Quercus nuttallii E. J. Palmer var. cachensis E. J. Palmer was described as a small-fruited form (nuts 16-18 × 12-16 mm) from specimens collected in east-central Arkansas (E. J. Palmer 1937). Noting the similarity between Q . nuttallii var. cachensis and Q . palustris , Palmer discounted the possibility of the former being of hybrid origin because (1) he had not observed Q . palustris in the type locality, and (2) the leaves and buds of the former were essentially the same as in Q . nuttallii var. nuttallii .
C. H. Muller (1942), on the other hand, argued that Quercus nuttallii was nothing more than a form [forma nuttallii (E. J. Palmer) C. H. Muller] of Q . palustris . This is a puzzling conclusion because it was based largely on the premise that Q . nuttallii occurred "...with the parent species throughout a large part of the latter's southern range (Mississippi to eastern Texas and southeastern Missouri)." The range of Q . palustris does not extend into Mississippi or eastern Texas, although its range does overlap that of Q . texana in eastern Arkansas and southeastern Missouri. E. J. Palmer (1948) and D. M. Hunt (1989) have suggested hybridization with Q . shumardii and Q . nigra , respectively. See L. J. Dorr and K. C. Nixon (1985) for an explanation of the nomenclatural confusion regarding this taxon.
Quercus texana (lat. Quercus texana) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus texana (lat. Quercus texana) - fıstıqkimilər fəsiləsinin palıd cinsinə aid bitki növü.
Quercus texana, conegut amb el nom anglès com a Nuttall's Oak,[1][2][3] pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures vermells del gènere Quercus.
Quercus texana és originari de l'Amèrica del Nord, Estats Units, de la part inferior de la vall del riu Mississipí, del sud-est de Missouri al sud de Louisiana i sud-est de Texas i a través de l'est de Mississipí al centre d'Alabama i a l'extrem oest de Tennessee i li agrada créixer en sòls humits, dels 0 als 200 m.
Quercus texana és un gran arbre caducifoli, de creixement ràpid. Pot créixer entre 18 a 30 m d'alçada. L'escorça, al principi és de color marró gris, llisa, tornant-se negra amb crestes planes. Les branques són marronoses a grises, sense pèl. Les poncelles són grises marronoses, ovoides, de 3-7 mm de llarg, lleugerament pubescents, amb escates ciliades. Les fulles fan 10-20 per 5-12 cm. Té l'àpex agut, base cuneada, marge amb 5-9 lòbuls estrets i sinus profunds, àmpliament arrodonides, llises, de color verd fosc sense pèl per sobre, més pàl·lid per sota, amb flocs de pèls a l'axil·la de les venes. Els pecíols estan sense pèl, entre 2 a 5 cm de llarg. Les glans fan entre 1,5 a 2,5 cm, vermell marró, estriats, cúpula bastant profunda, amb un peduncle gruixut en forma de base, que tanquen entre 1/4 a 1/2 de la cúpula. Les glans maduren al cap de 2 anys.
Té les fulles dures, semblants a les del roure de Geòrgia (Quercus georgiana) i de Quercus palustris. A la tardor, les fulles tenen uns bons colors vius vermells; de manera que Quercus texana és un tipus de roure més popular. Encara és relativament desconegut en el sector hortícola, però a poc a poc va guanyant popularitat a causa de la seva taxa de creixement ràpid, facilitat de trasplantament, bons colors de la tardor i la capacitat de créixer en sòls humits. El seu nom científic anterior era Quercus nuttallii, però que ara se'l coneix com a Quercus texana, el que ha creat molta confusió amb el roure vermell de Texas, que era conegut com a Quercus texana però que ara se'l coneix com a Quercus buckleyi.[4]
Quercus texana, conegut amb el nom anglès com a Nuttall's Oak, pertany a la família de les fagàcies i està dins de la secció dels roures vermells del gènere Quercus.
Quercus texana, commonly known as Nuttall's oak,[3][4][5][6] is a fast-growing, large deciduous oak tree.
It is a tree growing up to 25 meters (83 feet) tall, with dark brown bark. It has leaves with sharp pointed lobes somewhat similar to those of the Georgia oak (Q. georgiana) and pin oak (Q. palustris).[7] It is fast-growing and usually has a pleasing red color in autumn, much more reliably so than the pin oak.
This species was for years erroneously called Quercus nuttallii, but it is now known as Q. texana; this has created much confusion with Texas red oak, which was known as Q. texana but is now known as Q. buckleyi.[8]
It is native to the south-central United States primarily in the lower Mississippi River Valley in Louisiana, Arkansas, Mississippi, Alabama, and western Tennessee. There are additional populations in eastern Texas, southeastern Oklahoma, southeastern Missouri, far western Kentucky, and the southernmost tip of Illinois.[9]
It is still relatively obscure in the horticultural industry but is slowly gaining popularity due to its fast growth rate, ease of transplanting, good fall colors and ability to grow in wet soils. It is known for its ability to rapidly recover its gas exchange after flooding.[10]
Quercus texana, commonly known as Nuttall's oak, is a fast-growing, large deciduous oak tree.
It is a tree growing up to 25 meters (83 feet) tall, with dark brown bark. It has leaves with sharp pointed lobes somewhat similar to those of the Georgia oak (Q. georgiana) and pin oak (Q. palustris). It is fast-growing and usually has a pleasing red color in autumn, much more reliably so than the pin oak.
This species was for years erroneously called Quercus nuttallii, but it is now known as Q. texana; this has created much confusion with Texas red oak, which was known as Q. texana but is now known as Q. buckleyi.
It is native to the south-central United States primarily in the lower Mississippi River Valley in Louisiana, Arkansas, Mississippi, Alabama, and western Tennessee. There are additional populations in eastern Texas, southeastern Oklahoma, southeastern Missouri, far western Kentucky, and the southernmost tip of Illinois.
It is still relatively obscure in the horticultural industry but is slowly gaining popularity due to its fast growth rate, ease of transplanting, good fall colors and ability to grow in wet soils. It is known for its ability to rapidly recover its gas exchange after flooding.
Quercus texana, es una especie del género Quercus dentro de la familia Fagaceae. Está clasificada en la sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Es un árbol nativo de América del Norte de la parte inferior del río Mississippi desde SE Missouri hasta el sur de Louisiana y el SE de Texas y el este a través de Misisipi a Alabama y extremo oeste de Tennessee. Tiene hojas puntiagudas algo similar al roble Georgia ( Quercus georgiana ) y roble pin ( Quercus palustris ). Es de rápido crecimiento y por lo general tiene bonitos colores rojos en otoño, mucho más fiable que el Quercus palustris más popular. Todavía es relativamente desconocido en el sector hortícola, pero está ganando lentamente popularidad debido a su rápida tasa de crecimiento, la facilidad de trasplante, buenos colores en la caída de la hoja y la capacidad de crecer en suelos húmedos. Su nombre científico anterior fue Quercus nuttallii , pero en la actualidad se conoce como Quercus texana ; esto ha creado mucha confusión con el roble rojo de Tejas, que era conocido como Quercus texana pero ahora se conoce como Quercus buckleyi.[1][2][3][4][5]
Quercus texana fue descrita por Samuel Botsford Buckley y publicado en Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 12: 444–445. 1860[1861].[6]
Quercus: nombre genérico del latín que designaba igualmente al roble y a la encina.
texana: epíteto geográfico que alude a su localización en Texas.
|bot=
ignorado (ayuda) Quercus texana, es una especie del género Quercus dentro de la familia Fagaceae. Está clasificada en la sección Lobatae; del roble rojo de América del Norte, Centroamérica y el norte de América del Sur que tienen los estilos largos, las bellotas maduran en 18 meses y tienen un sabor muy amargo. Las hojas suelen tener lóbulos con las puntas afiladas, con cerdas o con púas en el lóbulo.
Quercus texana est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente aux États-Unis.
Selon Tropicos (29 octobre 2018)[1] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
Quercus texana est une espèce d'arbres du sous-genre Quercus et de la section Lobatae. L'espèce est présente aux États-Unis.
Quercus texana Buckley, 1860 è un albero appartenente alla famiglia delle Fagaceae.[2]
Quercus texana è un albero che può raggiungere generalmente un'altezza di circa 25 metri, con una corteccia di colore marrone scuro. Ha foglie con lobi appuntiti e acuminati simili a quelle della quercia della Georgia (Quercus georgiana) e della quercia pinta (Quercus palustris).[3]
È originaria degli Stati Uniti centro-meridionali principalmente nella bassa valle del fiume Mississippi in Louisiana, Arkansas, Mississippi, Alabama e Tennessee occidentale. Alcuni esemplari si possono trovare qnche nel Texas orientale, nell'Oklahoma sudorientale, nel Missouri sudorientale, nell'estremo ovest del Kentucky e nella punta più meridionale dell'Illinois.[1][4]
Dąb teksaski (Quercus texana Buckley) – gatunek rośliny z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w południowych i środkowych Stanach Zjednoczonych – w Oklahomie, Kansas, Arkansas, Alabamie, Luizjanie, Teksasie, Kentucky, Illinois, Missouri, Missisipi oraz Tennessee[3][4][5].
Rośnie na podmokłych łąkach, na terenach nizinnych[5].
Dąb teksaski (Quercus texana Buckley) – gatunek rośliny z rodziny bukowatych (Fagaceae Dumort.). Występuje naturalnie w południowych i środkowych Stanach Zjednoczonych – w Oklahomie, Kansas, Arkansas, Alabamie, Luizjanie, Teksasie, Kentucky, Illinois, Missouri, Missisipi oraz Tennessee.
Quercus texana là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Buckley miêu tả khoa học đầu tiên năm 1860.[1]
Quercus texana là một loài thực vật có hoa trong họ Cử. Loài này được Buckley miêu tả khoa học đầu tiên năm 1860.