Lactuca viminea és una planta de la família de les compostes que habita de la regió Mediterrània fins a Europa central. Prolifera en llocs secs i pedregosos com erms, marges dels camins i vinyes. És una planta biennal, de 30-60 (100) cm d'alt, una mica llenyosa a la base, ramificada, amb tija erecta, blanca grisosa i branques laterals semblants a canyes. Fulles basals de fins a 10 cm de llarg, totalment dividides en segments linears, en general de marges sencers. Fulles caulinars dividides, de marges sencers a la base, amb dues aurícules linears decurrents. Flors reunides en capítols solitaris distribuïts per les branques, més o menys de cinc flors. Involucre cilíndric, de fins a 12 mm de llarg, amb escates. Lígules grogues, que enfosqueixen posteriorment, de 17 mm de llarg. Els fruits són aquenis comprimits, amb fins a 15 costelles, amplament el·líptics i amb bec d'1,5 cm de llarg, amb vil·là.[1]
Lactuca viminea és una planta de la família de les compostes que habita de la regió Mediterrània fins a Europa central. Prolifera en llocs secs i pedregosos com erms, marges dels camins i vinyes. És una planta biennal, de 30-60 (100) cm d'alt, una mica llenyosa a la base, ramificada, amb tija erecta, blanca grisosa i branques laterals semblants a canyes. Fulles basals de fins a 10 cm de llarg, totalment dividides en segments linears, en general de marges sencers. Fulles caulinars dividides, de marges sencers a la base, amb dues aurícules linears decurrents. Flors reunides en capítols solitaris distribuïts per les branques, més o menys de cinc flors. Involucre cilíndric, de fins a 12 mm de llarg, amb escates. Lígules grogues, que enfosqueixen posteriorment, de 17 mm de llarg. Els fruits són aquenis comprimits, amb fins a 15 costelles, amplament el·líptics i amb bec d'1,5 cm de llarg, amb vil·là.
Der Ruten-Lattich (Lactuca viminea) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lattich (Lactuca) innerhalb der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Der Ruten-Lattich ist ein zweijähriger, möglicherweise immergrüner Hemikryptophyt. Diese Halbrosettenpflanze bildet eine Rübe aus. Die Art wird 30 bis 60 Zentimeter hoch. Der Stängel ist gelblichweiß und markig. Er weist rutenförmige, aufrecht abstehende Äste auf. Die Blätter sind derb und herablaufend. Die unteren sind fiederschnittig, die oberen ungeteilt und linealisch. Die Köpfe sind fünfblütig.
Die Blütezeit reicht von Juli bis August.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 18.[1]
Der Ruten-Lattich kommt vor in Europa, den Kanaren, Nordafrika, Westasien, Turkmenistan und im Kaukasusraum.[2] Die Art wächst auf trockenen Felsfluren, in lückigen Trockenrasen und in Trockengebüschsäumen. Sie wächst in Gesellschaften der Ordnung Agropyretalia, aber auch der Klasse Festuco-Brometea oder des Verbands Geranion sanguinei.[1] In Deutschland ist die Art heute ausgestorben. Früher kam sie in Sachsen an der Elbe sowie als unbeständiger Neophyt möglicherweise auch in Sachsen-Anhalt vor.
Man kann die folgenden Unterarten unterscheiden[3]:
Der Ruten-Lattich (Lactuca viminea) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lattich (Lactuca) innerhalb der Familie der Korbblütler (Asteraceae).
Lactuca viminea, the pliant lettuce, is a Eurasian plant species in the tribe Cichorieae within the family Asteraceae. It is widespread across much of Europe and southwestern Asia from Portugal to Pakistan.[2][1]
Lactuca viminea is a branching subshrub up to 30 cm tall. Leaves near the base are pinnately lobed, but the leaves on the stem are narrow and linear, not lobed, becoming smaller farther up the plant. The uppermost leaves are pressed against the stem and almost scale-like. Flower heads have 4–5 yellow ray flowers but no disc flowers.[2]
Lactuca viminea, the pliant lettuce, is a Eurasian plant species in the tribe Cichorieae within the family Asteraceae. It is widespread across much of Europe and southwestern Asia from Portugal to Pakistan.
Lactuca viminea is a branching subshrub up to 30 cm tall. Leaves near the base are pinnately lobed, but the leaves on the stem are narrow and linear, not lobed, becoming smaller farther up the plant. The uppermost leaves are pressed against the stem and almost scale-like. Flower heads have 4–5 yellow ray flowers but no disc flowers.
Subspecies Lactuca viminea subsp. chondrilliflora (Boreau) St.-Lag. Lactuca viminea subsp. ramosissima (All.) Arcang. Lactuca viminea subsp. vimineaLa lechuga de asno (Lactuca viminea) es una planta de la familia de las compuestas
Planta bienal, de 30-60 (100) cm de alto, algo leñosa por la base, ramificada, con tallo erecto, blanco tirando agris y ramas laterales semejantes a cañas. Hojas basales de hasta 10 cm de largo, totalmente divididas en segmentos lineares, por lo general de márgenes enteros. Hojas caulinares divididas hasta de márgenes enteros, por la base con 2 aurículas lineares decurrentes. Flores reunidas en grupos. Cabezuelas solitarias distribuidas por las ramas, más o menos de 5 flores. Involucro cilíndrico, de hasta 12 mm de largo, con escamas. Sólo lígulas amarillas, que oscurecen posteriormente, de hasat 17 mm de largo. Frutos (aquenios) comprimidos, con hasta 15 costillas, anchamente elípticos y con pico de 1,5 cm de largo, con corona de pelos (vilano).[1]
Baldíos , márgenes de los caminos, viñedos. Lugares secos y pedregosos
En el Mediterráneo. Hasta Europa central.
Lactuca viminea fue descrita por J.Presl & C.Presl y publicado en Flora Čechica 160. 1819.[2]
Número de cromosomas de Lactuca viminea (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[3]
Lactuca: nombre genérico derivado del Latín «lechuga», derivado de lacto, leche;
viminea: epíteto
La lechuga de asno (Lactuca viminea) es una planta de la familia de las compuestas
Ilustración Vista de la planta En su hábitat Roseta basalLactuca viminea
La Laitue des vignes, Laitue effilée ou Laitue osier (Lactuca viminea) est une plante bisannuelle ou vivace, surtout méditerranéenne, le plus souvent de petite taille, appartenant au genre Lactuca et à la famille des Astéracées (ancien nom Composées).
(sous-espèce ramosissima)
Plante à base généralement ligneuse, assez ramifiée. Tige glabre et gluante. Feuilles basales pennatilobées, feuilles caulinaires le plus souvent entières. Capitules jaune doré disposés en petites grappes le long des rameaux. Chaque capitule porte assez peu de fleurs, ou fleurons (5 le plus souvent, parfois 4). Les fleurons sont tous ligulés et à 5 dents. Les fruits sont des petits akènes aplatis et elliptiques.
(sous-espèce ramosissima)
données d'après : Julve, Ph., 1998 ff. - Baseflor. Index botanique, écologique et chorologique de la flore de France. Version : 23 avril 2004.
L'espèce n'est pas encore évaluée à l'échelle mondiale par l'UICN. En Europe et en France elle est classée comme non préoccupante [1].
Lactuca viminea est une plante hôte pour des insectes Cynipidae comme Timaspis phœnixopodos qui provoquent des galles[2]. Ces galles attirent des insectes parasitoïdes de la famille des Eupelmidae, des Eurytomidae, des Torymidae ou des Pteromalidae. Ces hyménoptères sont des parasitoïdes des mouches Tephritidae et sont susceptibles de s'attaquer à la Mouche de l'olive (Bactrocera olea).
D'autres insectes, des diptères de la famille des Tephritidae pondent dans les inflorescences ou capitules, plus spécialement dans les involucres des fleurons. Ce sont[3] :
Tous ces parasites attirent d'autres insectes parasitoïdes comme :
Ces divers insectes sont aussi des parasitoides de la mouche de l'olive. Il est recommandé, en oléiculture utilisant la lutte biologique, d'introduire la laitue des vignes à partir de plantules récoltées dans le sable des rivières ou de faire germer les graines (akènes) récoltés sur les inflorescences de l'année précédente[4].
Lactuca viminea
La Laitue des vignes, Laitue effilée ou Laitue osier (Lactuca viminea) est une plante bisannuelle ou vivace, surtout méditerranéenne, le plus souvent de petite taille, appartenant au genre Lactuca et à la famille des Astéracées (ancien nom Composées).
La lattuga alata (nome scientifico Lactuca viminea (L.) J. Presl & C. Presl, 1819) è una specie di pianta angiosperma dicotiledone della famiglia delle Asteraceae.[1][2]
Il nome generico (lactuca) deriva dall'abbondanza di sacchi latticinosi contenuti in questa pianta (una linfa lattea nel gambo e nelle radici).[3] L'epiteto specifico (viminea) deriva dalla parola "vimine" con la quale vengono indicati dei lunghi tralci sottili e pieghevole.[4]
Il binomio scientifico di questa pianta inizialmente era Prenanthes viminea, proposto dal botanico Carl von Linné (1707 – 1778) biologo e scrittore svedese, considerato il padre della moderna classificazione scientifica degli organismi viventi, nella pubblicazione "Species Plantarum" del 1753, modificato successivamente in quello attualmente accettato Lactuca viminea dai botanici cechi Jan Svatopluk Presl (Praga, 4 settembre 1791 – Praga, 6 aprile 1849) e Karel Presl (Praga, 17 febbraio 1794 – Praga, 2 ottobre 1852) nella pubblicazione "Flora Cechica 160" del 1819.[5]
Habitus. La forma biologica è emicriptofita bienne (H bienn), ossia sono piante erbacee, a ciclo biologico bienne, con gemme svernanti al livello del suolo e protette dalla lettiera o dalla neve. In queste piante sono presenti dei succhi lattiginosi.[3][6][7][8][9][10][11][12][13]
Fusto. La parte aerea del fusto è eretta, lignificata nella parte basale, e colorata di bianco-osseo; la superficie è glabra. Le radici sono dei fittoni. Queste piante possono arrivare ad una altezza compresa tra i 3 e 6 dm (massimo 10-15 dm).
Foglie. Le foglie si dividono in basali e in cauline da glabre a peloso-ispide. Quelle basali hanno una lamina a forma pennatosetta, completamente divise in segmenti lineari (fino a 8 per lato) e con bordi interi o lievemente dentati (la parte indivisa centrale è larga 2 cm); il lobo centrale ha una forma deltoide; alla base è presente una stretta ala decorrente lungo il fusto per 1–2 cm. Le foglie cauline sono pennatosette; in particolare quelle superiori possono essere considerate di tipo bratteale con forma lineare e bordi dentati o interi. Dimensione delle foglie basali: larghezza 1 – 6 cm; lunghezza 5 - 10/15 cm.
Infiorescenza. Le infiorescenze sono composte da capolini sessili e spaziati su lunghi rami indivisi. I capolini sono formati da un involucro cilindrico composto da brattee (o squame) disposte su 2 - 4 serie disposte in modo embricato, all'interno delle quali un ricettacolo fa da base ai fiori tutti ligulati. Le brattee hanno una forma da lineare a ovata con parte apicale porporina e margini minutamente ciliati. Dimensione dell'involucro: larghezza 3 mm; lunghezza 12 mm. Dimensione delle brattee: larghezza 1 - 1,5 mm; lunghezza 3 – 4 mm. Diametro del capolino: 8 – 12 mm.
Fiore. I fiori (5 e più) sono tutti del tipo ligulato[14] (il tipo tubuloso, i fiori del disco, presente nella maggioranza delle Asteraceae, qui è assente), sono tetra-ciclici (ossia sono presenti 4 verticilli: calice – corolla – androceo – gineceo) e pentameri (ogni verticillo ha 5 elementi). I fiori sono ermafroditi, fertili e zigomorfi.
Frutti. I frutti sono degli acheni compressi e scabri, con delle coste longitudinali (fino a 14), colorati di nerastro e provvisti di becco (lungo come il corpo) con pappo formato da setole. Dimensione degli acheni: larghezza 2,5 mm; lunghezza 7 mm. Lunghezza del becco 8 – 9 mm; lunghezza del pappo: 5 – 10 mm.
La famiglia di appartenenza di questa voce (Asteraceae o Compositae, nomen conservandum) probabilmente originaria del Sud America, è la più numerosa del mondo vegetale, comprende oltre 23.000 specie distribuite su 1.535 generi[18], oppure 22.750 specie e 1.530 generi secondo altre fonti[19] (una delle checklist più aggiornata elenca fino a 1.679 generi)[20]. La famiglia attualmente (2021) è divisa in 16 sottofamiglie.[1][11][10]
Nell'ambito delle specie spontanee italiane la lattuga alata appartiene alla sezione "Scariola" caratterizzata dall'involucro formato da 2 - 4 serie di squame disposte in modo embricato e da infiorescenze con 8 - 10 e più capolini (l'altra sezione si chiama "Mycelis" con l'involucro uniseriato e infiorescenze con al massimo 5 capolini) e sottosezione "Xanthinae" caratterizzata da fiori gialli (l'altra sottosezione si chiama "Cyanicae" con fiori azzurri, porporini o bianchi). Queste distinzioni sono usate soprattutto nell'orticoltura per riconoscere le varie specie e non hanno valore tassonomico.[3]
Il genere di questa voce appartiene alla sottotribù Lactucinae della tribù Cichorieae (unica tribù della sottofamiglia Cichorioideae). In base ai dati filogenetici la sottofamiglia Cichorioideae è il terz'ultimo gruppo che si è separato dal nucleo delle Asteraceae (gli ultimi due sono Corymbioideae e Asteroideae).[1] La sottotribù Lactucinae fa parte del "quarto" clade della tribù; in questo clade è in posizione "basale" vicina alla sottotribù Hyoseridinae.[11]
La struttura filogenetica della sottotribù è ancora in fase di studio e completamento. Provvisoriamente è stata suddivisa in 10 lignaggi. Il genere di questa voce appartiene al "Lactuca lineage", e nell'ambito della sottotribù occupa una posizione politomica insieme ai lignaggi Melanoseris - Notoseris - Paraprenanthes (questa politomia rappresenta il "core" della sottotribù). Lactuca è uno degli ultimi gruppi che si è diversificato tra i 19 e 11 milioni di anni fa.[21][12]
I caratteri distintivi per le specie di questo genere sono:[10]
La circoscrizione di questo genere è da considerarsi provvisoria e in futuro potrebbe subire delle riduzioni. Sono in corso di completamento alcuni studi morfologico-molecolari e filogenetici sulla sottotribù Lactucinae che dovrebbero chiarire sia la posizione del genere Lactuca all'interno della sottotribù che la sua struttura interna. Il "lignaggio Lactuca" è composto da nove cladi terminali ben supportati, che si raggruppano in tre cladi principali. La specie di questa voce si trova in un clade interno caratterizzato da una distribuzione sud-est europea / mediterranea / sud-ovest asiatica e con una età di inizio radiazione di circa 6,1 milioni di anni fa.[21][22][12]
I caratteri distintivi per la specie di questa voce sono:[13]
Il numero cromosomico di L. viminea è: 2n = 18.[12][13]
Per questa specie sono riconosciute tre sottospecie qui di seguito descritte:[13][2][12]
Questa entità ha avuto nel tempo diverse nomenclature. L'elenco seguente indica alcuni tra i sinonimi più frequenti:[2]
La Lattuga alata in altre lingue è chiamata nei seguenti modi:
La lattuga alata (nome scientifico Lactuca viminea (L.) J. Presl & C. Presl, 1819) è una specie di pianta angiosperma dicotiledone della famiglia delle Asteraceae.
Lactuca viminea é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é J. Presl & C. Presl, tendo sido publicada em Flora Čechica 160. 1819.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]
Lactuca viminea é uma espécie de planta com flor pertencente à família Asteraceae.
A autoridade científica da espécie é J. Presl & C. Presl, tendo sido publicada em Flora Čechica 160. 1819.
Lactuca viminea là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (L.) J.Presl & C.Presl mô tả khoa học đầu tiên.[1]
Lactuca viminea là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (L.) J.Presl & C.Presl mô tả khoa học đầu tiên.