dcsimg

Distribution ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由IABIN提供
Chile Central
許可
cc-by-nc-sa-3.0
版權
Universidad de Santiago de Chile
作者
Pablo Gutierrez
合作夥伴網站
IABIN

Kleinpylstormvoël ( 南非語 )

由wikipedia AF提供

Die Kleinpylstormvoël (Puffinus assimilis) is 'n stormvoël wat seldsaam is aan die suidkus van Suid-Afrika. Die voël is 25 – 30 cm groot en weeg 210 – 290 g met 'n vlerkspan van 56 – 66 sentimeter. In Engels staan die voël bekend as Little shearwater.

Sien ook

Bron

Verwysings

Wiki letter w.svg Hierdie artikel is ’n saadjie. Voel vry om Wikipedia te help deur dit uit te brei.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia skrywers en redakteurs
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AF

Kleinpylstormvoël: Brief Summary ( 南非語 )

由wikipedia AF提供

Die Kleinpylstormvoël (Puffinus assimilis) is 'n stormvoël wat seldsaam is aan die suidkus van Suid-Afrika. Die voël is 25 – 30 cm groot en weeg 210 – 290 g met 'n vlerkspan van 56 – 66 sentimeter. In Engels staan die voël bekend as Little shearwater.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia skrywers en redakteurs
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AF

Puffinus assimilis ( 阿斯圖里亞斯語 )

由wikipedia AST提供

Puffinus assimilis ye una pequeña ave de la familia de los petreles o patinos (Procellariidae). Ye dacuando llamada pardela moza del sur, pa estremala de la pardela chica del norte (Puffinus baroli), cola qu'enantes formaba una mesma especie.

Descripción

 src=
P. assimilis

La pardela chica tien 25-30 cm de llargor mediu, y 58-67 cm de valumbu. Ye bien similar a la pardela pichoneta (Puffinus puffinus), pero les sos nales son proporcionalmente más curties y añas, con una zona pálida nes plumes interiores. El so picu ye más espodáu qu'el de la pardela común, y el so güeyu escuru destaca metanes un plumaxe blancu.

Taxonomía

Anguaño acéptense 5 subespecies con datos d'ADN qu'indiquen que la pardela chica del norte (P. boydi y P. baroli) atópense más próximes a la pardela de Audubon (Austin 1996, Heidrich et al. 1998), y P. myrtae alcuéntrase más próxima a la pardela del Pacíficu y posiblemente la pardela de Townsend (Austin et al. 2004). La pardela de Heinroth dacuando tamién foi considerada una subespecie de la pardela chica; la rellación ente la pardela chica y la pardela de Audubon nun ye tan estrecha como se creía (Austin 1996, Heidrich et al. 1998, Austin et al. 2001, vease tamién Penhallurick & Wink 2004, y Rheindt & Austin 2005).

Distribución

Esta especie habita nos océanos del hemisferiu sur, de normal más allá del Trópicu de Capricorniu. Nidifica en colonies n'islles y cantiles costeros, en pequeñes llurigues que namái son visitaes de nueche pa evitar la depredación de les grandes gaviluetes.

Conducta

Esta especie tien el típicu vuelu sesgado del so xéneru, maniobrando d'un llau a otru con pocos aleteos y coles puntes de les nales casi tocando l'agua, pero con vientu llixeru aletea con más frecuencia que los sos parientes de mayor tamañu. Davezu adopta una postura de vuelu en forma de cruz, coles sos nales n'ángulos derechos col cuerpu, superponiendo l'envés negru y el vientreblanco sobre la superficie del mar.

Aliméntase de pexes y moluscos. Ye una especie silenciosa, pero pela nueche, les colonies de cría enllenar de llamaes y gazníos.

Trátase d'una especie gregaria, que puede trate en gran númberu, especialmente mientres el periodu de migración na seronda.

Referencies

  • Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi 10.1006/mpev.1996.0060 (HTML abstract)
  • Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004): A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex. Auk 121(3): 847–864. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0847:AGMPOT]2.0.CO;2 HTML abstract
  • Collinson, M. (2006): Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99(6): 306-323.
  • Heidrich, Petra; Amengual, José F. & Wink, Michael (1998): Phylogenetic relationships in Mediterranean and North Atlantic shearwaters (Aves: Procellariidae) based on nucleotide sequences of mtDNA. Biochemical Systematics and Ecology 26(2): 145–170. doi 10.1016/S0305-1978(97)00085-9 PDF fulltext
  • Penhallurick, John & Wink, Michael (2004): Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu 104(2): 125-147. doi 10.1071/MU01060 (HTML abstract)
  • Rheindt, F. Y. & Austin, Jeremy J. (2005): Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004). Emu 105(2): 181-186. doi 10.1071/MU04039 PDF fulltext
Protonotaria-citrea-002 edit.jpg Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AST

Puffinus assimilis: Brief Summary ( 阿斯圖里亞斯語 )

由wikipedia AST提供
Puffinus assimilis

Puffinus assimilis ye una pequeña ave de la familia de los petreles o patinos (Procellariidae). Ye dacuando llamada pardela moza del sur, pa estremala de la pardela chica del norte (Puffinus baroli), cola qu'enantes formaba una mesma especie.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AST

Tort bihan ( 布列塔尼語 )

由wikipedia BR提供

An Tort bihan[1] a zo un evn-mor, Puffinus assimilis an anv skiantel anezhañ.

Doareoù pennañ

Boued

Annez

Rummatadur

Daveoù ha notennoù

  1. Perig Herbert, "Anvioù laboused Europa", Hor Yezh, niv.189, 1992, p.48.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia BR

Tort bihan: Brief Summary ( 布列塔尼語 )

由wikipedia BR提供

An Tort bihan a zo un evn-mor, Puffinus assimilis an anv skiantel anezhañ.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia BR

Baldriga petita ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供

La baldriga petita (Puffinus assimilis) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) que viu als oceans de l'hemisferi sud.

Morfologia

  • Petita baldriga que fa 25 – 30 cm de llargària, amb una envergadura de 58 – 67 cm. Cua curta.
  • De color negre pissarra per sobre i coll, galtes i parts inferiors blanques. També són blanques les infracobertores caudals i la superfície inferior de l'ala.
  • Bec i potes negre blavós.

Alimentació

S'alimenta de peixos i mol·luscs. No tenen el costum de seguir els vaixells.

Reproducció

Es reprodueix en caus, formant colònies, a les illes i penya-segats costaners, que només són visitades a la nit per evitar la depredació de grans gavines. Si bé és silenciós al mar, a les colònies de cria hom poden escoltar estridents cloquejos.

Llista de subespècies

Es descriuen 4 subespècies:

Aquesta espècie ha estat considerada conespecífica de la baldriga subantàrtica (Puffinus elegans), que avui es classifica com una espècie de ple dret, arran treballs recents.[1]
Altres poblacions de baldrigues s'han considerat subespècies de Puffinus assimilis, és el cas dels taxons boydi i baroli, de l'Atlàntic nord però estudis de seqüències del citòcrom b de l'ADNmt, han propiciat que aquests dos grups es classifiquin com a subespècies de Puffinus baroli.[2]
També s'ha reconegut dins aquesta espècie el taxó myrtae, que actualment és considerat una subespècie de Puffinus newelli.

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldriga petita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. B.J. Gill, B.D. Bell, G.K. Chambers, D.G. Medway, R.L. Palma, R.P. Scofield, A.J.D. Tennyson i T.H. Checklist of the Birds of New Zealand,Norfolk and Macquarie Islands, and the Ross Dependency, Antarctica. Ornithological Society of New Zealand Inc. 2010. ISBN 978-1-877385-59-9
  2. Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi:10.1006/mpev.1996.0060 (resum en HTML)
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Baldriga petita: Brief Summary ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供

La baldriga petita (Puffinus assimilis) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) que viu als oceans de l'hemisferi sud.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Aderyn drycin bach ( 威爾斯語 )

由wikipedia CY提供

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Aderyn drycin bach (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: adar drycin bach) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Puffinus assimilis; yr enw Saesneg arno yw Little shearwater. Mae'n perthyn i deulu'r Pedrynnod (Lladin: Procellariidae) sydd yn urdd y Procellariformes.[1]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. assimilis, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Affrica ac Awstralia.

Teulu

Mae'r aderyn drycin bach yn perthyn i deulu'r Pedrynnod (Lladin: Procellariidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

rhywogaeth enw tacson delwedd Pedryn Cynffon-fforchog Oceanodroma leucorhoa Pedryn drycin Hydrobates pelagicus
Hydrobates pelagicus.jpg
Pedryn drycin cynffonfforchog Oceanodroma furcata
Oceanodroma furcata 1.jpg
Pedryn drycin du Oceanodroma melania
BlackStormPetrels.JPG
Pedryn drycin gyddfwyn Nesofregetta fuliginosa Pedryn drycin Madeira Oceanodroma castro
Band rumped storm petrel Andre Raine KESRP (21789178016).jpg
Pedryn drycin Matsudaira Oceanodroma matsudairae
012016-IMG 5713 Matsudaira's Storm-Petrel (Oceanodroma matsudairae) (8005427860).jpg
Pedryn drycin torchog Oceanodroma hornbyi
Hornby storm petrel1a.jpg
Pedryn drycin Tristram Oceanodroma tristrami
Tristams storm petrel.JPG
Pedryn drycin tywyll Oceanodroma markhami
MarkhamSP.jpeg
Pedryn drycin wynebwyn Pelagodroma marina
Godmanstormlg.jpg
Pedryn drycin y Galapagos Oceanodroma tethys
Galapagos storm petrel.jpg
Diwedd y rhestr a gynhyrchwyd yn otomatig o Wicidata.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cymdeithas Edward Llwyd; adalwyd 30 Medi 2016.
  2. Gwefan Avibase; adalwyd 3 Hydref 2016.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Awduron a golygyddion Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CY

Aderyn drycin bach: Brief Summary ( 威爾斯語 )

由wikipedia CY提供

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Aderyn drycin bach (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: adar drycin bach) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Puffinus assimilis; yr enw Saesneg arno yw Little shearwater. Mae'n perthyn i deulu'r Pedrynnod (Lladin: Procellariidae) sydd yn urdd y Procellariformes.

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn P. assimilis, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Affrica ac Awstralia.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Awduron a golygyddion Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CY

Zwergsturmtaucher ( 德語 )

由wikipedia DE提供
 src=
Zwergsturmtaucher vor Madeira

Der Zwergsturmtaucher oder Kleine Sturmtaucher (Puffinus assimilis) ist ein Seevogel aus der Ordnung der Röhrennasen.

Merkmale

Der Zwergsturmtaucher hat eine Körperlänge von 25 bis 30 cm und eine Flügelspannweite von 56 bis 63 cm. Die Oberseite ist relativ einfarbig rußschwarz, während die Unterseite weiß ist. Er ähnelt stark dem Atlantiksturmtaucher. Im Vergleich zu diesem hat er aber relativ stumpfe, kurze und breite Flügel, mehr Weiß im Gesicht, so dass das schwarze Auge erkennbar ist, einen schmalen Schnabel, eine kontrastierendere, schmalere Umrandung der Unterflügel, sowie diffus hellere Armdecken, wobei auf den großen Armdecken auch ein weißliches Band erkennbar sein kann, weiße mittlere Unterschwanzdecken, und eher gebogene als gewinkelte Flügel. Außerdem hat er einen runden Kopf, der im Flug stark angehoben oder sogar aufgerichtet ist.

Verhalten

Der sehr flach über das Wasser geführte Flug wirkt nicht geradlinig und ist von schnellen, von nur kurzen Gleitphasen unterbrochenen, Flügelschlägen geprägt. Er folgt im Gegensatz zu vielen anderen verwandten Arten Booten nicht.

Die Art brütet von Februar bis Juni (erscheint aber im Sommer und Herbst sehr selten und lokal auch weiter im Norden) in kleinen Kolonien in schwer zugänglichen Erdhöhlen. Diese werden nur nachts aufgesucht, um Angriffe von großen Möwen zu vermeiden. Pro Pärchen wird nur ein Ei gelegt. Die Zwergsturmtaucher ernähren sich von kleinen Fischen, Krustentieren und Weichtieren, die sie mit erhobenen Flügeln und hängenden Füßen im Wind über dem Wasser stehend aufnehmen.

Über dem Meer ist der Zwergsturmtaucher meist schweigsam, aber in mondlosen Nächten sind in den Kolonien hellstimmig lachende, rhythmische, auf der zweiten Silbe betonte Rufe zu hören.

Verbreitung

Die Unterart P. a. tunneyi kommt auf den Inseln im Südwesten Australiens vor. P. a. elegans findet man auf Tristan da Cunha, der Gough-Insel, den Chatham-Inseln und den Antipoden-Inseln. Die Subspezies P. a. haurakiensis ist auf den neuseeländischen Inseln North East Island und der Nordinsel präsent. Die Unterart P. a. kermadecensis kommt ausschließlich auf den Kermadecinseln vor. Die Nominatform P. a. assimilis ist auf der Lord-Howe-Insel und der Norfolkinsel beheimatet.

Inzwischen abgetrennte Arten kommen auf den Kanarischen Inseln, den Azoren und Madeira (baroli), den Kapverdischen Inseln (boydi) und anderen Inseln Makaronesiens vor.

Systematik

Die Art wird in folgende Unterarten unterteilt:

Früher zählten der Rapasturmtaucher (Puffinus myrtae) Bourne, 1959 (damals Puffinus assimilis myrtae), Puffinus baroli (Bonaparte, 1857) (damals Puffinus assimilis baroli) und Puffinus boydi Mathews, 1912 (damals Puffinus assimilis boydi) als zusätzliche Unterarten. Mitochondriale-DNA-Analysen führten schließlich zu einer Absplittung bzw. zur Zuschlagung zu einer anderen Art.

Gelegentlich findet man auch Puffinus assimilis munda (Salvin, 1876) in der Literatur. Allerdings handelt es sich hierbei um ein Synonym für die Unterart P. a. elegans.

Literatur

  • Svenson, Grant, Mullarney, Zetterström: Der neue Kosmos Vogelführer

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern
 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DE

Zwergsturmtaucher: Brief Summary ( 德語 )

由wikipedia DE提供
 src= Zwergsturmtaucher vor Madeira

Der Zwergsturmtaucher oder Kleine Sturmtaucher (Puffinus assimilis) ist ein Seevogel aus der Ordnung der Röhrennasen.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DE

Little shearwater ( 英語 )

由wikipedia EN提供

Barolo shearwater off Madeira

The little shearwater (Puffinus assimilis) is a small shearwater in the petrel family Procellariidae. Despite the generic name, it is unrelated to the puffins, which are auks, the only similarity being that they are both burrow-nesting seabirds.

Description

This shearwater has the typically "shearing" flight of the genus, dipping from side to side on stiff wings with few beats, the wingtips almost touching the water, though in light winds it has a more flapping flight than that of its larger relatives. In flight it looks cross-shaped, with its wings held at right angles to the body, its colouration changing from black to white as the black upperparts and white underparts are alternately exposed as it travels low over the sea.

At 25–30 cm (9.8–11.8 in) in length with a 58–67 cm (23–26 in) wingspan, it is like a small Manx shearwater but has proportionally shorter and broader wings, with a pale area on the inner flight feathers. Its bill is more slender than that of Manx, and its dark eye stands out against the surrounding white area.

Taxonomy

mtDNA cytochrome b sequence data indicate that the former North Atlantic little shearwater group (Boyd's shearwater, P. boydi and Barolo shearwater, P. baroli) is closer to Audubon's shearwater (Austin 1996, Heidrich et al. 1998), (although many taxonomists now consider them to be distinct species), and Rapa shearwater (P. myrtae), being closer to the Newell's and possibly Townsend's shearwater (Austin et al. 2004). Heinroth's shearwater was also sometimes considered a subspecies of this bird; the relationship between the little and Audubon's shearwater is probably not as close as long believed (Austin 1996, Heidrich et al. 1998, Austin et al. 2001, but see also Penhallurick & Wink 2004, and Rheindt & Austin 2005). The subantarctic shearwater was also considered conspecific (Onley & Scofield 2007, Gill et al. 2010)

Distribution and habitat

It breeds in colonies on islands and coastal cliffs, nesting in burrows which are only visited at night to avoid predation by large gulls.

Behaviour

This is a gregarious species, which can be seen in large numbers from boats or headlands, especially on migration in autumn. It feeds on fish and molluscs. It does not follow boats. It is silent at sea, but at night the breeding colonies are alive with raucous cackling calls.

It nests in cavities located in grassy fields or in those found among rocks.[2]

The little shearwater usually produces a clutch of one clear white egg, measuring around 51 by 35 millimetres (2.0 by 1.4 in). The egg is incubated for 52 to 58 days by both sexes.[2]

References

  1. ^ BirdLife International (2018). "Puffinus assimilis". IUCN Red List of Threatened Species. 2018: e.T45959011A132668808. doi:10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T45959011A132668808.en. Retrieved 14 November 2021.
  2. ^ a b Hauber, Mark E. (1 August 2014). The Book of Eggs: A Life-Size Guide to the Eggs of Six Hundred of the World's Bird Species. Chicago: University of Chicago Press. p. 44. ISBN 978-0-226-05781-1.
  • Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi:10.1006/mpev.1996.0060 (HTML abstract)
  • Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004): A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex. Auk 121(3): 847–864. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0847:AGMPOT]2.0.CO;2 HTML abstract
  • Collinson, M. (2006): Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99(6): 306–323.
  • Heidrich, Petra; Amengual, José F. & Wink, Michael (1998): Phylogenetic relationships in Mediterranean and North Atlantic shearwaters (Aves: Procellariidae) based on nucleotide sequences of mtDNA. Biochemical Systematics and Ecology 26(2): 145–170. doi:10.1016/S0305-1978(97)00085-9 PDF fulltext
  • Penhallurick, John & Wink, Michael (2004): Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu 104(2): 125–147. doi:10.1071/MU01060 (HTML abstract)
  • Rheindt, F. E. & Austin, Jeremy J. (2005): Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004). Emu 105(2): 181–186. doi:10.1071/MU04039 PDF fulltext

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EN

Little shearwater: Brief Summary ( 英語 )

由wikipedia EN提供
Barolo shearwater off Madeira

The little shearwater (Puffinus assimilis) is a small shearwater in the petrel family Procellariidae. Despite the generic name, it is unrelated to the puffins, which are auks, the only similarity being that they are both burrow-nesting seabirds.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EN

Malgranda pufino ( 世界語 )

由wikipedia EO提供

La Malgranda pufino (Puffinus assimilis) estas marbirdo el ordo de procelarioformaj birdoj. Ĝi havas du subspeciojn, kiuj vivas ĉe la Kanariaj insuloj, Azoroj kaj Madejro (baroli); ĉe Kaboverdo (boydi) kaj aliaj insuloj de Makaronezio. Ĝenerale tiu specio loĝas tra la oceanoj de la Suda Hemisfero sude de Tropiko de Kaprikorno.

Priskribo

 src=
Ilustraĵo de Keulemans

La Malgranda pufino havas korpolongon de 25 ĝis 30 cm kaj flugilan enverguron de 58 ĝis 67 cm. La supra parto de la birdo estas relative unukolore fulgonigra, dum la suba parto estas blanka. Ĝi similas forte al Nordmara pufino. Kompare al tiu, ĝi havas relative obtuzan, mallongan kaj larĝan flugilon, plue blankon en la vango, tiel la nigra okulo estas forte rimarkebla.

Ĝi havas la tipan pufinan flugmanieron de la genro, malsuprenirante el flanko al flanko per rigidaj flugiloj kaj malmultaj flugilfrapoj, havante la flugilpintojn preskaŭ tuŝante la akvon, kvankam dum malforta vento ĝi havas pli flufgilfrapadan flugmanieron ol tiu de ĝiaj pli grandaj parencoj. Tiu birdo aspektas kiel fluganta kruco, kun ties flugiloj je rekta angulo el la korpo, kaj ĝi ŝanĝas el nigra al blanka dum la malhelaj supraj partoj kaj pli palaj subaj partoj estas alternative eksponitaj dum ĝi veturas malalte super la maro.

Konduto

Tiu estas gregema specio, kiu povas esti vidata en grandaj nombroj el ŝipoj aŭ el teraj elstaraĵoj, ĉefe aŭtune. Ĝi flugas rekte super la akvosurfaco, ne rektalinie, sed ofte per zigzago. Ĝi ne sekvas ŝipojn, male al parencaj specioj.

La Malgranda pufino demetas ovojn de februaro ĝis junio en etaj kolonioj en malfacile alireblaj terpremaĵoj. Tiujn oni vizitas nur nokte por eviti atakojn de grandaj mevoj. Unu birdoparo demetas, kaj kovas nur unu ovon. La Malgranda pufino nutras sin per malgrandaj fiŝoj, krustuloj kaj moluskoj, vermoj.

Super la maro, la eta pufino estas plej ofte malkriema, sed en senlunaj noktoj, la kolonioj eligas ridajn, ritmajn vokojn, akcente je la dua vokvoĉo.

Taksonomio

Informo el DNA indikas, ke la iama grupo de la Nordatlantika malgranda pufino (Bojda pufino, P. boydi kaj Barola pufino, P. baroli) estas pli proskima al la Makulpufino (Austin 1996, Heidrich et al. 1998), (kvankam multaj taksonomiistoj nune konsideras ilin distingaj specioj), kaj myrtae estas pli proksima al la Nevela pufino kaj eble al la Sokorpufino (Austin et al. 2004). Ankaŭ la Heinrota pufino estis foje konsiderata subspecio de tiu birdo; la rilato inter la Malgranda kaj la Makulpufino estas probable ne tiom proksima kiom dumlonge oni supozis (Austin 1996, Heidrich et al. 1998, Austin et al. 2001, sed vidu ankaŭ Penhallurick & Wink 2004, kaj Rheindt & Austin 2005).

Referencoj

  • Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. COI:10.1006/mpev.1996.0060 (HTML resumo)
  • Heidrich, Petra; Amengual, José F. & Wink, Michael (1998): Phylogenetic relationships in Mediterranean and North Atlantic shearwaters (Aves: Procellariidae) based on nucleotide sequences of mtDNA. Biochemical Systematics and Ecology 26(2): 145–170. COI:10.1016/S0305-1978(97)00085-9 PDF kompleta teksto
  • Penhallurick, John & Wink, Michael (2004): Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu 104(2): 125-147. COI:10.1071/MU01060 (HTML resumo)
  • Rheindt, F. E. & Austin, Jeremy J. (2005): Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004). Emu 105(2): 181-186. COI:10.1071/MU04039 PDF kompleta teksto
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EO

Malgranda pufino: Brief Summary ( 世界語 )

由wikipedia EO提供

La Malgranda pufino (Puffinus assimilis) estas marbirdo el ordo de procelarioformaj birdoj. Ĝi havas du subspeciojn, kiuj vivas ĉe la Kanariaj insuloj, Azoroj kaj Madejro (baroli); ĉe Kaboverdo (boydi) kaj aliaj insuloj de Makaronezio. Ĝenerale tiu specio loĝas tra la oceanoj de la Suda Hemisfero sude de Tropiko de Kaprikorno.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EO

Puffinus assimilis ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由wikipedia ES提供

La pardela chica (Puffinus assimilis) es una pequeña ave de la familia de los petreles o patines (Procellariidae). Es a veces llamada pardela chica del sur, para distinguirla de la pardela chica del norte (Puffinus baroli), con la que anteriormente formaba una misma especie.

Little shearwater (Puffinus assimilis).jpg

Descripción

 src=
P. assimilis

La pardela chica tiene 25-30 cm de longitud media, y 58-67 cm de envergadura. Es muy similar a la pardela pichoneta (Puffinus puffinus), pero sus alas son proporcionalmente más cortas y añas, con una zona pálida en las plumas interiores. Su pico es más esbelto que el de la pardela común, y su ojo oscuro destaca en medio de un plumaje blanco.

Taxonomía

Actualmente se aceptan 5 subespecies con datos de ADN que indican que la pardela chica del norte (P. boydi y P. baroli) se encuentran más próximas a la pardela de Audubon (Austin 1996, Heidrich et al. 1998), y P. myrtae se encuentra más próxima a la pardela del Pacífico y posiblemente la pardela de Townsend (Austin et al. 2004). La pardela de Heinroth a veces también ha sido considerada una subespecie de la pardela chica; la relación entre la pardela chica y la pardela de Audubon no es tan estrecha como se creía (Austin 1996, Heidrich et al. 1998, Austin et al. 2001, véase también Penhallurick & Wink 2004, y Rheindt & Austin 2005).

Distribución

Esta especie habita en los océanos del hemisferio sur, normalmente más allá del Trópico de Capricornio. Nidifica en colonias en islas y acantilados costeros, en pequeñas madrigueras que sólo son visitadas de noche para evitar la depredación de las grandes gaviotas.

Conducta

Esta especie tiene el típico vuelo sesgado de su género, maniobrando de un lado a otro con pocos aleteos y con las puntas de las alas casi tocando el agua, pero con viento ligero aletea con más frecuencia que sus parientes de mayor tamaño. Habitualmente adopta una postura de vuelo en forma de cruz, con sus alas en ángulos derechos con el cuerpo, superponiendo el dorso negro y el vientreblanco sobre la superficie del mar.

Se alimenta de peces y moluscos. Es una especie silenciosa, pero por la noche, las colonias de cría se llenan de llamadas y graznidos.

Se trata de una especie gregaria, que puede verse en gran número, especialmente durante el período de migración en otoño.

Referencias

  1. BirdLife International (2018). «Puffinus assimilis». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2019.2 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 24 de agosto de 2019.

Bibliografía

  • Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi 10.1006/mpev.1996.0060 (HTML abstract)
  • Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004): A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex. Auk 121(3): 847–864. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0847:AGMPOT]2.0.CO;2 HTML abstract
  • Collinson, M. (2006): Splitting headaches? Recent taxonomic changes affecting the British and Western Palaearctic lists. British Birds 99(6): 306-323.
  • Heidrich, Petra; Amengual, José F. & Wink, Michael (1998): Phylogenetic relationships in Mediterranean and North Atlantic shearwaters (Aves: Procellariidae) based on nucleotide sequences of mtDNA. Biochemical Systematics and Ecology 26(2): 145–170. doi 10.1016/S0305-1978(97)00085-9 PDF fulltext
  • Penhallurick, John & Wink, Michael (2004): Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu 104(2): 125-147. doi 10.1071/MU01060 (HTML abstract)
  • Rheindt, F. E. & Austin, Jeremy J. (2005): Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004). Emu 105(2): 181-186. doi 10.1071/MU04039 PDF fulltext
 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores y editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ES

Puffinus assimilis: Brief Summary ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由wikipedia ES提供

La pardela chica (Puffinus assimilis) es una pequeña ave de la familia de los petreles o patines (Procellariidae). Es a veces llamada pardela chica del sur, para distinguirla de la pardela chica del norte (Puffinus baroli), con la que anteriormente formaba una misma especie.

Little shearwater (Puffinus assimilis).jpg
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores y editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ES

Gabai txiki ( 巴斯克語 )

由wikipedia EU提供

Gabai txikia (Puffinus assimilis) Puffinus generoko animalia da. Hegaztien barruko Procellariidae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

  1. (Ingelesez)BirdLife International (2012) Species factsheet. www.birdlife.org webgunetitik jaitsia 2012/05/07an
  2. (Ingelesez) IOC Master List

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipediako egileak eta editoreak
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EU

Gabai txiki: Brief Summary ( 巴斯克語 )

由wikipedia EU提供

Gabai txikia (Puffinus assimilis) Puffinus generoko animalia da. Hegaztien barruko Procellariidae familian sailkatua dago.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipediako egileak eta editoreak
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EU

Etelänkääpiöliitäjä ( 芬蘭語 )

由wikipedia FI提供

Etelänkääpiöliitäjä (Puffinus assimilis)[2] on pieni ulappalintujen lahkoon kuuluva avomerilintu.[3]

Koko ja ulkonäkö

Linnun pituus on 25–30 senttimetriä ja siivenkärkien väli 56–63 cm. Se muistuttaa jonkin verran pikkuliitäjää (Puffinus puffinus), mutta on kuin sen pienempi versio: hyvin tumma päältä ja valkea alta. Muita eroja ovat: siivet lyhyemmät, pyöreäkärkisemmät, kuperat ja leveämmät; tumma reunus siiven alapinnalla näyttää kapeammalta; nokka suhteessa hennompi ja pää pyöreämpi, jota usein pitää koholla ja nostelee joskus lennossa; siiven yläpinta kaksivärisempi, kyynärsiipi on epäselvärajaisesti vaaleampi ja usein isoissa peitinhöyhenissä valkeahko juova; ylemmäs ulottuva posken valkea alue ympäröi tumman silmän ja korostaa tummia kaulansivuja.[3]

Äänet

Pimeinä öinä, koloniasta kuuluu kirkkaita, nauravia, rytmisiä sarjoja, ”ka ki-kykykyr-kaa” joissa toinen tavu on voimakkain.[3]

Levinneisyys

Linnulla on hyvin laaja lisääntymisalue, arviolta 50 000–100 000 km². Sen maailman laajuiseksi määräksi on arvioitu yli 900 000 yksilöä.

Sitä tavataan Australiassa, Ranskan Polynesiassa, Ranskan eteläisillä ja antarktisilla alueilla, Uudessa-Seelannissa, Norfolkinsaarilla, Papua-Uusi-Guineassa, Portugalissa, Saint Helenassa ja Espanjassa.[1]

Alalaji P. baroli esiintyy Atlantilla Azoreilla, Madeiralla ja Kanariansaarilla, jossa se pesii keväisin pienehköissä kolonioissa, useimmin maakoloon. Tavataan harvoin pesimäalueiden pohjoispuolella.[3]

Käyttäytyminen

Etelänkääpiöliitäjän lento on epävakaampaa kuin pikkuliitäjän ja myös siivenlyönnit sekä siivenlyöntisarjat pidemmät. Pystyy olemaan paikoillaan tuulessa siivet kohotettuina ja jalat roikkuen jolloin nappaa ruokaa veden pinnalta.[3]

Lähteet

  1. a b BirdLife International: Puffinus assimilis IUCN Red List of Threatened Species. Version 2014.3. 2014. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 5.3.2015. (englanniksi)
  2. Högmander, H., Björklund, H., Hintikka, J., Lokki, J., Södersved, J. & Velmala, W.: Maailman lintulajien suomenkieliset nimet 2018. BirdLife Suomi. Viitattu 12.3.2018.
  3. a b c d e Mullarney, Killian; Svensson, Lars; Zetterström, Dan & Grant, Peter: Lintuopas - Euroopan ja Välimeren alueen linnut, s. 22 ja 23. Otava, 2008. ISBN 951-1-15727-2.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedian tekijät ja toimittajat
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FI

Etelänkääpiöliitäjä: Brief Summary ( 芬蘭語 )

由wikipedia FI提供

Etelänkääpiöliitäjä (Puffinus assimilis) on pieni ulappalintujen lahkoon kuuluva avomerilintu.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedian tekijät ja toimittajat
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FI

Petit Puffin ( 法語 )

由wikipedia FR提供

Puffinus assimilis

Little shearwater (Puffinus assimilis).jpg

Le Petit Puffin (Puffinus assimilis), aussi appelé Puffin obscur ou Puffin semblable, est une espèce d'oiseaux de mer de la famille des Procellariidae.

Aspect extérieur

Long de 25 à 30 cm, cet oiseau a une envergure de 53 à 67 cm. Il ressemble fortement au puffin des Anglais, mais il est plus petit, et son bec et ses ailes sont plus courts (ces dernières sont aussi plus arrondies).

Comportement

Locomotion

Alimentation

Ce puffin se nourrit de céphalopodes, poissons et crustacés marins[1].

Comportement social et vocalisations

Cet oiseau niche en colonies. Lors de ces rassemblement, il émet un doux sifflement répété ("wi wi ririri houou") moins rauque, plus aigu et à un rythme plus régulier que le cri du Puffin des Anglais[2].

Reproduction

La reproduction a lieu en été (période variable selon la latitude du lieu de nidification). Les colonies s'établissent sur des îles, sur des pentes herbeuses ou parmi de la rocaille[1].

Répartition et habitat

Cet oiseau est pélagique et passe une bonne partie de sa vie en haute mer. On le trouve dans le sud-ouest de l'océan Pacifique, le sud-est de l'océan Indien et en Australasie, dans la région subantarctique néo-zélandaise, et sur les îles Gough et Tristan da Cunha[3].

Ils nichent dans l'hémisphère Sud. Après la saison de nidification, les oiseaux se dispersent en haute mer.

Le petit puffin et l'homme

Nomenclature et systématique

 src=
Puffinus assimilis elegans

Puffin viendrait de l'anglais to puff, souffler, et ferait référence à la capacité qu'ont ces oiseaux à projeter par le bec une substance huileuse et nauséabonde. Puffinus est la latinisation de puffin.
Le mot assimilis, dérivé du latin adsimilis signifiant semblable à, fait allusion à la grande ressemblance qui existe entre ce puffin et le puffin des Anglais. Les termes obscur et petit font référence à des particularités morphologiques de cet oiseau, son aspect sombre et sa taille plus petite que celle du puffin des Anglais[4].

D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international, cette espèce est constituée des cinq sous-espèces suivantes (ordre phylogénique) :

Les anciennes sous-espèces boydi et baroli ont été élevées au rang d'espèce, respectivement sous les noms de Puffinus boydi et de Puffin de Macaronésie (Puffinus baroli).

La sous-espèce Puffinus assimilis elegans est possiblement une espèce distincte[5],[6]. Si elle est élevée au rang d'espèce, elle deviendrait le Puffin élégant (Puffinus elegans).

Statut et préservation

Cette espèce est placée en annexe III de la Convention de Berne (espèce protégée) ; elle est aussi protégée par la Directive oiseaux (annexe I) depuis 1979 (statut consolidé en 1995)[7], ainsi que par le Migratory Bird Treaty Act[8].

Par contre, l'UICN a classé cette espèce dans la catégorie LC (préoccupation mineure), du fait de sa très vaste aire de répartition. De plus, la population mondiale était estimée à 200 000 et 2 millions d'individus en 2001[9] ; une étude de 2004 l'évalue à 900000 individus[1].

Notes et références

  1. a b et c (en) Référence UICN : espèce Puffinus assimilis Gould, 1838 (consulté le 27 mars 2012)
  2. Alström P., Colston P., Lewington I. (1992) Guide des oiseaux accidentels et rares en Europe, Delachaux et Niestlé, Lausanne, (ISBN 2-603-00896-X)
  3. Congrès ornithologique international, version 5.2
  4. Cabard P. et Chauvet B. (2003) : Étymologie des noms d'oiseaux. Belin. (ISBN 2-7011-3783-7)
  5. Onley D & P Scofield (2007), Albatrosses, Petrels & Shearwaters of the World, Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  6. Gill B.J., B.D. Bell, G.K. Chambers ; D.G. Medway, R.L. Palma, R.P. Scofield, A.J.D. Tennyson & T.H. Worthy (2010), Checklist of the birds of New Zealand, Norfolk and Macquarie Islands, and the Ross Dependency, Antarctica, 4e édition. Wellington, Te Papa Press et Ornithological Society of New Zealand.
  7. Statut légal de Puffinus assimilis sur le site EUNIS de l'AEE
  8. Liste des oiseaux protégés par le Migratory Bird Treaty Act
  9. Fishpool L. et Evans M., Important Bird Areas in Africa and associated islands: priority sites for conservation, 2001, Newbury and Cambridge : Pisces Publications et BirdLife International (BirdLife Conservation Series 11)

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FR

Petit Puffin: Brief Summary ( 法語 )

由wikipedia FR提供

Puffinus assimilis

Little shearwater (Puffinus assimilis).jpg

Le Petit Puffin (Puffinus assimilis), aussi appelé Puffin obscur ou Puffin semblable, est une espèce d'oiseaux de mer de la famille des Procellariidae.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FR

Pardela pequena ( 加利西亞語 )

由wikipedia gl Galician提供

A pardela pequena (Puffinus assimilis) é unha pequena ave procelárida que fai niños en tobos.

Descrición

Ten a forma de voar típica do xénero, baixando en picado dun lado a outro coas ás ríxidas e dando poucos batidos de ás; as puntas das ás case tocan a auga, aínda que con vento lixeiro fai máis voo batido que os seus parentes máis grandes. En voo parece que ten forma de cruz, porque as ás forman un ángulo recto co corpo. En voo a súa cor cambia do negro ao branco xa que as partes superiores negras e as inferiores brancas quedan alternativamente expostas á vista cando viaxa a baixa altura sobre o mar.

Ten unha lonxitude de 25 a 30 cm e unha envergadura alar de entre 58 e 67 cm; é similar a unha pequena pardela furabuchos, pero proporcionalmente ten ás máis curtas e anchas, cunha área clara nas plumas de voo interiores. O seu peteiro é máis delgado que o da padela furabuchos e os seus ollos negros destacan sobre a área branca que os rodea.

Taxonomía

Os datos das secuencias de ADN do citocromo b do ADNmt indican que o antigo grupo de pardelas pequenas do Atlántico norte (Puffinus boydi e P. baroli) está moi próximo a Puffinus lherminieri [2][3], (aínda que moitos taxónomos considéranos agora como especies distintas), e o P. myrtae, está próximo a Puffinus newelli e posiblemente a Puffinus auricularis [4]. Ás veces Puffinus heinrothi foi tamén considerada unha subespecie desta ave; a relación entre a pardela pequena e a Puffinus lherminieri probablemente non é tan próxima como se cría (ver [2][3], pero ver tamén [5][6]). Puffinus elegans foi tamén considerada conespecífica [7].

Distribución e hábitat

Esta especie está distribuída polos océanos ao sur do trópico de Capricornio. Reprodúcese en colonias en illas e cantís costeiros, nidificando en tobos escavados, que só visita de noite para evitar a predación por gaivotas grandes.

Comportamento

É unha especie gregaria, que pode verse en gran número desde barcos e promontorios, especialmente en migración en outono. Aliméntase de peixes e moluscos. Non segue os barcos. é silenciosa no mar, pero de noite as colonias reprodutoras resoan co seu grallar estidente.

Aniña en cavidades localizadas en campos de herba ou nos que encontra entre as rochas.[8]

Adoita facer unha posta dun só ovo branco, que mide uns 51×35 mm, e que incuban durante de 52 a 58 días ambos os sexos.[8]

Notas

  1. "Puffinus assimilis". Lista Vermella de especies ameazadas. Versión 2013.2 (en inglés). Unión Internacional para a Conservación da Natureza. 2012. Consultado o 26 November 2013.
  2. 2,0 2,1 Austin, Jeremy J. (1996): Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences. Molecular Phylogenetics and Evolution 6(1): 77–88. doi 10.1006/mpev.1996.0060 (HTML abstract)
  3. 3,0 3,1 Heidrich, Petra; Amengual, José F. & Wink, Michael (1998): Phylogenetic relationships in Mediterranean and North Atlantic shearwaters (Aves: Procellariidae) based on nucleotide sequences of mtDNA. Biochemical Systematics and Ecology 26(2): 145–170. doi 10.1016/S0305-1978(97)00085-9 PDF fulltext
  4. Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004): A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex. Auk 121(3): 847–864. DOI: 10.1642/0004-8038(2004)121[0847:AGMPOT]2.0.CO;2 HTML abstract
  5. Penhallurick, John & Wink, Michael (2004): Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu 104(2): 125-147. doi 10.1071/MU01060 (HTML abstract)
  6. Rheindt, F. E. & Austin, Jeremy J. (2005): Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004). Emu 105(2): 181-186. doi 10.1071/MU04039 PDF texto completo
  7. Onley, D. and Scofield, P. (2007) Field guide to the albatrosses, petrels and shearwaters of the world. London, UK: Christopher Helm (Helm Field Guides).
  8. 8,0 8,1 Hauber, Mark E. (1 August 2014). The Book of Eggs: A Life-Size Guide to the Eggs of Six Hundred of the World's Bird Species. Chicago: University of Chicago Press. p. 44. ISBN 978-0-226-05781-1.

Véxase tamén

Bibliografía

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia gl Galician

Pardela pequena: Brief Summary ( 加利西亞語 )

由wikipedia gl Galician提供

A pardela pequena (Puffinus assimilis) é unha pequena ave procelárida que fai niños en tobos.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia gl Galician

Južni mali zovoj ( 克羅埃西亞語 )

由wikipedia hr Croatian提供

Južni mali zovoj (lat. Puffinus assimilis) je vrsta morske ptice iz porodice zovoja.

Duga je 25-30 cm, s rasponom krila 58-67 cm.

Hrani se ribama i mekušcima, a rjeđe rakovima. Gnijezdi se u kolonijama na oceanskim otocima, većinom sezona parenja započinje ljeti. Opasnost im stvaraju ogromni galebovi. Jako je druželjubiva ptica. Često se viđa u velikim kolonijama, najčešće za vrijeme seobe ptica u jesen.


Gołąb1.jpg Nedovršeni članak Južni mali zovoj koji govori o pticama treba dopuniti. Dopunite ga prema pravilima Wikipedije.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori i urednici Wikipedije
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia hr Croatian

Puffinus assimilis ( 義大利語 )

由wikipedia IT提供

La berta minore fosca (Puffinus assimilis Gould, 1838) è un uccello marino della famiglia Procellariidae.[2]

Descrizione

Lunghezza 28 cm. Si distingue dalla berta minore (Puffinus puffinus), oltre che per le dimensioni inferiori, anche per il bianco della parte inferiore delle copritrici della coda, e i piedi scuri. È scura sulla parte superiore e le parti inferiori sono bianche.

Biologia

Vive in stormi che stanno di solito posati sull'acqua. Vola basso sul pelo dell'acqua, possiede un volo lento. Si tuffa occasionalmente e nuota sott'acqua però preferisce ricercare il cibo sulla superficie.

Voce

Una serie di suoni gutturali del tipo cacacacacaca-urr sul luogo di nidificazione.

Riproduzione

Dalla fine dell'inverno all'inizio dell'estate: nidifica tra i crepacci e depone un solo uovo di forma variabile.

Alimentazione

Come le altre berte.

Distribuzione e habitat

La specie è diffusa in Australia, in Nuova Zelanda, nell'isola di Norfolk e nelle Terre Australi e Antartiche Francesi.[1] Sull'isola Curtis, è presente la più grande colonia al mondo di berta minore fosca, che conta centomila coppie di uccelli[3]. Specie pelagica si rinviene frequentemente sulle isole rocciose.

Tassonomia

Sono note le seguenti sottospecie:[2]

  • Puffinus assimilis assimilis Gould, 1838 Is. Lord Howe e Norfolk
  • Puffinus assimilis haurakiensis C.A.Fleming & Serventy, 1943 Isola del Nord (Nuova Zealand)
  • Puffinus assimilis kermadecensis Murphy, 1927 Is. Kermadec
  • Puffinus assimilis tunneyi Mathews, 1912 isole a sud-ovest dell'Australia

Note

  1. ^ a b (EN) BirdLife International 2016, Puffinus assimilis, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020. URL consultato il 15 febbraio 2017.
  2. ^ a b (EN) Gill F. and Donsker D. (eds), Family Procellariidae, in IOC World Bird Names (ver 9.2), International Ornithologists’ Union, 2019. URL consultato il 15 febbraio 2017.
  3. ^ (EN) Taylor, G., Tennyson, A., Ismar, S. M., Gaskin, C., Baird, K., Seabirds of the Kermadec Islands (PDF), in Kermadec Symposium, Deep, 2010, p. 46. URL consultato il 25/09/2017 (archiviato dall'url originale il 25 settembre 2017).

Bibliografia

  • Enciclopedia degli uccelli d'Europa

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori e redattori di Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IT

Puffinus assimilis: Brief Summary ( 義大利語 )

由wikipedia IT提供

La berta minore fosca (Puffinus assimilis Gould, 1838) è un uccello marino della famiglia Procellariidae.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori e redattori di Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IT

Pacifische kleine pijlstormvogel ( 荷蘭、佛萊明語 )

由wikipedia NL提供

Vogels

De Pacifische kleine pijlstormvogel (Puffinus assimilis) is een zeevogel uit de familie stormvogels en pijlstormvogels (Procellariidae).

Kenmerken

De vogel is 25 tot 30 cm lang en heeft een spanwijdte van 58 tot 67 cm. Het is de kleinste soort pijlstormvogel, met relatief korte, brede vleugels en een korte snavel. De vogel maakt een nadrukkelijk zwart-witte indruk met zeer donkere bijna zwarte rug, staart en bovenvleugels. Van onder is de vogel overwegend wit, met alleen smalle donkere randen op de ondervleugel.[2]

Verspreiding en leefgebied

De soort telt drie ondersoorten:[3]

Deze zeevogels nestelen op rotsige hellingen op de eilanden en graven daarin zelf holen.[2]

Status

De Pacifische kleine pijlstormvogel heeft een groot verspreidingsgebied en daardoor is de kans op de status kwetsbaar (voor uitsterven) gering. De grootte van de wereldpopulatie werd in 2004 geschat op 300 tot 750 duizend individuen. Deze zeevogel gaat in aantal achteruit door predatie door invasieve zoogdieren op de broedeilanden. Echter, het tempo ligt onder de 30% in de periode van drie generaties. Om deze reden staat de soort als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.[1]

Bronnen, noten en/of referenties
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-auteurs en -editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NL

Pacifische kleine pijlstormvogel: Brief Summary ( 荷蘭、佛萊明語 )

由wikipedia NL提供

De Pacifische kleine pijlstormvogel (Puffinus assimilis) is een zeevogel uit de familie stormvogels en pijlstormvogels (Procellariidae).

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-auteurs en -editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NL

Dverglire ( 挪威語 )

由wikipedia NN提供

Dverglire (Puffinus assimilis) er ein liten sjøfugl i stormfuglfamilien, Procellariidae. Denne lira lever pelagiskden sørlege halvkula sør for den sørlege vendesirkelen.

Skildring

Dverglira har den typiske flukta for lirer, tipper frå side til side med stive venger, og få vengeslag, men i svak vind vil dei ha meir flagrande flygeteknikk enn dei større lireartane. Fuglen dannar omriss av eit kross i flukt når dei held dei lange vengene rett ut frå kroppen, og vekslar mellom mørkt og lyst frå den svarte oversida og kvite undersida. Til havs opptrer dei einslege, eller i små flokkar og dei beitar sjeldan saman med andre sjøfuglar. Kroppslengda er 30 cm og massen 130 gram,[1] vengespennet 58-67 cm, som ei lita havlire, men har proporsjonalt kortare og breiare venger, med eit bleikt område på indre flygefjører. Nebbet er slankare enn på havlira, og dei mørke auga skil seg ut mot det lyse omkringliggande området.

Dverglira hekkar i koloniar på øyar og kystnære klipper, har reirplass i hòler som dei berre vitjar om natta for å unngå predasjon. Hekketida er normalt i den australske vinteren og våren.[1]

Taksonomi

Underartar av dverglire etter Clementslista versjon 6.6 frå august 2011.[2]

Puffinus assimilis

Tidlegare var følgjande underartar rekna som ein del av taksonet, men blei tatt ut frå og med versjon 6.4, desember 2009:

Kjelder

Referansar

  1. 1,0 1,1 Heather og Robertson 2005
  2. Clements, J.F.; T. S. Schulenberg; M.J. Iliff; B.L. Sullivan; C. L. Wood (august 2011), The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6 (Excel spreadsheet), Cornell Lab of Ornithology, henta 7. januar 2012

Bakgrunnsstoff

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NN

Dverglire: Brief Summary ( 挪威語 )

由wikipedia NN提供

Dverglire (Puffinus assimilis) er ein liten sjøfugl i stormfuglfamilien, Procellariidae. Denne lira lever pelagiskden sørlege halvkula sør for den sørlege vendesirkelen.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NN

Dverglire ( 挪威語 )

由wikipedia NO提供

Dverglire (vitenskapelig navn Puffinus assimilis) er en stormfugl.

Eksterne lenker


ornitologistubbDenne ornitologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den.
Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NO

Dverglire: Brief Summary ( 挪威語 )

由wikipedia NO提供

Dverglire (vitenskapelig navn Puffinus assimilis) er en stormfugl.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NO

Burzyk mały ( 波蘭語 )

由wikipedia POL提供

Burzyk mały (Puffinus assimilis) – gatunek ptaka z rodziny burzykowatych (Procellariidae). Jest mniejszy od innych burzyków i najczęściej jest widywany w locie. U dorosłych spód ciała oraz skrzydeł jest biały, a wierzch ciała ciemny.

Podgatunki

Podobne gatunki

Przypisy

  1. Puffinus assimilis, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Paul Sterry, Andy Clements, Andrew Cleave, Peter Goodfellow, Ptaki Europy: przewodnik, Warszawa 2007, ​ISBN 978-83-247-0818-5
  3. Puffinus assimilis. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).

Bibliografia

  • Paul Sterry, Andy Clements, Andrew Cleave, Peter Goodfellow, Ptaki Europy: przewodnik, Warszawa 2007, ​ISBN 978-83-247-0818-5

Linki zewnętrzne

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia POL

Burzyk mały: Brief Summary ( 波蘭語 )

由wikipedia POL提供

Burzyk mały (Puffinus assimilis) – gatunek ptaka z rodziny burzykowatych (Procellariidae). Jest mniejszy od innych burzyków i najczęściej jest widywany w locie. U dorosłych spód ciała oraz skrzydeł jest biały, a wierzch ciała ciemny.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia POL

Pardela-pequena ( 葡萄牙語 )

由wikipedia PT提供

A pardela-pequena (Puffinus assimilis) é uma ave marinha pertencente à família Procellariidae. É um pouco mais pequena que as outras espécies do seu género e distingue-se sobretudo pelas faces brancas e pelo voo mais rápido.

Esta pardela nidifica nas ilhas da Macaronésia e também em diversas outras ilhas do Atlântico sul. Ocasionalmente aparece em águas da ZEE de Portugal Continental, mas só muito raramente se aproxima do continente.

A subespécie Puffinus assimilis baroli, conhecida pelo nome comum de frulho e endémica da Macaronésia, foi recentemente autonomizada, passando a constituir a espécie Puffinus baroli.

Conservação

Esta espécie encontra-se listada no Livro Vermelho dos Vertebrados de Portugal com o estatuto de Vulnerável.

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia PT

Pardela-pequena: Brief Summary ( 葡萄牙語 )

由wikipedia PT提供

A pardela-pequena (Puffinus assimilis) é uma ave marinha pertencente à família Procellariidae. É um pouco mais pequena que as outras espécies do seu género e distingue-se sobretudo pelas faces brancas e pelo voo mais rápido.

Esta pardela nidifica nas ilhas da Macaronésia e também em diversas outras ilhas do Atlântico sul. Ocasionalmente aparece em águas da ZEE de Portugal Continental, mas só muito raramente se aproxima do continente.

A subespécie Puffinus assimilis baroli, conhecida pelo nome comum de frulho e endémica da Macaronésia, foi recentemente autonomizada, passando a constituir a espécie Puffinus baroli.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia PT

Dvärglira ( 瑞典語 )

由wikipedia SV提供

Dvärglira[2] (Puffinus assimilis) är en svartvit havsfågel inom familjen stormfåglar. Dess taxonomi är precis som för många arter inom släktet Puffinus under diskussion.

Utbredning och taxonomi

Dvärgliran utgjorde tidigare en grupp taxon som förekommer dels i haven på södra halvklotet söder om stenbockens vändkrets, men även på norra halvklotet i Atlanten. Den ansågs vara nära besläktad med den mer tropiskt förekommande audubonliran (P. lherminieri). DNA-studier har dock visat att dessa är mer eller mindre besläktade med varandra, där dels vissa taxon tillhörande dvärgliran istället står närmare audubonliran eller helt andra arter. Idag kan dessa taxon fördelas enligt nedan med följande utbredningsområden:[3]

Exakt vilka taxon som förs till de olika arterna och vilka arter som accepteras varierar mellan auktoriteter. Exempelvis inkluderar Birdlife International både boydlira och makaronesisk lira i audubonlira samt rapalira i newellira (P. newelli). Clements et al 2017 behandlar elegans som underart till dvärglira och boninliran först till tropikliran.[4]

Flyttning

Dvärgliran är en flyttfågel men dess vandringar är ännu inte klarlagda. Tidigare trodde man att den bara spred sig i närbelägna havsområden och flera populationer befinner sig året om i närheten av sina häckningsområden men studier har också visat att vissa populationer eller möjligen vissa åldersgrupper genomför vidsträckta förflyttningar.

Underarter

Dvärglira i begränsad mening omfattar fyra taxon med följande utbredning:[3]

  • assimilis – häckar på Lord Howeön och Norfolkön
  • haurakiensis – häckar i Nya Zeeland på nordöstra delen av Nordön
  • kermadecensis – häckar i Kermadecöarna
  • tunneyi – häckar på öar utanför sydvästra Australien

Utseende, fältkännetecken och läte

Dvärgliran är 25-30 cm lång och har ett vingspann på 58-67 cm. Den är lika liten som mindre lira (Puffinus puffinus) men har proportionellt kortare och bredare vingar. Den vita vingundersidan är omgärdad av mörka ytterkanter och den mörka näbben är smalare än hos mindre lira, den har en rund huvudform och dess mörka öga syns ofta tydligt i kontrast till det vita ansiktet. Den har ljusgrå fötter. Könen är lika och så även juvenila och adulta fåglar och dess fjäderdräkten skiljer sig inte åt beroende på årstid.

I mindre vind har dvärgliran en flaxigare flygstil än sina större släktingar och den flyger ofta tätt över vattenytan. I hårdare vind ser den ut som ett kors då den håller sina vingar rakt ut i nittio grader från kroppen. När man ser den flygande utefter vattenytan skiftar den från mörkt till ljust då man ömson ser den mörka ovansidan och den ljusa buken. Ibland lyfter den huvudet högt i flykten.

Arten är en flockfågel som kan ses i stora antal speciellt då den flyttar om hösten. Den följer inte efter båtar. Till havs är den tyst men nattetid när den besöker sina kolonier utstöter den hesa kacklande läten.

Ekologi

Dess föda består av fisk och blötdjur. Den häckar i kolonier på öar och klippiga kuster i jordhålor. De besöker bara sina kolonier om natten för att undvika predation. Utanför Australien infaller häckningen i juni-juli. De lägger ett ägg som den ruvar i 52-58 dygn innan ungen kläcks.

Referenser

Delar av texten bygger på en översättning från engelskspråkiga wikipedias artikel Little shearwater, läst 2007-12-20

Noter

  1. ^ BirdLife International 2012 Puffinus assimilis Från: IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1 www.iucnredlist.org. Läst 7 januari 2014.
  2. ^ Sveriges ornitologiska förening (2017) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter, läst 2017-08-14
  3. ^ [a b] Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.3). doi : 10.14344/IOC.ML.7.3.
  4. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2017) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2017 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2017-08-11

Källor

  • Austin, Jeremy J. (1996) Molecular Phylogenetics of Puffinus Shearwaters: Preliminary Evidence from Mitochondrial Cytochrome b Gene Sequences., Molecular Phylogenetics and Evolution, vol.6, nr.1, sid:77–88. DOI:10.1006/mpev.1996.0060 (HTML sammanfattning)
  • Austin, Jeremy J.; Bretagnolle, Vincent & Pasquet, Eric (2004) A global molecular phylogeny of the small Puffinus shearwaters and implications for systematics of the Little-Audubon's Shearwater complex., Auk, vol.121, nr.3, sid:847–864. DOI:10.1642/0004-8038(2004)121[0847:AGMPOT2.0.CO;2] (HTML sammanfattning)
  • BirdLife International (2004) Puffinus assimilis 2006 IUCN Red List of Threatened Species.
  • Harrison, Peter (1985) Havsfåglar, ISBN 91-46-14667-9
  • Heidrich, Petra; Amengual, José F. & Wink, Michael (1998) Phylogenetic relationships in Mediterranean and North Atlantic shearwaters (Aves: Procellariidae) based on nucleotide sequences of mtDNA., Biochemical Systematics and Ecology, vol.26, nr.2, sid:145–170. DOI:10.1016/S0305-1978(97)00085-9 (PDF fulltext)
  • Larsson, Lars (2001) Birds of the World, CD-rom
  • Penhallurick, John & Wink, Michael (2004) Analysis of the taxonomy and nomenclature of the Procellariformes based on complete nucleotide sequences of the mitochondrial cytochrome b gene. Emu, vol.104, nr.2, sid:125-147 DOI:10.1071/MU01060 (HTML sammanfattning)
  • Rheindt, F. E. & Austin, Jeremy J. (2005) Major analytical and conceptual shortcomings in a recent taxonomic revision of the Procellariiformes - A reply to Penhallurick and Wink (2004). Emu, vol.105, nr.2 sid:181-186 DOI:10.1071/MU04039 (PDF fulltext)
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia författare och redaktörer
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia SV

Dvärglira: Brief Summary ( 瑞典語 )

由wikipedia SV提供

Dvärglira (Puffinus assimilis) är en svartvit havsfågel inom familjen stormfåglar. Dess taxonomi är precis som för många arter inom släktet Puffinus under diskussion.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia författare och redaktörer
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia SV

Puffinus assimilis ( 越南語 )

由wikipedia VI提供

Puffinus assimilis là một loài chim trong họ Procellariidae.[1]

Chú thích

  1. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến chim này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia tác giả và biên tập viên
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia VI

Puffinus assimilis: Brief Summary ( 越南語 )

由wikipedia VI提供

Puffinus assimilis là một loài chim trong họ Procellariidae.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia tác giả và biên tập viên
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia VI