron su inclusión en el Catálogo balear de especies amenazadas y de especial protección.[9]
Se encuentra en peligro de extinción, ya que ha sufrido un declive poblacional y una disminución en su área de ocupación y en la calidad del hábitat.[1][2]
El aladierno balear (Rhamnus ludovici-salvatoris) es una planta perenne y dioica de la familia de las ramnáceas endémica de Islas Baleares, en concreto de Mallorca, Menorca y Cabrera, donde se la denomina llampúdol bord o rotaboc. Es un arbusto que crece hasta los 2 metros de altura, aunque su talla habitual es mucho menor y no suele superar 1,5 m. Su nombre científico hace honor al archiduque Luis Salvador de Austria, enamorado de Mallorca y estudioso de su etnografía, su historia, su cultura y su naturaleza.
Presenta hojas coriáceas finamente dentadas, en perpendicular al contorno de la hoja, con un color verde oscuro en el haz y claro en el envés, con forma oval y unos 25 mm de longitud. Cuenta con pequeñas flores masculinas y flores femeninas (en individuos separados, pues es dioica) de color amarillento. Su época de floración transcurre entre marzo y mayo, y su fruto es una drupa oscura que sirve de alimento a mirlos y currucas cabecinegras en verano.
En Mallorca se distribuye por la sierra de Tramontana, hasta los 1000 m de altitud, y en las montañas de Artá, como especie arbustiva en encinares y pinares, mientras que en el archipiélago de Cabrera se encuentra en maquias litorales. En Menorca ocupa una minúscula zona en el norte de la isla, en el municipio de Fornells. La reducidísima población menorquina y la amenaza de su extinción propiciaron su inclusión en el Catálogo balear de especies amenazadas y de especial protección.
Se encuentra en peligro de extinción, ya que ha sufrido un declive poblacional y una disminución en su área de ocupación y en la calidad del hábitat.
Rhamnus ludovici-salvatoris là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được Chodat miêu tả khoa học đầu tiên năm 1909.[1]
Rhamnus ludovici-salvatoris là một loài thực vật có hoa trong họ Táo. Loài này được Chodat miêu tả khoa học đầu tiên năm 1909.