Oenanthe lachenalii és una espècie de planta herbàcia de la família de les Apiàcies. És originària de la regió del Mediterrani, per on se la pot trobar a jonqueres sobre sòls humits, terres subhalòfils prop del litoral i marges de séquies. Aquesta planta s'anomena fenoll aquàtic, fenoll d'aigua o enant marí.[1]
És una herba hemicriptòfita que pot arribar al metre d'alçada i que viu a sòls salins que s'inunden, enmig de joncs i canyes. Es tracta d'una umbel·lífera glabra de flors blanques i arrels tuberoses, ja que és fàcil d'identificar entre els herbassars. Les fulles estan dividides en segments molt estrets. Es pot diferenciar d'Oenanthe globulosa, que és més freqüent, perquè els radis de les umbel·les no són tan gruixuts i el seu nombre és més gran, més de 7, i a més és una planta més alta. Floració estival (de juliol a setembre).[2] [3]
Es tracta d'una espècie multiregional que es pot trobar als aiguamolls de tot arreu dels Països Catalans. A les Illes es troben només a Mallorca i Menorca.
Oenanthe lachenalii va ser descrita per Carl Christian Gmelin i publicada a Fl. Bad. 1: 678 1805.[4]
Nombre de cromosomes d'Oenanthe lachenalii (Fam. Umbelliferae) i tàxons infraespecífics: 2n = 22.[8][9]
Oenanthe lachenalii és una espècie de planta herbàcia de la família de les Apiàcies. És originària de la regió del Mediterrani, per on se la pot trobar a jonqueres sobre sòls humits, terres subhalòfils prop del litoral i marges de séquies. Aquesta planta s'anomena fenoll aquàtic, fenoll d'aigua o enant marí.
Engklaseskærm (Oenanthe lachenalii), ofte skrevet eng-klaseskærm, er en flerårig plante i skærmplante-familien. Det er en 30-100 centimeter høj urt med en fågrenet stængel. De øvre blade er 1-2 gange fjersnitdelte med linje-lancetformede afsnit. De tidligt visnende nedre blade er 2-3 gange fjersnitdelte med ægformede afsnit. Blomsterne sidder i dobbeltskærme. Storsvøbet har 3-6 smalle, ulige lange blade, mens småsvøbet har 5-8 blade.
I Danmark findes engklaseskærm hist og her på Sydfyn, Sydsjælland og ved Limfjorden på strandenge og i strandrørsumpe eller sjældnere i kystnære rigkær. Den blomstrer i juli og august.[1]
Engklaseskærm (Oenanthe lachenalii), ofte skrevet eng-klaseskærm, er en flerårig plante i skærmplante-familien. Det er en 30-100 centimeter høj urt med en fågrenet stængel. De øvre blade er 1-2 gange fjersnitdelte med linje-lancetformede afsnit. De tidligt visnende nedre blade er 2-3 gange fjersnitdelte med ægformede afsnit. Blomsterne sidder i dobbeltskærme. Storsvøbet har 3-6 smalle, ulige lange blade, mens småsvøbet har 5-8 blade.
I Danmark findes engklaseskærm hist og her på Sydfyn, Sydsjælland og ved Limfjorden på strandenge og i strandrørsumpe eller sjældnere i kystnære rigkær. Den blomstrer i juli og august.
Der Wiesen-Wasserfenchel (Oenanthe lachenalii), auch Lachenals Wasserfenchel oder Wiesen-Pferdesaat genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Wasserfenchel (Oenanthe) innerhalb der Familie der Doldenblütler (Apiaceae).
Der Wiesen-Wasserfenchel wächst als ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 30 bis 80 Zentimetern erreicht. Der Stängel ist meist markig und es sind keine Ausläufer vorhanden. Die Wurzeln sind zuweilen verdickt, aber nicht knollig und bis zu 12 cm lang. Der Blattstiel ist nicht hohl und kürzer als die Blattspreite. Die unteren Laubblätter sind doppelt gefiedert, mit eiförmigen oder keilförmigen Abschnitten, die mittleren und oberen Laubblätter sind einfach gefiedert und haben lineal-lanzettliche Abschnitte.
Die Blütezeit reicht von Juli bis August. Der endständige, doppeldoldige Blütenstand ist über 3 cm lang gestielt und fünf- bis zwölfstrahlig. Die Hülle besteht aus meist vier bis sechs Hüllblättern. Die Hüllchen sind so lang wie die Blütenstiele. Die Kronblätter sind bis zur Mitte gespalten. Die äußeren Kronblätter der Randblüten sind 1,5 Millimeter lang.
Die Doppelachänen sind eiförmig, nicht geknäuelt, zum Teil sitzend und 2 bis 3 Millimeter lang, ihre größte Breite liegt im oberen Drittel, der Griffel ist 1 Millimeter lang.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 22.[1]
Der Wiesen-Wasserfenchel ist in Europa und in Nordafrika verbreitet. Er kommt vor in Marokko, Algerien, Spanien, Portugal, Frankreich, Korsika, auf den Balearen, Sizilien, Sardinien, Italien, Großbritannien, Irland, Dänemark, Belgien, die Niederlande, Deutschland, Polen, Schweiz, Slowenien, Kroatien, Bulgarien und Griechenland.[2] In Schweden ist er ein Neophyt.[2] In Europa tritt er vor allem in den (küstennahen Gebieten) Westeuropas auf, nordwärts bis Dänemark und ostwärts bis Mazedonien. In Mitteleuropa kommt er an den Ost- und Nordseeküsten sowie am Oberrhein selten vor; vereinzelt zwischen Schweizer Jura und Wallis.
Der Wiesen-Wasserfenchel gedeiht am besten auf humusarmen, sandig-tonigen Böden, der zeitweise überschwemmt sein kann. Er besiedelt Röhrichte, Sumpf und Strandwiesen. Er ist eine Charakterart des Oenanthe-Molinietum aus dem Cnidion-Verband, kommt aber auch in Gesellschaften des Verbands Agropyro-Rumicion in Kontakt mit Gesellschaften der Verbände Armerion maritimae, Scirpenion maritimi oder Senecion fluviatilis vor.[1]
Der Wiesen-Wasserfenchel (Oenanthe lachenalii), auch Lachenals Wasserfenchel oder Wiesen-Pferdesaat genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Wasserfenchel (Oenanthe) innerhalb der Familie der Doldenblütler (Apiaceae).
Oenanthe lachenalii, parsley water-dropwort, is a flowering plant in the carrot family, which is native to Europe and parts of North Africa. It is a declining plant of coastal wetlands.
Parsley water-dropwort is a hairless perennial growing up to 100 cm tall with solid (sometimes becoming hollow with age), striated, cylindrical stems 0.4 cm in diameter. The roots are somewhat swollen, cylindrical in shape, but lacking the distinct tubers that occur in some other members of the genus. The upper leaves are once to twice pinnate with simple linear leaflets up to 5 cm long; the lower ones are twice pinnate, with wider, flat leaflets, more like those of other umbellifers. The leaf stalks are shorter than the leaf blade, sheathing the stem at the base, and with a celery scent.[1][2]
It flowers between June and September in northern Europe, with umbels of 5-9 smaller umbels about 1-2 cm in diameter, each of which has numerous white flowers. There are about 5 awl-shaped bracts on the main umbel and 5-7 small bracteoles at the base of each of the individual umbellules. Plants are monoecious, with hermaphroditic and male flowers in all umbels, but the proportion of hermaphroditic flowers decreases as the season progresses. Each flower has 5 unequal petals with the larger, outer ones slightly larger, 5 stamens and 2 prominent styles arising from a swollen base (stylopodium) at the top of the ovary. After flowering, the flower stalks do not expand (as they do in some other species of water-dropwort) and the umbels do not become flat-topped.[1][3]
This species is very similar to narrow-leaved water-dropwort, to the extent that there is often confusion between them. In general, they should be easy to distinguish: parsley water-dropwort usually has bracts on the main umbels, the rays do not thicken after flowering, and the umblets do not become flat-topped in fruit. However, some plants lack bracts and could be difficult to identify in flower. Usually, parsley water-dropwort will have broader (parsley-like) leaflets on the lower leaves early in the year. The best way to confirm identification is from the mature fruit, which are winged in parsley water-dropwort and only ridged in the other species.[1]
The first description of parsley water-dropwort was by the German botanist Karl Christian Gmelin in his Flora Badensis Alsatica[4] in 1805. It has many synonyms (i.e. other authors have subsequently named the same plant, but Gmelin's name has precedence), including O. approximata Mérat (1812), O. foucaudii Tess. (1891) Phellandrium tabernaemontani Bubani (1899). A full list can be found in the Synonymic Checklists of the Plants of the World.[5] A few forms and varieties have also been named, but none is currently accepted.
It is not known to hybridise with any other species.[3]
The generic name "Oenanthe" comes from the Greek οίνος, "wine" and άνθος, "flower", not because the flowers have the scent of wine, but because of the intoxication caused by a related species, hemlock water-dropwort.[6] The specific epithet is a homage to the Swiss botanist Werner de Lachenal (1736-1800) (de:Werner de Lachenal).[7] The "dropwort" part of the common name is a reference to the tubers produced amongst the roots of certain other species in the genus.[8]
Its chromosome number is 2n = 22 (based on British specimens).[1]
The global range of parsley water-dropwort is in Western Europe as far as Poland and Greece, extending northwards to southern Scandinavia and southwards as far as the coast of Africa. It is not recorded as an introduction beyond its natural range.[9]
In Britain, it is classified as Least Concern, meaning that it is not rare nor declining at a particularly high rate.[10] It is, however, under threat, especially inland. In England, it has been assessed as decreasing by 24% between 1969 and 1999, and in one English county, Kent, by as much as 41%, although it is still not scarce. Causes of decline include drainage of wetlands and agricultural intensification.[11][12]
It is considered an axiophyte in any British county.[13]
In France, it is widespread and classified as Least Concern, indicating that populations are generally stable, overall. However, it is rare and threatened in some inland régions such as Alsace, where it is Critically Endangered (CR) and Île-de-France (Endangered, EN). In the Auvergne it is thought to be extinct, or 'locally extirpated'.[14]
This is a wetland plant, occurring primarily in slightly brackish grassland close to the coast. It is also found in freshwater inland marshes, particularly in France and Spain. In Britain, its ecological preferences are described as varying from the upper part of salt marshes, through brackish dykes to base-rich fen-meadows inland. It is fairly common around the coast of both Britain and Ireland, with the exception of northern and eastern Scotland.[11]
Its Ellenberg values in Britain are L = 8, F = 8, R = 8, N = 5, and S = 3.[15]
In the Aiguamolls de l'Empordà, in Spain, studies show that it occurs in a variety of habitats, from tall fescue/meadow barley meadows with wild celery, saltmarsh rush and narrow-leaved bird's-foot trefoil, to wetter water finger-grass/divided sedge grassland and through to brackish marsh with annual beard-grass, sea aster and Somerset rush.[16][17]
Although it can be a component of hay meadows, parsley water-dropwort is considered to be poisonous to livestock, albeit not as toxic as hemlock water-dropwort.[18] No part of the plant is edible by humans, and it appears to have no commercial uses.
Oenanthe lachenalii, parsley water-dropwort, is a flowering plant in the carrot family, which is native to Europe and parts of North Africa. It is a declining plant of coastal wetlands.
Oenanthe lachenalii es una especie de planta herbácea perteneciente a la familia de las apiáceas. Es originaria de la región del Mediterráneo.
Es una planta herbácea que puede alcanzar el metro de altura y que vive en suelos salinos que se inundan, en medio de juncos y cañas. Se trata de una umbelífera de flores blancas, pues es fácil de identificar entre los herbazales. Las hojas están divididas en segmentos muy estrechos. Se puede diferenciar de Oenanthe globulosa, que es más frecuente, porque los radios de las umbelas no son tan gruesos y su número es mayor, más de 7, además es una planta más alta. Florece en verano.[1]
Se encuentra en la región del Mediterráneo en junqueras sobre suelos húmedos, suelos subhalófilos cerca del litoral y márgenes de acequias.
Oenanthe lachenalii fue descrita por Carl Christian Gmelin y publicado en Fl. Bad. 1: 678 1805.[2]
Oenanthe: nombre genérico que deriva del griego oinos = "vino", para una planta de olor a vino, y el nombre griego antiguo para alguna planta espinosa.[3]
lachenalii; epíteto otorgado en honor del botánico suizo Werner de Lachenal (1736-1800).[4]
Número de cromosomas de Oenanthe lachenalii (Fam. Umbelliferae) y táxones infraespecíficos: 2n=22.[5][6]
Oenanthe lachenalii es una especie de planta herbácea perteneciente a la familia de las apiáceas. Es originaria de la región del Mediterráneo.
IlustraciónŒnanthe de Lachenal
Oenanthe lachenalii, de nom vernaculaire Œnanthe de Lachenal, est une espèce de plantes vivaces de la famille des Apiaceae et du genre Oenanthe.
C'est une plante vivace de 50 à 80 cm, vert glauque, à racines tubéreuses charnues, filiformes puis renflées à l'extrémité en massue allongée ; la tige est assez grêle, dure, pleine ou un peu creuse supérieurement, faiblement sillonnée. Les feuilles sont bipennatiséquées, les inférieures ont les segments obovales ou oblongs en coin, les caulinaires à lobes linéaires[1].
Les fleurs sont blanches, les extérieures à peine rayonnantes à pétales arrondis à la base, fendus jusqu'au milieu ; les ombelles sont petites à 7 à 12 rayons toujours grêles. L'involucre est nul ou à 1 à 5 folioles caduques ; les ombellules fructifères sont convexes. Les styles égalent la moitié du fruit ; ce dernier est oblong, atténué et sans anneau à la base.
La floraison a lieu de juin à août[1].
La plante est hémicryptophyte. Elle pousse dans les prairies humides[1].
L'Œnanthe de Lachenal est originaire d'Europe atlantique et méditerranéenne[2].
Œnanthe de Lachenal
Oenanthe lachenalii, de nom vernaculaire Œnanthe de Lachenal, est une espèce de plantes vivaces de la famille des Apiaceae et du genre Oenanthe.
Zilt torkruid (Oenanthe lachenalii) is een vaste plant, die behoort tot de schermbloemenfamilie (Apiaceae). De soort staat op de Nederlandse Rode lijst van planten als vrij zeldzaam en matig afgenomen.
De plant wordt 30-80 cm hoog en heeft een meestal met merg gevulde stengel. De plant vormt langwerpige wortelknolletjes, die naar de stengelvoet geleidelijk versmallen. De bladeren zijn dubbelgeveerd met lange, smalle blaadjes.
Zilt torkruid bloeit van juni tot september met witte bloemen, waarvan de kroonbladen iets ongelijk zijn. De helmknoppen hebben een helderroze kleur. De bloeiwijze is een scherm met zeven tot dertien stralen. De omwindselblaadjes zijn bij het centrale scherm vaak niet aanwezig. De bloemstelen zijn tot 0,25 mm breed en verdikken zich na de bloei niet.
De vrucht is een tweedelige splitvrucht.
De plant komt voor op natte, brakke tot zilte grond.
Zilt torkruid (Oenanthe lachenalii) is een vaste plant, die behoort tot de schermbloemenfamilie (Apiaceae). De soort staat op de Nederlandse Rode lijst van planten als vrij zeldzaam en matig afgenomen.
De plant wordt 30-80 cm hoog en heeft een meestal met merg gevulde stengel. De plant vormt langwerpige wortelknolletjes, die naar de stengelvoet geleidelijk versmallen. De bladeren zijn dubbelgeveerd met lange, smalle blaadjes.
Zilt torkruid bloeit van juni tot september met witte bloemen, waarvan de kroonbladen iets ongelijk zijn. De helmknoppen hebben een helderroze kleur. De bloeiwijze is een scherm met zeven tot dertien stralen. De omwindselblaadjes zijn bij het centrale scherm vaak niet aanwezig. De bloemstelen zijn tot 0,25 mm breed en verdikken zich na de bloei niet.
De vrucht is een tweedelige splitvrucht.
De plant komt voor op natte, brakke tot zilte grond.
Kropidło Lachenala (Oenanthe lachenalii C. C. Gmel.) – gatunek rośliny z rodziny selerowatych (Apiaceae Lindl.). Występuje w Europie, największe populacje we Francji i Anglii. W Polsce znany jedynie z trzech stanowisk historycznych, położonych na wybrzeżu: Świnoujście, nad Zatoką Nowowarpieńską i nad Zalewem Szczecińskim[2].
Bylina, halofit. Rośnie w szuwarach i na podmokłych łąkach. Kwitnie od sierpnia do września. Gatunek wyróżniający zespołu Calystegio-Angelicetum archangelicae litoralis[4].
Kategorie zagrożenia gatunku:
Kropidło Lachenala (Oenanthe lachenalii C. C. Gmel.) – gatunek rośliny z rodziny selerowatych (Apiaceae Lindl.). Występuje w Europie, największe populacje we Francji i Anglii. W Polsce znany jedynie z trzech stanowisk historycznych, położonych na wybrzeżu: Świnoujście, nad Zatoką Nowowarpieńską i nad Zalewem Szczecińskim.
Oenanthe lachenalii é uma espécie de planta com flor pertencente à família Apiaceae.
A autoridade científica da espécie é C.C.Gmel., tendo sido publicada em Fl. Bad. i. 678.[1]
O seu nome comum é bruco-de-salvaterra.[2]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Oenanthe lachenalii é uma espécie de planta com flor pertencente à família Apiaceae.
A autoridade científica da espécie é C.C.Gmel., tendo sido publicada em Fl. Bad. i. 678.
O seu nome comum é bruco-de-salvaterra.
Smalstäkra (Oenanthe lachenalii) är en växtart i familjen flockblommiga växter.
Smalstäkra är en högväxt, vattenlevande ört. Stjälken blir drygt en meter hög och är smal, fågrenig och inte uppblåst. Bladen är dubbelt parflikiga med långa smala bladflikar, de övre är dock enkelt parflikiga. Smalstäkra blommar i juli-augusti med små vita blommor som sitter i flockar med få delflockar. Allmänt svepe saknas ofta och småflockarnas enskilda svepe har smala svepeblad utan hinnkant. Frukterna är omvänt koniska, upp till tre millimeter långa, samt har kvarsittande foder och stift. Smalstäkra kännetecknas av sin trinda, icke uppblåsta stjälk, smalflikiga blad och små blomflockar. Den kan endast förväxlas med pipstäkra (O. fistulosa), men den senare har mindre blad, samt pipformigt uppblåsta stjälkar och bladskaft.
Smalstäkra är mycket sällsynt och förekommer bara i Blekinge. Den växer i vassar och strandängar vid havet. Första fynduppgift är från Blekinge där den hittades av Nils Söderström 1927, fyndet publicerades tre år senare i artikeln Oenanthe lachenalii i Sverige (Svensk Botanisk Tidskrift 24: 139).
Artnamnet lachenalii hedrar den schweiziske botanisten Werner de la Chenal (1736-1800).
Smalstäkra (Oenanthe lachenalii) är en växtart i familjen flockblommiga växter.