dcsimg

Description ( 英語 )

由Flora of Zimbabwe提供
Monoecious evergreen trees or shrubs. Stipules 0. Leaves simple. Flowers actinomorphic, small, arranged in compact inflorescences. Sepals usually 4, sometimes 0. Male flowers: sepals 4 or 6, usually in 2 series; petals 0; stamens 4 or 6. Female flowers: sepals 4 or 6; petals 0; ovary superior, 3-locular; styles 3, divergent. Fruit a capsule or drupe.
許可
cc-by-nc
版權
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
書目引用
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Buxaceae Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/cult/family.php?family_id=249
作者
Mark Hyde
作者
Bart Wursten
作者
Petra Ballings
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
Flora of Zimbabwe

Buxaceae ( 阿斯圖里亞斯語 )

由wikipedia AST提供

Les buxacees (Buxaceae) son una familia de plantes anxospermes perteneciente al orde de les buxales. Consta de cinco xéneros, con unos cien especies, distribuyíes pol hemisferiu norte, estendiéndose a los Andes suramericanos, al Caribe, Sudáfrica, Madagascar y al sudeste d'Asia.

Descripción

 src=
Pachysandra terminalis.
  • Árboles o parrotales perennifolios d'hasta 15 m. d'altu, raramente subarbustos o yerbes rizomatosas perennes en Pachysandra. Indumento ausente, dacuando con pelos uni- o multicelulares de parés grueses.
  • Fueyes dorsiventrales, alternes o decusaes con bases decurrentes que formen plegues internodales, simples, enteres (dentaes en Pachysandra), peciolaes (escasamente sentaes), ensin estípules, nerviación pinnatinervia, raramente triplinervia, básicamente broquidódroma n'árees tropicales, n'otros casos eucamptódroma, cladódroma o craspedódroma, sobremanera n'árees subtropicales y templaes. Epidermis foliar cubierta de ceres cuticulares. Estomes abaxiales, laterocíticos (dacuando ciclocíticos), con rebordes esternos bien desenvueltos y un reborde peristomal dacuando. Mesofilo con célules secretores prominentes, formando dacuando una hipodermis continua qu'inclúi esclereidas de diversos tipos: braquiesclereidas, osteoesclereidas o astroesclereidas.
  • Rizomes simpódicos, con raigaños adventicias, que desenvuelven tarmos simples o con ramificación simpódica y fueyes arrexuntaes nos estremos. Les cañes presenten un fai vascular cortical en cada ángulu nes especies de Buxus y Notobuxus del Vieyu Mundu, ausentes nes demás, acompañaos de vaines esclerenquimatosas abiertes o zarraes. Nodos unilacunares con un rastru foliar (3 rastros en Sarcococca).
  • Plantes monoicas, raramente dioicas, más raramente entá poligamodioicas (con dalguna flor perfecta).
  • Inflorescencies en espiga o racemiformes, axilares o terminales, en Pachysandra procumbens na base del tarmu, les flores masculines percima de les femenines, o bien una femenina percima de les masculines, con bráctees basales decurrentes, les femenines bracteolaes. Nes especies dioicas de Styloceras, les flores masculines formen llargues espigues con una flor pelórica a la fin y les flores femenines son solitaries o s'arrexunten en tirsos.
  • Flores actinomorfes, verdoses, hipóginas, discu hipógino ausente. Flores masculines con bractéoles decusaes nel pedicelo, con 4 tépalos decusaos, raramente ausentes, en dos verticilos de 2, androcéu de 4 estames llibres, antetépalos, en 1-2 verticilos, si hai 6 entós dos pares opuestos a los tépalos internos y un par a los esternos, o bien 8-45 en disposición complexa, colos filamentos llargos (raramente ausentes), robustos, dacuando claviformes, anteres llixeramente dorsifijas o basifijas, non versátiles, ditecas, tetrasporangiaes, introrses, conectivu prominente, más o menos coloriáu, dehiscencia por hendiduras llonxitudinales; pistilodio presente, nectarífero, cuadrangular a tetralobuláu, atayáu a urceoláu, o más o menos amenorgáu o ausente. Flores femenines frecuentemente mayores que les masculines pero más escases o solitaries, caúna con un par de bráctees y delles bractéoles n'espiral nel pedicelo, escasamente estremaes de los tépalos, con 4-6 tépalos, en dos verticilos de 2-3, xinecéu súperu, paracárpico, de 2-3(-4) carpelos, dacuando con septos falsos dixebrando los carpelos (en Pachysandra y Styloceras), estilodios llibres (escasamente soldaos na base), subulaos, diverxentes, más o menos llargos y recurvaos, con bárabos nectaríferas ente les bases, estigma grande, bilobuláu, oblicuamente decurrente pola plega internu del estilodio, secu o llixeramente húmedu, papiloso, óvulos de normal 2 por carpelu (separaos en segmentos uniovulaos en Pachysandra), anátropos, colaterales, pendilexos, apótropos, bitégmicos, crasinucelaos, la llibradura formando un obturador en Pachysandra, el tegumentu esternu abonda dando un caperuchu perinucelar que se tresforma na carúncula seminal, placentación axial a apical. Estaminodios ausentes.
  • Frutu dehiscente, en cápsula loculicida, colos estilodios persistentes, les cáscares bicornes, o bien indehiscente, más o menos similar a una drupa o baga.
  • Granes oblongues, trígonas, negres, pardes o azules brillosos, frecuentemente con carúncula, endospermu abondosa, carnosu, oleosu, embrión rectu a llixeramente curvu, con 2 cotiledones planos y finos.
  • Polen en mónaes, esferoidal, ente 20 y 50 μm de diámetru, 3-7-colporáu, 5-12-pantocolporáu o 12-40-pantoporáu, en Buxus cada colpo internamente con 3-6 poros (ora), escayendo'l númberu de ora nos granos pantocolporaos, los poros de los granos pantoporaos arrondaos, con membranes esculpíes, exina de distintes formes, reticulada, espinulada, verrugosa o baculada, de gran interés sistemáticu.
  • Númberu cromosómico: x = 7; la mayoría de les especies de Buxus y Sarcococca tienen 2n = 28, en Notobuxus rexistróse 2n = 20, en Pachysandra conozse n = 12, 13, 24 y 27.

Ecoloxía

 src=
Aspeutu de Buxus sempervirens.

Delles especies de Buxus presenten partenocarpia ocasional, ente que delles especies de Sarcococca paecen ser apomícticas obligatories. Pachysandra procumbens ye autocompatible. En Sarcococca humilis dase'l raru fenómenu de la poliembrionía. La polinización efectuar por entomogamia, siendo los principales axentes abeyes y mosques. Les flores son protóginas y nectaríferas (sobremanera les masculines), colo que'l contautu de los polinizadores coles flores femenines ye a cencielles casual pola cercanía coles masculines, debíu al curiosu d'éstes por un débil golor y los tépalos, filamentos y anteres coloriaos. Sicasí, nos Buxus africanos y en Notobuxus nun hai nectarios y suxurióse que la polinización ye anemógama, lo que se ve confirmáu en parte pol aumentu del númberu d'estames. Les granes de les cápsules esprender al abrir éstes y son esvalixaes pola agua o les corrientes d'agua. Les granes con carúncula presenten mirmecocoria, ente que los frutos en drupa o baga esvalixar por endozoocoria, probablemente por aciu aves que los usen na so alimentación.

Les especies atopar nuna amplia petrina tropical a templáu nel Viejo y Nuevu Mundu, colonizando dende hábitats xéricos arbustivos hasta selves mesofíticas o húmedes montanas percima de los 3000 m., selves costeres o de baxa altitú.

Fitoquímica

 src=
Buxus sempervirens.

Alcaloides esteroideos del tipu del aminopregnano presentes (como en Didymelaceae), de los cualos aislláronse unos 150 distintos, fundamentalmente derivaos del pregnano y de la irehdiamina, ente los cualos cúntase la buxina. Iridoides ausentes. Proantocianidines presentes o ausentes. Saponines y sapogenines ausentes. Diecisiete especies cubanes de Buxus son hiperacumuladores de níquel, llegando a algamar conteníos de 1-25 mg/g de pesu secu.

Usos

Polo xeneral, la familia presenta un moderáu interés económicu. Les especies de boxes (Buxus spp.) usar en xardinería pa sebe viva y decoración topiaria. La so madera usar en tornería, incrustación de muebles, talláu, grabáu, instrumentación y ferramientes. Pachysandra terminalis usar en xardinería pa cubrir el suelu, según Pachysandra procumbens. Les especies de Sarcococca cultivar poles sos flores ivernices pequeñes, pero intensamente arumoses. La madera de Styloceras esplotar pa carpintería d'obra. Los biltos y fueyes fervíos de Sarcococca saligna aplicar en Paquistán a les articulaciones doloríes o enchíes pal so sanamientu.

Caltenimientu

 src=
Sarcococca humilis.

La IUCN[1] considera amenaciaes 7 especies de Buxacees, de les cualos una especie del sur d'Asia, Buxus vahlii, alcuéntrase en situación crítica. Rescampla que tola familia ta sufriendo una contraición de la so área, muncho más amplia en tiempos pasaos, debíu, al paecer, sobremanera a cambeos climáticos.

Fósiles

Los rexistros fósiles de Spanomera del Albiense/Cenomaniense del Grupu Potomac tán bien rellacionaos con esta familia (98-113 Ma). Pólenes atribuyibles a la mesma conócense primeramente del Cretáceo Cimeru d'Europa central y nel Paleógeno los rexistros amuesen una ampliación de la área escontra l'oeste primeru y escontra l'este dempués, algamando nel Miocenu Asia oriental. Rexístrense macrofósiles de Pachysandra nel Eocenu cimeru d'Europa central, y de Sarcococca nel Oligocenu cimeru/Miocenu de la mesma área. Conócense pólenes fósiles de Buxus dende'l Eocenu inferior y frutos y fueyes del Miocenu de Bohemia y el Oligocenu d'Asia oriental. Topóse polen de Styloceras del Eocenu d'Arxentina y del Pliocenu de Colombia. Envaloróse l'orixe de la familia posiblemente de fai 118-99 Ma.

Posición sistemática

Les Buxacees son un grupu d'anxospermes que s'inclúin nel cláu Eudicotiledóneas. En sistemes previos, la so posición foi problemática, acomuñándose frecuentemente coles Euforbiacees y tamién incluyida nos Órdenes Celastrales, Hamamelidales y Pittosporales. Los analises moleculares recién, xuntu con nuevos datos morfolóxicos, dexaron rellacionala coles Didimelacees como'l so grupu hermano, nel grau basal de les Eudicotiledóneas, siendo reconocida pol APW (Angiosperm Phylogeny Website), como una familia del Orde Buxales (cf. AP-website). Dellos autores prefieren incluyir tamién nes Buxacees esta última familia. Sicasí, l'enclín actual ye a calteneles dixebraes por cuenta de la so morfoloxía bien distinta, que fadría difícil un diagnósticu de la familia resultante de la fusión.

Taxones incluyíos

Introducción teórica en Taxonomía

Dientro de la familia reconocen dos claos monofiléticos, resueltos tantu por analís morfolóxicu como molecular: la tribu Sarcococceae y la tribu Buxeae (Dumort., 1822) Dumort., 1829. La primera inclúi una caña basal formada por Styloceras que ye'l grupu hermano del cláu formáu por Sarcococca y Pachysandra, ente que la segunda tribu inclúi Buxus y Notobuxus, pero esti postreru apaez somorguiáu dientro de los representantes africanos del primeru, polo que les opciones son o desmembrar Buxus o incluyir Notobuxus nél, siendo esta última opción la utilizada por distintos autores (p. ex. Hutchinson.[2] Nesti tratamientu caltiense separáu, siguiendo a Köhler (2007, vease referencia).

Los xéneros pueden estremase por aciu l'usu de la siguiente clave d'identificación:

 src=
Buxus sinica.
  • Flores masculines con tépalos ausentes. Estambres 11-45.
Styloceras A. Juss., 1824. Suramérica, sobremanera en Los Andes y zones axacentes.
  • Flores masculines usualmente con 4 tépalos. Estambres 4-10.
  • Fueyes alternes. Flores femenines na base de los recímanos o espigues. Frutu indehiscente, drupáceo o capsular.
  • Parrotales o arbolinos. Fueyes enteres. Frutu más o menos drupáceo.
Sarcococca Lindl., 1826. Sudeste d'Asia.
  • Yerbes perennes de tarmos rastreros. Fueyes más o menos dentaes. Frutu subdrupáceo o capsular.
Pachysandra Michx., 1803. Esti de Norteamérica, China, Taiwan.
  • Fueyes decusaes. Flores femenines terminales n'inflorescencies racemiformes más o menos entestaes. Frutu dehiscente, en cápsula.
  • Flores masculines con 4 estames oposititépalos. Filamentos estaminales llongures. Pistilodio presente. 2n = 28, 56.
Buxus L., 1753. América central, Caribe, sur d'Europa, norte y sur d'África, Madagascar, Asia oriental.
  • Flores masculines con 6(-10) estames, dos pares opuestos a los tépalos internos. Filamentos estaminales ausentes. Pistilodio un discu planu o ausente. 2n = 40.
Notobuxus Oliv., 1882. África central y occidental hasta Sudáfrica.

Referencies

  1. IUCN 2006. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. . Downloaded on 8 d'abril de 2007.
  2. Hutchinson, J. (1967. Reprint 1980). The Xenera of Flowering Plants (Angiospermae). Dicotyledones. Vol. II. Oxford: Clarendon Press. 3-87429-187-1.

Bibliografía

Enllaces esternos


Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AST

Buxaceae: Brief Summary ( 阿斯圖里亞斯語 )

由wikipedia AST提供

Les buxacees (Buxaceae) son una familia de plantes anxospermes perteneciente al orde de les buxales. Consta de cinco xéneros, con unos cien especies, distribuyíes pol hemisferiu norte, estendiéndose a los Andes suramericanos, al Caribe, Sudáfrica, Madagascar y al sudeste d'Asia.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AST

Didymelaceae ( 阿斯圖里亞斯語 )

由wikipedia AST提供

Les didimelacees (Didymelaceae) son una familia d'anxospermes del orde Buxales.

Consta d'un únicu xéneru, Didymeles Thouars, 1804, con trés especies reinales de Madagascar y les islles Comores. Reciben el nome vernáculu malgax de mangaala.

Descripción

  • Árboles perennes, d'hasta 15 m d'altor. Indumento de pelos pequeños, peltaos, non glandulares.
  • Fueyes alternes, n'espiral, simples, ováu-acuminaes, coriacees a papiracees, enteres, peciolaes, bifaciales, ensin estípules, nerviación broquidódroma derivada, complexa. Estomes ciclocíticos con 4-10 célules anejas y rebordes esternos bien desenvueltos, semihundidos na gruesa cutícula.
  • Tarmos con parénquima axial lignificáu, ensin canales secretores, les cañes col migollu en cámares, nodos con 3 rastros foliares, los dos llaterales inversos.
  • Plantes dioicas.
  • Inflorescencies axilares, raramente supraaxilares, pedunculaes, en recímanos espiciformes simples o compuestos (les femenines) o panícules paucifloras (les masculines).
  • Flores pequeñes, apétalas, discu hipógino ausente. Flores masculines con 0-2 bractéoles nel pedicelo, androcéu de 2 estames, colos filamentus curtios, soldaos, univerticilaos, anteres basifijas, ditecas, tetrasporangiaes, extrorsas, dehiscencia por hendiduras llonxitudinales. Flores femenines solitaries, en pareyes o tríos, caúna con una bráctea y una bractéola abaxal nel pedicelo, con xinecéu súperu de 1 carpelu ascidiáu cola sutura adaxial, estilodio percurtiu o ausente, estigma grande, bilobuláu, truncáu o oblicuamente decurrente, óvulu 1 por carpelu, pendilexu, hemianátropu, bitégmico, crasinuceláu, epítropo, los integumentos enllargaos apicalmente, l'esternu orláu, chalaza enllargada cónicamente.
  • Frutos indehiscente, en drupa, col estigma apical vestigial y un riegu adaxial, con endocarpu lignificáu.
  • Grana 1, pindia, apicalmente aguda, de superficie rugosa, endospermu ausente, arilo rudimentariu, embrión bien estremáu, con 2 cotiledones gruesos.
  • Polen en mónaes, esferoidal, trizonocolporáu, d'unos 23 μm de diámetru, colpos cubiertos por un opérculu afatáu, caúnu internamente con dos poros (ora) taponaos por un apéndiz nexinoso del opérculu, exina semitectada, reticulada, simplibaculada, los cantos del retículo microespinulaos, sexina más del doble de gruesa que la nexina y dacuando dixebrada d'ella.
  • Númberu cromosómico: desconocíu.

Ecoloxía

Les especies del xéneru atópense acutaes a los montes primarios húmedos del norte, sur y del este de Madagascar, según a la islla de Mohéli, nel archipiélagu de les Comores.

Fitoquímica

Presenta na corteza alcaloides esteroideos del tipu del aminopregnano, bien similares a los de les Buxaceae.

Caltenimientu

Les recueyes de les especies del xéneru Didymeles son escases nos herbarios, lo qu'indica que les sos poblaciones pueden tar en grave peligru n'estáu montés, sobremanera por cuenta de la severa desforestación que sufre Madagascar.

Fósiles

Recoyóse polen similar al de Didymeles, denomináu Schizocolpus marlinensis, en formaciones del Paleocenu y del Eocenu del Océanu Índicu (Ninety East Ridge), d'Australia, Nueva Zelanda y Nueva Caledonia, lo qu'indica una distribución de la familia muncho más amplia en tiempos pasaos. El polen fósil denomináu Hexaporotricolpites podría pertenecer tamién a esta familia, yá que presenta una estructura similar, lo que dexaría faer recular la so esistencia al Albiense de Gabón y Brasil.

Posición sistemática

Les didimelacees son un grupu d'anxospermes que s'inclúin nel cláu Eudicotiledóneas. En sistemes previos, fueron calteníes como familia propia, rellacionaes coles leitneriacees, de les que difieren por importantes calteres anatómicos, ente otros, la inflorescencia racemosa, la estructura de la flor masculina, el tipu de granu de polen, la estructura del óvulu y los estomas ciclocíticos. Otru autores aceptaron una rellación coles hamamelidacees. Una rellación estrecha coles buxacees, basada na palinoloxía, los estomas ciclocíticos, la nerviación foliar, l'anatomía del tarmu y los alcaloides particulares, amás de los datos moleculares, foi reconocida pol APW (Angiosperm Phylogeny Website), que considera que constitúin una familia del Orde Buxales y son el grupu hermano de la familia buxacees (cf. AP-website). Dellos autores prefieren incluyiles nesta última familia. Sicasí, l'enclín actual ye a calteneles dixebraes por cuenta de la so morfoloxía bien distinta, que fadría difícil un diagnósticu de la familia resultante de la fusión.

El sistema APG II de 2003 nun reconoz la familia como tal, sinón na familia Buxaceae. Sicasí, el APG II dexa la opción de segregar esta familia, como una segregada opcional. Esto representa un llixeru cambéu con respectu al sistema APG, de 1998, que firmemente nun reconocía esta familia.

Taxones incluyíos

Introducción teórica en Taxonomía

El xéneru Didymeles Thouars, 1804 (= Didymomeles K. P. J. Sprengel, 1826) tien como especie tipo a Didymeles integrifolia J. St.-Hil., 1805 ya inclúi trés especies:

Notes

Esiste discutiniu alrodiu de si les bractéoles qu'apaecen debaxo de cada carpelu representen en realidá una pieza periántica, lo que fadría que les flores tuvieren d'interpretase como (1-)2(-3)-carpelaes con (1-)2(-3) sépalos los, lo que nun ye l'enclín actual.

Referencies

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AST

Didymelaceae: Brief Summary ( 阿斯圖里亞斯語 )

由wikipedia AST提供

Les didimelacees (Didymelaceae) son una familia d'anxospermes del orde Buxales.

Consta d'un únicu xéneru, Didymeles Thouars, 1804, con trés especies reinales de Madagascar y les islles Comores. Reciben el nome vernáculu malgax de mangaala.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AST

Şümşadkimilər ( 亞塞拜然語 )

由wikipedia AZ提供
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AZ

Şümşadkimilər: Brief Summary ( 亞塞拜然語 )

由wikipedia AZ提供

Şümşadkimilər (lat. Buxaceae) — şümşadçiçəklilər dəstəsinə aid bitki fəsiləsi.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia AZ

Buxàcies ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供

Les buxàcies (Buxaceae) són una petita família amb quatre o cinc gèneres i unes 90-120 espècies de plantes amb flor.

La família té una distribució cosmopolita.

Adopten la forma d'arbusts o petits arbres.

Els estudis filogenètics han fet desaparèixer el gènere Notobuxus i l'ha ubicat amb el gènere Buxus.

El sistema APG II de 2003 considera que les buxàcies inclouen també el gènere Didymeles i deixen aquesta família sense assignar a cap ordre que queda entre els llinatges basals dels eudicots.

Referències

  1. Entrada «Buxaceae» de la Paleobiology Database (en anglès).

Bibliografia

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buxàcies Modifica l'enllaç a Wikidata


許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Buxàcies: Brief Summary ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供

Les buxàcies (Buxaceae) són una petita família amb quatre o cinc gèneres i unes 90-120 espècies de plantes amb flor.

La família té una distribució cosmopolita.

Adopten la forma d'arbusts o petits arbres.

Els estudis filogenètics han fet desaparèixer el gènere Notobuxus i l'ha ubicat amb el gènere Buxus.

El sistema APG II de 2003 considera que les buxàcies inclouen també el gènere Didymeles i deixen aquesta família sense assignar a cap ordre que queda entre els llinatges basals dels eudicots.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Zimostrázovité ( 捷克語 )

由wikipedia CZ提供

Zimostrázovité (Buxaceae) je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu zimostrázotvaré (Buxales). Zahrnuje asi 100 druhů v 5 rodech a je ostrůvkovitě rozšířena v různých oblastech světa. Zimostrázovité jsou převážně dřeviny s jednoduchými listy a nenápadnými květy. Některé druhy se pěstují v České republice jako okrasné rostliny, zejména zimostráz a pachysandra.

Popis

Zástupci čeledi zimostrázovité jsou stálezelené keře a stromy, řidčeji i vytrvalé byliny nebo polokeře se vstřícnými nebo střídavými jednoduchými listy bez palistů. Čepel listů je celokrajná nebo zubatá, se zpeřenou nebo od báze trojžilnou (triplinervní) žilnatinou. Květy jsou drobné a nenápadné, pravidelné, jednopohlavné, uspořádané v úžlabních či koncových hroznech, latách, hlávkách nebo klasech. Rostliny jsou většinou jednodomé, pouze výjimečně dvoudomé. Samčí květy mají okvětí složené ze 4 až 6 nerozlišených okvětních plátků a obsahují 2, 4, 6, 8 nebo mnoho tyčinek. Někdy jsou přítomny zakrnělé pozůstatky semeníku (pistilodium). Samičí květy mají 5 až 6 okvětních lístků a obsahují svrchní semeník. Semeník je srostlý ze 2 až 3 plodolistů, obsahuje stejný počet komůrek a nese 2 až 3 volné vytrvalé čnělky. V každém plodolistu jsou 2 vajíčka. U rodu Didymeles je semeník monomerní, tvořený jediným plodolistem a okvětí je redukováno na 1 až 4 kalichovité lístky, podle některých interpretací však jde o listeny. Plodem zimostrázovitých je tobolka, peckovice nebo bobule.[1][2]

Rozšíření

Čeleď zahrnuje 5 rodů a asi 70 až 110 druhů. Areál rozšíření je ostrůvkovitý v různých částech světa, v tropech i v mírném pásu. Zimostrázovité se vyskytují v Evropě, v jihozápadní Asii, v jižní Indii a na Srí Lance, v oblasti od Himálají, Číny až po Japonsko, v jihovýchodní Asii, ostrůvkovitě v Severní i Jižní Americe, Africe a na Madagaskaru. Centrum diverzity je ve východní Asii a v Karibiku.[2]

V rámci Evropy čeleď zimostrázovité reprezentují pouze 2 druhy. V západní a jižní Evropě je rozšířen zimostráz vždyzelený (Buxus sempervirens), ve Španělsku, Sardinii a na Baleárských ostrovech druh Buxus balearica.[3]

Taxonomie

Cronquist zařadil zimostrázovité do řádu Euphorbiales podtřídy Rosidae. Takhtajan řadil tuto čeleď společně s Didymelaceae do samostatného řádu Buxales podtřídy Hamamelididae. Systém APG I i APG II ji ponechává nezařazenou do řádu na samém základu vyšších dvouděložných rostlin (Eudicots). V aktualizovaném systému APG III, publikovaném v roce 2009, je veden řád zimostrázotvaré (Buxales), obsahující 2 čeledi, jako jedna z bazálních větví vyšších dvouděložných rostlin. Rod Didymeles je v aktuálním systému vřazen do čeledi zimostrázovité.

Někdy je oddělován rod Styloceras do samostatné čeledi Stylocerataceae. Od rodu Buxus je někdy oddělován rod Nothobuxus, lišící se v počtu tyčinek, počtu chromozomů a anatomii exiny.[2]

Ekologické interakce

Květy zimostrázovitých jsou opylovány hmyzem hledajícím nektar, zejména brouky a drobnějšími druhy blanokřídlých. Hmyz je lákán silnou vůní a dlouhými tyčinkami vyčnívajícími z jinak nenápadných květů. Semena zimostrázu jsou z tobolek vystřelována do okolí, dužnaté peckovice masoplodky jsou šířeny ptáky.[2]

Zástupci

Význam

Některé druhy a kultivary zimostrázu, zejména zimostráz vždyzelený (Buxus sempervirens) a zimostráz malolistý (B. microphylla), jsou pěstovány v České republice jako okrasné stálezelené keře. Tlustonitník klasnatý (Pachysandra terminalis) je pěstován jako půdopokryvná stínomilná trvalka. Méně běžně se pěstují i některé druhy masoplodky (Sarcococca).[5][6]

Dřevo některých druhů zimostrázu je používáno na výrobu hudebních nástrojů.[2]

Přehled rodů

Buxus, Haptanthus, Notobuxus, Pachysandra, Sacococca, Styloceras[7]

Odkazy

Reference

  1. MIN, Tianlu; BRÜCKNER, Paul. Flora of China: Buxaceae [online]. [cit. 2015-01-24]. Dostupné online. (anglicky)
  2. a b c d e SMITH, Nantan et al. Flowering Plants of the Neotropics. Princeton: Princeton University Press, 2003. ISBN 0691116946. (anglicky)
  3. Flora Europaea [online]. Royal Botanic Garden Edinburgh. Dostupné online. (anglicky)
  4. SKALICKÁ, Anna; VĚTVIČKA, Václav; ZELENÝ, Václav. Botanický slovník rodových jmen cévnatých rostlin. Praha: Aventinum, 2012. ISBN 978-80-7442-031-3.
  5. KOBLÍŽEK, J. Jehličnaté a listnaté dřeviny našich zahrad a parků. 2. vyd. Tišnov: Sursum, 2006. ISBN 80-7323-117-4. (česky)
  6. Florius - katalog botanických zahrad [online]. Dostupné online. (česky)
  7. HASSLER, M. Catalogue of life. Synonymic Checklists of the Vascular Plants of the World [online]. Naturalis Biodiversity Center, 2016. Dostupné online. (anglicky)

Literatura

  • Smith N. et al. Flowering Plants of the Neotropics. Princeton Univ. Press, 2003. ISBN 0-691-11694-6.
  • Koblížek J. Jehličnaté a listnaté dřeviny našich zahrad a parků. 2. vyd. Tišnov: Sursum, 2006. ISBN 80-7323-117-4.
  • Hejný S. et al. Květena České republiky 1. 2. vyd. Praha: Academia, 1997. ISBN 80-200-0643-5.

Externí odkazy

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia autoři a editory
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CZ

Zimostrázovité: Brief Summary ( 捷克語 )

由wikipedia CZ提供

Zimostrázovité (Buxaceae) je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu zimostrázotvaré (Buxales). Zahrnuje asi 100 druhů v 5 rodech a je ostrůvkovitě rozšířena v různých oblastech světa. Zimostrázovité jsou převážně dřeviny s jednoduchými listy a nenápadnými květy. Některé druhy se pěstují v České republice jako okrasné rostliny, zejména zimostráz a pachysandra.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia autoři a editory
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CZ

Buksbom-familien ( 丹麥語 )

由wikipedia DA提供

Buksbom-familien (Buxaceae) er en plantefamilie. Arterne i denne familie er som regel særbo. De har modsatte blade og ret små blomster. Frugterne indeholder kun få frø. Familien har kun nogle få slægter, og her beskrives kun de tre, som er repræsenteret ved arter, der dyrkes i Danmark.

Slægter


許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DA

Buksbom-familien: Brief Summary ( 丹麥語 )

由wikipedia DA提供
Buksbom-slægten (Buxus) Kødbær (Sarcococca) Notobuxus Styloceras Vinterglans-slægten (Pachysandra)
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DA

Didymelaceae ( 丹麥語 )

由wikipedia DA提供

Didymelaceae var en familie under Buksbom-ordenen og inden for de dækfrøede planter. Den blev opfattet som monotypisk med kun én slægt, Didymeles, som udelukkende findes på Madagaskar. Denne slægt er nu (2009) iflg. APG III systemet optaget i Buksbom-familien, og dermed er familien nedlagt.


Stub
Denne botanikartikel er kun påbegyndt. Hvis du ved mere om emnet, kan du hjælpe Wikipedia ved at udvide den.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DA

Buchsbaumgewächse ( 德語 )

由wikipedia DE提供

Die Buchsbaumgewächse (Buxaceae) sind eine Pflanzenfamilie aus der Ordnung der Buchsbaumartigen (Buxales). Zur Familie Buxaceae gehören vier bis fünf Gattungen mit 70 bis über 100 Arten.

Beschreibung

 src=
In diesem Artikel oder Abschnitt fehlen noch folgende wichtige Informationen:
Merkmale sind nur marginal beschrieben
Hilf der Wikipedia, indem du sie recherchierst und

 src=
Tribus Sarcococceae: Japanischer Ysander (Pachysandra terminalis)
 src=
Tribus Buxeae: Buxus sinica

Vegetative Merkmale

Es sind immergrüne, krautige Pflanzen, Halbsträucher, Sträucher oder kleine Bäume.

Die wechselständigen oder gegenständigen Laubblätter sind einfach. Die Blattränder sind glatt bis gezähnt. Nebenblätter fehlen.

Generative Merkmale

Sie sind meist einhäusig getrenntgeschlechtig (monözisch), selten zweihäusig getrenntgeschlechtig (diözisch). Die eingeschlechtigen Blüten sind relativ klein und unscheinbar. Pro männliche Blüte sind vier Blütenhüllblätter und vier bis sechs Staubblätter vorhanden. Pro weibliche Blüte sind sechs Blütenhüllblätter vorhanden und drei Fruchtblätter sind zu einem synkarpen, oberständigen Fruchtknoten verwachsen.

Meist werden Kapselfrüchte gebildet.

Systematik und Verbreitung

Die Familie Buxaceae wurde 1822 durch Barthélemy Charles Joseph Dumortier in Commentationes Botanicae, S. 54 aufgestellt. Typusgattung ist Buxus L. Synonyme für Buxaceae Dumort. sind Haptanthaceae C.Nelson, Pachysandraceae J.Agardh, Portulacariaceae Doweld, Stylocerataceae Takht. ex Reveal & Hoogland.

Die Familie Buxaceae weist eine weltweite, aber stark disjunkte Verbreitung auf. Es gibt Taxa in der Holarktis, Paläotropis und Neotropis. Es gibt Habitate von den Gemäßigten Breiten bis zu den Tropen.

Die einzige in Mitteleuropa vorkommende Art ist der Gewöhnliche Buchsbaum (Buxus sempervirens), er wird häufig als Zierstrauch verwendet. Auf den Balearen, Sardinien und in Südspanien ist der Balearen-Buchsbaum (Buxus balearica) verbreitet.

Die Familie wird gegliedert in zwei Tribus und vier oder fünf Gattungen mit 80 bis über 100 Arten:

Quellen

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DE

Buchsbaumgewächse: Brief Summary ( 德語 )

由wikipedia DE提供

Die Buchsbaumgewächse (Buxaceae) sind eine Pflanzenfamilie aus der Ordnung der Buchsbaumartigen (Buxales). Zur Familie Buxaceae gehören vier bis fünf Gattungen mit 70 bis über 100 Arten.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia DE

Boksbuumplaanten ( 北菲士蘭語 )

由wikipedia emerging languages提供
Amrum.pngTekst üüb Öömrang

Boksbuumplaanten (Buxaceae) san en plaantenfamile uun det order faan a Boksbuumoortagen (Buxales). Diar hiar sääks sköölen mä 70 bit 100 slacher tu.

Sköölen

  • Buxus
  • Didymeles
  • Haptanthus
  • Pachysandra
  • Sarcococca
  • Styloceras

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Boksbuumplaanten: Brief Summary ( 北菲士蘭語 )

由wikipedia emerging languages提供

Boksbuumplaanten (Buxaceae) san en plaantenfamile uun det order faan a Boksbuumoortagen (Buxales). Diar hiar sääks sköölen mä 70 bit 100 slacher tu.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Busseboomfamilie ( Vls )

由wikipedia emerging languages提供

De Busseboomfamilie of de Buxusfamilie (Buxaceae) is e klêene familie van blommeplantn mè zes geslachtn en oengeveer 123 gekende sôortn. ’t Zyn groenbluuvnde struukn en klêene boomn die verspreid zyn over e grôot dêel van de weireld.

Geslachtn

APG III-système (2009):

  • Buxus (inclusief Notobuxus)
  • Didymeles
  • Haptanthus
  • Pachysandra
  • Sarcococca
  • Styloceras

Vroeger wierd 't geslacht Didymeles deur sommigte ingedêeld by de familie Didymelaceae, Haptanthus by de Haptanthaceae en Styloceras by de Stylocerataceae.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Busseboomfamilie: Brief Summary ( Vls )

由wikipedia emerging languages提供

De Busseboomfamilie of de Buxusfamilie (Buxaceae) is e klêene familie van blommeplantn mè zes geslachtn en oengeveer 123 gekende sôortn. ’t Zyn groenbluuvnde struukn en klêene boomn die verspreid zyn over e grôot dêel van de weireld.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Famîleya kevotan ( 庫德語 )

由wikipedia emerging languages提供
 src=
Buxus sempervirens

Famîleya kevotan, famîleya darşimşîran (Buxaceae) famîleyeke riwekan ji desteya kevotiyan (kevotkî), bi navekê din desteya darşimşîriyan (Buxales) e. Pên cins, bi qasî 70 endamên vê famîleyê hene. Li başûrê Spanya, navenda Ewropayê cihwar in. Li Kurdistanê jî tên dîtin.

Sîstematîk

Du şax, pênc cins, bi qasî 70 endamên famîleyê hene.

Girêdan

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Famîleya kevotan: Brief Summary ( 庫德語 )

由wikipedia emerging languages提供
 src= Buxus sempervirens

Famîleya kevotan, famîleya darşimşîran (Buxaceae) famîleyeke riwekan ji desteya kevotiyan (kevotkî), bi navekê din desteya darşimşîriyan (Buxales) e. Pên cins, bi qasî 70 endamên vê famîleyê hene. Li başûrê Spanya, navenda Ewropayê cihwar in. Li Kurdistanê jî tên dîtin.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Nivîskar û edîtorên Wikipedia-ê
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Tazazrayt ( 卡拜爾語 )

由wikipedia emerging languages提供

Tazazrayt (Assaɣ ussnan: Buxaceae) d tawacult yessegrawen imɣan imagnulanen yettugezmen ar twinas (myat) n telmas yeṭṭafaren 2 ar 6 n tewsitin

Tilmas-is ttemɣayent-d ya d isekla neɣ d timedkin neɣ d tuga yakk-nsent timeɣlalin n tizzegzut

Umuɣ n tewsitin

Asismel n APG III (2009) yessedda deg twacult-a tawsit n Didymeles yellan ya tersa deg twacult n Didymelaceae

S unect n NCBI (27 yebrir 2010)

Umuɣ n telmas

Aglam

Ẓeṛ daɣen

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Tazazrayt: Brief Summary ( 卡拜爾語 )

由wikipedia emerging languages提供

Tazazrayt (Assaɣ ussnan: Buxaceae) d tawacult yessegrawen imɣan imagnulanen yettugezmen ar twinas (myat) n telmas yeṭṭafaren 2 ar 6 n tewsitin

Tilmas-is ttemɣayent-d ya d isekla neɣ d timedkin neɣ d tuga yakk-nsent timeɣlalin n tizzegzut

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Зеленики ( 馬其頓語 )

由wikipedia emerging languages提供

Зелениките (науч. Buxaceae) се мала фамилија на цветни растенија што опфаќа 4-5 рода со 90-120 видови. Растенијата се грмушки и мали дрва со космополитска распространетост. Во минатото се вбројувал и род Notobuxus, за кого подоцна е утврдено дека не е род, и дека всушност припаѓа во родот Зеленика (Buxus).[1]

Фамилијата е признаена во системот APG II (2003), но со ново разграничување што го прифаќа родот Didymeles (два вида зимзелени дрва од Мадагаскар). Поновиот систем APG III (2009) ги сместува во свој ред Зелениковидни (Buxales).

Наводи

  1. Balthazar et al., 2000
  • Balthazar, M. von, Peter K. Endress, P. K., and Qiu, Y.-L. 2000. Phylogenetic relationships in Buxaceae based on nuclear internal transcribed spacers and plastid ndhF sequences. Int. J. Plant Sci. 161(5): 785–792 (available online).
  • Зеленики (Buxaceae), Didymelaceae, Stylocerataceae - Л. Вотсон и М.Џ. Далвиц (1992-) (англиски)
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Автори и уредници на Википедија
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Зеленики: Brief Summary ( 馬其頓語 )

由wikipedia emerging languages提供

Зелениките (науч. Buxaceae) се мала фамилија на цветни растенија што опфаќа 4-5 рода со 90-120 видови. Растенијата се грмушки и мали дрва со космополитска распространетост. Во минатото се вбројувал и род Notobuxus, за кого подоцна е утврдено дека не е род, и дека всушност припаѓа во родот Зеленика (Buxus).

Фамилијата е признаена во системот APG II (2003), но со ново разграничување што го прифаќа родот Didymeles (два вида зимзелени дрва од Мадагаскар). Поновиот систем APG III (2009) ги сместува во свој ред Зелениковидни (Buxales).

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Автори и уредници на Википедија
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Buxaceae ( 英語 )

由wikipedia EN提供

The Buxaceae are a small family of six genera and about 123 known species[2] of flowering plants. They are shrubs and small trees, with a cosmopolitan distribution. A seventh genus, sometimes accepted in the past (Notobuxus), has been shown by genetic studies to be included within Buxus (Balthazar et al., 2000).

The family is recognised by most taxonomists, and it is commonly known as the box family. However, its placement and circumscription has varied; some taxonomists treated Styloceras in its own family Stylocerataceae, Didymeles in its own family Didymelaceae, Haptanthus in Haptanthaceae (now all included in Buxaceae)[1]), and formerly Simmondsia was included, which is not related and now usually placed in its own family Simmondsiaceae.

The APG II system of 2003 recognises the family, but in a new circumscription in that it includes the genus Didymeles (two species of evergreen trees from Madagascar). However, APG II does allow the option of segregating this genus as family Didymelaceae, as an optional segregate. This represents a slight change from the APG system of 1998, which firmly recognised both families as separate. In both APG and APG II, the family Buxaceae is unplaced as to order and left among the basal lineages of the eudicots. The AP website suggests instating the order Buxales for this family and the family Didymelaceae. In the APG IV system of 2016, Haptanthus and Didymeles are included in Buxaceae, which is the only family in Buxales.[1]

References

Wikimedia Commons has media related to Buxaceae.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EN

Buxaceae: Brief Summary ( 英語 )

由wikipedia EN提供

The Buxaceae are a small family of six genera and about 123 known species of flowering plants. They are shrubs and small trees, with a cosmopolitan distribution. A seventh genus, sometimes accepted in the past (Notobuxus), has been shown by genetic studies to be included within Buxus (Balthazar et al., 2000).

The family is recognised by most taxonomists, and it is commonly known as the box family. However, its placement and circumscription has varied; some taxonomists treated Styloceras in its own family Stylocerataceae, Didymeles in its own family Didymelaceae, Haptanthus in Haptanthaceae (now all included in Buxaceae)), and formerly Simmondsia was included, which is not related and now usually placed in its own family Simmondsiaceae.

The APG II system of 2003 recognises the family, but in a new circumscription in that it includes the genus Didymeles (two species of evergreen trees from Madagascar). However, APG II does allow the option of segregating this genus as family Didymelaceae, as an optional segregate. This represents a slight change from the APG system of 1998, which firmly recognised both families as separate. In both APG and APG II, the family Buxaceae is unplaced as to order and left among the basal lineages of the eudicots. The AP website suggests instating the order Buxales for this family and the family Didymelaceae. In the APG IV system of 2016, Haptanthus and Didymeles are included in Buxaceae, which is the only family in Buxales.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EN

Buksacoj ( 世界語 )

由wikipedia EO提供

La buksacoj (Buxaceae) estas malgranda familio de 4 genroj kaj 90-120 specioj. Ili estas daŭrafoliaj arboj aŭ arbedoj kun peza, malmola ligno. precipe ĉe la ordinara bukso (B. sempervirens). Ili estas multe kulturataj ĝardene kiel heĝetoj. Ili havas ebenrandan folion kun mallonga petiolo, unuseksan floron. La ligno, flavkolora, tre malmola estas utiligita por tornaĵoj, sciencaj instrumentoj.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EO

Didymelaceae ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由wikipedia ES提供

Las didimeláceas (Didymelaceae) son una familia de angiospermas del orden Buxales.

Consta de un único género, Didymeles Thouars, 1804, con tres especies endémicas de Madagascar y las islas Comoras. Reciben el nombre vernáculo malgache de mangaala.

Descripción

  • Árboles perennes, de hasta 15 m de altura. Indumento de pelos pequeños, peltados, no glandulares.
  • Hojas alternas, en espiral, simples, ovado-acuminadas, coriáceas a papiráceas, enteras, pecioladas, bifaciales, sin estípulas, nerviación broquidódroma derivada, compleja. Estomas ciclocíticos con 4-10 células anejas y rebordes externos muy desarrollados, semihundidos en la gruesa cutícula.
  • Tallos con parénquima axial lignificado, sin canales secretores, las ramas con la médula en cámaras, nodos con 3 rastros foliares, los dos laterales inversos.
  • Plantas dioicas.
  • Inflorescencias axilares, raramente supraaxilares, pedunculadas, en racimos espiciformes simples o compuestos (las femeninas) o panículas paucifloras (las masculinas).
  • Flores pequeñas, apétalas, disco hipógino ausente. Flores masculinas con 0-2 bractéolas en el pedicelo, androceo de 2 estambres, con los filamentos cortos, soldados, univerticilados, anteras basifijas, ditecas, tetrasporangiadas, extrorsas, dehiscencia por hendiduras longitudinales. Flores femeninas solitarias, en parejas o tríos, cada una con una bráctea y una bractéola abaxial en el pedicelo, con gineceo súpero de 1 carpelo ascidiado con la sutura adaxial, estilodio cortísimo o ausente, estigma grande, bilobulado, truncado u oblicuamente decurrente, óvulo 1 por carpelo, péndulo, hemianátropo, bitégmico, crasinucelado, epítropo, los integumentos prolongados apicalmente, el externo orlado, chalaza prolongada cónicamente.
  • Frutos indehiscente, en drupa, con el estigma apical vestigial y un surco adaxial, con endocarpo lignificado.
  • Semilla 1, pendiente, apicalmente aguda, de superficie rugosa, endospermo ausente, arilo rudimentario, embrión bien diferenciado, con 2 cotiledones gruesos.
  • Polen en mónadas, esferoidal, trizonocolporado, de unos 23 μm de diámetro, colpos cubiertos por un opérculo adornado, cada uno internamente con dos poros (ora) taponados por un apéndice nexinoso del opérculo, exina semitectada, reticulada, simplibaculada, los bordes del retículo microespinulados, sexina más del doble de gruesa que la nexina y a veces separada de ella.
  • Número cromosómico: desconocido.

Ecología

Las especies del género se encuentran restringidas a los bosques primarios húmedos del norte, sur y del este de Madagascar, así como a la isla de Mohéli, en el archipiélago de las Comoras.

Fitoquímica

Presenta en la corteza alcaloides esteroideos del tipo del aminopregnano, muy similares a los de las Buxaceae.

Conservación

Las recolecciones de las especies del género Didymeles son escasas en los herbarios, lo que indica que sus poblaciones pueden estar en grave peligro en estado silvestre, sobre todo debido a la severa desforestación que sufre Madagascar.

Fósiles

Se ha recogido polen similar al de Didymeles, denominado Schizocolpus marlinensis, en formaciones del Paleoceno y del Eoceno del Océano Índico (Ninety East Ridge), de Australia, Nueva Zelanda y Nueva Caledonia, lo que indica una distribución de la familia mucho más amplia en tiempos pasados. El polen fósil denominado Hexaporotricolpites podría pertenecer también a esta familia, ya que presenta una estructura similar, lo que permitiría hacer retroceder su existencia al Albiense de Gabón y Brasil.

Posición sistemática

Las didimeláceas son un grupo de angiospermas que se incluyen en el clado Eudicotiledóneas. En sistemas previos, han sido mantenidas como familia propia, relacionadas con las leitneriáceas, de las que difieren por importantes caracteres anatómicos, entre otros, la inflorescencia racemosa, la estructura de la flor masculina, el tipo de grano de polen, la estructura del óvulo y los estomas ciclocíticos. Otros autores han aceptado una relación con las hamamelidáceas. Una relación estrecha con las buxáceas, basada en la palinología, los estomas ciclocíticos, la nerviación foliar, la anatomía del tallo y los alcaloides particulares, además de los datos moleculares, ha sido reconocida por el APW (Angiosperm Phylogeny Website), que considera que constituyen una familia del Orden Buxales y son el grupo hermano de la familia buxáceas (cf. AP-website). Algunos autores prefieren incluirlas en esta última familia. Sin embargo, la tendencia actual es a mantenerlas separadas debido a su morfología muy diferente, que haría difícil un diagnóstico de la familia resultante de la fusión.

El sistema APG II de 2003 no reconoce la familia como tal, sino en la familia Buxaceae. Sin embargo, el APG II permite la opción de segregar esta familia, como una segregada opcional. Esto representa un ligero cambio con respecto al sistema APG, de 1998, que firmemente no reconocía esta familia.

Taxones incluidos

Introducción teórica en Taxonomía

El género Didymeles Thouars, 1804 (= Didymomeles K. P. J. Sprengel, 1826) tiene como especie tipo a Didymeles integrifolia J. St.-Hil., 1805 e incluye tres especies:

Notas

Existe controversia acerca de si las bractéolas que aparecen debajo de cada carpelo representan en realidad una pieza periántica, lo que haría que las flores debieran interpretarse como (1-)2(-3)-carpeladas con (1-)2(-3) sépalos, lo que no es la tendencia actual.

Referencias

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores y editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ES

Didymelaceae: Brief Summary ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由wikipedia ES提供

Las didimeláceas (Didymelaceae) son una familia de angiospermas del orden Buxales.

Consta de un único género, Didymeles Thouars, 1804, con tres especies endémicas de Madagascar y las islas Comoras. Reciben el nombre vernáculo malgache de mangaala.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores y editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ES

Pukspuulised ( 愛沙尼亞語 )

由wikipedia ET提供

Pukspuulised (Buxaceae) on õistaimede sugukond Buxalese seltsist.

Eestis ei kasva sellesse sugukonda kuuluvaid pärismaiseid taimeliike.

Perekondi

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipeedia autorid ja toimetajad
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ET

Pukspuulised: Brief Summary ( 愛沙尼亞語 )

由wikipedia ET提供

Pukspuulised (Buxaceae) on õistaimede sugukond Buxalese seltsist.

Eestis ei kasva sellesse sugukonda kuuluvaid pärismaiseid taimeliike.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipeedia autorid ja toimetajad
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ET

Puksipuukasvit ( 芬蘭語 )

由wikipedia FI提供

Puksipuukasvit (Buxaceae) on runsaat sata lajia käsittävä kasviheimo koppisiemenisten Buxales-lahkossa.

Tuntomerkit

Puksipuukasveihin kuuluu ainavihantia pieniä puita ja pensaita sekä joitakin ruohovartisia lajeja. Lehdet ovat tavallisesti vastakkaisesti, harvoin kierteisesti ja korvakkeettomia. Kasvit ovat tavallisesti yksikotisia, kukat yksineuvoisia ja melko pieniä; kehälehdet ovat huomaamattomia. Hedekukissa on tavallisesti kahdesta neljään kehälehteä, mutta ne voivat tyystin puuttuakin tai niitä voi olla yksi tai viisi; kun niitä on neljä, ne sijaitsevat ristikkäin. Hedekukissa on myös mettä erittävä emiön jäänne. Emikukissa on 6–20 kehälehteä, jotka ovat ainakin osaksi kierteisesti. Yhdislehtinen sikiäin koostuu kolmesta emilehdestä ja on kehänalainen. Huomiota herättävät vartalot kiinnittyvät tavallisesti sikiäimen laitaan ja ovat koko pituudeltaan luottipintaisia. Sikiäin sisältää kuusi siemenaihetta. Hedelmässä, joka on muutamasiemeninen, ovat vartalot vielä jäljellä. Hedelmä hajoaa seinämänsä eri kerrosten, endo- ja mesokarpin, irtautuessa toisistaan; endokarppi halkeaa vielä liiteluomaisesti. Siemenessä on siemenvalkuainen eli endospermi, joskus myös ulkovalkuainen eli perispermi sekä lyhyt tai pitkä alkio.[1]

Levinneisyys

Puksipuukasvien levinneisyys on hyvin hajanainen lauhkeasta vyöhykkeestä trooppiseen.[2]

Luokittelu

Puksipuukasvien heimossa on kuusi sukua ja 115 lajia, jotka sijoittuvat kolmeen ryhmään.[1]

  • Stylocerateae Pax
    • Tavallisesti puuvartisia, harvoin monivuotisia ruohoja; lehdet hammaslaitaisia; kukat yksineuvoisia; heteenpalhot huomiota herättäviä; emikukissa paljon kierteisesti järjestyneitä tukilehtiä ja kaksi emiä; hedelmä tavallisesti luumarja, harvoin kuiva; kromosomiston annosluku on n = 12–14. Ryhmän kolme sukua (Styloceras, Sarcococca ja varjoyrtit, Pachysandra) ja 22 lajia kasvavat Itä-Aasiasta Malesiaan ulottuvalla alueella, Pohjois-Amerikan itäosassa ja Etelä-Amerikan pohjoisosassa.[1]
  • Haptanthus Goldberg & C. Nelson
    • Toisen puksipuuryhmän muodostaa puulaji H. hazlettii yksinään. Se kasvaa Keski-Amerikan Hondurasissa. Kasvi on karvaton, lehdet ehyitä, kukinto viuhkomainen, kukat yksineuvoisia, hedekukat kahdessa rivissä, hedekukat kehättömiä, heteitä kaksi, ne leveäpalhoisia, emikukat joutoheteettömiä, sikiäin varrellinen, istukat laitaistukoita (parietaalisia), siemenaiheita 8–15 yhdessä emilehdessä, hedelmä tuntematon.[1]
  • Buxeae Dumortier
    • Kukat yksineuvoisia; hedekukissa tavallisesti emiön jäänne; emikukinnoissa tyvellä ristikkäiset ylälehdet; emikukissa tavallisesti mesiäinen vartaloiden tyvellä; hedelmä räjähdysmäisesti avautuva rakokota; alkio enemmän tai vähemmän käyrä, alkeisjuuri pitkä; kromosomiston annosluku n = 14, 20. Ryhmässä on kaksi sukua ja 95 lajia, joista 90 on puksipuita (Buxus); toinen suku on Notobuxus. Ryhmä kasvaa siellä täällä eri puolilla maapalloa Australiaa lukuun ottamatta. Kasvit ovat muurahaisten levittämiä.[1]

Aikaisemmin puksipuukasveja pidettiin tyräkkikasvien (Euphorbiaceae) sukulaisina kukan ja hedelmän samankaltaisuuden vuoksi. Puksipuukasveilla ei kuitenkaan ole kodan keskuspylvästä niin kuin tyräkkikasveilla.[1]


Evoluutio

Puksipuukasvien fossiilihistoria ulottunee liitukaudelle 113–98 miljoonan vuoden taakse. Noilta ajoilta tunnetaan kaksi puksipuumaista fossiilia: Spanomera Pohjois-Amerikan itäosista ja Lusistemon Portugalista. Edellisen emikukat olivat kaksilukuisia, mutta heteitä saattoi olla viisi kohdakkain viiden kehälehden kanssa. Vaihtoehtoisesti Spanomera saattaa olla rataspuukasvien (Trochodendraceae) sukulainen. Sen sijaan jälkimmäisen suvun sukulaisuus puksipuukasveihin on todennäköisempi.[1]

Lähteet

Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 12, July 2012 [and more or less continuously updated since]. http://www.mobot.org/MOBOT/research/APweb/.

Viitteet

  1. a b c d e f g Stevens 2001, viitattu 26.11.2014
  2. http://www.mobot.org/mobot/research/apweb/maps/buxaceae.gif
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedian tekijät ja toimittajat
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FI

Puksipuukasvit: Brief Summary ( 芬蘭語 )

由wikipedia FI提供

Puksipuukasvit (Buxaceae) on runsaat sata lajia käsittävä kasviheimo koppisiemenisten Buxales-lahkossa.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedian tekijät ja toimittajat
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FI

Didymelaceae ( 法語 )

由wikipedia FR提供

La petite famille des Didymélacées regroupe des plantes comprenant 2 espèces appartenant au genre Didymeles.

Ce sont des arbres, à feuilles persistantes, parcheminées, des régions tropicales, endémiques de Madagascar.

Étymologie

Le nom vient du genre Didymeles (en), qui vient du grec διδυμος / didymos, « double ; jumeau », et μελος / melos, membre, en référence aux fruits qui sont deux à deux[1] .

Classification

La classification phylogénétique situe la divergence de cette famille à la base des Dicotylédones vraies (anglais Eudicots). Elle est près de la famille des Buxaceae, ou (en classification APG II) optionnellement incluse dans cette famille. Le Angiosperm Phylogeny Website situe les deux familles dans l'ordre Buxales.

En classification phylogénétique APG III (2009) cette famille est invalide et ses espèces sont incorporées dans la famille Buxaceae.

Voir aussi

Notes et références
  1. A. Théis. Glossaire de botanique, Gabriel Dufour, Paris, 1810, p. 157 : lire en ligne

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FR

Didymelaceae: Brief Summary ( 法語 )

由wikipedia FR提供

La petite famille des Didymélacées regroupe des plantes comprenant 2 espèces appartenant au genre Didymeles.

Ce sont des arbres, à feuilles persistantes, parcheminées, des régions tropicales, endémiques de Madagascar.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FR

Šimširovke ( 克羅埃西亞語 )

由wikipedia hr Croatian提供

Šimširovke (lat. Buxaceae), biljna porodica u redu Buxales. Ime je dobila po rodu šimšir (Buxus), otrovnih i vazdazelenih grmova. Od 128 priznatih vrasta[1] rodu Buxus pripada 98. Najpoznatija vrsta je vazdazeleni šimšir (B. sempervirens) sa vciše kultivara angustifolia, suffruticosa i drugi.

Šimšr sadrži u sebi alkaloidre buksin, parabuksin i buksidin koji izazivaju povraćanje, proljeve, grčeve, drhtanja , a konačno i smrt. Životinje koje brste njegov list također ugibaju nedugo nakon toga.

Od drugih rodova koji pripadaju ovoj porodici su pahisandra (Pachysandra), vazdazelene puzeće trajnice i polugrmovi, sa ukupno 3 vrste; božićni šimšir (Sarcococca), mirisni vazdazeleni grmovi.

Rodovi

  1. Buxus L.
  2. Haptanthus Goldberg & C. Nelson
  3. Notobuxus Oliv.
  4. Pachysandra Michx.
  5. Sarcococca Lindl.
  6. Styloceras Kunth ex A. Juss.
Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Šimširovke
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Buxaceae

Izvori

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori i urednici Wikipedije
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia hr Croatian

Šimširovke: Brief Summary ( 克羅埃西亞語 )

由wikipedia hr Croatian提供

Šimširovke (lat. Buxaceae), biljna porodica u redu Buxales. Ime je dobila po rodu šimšir (Buxus), otrovnih i vazdazelenih grmova. Od 128 priznatih vrasta rodu Buxus pripada 98. Najpoznatija vrsta je vazdazeleni šimšir (B. sempervirens) sa vciše kultivara angustifolia, suffruticosa i drugi.

Šimšr sadrži u sebi alkaloidre buksin, parabuksin i buksidin koji izazivaju povraćanje, proljeve, grčeve, drhtanja , a konačno i smrt. Životinje koje brste njegov list također ugibaju nedugo nakon toga.

Od drugih rodova koji pripadaju ovoj porodici su pahisandra (Pachysandra), vazdazelene puzeće trajnice i polugrmovi, sa ukupno 3 vrste; božićni šimšir (Sarcococca), mirisni vazdazeleni grmovi.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori i urednici Wikipedije
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia hr Croatian

Pušponowe rostliny ( 上索布語 )

由wikipedia HSB提供

Pušponowe rostliny (Buxaceae) su swójba symjencowych rostlinow (Spermatophyta).

Wobsahuje sćěhowace rody:

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia HSB

Buxaceae ( 印尼語 )

由wikipedia ID提供

Buxaceae adalah salah satu suku anggota tumbuhan berbunga. Menurut sistem klasifikasi APG II suku ini termasuk ke dalam klad Eudikotil namun belum diurutkan di bawah bangsa apa pun. Penelitian lebih lanjut kemudian memastikan bahwa suku ini layak berada di bawah Buxales.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Penulis dan editor Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ID

Buxaceae: Brief Summary ( 印尼語 )

由wikipedia ID提供

Buxaceae adalah salah satu suku anggota tumbuhan berbunga. Menurut sistem klasifikasi APG II suku ini termasuk ke dalam klad Eudikotil namun belum diurutkan di bawah bangsa apa pun. Penelitian lebih lanjut kemudian memastikan bahwa suku ini layak berada di bawah Buxales.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Penulis dan editor Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ID

Buxaceae ( 義大利語 )

由wikipedia IT提供

Buxaceae (Dumort.,1822), nota anche come Buxacee, è una famiglia di piante, l'unica appartenente all'ordine Buxales[1]. È composta da circa 100 specie cespugliose ed arbustive sempreverdi, alte da 30 cm ai 2 m.

Comprende il bosso (Buxus sempervirens) un piccolo arbusto utilizzato comunemente per fare siepi.

Distribuzione e habitat

La famiglia ha una distribuzione cosmopolita. Include anche il genere Didymeles con due specie sempreverdi del Madagascar.

Tassonomia

La Classificazione APG IV pone questa famiglia nel clade delle Eudicotiledoni, in un ordine a sé stante (Buxales)[2].

La famiglia comprende i seguenti generi[1]:

Il genere monospecifico Simmondsia, in passato incluso tra le Buxacee, è attualmente inquadrato in una famiglia a sé stante (Simmondsiaceae)[2].

Note

  1. ^ a b (EN) Buxaceae Dumort., su Plants of the World Online, Royal Botanic Gardens, Kew. URL consultato il 1º febbraio 2021.
  2. ^ a b (EN) The Angiosperm Phylogeny Group, An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the ordines and families of flowering plants: APG IV, in Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 2016, pp. 1–20.

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori e redattori di Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IT

Buxaceae: Brief Summary ( 義大利語 )

由wikipedia IT提供

Buxaceae (Dumort.,1822), nota anche come Buxacee, è una famiglia di piante, l'unica appartenente all'ordine Buxales. È composta da circa 100 specie cespugliose ed arbustive sempreverdi, alte da 30 cm ai 2 m.

Comprende il bosso (Buxus sempervirens) un piccolo arbusto utilizzato comunemente per fare siepi.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori e redattori di Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IT

Buksmediniai ( 立陶宛語 )

由wikipedia LT提供

Buksmediniai (lot. Buxaceae, vok. Buchsbaumgewächse) – magnolijūnų (Magnoliophyta) augalų šeima, kuriai priklauso visada žaliuojantieji medžiai arba krūmai. Lapai priešiniai arba pražanginiai, paprasti, lygiais kraštais. Žiedai sutelkti galvutės arba varpos pavidalo žiedynuose, kurie būna ūglių pažastyse arba viršūnėse. Vaisiusdėžutė arba kaulavaisis.

Šeimoje yra 5 gentys, 70 rūšių. Lietuvoje auga buksmedžio (Buxus) gentis ir viena jos rūšis – paprastasis buksmedis (Buxus sempervirens).

Gentys


Vikiteka

Vikiteka

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia LT

Buksmediniai: Brief Summary ( 立陶宛語 )

由wikipedia LT提供

Buksmediniai (lot. Buxaceae, vok. Buchsbaumgewächse) – magnolijūnų (Magnoliophyta) augalų šeima, kuriai priklauso visada žaliuojantieji medžiai arba krūmai. Lapai priešiniai arba pražanginiai, paprasti, lygiais kraštais. Žiedai sutelkti galvutės arba varpos pavidalo žiedynuose, kurie būna ūglių pažastyse arba viršūnėse. Vaisiusdėžutė arba kaulavaisis.

Šeimoje yra 5 gentys, 70 rūšių. Lietuvoje auga buksmedžio (Buxus) gentis ir viena jos rūšis – paprastasis buksmedis (Buxus sempervirens).

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia LT

Buxusfamilie ( 荷蘭、佛萊明語 )

由wikipedia NL提供

De Buxusfamilie (Buxaceae) is een familie van tweezaadlobbige, groenblijvende struiken en kruidachtige planten. De familie komt voor van gematigde streken tot in de tropen.

De familie telt 70 soorten in vier à vijf geslachten, waarvan in Nederland alleen de soort buxus (Buxus sempervirens), oude naam "palmboompje", uit het geslacht Buxus als sierheester en soms verwilderd voorkomt. De andere geslachten zijn:

Het Cronquistsysteem (1981) rangschikte de Buxusfamilie in de orde Euphorbiales. In het APG II-systeem (2003) is de familie niet definitief toegewezen aan een orde. De 23e druk van de Heukels is een stap verder en wijst de familie toe aan de orde Buxales, een keuze die ook gemaakt wordt door de APWebsite en de NCBI-site.

Externe links

Wikimedia Commons Zie de categorie Buxaceae van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
Wikispecies Wikispecies heeft een categorie Buxaceae.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-auteurs en -editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NL

Buxusfamilie: Brief Summary ( 荷蘭、佛萊明語 )

由wikipedia NL提供

De Buxusfamilie (Buxaceae) is een familie van tweezaadlobbige, groenblijvende struiken en kruidachtige planten. De familie komt voor van gematigde streken tot in de tropen.

De familie telt 70 soorten in vier à vijf geslachten, waarvan in Nederland alleen de soort buxus (Buxus sempervirens), oude naam "palmboompje", uit het geslacht Buxus als sierheester en soms verwilderd voorkomt. De andere geslachten zijn:

Notobuxus Pachysandra Sarcococca Styloceras

Het Cronquistsysteem (1981) rangschikte de Buxusfamilie in de orde Euphorbiales. In het APG II-systeem (2003) is de familie niet definitief toegewezen aan een orde. De 23e druk van de Heukels is een stap verder en wijst de familie toe aan de orde Buxales, een keuze die ook gemaakt wordt door de APWebsite en de NCBI-site.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-auteurs en -editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NL

Buksbomfamilien ( 挪威語 )

由wikipedia NO提供

Buksbomfamilien er en plantefamilie i ordenen Buxales etter APG III-systemet.

 src=
Buksbom kan som hekk formes til mange former.

Familien omfatter 4-6 planteslekter med 100-120 arter. I APG III-systemet innlemmes slekta Didymeles i buksbomfamilien, denne har tidligere også vært ført til en egen familie Didymelaceae.

Ingen arter vokser naturlig i Norge, men buksbom brukes som hekk i mildere deler av landet.

Slekter og noen arter

Slektene under familien skulle med dette utgjøre følgende mulige gruppering:

Eksterne lenker

botanikkstubbDenne botanikkrelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den.
Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NO

Buksbomfamilien: Brief Summary ( 挪威語 )

由wikipedia NO提供

Buksbomfamilien er en plantefamilie i ordenen Buxales etter APG III-systemet.

 src= Buksbom kan som hekk formes til mange former.

Familien omfatter 4-6 planteslekter med 100-120 arter. I APG III-systemet innlemmes slekta Didymeles i buksbomfamilien, denne har tidligere også vært ført til en egen familie Didymelaceae.

Ingen arter vokser naturlig i Norge, men buksbom brukes som hekk i mildere deler av landet.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia forfattere og redaktører
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NO

Bukszpanowate ( 波蘭語 )

由wikipedia POL提供
 src=
Topiary bukszpanowe

Bukszpanowate (Buxaceae L.) – rodzina roślin z monotypowego rzędu bukszpanowców (Buxales). Obejmuje 6 rodzajów z ok. 120 gatunkami, które występują w dużym rozproszeniu na różnych kontynentach, z wyjątkiem Australii i Antarktydy[1]. Centra zróżnicowania to wschodnia Azja (plemię Sarcococceae) i Ameryka Środkowa (rośnie tam 50 gatunków z rodzaju bukszpan, z czego 30 to endemity Kuby[2]. Rozpowszechnione w uprawie jako rośliny ozdobne są niektóre gatunki, zwłaszcza z rodzajów runianka i bukszpan[2], przy czym te pierwsze najczęściej jako rośliny okrywowe, a drugie na żywopłot i topiary. Rośliny z rodzaju Sarcococca bywają uprawiane dla pachnących kwiatów kwitnących w okresie zimowym[3]. Twarde drewno twarde niektórych gatunków bukszpanu (zwłaszcza wieczniezielonego i Buxus macowanii), dobrze nadaje się do toczenia i polerowania. Wykorzystywane jest od dawna do wyrobu mebli i przedmiotów ozdobnych[2].

Morfologia

 src=
Sarcococca confusa
Pokrój
Zimozielone krzewy i niewielkie drzewa, rzadziej byliny o drewniejącej nasadzie łodyg[4]. Pędy zwykle nagie, jeśli owłosione to włoski proste[3].
Liście
Skrętoległe (Didymeles i plemię Sarcococceae) lub naprzeciwległe (Buxus)[2]. Pojedyncze, zwykle skórzaste, całobrzegie, ząbkowane tylko u runianek Pachysandra[2]. Pozbawione przylistków. Użyłkowanie liścia pierzaste, choć czasem z nasady blaszki wychodzą trzy główne żyłki, a nie jedna[3].
Kwiaty
Drobne, promieniste, rozdzielnopłciowe (rośliny jednopienne, tylko u niektórych Styloceras dwupienne). Kwiaty wyrastają zwykle w kątach liści, rzadziej szczytowo, w pęczkach, kłosach i gronach[2]. W kwiatach męskich okwiat w postaci czterech listków zrośniętych u nasady (brak ich u Haptanthus[3]). Pręciki występują w liczbie od 4 (najczęściej), przez 6–8, do 45 Styloceras[2], tylko u Haptanthus są dwa, przy tym zrośnięte[3]. W kwiatach żeńskich listków okwiatu jest 5–6 (Buxus) lub więcej – do 20 (plemię Sarcococceae)[2], albo brak wcale (Haptanthus)[3]. Zalążnia górna z dwóch owocolistków (plemię Sarcococceae) lub trzech (Buxus). Owocolistki ponad zalążnią są rozchylone[2] i wyciągnięte w szyjki słupka[3].
Owoce
Torebki i pestkowce (plemię Sarcococceae)[2], zwykle z zachowaną i okazałą szyjką słupka[3].

Systematyka

Pozycja systematyczna rodziny przez długi czas pozostawała niejasna. Wyróżnia się bowiem zestawem cech zarówno opisywanych jako pierwotne (niezakończone zrastanie owocolistków ponad zalążnią) oraz cechy typowe dla roślin z podklas ukęślowych (Dilleniidae) i różowych (Rosidae) – trójkomorowa zalążnia, budowa anatomiczna łodygi. W efekcie grupa ta w randze rzędu włączana była do oczarowych (Hamamelidae)[4] lub w randze rodziny trafiała do wilczomleczowców (Euphorbiales) (system Cronquista z 1981)[2]. Późniejsze analizy, w tym molekularne wskazały odrębną pozycję tej rodziny blisko kladu bazalnego dwuliściennych właściwych[2]. W systemach APG I z 1998 i APG II z 2003 rodzina Buxaceae przedstawiana była jako siostrzana rodzinie Didymelaceae w obrębie rzędu Buxales. W systemie APG III z 2009 i APG IV rodzaj Didymeles z monotypowej rodziny Didymelaceae włączony został do Buxaceae[5], podobnie do Buxaceae włączono także rodzinę Haptanthaceae z jednym gatunkiem Haptanthus hazlettii w systemie APG IV. W efekcie od 2016 Buxaceae są jedyną rodziną w rzędzie Buxales[6].

Pozycja systematyczna rodziny i rzędu według APweb (aktualizowany system APG IV z 2016)

jaskrowce Ranunculales




srebrnikowce Proteales




trochodendronowce Trochodendrales




bukszpanowce Buxales




parzeplinowce Gunnerales




ukęślowce Dilleniales




skalnicowce Saxifragales




winoroślowce Vitales


klad różowych






sandałowce Santalales




Berberidopsidales




goździkowce Caryophyllales


klad astrowych











Podział rodziny według APweb
  • plemię Buxeae
    • rodzaj: Buxus L. (w tym Notobuxus) – bukszpan

Przypisy

  1. a b P.F. Stevens: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2017-02-09].
  2. a b c d e f g h i j k l Heywood V. H., Brummitt R. K., Culham A., Seberg O.: Flowering plant families of the world. Ontario: Firely Books, 2007, s. 74-75. ISBN 1-55407-206-9.
  3. a b c d e f g h Maarten J.M. Christenhusz, Michael F. Fay, Mark W. Chase: Plants of the World. Richmond UK, Chicago USA: Kew Publishing, Royal Botanic Gardens, The University of Chicago Press, 2017, s. 227-228. ISBN 978-1-842466346.
  4. a b Alicja Szweykowska, Jerzy Szweykowski (red.): Słownik botaniczny. Wyd. wydanie II, zmienione i uzupełnione. Warszawa: Wiedza Powszechna, 2003, s. 104-105. ISBN 83-214-1305-6.
  5. Angiosperm Phylogeny Group (2009). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal of the Linnean Society 161: 105-121.
  6. The Angiosperm Phylogeny Group. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV. „Botanical Journal of the Linnean Society”. 181, 1, s. 1–20, 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia POL

Bukszpanowate: Brief Summary ( 波蘭語 )

由wikipedia POL提供
 src= Topiary bukszpanowe

Bukszpanowate (Buxaceae L.) – rodzina roślin z monotypowego rzędu bukszpanowców (Buxales). Obejmuje 6 rodzajów z ok. 120 gatunkami, które występują w dużym rozproszeniu na różnych kontynentach, z wyjątkiem Australii i Antarktydy. Centra zróżnicowania to wschodnia Azja (plemię Sarcococceae) i Ameryka Środkowa (rośnie tam 50 gatunków z rodzaju bukszpan, z czego 30 to endemity Kuby. Rozpowszechnione w uprawie jako rośliny ozdobne są niektóre gatunki, zwłaszcza z rodzajów runianka i bukszpan, przy czym te pierwsze najczęściej jako rośliny okrywowe, a drugie na żywopłot i topiary. Rośliny z rodzaju Sarcococca bywają uprawiane dla pachnących kwiatów kwitnących w okresie zimowym. Twarde drewno twarde niektórych gatunków bukszpanu (zwłaszcza wieczniezielonego i Buxus macowanii), dobrze nadaje się do toczenia i polerowania. Wykorzystywane jest od dawna do wyrobu mebli i przedmiotów ozdobnych.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia POL

Didymelaceae ( 葡萄牙語 )

由wikipedia PT提供

Didymelaceae foi uma família de plantas com flor. O sistema APG II (2003) não reconhece esta família como tal, colocando as plantas envolvidas na família Buxaceae. No entanto, o sistema APG II permite a segregação opcional desta família: é desta forma não atribida a uma ordem (Didymelalles) e colocada na linhagem basal das eudicotiledóneas.

No atual APG IV (2016), essa família foi reduzida a nível de gênero (Didymeles) e inserida na família Buxaceae (ordem Buxales).

A família é composta por um único género, Didymeles, com provavelmente duas espécies de árvores nativas de Madagáscar e Ilhas Comores

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia PT

Самшитові ( 烏克蘭語 )

由wikipedia UK提供

Таксономія

Buxales Takht. ex Reveal (за системою APG IV)

Опис

Вічнозелені дерева, чагарники або рідше багаторічні трави, без молочного соку, одно- або дводомні. Листки прості, протилежні або чергові, 5(-3)-жильні, цілі, рідко зубчасті. Квіти дрібні, одностатеві, рідко двостатеві, радіально симетричні, з приквітками, жіночі квіти часто з ніжкою й більші, ніж чоловічі. Чашолистків 4(-6), дворядні, перекриваються. Пелюстки відсутні. Тичинок стільки ж як чашолистків; пиляки великі. Плоди — коробочка або м'ясистий кісточковий плід[4].

Поширення

Рослини поширені в тропічних та помірних регіонах, але відсутні в Полінезії, Австралії та Сході Південної Америки[4].

В Україні зростають самшит вічнозелений (Buxus sempervirens) — широко культивований декоративний вид. Він росте в садах в парках — майже на всій території, частіше в Криму. Вид самшит балеарський (В. balearica) у Криму трапляється від Севастополя до Судака[1].

Використання

Родина має помірну економічну цінність. Види Buxus дають декоративну, а також тверду, дрібнозернисту деревину. Pachysandra terminalis і P. procumbens використовуються в садівництві для покриття ґрунту. Види Sarcococca вирощують за їхні маленькі зимові інтенсивно ароматичні квіти. Деревина Styloceras використовується для столярних виробів. Бруньки й варене листя Sarcococca saligna застосовуються в Пакистані для лікування болю або набряклих суглобів.

Джерела

  1. а б Доброчаева Д. Н., Котов М. И., Прокудин Ю. Н., и др. Определитель высших растений Украины. — К. : Наук. думка, 1987. — С. 143. (рос.)(укр.)
  2. Інститут мовознавства АН УРСР. Словник української мови в 11 томах. — Київ : Наукова думка, 1978. — Т. 9. — С. 51.
  3. Buxaceae // Ю. Кобів. Словник українських наукових і народних назв судинних рослин (Серія «Словники України»). — Київ : Наукова думка, 2004. — 800 с. — ISBN 966-00-0355-2.
  4. а б Flora of Pakistan. Процитовано 05.04.2018.


許可
cc-by-sa-3.0
版權
Автори та редактори Вікіпедії
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia UK

Họ Hoàng dương ( 越南語 )

由wikipedia VI提供
 src=
Bài viết này cần thêm chú thích nguồn gốc để kiểm chứng thông tin. Mời bạn giúp hoàn thiện bài viết này bằng cách bổ sung chú thích tới các nguồn đáng tin cậy. Các nội dung không có nguồn có thể bị nghi ngờ và xóa bỏ.

Họ Hoàng dương (danh pháp khoa học: Buxaceae) là một họ nhỏ chứa 4 hay 5 chi và khoảng 70-120 loài thực vật có hoa. Chúng là các cây bụi hay cây thân gỗ nhỏ với sự phân bố rộng khắp toàn cầu nhưng cực kỳ thưa thớt. Chi thứ năm (Notobuxus) đôi khi được chấp nhận trong quá khứ, được chứng minh bằng các nghiên cứu di truyền là nên gộp trong chi Buxus (Balthazar và ctv., 2000).

Họ này được phần lớn các nhà phân loại học công nhận. Tuy nhiên, vị trí và giới hạn của nó thì biến đổi tùy theo quan điểm phân loại; một số nhà phân loại coi chi Styloceras là thuộc họ của chính nó, gọi là Stylocerataceae, còn những người khác lại gộp chi Simmondsia (thường đặt trong họ Simmondsiaceae của chính nó) vào trong họ Buxaceae.

Hệ thống APG II năm 2003 công nhận họ này nhưng với định nghĩa mới trong đó người ta gộp chi Didymeles (hai loài cây gỗ thường xanh ở Madagascar). Tuy nhiên, APG II cho phép tùy chọn tách chi này riêng ra thành họ Didymelaceae. Điều này là thay đổi nhỏ so với hệ thống APG năm 1998, trong đó người ta coi hai họ này là hoàn toàn tách biệt. Trong cả APG lẫn APG II thì họ Buxaceae không được đặt vào bộ nào và được để như là một trong các dòng dõi cơ sở của thực vật hai lá mầm thật sự. Website của AP gợi ý việc lập ra bộ Buxales cho họ này và họ Didymelaceae cùng họ Haptanthaceae?.

Phân loại

Họ này được chia thành hai tông như sau:

Hình ảnh

Chú thích

Tham khảo

 src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Họ Hoàng dương


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến thực vật có hoa này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia tác giả và biên tập viên
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia VI

Họ Hoàng dương: Brief Summary ( 越南語 )

由wikipedia VI提供

Họ Hoàng dương (danh pháp khoa học: Buxaceae) là một họ nhỏ chứa 4 hay 5 chi và khoảng 70-120 loài thực vật có hoa. Chúng là các cây bụi hay cây thân gỗ nhỏ với sự phân bố rộng khắp toàn cầu nhưng cực kỳ thưa thớt. Chi thứ năm (Notobuxus) đôi khi được chấp nhận trong quá khứ, được chứng minh bằng các nghiên cứu di truyền là nên gộp trong chi Buxus (Balthazar và ctv., 2000).

Họ này được phần lớn các nhà phân loại học công nhận. Tuy nhiên, vị trí và giới hạn của nó thì biến đổi tùy theo quan điểm phân loại; một số nhà phân loại coi chi Styloceras là thuộc họ của chính nó, gọi là Stylocerataceae, còn những người khác lại gộp chi Simmondsia (thường đặt trong họ Simmondsiaceae của chính nó) vào trong họ Buxaceae.

Hệ thống APG II năm 2003 công nhận họ này nhưng với định nghĩa mới trong đó người ta gộp chi Didymeles (hai loài cây gỗ thường xanh ở Madagascar). Tuy nhiên, APG II cho phép tùy chọn tách chi này riêng ra thành họ Didymelaceae. Điều này là thay đổi nhỏ so với hệ thống APG năm 1998, trong đó người ta coi hai họ này là hoàn toàn tách biệt. Trong cả APG lẫn APG II thì họ Buxaceae không được đặt vào bộ nào và được để như là một trong các dòng dõi cơ sở của thực vật hai lá mầm thật sự. Website của AP gợi ý việc lập ra bộ Buxales cho họ này và họ Didymelaceae cùng họ Haptanthaceae?.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia tác giả và biên tập viên
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia VI

Самшитовые ( 俄語 )

由wikipedia русскую Википедию提供
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Buxanae Takht. ex Reveal & Doweld, 1999
Семейство: Самшитовые
Международное научное название

Buxaceae Dumort., nom. cons.

Синонимы
Типовой род Роды Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 28021NCBI 4000EOL 4273IPNI 77126711-1FW 55444

Самши́товые (лат. Buxáceae) — небольшое семейство двудольных растений, в него входят 5 родов и около 120[2] видов.

Наибольшее распространение имеет род Самшит.


 src=
Самшит вечнозелёный. Ботаническая иллюстрация из книги О. В. Томе Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz, 1885.

Распространение и экология

Ареал самшитовых очень широк, представители семейства встречаются в умеренных, субтропических и тропических областях Евразии, Африки и Америки, а также на островах Мадагаскар и Сокотра.

Ботаническое описание

Большинство самшитовых — вечнозелёные кустарники и невысокие деревья, и только виды пахисандры представляют собой многолетние травы.

Листья простые, цельные или зубчатые. Листорасположение супротивное или очерёдное.

Цветки мелкие, безлепестные. Чашелистиков 4—5, у мужских цветков стилоцераса — отсутствуют.

Плод у самшита и пахисандры — коробочка, у саркококки и стилоцераса — костянка.

Роды

Литература

  • Борисовская Г. М. Семейство самшитовые (Buxaceae) // Жизнь растений. В 6-ти т. / под ред. А. Л. Тахтаджяна. — М.: Просвещение, 1980. — Т. 5. Ч. 1. Цветковые растения. — С. 249-252. — 430 с. — 300 000 экз.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Buxaceae on The Plant List
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Авторы и редакторы Википедии

Самшитовые: Brief Summary ( 俄語 )

由wikipedia русскую Википедию提供

Самши́товые (лат. Buxáceae) — небольшое семейство двудольных растений, в него входят 5 родов и около 120 видов.

Наибольшее распространение имеет род Самшит.


 src= Самшит вечнозелёный. Ботаническая иллюстрация из книги О. В. Томе Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz, 1885.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Авторы и редакторы Википедии

黄杨科 ( 漢語 )

由wikipedia 中文维基百科提供


黄杨科只有4-5个,共约90-120,一般都是小型灌木,广泛分布在全世界各地,第五个属(Notobuxus)根据基因测定,和黄杨属合并(Balthazar et al., 2000)。

黄杨科被许多分类学家承认为一个独立的,但有的分类学家将尖苞树属单独列为一科,有的分类学家将旱霸王科Simmondsiaceae)归入黄杨科。克朗奎斯特分类法将黄杨科列入大戟目

2003年修订的APG II 分类法确定黄杨科为真双子叶植物分支中一个独立的,是真双子叶分支中比较原始早期分化出的一支,不属于任何一,但建议可以和双颊果科合并,AP网建议和双颊果科合并成立一个黄杨目。

参考文献

  • Balthazar, M. von, Peter K. Endress, P. K., and Qiu, Y.-L. 2000. Phylogenetic relationships in Buxaceae based on nuclear internal transcribed spacers and plastid ndhF sequences. Int. J. Plant Sci. 161(5): 785–792 (参见 online)。

外部链接

 src= 维基共享资源中相关的多媒体资源:黄杨科
 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
维基百科作者和编辑
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia 中文维基百科

黄杨科: Brief Summary ( 漢語 )

由wikipedia 中文维基百科提供


黄杨科只有4-5个,共约90-120,一般都是小型灌木,广泛分布在全世界各地,第五个属(Notobuxus)根据基因测定,和黄杨属合并(Balthazar et al., 2000)。

黄杨科被许多分类学家承认为一个独立的,但有的分类学家将尖苞树属单独列为一科,有的分类学家将旱霸王科(Simmondsiaceae)归入黄杨科。克朗奎斯特分类法将黄杨科列入大戟目

2003年修订的APG II 分类法确定黄杨科为真双子叶植物分支中一个独立的,是真双子叶分支中比较原始早期分化出的一支,不属于任何一,但建议可以和双颊果科合并,AP网建议和双颊果科合并成立一个黄杨目。

許可
cc-by-sa-3.0
版權
维基百科作者和编辑
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia 中文维基百科

ツゲ科 ( 日語 )

由wikipedia 日本語提供
ツゲ科 Pachysandra terminalis0.jpg
フッキソウ(Pachysandra terminalis
分類APG III : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 真正双子葉類 eudicots : ツゲ目 Buxales : ツゲ科 Buxaceae 学名 Buxaceae Dumort., 1822 [1] タイプ属 Buxus L. シノニム

Didymelaceae Leandri
Haptanthaceae C. Nelson [1]

  • 本文参照

ツゲ科Buxaceae)は双子葉植物に属する科で、4または5属、90-120種からなり、常緑の木本およびわずかな多年草を含む。

世界の熱帯から温帯に分布する。は単性で花弁を欠き、がくと雄蕊は4個のものが多い。子房上位で、果実はさく果または核果で種子を数個含む。

日本にはツゲ(小高木、園芸用、また木材を櫛などに利用する)とフッキソウ(草のような小低木で、植え込みによく使う)が野生する。

APG植物分類体系第3版では、ツゲ目が新設されている。

[編集]

脚注[編集]

  1. ^ a b Buxaceae Dumort. Tropicos
 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
ウィキペディアの著者と編集者
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia 日本語

ツゲ科: Brief Summary ( 日語 )

由wikipedia 日本語提供

ツゲ科(Buxaceae)は双子葉植物に属する科で、4または5属、90-120種からなり、常緑の木本およびわずかな多年草を含む。

世界の熱帯から温帯に分布する。は単性で花弁を欠き、がくと雄蕊は4個のものが多い。子房上位で、果実はさく果または核果で種子を数個含む。

日本にはツゲ(小高木、園芸用、また木材を櫛などに利用する)とフッキソウ(草のような小低木で、植え込みによく使う)が野生する。

APG植物分類体系第3版では、ツゲ目が新設されている。

許可
cc-by-sa-3.0
版權
ウィキペディアの著者と編集者
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia 日本語

회양목과 ( 韓語 )

由wikipedia 한국어 위키백과提供

회양목과(-楊木科, 학명: Buxaceae 북사케아이[*])는 진정쌍떡잎식물군단형 회양목목(-楊木目, 학명: Buxales 북살레스[*])에 속하는 유일한 이다.[1][2] 4~5개 속에 90~120여 종을 포함하고 있는 작은 속씨식물 과이다. 이 종들은 전 세계적으로 분포하며, 관목과 작은 나무들이다. 다섯 번째 속은 과거에 Notobuxus속이었던 것으로, 발생학적 연구(Balthazar et al., 2000년)를 통해 회양목속에 포함시키고 있다.[3]

대부분의 분류학자들이 이 과를 인정하고 있다. 그러나 그 분류상의 위치와 범위는 다양하다. 일부 분류학자들은 스틸로케라스속을 별도의 과 스틸로케라스과로 취급하기도 하며, 어떤 분류학자들은 회양목과에 호호바속(보통 자기 자신을 포함하는 호호바과로 분류한다.)을 포함시키기도 한다.

APG III 분류 체계에서는 회양목목 회양목과로 분류했다.[4] 크론퀴스트 체계에서는 회양목과를 대극목으로 분류한다.

2003년의 APG II 분류 체계는 회양목과를 인정했지만, 새로운 범위에 디디멜레스속(마다가스카르로부터의 상록수 2종)을 포함시켰다. 그러나 APG II 분류 체계는 조건적 분리로써, 이 속을 디디멜레스과로 선택적으로 분리하는 것을 허용하고 있다. 이는 두 개의 과를 분리함으로써 명확히 인정되는 1998년의 APG 분류 체계와는 약간의 변화를 보여준다.

APG와 APG II 둘 다에서, 회양목과는 목(目)과의 연결을 끊기고, 진정쌍떡잎식물의 직접적인 계보 아래에 남겨졌다. AP 웹사이트는 회양목과와 디디멜레스과를 회양목목으로 할 것을 제안하고 있다.

하위 분류

계통 분류

다음은 진정쌍떡잎식물군의 계통 분류이다.[5]

진정쌍떡잎식물군

미나리아재비목

     

프로테아목

     

수레나무목

     

회양목목

  핵심 진정쌍떡잎식물군  

군네라목

     

딜레니아목

  초장미군  

범의귀목

   

장미군

    초국화군  

베르베리돕시스목

     

단향목

     

석죽목

   

국화군

                   

각주

  1. Takhtajan, Armen Leonovich. Phytologia 79(2): 72. 1995[1996].
  2. Dumortier, Barthélemy Charles Josep. Commentationes Botanicae 54. 1822.
  3. Balthazar, M. von, Peter K. Endress, P. K., and Qiu, Y.-L. 2000. Phylogenetic relationships in Buxaceae based on nuclear internal transcribed spacers and plastid ndhF sequences. Int. J. Plant Sci. 161(5): 785–792 (available online).
  4. Angiosperm Phylogeny Group (2009). “An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III”. 《Botanical Journal of the Linnean Society》 161 (2): 105–121. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x. 2017년 5월 25일에 원본 문서에서 보존된 문서. 2010년 12월 10일에 확인함.
  5. Angiosperm Phylogeny Group (2016). “An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV”. 《Botanical Journal of the Linnean Society》. doi:10.1111/boj.12385. 2016년 4월 1일에 확인함.
 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia 작가 및 편집자
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia 한국어 위키백과

회양목과: Brief Summary ( 韓語 )

由wikipedia 한국어 위키백과提供

회양목과(-楊木科, 학명: Buxaceae 북사케아이[*])는 진정쌍떡잎식물군단형 인 회양목목(-楊木目, 학명: Buxales 북살레스[*])에 속하는 유일한 이다. 4~5개 속에 90~120여 종을 포함하고 있는 작은 속씨식물 과이다. 이 종들은 전 세계적으로 분포하며, 관목과 작은 나무들이다. 다섯 번째 속은 과거에 Notobuxus속이었던 것으로, 발생학적 연구(Balthazar et al., 2000년)를 통해 회양목속에 포함시키고 있다.

대부분의 분류학자들이 이 과를 인정하고 있다. 그러나 그 분류상의 위치와 범위는 다양하다. 일부 분류학자들은 스틸로케라스속을 별도의 과 스틸로케라스과로 취급하기도 하며, 어떤 분류학자들은 회양목과에 호호바속(보통 자기 자신을 포함하는 호호바과로 분류한다.)을 포함시키기도 한다.

APG III 분류 체계에서는 회양목목 회양목과로 분류했다. 크론퀴스트 체계에서는 회양목과를 대극목으로 분류한다.

2003년의 APG II 분류 체계는 회양목과를 인정했지만, 새로운 범위에 디디멜레스속(마다가스카르로부터의 상록수 2종)을 포함시켰다. 그러나 APG II 분류 체계는 조건적 분리로써, 이 속을 디디멜레스과로 선택적으로 분리하는 것을 허용하고 있다. 이는 두 개의 과를 분리함으로써 명확히 인정되는 1998년의 APG 분류 체계와는 약간의 변화를 보여준다.

APG와 APG II 둘 다에서, 회양목과는 목(目)과의 연결을 끊기고, 진정쌍떡잎식물의 직접적인 계보 아래에 남겨졌다. AP 웹사이트는 회양목과와 디디멜레스과를 회양목목으로 할 것을 제안하고 있다.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia 작가 및 편집자
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia 한국어 위키백과