Small-eared galagos may have an important ecological role in the forests of East Africa because they eat fruit and insects. They may serve as seed dispersers for a variety of plant species, thus influencing the plant composition of the ecosystem.
Ecosystem Impact: disperses seeds
Otolemur garnettii individuals are important members of the ecosystems in which they live and they may help in ecotourism ventures.
Positive Impacts: ecotourism
Small-eared galagos have no negative economic impact on humans.
Small-eared galagos are labeled as “lower risk” on the IUCN redlist and on Appendix II of CITES to limit international trade of this species.
US Federal List: no special status
CITES: appendix ii
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Members of both sexes frequently use vocal communication. Vocalizations can even be used to distinguish between the individuals of this species. Their most notable call may be heard from 400 feet away and lasts for 4 to 5 seconds, longer than the calls of O. crassicaudatus (Rowe, 1996). Researchers have been able to group different calls based on their function and have observed alarm calls, sex calls, distress calls in response to fear, and infant click calls that elicit contact from the mother. Foot-rubbing may even be used for communication. Individuals rub their feet against another material and vary the intensity of the sound they produce. This behavior produces a sound that is not different from background noise, so foot-rubbing may allow small-eared galagos to communicate with conspecifics without alerting predators (Hagar, 2001). Small-eared galago males have been observed using foot-rubbing during aggressive encounters with other males.
Other forms of communication include the use olfactory signals. Otolemur garnettii has been observed to engage in urine washing, which it accomplishes by urinating on its hands and then rubbing the urine on the bottom of its feet. This behavior allows galagos to leave their scent on everything they touch. Males seem to engage in urine washing more often than females (Tandy, 1976). In addition to marking their scent on objects, individuals can communicate by sniffing one another.
Communication Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Other Communication Modes: pheromones ; scent marks
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Small-eared galagos primarily feed on fruit and insects. About half of their diet is composed of fruit and half is composed of insects (Nash and Harcourt, 1986).
Animal Foods: insects
Plant Foods: fruit
Primary Diet: omnivore
Otolemur garnettii is also known as the small-eared galago or Garnett’s greater galago. This species is found in East Africa, ranging from the southern half of Somalia to Tanzania (Bearder et al., 2003) and on the island of Zanzibar (Groves, 2001).
Biogeographic Regions: ethiopian (Native )
Middle to high canopies in coastal, riverine, and highland forests form the natural habitat for small-eared galagos. They are also found in farmland plantations.
Average elevation: 5 m.
Habitat Regions: tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: forest ; scrub forest
Other Habitat Features: agricultural
Small-eared galagos can live for up to 15 years (Bearder, 1987).
Range lifespan
Status: captivity: 15 (high) years.
Average lifespan
Status: captivity: 14.0 years.
Average lifespan
Sex: female
Status: captivity: 15.0 years.
Average lifespan
Sex: male
Status: captivity: 15.7 years.
Otolemur garnettii are relatively small members of the genus Otolemur, with short ears. They were once considered subspecies of Otolemur crassicaudatus. Average ear length is 45 mm compared to the larger ear length of 62 mm in O. crassicaudatus (Rowe, 1996).
Small-eared galago males are only slightly larger than females. Adult males weigh an average of 794 grams, females weigh 734 grams (Fleagle, 1999). Otolemur garnettii has a thick and bushy tail that is longer than its entire body. Total body length averages 266 mm and tail length averages 364 mm (Rowe, 1996).
Small-eared galagos can be recognized by the red to gray-brown color of their pelage and by the presence of a brown, white, or black tip on their tail (Rowe, 1996). Their faces are uniformly colored (Groves, 2001). There are four subspecies of small-eared galagos that can be distinguished by the coloration of their fur (Groves, 2001). Otolemur garnettii garnettii has slightly greenish tones in its red-brown fur, the yellow color of its underside, and the presence of black tip on the last half of its tail. Otolemur garnettii panganiensis lacks green tones in its pelage and only possesses a black tip on the last quarter of its tail. Otolemur garnettii lasiotis is more gray than O. g. garnettii and tends to have a white-tipped tail. Otolemur garnettii kikuyuensis is characterized by its yellow-white underside, an iron gray pelage, and a black tip on the last quarter of its tail (Groves, 2001).
Range mass: 721 to 822 g.
Range length: 230 to 338 mm.
Average length: 266 mm.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry ; polymorphic
Sexual Dimorphism: male larger
Average basal metabolic rate: 3.927 W.
The most likely predators of small-eared galagos are genets (Genetta tigrina) and puff adders (Vipera lotievi) (Nash, 1983).
Known Predators:
The O. garnettii mating system is usually described as promiscuous, as both males and females have multiple mates. The act of mating in this species can take up to 120 minutes. It has been suggested that the extremely long duration of mating in this species is one way that males guard females from other males (Rowe, 1996).
Mating System: polygynandrous (promiscuous)
In the wild, O. garnettii has been observed breeding seasonally once each year between August and October (Nash and Harcourt, 1986). Captive populations can give birth throughout the year, which indicates that females have a continuous estrus cycle (Masters et al., 1988). Females usually give birth to one infant and members of both sexes reach sexual maturity when they are about 20 months old (Nash and Harcourt, 1986). Weaning occurs after approximately 140 days (Rowe, 1996).
Breeding interval: In the wild, breeding occurs once every year, usually between August and October.
Breeding season: Mating can occur throughout the year.
Average number of offspring: 1.
Range gestation period: 130 to 135 days.
Average gestation period: 130 days.
Average weaning age: 140 days.
Average time to independence: 4-5 weeks.
Range age at sexual or reproductive maturity (female): 12 (low) months.
Average age at sexual or reproductive maturity (female): 20 months.
Range age at sexual or reproductive maturity (male): 12 (low) months.
Average age at sexual or reproductive maturity (male): 20 months.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Average birth mass: 46 g.
Average number of offspring: 1.
Parental investment seems to be provided only by mothers. They carry infants in their mouths but leave them while foraging (Rowe, 1996). Before weaning, mothers provide offspring with high-energy milk and protect them from predators and other dangers.
Parental Investment: pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-independence (Provisioning: Female)
El gàlag de Garnett (Otolemur garnettii) és una espècie de primat de la família dels galàgids.
Són animals relativament petits dins del gènere Otolemur. Tenen un orelles d'uns 45 mm de mitjana, que són petites en comparació a les del gàlag de cua gruixuda, que fan 62 mm.[1] Els mascles, lleugerament més grans, tenen un pes mitjà de 794 grams, mentre que les femelles pesen 734 grams de mitjana.[2] El gàlag de Garnett té una cua gruixuda i espessa, que és més llarga que el seu cos. La longitud mitjana del cos és de 266 mm, mentre que la de la cua és de 364 mm.[1][2]
Se'ls reconeix pel color del seu pelatge, que varia del vermell al marró grisenc, i per l'extrem marró, blanc o negre de la seva cua.[1] El color dels seus rostres és uniforme. Les quatres subespècies de gàlag de Garnett es distingeixen entre si pel color del seu pelatge.[3] La subespècie O. g. garnettii té tons lleugerament verdosos en el seu pelatge marró vermellós, té el ventre de color groc, i l'extrem de la cua de color negre, des de la meitat. Per altra banda, la subespècie O. g. panganiensis no té tons verds i l'extrem negre de la seva cua només és present a l'últim quart. La tercera espècie, O. g. lasiotis té un color més gris que la subespècie O. g. garnettii i tendeix a tenir l'extrem de la cua de color blanc. L'última de les quatre subespècies, la subespècie O. g. kikuyuensis, es caracteritza pel seu ventre de color blanc groguenc, un pelatge de color gris ferro, i una cua amb l'extrem negre en seu últim quart.[3][1]
El 2006 es va completar una seqüència de baixa cobertura del genoma d'aquesta espècie. Com primat primitiu, la seva seqüència és particularment útil alhora de reduir les seqüències de primats superiors (macacos, ximpanzés, humans) a les de no primats propers, com els rosegador. La cobertura actual 2x no és suficient per crear una mapa complet del genoma, però proporciona dades comparatives amb gran part del genoma humà.
El gàlag de Garnett es troba a l'est d'Àfrica, des de la meitat sud de Somàlia fins a Tanzània, i a l'illa de Zanzíbar.[4][3]
L'hàbitat natural d'aquesta espècie, són les parts mitjanes i altes dels arbres del boscos costaners, riberencs o de muntanya. També se'ls pot trobar en plantacions agrícoles.[4]
Són animals nocturns i arboris, que molt rarament poden ser vistos a terra. Tant mascles com femelles viuen a territoris que no s'encavalquen amb individus del mateix sexe o edat.[5] El territori de les femelles ocupa aproximadament unes 11,6 hectàrees, mentre que els dels mascles és d'aproximadament 17,9 hectàrees. En comparació amb les femelles, els mascles s'allunyen més del territori en el qual van néixer, i ho fan a una edat més primerenca. Els mascles són membres transitoris de grups, sent solitaris la major part del temps.[1] Les femelles maduren i romanen en les seves àrees natals, encara que les femelles de la mateixa edat no comparteixen territoris que s'encavalquin. Les femelles emparentades són generalment les úniques que comparteixen un territori comú. Això pot explicar-se pel fet que la seva dieta està formada principalment per fruits. Durant les diferents èpoques de l'any, l'abundància i la qualitat de la fruita pot variar considerablement entre parts del bosc. Per tant, es pot haver d'excloure del grup als individus no emparentats, d'àrees del bosc que contenen recursos alimentaris variables i limitats.[5]
La neteja i els jocs tenen lloc entre individus d'ambdós sexes. Els gàlags de Garnett corren i s'enfilen fent servir les quatres potes, encara que també ho poden fer recolzant-se només en les potes posteriors.[5] Generalment dormen embolicats en lianes. Els mascles dormen sols, mentre que les femelles dormen amb les cries.[1]
Els gàlags de Garnett s'alimenten principalment de fruits i insectes, aproximadament un 50% de cadascun.[5]
El sistema d'aparellament d'aquesta espècie és descrit generalment com a promiscu, ja que tant mascles com femelles tenen múltiples parelles. L'acte d'aparellament pot durar fins a 2 hores. S'ha suggerit que la duració extremadament llarga d'aquest acte, és un mètode que fa servir el mascle per mantenir les femelles allunyades d'altres mascles.[1]
S'ha observat que aquesta espècie, a la natura, es reprodueix estacionalment un cop l'any, entre l'agost i l'octubre.[5] Les poblacions captives poden donar a llum durant tot l'any, fet que indica que les femelles tenen un cicle estral continu.[6] Les femelles donen a llum generalment una cria, a la qual alleten aproximadament uns 140 dies, un període durant el qual les mares proporcionen a les cries una llet molt energètica i les protegeixen de depredadors i altres perills.[7][1] Ambdós sexes assoleixen la maduresa sexual vers els 20 mesos d'edat.[5]
Sembla que de les cries en tenen cura exclusivament les mares, les quals les porten a la boca, deixant-les només per alimentar-se.[1]
La longevitat màxima d'aquesta espècie, registrada en captivitat, és de fins a 15 anys.[8]
Els membres d'ambdós sexes sovint fan servir comunicacions vocals. Aquestes vocalitzacions, fins i tot poden ser fetes servir per distingir-se entre individus. El seu crit més notable pot ser escoltat fins a 122 metres de distància durant 4 o 5 segons, un crit més llarg que els del gàlag de cua gruixuda.[1] Els investigadors han estat capaços d'agrupar diferents crits basant-se en la seva funció. Han observat crits d'alarma, d'aparellament, de socors en resposta a la por, i crits de lactants, que cerquen el contacte de la mare. Fins i tot fan servir el fregament dels peus per comunicar-se. Els individus es freguen els peus contra una superfície i varien la intensitat del que so que produeixen. Aquest so és similar al soroll de fons de l'entorn, per tant els permet comunicar-se sense alertar als depredadors.[9] També s'ha observat que els mascles freguen els peus durant trobades agressives amb altres mascles.
Una altra forma de comunicació són els senyals olfactius. S'ha observat que es fan "rentats" d'orina, els quals porten a terme orinant-se a les mans i fregant-se l'orina a les plantes dels peus. Aquest comportament permet als individus d'aquesta espècie deixar la seva empremta a tot allò que toquen. Sembla que els mascles presenten aquest comportament més sovint que les femelles.[10] A més de fer servir les marques de la seva olor sobre objectes, també poden comunicar-se ensumant-se els uns als altres.
Els depredadors més probables d'aquesta espècie són les genetes (geneta tacada) i els escurçons bufadors.[11]
Hi ha quatres subespècies de gàlag de Garnett reconegudes:[12]
Els gàlags de Garnett estan catalogats en risc mínim a la Llista Vermella de la UICN i a l'Apèndix II del CITES, per limitar el comerç internacional d'aquesta espècie.
Komba Garnettova (Otolemur garnettii) je druh stromové poloopice, endemické pro východní pobřeží Afriky. Aktivní je v noci a živí se ovocem a hmyzem.
Gomba Garnettova je vzhledem k ostatním druhům komb relativně velká. Uši má v poměru k hlavě dosti malé. Oči má velké a vidění binokulární. Zubní vzorec je 2:1:3:3. Má tělo v průměru dlouhé 26 cm a ocas dlouhý 31 až 44 cm. Hmotnost se pohybuje od 500 g do 1 kg. Samci bývají o 19 % větší než samice, ale zato déle dospívají.
V celkem 19 světových zoo je chováno celkem 43 komb Garnettových, a z toho je pouze 10 samic, což rozhodně nelze považovat za uspokojivé. V evropských zoo je chováno 15 těchto komb, z nichž jsou pouze dvě samice, jedna v plzeňském zoo a druhá v ostravské. V Severní Americe je chováno 25 těchto komb, z nichž je 8 samic. Odchovy jsou vzácné a jsou častější v Evropě než v Americe. Odchovem komby Garnettovy se může mimo jiné chlubit i ostravská zoologická zahrada.[2]
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Northern greater galago na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu komba Garnettova ve Wikimedia Commons
Komba Garnettova (Otolemur garnettii) je druh stromové poloopice, endemické pro východní pobřeží Afriky. Aktivní je v noci a živí se ovocem a hmyzem.
Der Kleinohr-Riesengalago oder Nördliche Riesengalago (Otolemur garnettii) ist eine Primatenart aus der Familie der Galagos (Galagonidae).
Kleinohr-Riesengalagos erreichen eine Kopfrumpflänge von 23 bis 33 Zentimeter, der Schwanz wird rund 36 Zentimeter lang und das Gewicht beträgt 0,7 bis 0,8 Kilogramm. Die Fellfärbung variiert von rotbraun bis graubraun, die Unterseite ist heller. Das Fell ist wollig und dicht, der Schwanz ist sehr buschig und länger als der Körper. Die Augen sind wie bei allen Galagos als Anpassung an die nachtaktive Lebensweise vergrößert, die Ohren sind ebenfalls groß, aber kleiner als die des Großohr-Riesengalagos.
Kleinohr-Riesengalagos sind im östlichen Afrika beheimatet, ihr Verbreitungsgebiet reicht vom äußersten Süden von Somalia über Kenia bis Tansania und schließt auch vorgelagerte Inseln wie Sansibar ein. Lebensraum dieser Tiere sind Wälder, wobei sie in verschiedenen Waldtypen – wie Küsten-, Gebirgs- und Galeriewäldern zu finden sind.
Diese Primaten sind nachtaktiv, tagsüber schlafen sie in Blätternestern. In der Nacht begeben sie sich auf Nahrungssuche, wobei sie sich hauptsächlich in den Bäumen aufhalten und kaum auf den Boden kommen. Sie bewegen sich auf allen vieren fort und springen selten.
Es sind territoriale Tiere, ihre Reviere überlappen sich nicht mit denen von Tieren des gleichen Geschlechts und des gleichen Alters. Es kann aber Überlappungen zwischen Territorien von Männchen und Weibchen oder zwischen Jüngeren und Älteren geben. Die Reviere sind rund 12 bis 18 Hektar groß.
Die Nahrung besteht in erster Linie aus Früchten, daneben nehmen sie auch Insekten und Baumsäfte zu sich.
Nach einer rund 130-tägigen Tragzeit bringt das Weibchen meist ein einzelnes Jungtier zur Welt. Schon nach vier bis fünf Wochen nimmt das Junge feste Nahrung zu sich, die Geschlechtsreife tritt mit rund 20 Monaten ein. In menschlicher Obhut können die Tiere über 18 Jahre alt werden.
Kleinohr-Riesengalagos sind weit verbreitet und anpassungsfähig. Es sind keine größeren Bedrohungen bekannt, die IUCN listet die Art als „nicht gefährdet“ (least concern).[1] Der Kleinohr-Riesengalago kommt in verschiedenen Schutzgebieten vor, darunter die Nationalparks Aberdare Meru, Mount Kenya und Tsavo-West in Kenia sowie Jozani-Chwaka-Bay, Lake-Manyara, Selous und Udzungwa-Mountains in Tansania und möglicherweise auch in der Serengeti.[2]
Der Kleinohr-Riesengalago oder Nördliche Riesengalago (Otolemur garnettii) ist eine Primatenart aus der Familie der Galagos (Galagonidae).
Уйпал бадӟым галаго (латин кылын Otolemur garnettii) – Galagidae семьяысь Африкалэн бадӟым галаго.
Уйпал бадӟым галаго (латин кылын Otolemur garnettii) – Galagidae семьяысь Африкалэн бадӟым галаго.
The northern greater galago (Otolemur garnettii), also known as Garnett's greater galago, Garnett's galago, or the small-eared greater galago, is a nocturnal, arboreal primate endemic to Africa.
Four subspecies of Otolemur garnettii are recognized:
This species has a large body size relative to other galagos. The ears are small relative to the round head with short, wide snout. The eyes are large and binocular.[3] The dentition formula is 2:1:3:3.[4]
The coloration depends upon subspecies: O. g. garnetti exhibits green-tinged reddish brown dorsal pelage. The ventral side is yellow and the terminal half of the tail is black. O. g. lasiotis has lighter and more gray toned fur than O. g. garnetti. The ventral side is white and the tail's terminal end of the tail is only slightly darker than the rest with a white tip. O. g. kikuyuensis exhibits iron gray fur tinged with green on its back, flanks and limbs. The ventral side is yellow-white. The tail is usually light brown with the terminal quarter being black. O. g. panganiensis is reddish brown to gray lacking the greenish hints in other species, while the ventral surface varies from white to yellow. The terminal quarter of the tail is dark brown or black.[4]
The northern greater galago has a head-and-body length of 23–34 cm (26 cm average), a tail length of 31–44 cm (average 36 cm) and body weight of 0.5–1 kg (mean 0.75 kg).[3] This species exhibits significant degree of sexual size dimorphism with males larger than the females. This is due to bimaturism, where males have a longer period of growth and have an average 19% greater body mass than females.[5] The average male is 794 g and the average adult female is 734 g.[4]
The species is found in coastal regions of East Africa ranging from the Juba River in Somalia to the Ruvuma River in Tanzania. It also can be found inland throughout the Kenyan highlands and on the islands of Zanzibar and Pemba.[3] The species is restricted to coastal and riverine forests or Kenyan highland forest. It does not inhabit woodland savannah.[3] The actual geographic range of each subspecies is as follows: O. g. garnetti is restricted to Zanzibar and the Pemba Islands. O. g. lasiotis is found along the Kenyan coast as far north as the Juba River and south to Tanga Region, Tanzania. Its range extends inland to the Taita Hills and Kibwezi. O. g. kikuyuensis is found in the Kenyan Highlands. O. g. panganiensis is found throughout Tanzania from the border of Mozambique north to Tanga.[4]
The northern greater galago is a nocturnal predominantly arboreal primate. During the day, they sleep alone in trees and emerge at night. They tend to focus on a particular portion of their home range for several nights while foraging, then move on to concentrate on a new section after a short time.[4] They are quadrupedal and are capable of hopping short distances from tree to tree. Unlike their larger relatives the brown greater galagos, northern greater galagos can land hind feet first when leaping.[3] Their diet consists primarily of fruit and insects, approximately a 50/50 mix.[6] They are capable of learned behaviors to fish and consume mollusks when available.[4]
Greater northern galagos are solitary and live and forage in their home range marked by urine and scent gland on chest. Males and females disperse from their birth territory, with males doing so earlier and moving farther away.[4] Males and females do not have ranges that overlap with same sex and same-aged individuals. Males have territories that overlap with several females. However, females tend to be dominant over males. Males tend to follow females around and females show more aggression to transient individuals passing through their home territory than do males.[4] These species are less social compared to Otolemur crassicaudatus likely due to the fact they are frugivorous. It is more profitable to exclude non related individuals from areas where fruit is available.[4] They still exhibit some social play. Social grooming is not present instead reciprocal licking performs function of grooming while minimizing social interaction.[4]
Male galago species possess very distinctive penile morphology that can be used to classify species.[7] The northern greater galago penis is on average 18 mm in length and width of shaft is even from body to bottom of tip. The baculum is clearly visible at the tip. The glans terminates with a characteristic set of curves which does not occur in any other species. The surface is spined with doubled headed or even tridentate penile spines pointing towards the body. They are less densely packed than in Otolemur crassicaudatus.[8][9][10]
Northern greater galagos are promiscuous in their sexual behavior. The female comes into estrus once a year in the spring. The male is drawn to a female in heat and emits a sex call. If the female is receptive, she will allow copulation with the male licking her head following intercourse. This process may be repeated.[4] The gestation period for this species is 130 days with females usually only having one offspring at any time. Twins are rare.[3][6] Mothers carry their infants with their mouths to nests and leave them while they forage, returning to nurse their young. Infants are weaned by the 5th week and reach sexual maturity by 20 months of age.[4]
A low-coverage genomic sequence of the northern greater galago, was completed in 2006.[11] As a 'primitive' primate, the sequence is particularly useful in bridging the sequences of higher primates (macaque, chimp, human) to close non-primates such as rodents. The current 2x coverage is not sufficient to create a full genome assembly, but will provide comparative data across most of the human assembly.
The northern greater galago (Otolemur garnettii), also known as Garnett's greater galago, Garnett's galago, or the small-eared greater galago, is a nocturnal, arboreal primate endemic to Africa.
El gálago de Garnet (Otolemur garnetti) es una especie de primate estrepsirrino de la familia Galagidae. Es una de las 3 especies de del género Otolemur. Es de tamaño algo menor que el gálago moholi.
Como todos sus congéneres es de actividad nocturna, pasando el día escondidos en algún agujero de un árbol, o en la especie de nido que ellos mismos construyen.[2] Las hembras dan a luz a una o dos crías por año.
Se alimenta principalmente de frutos, huevos de aves pequeñas e insectos. También siente especial preferencia por la goma o resina que destilan ciertos árboles de su hábitat.[2]
Especie altamente adaptable, que se encuentra a lo alto de los bosques tropicales costeros y montañosos, y en bosques galería ribereños, también es capaz de persistir en los suburbios y áreas forestales altamente fragmentadas, y se encuentran en las áreas cultivadas y a veces urbanas.[1]
Esta especie se extiende desde el río Juba, en el sur de Somalia, hacia el sur a lo largo de la costa este de África hasta el río Ruvuma, en Tanzania, y de aquí a las tierras altas de Kenia. Su localidad más al sur es el extremo norte del Lago Malawi. También está presente en Zanzíbar, las islas Pemba y Mafia, Tanzania. Puede estar presente en Mozambique, pero no existen registros confirmados. Tampoco hay ninguna indicación de que la especie se encuentra en Malaui.[1]
El gálago de Garnet (Otolemur garnetti) es una especie de primate estrepsirrino de la familia Galagidae. Es una de las 3 especies de del género Otolemur. Es de tamaño algo menor que el gálago moholi.
Otolemur garnettii Galagidae familiako Otolemur generoko primate estrepsirrino bat da. Ingeleraz erabiltzen denaren itzulpena Iparraldeko Galago Handia litzateke. Afrika hegoekialdean bizi da.
22 eta 34 zentimetro arteko tamaina dute eta 500etik 1200 gramorarteko pisua. Isatsa 30etik 44 zentimetrora neurtzen du.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Otolemur garnettii Galagidae familiako Otolemur generoko primate estrepsirrino bat da. Ingeleraz erabiltzen denaren itzulpena Iparraldeko Galago Handia litzateke. Afrika hegoekialdean bizi da.
22 eta 34 zentimetro arteko tamaina dute eta 500etik 1200 gramorarteko pisua. Isatsa 30etik 44 zentimetrora neurtzen du.
Il galagone gigante settentrionale o galagone dalle orecchie piccole (Otolemur garnettii) è un primate strepsirrino della famiglia dei galagidi.
Veniva un tempo considerato una sottospecie di Otolemur crassicaudatus (Otolemur crassicaudatus garnettii).
Con quattro sottospecie (Otolemur garnettii garnettii, O, garnettii kikuyuensis, O. garnettii lasiotis, O. garnettii panganiensis) la specie vive nella fascia costiera dell'Africa orientale comprendente la Somalia (Oltregiuba), Kenya e Tanzania. È inoltre presente sull'isola di Zanzibar, dove probabilmente è stata introdotta.
Vive nella foresta in prossimità di fonti d'acqua, ma colonizza anche le piantagioni.
Misura una sessantina di centimetri, dei quali metà spetta alla coda, per un peso di circa 800 g.
A seconda della sottospecie, il pelo ha colori differenti:
Ogni sottospecie presenta differenze a livello individuale, con la punta della coda che può essere anche bianca oppure dello stesso colore del resto del corpo.
Caratteristica della specie è quella di possedere orecchie relativamente piccole per un galagone, infatti un orecchio di O. garnettii misura a parità di dimensioni almeno 2 cm in meno rispetto ad un orecchio di Otolemur crassicaudatus. I maschi sono leggermente più grandi delle femmine.
Si tratta di animali notturni ed arboricoli: ogni esemplare occupa un proprio territorio (11,5 acri per le femmine, 18 acri per i masci), che solitamente si sovrappone a quello di altri individui di sesso opposto ed età differente nelle zone di confine. Di giorno, invece, vari individui tendono a raggrupparsi in un'unica zona ed a praticare il grooming, mentre maschi e femmine dormono da soli in nidi di liane intrecciate: in questi gruppi diurni i maschi sono solitamente solo di passaggio, poiché tendono ad allontanarsi il più possibile dalle zone di nascita. Le femmine, invece, spesso restano con le madri.
Questi galagoni sono più propensi ad utilizzare le vocalizzazioni rispetto ad altre specie: in base al verso, si possono distinguere i maschi dalle femmine, e con l'esperienza si possono distinguere i vari individui in base ai versi. Il richiamo più tipico è una sorta di urlo che dura attorno ai 5 secondi e può essere udito a mezzo chilometro di distanza, ma sono stati registrati anche richiami sessuali o di contatto fra madre e figlio.
Pare che questi animali utilizzino per comunicare anche il ticchettio delle dita su un substrato, in special modo in occasioni di tensione intraspecifica: questa sorta di tam-tam, dando poco nell'occhio, servirebbe per comunicare senza essere uditi da eventuali predatori
Per marcare il territorio, questi animali (soprattutto i maschi) utilizzano la tecnica del lavaggio con urina, che consiste nell'urinarsi sulle zampe e poi percorrere specifici tratti, in modo che ogni cosa resti impregnata dell'odore dell'animale e segnali la sua presenza ad eventuali intrusi. In addizione a ciò, i galagoni dalle orecchie piccole hanno una serie di ghiandole odorifere che utilizzano per marcare il territorio tramite lo strofinarsi ad oggetti.
Più di metà della loro dieta è composta da frutta: per il resto, questi animali si nutrono di insetti ed altri invertebrati.
L'accoppiamento è promiscuo, nel senso che sia le femmine che i maschi si accoppiano con vari esemplari. Ogni accoppiamento può protrarsi fino a 2 ore: tale durata ha probabilmente lo scopo di dare il tempo agli spermatozoi di fecondare l'uovo prima di quelli di altri maschi.
I parti si concentrano nel periodo fra agosto ed ottobre: viene dato alla luce un unico cucciolo ben sviluppato dopo una gestazione di 4 mesi e mezzo. Il cucciolo viene svezzato attorno ai 5 mesi, ma la maturità sessuale viene raggiunta solo dopo l'anno.
In cattività, la speranza di vita di questi animali è di 15 anni circa.
Il galagone gigante settentrionale o galagone dalle orecchie piccole (Otolemur garnettii) è un primate strepsirrino della famiglia dei galagidi.
Veniva un tempo considerato una sottospecie di Otolemur crassicaudatus (Otolemur crassicaudatus garnettii).
Garnetts galago (Otolemur garnettii) is een halfaap uit de familie der galago's (Galagonidae). Hij is verwant aan de dikstaartgalago (Otolemur crassicaudatus), en komt voor in de bossen van Oost-Afrika.
Garnetts galago heeft (in vergelijking tot andere galago's van het geslacht Otolemur) vrij kleine oren. De snuit is puntiger en de ogen zijn groter. De soorten verschillen echter het meest in het aantal chromosomen en de vorm van de penis. Een belangrijk kenmerk van deze galagosoort zijn de vingernagels, die aan de top verdikt en scherp zijn. Hiermee klimt hij gemakkelijker tegen dikke boomstammen omhoog.
De vachtkleur verschilt per ondersoort. De rugzijde is roodachtig bruin tot grijs, met vaak een groene glans. De buikzijde is grijswit tot geel van kleur. De staart is aan het einde donkerder van kleur dan de rest van de vacht.
Garnetts galago wordt 23 tot 34 centimeter lang en 550 tot 1200 gram zwaar. De staart is 30 tot 44 centimeter lang. Het mannetje is groter dan het vrouwtje.
Garnetts galago is een nachtdier. Hij leeft solitair in zijn woongebied. Mannetjes hebben grotere woongebieden, die overlappen met het woongebied van één of meerdere vrouwtjes. De dieren hebben sociaal contact met de andere dieren in zijn woongebied, en trekken ook soms samen op. Ook spelen ze met elkaar, zowel dieren van hetzelfde geslacht als van het andere geslacht. De vrouwtjes zijn dominant: onderzoek in gevangenschap wees uit dat mannetjes vaker vrouwtjes volgen dan andersom, en dat vrouwtjes agressief gedrag kunnen vertonen tegen nieuwe mannetjes.
Hij leeft vooral van vruchten, maar ook van de gom, bloemen en zaden van de Acacia, en van ongewervelden als kevers, sprinkhanen en krekels, kakkerlakken, bidsprinkhanen, duizendpoten, slakken en termieten. Ook grijpt hij weleens een vogel of een vis.
Na een draagtijd van 126 tot 136 dagen worden de jongen geboren tussen augustus en oktober. Er wordt slechts één jong geboren, tweelingen zijn zeldzaam. Alleen de moeder zorgt voor de jongen. De jongen worden gedragen in de mond van de moeder. Aan het begin van het droogteseizoen worden de jongen gespeend. Na vier tot vijf weken zijn de jongen onafhankelijk en gaan ze op zoek naar eigen woongebieden. De mannetjes trekken verder weg dan de vrouwtjes. Na twintig maanden zijn de dieren geslachtsrijp.
Hij leeft in kust- en bergbossen, maar ook in galerijbossen langs rivieren, en hij wordt zelfs waargenomen in buitenwijken. Hij komt voor in Kenia en Tanzania, noordwaarts tot de rivier de Juba in Somalië. Ook komt hij voor op de eilanden Zanzibar en Pemba.
Er zijn vier ondersoorten:
Garnetts galago (Otolemur garnettii) is een halfaap uit de familie der galago's (Galagonidae). Hij is verwant aan de dikstaartgalago (Otolemur crassicaudatus), en komt voor in de bossen van Oost-Afrika.
Otolemur garnettii[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Ogilby 1838. Otolemur garnettii ingår i släktet Otolemur och familjen galagoer.[4][5]
Denna primat förekommer i östra Afrika från södra Somalia till södra Tanzania och kanske i angränsande stater längre söderut. Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 2500 meter över havet. Den hittas även på några öar i området, till exempel Zanzibar. Habitatet utgörs av fuktiga skogar. Otolemur garnettii besöker även trädodlingar och trädgårdar vid städernas utkant.[1]
Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) och IUCN skiljer mellan fyra underarter.[6][1]
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 23 till 34 cm och en svanslängd av cirka 36 cm. Honor väger i genomsnitt 735 g och hanar är med cirka 795 g större. Den tydligaste skillnaden till Otolemur crassicaudatus är de korta öronen som blir bara 4,5 cm långa. Pälsen har allmänt en gråbrun till rödbrun färg medan svansens bakre del har en annan färg som kan variera mellan svart, brun eller vit. Nominatformen O. g. garnettii har en grön skugga på pälsen och oftast en vit svansspets. Hos O. g. panganiensis förekommer en svart svansspets och O. g. lasiotis är huvudsakligen gråaktig. Underarten O. g. kikuyuensis har en gulvit undersida och svart svansspets.[7]
Individerna vilar gömda i växtligheten. Honor föder en eller sällan två ungar per år.[1]
Otolemur garnettii är nattaktiv och klättrar främst i träd. Varje individ har ett revir som försvaras mot individer av samma kön och mot individer av samma ålder. Territorierna av individer med olika kön eller olika ålder kan överlappa varandra. Dessa individer mötas ibland för ömsesidig pälsvård eller lek. Hanens revir är cirka 18 hektar stort och honan lever i ett cirka 11,5 hektar stort revir.[7]
För kommunikationen finns olika läten och dessutom skrapar primaten ibland med foten över bark eller andra ytor för att framkalla ljud, till exempel när två aggressiva individer mötas vid revirets gräns. Otolemur garnettii livnär sig av frukter och insekter.[7]
I vildmarken sker parningen mellan augusti och oktober. Honor som hölls i djurparker var parningsberedda med jämna mellanrum över hela året. Under parningstiden kan flera hanar para sig med samma hona och vis versa. Dräktigheten varar cirka 130 dagar och sedan föds en unge. Den nyfödda ungen transporteras i moderns mun när hon lämnar gömstället. Ungen diar sin mor ungefär 140 dagar. Könsmognaden infaller tidigast 12 månader efter födelsen och vanligen efter 20 månader.[7]
Otolemur garnettii kan leva 15 år.[7]
I vissa delar av utbredningsområdet hotas arten av skogsavverkningar när ny jordbruksmark etableras. Denna primat förekommer i flera nationalparker och i andra skyddsområden och beståndet anses vara stabilt. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Otolemur garnettii.
Wikispecies har information om Otolemur garnettii.
Otolemur garnettii är en däggdjursart som först beskrevs av Ogilby 1838. Otolemur garnettii ingår i släktet Otolemur och familjen galagoer.
Otolemur garnettii là một loài động vật có vú trong họ Galagidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Ogilby mô tả năm 1838.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Otolemur garnettii là một loài động vật có vú trong họ Galagidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Ogilby mô tả năm 1838.
Галаго Гарнетта[1] (лат. Otolemur garnettii) — примат семейства галаговые. Видовое название дано в честь английского бизнесмена и натуралиста Томаса Гарнетта[en] (1799—1878)[2].
Галаго Гарнетта достигают длины от 23 до 33 см, хвост длиной примерно 36 см, вес составляет от 0,7 до 0,8 кг. Окраска шерсти варьирует от красно-коричневого до бурого цвета, нижняя часть тела окрашена светлее. Мех густой, хвост очень пушистый и длиннее чем тело. Глаза как у всех галаговых увеличены и приспособлены к ночному образу жизни, уши также большие, но меньше чем уши у толстохвостого галаго (Otolemur crassicaudatus).
Галаго Гарнетта проживают в восточной Африке, их ареал простирается от южного Сомали через Кению до Танзании, включая также ближайшие острова, такие как Занзибар. Жизненное пространство этих животных — это влажные тропические, прибрежные, горные и тугайные леса.
Эти приматы активны ночью, в течение дня они спят в гнёздах, сложенных из листьев. Ночью они отправляются на поиски корма, при этом они держатся преимущественно на деревьях, редко спускаясь на землю. Они передвигаются на четвереньках и редко прыгают.
Это территориальные животные, их участки не перекрываются участками животных одного пола и одного возраста. Однако, имеют место пересечения участков самца и самки или более молодых и более старых животных. Площадь участка примерно от 12 до 18 га.
Питание состоит в первую очередь из плодов, наряду с этим они питаются также насекомыми и древесными соками.
После примерно 130-дневного периода беременности самка рожает чаще одного детёныша. Уже через 4—5 недель детёныш принимает твёрдый корм. Половая зрелость наступает примерно в возрасте 20-и месяцев. В неволе продолжительность жизни животных может составлять больше 18 лет.
Галаго Гарнетта (лат. Otolemur garnettii) — примат семейства галаговые. Видовое название дано в честь английского бизнесмена и натуралиста Томаса Гарнетта[en] (1799—1878).
북부큰갈라고 또는 가네트갈라고는 곡비원류에 속하는 영장류의 하나로, 아프리카 토착 종이다.
북부큰갈라고에 대한 낮은 범위의 염기 서열은 2006년에 완성되었다. 원시 영장류로써 이 염기 서열은 설치류와 같은 비-영장류와 밀접한, 고등 영장류(마카크, 침팬지, 인간)의 염기 서열을 결정하는 데 특히 유용하다. 현재의 2배 범위는 완전한 게놈 집합을 구축하는 데는 충분하지 않지만 인간 게놈 집합의 대부분에 걸쳐 비교 데이터를 제공한다.
