Steindachneria argentea és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids i l'única del gènere Steindachneria.[5]
Als Estats Units és depredat per Merluccius albidus.[8][9]
És un peix marí i batidemersal, el qual viu entre 400 i 500 m de fondària (31°N-8°N, 98°W-63°W) sobre fons tous de la plataforma continental i de la part superior del talús continental.[6][10]
Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Florida (els Estats Units)[11] i el nord del golf de Mèxic fins a Veneçuela,[12] incloent-hi Centreamèrica.[6][13][14][15][16][17][18][19]
És inofensiu per als humans.[6]
Steindachneria argentea és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids i l'única del gènere Steindachneria.
Der Leuchtseehecht (Steindachneria argentea) ist ein 30 Zentimeter lang werdender Meeresfisch aus der Ordnung der Dorschartigen (Gadiformes). Er kommt in Tiefen von 180 bis 400 Metern im tropischen westlichen Atlantik, von der Küste Floridas und dem Golf von Mexiko bis an die Küste Venezuelas vor.
Steindachneria argentea hat einen langgestreckten, seitlich abgeflachten und hinten zugespitzten Körper ohne Schwanzflosse. Seine Farbe ist silbrig, die Oberseite etwas bräunlich, unten purpurn schimmernd. Seine lange Afterflosse wird von 123 bis 125 Flossenstrahlen gestützt. Die Rückenflosse ist geteilt, die erste ist kurz und hoch und hat einen einzelnen Stachelstrahl, die zweite ist niedrig und lang. Die Bauchflossen, deren erste Strahlen verlängert sind, befinden sich weit vorne unterhalb der Brustflossen. Anus und Geschlechtsöffnung sind getrennt, der Anus befindet sich weit vorne zwischen den Bauchflossen, die Geschlechtsöffnung vor dem Beginn der Afterflosse. Bei den Larven befindet sich der Anus noch kurz vor der Afterflosse und wandert im Laufe der Entwicklung nach vorne. An den Kopfseiten und auf der Bauchseite, ringförmig um den Anus, befinden sich Leuchtorgane. Pylorusschläuche fehlen.
Die systematische Einordnung der Art ist umstritten. Der amerikanische Ichthyologe Joseph S. Nelson ordnet sie als einzige Art der Unterfamilie Steindachneriinae den Seehechten (Merlucciidae) zu. Der japanische Ichthyologe Hiromitsu Endo stellt die Art in eine monotypische Familie, die die Schwestergruppe der ebenfalls schwanzflossenlosen Grenadiere (Macrouridae) sein soll[1].
Der Leuchtseehecht (Steindachneria argentea) ist ein 30 Zentimeter lang werdender Meeresfisch aus der Ordnung der Dorschartigen (Gadiformes). Er kommt in Tiefen von 180 bis 400 Metern im tropischen westlichen Atlantik, von der Küste Floridas und dem Golf von Mexiko bis an die Küste Venezuelas vor.
The luminous hake (Steindachneria argentea) is a West Atlantic member of the Merluccidae family.[1] It is the only member of its genus.[2]
Luminous hake grow to a maximum of 30 cm (12 in) in total length. They have a silver colored body with slight brown coloring in dorsal areas, a purple tint ventrally, and a dark oral cavity. They have big eyes on a large head and a tapering body that ends in a point since they have no caudal fin.[1] Their luminosity comes from a characteristic striated light organ on the sides of the head and lower (ventral) half of the body. The anus is found between the pelvic fins and is widely separated from the urogenital opening located anterior to the anal fin.[3]
Luminous hake have uninterrupted lateral lines.[1] They have a combined total of 18-20 gill rakers with five on the upper limb and 13-15 on the lower limb. The front of the first of two dorsal fins is the location of its one spine. The one anal fin is made up of a total of 123-125 soft rays. They possess paired pectoral and pelvic fins. The pectoral fins have 14-17 soft rays. The pelvic fins are located in the thoracic region.[1][3]
Luminous hake are common in deep water but can be found on the outer shelf and on soft muddy bottoms of the Western Atlantic, Florida, northern Gulf of Mexico through Central America to Venezuela.[1][3] The luminous hake occur at a depth range of 400–500 meters.[1]
The luminous hake (Steindachneria argentea) is a West Atlantic member of the Merluccidae family. It is the only member of its genus.
El granadero luminoso o mollera luminosa es la especie Steindachneria argentea, la única del género Steindachneria, peces marinos de la familia de los merlúcidos, distribuidos por las costa oeste del océano Atlántico desde Florida hasta la Guayana, mar Caribe y Golfo de México.[1]
La longitud máxima descrita es de 30 cm.[2] Tiene una única espina en la aleta dorsal, mientras que en la aleta anal tiene más de cien radios blandos y los radios de las aletas pélvicas son muy largos y filamentosos que llegan hasta el ano cuando los repliega.[1]
El cuerpo es alargado y muy comprimido lateralmente, terminado en una fina punta posterior; posee un órgano luminoso estriado en la mitad ventral del cuerpo y otros más sobre los laterales de la cabeza; el color del cuerpo es castaño-plateado en su parte dorsal y púrpura-plateado en la ventral, con la cavidad oral oscura.[1]
Suele vivir en aguas profundas entre 400 y 500 metros de profundidad, sobre el fondo marino, ocupando la plataforma continental y la parte alta del talud continental.[1]
No es una especie interesante ni buscada para la pesca, pero los pocos ejemplares que se pescan alcanzan un precio en el mercado alto por su calidad.[3]
|coautores= (ayuda) El granadero luminoso o mollera luminosa es la especie Steindachneria argentea, la única del género Steindachneria, peces marinos de la familia de los merlúcidos, distribuidos por las costa oeste del océano Atlántico desde Florida hasta la Guayana, mar Caribe y Golfo de México.
Steindachneria argentea Steindachneria generoko animalia da. Arrainen barruko Merlucciidae familian sailkatzen da.
Steindachneria argentea Steindachneria generoko animalia da. Arrainen barruko Merlucciidae familian sailkatzen da.
Steindachneria argentea é un peixe osteíctio da orde dos gadiformes e familia dos merluccíidos, única da subfamilia dos estendacneriinos e do xénero Steindachneria común nas costas do océano Atlántico noroccidental desde Florida até a Guïana, ao longo de todo o mar Caribe e o golfo de México, coñecido en castelán como granadero luminoso.[1]
A lonxitude máxima descrita é de 30 cm.[2] Ten unha única espiña na aleta dorsal, mentres que na anal ten máis de cen raios brandos; os raios das [[aleta|aletas pelvianas son moi longos e filamentosos, que chegan até o ano cando os prega.[1]
O corpo é alongado e moi comprimido lateralmente, rematando nun fino pedúculo caudal acabado en punta. Ten un órgano luminoso na metade do corpo, na rexión ventral, e outros máis sobre os lados da cabeza. A coloración do corpo é parda prateada na rexión dorsal e púrpura prateada na ventral, coa cavidade oral escura.[1]
Adoita vivir en augas profundas, entre os 400 e os 500 m, sobre o fondo mariño, ocupando a plataforma continental e a parte alta do noiro continental.[1]
Non é unha especie interesante nin buscada para a pesca, pero os poucos exemplares que se pescan alcanzan nos mercados prezos altos pola súa calidade.[3]
Steindachneria argentea é un peixe osteíctio da orde dos gadiformes e familia dos merluccíidos, única da subfamilia dos estendacneriinos e do xénero Steindachneria común nas costas do océano Atlántico noroccidental desde Florida até a Guïana, ao longo de todo o mar Caribe e o golfo de México, coñecido en castelán como granadero luminoso.
Steindachneria argentea is een straalvinnige vissensoort uit de familie van heken (Merlucciidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1896 door Goode & Bean.
Bronnen, noten en/of referenties
Lykttorsk (Steindachneria argentea), en havslevande djuphavsfisk som finns i centrala Västatlanten. Den är den enda arten av lykttorskfiskar som räknas som familj (Steindachneriidae) eller som underfamilj till kummelfiskar.
Arten är en avlång fisk med två ryggfenor; den första kort, med en hög taggstråle och 7 till 9 mjukstrålar, den andra mycket lång och låg, med 123 eller fler mjukstrålar. Även analfenan är mycket lång men synnerligen låg, med 123 till 125 mjukstrålar. Någon stjärtfena saknas, men både andra ryggfenan och analfenan når ända ut till den mycket smala stjärtspetsen. Munnen är stor med kraftiga tänder och påtagligt underbett. Kroppen är silverfärgad med svagt brunaktig rygg, purpurfärgad buk och mörk munhåla.[2] På huvudets sidor och undersidan av kroppen finns ett strimmigt lysorgan. Längden kan nå upp till 30 cm.[3]
Arten är en djuphavsfisk som lever nära mjuka bottnar över kontinentalsockeln och dess övre sluttningar[4] på 400 till 500 meters djup.[3]
Lykttorsken finns i västra Atlanten från Florida i USA över norra Mexikanska golfen och Centralamerika till Venezuela.[3]
Inget målinriktat fiske förekommer, men den fås ofta som bifångst vid fiske i Mexikanska golfen.[4]
Lykttorsk (Steindachneria argentea), en havslevande djuphavsfisk som finns i centrala Västatlanten. Den är den enda arten av lykttorskfiskar som räknas som familj (Steindachneriidae) eller som underfamilj till kummelfiskar.
Steindachneria argentea
Goode & Bean, 1896
Серебристая штейндахнерия[1] (лат. Steindachneria argentea) — вид морских лучепёрых рыб из монотипических рода штейндахнерий[1] (Steindachneria) и семейства штейндахнериевых[1] (Steindachneriidae) отряда трескообразных. Родовое название дано в честь австрийского зоолога Франца Штейндахнера (1834—1919).
Длина тела серебристой штейндахнерии составляет 30 см. Туловище вытянутое, сжатое с боков, сзади заострённое без хвостового плавника. Окраска тела серебристая, верхняя часть тела немного коричневатого цвета, нижняя с пурпурным отливом. Длинный анальный плавник поддерживается 123—125 лучами. Спинной плавник разделённый, первый короткий и высокий с отдельным колючим лучом, второй низкий и длинный. Брюшные плавники, первые лучи которых удлиненны, расположены далеко впереди ниже грудных плавников.
Вид обитает на глубине от 180 до 400 м в западной тропической Атлантике, от побережья Флориды и Мексиканского залива до побережья Венесуэлы.
Систематическая классификация вида оспаривается. Американский ихтиолог Джозеф С. Нельсон относит единственный вид к подсемейству Steindachneriinae семейства мерлузовых (Merlucciidae). Японский ихтиолог Хиромицу Эндо относит вид к монотипическому семейству, которое является родственным семейству долгохвостовых (Macrouridae)[2].
Серебристая штейндахнерия (лат. Steindachneria argentea) — вид морских лучепёрых рыб из монотипических рода штейндахнерий (Steindachneria) и семейства штейндахнериевых (Steindachneriidae) отряда трескообразных. Родовое название дано в честь австрийского зоолога Франца Штейндахнера (1834—1919).
水深400~500公尺。
本魚體延長，前部較大，越往後越小，尾部則細如線。頭大，眼中大，無頦鬚，口端位，口大具長齒。背鰭兩個；臀鰭一個，背鰭及臀鰭的鰭條超過100枚，分別為背鰭的131枚及臀鰭的113枚。肛門在腹鰭之後，遠位於泄殖孔前方；泄殖孔僅位於臀鰭前方；頭部及軀幹部具複雜的發光器官系統；無尾鰭。體呈銀白色，體長可達30公分。
喜棲息在大陸棚的斜坡，常出現於密西西比河之河口外的崎嶇陡坡。其餘習性不詳。
無經濟價值，產量不多。
발광민대구 또는 스테인다크네리아 아르겐테아(Steindachneria argentea)는 대구목에 속하는 조기어류 물고기의 일종이다.[1] 발광민대구과(Steindachneriidae)와 발광민대구속(Steindachneria)의 유일종이다. 민대구과로 분류하기도 한다. 몸길이는 최대 30 cm 정도이다.
2009년 로아 바론(Roa-Varón)과 오르티(Ortí) 등의 연구에 기초한 계통 분류이다.[2]
대구목 긴대구아목 민태아목 대구아목 트라키린쿠스과 Gadidae i. w. S.
