La granota pintada, gripau pintat o tòtil granoter[1] (Discoglossus pictus) és un amfibi d'uns 30 a 60 mm de llargada, amb la pupil·la arrodonida, el musell força puntegut, la pell amb berrugues petites, el disseny dorsal llis i el ventre generalment blanquinós. Es tracta d'una espècie introduïda a Catalunya i França, on la seva distribució és cada cop més àmplia.[2]
És una granota d'aspecte robust, que pot assolir una longitud d'entre 60 i 80 mm. El musell és allargat, amb forma aguda a l'extrem, i amb la mandíbula superior prominent. Té una llengua discoïdal, característica d'aquesta família. El cap té forma aplanada dorsiventralment i triangulada lateralment. Els ulls sobresurten clarament per sobre del cap i les pupil·les poden tenir forma de gota invertida o ser arrodonides. No presenta glàndules paròtides aparents i el timpà sol ser visible, sent una mica menor que el diàmetre ocular. La grandària del cap sembla proporcionalment petita en comparació amb el cos [3].
Es troba en una gran varietat d'hàbitats mediterranis, incloent zones humanitzades.[2] Es pot trobar inclús en aigües salobres on altres amfibis moririen.[4]
Es pot trobar al sud-est de França i nord-est de la península Ibèrica, a l'illa de Sicília, Malta i al nord d'Àfrica.
En condicions naturals, la femella pon entre 300 i 1000 ous diminuts en un període de 2 a 10 dies. Tan els ous com els capgrossos es desenvolupen ràpidament i la metamorfosis es completa en 1 o 2 mesos, segons les condicions climàtiques.
Fan postes d'ous varies vegades a l'any, segons les condiciones climàtiques.
La granota pintada, gripau pintat o tòtil granoter (Discoglossus pictus) és un amfibi d'uns 30 a 60 mm de llargada, amb la pupil·la arrodonida, el musell força puntegut, la pell amb berrugues petites, el disseny dorsal llis i el ventre generalment blanquinós. Es tracta d'una espècie introduïda a Catalunya i França, on la seva distribució és cada cop més àmplia.
Der Gemalte Scheibenzüngler (Discoglossus pictus) ist ein Froschlurch aus der Familie der Alytidae.
Die Art erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von fünf bis sieben (selten: acht) Zentimetern, wobei die Männchen im Durchschnitt geringfügig größer werden. Die Schnauze am flachen, breiten Kopf ist stumpf zugespitzt; der Körper etwas untersetzt. Die Zehen haben Schwimmhäute. Die Zunge ist wie bei allen Discoglossiden scheibenförmig und mit dem Mundhöhlenboden verwachsen. Die Pupillen sind bei Tageslicht senkrecht-schlitzförmig bis "umgekehrt tropfenförmig"; äußere Trommelfelle sind meist nur undeutlich erkennbar. Vom Auge bis zur Schulter zieht sich ein schmaler Drüsenkomplex. Auch in der Rückenmitte befinden sich kleine Warzen und Drüsenleisten, während die übrige Haut eher glatt wie bei einem Frosch ist. Die Oberseite weist Zeichnungsmuster auf, die rötlich, gelblich, grün-gräulich, bronzefarben oder bräunlich gefärbt sein können. Die Art kommt dabei in drei Variationen vor: Tiere, die einheitlich gefärbt sind, Exemplare, die durch dunkle, große, hellgesäumte Flecken gekennzeichnet sind und Tiere mit zwei dunkelbraunen Längsbändern sowie einem hellen Band über dem Rücken und zwei hellen Bändern an den Seiten. Die Unterseite ist weißlich. Die Männchen entwickeln zur Paarungszeit dunkel gefärbte Brunstschwielen an den Innenseiten der Finger und dunkle Verhornungen unter anderem im Kinn- und Brustbereich.
Discoglossus pictus sieht insbesondere dem Iberischen Scheibenzüngler (D. galganoi) sehr ähnlich; dieser wurde daher auch erst sehr spät als eigene Art erkannt und beschrieben. In älterer Literatur wird aus diesem Grund für den Gemalten Scheibenzüngler noch ein viel größeres Verbreitungsgebiet auf der Iberischen Halbinsel dargestellt.
Die Nominatform Discoglossus pictus pictus lebt auf Malta, Gozo und Sizilien – dort bis in einer Höhe von 1500 m NN. Die Unterart D. p. auritus kommt ursprünglich im nördlichen Algerien und Tunesien vor. Sie wurde offenbar nach Südfrankreich eingeführt, von wo sich die Tiere dann über die Pyrenäen bis ins nördliche Katalonien (Spanien) ausbreiteten. Eine frühere weitere Unterart, D. p. scovazzi aus Marokko sowie den spanischen Nordafrika-Exklaven Ceuta und Melilla, wird neuerdings als eigene Art Marokkanischer Scheibenzüngler (Discoglossus scovazzi) angesehen.
Als Lebensraum dienen stehende und fließende Gewässer sowie offenes Gelände in der Nähe von Siedlungen und Weinbergen. Scheibenzüngler sind tag- und nachtaktiv, verstecken sich tagsüber aber meist unter Steinen. Die Paarungszeit reicht – zumindest in Nordafrika – von Januar bis November. Die bis zu 1000 Eier pro Weibchen werden in kleinen Laichklümpchen von 20 bis 50 Eiern oder auch einzeln in manchmal auch brackiges Wasser abgelegt, wobei sie vom inguinal klammernden Männchen äußerlich befruchtet werden. Die Kaulquappen schlüpfen nach zwei bis sechs Tagen. Die Metamorphose zum Landtier vollzieht sich nach ein bis drei Monaten. Die Nahrung der erwachsenen Tiere besteht aus Insekten, Mollusken, Regenwürmern und Spinnen.
Gesetzlicher Schutzstatus (Auswahl)
Der Gemalte Scheibenzüngler (Discoglossus pictus) ist ein Froschlurch aus der Familie der Alytidae.
The Mediterranean painted frog or simply painted frog (Discoglossus pictus) is a species of frog in the family Alytidae (formerly Discoglossidae).[3]
Discoglossus pictus is found Mediterranean Africa in northeast Morocco, northern Algeria, and Tunisia, in the islands of Sicily (Italy) and Malta; introduced populations exist in northeastern Spain and southwestern France.[3] Discoglossus scovazzi from Morocco was previously considered a subspecies of D. pictus. Initially, only the former was thought to occur in Morocco,[1] but later research has shown that also D. pictus is present there.[3]
As the common name implies, these frogs can have colorful markings. Three pattern variations occur in this species - almost uniformly colored animals, animals with large, dark spots with bright edges, and animals with two dark brown longitudinal bands, one bright band along the back, and two bright bands along the sides. The belly is whitish. The body is stout with a flat head that is wider than it is long. The dorsal glands are arranged in longitudinal patterns along the back, or can be absent. The pupils are shaped like an upside-down droplet. Mating in North Morocco takes place from January to early November. Copulation, in which the male clasps the female in the lumbar region, lasts about two hours. Copulation in the Spanish specimens lasts only 35 seconds to 2 minutes. Females lay 500 to 1000 eggs in one night. The females copulate with various males and after each copulation, a small clump of about 20 to 50 eggs is laid. The ovum diameter is usually 1.0 to 1.5 mm; the gelatinous envelope is 3-7 mm. The eggs have no common envelope and form a loose mass on the water surface or may sink to the bottom. Eggs usually hatch in 2-6 days. Upon hatching, tadpoles are about 3 mm in length. In 1-3 months, they grow to about 33 mm and metamorphose into froglets of 10 mm. In Sicily, many populations are associated with man-made water bodies such as stone-sided cisterns, irrigation pipes, and canals in cultivated areas.
They appear to be endangered by the intensification of agriculture, but populations that live along rivers, seasonal ponds, and swamps seem to be less endangered. Populations from northeast of the Iberian Peninsula could be a threat to some native species of frogs, especially those with in they both occur in the same aquatic habitats.[4] In North Africa, it is a very abundant species, especially in the subhumid northern regions, but its presence reaches pre-Saharan oases.[5] Populations on Malta are said to be threatened by a reduction of the ground-water levels.[1] It was introduced several times on the island of Comino, but the introduced Levant water frog (Pelophylax bedriagae) on the Maltese archipelago is a direct competitor of this species. To effectively protect this species, more data are needed about its ecology and biology. D. pictus seems to be associated with man-made water bodies, at least for part of its distribution.
The Mediterranean painted frog or simply painted frog (Discoglossus pictus) is a species of frog in the family Alytidae (formerly Discoglossidae).
El sapillo pintojo mediterráneo (Discoglossus pictus), o granota pintada en catalán, es un anfibio anuro de la familia Alytidae.
En Sicilia y Malta es autóctona y se distribuye desde el nivel del mar hasta 1500 m.s.n.m.. Estos ejemplares corresponden a la subespecie nominal Discoglossus pictus pictus
Los ejemplares del norte de Argelia y Túnez (Discoglossus pictus auritus) se distribuyen en la zona costera hasta la zona fronteriza con Marruecos desde el nivel del mar hasta una altura de 500 m.s.n.m., aunque normalmente se encuentra por debajo de los 100 m.s.n.m.
En España habita solamente en el norte de Cataluña, donde tiene poblaciones estables en el Alto y Bajo Ampurdán, el Gironés y el Pla de l'Estany, aunque ocasionalmente parece ser que ha sido visto en otros lugares que pueden se atribuidos a errores de identificación o a liberaciones de ejemplares bien de forma voluntaria o fortuita. En el resto de la Península no se conocen poblaciones estables.[2]
Los ejemplares del noreste de España y del sur de Francia se consideran introducidos a partir de ejemplares de la costa argelina en el siglo XIX[3] por lo tanto se incluyen en la subespecie Discoglossus pictus auritus.
La antigua subespecie Discoglossus pictus scovazzi que se distribuye por Marruecos se considera actualmente una especie separada.
Se encuentra en una amplia variedad de hábitats mediterráneos, desde áreas abiertas, zonas costeras arenosas, pastos, cultivos y bosques. Abundan en zonas con vegetación densa cerca de cuerpos de agua, a veces se encuentran en aguas salobres. En Sicilia, aprovecha los canales y otras instalaciones de riego.
La población de Sicilia se encuentra amenazada en las zonas donde se abandona el aprovechamiento tradicional de las tierras agrícolas, como por ejemplo, la urbanización. En Malta, la amenaza principal es el abuso de extracción de agua de acuíferos. En España y Francia las poblaciones están en franca expansión.
El sapillo pintojo mediterráneo (Discoglossus pictus), o granota pintada en catalán, es un anfibio anuro de la familia Alytidae.
Discoglossus pictus Discoglossus generoko animalia da. Anfibioen barruko Alytidae familian sailkatuta dago, Anura ordenan.
Discoglossus pictus Discoglossus generoko animalia da. Anfibioen barruko Alytidae familian sailkatuta dago, Anura ordenan.
Kirjosammakko (Discoglossus pictus) on levykielisammakoiden heimoon kuuluva sammakko. Carl Adolf Otth kuvasi lajin ensimmäisenä vuonna 1837.
Laji on peräisin Marokosta. Kirjosammakon uhanalaisuusluokitus on Kansainvälisen luonnonsuojeluliiton mukaan elinvoimainen.[2]
Kirjosammakko (Discoglossus pictus) on levykielisammakoiden heimoon kuuluva sammakko. Carl Adolf Otth kuvasi lajin ensimmäisenä vuonna 1837.
Discoglossus pictus est une espèce d'amphibiens de la famille des Alytidae[1].
Cette espèce se rencontre en Tunisie, en Algérie, en Sicile et à Malte[1].
Elle a été introduite en Espagne et en France.
Deux sous-espèces sont reconnues par l'UICN :
Discoglossus pictus est une espèce d'amphibiens de la famille des Alytidae.
Il discoglosso dipinto (Discoglossus pictus Otth, 1837) è un piccolo anfibio appartenente alla famiglia degli Alytidi.[2]
Ha di solito una lunghezza di 5–7 cm; alcuni esemplari arrivano anche a 10 cm. La caratteristica peculiare, da cui deriva il nome del genere, è una lingua rotondeggiante a margine posteriore libero.
Il mantello, nel fenotipo più comune, è ricoperto da macchie bruno-verdastre su sfondo ocra-beige; ne esiste anche una varietà a strisce marrone-cioccolato alternate a strisce ocra-giallastro acceso.
Popola ambienti acquatici di piccole dimensioni (gebbie da irrigazione, abbeveratoi) come anche pozze temporanee o pozzanghere. È legato all'acqua soltanto durante il periodo riproduttivo, usa infatti l'invaso solo per copula e deposizione (in minima parte anche per il nutrimento). Nel periodo post-riproduttivo lo si trova di rado e quasi mai in acqua.
La femmina depone nell'acqua circa 300 uova, a gruppi di qualche decina.[3]
È diffuso nel Maghreb (Marocco, Algeria, Tunisia), in Sicilia (assente nel resto d'Italia) e a Malta. Piccole popolazioni, probabilmente introdotte dall'uomo, sono state segnalate nel meridione di Francia e Spagna.
La Lista rossa IUCN classifica Discoglossus pictus come specie a rischio minimo (Least Concern).[1]
La specie è inserita nell'Elenco delle specie di interesse prioritario dalla Direttiva 92/43/CEE del Consiglio europeo.
Il discoglosso dipinto (Discoglossus pictus Otth, 1837) è un piccolo anfibio appartenente alla famiglia degli Alytidi.
De schijftongkikker[2] (Discoglossus pictus) is een waterminnende kikker uit de familie Alytidae. De soort werd voor het eerst wetenschappelijk beschreven door Carl Adolf Otth in 1837.[3] Deze soort wordt soms ook tijgerpad genoemd, maar dat is een verouderde naam.
De gemiddelde lengte is ongeveer vijf tot zes centimeter en de maximale lengte is 8 centimeter, de mannetjes worden gemiddeld iets groter dan de vrouwtjes. De schijftongkikker heeft een wat ronder lichaam en een kortere kop dan andere kikkers, maar kan goed springen met de grote achterpoten. De meeste exemplaren hebben bruine of groene kleuren en hebben een luipaardtekening die bestaat uit zeer dun licht omzoomde donkere vlekken. Ook komen heel donkere exemplaren voor die donkerbruin tot zwart zijn. Verder hebben schijftongkikkers oranje strepen op de flank vlak achter de parotoïden, op de poten en boven de ogen.
De schijftongkikker is erg grofgebouwd als een pad, maar blijft altijd in de buurt van water en komt er niet vaak uit; behalve tijdens de schemering als er gejaagd wordt op kleine ongewervelden. Alleen als het bewolkt is jaagt deze soort ook weleens overdag. Het voedsel bestaat uit insecten, slakken, spinnen en wormen, ook andere kleine ongewervelden worden gegeten.
Het biotoop bestaat uit zeer vochtige gebieden zoals moerassen en stroompjes in bossen en heidegebieden. De kikker kan ook in brak en zelfs zout zeewater leven in onderlopende duingebieden. De schijftongkikker komt voor in zuidelijk Frankrijk, Portugal, Spanje, Malta, Sicilië en Noord-Afrika.[4] Op het Iberisch Schiereiland is de soort echter door de mens geïntroduceerd.
Referenties
Bronnen
De schijftongkikker (Discoglossus pictus) is een waterminnende kikker uit de familie Alytidae. De soort werd voor het eerst wetenschappelijk beschreven door Carl Adolf Otth in 1837. Deze soort wordt soms ook tijgerpad genoemd, maar dat is een verouderde naam.
O sapo-pintado-do-mediterrâneo ou sapo-pintado-mediterrânico (Discoglossus pictus) é uma espécie de anuro que é classificado na família dos Discoglossidae que habita as regiões do Mediterrâneo.[1] Existem duas subespécies diferentes, são elas: Discoglossus pictus pictus que pode ser encontrado em altitudes de até 1 500 metros (m) e é nativo da Ilha de Sicília, Malta e Gozo. O Discoglossus pictus auritus habita o norte da Argélia e da Tunísia. O Discoglossus pictus auritus foi introduzido no nordeste da Espanha mais precisamente na província de Geroma onde esta a se expandir e na França meridional. Pode ser encontrado em altitudes que vão deste o nível do mar (zero) até 1 500 metros (m) de altitude (Ilha de Sícilia).[2]
Como o nome comum indica, esses sapos podem ter manchas coloridas sobre a pele. Há três variações padrão para esta espécie: animais quase uniformemente coloridas e animais com grandes manchas escuras com bordas brilhantes e animais com duas faixas longitudinais castanho-escuro, uma faixa brilhante ao longo das costas e duas faixas brilhantes nas laterais. O ventre é esbranquiçado.[1]
O corpo é robusto com uma cabeça chata que é mais largo do que longo. As glândulas dorsais são organizados em padrões longitudinais ao longo das costas, ou podem estar ausentes. O aluno tem o formato de uma gota de cabeça para baixo (Noellert e Noellert 1992).[1]
O sapo-pintado-do-mediterrâneo ou sapo-pintado-mediterrânico (Discoglossus pictus) é uma espécie de anuro que é classificado na família dos Discoglossidae que habita as regiões do Mediterrâneo. Existem duas subespécies diferentes, são elas: Discoglossus pictus pictus que pode ser encontrado em altitudes de até 1 500 metros (m) e é nativo da Ilha de Sicília, Malta e Gozo. O Discoglossus pictus auritus habita o norte da Argélia e da Tunísia. O Discoglossus pictus auritus foi introduzido no nordeste da Espanha mais precisamente na província de Geroma onde esta a se expandir e na França meridional. Pode ser encontrado em altitudes que vão deste o nível do mar (zero) até 1 500 metros (m) de altitude (Ilha de Sícilia).
Skivtungegroda (Discoglossus pictus[3]) är en art i familjen skivtungade grodor (Pelobatidae) som tillhör ordningen stjärtlösa groddjur.
Skivtungegrodan är knubbig med ett brett, platt huvud och ögon med en hjärtformad pupill. Grodan förekommer i tre olika utseendemässiga former: En jämnfärgat brun till grönaktig, en med mörka fläckar med ljusa kanter, och en form med två mörkbruna, längsgående band, ett ljust band längs ryggen, och två ljusa band längs sidorna, precis som hos portugisisk skivtungegroda. Buken är alltid vitaktig.[4] Den blir 7 till 8 cm lång.[5]
Skivtungegrodan har tre underarter:
Grodan vistas i eller nära stillastående vattensamlingar, långsamrinnande bäckar, bevattningskanaler och liknande[5]. Speciellt D. p. scovazzi tolererar även brackvatten.[4]
De europeiska populationerna övervintrar i december till januari.[5]
Lektiden i Nordafrika äger rum från januari till tidigt i november. Kopulationen varierar från omkring 2 timmar hos de marockanska populationerna till ett par minuter i Spanien. Amplexus (hanens omklamrande av honan) sker strax framför bakbenen. Honan parar sig med flera hanar; vid varje parning lägger hon en klump med 20 till 50 ägg, vilket kan bli omkring 500 - 1 000 ägg på en natt. Äggen kläcks efter ett par dagar till en vecka, medan ynglen förvandlas efter 1 till 3 månader.[4]
Skivtungegroda (Discoglossus pictus) är en art i familjen skivtungade grodor (Pelobatidae) som tillhör ordningen stjärtlösa groddjur.
Загальна довжина досягає 5—7,5 см. Зовні нагадує трав'яну жабу. Зіниці вертикальні. Барабанна перетинка прихована під шкірою. Язик круглий, характерний для представників цього роду. Її гладенька шкіра сіро-бура або червонувата, з темними плямами, які нерідко утворюють два—три поздовжніх рядки. Звідси походить назва цієї жаби. Нижня поверхня тіла світла, часто з бурими цяточками.
Тримається по берегах річок, струмків та озер. Зустрічається на висоті до 1500 м над рівнем моря. Ховається під камінням вдень. Оптимальна температура для неї 25°C. Активна вночі. Живиться комахами та членистоногими.
Тихий голос самців можна передати як швидко повторювані «ха-а, ха-а» або «ва-а». Розмножується протягом усього теплого періоду, відкладаючи ікру 5—6 разів по 20—50 яєць. Всього самиця за сезон відкладає до 6000 дрібних яєць. Кладки ікри у вигляді коржів лежать на дні водойми. Пуголовки розвиваються близько 2 місяців, цьоголетки мають завдовжки близько 30 мм.
Поширена на території Каталонії (Іспанія), Русільона (Франція), Сицилії (Італія), о.Мальта, в Алжирі й Тунісі.
Cóc lưỡi tròn thông thường (danh pháp hai phần: Discoglossus pictus) là một loài cóc thuộc Họ Cóc bà mụ. Loài này có phân loài khác nhau Discoglossus pictus pictus hay cóc lưỡi tròn Malta Địa Trung Hải được tìm thấy ở độ cao 1500m, Discoglossus pictus scovazzi hay cóc Maroc Địa Trung Hải hiện diện ở độ cao đến 500m, dù nó thường được tìm thấy ở độ cao dưới 100m. Discoglossus pictus scovazzi hiện diện ở gần nước ở vùng phong cảnh mở, vườn nho. Discoglossus pictus auritus hay cóc lưỡi tròn Tây Ban Nha Địa Trung Hải tìm thấy ở Tây Ban Nha, bắc châu Phi ở tỉnh Gerona, nó cũng được tìm thấy ở các đảo Malta.
Phương tiện liên quan tới Discoglossus pictus tại Wikimedia Commons
Cóc lưỡi tròn thông thường (danh pháp hai phần: Discoglossus pictus) là một loài cóc thuộc Họ Cóc bà mụ. Loài này có phân loài khác nhau Discoglossus pictus pictus hay cóc lưỡi tròn Malta Địa Trung Hải được tìm thấy ở độ cao 1500m, Discoglossus pictus scovazzi hay cóc Maroc Địa Trung Hải hiện diện ở độ cao đến 500m, dù nó thường được tìm thấy ở độ cao dưới 100m. Discoglossus pictus scovazzi hiện diện ở gần nước ở vùng phong cảnh mở, vườn nho. Discoglossus pictus auritus hay cóc lưỡi tròn Tây Ban Nha Địa Trung Hải tìm thấy ở Tây Ban Nha, bắc châu Phi ở tỉnh Gerona, nó cũng được tìm thấy ở các đảo Malta.
Discoglossus pictus Otth, 1837
Ареал
Дискоязычная лягушка[1], или расписная дискоязычная лягушка[1] (лат. Discoglossus pictus) — вид из рода дискоязычных лягушек.
Общая длина достигает 5—7,5 см. Внешне напоминает травяную лягушку. Зрачки вертикальные. Барабанная перепонка скрыта под кожей. Язык круглый, характерный для представителей этого рода. Её гладкая кожа серо-бурая или красноватая, с тёмными пятнами, которые нередко образуют два-три продольных ряда. Нижняя поверхность тела светлая, часто с бурыми крапинками.
Держится по берегам рек, ручьёв и озёр. Встречается на высоте до 1500 метров над уровнем моря. Активна ночью. Днём скрывается под камнями. Оптимальная температура для неё 25 ° C. Питается насекомыми и членистоногими.
Тихий голос самцов можно передать как быстро повторяющиеся «ха-а, ха-а» или «ва-а». Размножается в течение всего тёплого периода, откладывая икру 5—6 раз по 20—50 яиц. Всего самка за сезон откладывает до 6000 мелких яиц. Кладки икры в виде лепёшек лежат на дне водоёма. Головастики развиваются около 2 месяцев, сеголетки длиной около 30 мм.
Вид распространён на территории Каталонии (Испания), Русильон (Франция), Сицилии (Италия), острове Мальта, в Алжире и Тунисе.
Дискоязычная лягушка, или расписная дискоязычная лягушка (лат. Discoglossus pictus) — вид из рода дискоязычных лягушек.
