Chaetops a zo ur genad e rummatadur an evned, ennañ daou spesad kar d'an driski hag a vev e su Afrika.
Diouzh ar rummatadurioù e vez renket ar genad-mañ e Turdidae pe e Muscicapidae pe en e gerentiad dezhañ e-unan: Chaetopidae.
Chaetops a zo ur genad e rummatadur an evned, ennañ daou spesad kar d'an driski hag a vev e su Afrika.
Chaetops és un gènere d'aus insectívores o omnívores de grandària mitjana, únic de la família Chaetopidae, a l'ordre Passeriformes. En anglès reben el nom comú de "Rock-jumpers" (saltarroques). El gènere està format per dues espècies, Chaetops frenatus i Chaetops aurantius, endèmiques del sud d'Àfrica. S'han considerat espècies diferents basant-se en les diferències de plomatge i mida. Les àrees de distribució no estan solapades però sí molt prop.
Es tracta de petites aus de plomatge majoritàriament de color marró i vermell. Ambdues espècies tenen llargues cues negres amb la punta blanca, coll negre, grans línies blanques que surten des de la base del bec i s'enfilen cap a baix i enrere. Ventre vermellós o ataronjat i gris i negre a l'esquena i ales.
Passen la major part de la seva vida corrent i saltant entre roques i pastures, mentre cacen insectes. S'alimenten d'un ampli ventall de preses, incloent erugues, papallones, llagostes, escarabats i mosques. A més també s'inclouen llangardaixos i dragons, amfibis, escorpins, anèl·lids i aranyes.
Són monògams i les parelles d'establèixen en territoris que són defensats durant tot l'any. Els territoris Chaetops frenatus varia en grandària de 4-11 hectàrees. Les dues espècies es tenen ajudants, en general els joves de les niuades anteriors, que ajuden la parella reproductora en la cura dels joves. Chaetops frenatus pon generalment dos ous, mentre que Chaetops aurantius pon 2 -3. Ambdós sexes coven durant 19-21 dies. Els pollets són alimentats pels pares i ajudants per trenta dies, però abans d'aquest període deixen el niu.
En principi, aquestes aus es van col·locar a la família dels túrdids (Turdidae), i també a la dels sílvids (Sylviidae) i la dels timàlids (Timaliidae), però recents estudis d'ADN indiquen que aquestes passeriformes primitius estan en realitat més relacionats amb els picatàrtids (Picatharthidae), on de vegades són inclosos. Es distingeixen dues espècies:
Chaetops és un gènere d'aus insectívores o omnívores de grandària mitjana, únic de la família Chaetopidae, a l'ordre Passeriformes. En anglès reben el nom comú de "Rock-jumpers" (saltarroques). El gènere està format per dues espècies, Chaetops frenatus i Chaetops aurantius, endèmiques del sud d'Àfrica. S'han considerat espècies diferents basant-se en les diferències de plomatge i mida. Les àrees de distribució no estan solapades però sí molt prop.
Die Felsenspringer (Chaetops) sind eine zwei Arten umfassende Sperlingsvogel-Gattung und die einzigen Vertreter der 2015 aufgestellten gleichnamigen Familie der Felsenspringer (Chaetopidae). Das Vorkommen ist auf das südliche Afrika beschränkt.
Die Felsenspringer erreichen Gesamtlängen von 21 bis 25 cm. Das Gefieder ist an der Oberseite kräftig mit weißen Streifen und Flecken gemustert und grau gestrichelt. Die Unterseite weist eine rötliche und zimtfarbene Färbung auf. Die mittelkurzen Flügel sind gerundet. Der lange, gerundete Schwanz ist abgestuft. Der mittelgroße Körper ist zylindrisch eiförmig. Der mittellange, dünne Schnabel ist sehr leicht gebogen. Der Kopf ist mittelgroß, die Iris ist leuchtend rot. Der Hals ist mittelkurz und dick. Die mittellangen Beine und Füße sind stämmig. Das Gefieder der Weibchen ist meist braun, das der Männchen ist heller gefärbt.
Felsenspringer gehören zu einer kleinen Gruppe von lose verwandten Singvögeln, die informell als basale Singvögel bezeichnet werden. Obwohl sie früher oft als Verwandte der Timalien betrachtet wurden, haben molekularphylogenetische Studien gezeigt, dass Chaetopidae stattdessen mit den Familien der Felshüpfer (Picathartidae) (Beresford et al. 2005,[1] Irestedt & Ohlson 2008[2]) und der Rallenflöter (Eupetidae) verwandt sind. Die einzigen Studien, die alle drei Taxa behandelt haben, weisen darauf hin, dass Picathartidae eine Schwestergruppe darstellt, die Eupetidae und Chaetopidae zusammen umfasst (Jønsson et al. 2007,[3] Jønsson et al. 2011[4] ).
Felsenspringer bewohnen steile, grasbewachsene Hänge mit ausgedehnten Felsvorsprüngen.
Felsenspringer ernähren sich hauptsächlich von Insekten und anderen Wirbellosen. Kleine Wirbeltiere wie Eidechsen und Frösche bereichern das Nahrungsangebot. Ihre Nahrung finden die Felsenspringer, indem sie den Boden und sandige Felsuntergründe nach Beute absuchen.
Felsenspringer sind monogam mit biparentaler Betreuung und kooperativer Jungenaufzucht, an der Familiengruppen von bis zu 12 Individuen beteiligt sind. Die sperrigen Nester sind schalenförmig. Sie werden meist aus Gras und Zweigen errichtet und mit feinerem Material ausgekleidet, darunter Wurzeln, Fell, Flechten und Moos. Nester werden oft flach über dem Boden in der Nähe der Basis eines großen Felsens oder Strauches oder in einem Grasbüschel angelegt. Weibchen legen normalerweise 2 oder 3 Eier. Sowohl Männchen als auch Weibchen tragen zum Nestbau, zur Inkubation und zur Fütterung der Nestlinge bei. In kooperativen Zuchtgruppen beteiligen sich auch Helfer bei der Inkubation und Fütterung der Nestlinge. Die Brutdauer dauert 19 bis 21 Tage. Die Küken verbleiben 18 bis 21 Tage im Nest, das sie zu Fuß verlassen. Sieben bis zehn Tage später sind sie flügge. Die Jungvögel werden bis zu einem Monat nach Verlassen des Nestes von Eltern und Helfern gefüttert.
Der Kapfelsenspringer und der Orangebrust-Felsenspringer stehen beide auf der Vorwarnliste der IUCN Red List.
Die Felsenspringer (Chaetops) sind eine zwei Arten umfassende Sperlingsvogel-Gattung und die einzigen Vertreter der 2015 aufgestellten gleichnamigen Familie der Felsenspringer (Chaetopidae). Das Vorkommen ist auf das südliche Afrika beschränkt.
The rockjumpers are medium-sized insectivorous or omnivorous birds in the genus Chaetops, which constitutes the entire family Chaetopidae. The two species, the Cape rockjumper, Chaetops frenatus, and the Drakensberg rockjumper, Chaetops aurantius, are endemic residents of southern Africa.[1] The Cape rockjumper is a resident of the West Cape and south-west East Cape, and the orange-breasted (or Drakensberg) rockjumper is distributed in the Lesotho Highlands and areas surrounding them in South Africa. The two rockjumpers have been treated as separate species but differ in size and plumage. The ranges do not overlap, but come close to doing so.
Originally, these birds were placed in the thrushes, and they have also been placed with the Old World warblers and the babblers, but recent DNA studies indicate these birds are actually members of a basal group of oscines within the infraorder Passeri along with their sister-family the rockfowl (Picatharthidae),[2]
Their latin names derive from descriptions of their appearance. "Frenatus" refers to the "bridled" or black-and-white head pattern, while "Aurantius" refers to the orange coloration.
These are small birds with mostly black, white, and red plumage. Both species have long, white-tipped black tails, black throats, broad white submoustachial lines and eyebrows, rufous or orange bellies and rumps, and grey and black patterned backs and wings. Females have a similar pattern to males, but duller.[1] The iris is red and the bills and legs are black. Their wings are very small and they do not fly very often. They spend most of their lives running and jumping among rocks and grass while hunting insects.
The rockjumpers feed in groups, foraging on the ground. The groups can number up to 6 birds (for Cape) and 12 birds (for Drakensberg), but the groups may also spread out quite widely during feeding.[3][4] Insects are the major part of the diet, although small vertebrates are reported to be taken by Cape rockjumpers.[3] A range of insects are taken, including caterpillars, moths, grasshoppers, beetles and flies. In addition to insects other prey include lizards and geckos, amphibians, scorpions, annelid worms and spiders.
They are monogamous and pairs establish territories which are defended year round. In the Cape rockjumper the territories vary in size from 4–11 ha (10–27 acres). Both species employ helpers, usually the young of previous broods, to aid the breeding pair in raising the young.[5] Nests are built out of grass on the ground (in contrast to rockfowl, which build mud nests in colonies).[6] The clutch size is two eggs for the Cape rockjumper and two or three eggs for the Drakensberg rockjumper.[1] Both sexes incubate the clutch for 19–21 days. Chicks fledge at 19–21 days, although they are fed by the parents and helpers for up to 4 weeks following fledge.
The rockjumpers are medium-sized insectivorous or omnivorous birds in the genus Chaetops, which constitutes the entire family Chaetopidae. The two species, the Cape rockjumper, Chaetops frenatus, and the Drakensberg rockjumper, Chaetops aurantius, are endemic residents of southern Africa. The Cape rockjumper is a resident of the West Cape and south-west East Cape, and the orange-breasted (or Drakensberg) rockjumper is distributed in the Lesotho Highlands and areas surrounding them in South Africa. The two rockjumpers have been treated as separate species but differ in size and plumage. The ranges do not overlap, but come close to doing so.
Chaetops est un genre de passereaux constitué de deux espèces de chétopses. C'est le seul genre de la famille des Chaetopidae.
La famille des Chaetopidae a été créée en 2015 par Jon Fjeldså (d), Per G. P. Ericson (d), Ulf S. Johansson (d) et Dario Zuccon (d).
Le genre Chaetops a été créé en 1832 par l'ornithologue britannique William Swainson (1789-1855).
Selon la classification du Congrès ornithologique international (version 5.2, 2015) :
Chaetops est un genre de passereaux constitué de deux espèces de chétopses. C'est le seul genre de la famille des Chaetopidae.
Chaetops Swainson, 1832 è un genere di uccelli appartenente all'ordine dei passeriformi, l'unico ascritto alla famiglia Chaetopidae[1].
Il nome scientifico del genere, Chaetops, deriva dall'unione delle parole greche χαιτη (khaitē, "pelo") e ωψ (ōps, "faccia"), col significato di "faccia pelosa", in riferimento alle vibrisse presenti alla base del becco ed all'inusuale presenza di ciglia.
Al genere vengono ascritti uccelli di dimensioni medio-piccole (21–25 cm) dall'aspetto che ricorda quello dei tordi, con testa appiattita, becco sottile e appuntito, forti zampe, ali arrotondate e coda lunga e di forma ovale dai margini sfrangiati.
Il piumaggio è simile nelle due specie, con gola e mascherina facciale nere, mustacchio più chiaro, l'area dorsale grigio-bruna (tranne il codione che è di color nocciola) e quella ventrale gialla nel saltarocce pettoarancio e bruno-ruggine nel saltarocce del Capo, mentre la coda è nera con orlo bianco.
I saltarocce sono uccelli diurni che passano la maggior parte della vita al suolo, correndo in gruppi familiari fra le rocce e l'erba alta alla ricerca di cibo e volando molto raramente.
La loro dieta è in larga parte insettivora, componendosi di grossi insetti ed altri invertebrati, nonché di piccoli vertebrati e sporadicamente anche di frutta e bacche.
Il periodo degli amori cade durante l'estate australe: si tratta di uccelli monogami nei quali i due sessi collaborano nella costruzione del nido (a coppa, costruito al suolo con erba secca), nella cova (che dura circa tre settimane) e nell'allevamento dei nidiacei (che si rendono indipendenti a partire dai trenta giorni dalla schiusa), non di rado con la collaborazione degli altri membri del gruppo.
Il genere è endemico dell'Africa meridionale, con le due specie che popolano le aree montuose rispettivamente della provincia del Capo (appunto il saltarocce del Capo) e del Sudafrica orientale (il saltarocce pettoarancio): gli areali delle due specie sono distanziati fra loro di circa 150 km nel punto di massima prossimità.
L'habitat di questi uccelli è rappresentato dalle aree rocciose con copertura a fynbos.
Al genere vengono ascritte due specie[1]:
Talvolta le due specie vengono accorpate e considerate sottospecie di C. aurantius, tuttavia le differenze fra esse sono piuttosto evidenti e fanno ritenere giusta alla maggior parte degli studiosi la decisione di mantenerle distinte[1].
La sistematica del genere è stata piuttosto travagliata: di volta in volta ascritti ai Turdidae, ai Sylviidae ed ai Timaliidae, con l'avvento delle tecniche molecolari di analisi del DNA è emersa un'inaspettata affinità con le famiglie monotipiche Picathartidae ed Eupetidae[2], che si ritiene rappresentino un clade basale nell'albero filogenetico dei Passerida[3].
Chaetops Swainson, 1832 è un genere di uccelli appartenente all'ordine dei passeriformi, l'unico ascritto alla famiglia Chaetopidae.
Chaetops is een geslacht van zangvogels uit de familie Chaetopidae.
Het geslacht kent de volgende soorten:[1]
Bronnen, noten en/of referentiesChaetops is een geslacht van zangvogels uit de familie Chaetopidae.
Klippehopparar er ei biologisk slekt Chaetops av mellomstore insektetande eller altetande fuglar i sørlege Afrika. Slekta utgjer sin eigen familie Chaetopidae.
Kappklippehoppar, Chaetops frenatus, og drakensbergklippehoppar, Chaetops aurantius, er begge endemiske til Sør-Afrika.[1] Kappklippehoppar er heimehøyrande i Western Cape og sørvestre del av Eastern Cape, og drakensbergklippehoppar er distribuert i høglandet i Lesotho og områda rundt Lesotho i Sør-Afrika. Desse to klippehopparar har vorte handsama som ein art, men varierer i storleik og fjørdrakt. Utbreiingsområda overlappar ikkje, men dei ligg i nærleiken av å gjere det.
Desse to artane er små fuglar med stort sett brune og raude fjørdrakter. Begge har lange, kvittippa svart hale, svarte struper, breie kvite mustasjestriper, raudbrun eller oransje buk, grå gump og svartmønstra rygg og venger.[1] Irisen er raud, nebb og beina er svarte. Vengene er svært små og dei flyg ikkje ofte. Dei brukar mykje tid på insektjakt med springing og hopping blant steinar og gras. Ei rekkje insekt blir tatt, blant anna sommarfugllarver, møll, grashopper, biller og fluger. I tillegg til insekt kan dei ta øgler og gekkoar, amfibium, skorpionar, leddormar og edderkoppar.
Dei er monogame, og para etablerer territorium som blir forsvart året rundt. Kappklippehoppar har territorium som varierer i storleik frå 4 til 11 hektar. Hekkande par av begge artane har hjelparar, vanlegvis ungar frå tidlegare kull, for å hjelpe med omsut for ungar.[2] Reiret er bygd av gras og ligg på bakken, i motsetnad til grottefuglar, som byggjer gjørmereir i koloniar.[3] Kappklippehoppar legg to egg og drakensbergklippehoppar to til tre egg .[1] Begge kjønn deltar i ruging gjennom 19-21 dagar. Ungane blir fora av foreldra og hjelparar i tretti dagar, men dei forlèt reiret tidlegare enn det.
Opphavleg vart desse fuglane plassert i trastefamilien, og dei har òg vore medlemmer av songarfamilien, Sylviidae, og i timalfamilien, men nyare DNA-studium viser at desse fuglane faktisk er primitive sporvefuglar nærast knytt til grottefuglar, Picathartes.[3]
Klippehopparar etter Clementslista versjon 6.8 frå august 2013[4] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler.[5]
Klippehopparar er ei biologisk slekt Chaetops av mellomstore insektetande eller altetande fuglar i sørlege Afrika. Slekta utgjer sin eigen familie Chaetopidae.
Klipphoppare[1] (Chaetopidae) är en liten familj av ordningen tättingar.[2] Familjen består endast av två arter i släktet Chaetops med utbredning enbart i Sydafrika och Lesotho:[2]
Tidigare placerades de bland trastarna i Turdidae eller timaliorna i Timaliidae, men DNA-studier visar att de tillhör en mycket säregen utvecklingslinje, närmast besläktad med de små familjerna ralltrastar och kråktrastar. Vissa slår ihop dessa tre till en och samma familj, Eupetidae.[3]
Klipphoppare (Chaetopidae) är en liten familj av ordningen tättingar. Familjen består endast av två arter i släktet Chaetops med utbredning enbart i Sydafrika och Lesotho:
Kapklipphoppare (C. frenatus) Drakensbergklipphoppare (C. aurantius)Tidigare placerades de bland trastarna i Turdidae eller timaliorna i Timaliidae, men DNA-studier visar att de tillhör en mycket säregen utvecklingslinje, närmast besläktad med de små familjerna ralltrastar och kråktrastar. Vissa slår ihop dessa tre till en och samma familj, Eupetidae.
Chaetops là một chi chim trong họ Chaetopidae.[1]
Скальные прыгуны[1] (лат. Chaetops) — род насекомоядных или всеядных птиц средних размеров, составляющий монотипичное семейство Chaetopidae. Два вида, скальный прыгун (Chaetops frenatus) и Chaetops aurantius, являются постоянными эндемиками Южной Африки[2]. Скальный прыгун населяет Западно-Капскую и юго-запад Восточно-Капской провинций, а Chaetops aurantius распространён в нагорье Лесото (англ.)русск. и прилегающих к нему районах Южной Африки. Оба прыгуна рассматриваются как отдельные виды, отличаясь размерами и оперением. Ареалы не пересекаются, но находятся очень близко друг к другу.
Изначально эти птицы находились в семействе дроздовых, затем их причисляли к славковым и тимелиевым, однако последнее исследование ДНК показывает, что на самом деле они — примитивные воробьиные, ближайшими родственниками которых являются восточные лысые сороки, куда иногда помещают скальных прыгунов[3].
У этих мелких птиц, в основном, коричневое и рыжее оперение. Оба вида имеют длинный, белый согнутый чёрный хвост, чёрное горло, широкие белые линии вдоль головы, рыжеватое или оранжевое брюшко и огузок, а также серые узорчатые спину и крылья. Радужная оболочка красная, а клювы и ноги чёрные. Птицы не очень часто летают из-за очень маленьких крыльев[2].
Во время поисков пищи птицы обычно бегают и прыгают среди камней и травы[2]. Рацион птиц включает различных насекомых. Также они охотятся на пауков, ящериц, скорпионов, земноводных, кольчатых червей[2].
Птицы моногамны и занимают участки обитания, которые защищают круглый год. Площадь участка обитания скального прыгуна варьируется от 4 до 11 га. У обоих видов есть «помощники», как правило, молодые особи из предыдущих выводков, воспитывающие новое поколение их родителей[4]. Гнездо строится из травы на земле[3]. В кладке у скального прыгуна обычно два яйца, в кладке Chaetops aurantius — два-три[2]. Яйца высиживают и самец и самка на протяжении 19—21 дней. Родители и помощники кормят птенцов в течение тридцати дней, хотя последние обычно покидают гнездо раньше этого срока[2].
Скальные прыгуны (лат. Chaetops) — род насекомоядных или всеядных птиц средних размеров, составляющий монотипичное семейство Chaetopidae. Два вида, скальный прыгун (Chaetops frenatus) и Chaetops aurantius, являются постоянными эндемиками Южной Африки. Скальный прыгун населяет Западно-Капскую и юго-запад Восточно-Капской провинций, а Chaetops aurantius распространён в нагорье Лесото (англ.)русск. и прилегающих к нему районах Южной Африки. Оба прыгуна рассматриваются как отдельные виды, отличаясь размерами и оперением. Ареалы не пересекаются, но находятся очень близко друг к другу.
카이톱스속(Chaetops)은 참새목에 속하는 조류 속이다. 중형 크기의 식충성 또는 잡식성 조류로 2종으로 이루어져 있다. 아프리카 남부 지역의 토착종이다.[1]
케이프바위뛰기새는 남아프리카공화국의 케이프 서부와 이스턴케이프 남서부 지역에 분포하며, 드라켄즈버그바위뛰기새는 레소토의 고지대와 남아프리카공화국의 이 지역 주변에서 발견된다.
이 두 종은 별도의 종으로 취급해 왔으며, 크기와 깃털이 다르다. 분포 지역은 겹치지 않지만, 서로 근접해 있다.
다음은 2019년 올리버로스(Oliveros) 등의 연구에 의한 참새하목의 계통 분류이다.[2]
참새하목
