Guzmania és un gènere de plantes epifítes pertanyent a la família Bromeliaceae subfamilia Tillandsioideae. Diverses espècies es conreen com planta ornamental. La més coneguda és Guzmania lingulata que és de color taronja amb bràctees vermelles.
Guzmania mor després de florir en estiu, però una nova planta pot fàcilment créixer i propagar-se des de les puntes que apareixen quan la planta mare mor.
Guzmania requereix temperatures temperades i una relativa alta humitat.
Guzmania és un gènere de plantes epifítes pertanyent a la família Bromeliaceae subfamilia Tillandsioideae. Diverses espècies es conreen com planta ornamental. La més coneguda és Guzmania lingulata que és de color taronja amb bràctees vermelles.
Guzmania mor després de florir en estiu, però una nova planta pot fàcilment créixer i propagar-se des de les puntes que apareixen quan la planta mare mor.
Guzmania requereix temperatures temperades i una relativa alta humitat.
Guzmánie[1] (Guzmania) je rod rostlin z čeledi broméliovitých.
Guzmánie má zkrácený stvol. Listy tvoří růžici buď křehkou nebo natolik pevnou, aby se vytvořila nádržka („listová cisterna“), ze které rostlina získává vodu.
V přírodě se vyskytuje rod v Střední a Jižní Americe, a to od Kostariky až po brazilský stát Bahia. Často se však pěstuje, zejména v různých atraktivních barevných kultivarech. Nejčastěji se vyskytují v prostředí s vyšší teplotou ovzduší, ačkoli se s ní někteří přírodovědci setkali v horském a chladném lese v Kolumbii ve výšce až 2 500 m n. m.[zdroj?]
Obrázky, zvuky či videa k tématu guzmánie ve Wikimedia Commons
Galerie guzmánie ve Wikimedia Commons
Guzmánie (Guzmania) je rod rostlin z čeledi broméliovitých.
Die Pflanzengattung Guzmania gehört zur Familie der Bromeliengewächse (Bromeliaceae). Die über 200 Arten sind in der Neotropis weitverbreitet.
Guzmania-Arten sind ausdauernde krautige Pflanzen, die meist als Epiphyten wachsen. Alle Arten sind Trichterbromelien; ihre Sprossachse ist gestaucht und die Laubblätter stehen dicht in Rosetten zusammen. Die Blätter überdecken sich in der Weise, dass ein Trichter zum Sammeln von Wasser entsteht. Die parallelnervigen Laubblätter sind meist schwertförmig.
Die oft leuchtend bunten Blütenstände sind bei vielen Arten lange haltbar und meist unverzweigt. Die zwittrigen Blüten sind dreizählig: Es sind jeweils drei Kelchblätter sowie Kronblätter und zwei mal drei Staubblätter vorhanden. Die drei Fruchtblätter sind zu einem Fruchtknoten verwachsen.
Es werden Kapselfrüchte gebildet. Die Samen haben einen „Fallschirm“, ähnlich wie bei der Pusteblume.
Die Gattung Guzmania wurde 1802 durch Hipólito Ruiz Lopez und José Antonio Pavón y Jiménez aufgestellt.[1] Der Gattungsname Guzmania ehrt den spanischen Apotheker und Pflanzensammler Anastasio Guzmán († 1807).[2]
Das weite neotropische Verbreitungsgebiet der Gattung Guzmania reicht von Florida über die Großen Antillen, Mexiko und Zentralamerika bis ins westliche Brasilien. Die meisten Guzmanien sind im nordwestlichen Südamerika in der tropischen Regenwaldzone der Anden von Kolumbien bis Ecuador verbreitet. Ein Zentrum der Artenvielfalt liegt in Costa Rica und Panama.
Einige Arten und deren Sorten werden als Zierpflanzen in tropischen Parks sowie Gärten verwendet und sie sind als Zimmerpflanzen geeignet.
Die gärtnerische Vermehrung erfolgt meist durch Aussaat. Auch Meristemkultur wird bei einigen Sorten zur Massenvermehrung eingesetzt.
Die Blühzeit kann je nach Art etwa ein halbes Jahr lange dauern, danach stirbt die Mutterpflanze allmählich ab. Bei der Pflege als Zierpflanze bildet die Mutterpflanze nach der Blüte vegetative Ableger, sogenannte Kindel. Diese sollten möglichst noch einige Zeit mit der Mutterpflanze verbunden bleiben. Jungpflanzen brauchen einen halbschattigen Platz, mit hoher Luftfeuchtigkeit. Ausgewachsene Pflanzen, die bereits zu blühen begonnen haben, gedeihen überall, wo es hell genug ist. Vor der Blütezeit sollte im Trichter immer ausreichend Wasser stehen.
Einige Sorten, die als Zierpflanzen verwendet werden:
Guzmania wittmackii-Hybride,
Züchter Corn. Bak,
Ausschnitt des Blütenstandes.
Guzmania-Hybride 'Rana',
Züchter Corn. Bak,
Eltern: G. wittmackii 'Red' × G. lingulata var. cardinalis
Infloreszenz mit orangen Hochblättern und Blütenknospen.
Guzmania lingulata var. minor-Hybride, (Handelsname ist Guzmania minor), beliebte kleine Sorte als langblühende Zimmerpflanze.
Die Pflanzengattung Guzmania gehört zur Familie der Bromeliengewächse (Bromeliaceae). Die über 200 Arten sind in der Neotropis weitverbreitet.
Guzmania l'è 'n zèner de piànte eoìfite che fà part de la famìa botànica de le Bromeliaceae, sotafamìa de le Tillandsioideae. Le spéci de chèsto zèner le crès en America Centrala, endel Antile e America meridiunala. Giöna de le spéci la rìa enfìna al sud dei Stàti Ünìcc. Divèrse spéci le vé cultiàde come piànte ornamentài. La piö cunusìda l'è la Guzmania lingulata de culùr aràncio co le bràtee róse. L'è uriginària de la Florida enfìna a l'Amèrica tropicàla.
El zèner Guzmania el töl dét 212 spéci discriìde e acetàde.[1]
Guzmania l'è 'n zèner de piànte eoìfite che fà part de la famìa botànica de le Bromeliaceae, sotafamìa de le Tillandsioideae. Le spéci de chèsto zèner le crès en America Centrala, endel Antile e America meridiunala. Giöna de le spéci la rìa enfìna al sud dei Stàti Ünìcc. Divèrse spéci le vé cultiàde come piànte ornamentài. La piö cunusìda l'è la Guzmania lingulata de culùr aràncio co le bràtee róse. L'è uriginària de la Florida enfìna a l'Amèrica tropicàla.
El zèner Guzmania el töl dét 212 spéci discriìde e acetàde.
Гузманија (латински: Guzmania) е јужноамерикански вид растение од родот на епифити бромелија од потсемејството Tillandsioideae. Името ѝ е дадено според шпански природник Анастасиј Гузман[1]. Бројни видови и хибриди од овој род се одгледуваат како собни растенија.
Гузманијата е епифит, што значи дека расте на друго растение, најчесто дрво, а се храни со органскиот отпад кој се собира во вдлабнатината на дрвото. И во домашни услови може да и создадете природно живеалиште на гранка или парче дрво кое има дупка. Се расцветува само еднаш во текот на животот, и тогаш покрај матичното растение растат млади, преку кои украсната билка се пресадува.[2]
Гузманија (латински: Guzmania) е јужноамерикански вид растение од родот на епифити бромелија од потсемејството Tillandsioideae. Името ѝ е дадено според шпански природник Анастасиј Гузман. Бројни видови и хибриди од овој род се одгледуваат како собни растенија.
Гузманијата е епифит, што значи дека расте на друго растение, најчесто дрво, а се храни со органскиот отпад кој се собира во вдлабнатината на дрвото. И во домашни услови може да и создадете природно живеалиште на гранка или парче дрво кое има дупка. Се расцветува само еднаш во текот на животот, и тогаш покрај матичното растение растат млади, преку кои украсната билка се пресадува.
Guzmania (tufted airplant) is a genus of over 120 species of flowering plants in the botanical family Bromeliaceae, subfamily Tillandsioideae.[2] They are mainly stemless, evergreen, epiphytic perennials native to Florida, the West Indies, southern Mexico, Central America, and northern and western South America.[1][3] They are found at altitudes of up to 3,500 m (11,483 ft) in the Andean rainforests.[2]
The genus is named after Spanish pharmacist and naturalist, Anastasio Guzman.[4]
Several species of this genus are cultivated as indoor and outdoor garden plants. The best known is Guzmania lingulata (scarlet star) which bears orange and red bracts.
The plant dies after it has produced its flowers in summer, but new plants can easily be propagated from the offsets which appear as the parent plant dies. They are epiphytes and can do well if tied on to pieces of bark with roots bound into sphagnum moss.
Guzmanias require warm temperatures and relatively high humidity. The sac fungus Bipolaris sorokiniana (anamorph of Cochliobolus sativus) and others can cause fatal root rot in plants of this genus if the roots get too wet and cold.
As of September 2014, the World Checklist of Selected Plant Families recognizes 215 species, including hybrids.[5]
Hybrids:
Guzmania (tufted airplant) is a genus of over 120 species of flowering plants in the botanical family Bromeliaceae, subfamily Tillandsioideae. They are mainly stemless, evergreen, epiphytic perennials native to Florida, the West Indies, southern Mexico, Central America, and northern and western South America. They are found at altitudes of up to 3,500 m (11,483 ft) in the Andean rainforests.
The genus is named after Spanish pharmacist and naturalist, Anastasio Guzman.
Several species of this genus are cultivated as indoor and outdoor garden plants. The best known is Guzmania lingulata (scarlet star) which bears orange and red bracts.
The plant dies after it has produced its flowers in summer, but new plants can easily be propagated from the offsets which appear as the parent plant dies. They are epiphytes and can do well if tied on to pieces of bark with roots bound into sphagnum moss.
Guzmanias require warm temperatures and relatively high humidity. The sac fungus Bipolaris sorokiniana (anamorph of Cochliobolus sativus) and others can cause fatal root rot in plants of this genus if the roots get too wet and cold.
Guzmania es un género de plantas epifitas perteneciente a la familia Bromeliaceae subfamilia Tillandsioideae.
Las especies están distribuidas en América Central, las Antillas y Sudamérica. Una de las especies llega incluso hasta el sur de Estados Unidos. Varias especies se cultivan como planta ornamental. La más conocida es Guzmania lingulata (estrella escarlata) que es de color naranja con brácteas rojas. Es originario de Florida a la América tropical. Comprende 291 especies descritas y de estas, solo 212 aceptadas.[2]
Son plantas acaulescentes o raramente caulescentes; plantas hermafroditas. Hojas arrosetadas, polísticas, enteras. Escapo obvio u obsoleto; inflorescencia sésil en el centro de la roseta, simple o compuesta y capitada, digitada o pinnada, flores polísticas; sépalos libres a connados la mayor parte de su longitud; pétalos sin apéndices basales, al menos en parte y generalmente por la mayor parte de su longitud; ovario súpero. Fruto una cápsula, coma de la semilla café o a veces blanca.[3]
Tras la floración la planta madre muere, pero se reproduce emitiendo hijuelos alrededor de la base.[4]
Guzmania requiere temperaturas templadas y una alta humedad relativa.
El género fue descrito por Ruiz & Pav. y publicado en Flora Peruviana, et Chilensis 3: 37, pl. 261. 1802.[3] La especie tipo es: Guzmania tricolor Ruiz & Pav.
Guzmania: nombre genérico otorgado en honor del farmacéutico español Anastasio Guzmán, que también fue un coleccionista de objetos de historia natural.[5]
|coautores= (ayuda) Guzmania es un género de plantas epifitas perteneciente a la familia Bromeliaceae subfamilia Tillandsioideae.
Las especies están distribuidas en América Central, las Antillas y Sudamérica. Una de las especies llega incluso hasta el sur de Estados Unidos. Varias especies se cultivan como planta ornamental. La más conocida es Guzmania lingulata (estrella escarlata) que es de color naranja con brácteas rojas. Es originario de Florida a la América tropical. Comprende 291 especies descritas y de estas, solo 212 aceptadas.
Guzmania est un genre de plantes de la famille des Bromeliaceae qui comprend environ 110 espèces vivaces, le plus souvent épiphytes, plus rarement terrestres, originaires des forêts tropicales de l'Amérique centro-méridionale. Ces plantes ont des feuilles rubanées souples, arquées, disposées en rosette, de couleur vert brillant, formant une hampe florale composée de bractées écarlates ou orange vif, qui portent de petites fleurs tubuleuses jaunes ou blanches, regroupées en épis ou en panicules, fleurissant en hiver ou au début du printemps. Elles peuvent atteindre de 20 centimètres à 1 mètre de haut.
Le nom du genre a été créé en hommage à Anastasio Guzmán, naturaliste espagnol du XVIIIe siècle.
La culture de ces plantes nécessite une serre chaude et humide avec un filtrage de la lumière solaire et une température toujours maintenue au-dessus de 18 °C.
On les cultive en pots ou en récipients de verre, avec des arrosages réguliers, abondants en été et plutôt réduits en hiver; il convient de remplir, une fois par mois, la coupe centrale formée par les feuilles avec de l'eau fraîche et non calcaire, et, en saison chaude, de vaporiser fréquemment les feuilles.
Pendant la période végétative, la fertilisation se fait à l'aide d'engrais liquide, une fois par mois; les racines sont réduites et ne demandent pas un rempotage.
La multiplication se fait au printemps, en détachant de la plante mère les yeux apparus à la base, une fois qu'ils se sont enracinés, et en les transplantant dans des pots remplis de terreau pour broméliacées, ou du terreau universel, additionné de tourbe et de sable.
Guzmania est un genre de plantes de la famille des Bromeliaceae qui comprend environ 110 espèces vivaces, le plus souvent épiphytes, plus rarement terrestres, originaires des forêts tropicales de l'Amérique centro-méridionale. Ces plantes ont des feuilles rubanées souples, arquées, disposées en rosette, de couleur vert brillant, formant une hampe florale composée de bractées écarlates ou orange vif, qui portent de petites fleurs tubuleuses jaunes ou blanches, regroupées en épis ou en panicules, fleurissant en hiver ou au début du printemps. Elles peuvent atteindre de 20 centimètres à 1 mètre de haut.
Le nom du genre a été créé en hommage à Anastasio Guzmán, naturaliste espagnol du XVIIIe siècle.
Guzmania Ruiz & Pav. è un genere di piante appartenente alla famiglia Bromeliaceae[1], comprendente oltre 200 specie perenni e sempreverdi, prevalentemente epifite, più raramente terrestri, originarie delle foreste tropicali dell'America centro-meridionale.
Il nome del genere è stato dato in onore di Anastasio Guzmán, naturalista spagnolo vissuto nel XVIII secolo.
Possono raggiungere un'altezza dai 20 cm fino ad 1 m. Hanno foglie arcuate morbide di colore verde brillante lucente, la coppa centrale composta da brattee scarlatte o arancio vivo, porta piccoli fiori tubulosi gialli o bianchi, raggruppati in spighe o pannocchie, con fioritura invernale.
Lo stesso argomento in dettaglio: Specie di Guzmania. Il genere comprende oltre 200 specie tra cui:[1]
Guzmania berteroniana - originaria di Porto Rico, porta uno stelo floreale eretto, alto circa 40 cm, con brattee ovali rosso scuro. I fiori sono di colore giallino.
Guzmania devansayana - ha foglie che raggiungono i 60 cm striate di rosso, brattee rosso vivo con fiori bianchi.
Guzmania lingulata - Cresce spontanea nel Brasile, con numerose varietà, ha foglie lanceolate con margine intero, appuntite e abbastanza rigide, lunghe fino a 45 cm, di colore verde lucido sulla pagina superiore e rossastre sulla pagina inferiore, i piccoli fiori bianco-giallastri raggruppati in un'infiorescenza portata da un fusto di 20–30 cm, quasi nascosti dalle brattee rosse. Fiorisce in primavera-estate solo una volta nella sua vita, i germogli che si sviluppano alla base possono essere rinvasati.
Guzmania minor - rustica pianta resistente in appartamento epifita, sempreverde fiorisce una sola volta nella propria vita, le foglie sono lanceolate di color verde, il fiore a forma di spiga al centro della rosetta di foglie di colore rosso o arancio.
Guzmania monostachia - originaria dell'America centrale, del Brasile e della Florida alta circa 40 cm, porta foglie strette e arcuate i fiori gialli riuniti in una spiga fuoriescono appena dalle brattee lunghe circa 40 cm.
Guzmania musaica - originaria di Panama e della Colombia, si caratterizza per le brattee di color rosa che ricoprono gli steli floreali con fiori gialli.
Guzmania sanguinea - specie dalle foglie lanceolate verdi soffuse di rosso e giallo, le brattee rosse formano una rosetta con un'infiorescenza centrale composta da fiori bianchi-giallognoli.
Richiede serra caldo-umida un'esposizione luminosa con luce solare filtrata, temperatura sempre sopra i 18 °C, viene coltivata in vaso o in ciotole di vetro, annaffiature regolari, abbondanti d'estate e ridotte d'inverno, una volta al mese riempire la coppa centrale con acqua fresca priva di calcare, nella stagione calda vaporizzare le foglie frequentemente. Concimazioni mensili con fertilizzante liquido durante il periodo vegetativo, le radici sono ridotte e non necessitano di rinvasature. La moltiplicazione avviene in primavera interrano in vasi con terriccio per bromeliacee o terriccio universale con aggiunta di torba e sabbia, i germogli basali, che verranno staccati dalla pianta madre a radicazione avvenuta.
Guzmania Ruiz & Pav. è un genere di piante appartenente alla famiglia Bromeliaceae, comprendente oltre 200 specie perenni e sempreverdi, prevalentemente epifite, più raramente terrestri, originarie delle foreste tropicali dell'America centro-meridionale.
Il nome del genere è stato dato in onore di Anastasio Guzmán, naturalista spagnolo vissuto nel XVIII secolo.
Guzmanija (lot. Guzmania) – bromelijinių (Bromeliaceae) šeimos augalų gentis, kuriai priklauso visžaliai epifitiniai augalai. Gentis aprašyta 1802 metais ir pavadinta ispanų botaniko A. Gusmano garbei.
Paplitusi pietų Floridoje, Vest Indijoje, Centrinėje Amerikoje, Venesueloje, Brazilijoje. Auga miškuose, atvirose kalnų vietose iki 2400 m virš jūros lygio.
Gentyje yra apie 120 rūšių.
Guzmania is een geslacht uit de bromeliafamilie, onderfamilie Tillandsioideae. Verscheidene soorten van dit geslacht zijn geteeld als kamer- en tuinplanten. De bekendste is Guzmania lingulata (scharlaken ster), een soort die oranje en rode schutbladeren heeft.
De planten sterven nadat de plant haar bloemen heeft gehad in de zomer, maar nieuwe planten kunnen gemakkelijk worden gekweekt uit de stekken die verschijnen als de plant overlijdt. Ze zijn epifyten die zich alleen met draad-achtige wortels hechten aan bomen.
De planten vereisen relatief warme temperaturen en een hoge relatieve luchtvochtigheid. Schimmels kunnen een fatale wortelrot veroorzaken in planten van dit geslacht als de wortels het te nat en koud krijgen.
Guzmania Hybride Rana
Guzmania lingulata var. minor Hybride
Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Guzmania op Wikimedia Commons. Guzmania is een geslacht uit de bromeliafamilie, onderfamilie Tillandsioideae. Verscheidene soorten van dit geslacht zijn geteeld als kamer- en tuinplanten. De bekendste is Guzmania lingulata (scharlaken ster), een soort die oranje en rode schutbladeren heeft.
De planten sterven nadat de plant haar bloemen heeft gehad in de zomer, maar nieuwe planten kunnen gemakkelijk worden gekweekt uit de stekken die verschijnen als de plant overlijdt. Ze zijn epifyten die zich alleen met draad-achtige wortels hechten aan bomen.
De planten vereisen relatief warme temperaturen en een hoge relatieve luchtvochtigheid. Schimmels kunnen een fatale wortelrot veroorzaken in planten van dit geslacht als de wortels het te nat en koud krijgen.
Multimedia w Wikimedia Commons Guzmania (Guzmania Ruiz & Pav.) – rodzaj roślin z rodziny bromeliowatych (Bromeliaceae) liczący ponad 200 gatunków[2]. Ze względu na ozdobne kwiatostany są to rośliny popularne w uprawie w domach, w cieplejszych klimatach także w ogrodach. Pochodzi z lasów tropikalnych środkowej i południowej Ameryki – z centrum występowania i zróżnicowania w rejonie Panamy i Kolumbii.
Kwiatostan o żywych barwach wyrasta z rozety równowąskich liści. Kolorowe są przysadki, w kątach których wyrastają drobne kwiaty. Roślina dorasta do około 30 cm. Kwitnie od początku zimy do przedwiośnia.
Jeden z rodzajów podrodziny Tillandsioideae Burnett z rodziny bromeliowatych (Bromeliaceae) z rzędu wiechlinowców (Poales)[1].
Guzmania (Guzmania Ruiz & Pav.) – rodzaj roślin z rodziny bromeliowatych (Bromeliaceae) liczący ponad 200 gatunków. Ze względu na ozdobne kwiatostany są to rośliny popularne w uprawie w domach, w cieplejszych klimatach także w ogrodach. Pochodzi z lasów tropikalnych środkowej i południowej Ameryki – z centrum występowania i zróżnicowania w rejonie Panamy i Kolumbii.
Guzmania Ruiz & Pav. é um género botânico pertencente à família Bromeliaceae[1], subfamília Tillandsioideae.
O gênero foi nomeado em honra a Anastasio Guzman, farmacêutico e naturalista espanhol.
Nativas do sudoeste da América do Sul, aproximadamente 140 plantas deste gênero são conhecidas.
São plantas epífitas que requerem temperaturas e umidade relativamente altas. Morrem depois de florecer no verão, porém uma nova planta pode facilmente crescer na base e propagar-se depois da morte da planta mãe.
Várias espécies são cultivadas como plantas ornamentais. A espécie mais conhecida é a Guzmania lingulata (estrela escarlate) que é de cor laranja com brácteas vermelhas.
Guzmania wittmackii-Híbrida.
Guzmania-Híbrida.
Guzmania lingulata var. minor-Híbrida.
Guzmania-Híbrida.
Guzmania osyana.
Guzmania conifera
Guzmania conifera
Guzmania spec.
Guzmania Ruiz & Pav. é um género botânico pertencente à família Bromeliaceae, subfamília Tillandsioideae.
O gênero foi nomeado em honra a Anastasio Guzman, farmacêutico e naturalista espanhol.
Nativas do sudoeste da América do Sul, aproximadamente 140 plantas deste gênero são conhecidas.
São plantas epífitas que requerem temperaturas e umidade relativamente altas. Morrem depois de florecer no verão, porém uma nova planta pode facilmente crescer na base e propagar-se depois da morte da planta mãe.
Várias espécies são cultivadas como plantas ornamentais. A espécie mais conhecida é a Guzmania lingulata (estrela escarlate) que é de cor laranja com brácteas vermelhas.
Guzmania este un gen gen de peste 120 de specii de plante angiosperme din familia Bromeliaceae, subfamilia Tillandsioideae.[1] Acestea sunt de obicei fără peduncul, veșnic verzi, epifite native din Florida, America Centrală, și nord-vestul Americii de Sud. Planta poate fi întâlnită până la altitudinea de 3500 m în Pădurea Amazoniană Andină.[1]
Numele genului provine de la Anastasio Guzman, un farmacist și naturalist spaniol.[2]
Guzmania este un gen gen de peste 120 de specii de plante angiosperme din familia Bromeliaceae, subfamilia Tillandsioideae. Acestea sunt de obicei fără peduncul, veșnic verzi, epifite native din Florida, America Centrală, și nord-vestul Americii de Sud. Planta poate fi întâlnită până la altitudinea de 3500 m în Pădurea Amazoniană Andină.
Numele genului provine de la Anastasio Guzman, un farmacist și naturalist spaniol.
Juvelblomssläktet (Guzmania) är ett släkte i familjen ananasväxter med cirka 160 arter. Arterna förekommer i tropiska områden i Amerika. Några arter och hybrider odlas som rumsväxter i Sverige.
Släktet innehåller örter som vanligen lever som epifyter. De är oftast stjälklösa, eller har korta stjälkar. Bladen sitter i rosett och är oftast tunglika med hela bladkanter. Blomställningen består av ett enkelt eller grenigt ax med fem till många blommor. Högbladen är bred och skyltande. Blommorna är tvåkönade med fria eller delvis sammanväxta foderblad. Kronbladen är sammanvuxna nertill och bildar en kort blompip. Fruktämnet är översittande. Frukten är en cylindrisk, uppsprickande kapsel, fröna har vanligen bruna fjäderlika bihang.
Släktnamnet hedrar Anastasio Guzmán, en spansk växtsamlare på 1700-talet.
Wikimedia Commons har media som rör Juvelblomssläktet.
Juvelblomssläktet (Guzmania) är ett släkte i familjen ananasväxter med cirka 160 arter. Arterna förekommer i tropiska områden i Amerika. Några arter och hybrider odlas som rumsväxter i Sverige.
Släktet innehåller örter som vanligen lever som epifyter. De är oftast stjälklösa, eller har korta stjälkar. Bladen sitter i rosett och är oftast tunglika med hela bladkanter. Blomställningen består av ett enkelt eller grenigt ax med fem till många blommor. Högbladen är bred och skyltande. Blommorna är tvåkönade med fria eller delvis sammanväxta foderblad. Kronbladen är sammanvuxna nertill och bildar en kort blompip. Fruktämnet är översittande. Frukten är en cylindrisk, uppsprickande kapsel, fröna har vanligen bruna fjäderlika bihang.
Släktnamnet hedrar Anastasio Guzmán, en spansk växtsamlare på 1700-talet.
Guzmania là một chi thực vật có hoa trong phân họ Tillandsioideae[2] của họ Bromeliaceae với khoảng gần 220 loài đã biết.[3]
Chi này được đặt tên theo Anastasio Guzman, một nhà dược học và nhà tự nhiên học người Tây Ban Nha[4].
Các loài trong chi này chủ yếu là thực vật không thân, thường xanh, sống biểu sinh lâu năm, bản địa khu vực Florida, Tây Ấn, nam Mexico, Trung Mỹ, bắc và tây Nam Mỹ[1][5]. Chúng được tìm thấy ở cao độ tới 3.500 m (11.483 ft) trong các rừng mưa Andes[2].
Cây chết đi sau khi ra hoa vào mùa hè, nhưng cây mới lại dễ dàng nhân giống từ các mầm xuất hiện khi cây mẹ chết. Chúng là thực vật biểu sinh nên dễ sống nếu như được buộc vào các miếng vỏ cây với rễ được bó trong rêu than bùn (Sphagnum).
Guzmania cần nhiệt độ nóng ấm và độ ẩm tương đối cao. Nấm túi Bipolaris sorokiniana (dạng sinh sản vô tính của Cochliobolus sativus) và các loài nấm túi khác có thể gây ra bệnh thối rễ ở Guzmania nếu rễ quá ẩm và lạnh.
Một vài loài trong chi này được trồng làm cây cảnh trong nhà hay ngoài vườn.Loài được biết đến nhiều nhất là Guzmania lingulata (sao đỏ tươi) với các lá bắc màu cam và đỏ.
Vào thời điểm tháng 9 năm 2014, World Checklist of Selected Plant Families công nhận 215 loài, bao gồm cả các loài lai ghép[6]
Bài viết liên quan đến phân họ dứa Tillandsioideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Guzmania là một chi thực vật có hoa trong phân họ Tillandsioideae của họ Bromeliaceae với khoảng gần 220 loài đã biết.
Chi này được đặt tên theo Anastasio Guzman, một nhà dược học và nhà tự nhiên học người Tây Ban Nha.
Гусмании, подобно фризеям (вриезиям), — одни из самых теплолюбивых бромелиевых. Оптимальная зимняя температура — около 20 °C, летом до 28 °C. Гусмании светолюбивы, и размещают их на западных окнах, притеняя от прямых солнечных лучей. Полив зимой умеренный, весной и летом (во время роста) — обильный с опрыскиванием листьев. При поливе необходимо наполнять листовую розетку гусмании. Выращивают в корзинках и горшках (10—12 см) в смеси измельченных корней папоротника и сфагнума (3:1) или в земельной смеси из торфа (волокнистого), древесного угля, дерново-глинистой земли и песка (1:1:0,5:0,5). Можно использовать смесь измельченной коры хвоиных, сфагнового мха, верхового торфа, стиромуля с добавлением кусочков древесного угля. Пересаживают раз в 2—3 года, весной или летом, ежегодно подправляют субстрат.
Гусмании страдают от грибковых заболеваний, вызванных повышенной влажностью и температурой окружающей среды. При излишнем поливе могут загнивать корни, сократите полив и наливайте воду в листовую розетку.
Размножают семенами и делением старых растений или отводками, как фризею (вриезию).
Широко используют при устройстве различных композиций.
Гусмании, подобно фризеям (вриезиям), — одни из самых теплолюбивых бромелиевых. Оптимальная зимняя температура — около 20 °C, летом до 28 °C. Гусмании светолюбивы, и размещают их на западных окнах, притеняя от прямых солнечных лучей. Полив зимой умеренный, весной и летом (во время роста) — обильный с опрыскиванием листьев. При поливе необходимо наполнять листовую розетку гусмании. Выращивают в корзинках и горшках (10—12 см) в смеси измельченных корней папоротника и сфагнума (3:1) или в земельной смеси из торфа (волокнистого), древесного угля, дерново-глинистой земли и песка (1:1:0,5:0,5). Можно использовать смесь измельченной коры хвоиных, сфагнового мха, верхового торфа, стиромуля с добавлением кусочков древесного угля. Пересаживают раз в 2—3 года, весной или летом, ежегодно подправляют субстрат.
Болезни и вредителиГусмании страдают от грибковых заболеваний, вызванных повышенной влажностью и температурой окружающей среды. При излишнем поливе могут загнивать корни, сократите полив и наливайте воду в листовую розетку.
РазмножениеРазмножают семенами и делением старых растений или отводками, как фризею (вриезию).
ПрименениеШироко используют при устройстве различных композиций.
_-_Botanical_Garden_Cologne.jpg)
_-_Botanical_Garden_Cologne.jpg)
_2-01295.jpg)
_1-01260.jpg)
.jpg)
_2-04866.jpg)
_-_Botanical_Garden_Cologne.jpg)
