Die Kierieklapper (Combretum hereroense) is 'n klein boompie wat voorkom in die Krugerwildtuin, in die bosveld noord van Pretoria en suidwaarts tot binne KwaZulu-Natal. Die blaar lyk amper soos 'n muis se oor en die kleur wissel van diep tot grysgroen aan die bokant. Aan die onderkant is dit dikwels bedek met digte bruin, fluweelagtige hare wat die boom 'n bruin voorkoms gee. Die blare word deur vee en wild gevreet.
Die Kierieklapper (Combretum hereroense) is 'n klein boompie wat voorkom in die Krugerwildtuin, in die bosveld noord van Pretoria en suidwaarts tot binne KwaZulu-Natal. Die blaar lyk amper soos 'n muis se oor en die kleur wissel van diep tot grysgroen aan die bokant. Aan die onderkant is dit dikwels bedek met digte bruin, fluweelagtige hare wat die boom 'n bruin voorkoms gee. Die blare word deur vee en wild gevreet.
Combretum hereroense és una espècie d'arbre nativa de Sud-àfrica inclosa a la família de les combretàcies. Creix en mitjanes a baixes altituds, en sabanes arbustives i en praderies arbrades. També pot créixer als marges dels pantans i sovint sobre termiters. Sol ser un arbre petit d'uns 3 a 5 metres d'alçada, a vegades arriba fins i tot als 10 metres. L'escorça és gris fosc, de textura aspre, solcada i es descama. Les branques sovint s'arquegen. Les fulles es presenten en branquetes laterals i curtes. Són de forma més aviat arrodonida, estretament el·líptiques o quasi ovades d'uns 2-7 x 1-4,5 cm però normalment d'uns 3x2 cm. Són d'un color verd intens a gris verdós densament cobertes d'un vellut de color marró, en particular quan són joves, sovint donant un aspecte marronós particular a l'arbre. Les fulles també presenten de 3 a 6 parells de nervis laterals; l'àpex de les fulles és més aviat arrodonit. Les flors són d'un color blanc cremós tirant a groc, en espigues denses, axil·lars i terminals (en ferides deixades per fulles antigues) d'uns 6 cm de llarg, ocasionalment esfèric d'uns 10 mm de diàmetre. El fruit presenta quatre ales, d'uns 2x2 cm de mida, conspicu (aparent i atraient), d'un color verd llimona que es torna d'un marró vermellós. En la cultura africana, s'ha usat com a amulet per assegurar la caiguda de l'enemic.
Combretum hereroense és una espècie d'arbre nativa de Sud-àfrica inclosa a la família de les combretàcies. Creix en mitjanes a baixes altituds, en sabanes arbustives i en praderies arbrades. També pot créixer als marges dels pantans i sovint sobre termiters. Sol ser un arbre petit d'uns 3 a 5 metres d'alçada, a vegades arriba fins i tot als 10 metres. L'escorça és gris fosc, de textura aspre, solcada i es descama. Les branques sovint s'arquegen. Les fulles es presenten en branquetes laterals i curtes. Són de forma més aviat arrodonida, estretament el·líptiques o quasi ovades d'uns 2-7 x 1-4,5 cm però normalment d'uns 3x2 cm. Són d'un color verd intens a gris verdós densament cobertes d'un vellut de color marró, en particular quan són joves, sovint donant un aspecte marronós particular a l'arbre. Les fulles també presenten de 3 a 6 parells de nervis laterals; l'àpex de les fulles és més aviat arrodonit. Les flors són d'un color blanc cremós tirant a groc, en espigues denses, axil·lars i terminals (en ferides deixades per fulles antigues) d'uns 6 cm de llarg, ocasionalment esfèric d'uns 10 mm de diàmetre. El fruit presenta quatre ales, d'uns 2x2 cm de mida, conspicu (aparent i atraient), d'un color verd llimona que es torna d'un marró vermellós. En la cultura africana, s'ha usat com a amulet per assegurar la caiguda de l'enemic.
Combretum hereroense, commonly known as the russet bushwillow and the mouse-eared combretum, is a deciduous shrub or small tree that is found from eastern Africa to northern South Africa. Over its extensive range it is variable with respect to leaf shape, fruit size and indumentum.[2]
It is found in southern Somalia, southern Ethiopia, Uganda, Kenya, Tanzania, Malawi, Zambia, Mozambique, southern Angola, northern Namibia, Botswana and northern South Africa.[1][2][3] They occur from near sea level to about 1,500 m, or locally to 2,700 m.a.s.l. They are a constituent of dry, open bushland of various types, including mopane and secondary gusu woodlands.[2] They are regularly present on termite mounds,[1][2] the fringes of pans, marshes and dambos, or on river banks (in northern Kenya).[4] They occur in flat or rocky terrain, and thrive on sandy or silty substrates.[4]
It is a much-branched, coppicing shrub with drooping[2] or rising branches. They grow to between 5 and 12 metres tall.[4]
The simple, elliptic or obovate leaves are said to be shaped like mouse ears, hence the name Mouse-eared combretum. The leaves are glabrous above and velvety below, and are carried on short lateral twigs.[1] They usually have 3 to 4 pairs of lateral nerves.[2]
The plants produce spikes with creamy white to yellowish flowers in the austral spring time, frequently before the foliage appears.
The rufous brown, four-winged samaras average about 2 cm in diameter.[1]
Dried leaves are used for tea, the gum is eaten, the wood is harvested for fuel, and the roots are used in traditional medicine.[3]
The accepted races and varieties are:[5]
_(13625601564).jpg)
Combretum hereroense, commonly known as the russet bushwillow and the mouse-eared combretum, is a deciduous shrub or small tree that is found from eastern Africa to northern South Africa. Over its extensive range it is variable with respect to leaf shape, fruit size and indumentum.
Combretum hereroense, comúnmente conocido como el arbusto de Russet o combretum de orejas de ratón, es un arbusto caducifolio o árbol pequeño que se encuentra desde el este de África hasta el norte de Sudáfrica. En ese extenso hábitat, existen variaciones con respecto a la forma de la hoja, el tamaño de la fruta y el indumento.[2]
Se encuentra en el sur de Somalia, el sur de Etiopía, Uganda, Kenia, Tanzania, Malawi, Zambia, Mozambique, el sur de Angola, el norte de Namibia, Botsuana y el norte de Sudáfrica.[3][4][2] Se producen desde cerca del nivel del mar hasta alrededor de 1.500 metros, o localmente a 2.700 sobre el nivel del mar. Son un componente de zonas abiertas de arbustos secos de varios tipos, incluyendo el mopane y los bosques secundarios de Baikiaea plurijuga.[2] Están regularmente presentes en montículos de termitas,[3][2] las franjas de cacerolas, pantanos y dambos, o en las orillas de los ríos (en el norte de Kenia).[5] Se producen en terreno plano o rocoso, y prosperan en sustratos arenosos o limosos.[5]
Es un arbusto de ramas muy ramificado, con ramas caídas[2] o en ascenso. Crecen entre 5 y 12 metros de altura.[5]
Se dice que las hojas simples, elípticas u obovadas tienen forma de orejas de ratón, de ahí el nombre Combretum de ratón. Las hojas son glabras arriba y aterciopeladas abajo, y se presentan en ramitas laterales cortas.[3] Por lo general, tienen 3 a 4 pares de nervios laterales.[2]
Las plantas producen espigas con flores cremosas de color blanco a amarillento en la primavera austral, frecuentemente antes de que aparezca el follaje.
Los samaras marrones, de cuatro alas promedio de unos 2 cm de diámetro.[2]
Las hojas secas se utilizan para té, la goma se come, la madera se cosecha para combustible, y las raíces se utilizan en la medicina tradicional.[4]
Las razas y variedades aceptadas son:
C. hereroense var. Parvifolium (Engl.) Wickens
C. hereroense var. Villosissimum Engl. & Diels
Hojas
Frutos
Ramas con frutos
Datos: Q13035166
Multimedia:
Especies: Combretum hereroense
Combretum hereroense, comúnmente conocido como el arbusto de Russet o combretum de orejas de ratón, es un arbusto caducifolio o árbol pequeño que se encuentra desde el este de África hasta el norte de Sudáfrica. En ese extenso hábitat, existen variaciones con respecto a la forma de la hoja, el tamaño de la fruta y el indumento.
Combretum hereroense là một loài thực vật có hoa trong họ Trâm bầu. Loài này được Schinz mô tả khoa học đầu tiên năm 1888.[1]
Bài viết về họ Trâm bầu này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Combretum hereroense là một loài thực vật có hoa trong họ Trâm bầu. Loài này được Schinz mô tả khoa học đầu tiên năm 1888.
_(16507387078).jpg)
