Arisarum simorrhinum Durieu, ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les Aracees.
Yerba perenne, glabra con rizoma n'estáu vexetativu y con tubérculos nel reproductor. Fueyes sagitaes o cordaes, con peciolu dacuando tiñíu de violeta. Pedúnculu más curtiu que'l peciolu, frecuentemente incurvo. Tubu de la espata xeneralmente enchíu na parte inferior, pardu claru o ablancazáu, intensamente tiñíu de colloráu nos nervios y con numberosos llurdios coloraos internervales; llimbu cuculáu, xeneralmente mucronáu, con marxe acoloratáu-violáceo. Espádice con 2-10 flores masculines allegantes a les femenines; parte maneru arquiada escontra la metá cimera, capitada, incluyida o exerta.
Floria de payares a febreru; fructifica de marzu a mayu.
El arisaro ta presente en roquedos y suelos magrizos sol olivar y floria de Marzu a Mayu.
Distribuyir poles árees templaes de la Península ibérica, Noroeste d'África y Sur de Francia.
Los principios activos presentes en dellos órganos d'esta planta entá nun se conocen perbién, pero ente ellos destaca la coniína. El arisaro ye aparentemente útil como estimulante (rizoma) y tien tamién un efeutu diuréticu (raigañu). Los emplastes de fueyes paez ser que tienen ciertu poder emoliente sobre les feríes. Sía que non, ye necesariu remanar la planta con cuidu porque estos principios activos son tamién tóxicos, diéronse casos d'intoxicaciones por inxerir esta planta, por cuenta de la so llamativa forma y color.
Na Provincia de Córdoba crecen dos variedaes, la típica, presente nos roquedos caliares del norte y Subbéticas, y la variedá clusii, carauterística de los suelos magrizos de la Vega y el Campu Baxo.
Arisarum simorrhinum describióse por Michel Charles Durieu de Maisonneuve y espublizóse en Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.[1]
Arisarum: nome xenéricu que deriva de "aresta", pol espádice de la inflorescencia y "arum", la espata o vaina que protexe la inflorescencia.
simorrhinum: epítetu llatín que vien de "simios", "monu" y "rhinos", "morru", pola forma del espádice.
Arisarum simorrhinum Durieu, ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les Aracees.
Detalle de la espata DetalleArisarum simorrhinum és una espècie fanerògama de la família de les Aràcies.
Herba perenne, glabra amb rizoma en estat vegetatiu i amb tubercles al reproductor. Fulles sagitades o cordades, amb pecíol a vegades tenyit de violeta. Peduncle més curt que el pecíol. Tub de l'espata generalment inflat a la part inferior, marró clar o blanquinós, intensament tenyit de vermell als nervis i amb nombroses taques vermelles internervals; limbe cuculat, generalment mucronat, amb marge vermellós-violaci. Espàdix amb 2-10 flors masculines contigües a les femenines; part estèril arquejada cap a la meitat superior, capitada, inclosa o exerta.
Floreix de novembre a febrer i fructifica de març a maig.[1]
Es troba present a penyals i sòls argilosos sota l'olivera.
Es distribueix per les àrees temperades de la península Ibèrica, nord-oest d'Àfrica i sud de França.
Els principis actius presents en alguns òrgans d'aquesta planta encara no es coneixen molt bé, però entre ells destaca la coniïna. Aquesta espècie és aparentment útil com a estimulant (rizoma) i té també un efecte diürètic (arrel). Els emplastres de fulles sembla que tenen cert poder emol·lient sobre les ferides. En qualsevol cas, cal manipular la planta amb compte perquè aquests principis actius són també tòxics, s'han donat casos d'intoxicacions per ingerir aquesta planta, per la seva vistosa forma i color.
A la Província de Còrdova creixen dues varietats, la típica, present als penyals calcaris del nord i Subbètiques, i la varietat clusii, característica dels sòls argilosos del Baix i la Campiña Baixa.
Arisarum simorrhinum va ser descrita per Michel Charles Durieu de Maisonneuve i publicada a Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.[2]
Arisarum simorrhinum és una espècie fanerògama de la família de les Aràcies.
Arisarum simorrhinum is species of flowering plant of the family Araceae. It is native to the western Mediterranean Basin (Iberian Peninsula and northwest Maghreb).[1]
Arisarum simorrhinum is a perennial plant, up to 30 centimetres (12 in)[3] or 15–40 centimetres (5.9–15.7 in) in height,[4] with the inflorescence being usually shorter than the leaves and with a peduncle stained with purple. The spadix, a rod-like structure bearing the individual flowers, is protected by a special bract (the spathe) shaped as a tube of 3–1.5 centimetres (1.18–0.59 in), wide at the bottom, with purple spotting, and curved upper part, in the shape of a helmet tilted forward. It has sagittate leaves, with a long petiole.[3]
It has no stems, the leaves arise directly from a tuber of 1–4.5 by 0.6–3.5 centimetres (0.39 in–1.77 in × 0.24 in–1.38 in), from which rhizomes develop up to 9 by 1.5 centimetres (3.54 in × 0.59 in) and roots up to 9 centimetres (3.5 in). It has cordate to hastate-sagittate-shaped leaves, with petioles of 5–34 by 0.1–0.9 centimetres (1.969 in–13.386 in × 0.039 in–0.354 in), sometimes with small purple spots, winged from the base; the lamina (leaf blade) is 5–12 by 3.5–10 centimetres (2.0 in–4.7 in × 1.4 in–3.9 in), its base is cordate to hastate in shape with acute to rounded lobes 0.5–5.9 by 0.5–4 centimetres (0.20 in–2.32 in × 0.20 in–1.57 in).[4]
Inflorescence is 0.7–2 by 1–2.4 centimetres (0.28 in–0.79 in × 0.39 in–0.94 in) with a stalk of 4–22.6 by 0.1–0.6 centimetres (1.575 in–8.898 in × 0.039 in–0.236 in), generally flexible and thin; upright spathe with the margins of the bottom joined together forming a closed tube with 2–6 centimetres (0.79–2.36 in) that ends in the form of a hood, smooth or papillary at the margin, with longitudinal nerve, purple in the apex becoming progressively less pigmented and paler towards the base. The spadix has a sterile terminal part, arched in the upper half and unequal to the lower part, and is situated within the spathe.[4]
Fruit is composed of multiple berries (2-8), greenish and not very fleshy, 5–15 by 5–14 millimetres (0.20 in–0.59 in × 0.20 in–0.55 in) and 1 to 12 seeds per berry.[4]
Arisarum simorrhinum is native to most of Portugal, western Spain, Morocco and northwestern Algeria. It is a nitrophile and occurs on acidic and basic soils often on disturbed ground and on sandy soils in pasture, clearings in scrub and woodland, on road sides and ditch margins, cultivated land and among rocky outcrops from sea level up to 840 metres (2,760 ft) in altitude.[1][3] Records from the Canary Islands, Balearic Islands, Madeira and Tunisia are erroneous due to taxonomic confusion with A. vulgare subsp. subexsertum.[1]
Arisarum simorrhinum is species of flowering plant of the family Araceae. It is native to the western Mediterranean Basin (Iberian Peninsula and northwest Maghreb).
Seeds of Arisarum simorrhinum Durieu Seedlings of Arisarum simorrhinum DurieuArisarum simorrhinum Durieu es una especie de planta fanerógama de la familia de las aráceas.
Hierba perenne, glabra con rizoma en estado vegetativo y con tubérculos en el reproductor. Hojas sagitadas o cordadas, con peciolo a veces teñido de violeta. Pedúnculo más corto que el peciolo, frecuentemente incurvo. Tubo de la espata generalmente inflado en la parte inferior, pardo claro o blanquecino, intensamente teñido de rojo en los nervios y con numerosas manchas rojas internervales; limbo cuculado, generalmente mucronado, con margen rojizo-violáceo. Espádice con 2-10 flores masculinas contiguas a las femeninas; parte estéril arqueada hacia la mitad superior, capitada, incluida o exerta.
Florece de noviembre a febrero; fructifica de marzo a mayo.
El arisaro está presente en roquedos y suelos arcillosos bajo el olivar y florece de febrero a mayo.
Se distribuye por las áreas templadas de la Península ibérica, Noroeste de África y Sur de Francia.
Los principios activos presentes en algunos órganos de esta planta aún no se conocen muy bien, pero entre ellos destaca la coniína. El arisaro es aparentemente útil como estimulante (rizoma) y tiene también un efecto diurético (raíz). Los emplastes de hojas parece ser que tienen cierto poder emoliente sobre las heridas. En cualquier caso, es necesario manejar la planta con cuidado porque estos principios activos son también tóxicos, se han dado casos de intoxicaciones por ingerir esta planta, debido a su llamativa forma y color.
En la Provincia de Córdoba crecen dos variedades, la típica, presente en los roquedos calizos del norte y Subbéticas, y la variedad clusii, característica de los suelos arcillosos de la Vega y la Campiña Baja.
Arisarum simorrhinum fue descrita por Michel Charles Durieu de Maisonneuve y publicado en Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.[1]
Arisarum: nombre genérico que deriva de "arista", por el espádice de la inflorescencia y "arum", la espata o vaina que protege la inflorescencia.
simorrhinum: epíteto latino que procede de "simios", "mono" y "rhinos", "morro", por la forma del espádice.
Arisarum simorrhinum Durieu es una especie de planta fanerógama de la familia de las aráceas.
Detalle de la espata DetalleArisarum simorrhinum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Araceae.
A autoridade científica da espécie é Durieu ex Duch., tendo sido publicada em Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental, no Arquipélago dos Açores e no Arquipélago da Madeira.
Em termos de naturalidade é natural de Portugal Continental e do Arquipélago da Madeira e introduzida no Arquipélago dos Açores.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Arisarum simorrhinum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Araceae.
A autoridade científica da espécie é Durieu ex Duch., tendo sido publicada em Revue de Botanique, Bulletin Mensuel 1: 360. 1845.
Багаторічна трава. Квітне з листопада по лютий; фрукти з березня по травень.
Пд. Португалія, ц., пд., сх. і пн.-сх. Європа, пд. Франція, пн.-зх. Африка (Алжир і Марокко), Макаронезія (Азорські острови і Канарські острови). Присутній в скелястих і глинистих ґрунтах. Населяє оброблювані землі, схили доріг і стежок, скелясті тріщини; 0-840 м.
Arisarum simorrhinum là một loài thực vật có hoa trong họ Ráy (Araceae). Loài này được Durieu mô tả khoa học đầu tiên năm 1846.[1]
Arisarum simorrhinum là một loài thực vật có hoa trong họ Ráy (Araceae). Loài này được Durieu mô tả khoa học đầu tiên năm 1846.