Senna alexandrina ye una planta melecinal perteneciente a la familia de les fabacees. Ye usada nel herbalismo. Ye orixinaria d'Exiptu, especialmente de la rexón de Nubia, y cerca de Ḥartum (Sudán), onde se cultiva comercialmente. Tamién se cultiva en munchos llugares, notablemente na India y Somalia.
Ye una planta arbustiva qu'algama un tamañu de 0,5-1 m, raramente dos metros d'altor con un porte ramificáu, con tarmu erecto de color verde maciu y espardimientu de llargues cañes que lleven cuatro o cinco pares de fueyes. Los foliolos varien de 4 a 6 pares, totalmente afilaos, con una nel ápiz. Les nervaduras centrales estremar por igual na base de los foliolos. Les flores en forma de recímanu con grandes flores de color mariellu que tienden al marrón. La so llegume en forma de cuernos, llargamente oblongos, estruyíos y planos y contién cerca de seis granes.
Cuando se cultiven les plantes corten dos vegaes al añu, ensugar al sol, y azacánense en bolses de fueyes de palma. Depués son unviaos en camellos a Essouan y Darao, depués pol Nilu llega al puertu d'El Cairu o bien a los puertos del Mar Bermeya. Pa los nómaes Ababda, el comerciu de senna ye una fonte importante d'ingresos.
Históricamente, de Senna alexandrina utilícense les vaines de senna, como una tisana fechu de les fueyes, como un laxante.
La medicina moderna utilizó estractos, a lo menos dende la década de 1950[1] como un laxante.[2][3] Si inxerse por fuercia polos neños, puede causar efeutos secundarios tales como la dermatitis del pañal severa.[4] Los principios activos son dellos glucósidos de senna[5] que interactúan coles célules inmunes nel colon.[6]
Los derivaos antraquinónicos dan-y efeutu colagogo y laxante, a dosis baxes y purgante a dosis mayores. La mayor parte de los heterósidos, lleguen direutamente al colon onde, pola aición de los enzimes de la flora bacteriana, lliberen les aglicones produciendo una irritación de les terminaciones nervioses de la paré intestinal, determinando una secreción d'agua y un aumentu de peristaltismo intestinal. La droga actúa 10-12 hores dempués de la so ingesta. Los frutos, pol so menor conteníu en derivaos antraquinónicos producen un efeutu laxo-purgante más nidiu que los foliolos. Sicasí comprobóse que l'agua caliente estrayi con mayor facilidá los senósidos A y B de los frutos.[7]
Senna alexandrina describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary:... eighth edition non. 1. 1768.[8]
Anque podría paecer un nome científicu, Cassia Officinalis ye en realidá'l nome de herbariu pa esta planta, y polo tanto Officinalis un axetivu llatín que significa compuestos médicos, escribir con mayúscula inicial, a diferencia de los epítetos específicos, que siempres s'escriben con una lletra minúscula inicial.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Senna alexandrina ye una planta melecinal perteneciente a la familia de les fabacees. Ye usada nel herbalismo. Ye orixinaria d'Exiptu, especialmente de la rexón de Nubia, y cerca de Ḥartum (Sudán), onde se cultiva comercialmente. Tamién se cultiva en munchos llugares, notablemente na India y Somalia.
Sudanda yayılmışdır.
Yerə sərilən yarımkoldur. Hündürlüyü 1,5 m-ə qədərdir. Gövdəsi düz, çoxlu budaqlara şaxələnir. Yarpaqları növbəli, cütlələkvari olub, 4-8 cüt yarpaqcıqlardan ibarətdir. Yarpaqcıqları enli neştərvari, ucu şiş, göyümtül-yaşıl, üzəri tüksüz və ya zəif tüklü, kənarları bütövdür. Çiçəkləri iri, salxımşəkilli çiçək qruplarına yığılmışdır. Ləçəkləri sarı, kasayarpaqları 5, erkəkcikləri 10-dur. Erkəkciklərin üçünün toz kisəsi yaxşı inkişaf edib, mayalanmağa qadirdir, dördü isə həşəratı özünə cəlb edmək üçündür. İyun-sentyabr aylarında çiçəkləyir, meyvələri sentyabr-oktyabrda yetişir. Paxlası enli, oval, hamar, uzunluğu 5,5 sm, eni 2-6 sm, tünd qonur rəngli, çox toxumludur. Toxumun ölçüsü 0,5-0,8 sm-dir. Toxumla çoxaldılır.
İstisevən bitkidir, +100C temperaturda boyartımı dayanır, aşağı temperaturda məhv olur.
Dendrologiya İnstitutunun təcrübə sahəsində 1982-cı ildən introduksiya olunmuşdur.
Abşeronda yaşıllaşdırmada rast gəlinir. Dərman əhəmiyyətli dekorativ bitkidir. Yarpaqlarında, meyvələrində və gövdələrində antraqlikozidlər və onlardan əlavə üzvi turşular vardır. Yarpaqlarını qurudub, işlətmə xəstəliyində dərman kimi istifadə edirlər.
Azərbaycan Dendroflorası III cild-Bakı:"Elm",2016,400 səh. T.S.Məmmədov
Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies. Creix espontàniament a zones subdesèrtiques asiàtiques i africanes, i en particular a Aràbia, Índia, Egipte i Sudan on també és cultivada pel seu comerç. També és coneguda amb el nom de Senet, fulla de sen o folíol de sen. El nom Cassia angustifolia prové del grec "kasía", que significa d'origen oriental.
Primerament podem classificar la planta segons el model de classificació que va proposar el botànic Christen C. Raunkiaer. Seguint aquest model la Cassia angustifolia pertany al grup dels faneròfits, ja que és una planta arbustiva, i dins d'aquest grup la subclassificarem dins de subgrup dels nanofaneròfits, ja que les gemmes persistents estan situades a menys de 2 metres d'alçada.
A continuació descriurem la planta d'una forma més específica centrant-nos en la morfologia general de la planta, dels seus fruits i de les seves flors.
La seva alçada pot arribar a ser de 35 a 100 cm, poques vegades arriba als 2 m d'alçada. L'arrel d'aquest arbust és axonomorfa i d'aquí és d'on surten unes tiges erectes de color verd pàl·lid. Les branques van acompanyades de 4 o 5 parells de fulles. Morfològicament les fulles són de tipus compost paripinnades amb un nombre parell de folíols oposats. Els folíols són allargats, lanceolats, amb la base lleugerament asimètrica i l'àpex agut. L'estructura dels folíols és membranosa amb unes mesures de 3 a 5 cm x 5 a 8 mm. La cara inferior dels folíols és glabre, encara que la cara superior és pubescent. Aquests pèls se'ls anomena tricomes i són petits, en forma de coma, unicel·lulars i berrugosos.
Les seves flors són hermafrodites i estan disposades en forma de raïm, que mesura de 5 a 30 cm de longitud. La flor és zigomorfa i el periant és pentàmer, és a dir, presenta 5 sèpals i 5 pètals. Els pètals són de color verdós groguenc amb disposició ascendent.
L'androceu està compost per 10 estams lliures, dels quals generalment només 7 són fèrtils. El gineceu té l'ovari monocarpel·lar súper.
El fruit de sen és una llegum aplanada, més o menys arquejada, amb dues valves cartàcies i que pot mesurar de 4 a 6 cm de longitud i de 15 a 17 mm d'amplada. Els fruits són de color verd-terrós i poden contenir de 5 a 10 llavors depenent de la mida.
La seva composició química presenta majoritàriament derivats antracènics en un 2-3% als folíols i un 4% als fruits. Aquests poden ser antraquinones lliures o O-heteròsids.
Els fruits estan pràcticament compostos per senòsids A i B, mentre que als folíols hi ha gairebé la mateixa proporció de senòsids A i B com de C i D.
El fruit i la fulla de sen són laxants (a dosis baixes) i purgants (a dosis més altes). Actuen estimulant el peristaltisme de l'intestí gros i inhibeixen la reabsorció d'ions i l'enzim ATPasa i així modifiquen la permeabilitat de la mucosa intestinal. Els fruits presenten accions més suaus que els folíols. El senòsids es consideren profàrmacs perquè són inactius i requereixen una hidròlisi i una reducció al còlon per fer la seva acció, per això l'efecte no apareix fins a les 8 o 10 hores i pot durar fins a 2 o 3 dies. Poc després de ser ingerit ja es pot observar l'orina que es realitza als 20 o 30 minuts que apareix d'un color vermellós molt característic.
Hi ha diverses formes de consumir la planta, la més comuna és en infusió (les fulles de sen es troben fàcilment a la fàrmacia, a l'herbolari o a la parafarmàcia), però a més, al mercat també podem trobar altres formes farmacèutiques que contenen cassia angustifolia com càpsules, xarops, comprimits, gotes i pols per dissoldre en aigua. A continuació descriurem el procediment a seguir per preparar la infusió de senet. Aquesta, a vegades, pot causar nausees i ganes de vomitar, per això s'aconsella l'addició de canyella, gingebre o altres espècies aromàtiques per tal de prevenir els vòmits. A continuació descriurem la forma de preparar la infusió de Sen:
A la Gran Bretanya hi ha una altra forma de beneficiar-se de les propietats medicinals d'aquesta espècie. Aquesta és ingerint les beines seques de la planta, encara que d'una manera restringida.
Les propietats medicinals són usades principalment com a laxant ocasional, també s'utilitza com a purgant per proves radiològiques i en preparats per dietes d'aprimament. L'efecte laxant és molt útil després d'un menjar molt abundant que amenaça amb una indigestió. El seu efecte elimina amb rapidesa els descontrols diabètics ocasionals. Gràcies a una inhibició parcial de l'absorció de l'aigua a nivell de còlon, el seu efecte es tradueix en una acceleració de la motilitat d'aquest i en un augment en el volum de les defecacions. Com en el cas de la fràngula, no es pot administrar en nens.
Hi ha diverses situacions en les dones en què no és aconsellable la seva consumició. Primerament no s'aconsella en dones en període de gestació ni durant la menstruació perquè produeix un augment en la mobilitat uterina. Durant la lactància està contraindicat perquè la droga s'excreta per la llet materna. Altres situacions en què no està recomanat són en estrenyiment espàstic (per exemple en còlon irritable) i en problemes intestinals (com colitis, Malaltia de Crohn, inflamacions i obstruccions de l'intestí). Tampoc és aconsellable en casos de fissures anals i hemorroides, ni en persones amb problemes hepàtics, renals, coronaris i estomacals. Per una altra banda no s'ha de mesclar l'ús d'aquesta planta amb les sals àcides i carbonats alcalins. Només alguns cops pot ser combinada amb espasmolítics com la camamilla, anís o drogues antiemètiques. També presenta uns efectes col·laterals, que poden ser molestos i perjudicials per a la salud, ja que es poden observar vòmits, còlics, diarrees, congestions dels òrgans abdominals i també es pot haver un augment del flux menstrual en les dones. Per últim direm que un ús constant d'aquesta espècie pot provocar la manca de potassi en el nostre cos.
En general només produeix hepatotoxicitat però la sobredosificació, l'ús perllongat o l'abús són factors de risc importants perquè poden donar melanosi còlica (pigmentació marronosa de l'intestí) o produir una insensibilització del còlon, que es tracta d'un descontrol total del peristaltisme.
En aquest apartat inclourem aspectes històrics que són bastant importants en l'evolució d'aquesta espècie i també explicarem el cultiu actual i el que es realitzava en el passat.
Aquesta droga va ser utilitzada per primera vegada pels metges Serapió i Mesue de l'Aràbia. Més tard, el metge grec, Achiarius, la va introduir a Grècia. Tots ells recomanaven que s'utilitzessin només els fruits d'aquesta planta perquè pensaven que feien més efecte que els folíols, però ara sabem que els folíols tenen més quantitat de principi actiu. El Sen va ser introduït a Europa al segle XI pels àrabs. En aquells temps era un dels purgants més apreciats. Va ser utilitzat per purgar dràsticament als bojos, amb poc èxit naturalment.
Sembla que la Cassia angustifolia va ser cultivada a Anglaterra al voltant de 1640. Per aconseguir-ho feien créixer la planta en llits calents durant tot l'estiu. D'aquesta manera la majoria arribava a florir però rarament aconseguien bons fruits.
Actualment es cultiva molt a la regió de Núbia on es recol·lecten dos cultius a l'any, el més abundant al setembre, després de les pluges i l'altre a l'abril. No es recol·lecten mai durant les estacions seques. Per dessecar-la, la droga s'estén sobre pedres i es deixa al Sol.
Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies. Creix espontàniament a zones subdesèrtiques asiàtiques i africanes, i en particular a Aràbia, Índia, Egipte i Sudan on també és cultivada pel seu comerç. També és coneguda amb el nom de Senet, fulla de sen o folíol de sen. El nom Cassia angustifolia prové del grec "kasía", que significa d'origen oriental.
Die Alexandrinische Senna[1] (Senna alexandrina, älteres Synonym: Cassia senna L.) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Senna in der Unterfamilie der Johannisbrotgewächse (Caesalpinioideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae). Sie ist in Afrika und Arabien beheimatet. Die Droge Sennesblätter oder Sennablätter (Sennae folium) war als mildes Abführmittel bereits im Mittelalter allgemein bekannt. Die darin enthaltenen Wirkstoffe werden Sennoside genannt. Ein Auszug aus den Blättern mit den Wirkstoffen Sennatin/Sennatinum kam auch, unter die Haut ins Bindegewebe gespritzt, zur Anwendung.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 28.[3]
Das Europäische Arzneibuch fordert einen Gehalt von mindestens 2,5 %[4] 1,8-Dihydroxyanthracen-Derivaten[5] (sog. Anthrachinone, Sennoside) in der Blattdroge (Sennesblätter, Sennae folium) sowie mindestens 2,2 % (Tinnevelly-Sennesfrüchte, Sennae fructus angustifoliae) bzw. 3,4 % (Alexandriner-Sennesfrüchte, Sennae fructus acutifoliae) derselben Wirkstoffe in der Fruchtdroge und berechnet sie als Sennosid B.[4] Der höchste Gehalt an Sennosiden ist in den Blüten (über 4 %) festzustellen. Allgemein ist der Gehalt in den Pflanzenteilen mit zunehmender Fruchtreife am höchsten.[6] Neben den Sennosiden als Wirksubstanzen enthält die Blattdroge zwischen 2 und 3 % Schleimstoffe.[4]
Sennoside gehören zu den wenigen Pflanzeninhaltsstoffen, die natürliche Prodrugs darstellen. Die beta-glykosidische Bindung stabilisiert die oxidationsempfindlichen Strukturen und kann durch die menschlichen Verdauungsenzyme nicht gespalten werden: Nach oraler Applikation gelangen die Anthrachinonglykoside unverändert und ohne systemisch resorbiert zu werden an den eigentlichen Wirkort, den Dick- bzw. Enddarm. Erst dort werden mittels bakterieller Beta-Glykosidasen durch Abspaltung des Zuckers die Aglykone frei, die dann zu Anthronen, der eigentlichen Wirkform, oxidiert werden.[5] Der resorbierbare Anteil ist nur gering und erklärt die relativ gute Verträglichkeit und das weitgehende Fehlen systemischer Nebenwirkungen galenisch einwandfreier Senneszubereitungen. Anthrone bewirken verstärkte Sekretion von Flüssigkeit und Elektrolyten in das Darmlumen, regen durch Reizung die Peristaltik (Bewegung) der Darmwand an und hemmen die Flüssigkeitsresorption. Dadurch werden Darminhalt und Füllungsdruck vergrößert und somit der Defäkationsreflex ausgelöst (abführende/laxierende Wirkung).[5]
Wissenschaftlich belegt ist die Wirksamkeit der Blatt- und Fruchtdroge sowie daraus hergestellter Zubereitungen für die kurzzeitige Anwendung bei akuter, gelegentlicher Obstipation (Verstopfung).[4] Dabei wirkt die Fruchtdroge milder als die Blattdroge.[6] Sennesblätter wirken zuverlässig, unter Umständen relativ drastisch.[7] Es wird abends eine Zubereitung mit 1/2 Teelöffel (maximal 30 mg Sennoside) mit heißem Wasser übergossen und nach 10 bis 15 Minuten abgeseiht. Die Wirkung tritt nach etwa 10 Stunden ein.
Die Anwendung ist indiziert bei gelegentlicher Obstipation, zur Darmentleerung vor Röntgenuntersuchungen und bei Erkrankungen, die einen weicheren Stuhl erfordern (Analfissuren, Hämorrhoiden etc.) sowie vor und nach Operationen im Bauchraum.[5] Kontraindiziert ist die Anwendung bei Kindern unter 12 Jahren,[4] Darmverschluss (Ileus) und während der Schwangerschaft.[5] Anthracen-Derivate gehen in die Muttermilch über. Daher ist eine Anwendung auch während der Stillzeit nicht vertretbar.[6] Die Anwendung sollte auf 1 bis 2 Wochen beschränkt bleiben, um einer Hypokaliämie (Kaliummangel durch Elektrolytverlust) vorzubeugen. Aus dem Grund eventuellen Kaliumverlustes ist Vorsicht bei gleichzeitiger Anwendung von Herzglykosiden geboten (evtl. Verstärkung ihrer Wirkung).[4]
Nach Aufnahme größerer Mengen (2 bis 10 g; Überdosierungen) der Blattdroge sowie durch dauerhafte oder zu häufige Anwendung kann es zu Symptomen wie Leibschmerzen, Erbrechen, Albuminurie, Hämaturie und Schädigung von Darmnerven (Plexus myentericus) kommen. Bei der Arbeit mit der getrockneten Blattdroge (Ab- und Umfüllen etc.; etwa im Apothekenwesen) kann es durch Inhalation von Partikeln zu allergischen Reaktionen in den Atemwegen kommen.[6]
Senna alexandrina kommt im nördlichen Afrika im südlichen Algerien und in Ägypten, sowie im tropischen Afrika in Äthiopien, Somalia, Sudan, nördlichen Kenia, Mali, Niger, nördlichen Nigeria und in Mosambik vor. Sie ist auch auf der Arabischen Halbinsel in Saudi-Arabien und im Jemen beheimatet. Heimatgebiete liegen auch im südwestlichen Jordanien, im südlichen Indien und östlichen Pakistan. In der Neotropis (vor allem Mittel- und Südamerika) ist sie ein Neophyt.[1]
Die Erstveröffentlichung von Senna alexandrina erfolgte 1768 durch Philip Miller in The Gardeners Dictionary: … eighth edition no. 1.[8] Synonyme für Senna alexandrina Mill. sind: Cassia alexandrina (Garsault) Thell., Cassia acutifolia Delile, Cassia angustifolia Vahl, Cassia lanceolata Forssk., Cassia senna L., Senna angustifolia (Vahl) Batka, Senna acutifolia (Delile) Batka, Senna alexandrina Garsault.[1][9]
Die Art Senna alexandrina war früher in die zwei Arten Cassia senna (Syn.: Cassia acutifolia) und Cassia angustifolia getrennt.
Tinnevelly-Senna (früher Cassia angustifolia Vahl) hat fünf- bis achtjochige Blätter und ist in Somalia und Arabien zu Hause. Kulturen befinden sich in Südindien (Distrikt Tinnevelly), diese Sennesblätter sind mit einem kurzen Stachelspitzchen besetzt.
Alexandriner- oder Khartoum-Senna (früher Cassia senna L.) ist im Sudan und weiter bis Westafrika verbreitet. Die Blätter sind vier- bis fünfjochig und nur halb so lang wie bei Tinnevelly-Senna. Alexandriner-Senna wird im Gebiet des oberen Nils angebaut.
Für die Alexandrinische Senna bestehen bzw. bestanden auch die weiteren deutschsprachigen Trivialnamen: Sen (mittelhochdeutsch), Sene (mittelniederdeutsch), Senetblätter (mittelhochdeutsch), Sennablätter, Senneblätter, Sennenblätter, Sennesblätter und Sennetblätter.[10]
Die ersten medizinischen Belege über Senna aus dem 8. Jahrhundert stammen aus dem arabischen Kulturkreis. Der Prophet Mohammed wird mit den Worten zitiert: „Haltet euch an Sennesblätter und Kümmel, denn beide heilen jede Krankheit, ausgenommen den Tod.“ (Sunna ibn Maaja, hadeeth sahih laut Shaikh Al-Albani)
Eingebettet in das System der Säftelehre wurden Sennesblätter (bezeichnet auch kurz als Senna[11]) bis ins 19. Jahrhundert zum „Ableiten von schlechten Säften“ verwendet.
Im 18. und 19. Jahrhundert galt der nach dem Grafen von Saint Germain benannte Saint-Germain-Tee als Panacee zur Verlängerung des Lebens. Dieser Tee enthielt u. a. getrocknete Sennesblätter, die von ihren alkohollöslichen Bestandteilen befreit waren.[12] Ab der Mitte des 19. Jahrhunderts wurde der Saint Germain-Tee im Preussischen Arzneibuch aufgeführt und 1872 wurde er auch in die erste Ausgabe des Deutschen Arzneibuchs aufgenommen.
Der Sennastrauch wird auch mit dem Brennenden Dornbusch in der Moseserzählung (Ex 3,2) identifiziert.[13]
Gart der Gesundheit 1485
Hortus sanitatis 1491
Leonhart Fuchs 1543
Hieronymus Bock 1546
Mattioli / Handsch / Camerarius 1586
Die Alexandrinische Senna (Senna alexandrina, älteres Synonym: Cassia senna L.) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Senna in der Unterfamilie der Johannisbrotgewächse (Caesalpinioideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae). Sie ist in Afrika und Arabien beheimatet. Die Droge Sennesblätter oder Sennablätter (Sennae folium) war als mildes Abführmittel bereits im Mittelalter allgemein bekannt. Die darin enthaltenen Wirkstoffe werden Sennoside genannt. Ein Auszug aus den Blättern mit den Wirkstoffen Sennatin/Sennatinum kam auch, unter die Haut ins Bindegewebe gespritzt, zur Anwendung.
நிலாவாரை (Senna alexandrina) பூக்கும் தாவர வகையைச் சேர்ந்த இத்தாவரம் அலங்காரத் தாவரமாகவும், மூலிகை மருத்துவத்திற்கும் பயன்படுகிறது. எகிப்தின் நைல் நதிபாயும் நுபியா என்ற பகுதியை இது பூர்விகமாகக் கொண்டுள்ளது. மேலும் இந்தியா, சோமாலியா, மற்றும் சூடான் நாட்டின் கர்த்தூம் என்ற இடத்திலும் காணப்படுகிறது. இதன் இலைகள் பேதி மருந்தாகப் பயன்படுகிறது.[1] புதர் தாவரம்போல் வளரும் இவை 05 முதல் 1 அடி உயரம் மட்டுமே வளர்ந்து பச்சை இலைகளுடன் பல கிளைகளாக உருவாகிறது.[2]
|format= requires |url= (help), 1 (5016): 439–41, doi:10.1136/bmj.1.5016.439, ISSN 0007-1447, PMC 1974525, PMID 13396280 |format= requires |url= (help), 47 Suppl 1: 253–5, doi:10.1159/000139866, ISSN 0031-7012, PMID 8234438CS1 maint: multiple names: authors list (link) நிலாவாரை (Senna alexandrina) பூக்கும் தாவர வகையைச் சேர்ந்த இத்தாவரம் அலங்காரத் தாவரமாகவும், மூலிகை மருத்துவத்திற்கும் பயன்படுகிறது. எகிப்தின் நைல் நதிபாயும் நுபியா என்ற பகுதியை இது பூர்விகமாகக் கொண்டுள்ளது. மேலும் இந்தியா, சோமாலியா, மற்றும் சூடான் நாட்டின் கர்த்தூம் என்ற இடத்திலும் காணப்படுகிறது. இதன் இலைகள் பேதி மருந்தாகப் பயன்படுகிறது. புதர் தாவரம்போல் வளரும் இவை 05 முதல் 1 அடி உயரம் மட்டுமே வளர்ந்து பச்சை இலைகளுடன் பல கிளைகளாக உருவாகிறது.
Seunamaki atawa lam basa Latin geuturi ngon nan Senna alexandrina nakeuh jeunèh bak kayèe nyang rôh lam genus Senna. Nan seunamaki teuka nibak basa Arab, sinamaki (سينامكي). Bak nyoe aseuli udép di Meusé, kusuihjih di wilayah Nubia. Nan bak kayèe nyoe lam basa Indônèsia nakeuh jati cina.
Senna alexandrina (Alexandrian senna, in Arabic عشرج or عشرق or سنامكي and see below) is an ornamental plant in the genus Senna. It is used in herbalism. It grows natively in upper Egypt, especially in the Nubian region, and near Khartoum (Sudan), where it is cultivated commercially. It is also grown elsewhere, notably in India and Somalia.
Alexandrian Senna is a shrubby plant that reaches 0.5–1 metres (20" to 40"), rarely two metres (6') in height with a branched, pale-green erect stem and long spreading branches bearing four or five pairs of leaves. These leaves form complex, feathery, mutual pairs. The leaflets vary from 4 to 6 pairs, fully edged, with a sharp top. The midribs are equally divided at the base of the leaflets.
The flowers are in a raceme interior[2] blossoms, big in size, coloured yellow that tends to brown. Its legume fruit are horned, broadly oblong, compressed and flat and contain about six seeds.
When cultivated as medicinal herb, the plants are cut down semi-annually, dried in the sun, stripped and packed in palm-leaf bags. They are then sent on camels to Essouan and Darao, then down the Nile to Cairo or else to Red Sea ports. Trade in senna provides a significant source of income for the nomadic Ababda.
Senna alexandrina is also known under the names Egyptian senna, Tinnevelly senna, East Indian senna or the French séné de la palthe.
It received the names Alexandrian senna and Egyptian senna because Alexandria in Egypt was the main trade port in past times. The fruits and leaves were transported from Nubia and Sudan and other places to Alexandria, then from it and across the Mediterranean sea to Europe and adjacent Asia.
Though it might look like a scientific name, Cassia Officinalis is actually the apothecary term for this plant, and hence Officinalis—the Latin adjective denoting tools, utensils and medical compounds—is written with an initial upper-case letter, unlike specific epithets, which are always written with an initial lower-case letter today.
Historically, Senna alexandrina was used in the form of senna pods, or as herbal tea made from the leaves, as a laxative.[6] It also serves as a fungicide.[6]
Modern medicine has used extracts since at least the 1950s[7] as a laxative.[8][9] If accidentally ingested by infants, it can cause side effects such as severe diaper rash.[8] The active ingredients are several senna glycosides[10] which interact with immune cells in the colon.[11]
{{citation}}: |format= requires |url= (help) {{citation}}: |format= requires |url= (help) Senna alexandrina (Alexandrian senna, in Arabic عشرج or عشرق or سنامكي and see ) is an ornamental plant in the genus Senna. It is used in herbalism. It grows natively in upper Egypt, especially in the Nubian region, and near Khartoum (Sudan), where it is cultivated commercially. It is also grown elsewhere, notably in India and Somalia.
Senao aleksandrina aŭ Senna alexandrina estas plantspecio el la genro Senna en la subfamilio de la Cesalpinioideoj (Caesalpinioideae) ene de la familio de la Fabacoj (Fabaceae). Ĝi hejmas en Afriko kaj Arabujo. La kuracdrogo senao aŭ senaaj folioj (Sennae folium) estis ĝenerale konata en la 19a jarcento kiel malforta laksigaĵo. La du kuraciloj enhavas senosidojn.
La kromosomnombro estas 2n = 28.
La medicinaj pruvoj pri senaoj originas el la 8a jarcento kaj venis el la araba mondoregiono. La profeto Mohamedo estis citita per la vortoj: „Uzu senaajn foliojn kaj kavion, ĉar ambaŭ sanigas ĉiun malsanon, escepte la morto.“ (Sunna ibn Maaja, hadeeth sahih laŭ Shaikh Al-Albani)
En la 16a jarcento la planto ricevis signifon kiel laksigilo: Paracelsus rekomendis kombinaĵon el folioj de senaoj, ŝenoprazo kaj absinto kiel laksigilo.
Senna alexandrina troviĝas en la norda parto de Afriko, en la suda Alĝerio kaj en Egiptujo kaj en la tropika parto de Afriko ekzemple en Etiopio, Sudano, Somalujo, norda Kenjo, Malio, Niĝero, la norda Nigerio kaj Mozambiko. Ĝi ankaŭ hejmas sur la Araba duoninsulo kaj Jemeno, kaj krome en la sudokcidenta Jordanio, en suda Barato kaj orienta Pakistano. En la neotropiso la planto estas neofito.
La unua priskribo de Senna alexandrina okazis en 1768 fare de Philip Miller en The Gardeners Dictionary: … eighth edition no. 1.[1] Sinonimoj por Senna alexandrina MILL. estas: Cassia alexandrina (GARSAULT) THELL., Cassia acutifolia DELILE, Cassia angustifolia VAHL, Cassia lanceolata FORSSK., Cassia senna L., Senna angustifolia (VAHL) BATKA, Senna acutifolia (DELILE) BATKA, Senna alexandrina GARSAULt.
La specio Senna alexandrina troviĝis en du specioj Cassia senna (sin.: Cassia acutifolia) kaj Cassia angustifolia.
Tinnevelly-Senna (antaŭe Cassia angustifolia VAHL) havas kvin ĝis ok foliojn kaj hejmas en Arabujo kaj Jemeno. Oni kultivas tiun varion en suda Barato (Distrikto Tinnevelio).
Aleksandrina- aŭ kartuma -Senao (antaŭe Cassia senna L.) disvastiĝis en Sudano ĝis okcidenta Afriko. La folioj estas kvar ĝis kvinnombraj kaj nur duone tiom longaj kiel la Tinnevelia sennao. La Alexandrina senna oni kultivas en la regiono de la supra Nilo.
Senao aleksandrina aŭ Senna alexandrina estas plantspecio el la genro Senna en la subfamilio de la Cesalpinioideoj (Caesalpinioideae) ene de la familio de la Fabacoj (Fabaceae). Ĝi hejmas en Afriko kaj Arabujo. La kuracdrogo senao aŭ senaaj folioj (Sennae folium) estis ĝenerale konata en la 19a jarcento kiel malforta laksigaĵo. La du kuraciloj enhavas senosidojn.
El sen de Alejandría[1] (Senna alexandrina) es una planta medicinal perteneciente a la familia de las fabáceas. Es usada en el herbalismo. Es originaria de Egipto, especialmente de la región de Nubia, y cerca de Jartum (Sudán), donde se cultiva comercialmente. También se cultiva en muchos lugares, notablemente en la India y Somalia.
Es una planta arbustiva que alcanza un tamaño de 0,5-1 m, raramente dos metros de altura con un porte ramificado, con tallo erecto de color verde pálido y propagación de largas ramas que llevan cuatro o cinco pares de hojas. Los foliolos varían de 4 a 6 pares, totalmente afilados, con una en el ápice. Las nervaduras centrales se dividen por igual en la base de los foliolos. Las flores en forma de racimo con grandes flores de color amarillo que tienden al marrón. Su legumbre en forma de cuernos, ampliamente oblongos, comprimidos y planos contiene cerca de seis semillas.
Cuando se cultivan las plantas se cortan dos veces al año, se secan al sol, y se embalan en bolsas de hojas de palma. Luego son enviados en camellos a Essouan y Darao, luego por el Nilo llega al puerto de El Cairo o bien a los puertos del Mar Rojo. Para los nómadas Ababda, el comercio de senna es una fuente importante de ingresos.
Históricamente, de Senna alexandrina se utilizan las vainas, como una tisana hecha de hojas, como laxante. Igualmente la medicina moderna ha utilizado extractos, por lo menos desde la década de 1950,[2] a modo de laxante.[3][4] Si se ingiere accidentalmente por los niños, puede causar efectos secundarios tales como la dermatitis del pañal severa.[5] Los principios activos son varios glucósidos de senna[6] que interactúan con las células inmunes en el colon.[7]
Los derivados antraquinónicos le dan efecto colagogo y laxante, a dosis bajas y purgante a dosis mayores. La mayor parte de los heterósidos, llegan directamente al colon donde, por la acción de los enzimas de la flora bacteriana, liberan las agliconas produciendo una irritación de las terminaciones nerviosas de la pared intestinal, determinando una secreción de agua y un aumento de peristaltismo intestinal. La droga actúa 10-12 horas después de su ingesta. Los frutos, por su menor contenido en derivados antraquinónicos producen un efecto laxo-purgante más suave que los foliolos. Sin embargo se ha comprobado que el agua caliente extrae con mayor facilidad los senósidos A y B de los frutos.[8]
Senna alexandrina fue descrita por Philip Miller y publicado en The Gardeners Dictionary:... eighth edition no. 1. 1768.[9]
Aunque podría parecer un nombre científico, Cassia Officinalis es en realidad el nombre de herbario para esta planta, y por lo tanto Officinalis un adjetivo latino que significa compuestos médicos, se escribe con mayúscula inicial, a diferencia de los epítetos específicos, que siempre se escriben con una letra minúscula inicial.
|formato= requiere |url= (ayuda)) 1 (5016): 439-41, ISSN 0007-1447, PMC 1974525, PMID 13396280. El sen de Alejandría (Senna alexandrina) es una planta medicinal perteneciente a la familia de las fabáceas. Es usada en el herbalismo. Es originaria de Egipto, especialmente de la región de Nubia, y cerca de Jartum (Sudán), donde se cultiva comercialmente. También se cultiva en muchos lugares, notablemente en la India y Somalia.
Aleksandriansenna (Senna alexandrina) on hernekasvilaji, jota käytetään lääkekasvina ulostuslääkkeen valmistukseen. Se sisältää glykosideihin kuuluvia sennosideja useaa eri tyyppiä, joita on varsinkin lehdissä ja paloissa.[1]
Aleksandriansenna on matala pensas, joka kasvaa metrin korkuiseksi. Parilehdykkäisissä lehdissä on 3–7 lehdykkäparia. Kukat ovat kirkkaankeltaiset. Palot ovat vihertävänruskeat, ohuet ja käyrät. Palossa on 6 tai 7 siementä. Laji esiintyy alkuperäisesti Pohjois-Afrikassa, Sudanissa, Mauritaniassa, Malissa ja Egyptin Siinaissa.[1]
Aleksandriansenna (Senna alexandrina) on hernekasvilaji, jota käytetään lääkekasvina ulostuslääkkeen valmistukseen. Se sisältää glykosideihin kuuluvia sennosideja useaa eri tyyppiä, joita on varsinkin lehdissä ja paloissa.
Aleksandriansenna on matala pensas, joka kasvaa metrin korkuiseksi. Parilehdykkäisissä lehdissä on 3–7 lehdykkäparia. Kukat ovat kirkkaankeltaiset. Palot ovat vihertävänruskeat, ohuet ja käyrät. Palossa on 6 tai 7 siementä. Laji esiintyy alkuperäisesti Pohjois-Afrikassa, Sudanissa, Mauritaniassa, Malissa ja Egyptin Siinaissa.
Senna alexandrina
Le séné (Senna alexandrina) est une espèce de petits arbustes de la famille des Caesalpiniaceae, ou des Fabaceae, sous-famille des Caesalpinioideae, selon la classification phylogénétique. Elle est principalement connue et utilisée pour son effet laxatif.
Il est utilisé comme plante médicinale. Il était un constituant du catholicum simple de la pharmacopée maritime occidentale au XVIIIe siècle[1].
C'est une petite plante buissonnante, d'environ 60 cm de haut, avec une tige verticale vert pâle et de longues branches étalées portant quatre ou cinq paires de feuilles. Les fleurs sont petites et jaunes, les gousses allongées contiennent environ six graines.
Le mot séné est d'origine arabe et la plante est surtout cultivée en Nubie. Les plants sont coupés deux fois par an, séchés au soleil, écossés et envoyés à dos de chameau à Assouan et Darau puis le long du Nil jusqu'au Caire ou jusqu'aux ports de la mer Rouge.
Il est utilisé comme purgatif, proche de l'aloès et de la rhubarbe dont les principes actifs sont des dérivés naturels de l'anthraquinone qui augmentent les mouvements péristaltiques du côlon (Voir aussi glycoside).
L'anthraquinone est utilisé comme laxatif à partir d'un seuil de mg à mg par jour. Les dérivés naturels (glucosides d’anthraquinone) se transforment dans le côlon en sennosides. Ces derniers sont hydrophiles et réduisent l’absorption de l’eau en vue d’avoir un bol fécal fluide. Ils évitent par conséquent la formation de selles grumeleuses à partir du seuil de mg à mg par jour. Au-delà de ce seuil, les selles tendent à devenir très molles ou liquides.
Les sennosides et les glucosides d'anthraquinone contiennent un groupe d'aglycone. Ils sont présents dans les gousses et les feuilles du séné, le rhizome de la rhubarbe, la bourdaine, le cascara et notamment l'aloès.
Les sennosides présents dans le séné vont induire une amélioration du péristaltisme par deux phénomènes différents :
De multiples études sont également effectuées pour élucider la pharmacodynamie ainsi que pour définir le niveau maximum acceptable pour les humains chez les adultes normaux ainsi que dans des cas plus spécifiques tels que la grossesse et les personnes âgées. Il a été clairement démontré chez l'homme, et ceci parmi le groupe le plus sensible à la perte de potassium, à savoir les personnes âgées, que même l'utilisation à long terme d'une dose normale d’anthraquinone (sennosides équivalent à 20 mg/jour pendant 6 mois) n'a provoqué aucun changement dans le pool de potassium échangeable[7],[8]. Ces résultats démontrent qu’il n’y a aucun risque de perte d’électrolyte accrue lors de l'utilisation à des doses normales de compléments alimentaires contenant des dérivés anthracéniques.
Le profil d'effets indésirables des laxatifs stimulants est constitué de[9] :
- troubles digestifs : nausées, vomissements, douleurs et crampes abdominales, irritations intestinales, proctites, rectorragies, perforations du côlon parfois mortelles, péritonites, mélanoses [10]coliques, atonies coliques, cancers coliques
- hépatites, insuffisances hépatiques,
- colorations jaune ou rouge des urines
- réaction d'hypersensibilité
- inflammation de la muqueuse colique[11]
- addition d'effets hypokéliémiant : baisse du potassium si associé à un autre médicament hypokaliémiant. L'hypokaliémie peut être mortelle par trouble du rythme ventriculaire.
Senna alexandrina
Le séné (Senna alexandrina) est une espèce de petits arbustes de la famille des Caesalpiniaceae, ou des Fabaceae, sous-famille des Caesalpinioideae, selon la classification phylogénétique. Elle est principalement connue et utilisée pour son effet laxatif.
Jati tiongkok[1] atau Senna Alexandrina adalah genus besar tanaman berbunga dalam keluarga Fabaceae, subfamili Caesalpinioideae, yaitu Senna (dari bahasa Arab sanā), atau sennas. Beragam genus ini adalah asli dari seluruh daerah tropis, dengan sejumlah kecil spesies mencapai ke daerah beriklim sedang. Jumlah spesies biasanya diperkirakan sekitar 260,[2] tetapi beberapa penulis percaya bahwa ada sebanyak 350. Ada sekitar 50 spesies Senna dikenal yang dibudidayakan.
Gambaran berikut ini agak sepintas dan berdasarkan terutama pada Irwin dan Barneby (1982),[3] tetapi sebagian pada Marazzi (2006).[2] Para sennas biasanya semak atau subshrubs, beberapa scandent menjadi ketika tumbuh menjadi vegetasi lain. Beberapa tumbuhan atau pohon kecil. Banyak spesies nectaries extrafloral. Daun majemuk paripinnately, selebaran yang berlawanan. Perbungaan adalah segugusan, atau beberapa pengaturan atau tandan. Para tangkai kurangnya bracteoles. Bunga-bunga menghasilkan nektar tidak. Mereka buzz diserbuki dan serbuk sari menawarkan sebagai hadiah untuk penyerbuk. Mereka sering asimetris. Kelopak adalah 5 jumlahnya, mirip satu sama lain, kuning, atau jarang putih. Benang sari dapat sedikitnya 4, namun biasanya ada 10. Ketika 10, mereka terjadi dalam 3 set. The 3 benang sari bawah daun yang staminodial. The 4 benang sari medial lebih kecil dari 3 benang sari abaxial. Anther adalah basifixed dan terbuka dengan dua terminal celah pori-pori atau pendek. Ginesium sering enantiostylous, yaitu, adalah dibelokkan lateral ke kanan atau kiri. Hal ini membuat bunga asimetris, namun perianth dan androecium mungkin asimetris juga. Buah adalah kacang-kacangan, dak merekah atau pecah atau tardily pecah.
Senna membuat spesies tanaman hias yang baik dan digunakan untuk berkebun lanskap. Berbagai macam spesies dan adaptasi ekologi membuat setidaknya beberapa sennas cocok untuk setiap iklim yang lebih hangat daripada dingin-sedang.
Permen Cassia - agen penebalan umum digunakan -, walaupun namanya sebenarnya dari Tiongkok (obtusifolia S.) Senna benih. Dalam beberapa masakan Asia Tenggara (khususnya Thailand dan Laos), daun dan bunga Siam Senna (siamea S., disebut KHI-lek di Thailand), baik segar atau acar dalam air garam, yang digunakan dalam memasak, terutama di gaeng KHI -lek (KHI-lek kari).
Lain senna, Senna italica ssp. italica (= Cassia obovata), sering disebut "pacar netral", digunakan sebagai perawatan rambut dengan efek yang mirip dengan pacar tapi tanpa warna merah. Komponen aktif adalah asam antrakinon chrysophanic derivatif yang disebut, yang juga ditemukan dalam konsentrasi yang lebih tinggi pada akar rhubarb. Ia menambahkan warna kuning sedikit. Beberapa spesies Senna yang terkenal untuk menjadi tuan rumah untuk ulat spesies Lepidoptera tertentu, misalnya:
Mereka diserbuki oleh berbagai lebah, lebah betina khususnya besar dalam marga seperti Xylocopa [1] Beberapa spesies juga memiliki nectaries extrafloral pada daun atau tangkai bunga, yang menarik semut tetapi tidak memperoleh manfaat penyerbuk.. Semut mungkin menghalangi herbivora.
Sennas telah selama ribuan tahun memainkan peran utama dalam pengobatan jamu rakyat. Alexandria Senna (S. Alexandrina) adalah barang yang sampai saat ini di perdagangan trans-nasional oleh orang-orang Ababdeh dan ditanam secara komersial, secara tradisional di sepanjang Sungai Nil tengah tapi lebih umum di banyak daerah sekitar Samudera Hindia barat laut.
Sennas bertindak sebagai pencahar dan memiliki bahan turunan antrakuinon dan aktif glucosides. Senna Alexandrina digunakan dalam kedokteran modern sebagai laxative; yang bekerja pada usus yang lebih rendah, hal ini sangat berguna dalam mengurangi sembelit. Ini meningkatkan gerakan peristaltik dari usus besar dengan iritasi mukosa kolon. Tanaman yang paling sering disiapkan sebagai infus. glikosida Senna terdaftar sebagai kode ATC A06AB06 sendiri dan A06AB56 dalam persiapan gabungan. Resveratrol pertama kali diisolasi dari quinquangulata Senna
Mengenai bahan kimia lain, resveratrol senyawa antiinflamasi pertama kali diisolasi dari quinquangulata S., Dan Siam Senna siamea S. berisi barakol digunakan untuk menangkal keracunan aconitine. Cina Senna (S. obtusifolia) biji juga digunakan dalam Kampo (obat tradisional Jepang) di mana mereka dipanggil ketsumei-shi (ケツメイシ, 决 明子) atau dengan nama Tionghoa mereka Jue ming zǐ (tradisional: 明子 决, disederhanakan: 决 明子) .
Penggunaan yang lama pada Aleksandria Senna tercermin dengan kehadiran pada obat herbal banyak dan tonik. Ini termasuk untuk draft misalnya Black, Catholicon, Daffy's Elixir, Diasenna (harfiah berarti "terdiri dari senna") dan Swedia pahit. Di sisi lain, sudah termuat "obat" berbahaya seperti Lumbricide antihelminthic yang sangat beracun dan - karena efek pencahar mereka adalah mudah-mengamati "bukti" bahwa beberapa ramuan "bekerja" - paten umumnya tidak berguna.
Senna juga merupakan bahan utama yang ditemukan di sebagian besar "teh dieter's". Kombinasi bertindak sebagai stimulan yang mengurangi nafsu makan berdiet, dan sifat pencahar yang makanan menyebabkan untuk bergerak melalui sistem mereka sebelum banyak kalori yang bisa diserap adalah kombinasi yang dapat mengakibatkan penurunan berat badan yang cepat dan bahkan berbahaya. Selain itu penting untuk waspada untuk efek samping yang dapat mulai muncul setelah 7 hari penggunaan jangka panjang.
Di indonesia sendiri teh jati tiongkok ini banyak digunakan sebagai sarana untuk menjadi pengobatan tradisional pelangsing tubuh atau pengurus badan, seperti yang banyak ditemui di pasar pasar [4] ataupun di toko kecantikan.
Jati tiongkok atau Senna Alexandrina adalah genus besar tanaman berbunga dalam keluarga Fabaceae, subfamili Caesalpinioideae, yaitu Senna (dari bahasa Arab sanā), atau sennas. Beragam genus ini adalah asli dari seluruh daerah tropis, dengan sejumlah kecil spesies mencapai ke daerah beriklim sedang. Jumlah spesies biasanya diperkirakan sekitar 260, tetapi beberapa penulis percaya bahwa ada sebanyak 350. Ada sekitar 50 spesies Senna dikenal yang dibudidayakan.
Cassia angustifolia Vahl, conosciuta con il nome di senna, dalla sua precedente denominazione Senna alexandrina Miller, è una pianta facente parte, secondo la maggior parte degli studiosi, della sottofamiglia Cesalpinioidee della famiglia delle Leguminose o Fabacee.
Le piante della specie Cassia angustifolia presentano una fioritura abbondante e prolungata con fiori gialli riuniti in racemi ascellari.
L'attribuzione di questa specie al genere Cassia o al genere Senna è oggetto di dibattito tra gli studiosi.
Può essere soggetta ad alcuni tipi di funghi (cercospora e cladosporium) e a diversi parassiti (larve minatrici, cocciniglie e afidi).
La polpa dei baccelli della specie Cassia angustifolia (e di specie affini, p.es. Cassia acutifolia e Cassia fistula), comunemente e in modo generico indicata col nome di senna, possiede proprietà lassative già note da secoli (si veda a tal proposito la voce catolicon). Come per l'aloe, l'azione purgativa è determinata dai derivati antracenici e in particolare dagli antrachinonici combinati sotto forma di glicosidi.
È rinfrescante e lassativa perché ricca di glucosio e soprattutto di fruttosio (glucosidi antrachinonici – Senosidi – mucillagine, flavonoidi). La pianta possiede un tropismo elettivo verso l'intestino crasso, sul quale provoca un'attivazione della peristalsi capace di accelerare l'avanzamento del contenuto intestinale con un conseguente effetto lassativo e purgativo. I suoi principi attivi sarebbero, per la maggior parte, assorbiti a livello dell'intestino tenue agendo con un'azione peristaltogena sul colon dopo esservi giunti per via sanguigna e linfatica.
Cassia angustifolia Vahl, conosciuta con il nome di senna, dalla sua precedente denominazione Senna alexandrina Miller, è una pianta facente parte, secondo la maggior parte degli studiosi, della sottofamiglia Cesalpinioidee della famiglia delle Leguminose o Fabacee.
Siauralapė velniapupė (Senna alexandrina) – pupinių (Fabaceae) šeimos nedidelių krūmų rūšis. Natūraliai paplitusi šiaurės rytų Afrikoje (Egipte, ypač Nubijoje, bei Sudane). Taip pat auginama Somalyje, Indijoje.
Tai 0,5 – 1 m (retai iki 2 m) aukščio krūmas, tiesiomis, stačiomis šakomis. Plačiai išsišakoja. Lapai sudėtiniai, sudaryti iš 5 porų lapelių. Žiedynai geltoni, susidaro stiebų galuose. Vaisius – plokščia ankštis, su 6 sėklomis.
Siauralapė velniapupė turi laisvinamųjų glikozidų, todėl jos lapų arbata nuo seno vartojama kaip laisvinamasis preparatas. Žaliavos tiekimu nuo seno užsiima beduinai.
Smaillapu kasija (Cassia acutifolia) ir kasijas ir 50 - 200 cm augsti tauriņziežu dzimtas krūmi. Lapas pāra plūksnaini saliktas, pelēcīgzaļas, ar pielapēm. Ziedi dzelteni, sakopoti ķekaros, uz kātiem lapu žāklēs. Auglis plakana, nedaudz nierveidā izliekta pāksts. Kasiju lapas satur antraglikozīdus - sennozīdus A un B, to skaldproduktus; reīnu, aloe emodīnu, flavonoīdus - izoramnetīnu, kempferolu, sveķveida vielas, organiskās skābes, fitosterīnus u.c.
Senna alexandrina (Sennapeul) is een plant uit het geslacht Senna die voorkomt in Noord-Afrika en India. De plant wordt als thee gebruikt in de kruidengeneeskunst als laxeermiddel.
Multimedia w Wikimedia Commons Senna alexandrina – gatunek rośliny należący do rodziny bobowatych (Fabaceae) z podrodziny brezylkowych (Caesalpinioideae). Pochodzi z podzwrotnikowych obszarów Afryki i Azji, jest też uprawiany w wielu rejonach o takim klimacie[3].
Roślina lecznicza: leczniczą częścią rośliny są liście i strąki (Folium Sennae – liść senesu)[4].
Senna alexandrina – gatunek rośliny należący do rodziny bobowatych (Fabaceae) z podrodziny brezylkowych (Caesalpinioideae). Pochodzi z podzwrotnikowych obszarów Afryki i Azji, jest też uprawiany w wielu rejonach o takim klimacie.
O sene (Cassia angustifolia) é uma planta da família Fabaceae,[1] nativa da Ásia tropical, incluindo subcontinente Indiano. Dispersa pelo Oriente Médio, Norte da África, inicialmente pelos Egípcios e posteriormente pelos Árabes, Gregos e Romanos. Atualmente está distribuída em todas as regiões semiáridas do mundo (Lal et al, 1997; Mascolo et al, 1998).
O sene vem sendo utilizado por suas propriedades fitoterápicas desde o século IX, mas seu uso como laxante teve destaque apenas na época do renascimento. Seu nome cientifico, Senna alexandrina Miller, se deu pelos taxonomistas modernos que agruparam duas espécies em um só nome, mas na maioria das farmacopeias o sene é encontrado sob dois nomes, Cassia senna L. (sene-de-alexandria) e Cassia angustifoli Vahl ( sene-de-tinnevelly ou sene-indiana) segundo Simões (1999, p. 559).
O Sene é o fármaco com derivados antraquinônicos mais usado na terapêutica, empregando-se tanto as folhas (folíolos) como aos frutos (folículos), sendo que de modo geral a composição de derivados antracenicos é semelhante nos folíolos e folículos, mas diferencia no teor total de glicosídeo antranóides, que é maior nos frutos (5%) que os folíolos (3%), que em contra partida tem maior teor de derivados de aloe-emodina (maior atividade). “Assim, na mesma dose, folíolos apresentam efeito laxante mais intenso que os frutos” (Wagner, 1988).
Seus principais componentes ativos são os glicosídeos dimericos cujas agliconas são compostas de emoldina de aloés e/ou de reina. A maior concentração é de senosídeos A e B, par de estereoisômeros cujas agliconas são diantrona de reina ( senidina A e B). Também se encontra pequena quantidade de glicosídeos monoméricos (Robbers 1997, p. 61).
Caracteriza-se por odor fraco característico e é classificado de acordo com o tamanho e cor de suas folhas, sendo as verde-azuladas as melhores e as amarelas mais pobres, segundo Robbers (1997, p. 61) Para caracterização do Sene segundo a Farmacopeia Portuguesa VII (p. 768-769), pode ser examinado o pó da amostra em microscópio, utilizando solução de hidrato de cloral R, apresentando os seguintes elementos: células epidérmicas poligonais com estomas do tipo paracítico, pelos unicelulares, cônicos, de parede verrugosa, isolados ou fixos em fragmentos de epiderme, fibras companhadas de cristais prismáticos de oxalato de cálcio dispostos em fila e maclas isoladas ou localizadas em fragmentos de parenquima. Outra opção é fazer uma cromatografia em camada delgada, de acordo com técnica descrita na Farmacopeia Portuguesa VII, que após aplicação da amostra e deixa-la secar ao ar, pulveriza-la com solução de ácido nítrico a 20% e aquecer por 10minutos a 120° e após arrefecer pulverizar com solução de hidróxido de potássio a 50g/l em álcool a 50% ate aparecimento de bandas. Fazer comparação com CCD da solução padrão. Também podem ser feitos ensaios como elementos estranhos que no máximo 3% de partes estranhas e não mais de 1% de matérias estranhas, perda por secagem que pode no máximo 12%, determinada na estufa a 100-105 °C durante 2 horas em 1 kilo de amostra pulverizada, teor de cinzas totais que pode ser no máximo de 12% e ensaios de cinzas insolúveis no ácido clorídrico que pode ser no Maximo de 2,5%.
Os glicosídeos se transformam em agliconas ativas que estimulam a motilidade do intestino grosso, favorecendo um trânsito intestinal acelerando e reduzindo a absorção de fluidos, deixando as fezes mais líquidas, então está recomendado nos casos de obstipação (intestino preso) ocasional; ou seja, recomenda-se ingerir 200 mg quando necessário, de preferência à noite, ressaltando que a utilização de laxantes por um período superior a uma ou duas semanas pode ser prejudicial à saúde. Em forma de chá, pode ser usado para lavagem intestinal, tendo ótimos resultados para limpeza de resíduos fecais, que podem se acumular por vários anos. Sene não deve ser utilizado em casos de obstrução e estenose intestinal, atonia, doenças inflamatórias intestinais (doença de Crohn, colite ulcerativa, colopatias inflamatórias), apendicite, estados inflamatórios uterinos, períodos de menstruação, cistite, insuficiência hepática, renal ou cardíaca, dores abdominais agudas e de causa desconhecida, náusea, vômito, estados de desidratação severa com depleção de água e eletrólitos, cólica intestinal, sintomas abdominais não diagnosticados, hemorroidas, prolapso anal, constipação crônica, gravidez, lactação e crianças menores de doze anos de idade. Os principais sintomas da superdosagem são dores abdominais, espasmos, náusea, cólicas e diarreia severa, com consequente perda excessiva de fluidos e eletrólitos.
O sene (Cassia angustifolia) é uma planta da família Fabaceae, nativa da Ásia tropical, incluindo subcontinente Indiano. Dispersa pelo Oriente Médio, Norte da África, inicialmente pelos Egípcios e posteriormente pelos Árabes, Gregos e Romanos. Atualmente está distribuída em todas as regiões semiáridas do mundo (Lal et al, 1997; Mascolo et al, 1998).
Життєва форма: напівчагарник.
Батьківщиною Сенни є Африка і Аравійський півострів. Зростає в Єгипті, Судані, Індії. В Судані культивується в промислових маштабах.
Як лікарська сировина використовувався лист сенни або александрійський лист (лат. Folium Sennae) — зібрані у декілька разів протягом літа окремі листочки складного парноперистого листа. Лікувальна дія обумовлена алое-емодіном, діантронамі рєїна — сеннозидами A і B. Смолянисті речовини, що містяться також в листі при неправильному приготуванні настоїв можуть викликати болі в кишечнику.
Також застосовуються плоди сенни — лат. Fructus Sennae(Cassiae). Це насіння і стулки різного ступеня зрілості. Застосовуються для отримання екстракта і кафіола.
Листя і екстракти рослини відвіку використовувалися як проносне, а також при захворюваннях печінки і жовчного міхура. Проте в наш час[коли?] лікарські форми сенни поступово вилучають з національних фармакопей унаслідок недостатньо доброго співвідношення ефективності і безпеки препаратів.
Використовується у «чаю для балерин» — напою, для схуднення.[1]
Це незавершена стаття про Бобові.Senna alexandrina là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Mill. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Senna alexandrina là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được Mill. miêu tả khoa học đầu tiên.
Се́нна александри́йская[1], или Ка́ссия африка́нская, или Кассия остроли́стная, или Еги́петская сенна[2]. (лат. Sénna alexandrína) — вид полукустарников рода Сенна (Senna) семейства Бобовые (Fabaceae).
Распространён в пустынях Африки и Азии[3].
В бывшем СССР выращивался как однолетнее растение в Туркменской ССР.
Небольшой полукустарник высотой до 1 м (в культуре до 2 м).
Корень стержневой, маловетвистый, глубоко уходящий в почву.
Стебель прямостоячий, ветвистый, с очередными сложными парноперистыми листьями с 4—8 парами узких, яйцевидно-ланцетных острых листочков. Цветки слегка неправильные, жёлтые, собраны в пазушные кистевидные соцветия.
Формула цветка: ↑ K ( 5 ) C 5 A 7 , 3 r u d i m e n t G 1 _ {displaystyle uparrow K_{(5)};C_{5};A_{7,{3^{rudiment}}};G_{underline {1}}} 
Плод — плоский многосемянный боб до 5,5 см длины, до 2,5 см ширины, тёмно-коричневого цвета.
В качестве русского названия вида используются разнообразные термины, часть из которых — русские аналоги научных названий, входящих в синонимику этого вида: александрийский лист, кассия узколистная, кассия остролистная, кассия александрийская, александрийская сенна, американская сенна.
В качестве лекарственного сырья использовался лист сенны, или александрийский лист (лат. Folium Sennae) — собранные несколько раз в течение лета отдельные листочки сложного парноперистого листа. Лечебное действие обусловлено алоэ-эмодином, диантронами реина[en] — сеннозидами A и B. Содержащиеся в листьях смолистые вещества при неправильном приготовлении настоев могут вызвать боли в кишечнике[2].
Для получения экстракта и кафиола применяется также плод сенны (лат. Fructus Sennae (Cassiae)) — плоды и створки плодов различной степени зрелости[2].
Листья и экстракты растения издавна использовались в качестве слабительного, а также при заболеваниях печени и жёлчного пузыря[2]. Однако в настоящее время лекарственные формы сенны постепенно изымают из национальных фармакопей из-за недостаточно хорошего соотношения эффективности и безопасности препаратов. Длительный приём сенны наносит вред печени, желудочно-кишечной и иммунной системе[5].
Се́нна александри́йская, или Ка́ссия африка́нская, или Кассия остроли́стная, или Еги́петская сенна. (лат. Sénna alexandrína) — вид полукустарников рода Сенна (Senna) семейства Бобовые (Fabaceae).
Распространён в пустынях Африки и Азии.
В бывшем СССР выращивался как однолетнее растение в Туркменской ССР.
センナ（学名：Senna alexandrina、シノニムCassia angustifolia M. Vahl、C. acutifolia Delile等）とは、マメ科ジャケツイバラ亜科[1]の植物である。生薬名としては本種の小葉を指す（日本薬局方での基原植物の定義による）。
上エジプト（特にヌビア地方）とスーダンのハルツーム付近に自然分布し、栽培もされている。この他、インドやソマリアでも栽培されている。種小名は「アレクサンドリアの」という意味で、上エジプトで収穫されたセンナがラクダの隊商によってアレクサンドリアに運ばれ、ヨーロッパやアジアに輸出されていたことに由来する。ラテン語の属名「センナ」もアラビア語のサナー（سنا）に由来する。 上記の基原植物の学名、和名に混乱があるようであるが、センナ、ホソバセンナ、アレクサンドリアセンナ、チンネベリセンナなどがこれにあたる。
IUPAC命名法による物質名 生薬としての「センナ」は瀉下剤である。有効成分はアントラキノン類およびその配糖体。
薬理成分のセンノシド (sennoside) が腸内細菌により代謝分解され、瀉下効果を示す。このセンノシドを成分としたソルダナ、プルゼニドといった多数の医薬品（いずれも商品名）もあり、胃のレントゲン検査後のバリウム（正確には硫酸バリウム）排泄の目的や便秘症に用いられる。かつては堕胎に使われていたという説もある。
日本薬局方での基原植物に該当するセンナの果実・小葉・葉柄・葉軸は医薬品として扱われるので、食品である健康茶などに含まれることは許されない。しかし、ダイエット効果を謳う健康茶などに含まれていることがあり、薬事法違反の無承認無許可医薬品となり回収騒ぎに発展することがある。
また、食品である健康茶などに効能を謳うこと自体が成分にかかわらず薬事法違反であるし、瀉下剤でダイエットというのも無茶なことである。
なお、センナの茎は効能を謳わない限り食品扱いである。従って、効能を謳わないならば食品である健康茶などに茎が含まれていても法的には問題はなく、実際にそのようなものが市販されている。食品と医薬品の区別については、医薬品#食薬区分を参照。
この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（プロジェクト:植物／Portal:植物）。
センナ（学名：Senna alexandrina、シノニムCassia angustifolia M. Vahl、C. acutifolia Delile等）とは、マメ科ジャケツイバラ亜科の植物である。生薬名としては本種の小葉を指す（日本薬局方での基原植物の定義による）。
上エジプト（特にヌビア地方）とスーダンのハルツーム付近に自然分布し、栽培もされている。この他、インドやソマリアでも栽培されている。種小名は「アレクサンドリアの」という意味で、上エジプトで収穫されたセンナがラクダの隊商によってアレクサンドリアに運ばれ、ヨーロッパやアジアに輸出されていたことに由来する。ラテン語の属名「センナ」もアラビア語のサナー（سنا）に由来する。 上記の基原植物の学名、和名に混乱があるようであるが、センナ、ホソバセンナ、アレクサンドリアセンナ、チンネベリセンナなどがこれにあたる。
_(8232806008).jpg)
.jpg)
