La Cinchona pitayensis és una planta del gènere Cinchona, de la família de les rubiàcies. Rep el seu nom per la regió de Pitayó, una àrea colombiana a prop de la ciutat de Popayán (capital del departament de Cauca). És endèmica de l'Equador[1] i Colòmbia, on es fa a altituds d'entre els 2.500 i els 3.500 m. (com en el volcà Chiles).
Es tracta d'un gran arbre, que pot assolir els 30 m. d'altura, amb un tronc d'un metre de diàmetre. El tronc és de color marronós; les fulles són el·líptiques lanceoblongues i fan de 6 a 11 cm de llarg per entre 3 i 5 d'ample. Les inflorescències són terminals, curtes, denses i esparses en flors. Com totes les altres cincones, la seva escorça conté quinina: en l'antigor se l'havia explotat com a Quina roja de Pitayo; l'extensió dels cultius asiàtics en llevà l'interès comercial, fins que, durant la segona Guerra Mundial, i a causa de la manca de quinina asiàtica, els Estats Units en reprengueren l'explotació.[1] La planta conté un 2,5% de sulfat de quinina i un 2,5% de quinidina.
La Cinchona pitayensis és una planta del gènere Cinchona, de la família de les rubiàcies. Rep el seu nom per la regió de Pitayó, una àrea colombiana a prop de la ciutat de Popayán (capital del departament de Cauca). És endèmica de l'Equador i Colòmbia, on es fa a altituds d'entre els 2.500 i els 3.500 m. (com en el volcà Chiles).
Cinchona pitayensis là một loài thực vật có hoa trong họ Thiến thảo. Loài này được (Wedd.) Wedd. mô tả khoa học đầu tiên năm 1849.[1]
Cinchona pitayensis là một loài thực vật có hoa trong họ Thiến thảo. Loài này được (Wedd.) Wedd. mô tả khoa học đầu tiên năm 1849.
