El ratpenat orellut de Waterhouse (Macrotus waterhousii) és una espècie de ratpenat que viu a les Bahames, les Illes Caiman, Cuba, la República Dominicana, Guatemala, Haití, Jamaica, Mèxic i Puerto Rico.[1]
El ratpenat orellut de Waterhouse (Macrotus waterhousii) és una espècie de ratpenat que viu a les Bahames, les Illes Caiman, Cuba, la República Dominicana, Guatemala, Haití, Jamaica, Mèxic i Puerto Rico.
Waterhouse's leaf-nosed bat (Macrotus waterhousii) is a species of big-eared bat in the family Phyllostomidae. It is found in the Greater Antilles (excluding Puerto Rico) in the Cayman Islands, Cuba, Hispaniola (the Dominican Republic and Haiti) and Jamaica, as well as Mexico (from Sonora to Hidalgo) south to Guatemala.[2]
This species roosts primarily in caves, but also in mines and buildings. The species is insectivorous, primarily consuming insects of the order Lepidoptera and Orthoptera.[2]
M. waterhousii does not require complete darkness in its roosting place, and can often be found near the entrance of a cave (with in 10–30 meters), or even partially lit buildings.[3] It is possible to find this species in groups, but not as common as other bats; they are almost never in direct contact with one another.[3] They typically leave their roost about 30 minutes after sundown.[3]
Male M. waterhousii have an interesting cycle in their sperm production and peak times for successful mating. From December to early June, there are no mature sperm found within the male's reproductive tract.[4] Starting in June, the spermatogenic cycle begins, leading to sperm being available (for mating) in August.[4] Mature sperm can be found in the reproductive tract of males from August to early December. However, starting around September, a decrease in testes size can be observed.[4]
Observed during the pregnancy of female M. waterhousii, there seems to be a delay in the development of the offspring. It is possible that this is controlled by levels of Plasma Thyroxine (T4).[5] During the first two trimester of pregnancy, levels of T4 are relatively low.[5] But during the last trimester (and lactation), levels of T4 more than double typically.[5] These corresponds in the observed delayed development of the offspring, as much of the development happen in that last trimester.[5]
Like many bats, this species uses echolocation as a means to locate their prey. In particular, Macrotus waterhousii uses a low intensity, broadband-like call to aide in their search for food.[6] The maximum frequency of a call is 73.65 kHz with a minimum of 46.19 kHz, creating a bandwidth of 27.46 kHz.[6] The call ranges from about 1 second to 3 seconds.[6] In addition, to echolocation, M. waterhousii uses the sound made by the prey itself to locate it.[6] This type of foraging behavior leads to a preference for a cluttered habitat.[6] As M. waterhousii is hunting, the frequency of calls decreases as it approaches its prey.[7]
The nematode Torrestrongylus tetradorsalis was described in 2015. It is a parasite of the small intestine of the Waterhouse's leaf-nosed bat in Central Mexico.[8] It was collected from bats from the Sierra de Huautla Biosphere Reserve in the state of Morelos.
Waterhouse's leaf-nosed bat (Macrotus waterhousii) is a species of big-eared bat in the family Phyllostomidae. It is found in the Greater Antilles (excluding Puerto Rico) in the Cayman Islands, Cuba, Hispaniola (the Dominican Republic and Haiti) and Jamaica, as well as Mexico (from Sonora to Hidalgo) south to Guatemala.
El murciélago orejudo de Waterhouse (Macrotus waterhousii) es una especie de murciélago que pertenece a la familia Phyllostomidae.[2] Es nativo del Caribe, México y el norte de Centroamérica.[1]
Su área de distribución incluye Bahamas, islas Caimán, Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Belice, Guatemala y el centrosur de México.[1] Su rango altitudinal oscila entre zonas bajas y 1400 msnm.[1]
Se reconocen las siguientes subespecies:
El murciélago orejudo de Waterhouse (Macrotus waterhousii) es una especie de murciélago que pertenece a la familia Phyllostomidae. Es nativo del Caribe, México y el norte de Centroamérica.
Macrotus waterhousii Macrotus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Macrotus waterhousii Macrotus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Macrotus waterhousii on yksi leikkojen heimoon kuuluvista lepakkolajeista. Sen siipien kärkiväli on 33–37 cm ja paino 12–18 g. M. waterhousii-lajilla ei ole vielä vakiintunutta suomenkielistä nimeä, mutta sen nimeksi on ehdotettu korvaleikkoa[3].
Laji käyttää ravintonaan yksinomaan hyönteisiä, pääasiassa perhosia ja kaskaita.
M. waterhousii-lajia tavataan Meksikosta Guatemalaan ja lisäksi Bahamasaarilla, Jamaikassa, Kuubassa sekä eräillä muilla Karibian saarilla.
Ne viettävät päivänsä luolissa, tunneleissa ja rakennuksissa.
Ne voivat muodostaa useiden satojen yksilöiden yhdyskuntia, joissa yksilöt pysyttelevät erillään koskematta toisiinsa.
Macrotus waterhousii on yksi leikkojen heimoon kuuluvista lepakkolajeista. Sen siipien kärkiväli on 33–37 cm ja paino 12–18 g. M. waterhousii-lajilla ei ole vielä vakiintunutta suomenkielistä nimeä, mutta sen nimeksi on ehdotettu korvaleikkoa.
Macrotus waterhousii est une espèce de chauves-souris de la famille des Phyllostomidae. On la rencontre aux Bahamas, aux îles Caïmans, à Cuba, à la République dominicaine, au Guatemala, à Haïti, à la Jamaïque et au Mexique.
Selon Catalogue of Life (25 novembre 2020)[1] :
Macrotus waterhousii est une espèce de chauves-souris de la famille des Phyllostomidae. On la rencontre aux Bahamas, aux îles Caïmans, à Cuba, à la République dominicaine, au Guatemala, à Haïti, à la Jamaïque et au Mexique.
Macrotus waterhousii (Gray, 1843) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso nell'America centrale e nei Caraibi.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 54 e 67 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 45 e 58 mm, la lunghezza della coda tra 25 e 41 mm, la lunghezza del piede tra 12 e 16 mm, la lunghezza delle orecchie tra 25 e 34 mm e un peso fino a 19 g.[3]
La pelliccia è lunga. Le parti dorsali sono bruno-grigiastre o bruno-rossastre con la base dei peli bianca, mentre le parti ventrali sono grigio chiare. Il muso è corto, fornito di una foglia nasale eretta e lanceolata e di un cuscinetto triangolare attraversato da un solco longitudinale sul mento. Le orecchie sono brandi, con i margini ricoperti di peli, con l'estremità arrotondata ed unite alla base da una membrana cutanea. Il trago è lanceolato. Le membrane alari sono corte, larghe e semi-trasparenti. La coda è lunga e si estende leggermente oltre l'uropatagio.
Si rifugia in singolarmente o in colonie fino a 500 individui all'interno di grandi grotte, gallerie minerarie e occasionalmente in edifici. Si sposta sulle pareti con le sole zampe, differentemente dagli altri pipistrelli che utilizzano anche i pollici. L'attività predatoria inizia 1-2 ore dopo il tramonto, con una seconda attività circa due ore prima dell'alba. Il volo è lento e manovrato.
Si nutre di insetti e frutta, catturati solitamente a meno di un metro dal suolo.
Femmine gravide sono state catturate nel mese di marzo su Cuba. Danno alla luce un piccolo alla volta all'anno.
Questa specie è diffusa dal Messico fino al Guatemala e nelle Grandi Antille.
Vive zone semi-aride, più raramente nelle foreste sempreverdi di pianura metri di altitudine fino a 1.400 metri di altitudine.
Sono state riconosciute 6 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica M.waterhousii come specie a rischio minimo (LC).[1]
Macrotus waterhousii (Gray, 1843) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso nell'America centrale e nei Caraibi.
De waterhousebladneusvleermuis (Macrotus waterhousii) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door John Edward Gray in 1843.[2]
Bronnen, noten en/of referenties
O Macrotus waterhousii é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae . É encontrada nas Ilhas Cayman, Cuba, República Dominicana, Guatemala, Haiti, Jamaica e México, com uma extensão de Sonora a Hidalgo México, ao sul até a Guatemala e as Grandes Antilhas (excluindo Porto Rico e Bahamas ). [1]
Vive principalmente em cavernas, mas também em minas e edifícios. A espécie é insetívora, consumindo principalmente insetos das ordens Lepidoptera e Orthoptera . [1]
M. waterhousii não requer escuridão completa em seu dormitório e pode ser freqüentemente encontrada perto da entrada de cavernas (com em 10-30 metros), ou mesmo edifícios parcialmente iluminados. [2] É possível estar em grupos, porém quase nunca estão em contato direto um com o outro. Deixam seu poleiro normalmente cerca de 30 minutos após o pôr do sol.
Os machos de M. waterhousii têm um ciclo interessante na produção de esperma e horários de pico para um acasalamento bem-sucedido. De dezembro ao início de junho, não há espermatozoides maduros no trato reprodutivo masculino. [3] A partir de junho, o ciclo espermatogênico inicia, fazendo com que o esperma esteja disponível (para acasalamento) em agosto. Espermatozoides maduros podem ser encontrados no trato reprodutivo dos machos de agosto ao início de dezembro. No entanto, a partir de setembro, uma diminuição no tamanho dos testículos pode ser observada.
Observado durante a gravidez de fêmeas de M. waterhousii, parece haver um atraso no desenvolvimento da prole. É possível que isso seja controlado pelos níveis de tiroxina plasmática (T 4 ). [4] Durante os dois primeiros trimestres da gravidez, os níveis de T 4 são relativamente baixos, apenas durante o último trimestre (e lactação), os níveis de T 4 mais que dobram normalmente. [4] Isso corresponde ao atraso no desenvolvimento da prole observado, visto que grande parte do desenvolvimento ocorre naquele último trimestre.
Como muitos morcegos, esta espécie usa a ecolocalização como meio de localizar suas presas. Em particular, Macrotus waterhousii usa uma chamada de banda larga de baixa intensidade para auxiliar em sua busca por comida. [5] A frequência máxima de uma chamada é 73,65 kHz com um mínimo de 46,19 kHz, criando uma largura de banda de 27,46 kHz. A chamada varia de cerca de 1 segundo a 3 segundos. Além da ecolocalização, M. waterhousii utiliza sons produzido pela própria presa para localizá-la. Quando M. waterhousii está em caça, a frequência dos chamados diminui à medida que se aproxima de sua presa. [6]
De acordo com o registro fóssil, houve 30 ilhas que M. waterhousii habitou em números significativos. No entanto, hoje esta espécie só é encontrada em 24 de tais ilhas originais,pois em seis ilhas aparentam ter se extinguido. Além disso, estudos de fluxo gênico mostraram que as populações em diferentes ilhas são funcionalmente distintas (geneticamente). Isso mostra que os eventos de colonização entre ilhas são muito incomuns e que essas populações distintas tendem a permanecer na ilha em que nascem. Assim, quando esta espécie se extinguir localmente em uma ilha, não é provável que a mesma seja repovoada por outra população de M. waterhousii .[6]
O nematóide Torrestrongylus tetradorsalis foi descrito em 2015. É um parasita do intestino delgado do morcego no México Central. [7] Foi coletado em espécimes da Reserva da Biosfera “Sierra de Huautla” no estado de Morelos.
O Macrotus waterhousii é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae . É encontrada nas Ilhas Cayman, Cuba, República Dominicana, Guatemala, Haiti, Jamaica e México, com uma extensão de Sonora a Hidalgo México, ao sul até a Guatemala e as Grandes Antilhas (excluindo Porto Rico e Bahamas ).
Macrotus waterhousii[2][3] är en fladdermusart som beskrevs av den brittiske zoologen Gray 1843. Macrotus waterhousii ingår i släktet Macrotus och familjen bladnäsor.[4][5][6] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 6 underarter.[7]
Denna fladdermus förekommer i västra och södra Mexiko, i Guatemala och på flera västindiska öar som Kuba, Hispaniola och Jamaica. I bergstrakter når arten 1400 meter över havet. Macrotus waterhousii vistas i torra landskap och ibland (främst på öarna) i städsegröna skogar.[8] Den vilar ensam eller i kolonier med upp till 500 medlemmar i grottor, gruvor, byggnader eller i liknande gömställen. Arten lämnar viloplatsen sent på kvällen och letar efter insekter och frukter.[1] Det är framför allt insekter i ordningarna fjärilar och hopprätvingar som arten livnär sig av.[9]
Födan kompletteras med några frukter. Parning sker under hösten och sedan vilar embryon en tid innan den egentliga dräktigheten börjar. Själva dräktigheten varar i cirka åtta månader. Allmänt föds en unge per kull och ibland tvillingar. Viloplatsen delas ofta med andra fladdermöss.[10]
M. waterhousii når en kroppslängd (huvud och bål) av 50 till 69 mm, en svanslängd av 25 till 41 mm och en underarmlängd av 45 till 58 mm.[8]
Arten väger oftast 12 till 20 g. Pälsen har på ryggen en brun eller grå färg och buken är ljusare brun med silvergrå skugga. Hudfliken (bladet) på näsan liknar en pilspets i utseende. Öronen är större än hos närbesläktade bladnäsor.[11]
Fossila fynd har gjorts i flera grottor i Karibien av fladdermöss som i huvudsak är lika M. waterhousii. Fynden är inte daterade, men tillhör sen pleistocen eller holocen. På Jamaica verkar släktet Macrotus ha trängt undan Tonatia och ha dykt upp något före Artibeus.[8]
Wikispecies har information om Macrotus waterhousii.
Macrotus waterhousii är en fladdermusart som beskrevs av den brittiske zoologen Gray 1843. Macrotus waterhousii ingår i släktet Macrotus och familjen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 6 underarter.
Macrotus waterhousii — вид родини Листконосові (Phyllostomidae), ссавець ряду Лиликоподібні (Vespertilioniformes, seu Chiroptera).
Країни поширення: Багамські острови, Беліз, Кайманові острови, Куба, Домініканська Республіка, Гватемала, Гаїті, Ямайка, Мексика. Живе від низовин до 1400 м. Цей вид зустрічається в посушливих районах, рідше вічнозелених лісах низовин. Лаштує сідала у великих печерах і гірських виробках, час від часу в будівлях, групами від 1 до 500. Активність починається з 1 по 2 години після заходу сонця. Коли харчується політ повільний і маневрений, звичайно в межах 1 м від землі. Споживає фрукти і комах.
Macrotus waterhousii — вид родини Листконосові (Phyllostomidae), ссавець ряду Лиликоподібні (Vespertilioniformes, seu Chiroptera).
Macrotus waterhousii là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Gray mô tả năm 1843.[1]
Phương tiện liên quan tới Macrotus waterhousii tại Wikimedia Commons
Macrotus waterhousii là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Gray mô tả năm 1843.
Macrotus waterhousii Gray, 1843
Листонос Ватерхауса[1] (лат. Macrotus waterhousii) — вид летучих мышей из семейства листоносых. Назван в честь английского натуралиста Джорджа Роберта Уотерхауса (1810—1888)[2].
Страны распространения: Багамские острова, Белиз, Каймановы острова, Куба, Доминиканская Республика, Гватемала, Гаити, Ямайка, Мексика[3]. Живёт от низменностей до 1400 м над уровнем моря. Этот вид встречается в засушливых районах, реже вечнозелёных лесах низменностей.
В качестве убежищ использует входы пещер и горных выработок, иногда частично освещённые здания. Встречаются в группах, но не так часто, как другие летучие мыши. Почти никогда не находятся в непосредственном контакте друг с другом. Обычно покидают убежища примерно через 30 минут после захода солнца[4]. Питаются в основном насекомыми отрядов Lepidoptera и Orthoptera[3].
В 2015 году был описан паразит тонкой кишки листоноса Ватерхауса — нематода Torrestrongylus tetradorsalis. Он был обнаружен у летучих мышей из биосферного заповедника «Сьерра-де-Уаутла» в штате Морелос в Центральной Мексике[5].
Листонос Ватерхауса (лат. Macrotus waterhousii) — вид летучих мышей из семейства листоносых. Назван в честь английского натуралиста Джорджа Роберта Уотерхауса (1810—1888).
Страны распространения: Багамские острова, Белиз, Каймановы острова, Куба, Доминиканская Республика, Гватемала, Гаити, Ямайка, Мексика. Живёт от низменностей до 1400 м над уровнем моря. Этот вид встречается в засушливых районах, реже вечнозелёных лесах низменностей.
В качестве убежищ использует входы пещер и горных выработок, иногда частично освещённые здания. Встречаются в группах, но не так часто, как другие летучие мыши. Почти никогда не находятся в непосредственном контакте друг с другом. Обычно покидают убежища примерно через 30 минут после захода солнца. Питаются в основном насекомыми отрядов Lepidoptera и Orthoptera.
В 2015 году был описан паразит тонкой кишки листоноса Ватерхауса — нематода Torrestrongylus tetradorsalis. Он был обнаружен у летучих мышей из биосферного заповедника «Сьерра-де-Уаутла» в штате Морелос в Центральной Мексике.
워터하우스잎코박쥐(Macrotus waterhousii)는 주걱박쥐과(신세계잎코박쥐류)에 속하는 큰귀박쥐의 일종이다. 바하마와 케이맨 제도, 쿠바, 도미니카 공화국, 과테말라, 아이티, 자메이카, 멕시코 그리고 푸에르토리코에서 발견되며, 멕시코 소노라부터 히달고 지역까지, 남쪽으로 과테말라 그리고 대앤틸리스 제도(푸에르토 리코 포함)과 바하마 지역에 분포한다.[2]
.jpg){kind=small}
