El virus Sin Nombre o Sin Nombre virus (abreujat SNV) és un Hantavirus, causant d'una infecció que ara mateix no té vacuna ni tractament post-exposició efectiu.La seva particular denominació guarda relació amb els mecanismes de la nomenclatura i taxonomia vírica, que es pot veure afectada per conveniències humanes.
Aquest virus va "sorgir" l’any 1993 a Nou Mèxic, en una àrea coneguda com a “Four Corners”, no gaire lluny del Gran Canyó del Colorado. Els països joves tenen fronteres marcades amb regla i als “Four Corners” conflueixen 4 estats (Arizona, Colorado, Nou Mèxic, i Utah). Allà, al 1993, es va alertar d’un brot epidèmic d’una síndrome pulmonar caracteritzada per febre, tos, mal de cap, letargia, falta d’alè, evolucionant ràpidament cap un edema pulmonar, mai descrit fins aquell moment. De fet, tenint en compte els símptomes inicials alguns la van anomenar la Navajo flu, la grip dels Navajos. Al cap de poc temps s’identificà l’agent causal, un membre de la família Hantavirus, que com d’altres del mateix gènere té com a hoste natural un rosegador, en aquest cas, el Peromyscus maniculatus (o ratolí cérvol, deer mouse en anglès), que havia assolit un pic de superpoblació per la zona. El brot acabà amb 24 afectats, més de la meitat de la nació Navajo, i 12 morts (un 50% de letalitat). Arribat l’hora d’etiquetar al virus se li va dir “Four Corners”. Però aquí es començà a embolicar la troca; els indis navajos (que amb els Hopi, Ute i Zune tenen allà Reserves) no acceptaren la denominació i els empresaris turístics, els hi feren costat interessadament. Es cercà una segona alternativa “Muerto canyon”, un indret proper al lloc del primer aïllament del virus, però encara era massa “conegut”. Finalment, un funcionari, no sabem si resseguint el mapa amb un dit cercant alguna sortida, o potser travessat amb una rara clarividència humorística, va trobar a la regió un petit llogaret que rebia el nom de “Sin Nombre” (tal com sona), des de l’ època de la dominació espanyola. Aquest nom sí aconseguí una ràpida unanimitat.
I així fou com el primer Hantavirus aïllat al continent americà, provocant una patologia respiratòria desconeguda, el Hantavirus Pulmonary Syndrome (HPS), passà a anomenar-se virus Sin Nombre (o “Sin Nombre virus” en anglès). Aquest Hantavirus inaugurà l’estirpe de Hantavirus americans, amb representants també a Canada, que generen unes malalties amb simptomatologies i desenllaços força diferents a els dels seus germans europeus.
El virus Sin Nombre o Sin Nombre virus (abreujat SNV) és un Hantavirus, causant d'una infecció que ara mateix no té vacuna ni tractament post-exposició efectiu.La seva particular denominació guarda relació amb els mecanismes de la nomenclatura i taxonomia vírica, que es pot veure afectada per conveniències humanes.
Das Sin-Nombre-Virus (wissenschaftlich Sin Nombre orthohantavirus, SNV, veraltet Four Corners Virus) gehört zur Gattung der Hantaviren (Familie der Hantaviridae).
Der Name kommt aus dem Spanischen und bedeutet Virus ohne Namen.
Es handelt sich um ein umhülltes Virus, dessen natürlicher Wirt die Hirschmaus ist. Über deren getrocknete Exkremente kann das Virus über die Luft in Form eines Aerosols in die menschliche Lunge gelangen.
Das Genom besteht aus drei Segmenten einer linearen, einzelsträngigen RNA mit negativer Polarität, die mit den Kapsidproteinen assoziiert und spiralig angeordnet sind.
Das Sin-Nombre-Virus ist unter anderem der Auslöser des Hantavirus-assoziierten kardiopulmonalen Syndroms (HPS/HCPS). Die Sterblichkeit bei dieser Erkrankung liegt zwischen 30 und 40 %.
Erstmals trat nach einem ungewöhnlich feuchten Frühjahr im Jahre 1993 eine regional begrenzte Epidemie im Südwesten der USA (daher der ursprüngliche Name Four Corner Virus) auf. Von den 48 meist jungen Erkrankten verstarben 27 (55 %). Zwischen 1993 und 2015 gab es in den USA insgesamt 659 Erkrankungen mit 235 Todesfällen.
Das Sin-Nombre-Virus (wissenschaftlich Sin Nombre orthohantavirus, SNV, veraltet Four Corners Virus) gehört zur Gattung der Hantaviren (Familie der Hantaviridae).
Der Name kommt aus dem Spanischen und bedeutet Virus ohne Namen.
Sin Nombre orthohantavirus (SNV) (from Spanish, meaning "without a name"), a member of the genus Orthohantavirus, is the prototypical etiologic agent of hantavirus cardiopulmonary syndrome (HCPS).[1]
Discovered in 1993 near the Cañon de la Muerte on the Navajo Reservation, it was originally named the Muerto Canyon hantavirus, in keeping with the convention for naming new pathogens.[2] However, the Navajo Nation objected to the name in 1994.[3] It was also near the Four Corners point in the United States, so the virologists then tried naming it the "Four Corners virus". The name was changed after local residents raised objections.[4] In frustration, the virologists changed it to Sin Nombre, meaning "without a name" in Spanish.
It was first isolated in 1993 from rodents collected near the home of one of the initial patients with hantavirus pulmonary syndrome (HPS) in the Four Corners region of the western United States. Isolation was achieved through a blind passage in Peromyscus maniculatus (deer mouse) and subsequent adaptation to growth in Vero E6 cells. Additional viral strains have also been isolated from P. maniculatus associated with a fatal case in California and P. leucopus from the vicinity of probable infection of a New York case. Black Creek Canal virus was isolated from S. hispidus collected near the residence of a human case in Dade County, Florida. Another etiologic agent of HCPS, Bayou virus, was first isolated from the vicinity of Monroe, Louisiana.[5]
SNV occurs wherever its reservoir rodent carrier, the deer mouse Peromyscus maniculatus,[6] is found, which includes essentially the entire populated area of North America, except for the far southeastern region from eastern Texas through Florida, Alaska, and the far northern reaches of Canada. SNV and HCPS are especially common in western states; peak incidences for HCPS have been reported in regions in which there is a lot of contact between humans and mice (New Mexico, Arizona) and in states with exceptionally large rural populations such as California. All of the western provinces of Canada have also reported cases. SNV can be contracted through the inhalation of virus-contaminated deer mouse excreta.
While transmission from the deer mouse carrier to humans is understood to occur primarily through contact with mouse urine and feces, transmission within the vector population is believed to occur through direct contact, in contrast to the understood vector transmission for other species in the Orthohantavirus genus. [7]
The case fatality ratio of SNV-induced HCPS in the USA was reported to be about 66.7% (CDC, 1993). However, since that time the case fatality ratio has steadily declined as more mild cases came to be recognized. By 2007 the CFR had declined to about 35%.
As with other Orthohantavirus species, SNV has a tripartite single-stranded negative-sense RNA genome. The entire genomic sequence of SNV has subsequently been determined by using RNA extracted from autopsy material as well as RNA extracted from cell culture-adapted virus. The L RNA is 6562 nucleotides (nt) in length; the M RNA is 3696 nt long; and the S RNA is 2059 to 2060 nt long. When the prototype sequence (NMH15) of SNV detected in tissues from an HPS case was compared with the sequence of the SNV isolate (NMR11; isolated in Vero E6 cells from Peromyscus maniculatus trapped in the residence of the same case), only 16 nucleotide changes were found, and none of these changes resulted in alterations in amino acid sequences of viral proteins. It had been assumed that in the process of adaptation to cell culture, selection of SNV variants which grow optimally in cell culture would occur, and selected variants would differ genetically from the parental virus. Though NMH10 and NMR11 are identical in protein sequence, nucleotide substitutions in nontranslated regions of the genome could be responsible for altered viral phenotypes, as could changes in protein glycosylation or virus membrane components.
The nested RT-PCR assay developed during the initial HCPS outbreak provided a rapid method for the genetic characterization of novel hantaviruses that did not require a virus isolate. Numerous new hantaviruses have been detected by RT-PCR in rodent tissues but have yet to be associated with human disease. These include El Moro Canyon virus associated with the western harvest mouse, Reithrodontomys megalotis, Tula virus with Microtus arvalis and M. rossiaemeridionalis, Rio Segundo virus with the Mexican harvest mouse, R. mexicanus, Isla Vista virus with the California vole, M. californicus, and Prospect Hill-like viruses in Microtus species.
In contrast to members of the Orthohantavirus genus endemic outside of the Americas, whose virions are predominately round or pleomorphic, SNV virions have a greater propensity for tubular and irregular virion morphologies. This finding suggests that the genus is more diverse in terms of morphology than previously assumed, which may help explain differences in epidemiology between species. Within the Sin Nombre species, morphologic variability exists between strains, with virions of an elongated phenotype associated with higher virulence. Sin Nombre virions have an average diameter of 90 nm for round particles and 85 nm for tubular particles, with an average length of 180 nm for tubular particles, making them somewhat smaller than closely related members of the genus. [8]
.jpg)
{{cite journal}}: CS1 maint: DOI inactive as of December 2022 (link) Sin Nombre orthohantavirus (SNV) (from Spanish, meaning "without a name"), a member of the genus Orthohantavirus, is the prototypical etiologic agent of hantavirus cardiopulmonary syndrome (HCPS).
Discovered in 1993 near the Cañon de la Muerte on the Navajo Reservation, it was originally named the Muerto Canyon hantavirus, in keeping with the convention for naming new pathogens. However, the Navajo Nation objected to the name in 1994. It was also near the Four Corners point in the United States, so the virologists then tried naming it the "Four Corners virus". The name was changed after local residents raised objections. In frustration, the virologists changed it to Sin Nombre, meaning "without a name" in Spanish.
El Virus Sin Nombre (SNV) es un virus del género Hantavirus, de la familia Hantaviridae, grupo V del orden sin clasificar, y que causa el síndrome pulmonar por hantavirus.
Le virus Sin Nombre (« virus sans nom » en espagnol) est un virus à ARN monocaténaire de polarité négative (groupe V de la classification Baltimore) de l'ordre des Bunyavirales. Ce hantavirus du genre Orthohantavirus a été découvert en 1993 sur des rongeurs retrouvés dans la propriété d'un des premiers patients atteint de syndrome pulmonaire à Hantavirus, dans la région des Four Corners aux États-Unis[2]. Il est responsable d'une maladie pulmonaire, grave, souvent fatale chez l'homme. La transmission se fait par inhalation de sécrétions contenant des particules virales[3].
L'histoire de la découverte de ce virus est évoqué dans une série de reportage diffusé par France2, dans son magazine 13h15, le dimanche en avril 2022[4].
Le virus Sin Nombre (« virus sans nom » en espagnol) est un virus à ARN monocaténaire de polarité négative (groupe V de la classification Baltimore) de l'ordre des Bunyavirales. Ce hantavirus du genre Orthohantavirus a été découvert en 1993 sur des rongeurs retrouvés dans la propriété d'un des premiers patients atteint de syndrome pulmonaire à Hantavirus, dans la région des Four Corners aux États-Unis. Il est responsable d'une maladie pulmonaire, grave, souvent fatale chez l'homme. La transmission se fait par inhalation de sécrétions contenant des particules virales.
L'histoire de la découverte de ce virus est évoqué dans une série de reportage diffusé par France2, dans son magazine 13h15, le dimanche en avril 2022.
Sin nombre é um vírus causador da síndrome pulmonar por hantavírus em humanos.[1]
Sin nombrevirus är ett hantavirus som förekommer främst i Nordamerika. Viruset orsakar en lungsjukdom där patienten får vätska i lungorna. Bärare av viruset är en gnagare, hjortmus, och viruset förekommer där detta djur finns.
Sin nombre är spanska för utan namn vilket har att göra med svåriheten att hitta ett passande namn. Viruset upptäcktes i "Four Corners region" i västra USA och detta var också ett namn som föreslogs tidigt. Men rädsla för minskad turism och sjunkande investeringar ledde till att man försökte hitta ett annat namn. Efter ytterligare några förslag så fick det bli Sin nombre.
Denna artikel om immunologi, smittämnen eller epidemier saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Sin nombrevirus är ett hantavirus som förekommer främst i Nordamerika. Viruset orsakar en lungsjukdom där patienten får vätska i lungorna. Bärare av viruset är en gnagare, hjortmus, och viruset förekommer där detta djur finns.
Sin nombre är spanska för utan namn vilket har att göra med svåriheten att hitta ett passande namn. Viruset upptäcktes i "Four Corners region" i västra USA och detta var också ett namn som föreslogs tidigt. Men rädsla för minskad turism och sjunkande investeringar ledde till att man försökte hitta ett annat namn. Efter ytterligare några förslag så fick det bli Sin nombre.
Denna artikel om immunologi, smittämnen eller epidemier saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Sin Nombre orthohantavirus
Синонимы
Вирус Син Номбре[5] (англ. Sin Nombre orthohantavirus, ранее Sin Nombre virus) относится к семейству Hantaviridae порядка Bunyavirales. Является самой частой причиной заболевания хантавирусного кардиопульмонального синдрома в Соединённых Штатах Америки[6].
Впервые вирус был обнаружен в 1993 году, когда в регионе США под названием «Четыре угла», во время сильнейшей вспышки хантавирусного кардиопульмонального синдрома. Первоначально вирус так и называли «Четыре угла»[7], однако позже он получил название Sin Nombre virus, что переводится с испанского как «безымянный вирус»[8]. В 2017 году в связи с выделением порядка Bunyavirales и ревизией рода Hantavirus научное название вида изменено, как и у большинства других относящихся к порядку таксонов[3].
Уровень смертности при заражении вирусом Син Номбре составляет от 30 до 50 %. Среди симптомов, помимо кардиопульмонального синдрома, часто возникает шок и полиорганная недостаточность, что объясняет такие высокие показатели смертности[9].
Естественным переносчиком вируса является олений хомячок — РНК обнаруживают практически во всех внутренних органах (сердце, лёгких, почках и селезёнке), при этом никакого вреда для эндотелия не обнаружено[6]. Любопытный факт — оленьи хомячки также являются природными переносчиками вируса Андес, но после попадания в организм его следы полностью исчезают в течение 21—56 дней, при этом не возникает никаких симптомов[6]. Таким образом, из-за широкой распространённости оленьего хомячка на территории США, под угрозой заражения вирусом находится большая часть населения Северной Америки, за исключением южных регионов (в тех местах основной угрозой для населения выступает другой хантавирус Bayou orthohantavirus), а также самых северных — Аляски и Канады[10].
Вирус Син Номбре (англ. Sin Nombre orthohantavirus, ранее Sin Nombre virus) относится к семейству Hantaviridae порядка Bunyavirales. Является самой частой причиной заболевания хантавирусного кардиопульмонального синдрома в Соединённых Штатах Америки.
