dcsimg

Brief Summary ( 英語 )

由EOL authors提供
Chusquea is a neotropical genus of bamboo, whose range is from southern Mexico to Chile and Argentina. This genus is characteristic of cloud forests, often forming impenetrable thickets. The species are often emblematic of elevated plateaus and cloud forests. Example occurrences are the Talamancan montane forests and the high Andes. Species are variously tree-like, shrubby or climbing in growth habit.

These bamboos may manifest monopodial, sympodial or mixed shoots. Piths are characteristically solid. The culms are generally clumped, terete, pith-filled, and sheathes are persistent with auricles & bristles. Branches emerge densely near the base giving the appearance of many primary divisions. This genus likely exhibits the widest altitude range of any bamboo genus. Culms are generally inferior in strength. The plants has historically had a variety of uses for aboriginal peoples.
許可
cc-by-nc
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
EOL authors

Chusquea ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供

Els bambús Chusquea són del gènere de la família de les poàcies i de la subfamília bambusòidies.

El gènere Chusquea és el gènere amb més espècies de bambús del món amb 180 espècies, situades en una àmplia zona, entra 24°N a 47°S. Es considera que les seves més de 180 espècies es reparteixen entre Mèxic a l'Argentina i Xile, amb un grup important al Brasil, i amb una espècie a àrea desconnexa en l'illa de Juan Fernandez i altre en les Antilles. Principalment és un gènere andí amb 42% de les espècies que es troben en la serralada entre 2500 a 3500 m, amb un índex d'endemisme del 96%; l'àrea següent i més rica en espècie es troba en el sud-est de Brasil i algunes parts d'Uruguai, de l'Argentina i de Paraguai amb 31% de les espècies. Chusquea es distingeix d'altres bambús pels seus botons múltiples, independents i dimorfs sobre cadascun dels nusos.

Aquest gènere és generalment associat amb els boscos muntanyencs subparamo, paramo i els prats d'alta altitud, i es troba més rarament en els boscos pluvials de baixa altitud. És important en els boscos andins on forma a poblacions extensives destinades canyissos, un important ecosistema per a lepidòpters, coleòpters, rosegadors i aus. Les canyes de les gramínies són utilitzades pels autòctons en la construcció de les cases, la confecció de cistelles, i en cerimònies rituals.

Espècies

Algunes de les principals espècies

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chusquea Modifica l'enllaç a Wikidata
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Chusquea: Brief Summary ( 加泰隆語 )

由wikipedia CA提供
 src= Chusquea quila

Els bambús Chusquea són del gènere de la família de les poàcies i de la subfamília bambusòidies.

El gènere Chusquea és el gènere amb més espècies de bambús del món amb 180 espècies, situades en una àmplia zona, entra 24°N a 47°S. Es considera que les seves més de 180 espècies es reparteixen entre Mèxic a l'Argentina i Xile, amb un grup important al Brasil, i amb una espècie a àrea desconnexa en l'illa de Juan Fernandez i altre en les Antilles. Principalment és un gènere andí amb 42% de les espècies que es troben en la serralada entre 2500 a 3500 m, amb un índex d'endemisme del 96%; l'àrea següent i més rica en espècie es troba en el sud-est de Brasil i algunes parts d'Uruguai, de l'Argentina i de Paraguai amb 31% de les espècies. Chusquea es distingeix d'altres bambús pels seus botons múltiples, independents i dimorfs sobre cadascun dels nusos.

Aquest gènere és generalment associat amb els boscos muntanyencs subparamo, paramo i els prats d'alta altitud, i es troba més rarament en els boscos pluvials de baixa altitud. És important en els boscos andins on forma a poblacions extensives destinades canyissos, un important ecosistema per a lepidòpters, coleòpters, rosegadors i aus. Les canyes de les gramínies són utilitzades pels autòctons en la construcció de les cases, la confecció de cistelles, i en cerimònies rituals.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autors i editors de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia CA

Suru ( 奇楚瓦語 )

由wikipedia emerging languages提供

Suru (genus Chusquea) nisqakunaqa sach'a hina ancha hatunman wiñaq qachu yurakunam.

Kaymi suru rikch'aqkuna:

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia emerging languages

Chusquea ( 英語 )

由wikipedia EN提供

Chusquea is a genus of evergreen bamboos in the grass family. Most of them are native to mountain habitats in Latin America, from Mexico to southern Chile and Argentina.

They are sometimes referred to as South American mountain bamboos. Unlike most other grasses, the stems of these species are solid, not hollow. Some animals are, to various extents, associated with stands of Chusquea, for example the Inca wren, monito del monte, and the plushcap.

Notable species

Chusquea culeou, the chilean feather bamboo or colihue cane, from southern Chile and adjacent western Argentina, is notable as the most frost-tolerant South American bamboo and the only one that has been grown successfully to any extent in the temperate Northern Hemisphere, with successful growth as an ornamental plant north to Scotland. The colihue cane was used by the Mapuches Indians to make instruments and as lances during the War of Arauco.

Chusquea quila (in Spanish quila), in contrast to Colihue, has a spreading or vining growth. It prefers wet places and does not grow above 500 metres (1,600 ft), where C. culeou becomes more dominant. Chusquea quila can form pure stands called quilantales. Very few plants can grow under this species.

In Chile Chusquea species have been historically harvested for seed by indigenous peoples, but the flowering and seeds of the species, is associated to mice vermin.[3]

Taxonomy

The genus Chusquea now includes species formerly classified in Dendragrostis, Rettbergia, Swallenochloa, and Neurolepis. [4] The genus has been organized into three subgenera, subg. Rettbergia, subg. Swallenochloa and subg. Chusquea,[5] although molecular evidence only supports a monophyletic subg. Rettbergia.[6]

Species

193 species are accepted:[7][1][8][9]

  1. Chusquea abietifolia – Caribbean
  2. Chusquea acuminata – Brazil (Rio de Janeiro state)
  3. Chusquea acuminatissima – Colombia and Venezuela
  4. Chusquea albilanata – Colombia and Ecuador
  5. Chusquea amistadensis – Costa Rica and Panama
  6. Chusquea andina – central and southern Chile
  7. Chusquea anelythra – eastern Brazil
  8. Chusquea anelythroides – southeastern Brazil
  9. Chusquea angusta – Colombia, Venezuela, and Guyana
  10. Chusquea angustifolia – eastern Colombia to western Venezuela
  11. Chusquea annagardneriae – Ecuador
  12. Chusquea antioquensis – central Colombia
  13. Chusquea aperta – Mexico (Veracruz and Oaxaca)
  14. Chusquea arachniformis – north-central Colombia
  15. Chusquea argentina – south-central and southern Chile to southwestern Argentina
  16. Chusquea aristata – southwest Colombia to Peru
  17. Chusquea aspera – Peru
  18. Chusquea asymmetrica – Ecuador, Peru, and Bolivia
  19. Chusquea attenuata – Brazil (Minas Gerais state)
  20. Chusquea aurea – Venezuela
  21. Chusquea baculifera – southeastern Brazil
  22. Chusquea bahiana – eastern Brazil
  23. Chusquea bambusoides – eastern and southern Brazil
  24. Chusquea barbata – Peru
  25. Chusquea bilimekii – Mexico (Mexico and Veracruz states)
  26. Chusquea bradei – Brazil (Bahia and Espirito Santo states)
  27. Chusquea caparaoensis – Brazil (Minas Gerais state)
  28. Chusquea capitata – southeastern and southern Brazil
  29. Chusquea capituliflora – southeastern and southern Brazil
  30. Chusquea ciliata – central Chile
  31. Chusquea ciliatifolia – Brazil (southeastern Bahia and northeastern Minas Gerais states)
  32. Chusquea circinata – Mexico (Sinaloa to Chiapas states)
  33. Chusquea clarkiae – Colombia
  34. Chusquea clemirae – Brazil (Bahia state)
  35. Chusquea contrerasii – Mexico (Jalisco)
  36. Chusquea coronalis – Mexico (Chiapas) to Costa Rica
  37. Chusquea cortesii – central and southern Mexico and Guatemala
  38. Chusquea costaricensis – Costa Rica
  39. Chusquea culeou – central and southern Chile, southwestern Argentina
  40. Chusquea cumingii – central Chile
  41. Chusquea cylindrica – Trinidad
  42. Chusquea decolorata – Peru
  43. Chusquea deficiens – central Bolivia to northwestern Argentina
  44. Chusquea deflexa – El Salvador and Honduras
  45. Chusquea delicatula – Peru and Bolivia
  46. Chusquea depauperata – Peru and Bolivia
  47. Chusquea diversiglumis – Venezuela and northern Brazil
  48. Chusquea dombeyana – Colombia, Ecuador, and Peru
  49. Chusquea egluma – Argentina (Salta Province)
  50. Chusquea elata – southern Ecuador
  51. Chusquea enigmatica – Mexico (San Luis Potosí and Veracruz states)
  52. Chusquea erecta – Brazil (São Paulo state)
  53. Chusquea exasperata – Ecuador and Peru
  54. Chusquea falcata – Ecuador
  55. Chusquea fasciculata – Brazil (Minas Gerais)
  56. Chusquea fendleri – Venezuela
  57. Chusquea fernandeziana – Juan Fernandez Islands and central Chile
  58. Chusquea fimbriligulata – Colombia, Ecuador, and Peru
  59. Chusquea floribunda – southern Bolivia and northwestern Argentina (Jujuy and Salta provinces)
  60. Chusquea foliosa – Costa Rica and Panama
  61. Chusquea fruticosa – Brazil (Minas Gerais state)
  62. Chusquea galeottiana – Mexico (Guerrero and Oaxaca states)
  63. Chusquea gamarrae – Peru
  64. Chusquea gibcooperi – Mexico (Hidalgo, Veracruz, and Puebla states)
  65. Chusquea gigantea – Chile (La Araucania)
  66. Chusquea glauca – Mexico (Veracruz state)
  67. Chusquea glomerata – Colombia and Venezuela
  68. Chusquea gouveiensis – Brazil (Minas Gerais state)
  69. Chusquea gracilis – Brazil (Santa Catarina state)
  70. Chusquea grandiflora – Panama and Colombia
  71. Chusquea guirigayensis – northwestern Valencia
  72. Chusquea guzmanii – Mexico (Jalisco state)
  73. Chusquea hatschbachii – Brazil (Santa Catarina state)
  74. Chusquea heterophylla – southeastern Brazil
  75. Chusquea huantensis – Peru
  76. Chusquea ibiramae – southeastern Brazil
  77. Chusquea imbricata – Brazil (Minas Gerais state)
  78. Chusquea inamoena – Peru
  79. Chusquea intipaqariy – Peru
  80. Chusquea jorgemoranii – Ecuador
  81. Chusquea juergensii – southeastern and southern Brazil, Argentina (Misiones province)
  82. Chusquea kleinii – Brazil (Santa Catarina)
  83. Chusquea laegaardii – Ecuador and Bolivia
  84. Chusquea lanceolata – Mexico (Chiapas state) to Honduras
  85. Chusquea latifolia – Colombia
  86. Chusquea lehmannii – Colombia and Ecuador
  87. Chusquea leonardiorum – Ecuador
  88. Chusquea leptophylla – southeastern and southern Brazil
  89. Chusquea liebmannii – western Mexico to Costa Rica
  90. Chusquea ligulata – Colombia
  91. Chusquea limensis – Peru
  92. Chusquea linearis – Venezuela, Guyana, northern Brazil
  93. Chusquea londoniae – Colombia and Ecuador
  94. Chusquea longifolia – Mexico (Chiapas state) and Guatemala
  95. Chusquea longiligulata – Costa Rica
  96. Chusquea longipedicellata – Peru
  97. Chusquea longipendula – Bolivia (Cochabamba)
  98. Chusquea longiprophylla – Colombia
  99. Chusquea longispiculata – Brazil (São Paulo and Rio de Janeiro states)
  100. Chusquea lorentziana – Bolivia and northwestern Argentina
  101. Chusquea loxensis – Ecuador
  102. Chusquea maclurei – Ecuador
  103. Chusquea macrostachya – southern Chile
  104. Chusquea maculata – Colombia and Venezuela
  105. Chusquea magnifolia – Costa Rica, Panama, Venezuela, and northern Brazil
  106. Chusquea matlatzinca – Mexico (Michoacán state)
  107. Chusquea mayrae – Costa Rica
  108. Chusquea meyeriana – southeastern and southern Brazil
  109. Chusquea microphylla – Brazil (Rio de Janeiro and Minas Gerais states)
  110. Chusquea mimosa – southern Brazil
  111. Chusquea mirabilis – Brazil (Bahia state)
  112. Chusquea mollis – Colombia and Venezuela
  113. Chusquea montana – central and southern Chile to southwestern Argentina
  114. Chusquea montisylvicola – Ecuador (Loja)
  115. Chusquea mulleri – Mexico (Veracruz state)
  116. Chusquea multiramea – Venezuela
  117. Chusquea nana – Ecuador
  118. Chusquea nedjaquithii – Mexico (Oaxaca state)
  119. Chusquea nelsonii – Mexico (Michoacán and Guerrero states)
  120. Chusquea neurophylla – Ecuador and Peru
  121. Chusquea nobilis – Colombia and Ecuador
  122. Chusquea nudiramea – Brazil (Santa Catarina state)
  123. Chusquea nutans – Brazil (Bahia and Minas Gerais states)
  124. Chusquea oligophylla – southeastern and southern Brazil
  125. Chusquea ovatifolia – Bolivia
  126. Chusquea oxylepis – eastern and southern Brazil
  127. Chusquea pallida – northeastern Colombia to northern Venezuela
  128. Chusquea paludicola – Costa Rica
  129. Chusquea parodii – Bolivia
  130. Chusquea parviligulata – Brazil (Bahia state)
  131. Chusquea patens – Costa Rica and Panama
  132. Chusquea paucispiculata – Peru and Bolivia
  133. Chusquea perligulata – Ecuador
  134. Chusquea perotensis – Mexico (Veracruz and Oaxaca states)
  135. Chusquea peruviana – southern Peru to Bolivia
  136. Chusquea petiolata – Colombia
  137. Chusquea picta – Peru and Bolivia
  138. Chusquea pinifolia – southeastern Brazil
  139. Chusquea pittieri – Mexico (Chiapas state) to Panama
  140. Chusquea pohlii – Cosa Rica and Panama
  141. Chusquea polyclados – Peru
  142. Chusquea pulchella – Brazil (Rio de Janeiro and São Paulo states)
  143. Chusquea purdieana – Colombia and Venezuela
  144. Chusquea quila – central and southern Chile
  145. Chusquea ramosissima – Bolivia, Paraguay, eastern and southern Brazil, northern Uruguay, and northeastern Argentina
  146. Chusquea renvoizei – Bolivia
  147. Chusquea repens – Mexico (Chiapas and Oaxaca states)
  148. Chusquea rigida – Ecuador
  149. Chusquea riosaltensis – Brazil (Minas Gerais state)
  150. Chusquea rugoloana – Peru
  151. Chusquea scabra – Costa Rica and Panama
  152. Chusquea scandens – Colombia, Ecuador, Peru, and Bolivia
  153. Chusquea sclerophylla – Brazil (Serra do Órgãos of Rio de Janeiro state)
  154. Chusquea sellowii – southeastern and southern Brazil
  155. Chusquea septentrionalis – Mexico (Durango state)
  156. Chusquea serpens – Costa Rica to Venezuela and Ecuador
  157. Chusquea serrulata – Colombia and Ecuador
  158. Chusquea silverstonei – northwestern Colombia
  159. Chusquea simpliciflora – Mexico (Chiapas) to Ecuador and Venezuela
  160. Chusquea simplicissima – central Peru
  161. Chusquea smithii – Peru
  162. Chusquea sneidernii – Colombia
  163. Chusquea spadicea – Colombia
  164. Chusquea spathacea – Colombia
  165. Chusquea spectabilis – Colombia, Venezuela, and Ecuador
  166. Chusquea spencei – Colombia and northern Venezuela
  167. Chusquea spicata – Bolivia and south-central and southeastern Peru
  168. Chusquea straminea – northern Peru
  169. Chusquea stuebelii – Colombia and Ecuador
  170. Chusquea subtessellata – Costa Rica and Panama
  171. Chusquea subtilis – Costa Rica
  172. Chusquea subulata – Colombia and Ecuador
  173. Chusquea sulcata – Mexico (Veracruz, Oaxaca, and Chiapas), Guatemala, and Costa Rica
  174. Chusquea talamancensis – Costa Rica
  175. Chusquea tarmensis – Peru
  176. Chusquea tenella – southeastern and southern Brazil and northeastern Argentina
  177. Chusquea tenuiglumis – southeastern Brazil
  178. Chusquea tessellata – Colombia, Ecuador, and Venezuela
  179. Chusquea tomentosa – Costa Rica
  180. Chusquea tonduzii – Costa Rica
  181. Chusquea tovarii – Ecuador and northwestern Peru
  182. Chusquea tuberculosa – northeastern Colombia
  183. Chusquea uliginosa – south-central and southern Chile
  184. Chusquea uniflora – Colombia, Ecuador, and Peru
  185. Chusquea urelytra – eastern and southern Brazil
  186. Chusquea valdiviensis – south-central and southern Chile and southern Argentina
  187. Chusquea villosa – Ecuador
  188. Chusquea virgata – Costa Rica and Panama
  189. Chusquea vulcanalis – Costa Rica and Panama
  190. Chusquea weberbaueri – northern Peru
  191. Chusquea wilkesii – Brazil (Rio de Janeiro state)
  192. Chusquea windischii – Brazil (Santa Catarina state)
  193. Chusquea yungasensis – Bolivia

See also

References

  1. ^ a b Kew World Checklist of Selected Plant Families
  2. ^ Tropicos search for Platonia
  3. ^ Pardo B., Oriana; Pizarro, José Luis (2014). Chile: Plantas alimentarias Prehispánicas (in Spanish) (2015 ed.). Arica, Chile: Ediciones Parina. pp. 150–152. ISBN 9789569120022.
  4. ^ Fisher, A. E., Triplett, J. K., Ho, C. S., Schiller, A. D., Oltrogge, K. A., Schroder, E. S., ... & Clark, L. G. (2009). Paraphyly in the bamboo subtribe Chusqueinae (Poaceae: Bambusoideae) and a revised infrageneric classification for Chusquea. Systematic Botany, 34(4), 673-683.
  5. ^ Clark, L. G. (1989). Systematics of Chusquea Section Swallenochloa, Section Verticillatae, Section Serpentes, and Section Longifoliae (Poaceae-Bambusoideae). Systematic Botany Monographs, 1-127.
  6. ^ Fisher, A. E., Clark, L. G., & Kelchner, S. A. (2014). Molecular Phylogeny Estimation of the Bamboo Genus Chusquea (Poaceae: Bambusoideae: Bambuseae) and Description of Two New Subgenera. Systematic Botany, 39(3).
  7. ^ Chusquea Kunth. Plants of the World Online. Accessed 1 March 2023.
  8. ^ Clark, L. G. 2000. Chusquea. 39: 36–52. In E. J. Judziewicz, R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, T. S. Filgueiras & F. O. Zuloaga (eds.) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): I. Subfamilies Anomochlooideae, Bambusoideae, Ehrhartoideae, and Pharoideae, Contributions from the United States National Herbarium. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  9. ^ Morales, J. F. 2003. Poaceae. 93(3): 598–821. In B. E. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Manual de Plantas de Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EN

Chusquea: Brief Summary ( 英語 )

由wikipedia EN提供

Chusquea is a genus of evergreen bamboos in the grass family. Most of them are native to mountain habitats in Latin America, from Mexico to southern Chile and Argentina.

They are sometimes referred to as South American mountain bamboos. Unlike most other grasses, the stems of these species are solid, not hollow. Some animals are, to various extents, associated with stands of Chusquea, for example the Inca wren, monito del monte, and the plushcap.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia authors and editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia EN

Chusquea ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由wikipedia ES提供

Chusquea es un género de plantas de la familia de las gramíneas (Poaceae).[1]​ Son unas 120 especies, la mayoría de montaña, nativos del sur de México al sur de Chile y Argentina. En los ecosistemas de páramo de los Andes se denomina bambú. Los tallos (sus cañas) de estas especies son sólidos y no huecos.

Descripción

 src=
Detalle de los tallos (Chusquea quila)

Tallos sólidos, generalmente fistulosos con la edad, normalmente ramificándose en estado vegetativo. Vainas foliares del tallo sin aurículas; láminas articuladas con las vainas, pero generalmente erectas, no seudopecioladas, triangulares. Nudos en el 1/2 del tallo con una yema central más grande y 2-numerosas yemas subsidiarias subyacentes, más pequeñas, subiguales, independientes, consteladas, lineares o verticiladas, todas las yemas de 2 o raramente 3 tamaños, persistiendo este polimorfismo durante el desarrollo de las ramas. Inflorescencia generalmente una panícula, raramente un racimo paucifloro. Espiguillas teretes, o comprimidas lateral o dorsalmente; glumas 2; lemas estériles 2; flósculo bisexual 1; desarticulación por encima de las glumas y debajo de las lemas estériles; raquilla no prolongada más allá de la pálea; lodículas 3; estambres 3, los filamentos filiformes, libres, las anteras lineares; ovarios glabros; estigmas 2. Fruto una cariopsis.[3]

Taxonomía

El género fue descrito por Carl Sigismund Kunth y publicado en Journal de Physique, de Chimie, d'Histoire Naturelle et des Arts 95: 151. 1822.[4]​ La especie tipo es: Chusquea scandens Kunth.

Etimología

La palabra chusque viene del muisca chusquy, que según un manuscrito colonial de la Biblioteca Nacional de Colombia, significa "Caña ordinaria de la tierra".[5]​ Al parecer el nombre científico fue asignado por José Celestino Mutis durante la Expedición Botánica.

Citología

El número cromosómico básico del género es x = 12, con números cromosómicos somáticos de 2n = 40, 44 y 48, ya que hay especies diploides y una serie poliploide.[1]

Especies

Véase también

Referencias

  1. a b c (en inglés) Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultado el 25 de enero de 2010.
  2. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: «Copia archivada». Archivado desde el original el 13 de abril de 2014. Consultado el 13 de abril de 2014. (13 de abril de 2014)
  3. Flora MesoamericanaChusquea
  4. «Chusquea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 17 de febrero de 2013.
  5. Chusquy - Diego F. Gómez, Diccionario muysca-español
  6. Chusquea en PlantList
  7. «Chusquea». World Checklist of Selected Plant Families.

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores y editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ES

Chusquea: Brief Summary ( 西班牙、卡斯蒂利亞西班牙語 )

由wikipedia ES提供

Chusquea es un género de plantas de la familia de las gramíneas (Poaceae).​ Son unas 120 especies, la mayoría de montaña, nativos del sur de México al sur de Chile y Argentina. En los ecosistemas de páramo de los Andes se denomina bambú. Los tallos (sus cañas) de estas especies son sólidos y no huecos.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores y editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia ES

Chusquea ( 法語 )

由wikipedia FR提供

Chusquea est un genre de bambous, originaire d'Amérique. C'est le plus fourni en espèces du monde, on estime qu'il contient 180 espèces.

Les espèces du genre Chusquea se distinguent des autres bambous par leurs bourgeons multiples, indépendants et dimorphes sur chacun des nœuds.

Caractéristiques générales

Les espèces du genre Chusquea se caractérisent par des tiges (chaumes) pleines, généralement fistuleuses avec l'âge, habituellement ramifiées. La gaine foliaire est sans oreillettes. Le limbe de forme triangulaire, articulé avec la gaine, est généralement dressé, sans pseudo-pétiole.

Les nœuds au milieu de la tige présentent un bourgeon central plus grand et deux ou plusieurs bourgeons subsidiaires, plus petits, subégaux, indépendants, linéaires ou verticillés. Tous les bourgeons ont deux ou rarement trois tailles. Ce polymorphisme persiste pendant le développement des ramifications[2].

Les Chusquea possèdent des rhizomes « amphimorphe » (de « amphi » des deux côtés et « morpho », forme, pour définir des rhizomes de morphologie composite) c'est-à-dire à croissance à la fois monopodiale (leptomorphe) et sympodiale (pachymorphe)[3].

L'inflorescence est généralement une panicule, plus rarement un racème pauciflore. Les épillets sont cylindriques (térètes), ou comprimés latéralement ou dorsalement. Ils présentent deux glumes et deux lemmes stériles. Le rachillet ne se prolonge pas au-delà de la paléole. Les fleurs sont bisexuées (hermaphrodites). A maturité, la désarticulation se fait au-dessus des glumes et sous les lemmes stériles.

La fleur compte trois lodicules, trois étamines au filament filiforme, libre, et à l'anthère linéaire, et un ovaire glabre portant deux stigmates. Le fruit est un caryopse[2].

Distribution et habitat

L'aire de répartition du genre Chusquea a la plus grande plage latitudinale, entre 24°N à 47°S, s'étendant du Mexique à l'Argentine et au Chili, avec un groupe important au Brésil, et avec une espèce à aire disjointe dans l'archipel Juan Fernández et une autre aux Antilles. C'est principalement un genre andin avec 42 % des espèces présentes dans la cordillère entre 2 500 à 3 500 mètres d'altitude, avec un taux d'endémisme de 96 % ; l'aire suivante la plus riche en espèces se trouve dans le sud-est du Brésil et dans certaines parties de l'Uruguay, de l'Argentine et du Paraguay avec 31 % des espèces.

Ce genre est généralement associé aux forêts montagneuses subparamo, paramo, et aux prairies de haute altitude, et se rencontre plus rarement dans les forêts pluviales de basse altitude. Il est important dans les forêts andines où il forme des populations extensives appelées « carrizales », un important biotope pour les lépidoptères, coléoptères, rongeurs et oiseaux.

Taxinomie

Synonymes

Selon GRIN[4] :

  • Coliquea Steud. ex Bibra, nom. inval.
  • Dendragrostis Nees ex B. D. Jacks., nom. inval.
  • Mustelia Steud.
  • Neurolepis Meisn.
  • Rettbergia Raddi
  • Swallenochloa McClure

Liste d'espèces

Selon The Plant List (9 décembre 2017)[5] :

Selon Paleobiology Database (9 décembre 2017)[6] :

Utilisation

Les chaumes sont utilisés par les autochtones dans la construction des maisons, la confection de paniers, et dans des cérémonies rituelles. Certaines espèces sont colonises les milieux perturbés de la forêt andine.

Notes et références

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden., consulté le 9 décembre 2017
  2. a et b (en) L.G. Clark, « Chusquea Kunth », sur Flora Mesoamericana, Tropicos.
  3. (en) Samik Bhattacharya, Tropical Bamboo: Molecular Profiling and Genetic Diversity Study Species, 2010, 220 p., p. 20 (ISBN 978-3-8383-7422-2).
  4. (en) « Genus: Chusquea Kunth », sur Germplasm Resource Information Network (GRIN).
  5. The Plant List (2013). Version 1.1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/, consulté le 9 décembre 2017
  6. Fossilworks Paleobiology Database, consulté le 9 décembre 2017

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FR

Chusquea: Brief Summary ( 法語 )

由wikipedia FR提供

Chusquea est un genre de bambous, originaire d'Amérique. C'est le plus fourni en espèces du monde, on estime qu'il contient 180 espèces.

Les espèces du genre Chusquea se distinguent des autres bambous par leurs bourgeons multiples, indépendants et dimorphes sur chacun des nœuds.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia FR

Čuskveja ( 克羅埃西亞語 )

由wikipedia hr Croatian提供

Čuskveja (lat. Chusquea), veliki biljni rod iz porodice trava kojemu pripada preko 170 vrsta vazdazelenih bambusa u Srednjoj i Južnoj Americi.

Čuskveje su klasificirane potporodici Bambusoideae, tribusu Bambuseae, i podtribusu Chusqueinae[1], kojemu su dali svoje ime.

Vrste

  1. Chusquea abietifolia Griseb.
  2. Chusquea acuminata Döll
  3. Chusquea acuminatissima (Munro) L.G.Clark
  4. Chusquea albilanata L.G.Clark & Londoño
  5. Chusquea amistadensis L.G.Clark, Davidse & R.P.Ellis
  6. Chusquea andina Phil.
  7. Chusquea anelythra Nees
  8. Chusquea anelythroides Rupr. ex Döll
  9. Chusquea angusta (Swallen) L.G.Clark
  10. Chusquea angustifolia (Soderstr. & C.E.Calderón) L.G.Clark
  11. Chusquea annagardneriae L.G.Clark, C.D.Tyrrell, Triplett & A.E.Fisher
  12. Chusquea antioquensis L.G.Clark & Londoño
  13. Chusquea aperta L.G.Clark
  14. Chusquea arachniformis L.G.Clark & Londoño
  15. Chusquea argentina Parodi
  16. Chusquea aristata Munro
  17. Chusquea aspera L.G.Clark
  18. Chusquea asymmetrica (L.G.Clark) L.G.Clark
  19. Chusquea attenuata (Döll) L.G.Clark
  20. Chusquea aurea L.G.Clark & Ely
  21. Chusquea baculifera Silveira
  22. Chusquea bahiana L.G.Clark
  23. Chusquea bambusoides (Raddi) Hack.
  24. Chusquea barbata L.G.Clark
  25. Chusquea bilimekii E.Fourn.
  26. Chusquea bradei L.G.Clark
  27. Chusquea caparaoensis L.G.Clark
  28. Chusquea capitata Nees
  29. Chusquea capituliflora Trin.
  30. Chusquea ciliata Phil.
  31. Chusquea ciliatifolia A.C.Mota, Judz. & L.G.Clark
  32. Chusquea circinata Soderstr. & C.E.Calderón
  33. Chusquea clarkiae Londoño & Judz.
  34. Chusquea clemirae A.C.Mota, R.P.Oliveira & L.G.Clark
  35. Chusquea coronalis Soderstr. & C.E.Calderón
  36. Chusquea cortesii L.G.Clark & Ruiz-Sanchez
  37. Chusquea costaricensis L.G.Clark & March
  38. Chusquea culeou É.Desv.
  39. Chusquea cumingii Nees
  40. Chusquea cylindrica L.G.Clark
  41. Chusquea decolorata Munro ex L.G.Clark
  42. Chusquea deficiens Parodi
  43. Chusquea deflexa L.G.Clark
  44. Chusquea delicatula Hitchc.
  45. Chusquea depauperata Pilg.
  46. Chusquea diversiglumis (Soderstr.) L.G.Clark
  47. Chusquea dombeyana Kunth
  48. Chusquea egluma Guerreiro & Rúgolo
  49. Chusquea elata (Kunth) L.G.Clark
  50. Chusquea enigmatica Ruiz-Sanchez, Mejía-Saulés & L.G.Clark
  51. Chusquea erecta L.G.Clark
  52. Chusquea exasperata L.G.Clark
  53. Chusquea falcata L.G.Clark
  54. Chusquea fasciculata Döll
  55. Chusquea fendleri Munro
  56. Chusquea fernandeziana Phil.
  57. Chusquea fimbriligulata (L.G.Clark) L.G.Clark
  58. Chusquea floribunda Guerreiro & Rúgolo
  59. Chusquea foliosa L.G.Clark
  60. Chusquea galeottiana Rupr. ex Munro
  61. Chusquea gibcooperi Ruiz-Sanchez, Mejía-Saulés, G.Cortés & L.G.Clark
  62. Chusquea gigantea Demoly
  63. Chusquea glauca L.G.Clark
  64. Chusquea glomerata (Swallen) Dorr
  65. Chusquea gracilis McClure & L.B.Sm.
  66. Chusquea grandiflora L.G.Clark
  67. Chusquea guirigayensis S.M.Niño, L.G.Clark & Dorr
  68. Chusquea hatschbachii L.G.Clark & Blong
  69. Chusquea heterophylla Nees
  70. Chusquea huantensis Pilg.
  71. Chusquea ibiramae McClure & L.B.Sm.
  72. Chusquea inamoena Pilg.
  73. Chusquea juergensii Hack.
  74. Chusquea laegaardii (L.G.Clark) L.G.Clark
  75. Chusquea lanceolata Hitchc.
  76. Chusquea latifolia L.G.Clark
  77. Chusquea lehmannii Pilg.
  78. Chusquea leonardiorum L.G.Clark
  79. Chusquea leptophylla Nees
  80. Chusquea liebmannii E.Fourn.
  81. Chusquea ligulata Munro
  82. Chusquea linearis N.E.Br.
  83. Chusquea londoniae L.G.Clark
  84. Chusquea longifolia Swallen
  85. Chusquea longiligulata (Soderstr. & C.E.Calderón) L.G.Clark
  86. Chusquea longipendula Kuntze
  87. Chusquea longiprophylla L.G.Clark
  88. Chusquea longispiculata L.G.Clark
  89. Chusquea lorentziana Griseb.
  90. Chusquea loxensis L.G.Clark
  91. Chusquea maclurei L.G.Clark
  92. Chusquea macrostachya Phil.
  93. Chusquea maculata L.G.Clark
  94. Chusquea magnifolia L.G.Clark
  95. Chusquea matlatzinca L.G.Clark & Ruiz-Sanchez
  96. Chusquea mayrae A.E.Fisher, C.D.Tyrrell & L.G.Clark
  97. Chusquea meyeriana Rupr. ex Döll
  98. Chusquea microphylla (Döll) L.G.Clark
  99. Chusquea mimosa McClure & L.B.Sm.
  100. Chusquea mirabilis A.C.Mota, R.P.Oliveira & L.G.Clark
  101. Chusquea mollis (Swallen) L.G.Clark
  102. Chusquea montana Phil.
  103. Chusquea mulleri Munro
  104. Chusquea multiramea L.G.Clark & Ely
  105. Chusquea nana (L.G.Clark) L.G.Clark
  106. Chusquea nedjaquithii Ruiz-Sanchez, Mejía-Saulés & L.G.Clark
  107. Chusquea nelsonii Scribn. & J.G.Sm.
  108. Chusquea neurophylla L.G.Clark
  109. Chusquea nobilis (Munro) L.G.Clark
  110. Chusquea nudiramea L.G.Clark
  111. Chusquea nutans L.G.Clark
  112. Chusquea oligophylla Rupr.
  113. Chusquea oxylepis (Hack.) Ekman
  114. Chusquea pallida Munro
  115. Chusquea paludicola L.G.Clark
  116. Chusquea parodii A.S.Vega & Rúgolo
  117. Chusquea patens L.G.Clark
  118. Chusquea paucispiculata A.S.Vega & Rúgolo
  119. Chusquea perligulata (Pilg.) McClure
  120. Chusquea perotensis L.G.Clark, G.Cortes & Cházaro
  121. Chusquea peruviana E.G.Camus
  122. Chusquea petiolata (Davidse & L.G.Clark) L.G.Clark
  123. Chusquea picta Pilg.
  124. Chusquea pinifolia (Nees) Nees
  125. Chusquea pittieri Hack.
  126. Chusquea pohlii L.G.Clark
  127. Chusquea polyclados Pilg.
  128. Chusquea pulchella L.G.Clark
  129. Chusquea purdieana Munro
  130. Chusquea quila Kunth
  131. Chusquea ramosissima Lindm.
  132. Chusquea renvoizei L.G.Clark
  133. Chusquea repens L.G.Clark & Londoño
  134. Chusquea rigida (L.G.Clark) L.G.Clark
  135. Chusquea riosaltensis L.G.Clark
  136. Chusquea scabra Soderstr. & C.E.Calderón
  137. Chusquea scandens Kunth
  138. Chusquea sclerophylla Döll
  139. Chusquea sellowii Rupr.
  140. Chusquea serpens L.G.Clark
  141. Chusquea serrulata Pilg.
  142. Chusquea silverstonei (Davidse & L.G.Clark) L.G.Clark
  143. Chusquea simpliciflora Munro
  144. Chusquea smithii L.G.Clark
  145. Chusquea sneidernii Aspl.
  146. Chusquea spadicea Pilg.
  147. Chusquea spathacea L.G.Clark
  148. Chusquea spectabilis L.G.Clark
  149. Chusquea spencei Ernst
  150. Chusquea spicata Munro
  151. Chusquea straminea Pilg.
  152. Chusquea stuebelii (Pilg.) L.G.Clark
  153. Chusquea subtessellata Hitchc.
  154. Chusquea subtilis Widmer & L.G.Clark
  155. Chusquea subulata L.G.Clark
  156. Chusquea sulcata Swallen
  157. Chusquea talamancensis Widmer & L.G.Clark
  158. Chusquea tarmensis Pilg.
  159. Chusquea tenella Nees
  160. Chusquea tenuiglumis Döll
  161. Chusquea tessellata Munro
  162. Chusquea tomentosa Widmer & L.G.Clark
  163. Chusquea tonduzii Hack.
  164. Chusquea tovarii L.G.Clark
  165. Chusquea tuberculosa Swallen
  166. Chusquea uliginosa Phil.
  167. Chusquea uniflora Steud.
  168. Chusquea urelytra Hack.
  169. Chusquea valdiviensis É.Desv.
  170. Chusquea villosa (L.G.Clark) L.G.Clark
  171. Chusquea virgata Hack.
  172. Chusquea vulcanalis (Soderstr. & C.E.Calderón) L.G.Clark
  173. Chusquea wilkesii Munro
  174. Chusquea windischii L.G.Clark
  175. Chusquea yungasensis L.G.Clark & A.C.Mota

Izvori

  1. U.S. National Plant Germplasm System pristupljeno 5. prosinca 2018
Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Čuskveja
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Chusquea
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori i urednici Wikipedije
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia hr Croatian

Čuskveja: Brief Summary ( 克羅埃西亞語 )

由wikipedia hr Croatian提供

Čuskveja (lat. Chusquea), veliki biljni rod iz porodice trava kojemu pripada preko 170 vrsta vazdazelenih bambusa u Srednjoj i Južnoj Americi.

Čuskveje su klasificirane potporodici Bambusoideae, tribusu Bambuseae, i podtribusu Chusqueinae, kojemu su dali svoje ime.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori i urednici Wikipedije
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia hr Croatian

Chusquea ( 冰島語 )

由wikipedia IS提供

Chusquea er ættkvísl sígrænna bambusa í grasaætt. Flestar tegundirnar eru ættaðar frá fjallasvæðum í mið og suður Ameríku, frá Mexíkó til suðurhluta Chile og Argentínu.

 src=
Chusquea quila

Þær eru stundum kallaðar "Suður-Amerískur bambus". Ólíkt flestum öðrum grösum eru stönglarnir ekki holir.

Þekktar tegundir

Chusquea culeou, frá suður Chile og nærliggjandi vestur Argentínu, er harðgerðasta (með mest frostþol) tegundin og sú eina sem hefur verið ræktuð að marki á norðurhveli. Hefur hún reynst vel norður til Skotlands. Reyr af tegundinni var notaður af Mapuche indíánum til að gera hljóðfæri og sem lensur í Arauco stríðinu.

Flokkun

Ættkvíslin Chusquea inniheldur nú tegundir sem áður voru taldar til Dendragrostis, Rettbergia, Swallenochloa, og Neurolepis. [2] Henni hefur nú verið skift í þrjár undirættkvíslir, subg. Rettbergia, subg. Swallenochloa and subg. Chusquea,[3] þó að "molecular evidence" styðji aðeins subg. Rettbergia.[4]

Tegundir[5][6][7]
  1. Chusquea abietifolia
  2. Chusquea acuminata
  3. Chusquea albilanata
  4. Chusquea amistadensis
  5. Chusquea andina
  6. Chusquea anelythra
  7. Chusquea anelytroides
  8. Chusquea angustifolia
  9. Chusquea antioquensis
  10. Chusquea aperta
  11. Chusquea arachniformis
  12. Chusquea aristata
  13. Chusquea aspera
  14. Chusquea asymmetrica
  15. Chusquea attenuata
  16. Chusquea baculifera
  17. Chusquea bahiana
  18. Chusquea bambusoides
  19. Chusquea barbata
  20. Chusquea bilimekii
  21. Chusquea bradei
  22. Chusquea caparaoensis
  23. Chusquea capitata
  24. Chusquea capituliflora
  25. Chusquea ciliata
  26. Chusquea circinata
  27. Chusquea cordata
  28. Chusquea coronalis
  29. Chusquea costaricensis
  30. Chusquea culeou
  31. Chusquea cumingii
  32. Chusquea cylindrica
  33. Chusquea decolorata
  34. Chusquea deficiens
  35. Chusquea deflexa
  36. Chusquea delicatula
  37. Chusquea depauperata
  38. Chusquea diversiglumis
  39. Chusquea dombeyana
  40. Chusquea elata
  41. Chusquea elegans
  42. Chusquea erecta
  43. Chusquea exasperata
  44. Chusquea falcata
  45. Chusquea fasciculata
  46. Chusquea fendleri
  47. Chusquea fernandeziana
  48. Chusquea foliosa
  49. Chusquea galeottiana
  50. Chusquea gigantea
  51. Chusquea glauca
  52. Chusquea glomerata
  53. Chusquea gracilis
  54. Chusquea grandiflora
  55. Chusquea guirigayensis
  56. Chusquea hatschbackii
  57. Chusquea heterophylla
  58. Chusquea huantensis
  59. Chusquea ibiramae
  60. Chusquea inamoena
  61. Chusquea juergensii
  62. Chusquea laegaardii
  63. Chusquea lanceolata
  64. Chusquea latifolia
  65. Chusquea lehmannii
  66. Chusquea leonardiorum
  67. Chusquea leptophylla
  68. Chusquea liebmannii
  69. Chusquea ligulata
  70. Chusquea linearis
  71. Chusquea londoniae
  72. Chusquea longifolia
  73. Chusquea longiligulata
  74. Chusquea longipendula
  75. Chusquea longiprophylla
  76. Chusquea longispiculata
  77. Chusquea lorentziana
  78. Chusquea loxensis
  79. Chusquea maclurei
  80. Chusquea macrostachya
  81. Chusquea maculata
  82. Chusquea magnifolia
  83. Chusquea meyeriana
  84. Chusquea microphylla
  85. Chusquea mimosa
  86. Chusquea mollis
  87. Chusquea montana
  88. Chusquea muelleri
  89. Chusquea nana
  90. Chusquea nelsonii
  91. Chusquea neurophylla
  92. Chusquea nudiramea
  93. Chusquea nobilis
  94. Chusquea nutans
  95. Chusquea oligophylla
  96. Chusquea oxylepis
  97. Chusquea pallida
  98. Chusquea paludicola
  99. Chusquea patens
  100. Chusquea perligulata
  101. Chusquea perotensis
  102. Chusquea peruviana
  103. Chusquea petiolata
  104. Chusquea picta
  105. Chusquea pinifolia
  106. Chusquea pittieri
  107. Chusquea pohlii
  108. Chusquea polyclados
  109. Chusquea pubescens
  110. Chusquea pubispicula
  111. Chusquea pulchella
  112. Chusquea purdieana
  113. Chusquea quila
  114. Chusquea ramosissima
  115. Chusquea renvoizei
  116. Chusquea repens
  117. Chusquea rigida
  118. Chusquea riosaltensis
  119. Chusquea robusta
  120. Chusquea scabra
  121. Chusquea scandens
  122. Chusquea sclerophylla
  123. Chusquea sellowii
  124. Chusquea serpens
  125. Chusquea serrulata
  126. Chusquea silverstonei
  127. Chusquea simpliciflora
  128. Chusquea smithii
  129. Chusquea sneidernii
  130. Chusquea spadicea
  131. Chusquea spathacea
  132. Chusquea spectabilis
  133. Chusquea spencei
  134. Chusquea spicata
  135. Chusquea steyermarkii
  136. Chusquea straminea
  137. Chusquea subtessellata
  138. Chusquea subtilis
  139. Chusquea subulata
  140. Chusquea sulcata
  141. Chusquea talamancensis
  142. Chusquea tarmensis
  143. Chusquea tenella
  144. Chusquea tessellata
  145. Chusquea tomentosa
  146. Chusquea tonduzii
  147. Chusquea tovari
  148. Chusquea tuberculosa
  149. Chusquea uliginosa
  150. Chusquea uniflora
  151. Chusquea urelytra
  152. Chusquea valdiviensis
  153. Chusquea villosa
  154. Chusquea virgata
  155. Chusquea vulcanalis
  156. Chusquea wilkesii
  157. Chusquea windischii


Tilvísanir

  1. Tropicos search for Platonia
  2. Fisher, A. E., Triplett, J. K., Ho, C. S., Schiller, A. D., Oltrogge, K. A., Schroder, E. S., ... & Clark, L. G. (2009). Paraphyly in the bamboo subtribe Chusqueinae (Poaceae: Bambusoideae) and a revised infrageneric classification for Chusquea. Systematic Botany, 34(4), 673-683.
  3. Clark, L. G. (1989). Systematics of Chusquea Section Swallenochloa, Section Verticillatae, Section Serpentes, and Section Longifoliae (Poaceae-Bambusoideae). Systematic Botany Monographs, 1-127.
  4. Fisher, A. E., Clark, L. G., & Kelchner, S. A. (2014). Molecular Phylogeny Estimation of the Bamboo Genus Chusquea (Poaceae: Bambusoideae: Bambuseae) and Description of Two New Subgenera. Systematic Botany, 39(3).
  5. Kew World Checklist of Selected Plant Families
  6. Clark, L. G. 2000. Chusquea. 39: 36–52. In E. J. Judziewicz, R. J. Soreng, G. Davidse, P. M. Peterson, T. S. Filgueiras & F. O. Zuloaga (eds.) Catalogue of New World Grasses (Poaceae): I. Subfamilies Anomochlooideae, Bambusoideae, Ehrhartoideae, and Pharoideae, Contributions from the United States National Herbarium. Smithsonian Institution, Washington, D.C.
  7. Morales, J. F. 2003. Poaceae. 93(3): 598–821. In B. E. Hammel, M. H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora Villalobos (eds.) Manual de Plantas de Costa Rica. Missouri Botanical Garden, St. Louis.

Ytri tenglar

Wikimedia Commons er með margmiðlunarefni sem tengist
Wikilífverur eru með efni sem tengist
 src= Þessi líffræðigrein er stubbur. Þú getur hjálpað til með því að bæta við greinina.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Höfundar og ritstjórar Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IS

Chusquea: Brief Summary ( 冰島語 )

由wikipedia IS提供

Chusquea er ættkvísl sígrænna bambusa í grasaætt. Flestar tegundirnar eru ættaðar frá fjallasvæðum í mið og suður Ameríku, frá Mexíkó til suðurhluta Chile og Argentínu.

 src= Chusquea quila

Þær eru stundum kallaðar "Suður-Amerískur bambus". Ólíkt flestum öðrum grösum eru stönglarnir ekki holir.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Höfundar og ritstjórar Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IS

Chusquea ( 義大利語 )

由wikipedia IT提供

Chusquea Kunth, 1822 è un genere di piante spermatofita monocotiledone di bambù appartenente alla famiglia Poaceae (ordine delle Poales). È anche l'unico genere della sottotribù Chusqueinae Soderstr. & R.P.Ellis, 1988[1][2]

Etimologia

Il nome del genere deriva da una voce vernacolare colombiana.[3] Il nome scientifico del genere è stato definito dal botanico tedesco Karl Sigismund Kunth (Lipsia, 18 giugno 1788 – Berlino, 22 marzo 1850) nella pubblicazione "Synopsis Plantarum, quas, in itinere ad plagam aequinoctialem orbis novi, collegerunt Al. de Humboldt et Am. Bonpland" del 1822.[4] Il nome scientifico della sottotribù è stato definito inizialmente nel 1929 dal botanico sudamericano (nato in Scozia) John William Bews (1884 - 1938) perfezionato in seguito dai botanici contemporanei Thomas Robert Soderstrom (1936-1987) e R.P. Ellis nella pubblicazione "Grass Systematics and Evolution : an international symposium held at the Smithsonian Institution, Washington, D.C." del 1987.[1][5]

Descrizione

 src=
Il portamento
Chusquea valdiviensis
 src=
Le foglie
Chusquea culeou
 src=
Spighetta generica con tre fiori diversi
  • Il portamento delle specie di questo genere è arbustivo (o cespuglioso) con culmi legnosi, solidi da eretti a pendenti (arcuati) o rampicanti. Le radici in genere sono del tipo fascicolato derivate da rizomi amfimorfi (i rizomi sono sia pachimorfi che leptomorfi[6]). Gli internodi sono affusolati e solidi. Lo sviluppo dei rami è acropeto (o anche bidirezionale): i culmi raggiungono la loro piena altezza senza produrre rami ma solo foglie; in seguito dai culmi si originano (raramente) dei rami e foglie di fogliame, iniziando dalla base o dal centro della pianta e procedendo in modo acropeto o bidirezionale. Colore dei culmi: verde, giallo, viola, screziato o coperto da un essudato ceroso. Altezza massima: 20 metri.[1][7][8][9][10][11][12][13]
  • Le foglie lungo il culmo sono disposte in modo alterno, sono distiche e si originano dai vari nodi; possono essere persistenti o decidue. Sono composte da una guaina, una ligula (è presente una ligula esterna - quella interna è cartacea) e una lamina. Le venature sono parallelinervie; delle ventaure sono presenti anche nelle ligule. Le guaine sia delle foglie dei culmi che del fogliame sono prive di fimbrie o auricolari. Il portamento delle lame è rigido e diritto (raramente sono riflesse). Le guaine delle foglie del fogliame sono vistosamente carenate; mentre le lame sono sottili e coriacee, spesso sono tassellate sul lato abassiale. In alcune specie di questo genere le foglie del fogliame possono essere assenti
  • Infiorescenza principale (sinfiorescenza o semplicemente spiga): le infiorescenze sono per lo più ramificate ed hanno la forma di una grande pannocchia aperta. Le spighette sono molto numerose.
  • Infiorescenza secondaria (o spighetta): le spighette, compresse lateralmente, sono formate da un fiore fertile sotteso da quattro brattee chiamate glume (inferiore e superiore - le due prossimali possono essere ridotte) con o senza punte. Possono essere presenti alcuni fiori basali sterili. La rachilla delle spighette è priva di estensione. Alla base di ogni fiore sono presenti due brattee: la palea e il lemma. La disarticolazione avviene sopra le glume.
  • I fiori fertili sono attinomorfi formati da 3 verticilli: perianzio ridotto, androceo e gineceo.
  • Formula fiorale. Per la famiglia di queste piante viene indicata la seguente formula fiorale:[7]
  • , P 2, A (1-)3(-6), G (2–3) supero, cariosside.
  • Il perianzio è ridotto e formato da tre lodicule, delle squame, poco visibili (forse relitto di un verticillo di 3 sepali). Le lodicule hanno una consistenza membranosa, sono glabre o cigliate con apici ottusi.
  • I frutti sono del tipo cariosside, ossia sono dei piccoli chicchi indeiscenti, con forme ellissoidi o oblunghe, nei quali il pericarpo è formato da una sottile parete che circonda il singolo seme. In particolare il pericarpo, carnoso e succulento, è fuso al seme ed è aderente. L'endocarpo non è indurito e l'ilo è lungo e lineare.

Riproduzione

  • Impollinazione: in generale le erbe delle Poaceae sono impollinate in modo anemogamo. Gli stigmi piumosi sono una caratteristica importante per catturare meglio il polline aereo.
  • Riproduzione: la fecondazione avviene fondamentalmente tramite l'impollinazione dei fiori (vedi sopra).
  • Dispersione: i semi cadendo (dopo aver eventualmente percorso alcuni metri a causa del vento –dispersione anemocora) a terra sono dispersi soprattutto da insetti tipo formiche (disseminazione mirmecoria).

Distribuzione e habitat

La distribuzione delle specie di questo genere è americana dal Messico fino all'Argentina con habitat in prevalenza tropicali o subtropicali.[12] Nel Nord America sono presenti solamente 18 specie.[13]

Tassonomia

La famiglia di appartenenza di questo genere (Poaceae) comprende circa 650 generi e 9.700 specie (secondo altri Autori 670 generi e 9.500[10]). Con una distribuzione cosmopolita è una delle famiglie più numerose e più importanti del gruppo delle monocotiledoni e di grande interesse economico: tre quarti delle terre coltivate del mondo produce cereali (più del 50% delle calorie umane proviene dalle graminacee). La famiglia è suddivisa in 11 sottofamiglie, il genere di questa voce è descritto al'interno della sottofamiglia Bambusoideae (tribù Bambuseae, sottotribù=Chusqueinae).[1][7]

Filogenesi

Con l'inclusione del genere Neurolepis Meisn. (ex. sottotribù Neurolepidinae Soderstrom ed Ellis), le cui specie sono confluite nei due sottogeneri Platonia e Magnifoliae, la monofilia di Chusqueinae è sufficientemente supportata. L'inclusione del genere Neurolepis è giustificata oltre che dai dati molecolari, anche dalla presenza comune (con gli altri gruppi della sottotribù) di papille sulle cellule sussidiarie degli stomi e dalle spighette con singolo fiore a 4 glume. Questo gruppo risulta inoltre endemico del Nuovo Mondo.[14]

La sottotribù Chusqueinae (e quindi il genere Chusquea) al'interno della tribù Bambuseae è descritta all'interno del "clade neotropicale" (insieme alle sottotribù Arthrostylidiinae e Guaduinae) e risulta "gruppo fratello" del resto delle Bambuseae tropicali.[2]

Uno studio filogenetico sul DNA dei cloroplasti condotto sul 40% delle specie del genere ha individuato 6 cladi principali (due cladi fortemente supportati e cinque debolmente supportati all'interno del grande clade "Euchusquea"). Le relazioni tra questi lignaggi non sono state risolte in modo definitivo e la composizione delle specie dei cladi è fortemente in conflitto con gli attuali raggruppamenti tassonomici basati su aspetti morfologici. Per cui sono necessarie ancora ulteriori analisi soprattutto per valutare e descrivere la diversità del clade "Euchusquea".[15]

Il genere attualmente è suddiviso in 5 sottogeneri. Il subg. Magnifoliae, da un punto di vista filogenetico, si trova in posizione "basale" e quindi è "gruppo fratello" del resto delle specie del genere. All'interno il subg. Platonia si trova, da un punto di vista evolutivo, subito prima del grande clade "Euchusquea" contenente la maggior parte delle specie. All'interno del clade "Euchusquea" in posizione "basale" si trova il subg. Rettbergia, mentre gli altri due sottogeneri (subg. Chusquea e subg. Swallenochloa) sono variamente distribuiti nel "core" del genere. Il cladogramma seguente, tratto dallo studio citato e semplificato, mostra l'attuale conoscenza filogenetica del genere Chusquea.[15]

      xxxclade_Euchusqueaxxx

subg. Chusquea/Swallenochloa

     

subg. Chusquea/Swallenochloa

   

subg. Chusquea/Swallenochloa

       

subg. Rettbergia

     

subg. Platonia

     

subg. Magnifoliae

   

Le sinapomorfie per questo genere sono:[1]

  • un fiore per spighetta;
  • la rachilla senza estensione;
  • quattro glume;
  • le celle sussidiarie (o annesse) degli stomi hanno almeno due papille.

Suddivisione del genere

Il genere comprende circa 160 specie. La seguente tabella mostra come tradizionalmente è suddiviso il genere (con l'aggiunta dei due nuovi sottogeneri Magnifoliae e Platonia). Molte specie sono ancora prive di una collocazione precisa nel genere.[15]

Note

  1. ^ a b c d e Kellogg 2015, pag. 169.
  2. ^ a b Zhang et al. 2016, pag. 122.
  3. ^ David Gledhill 2008, pag. 107.
  4. ^ The International Plant Names Index, su ipni.org. URL consultato il 14 ottobre 2018.
  5. ^ The International Plant Names Index, su ipni.org. URL consultato il 14 ottobre 2018.
  6. ^ Maestria en Construcción - Universidad Nacional de Colombia, Santafé de Bogotá, su hof-landlust.de, p. Bambues del Nuevo Mundo. URL consultato il 14 ottobre 2018 (archiviato dall'url originale il 16 ottobre 2018).
  7. ^ a b c Judd et al 2007, pag. 311.
  8. ^ Pignatti 1982, Vol. 3 - pag. 451.
  9. ^ Motta 1960, Vol. 2 - pag. 346.
  10. ^ a b Strasburger 2007, pag. 814.
  11. ^ Pasqua et al 2015, pag. 467.
  12. ^ a b eFloras, su efloras.org. URL consultato il 14 ottobre 2018.
  13. ^ a b Kew - GrassBase - The Online World Grass Flora, su powo.science.kew.org. URL consultato il 14 ottobre 2018.
  14. ^ Judziewicz et al. 2007, pag. 307.
  15. ^ a b c Fisher et al. 2014.

Bibliografia

 title=
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori e redattori di Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IT

Chusquea: Brief Summary ( 義大利語 )

由wikipedia IT提供

Chusquea Kunth, 1822 è un genere di piante spermatofita monocotiledone di bambù appartenente alla famiglia Poaceae (ordine delle Poales). È anche l'unico genere della sottotribù Chusqueinae Soderstr. & R.P.Ellis, 1988

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autori e redattori di Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia IT

Chusquea ( 荷蘭、佛萊明語 )

由wikipedia NL提供

Chusquea (synoniem: Swallenochloa) is een geslacht uit de grassenfamilie (Poaceae). De meer dan honderd soorten van dit geslacht komen voor van het zuiden van Mexico tot Chili en Argentinië. Ook op de Caraïben worden soorten aangetroffen.[1] In tegenstelling tot andere bamboesoorten bezitten de soorten van dit geslacht geen holle, maar volle stengels.

Soorten (selectie)

Van het geslacht zijn onder andere de volgende soorten bekend [bron?]:

Externe links

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Watson L, Dallwitz M.J., delta-intkey.com. The Grass Genera of the World (2008). Geraadpleegd op 2009-08-19.
Wikispecies Wikispecies heeft een pagina over Chusquea.
Wikimedia Commons Zie de categorie Chusquea van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-auteurs en -editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NL

Chusquea: Brief Summary ( 荷蘭、佛萊明語 )

由wikipedia NL提供

Chusquea (synoniem: Swallenochloa) is een geslacht uit de grassenfamilie (Poaceae). De meer dan honderd soorten van dit geslacht komen voor van het zuiden van Mexico tot Chili en Argentinië. Ook op de Caraïben worden soorten aangetroffen. In tegenstelling tot andere bamboesoorten bezitten de soorten van dit geslacht geen holle, maar volle stengels.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia-auteurs en -editors
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia NL

Chusquea ( 葡萄牙語 )

由wikipedia PT提供

Chusquea, vulgarmente chamada criciúma,[1] é um género botânico pertencente à família Poaceae, subfamília Bambusoideae, tribo Bambuseae.[2]

O gênero apresenta aproximadamente 180 espécies. Ocorrem na América do Norte e América do Sul.

Sinônimos

  • Coliquea Bibra (SUI)
  • Dendragrostis B.D.Jacks. (SUI)
  • Mustelia Steud. (SUS)

Principais espécies

  • Chusquea anclytroides Rupr.
  • Chusquea bahiana] L. G. Clark
  • Chusquea bilimekii E. Fourn.
  • Chusquea caparaoensis L. G. Clark
  • Chusquea carinata E. Fourn.
  • Chusquea circinata Soderstr. et C. E. Calderon
  • Chusquea culeou
  • Chusquea cumingii Nees
  • Chusquea delicatula Hitchc.
  • Chusquea erecta L. G. Clark
  • Chusquea exasperata L. G. Clark
  • Chusquea glauca L. G. Clark
  • Chusquea longifolia Swallen
  • Chusquea longipendula Kuntze
  • Chusquea maclurei L. G. Clark
  • Chusquea maculata L. G. Clark
  • Chusquea meyeriana Rupr.
  • Chusquea mulleri Munro
  • Chusquea patens L. G. Clark
  • Chusquea perotensis L. G. Clark, Cortes & Cházaro
  • Chusquea pohlii L. G. Clark
  • Chusquea quila
  • Chusquea sneidernii Aspl.
  • Chusquea spencei Ernst
  • Chusquea subulata L. G. Clark
  • Chusquea talamancensis Y. Widmer et L. G. Clark
  • Chusquea tomentosa] Y. Widmer et L. G. Clark
  • «PPP-Index Lista completa»

Referências

  1. Aulete.
  2. «pertencente à — World Flora Online». www.worldfloraonline.org. Consultado em 19 de agosto de 2020

Bibliografia

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia PT

Chusquea: Brief Summary ( 葡萄牙語 )

由wikipedia PT提供

Chusquea, vulgarmente chamada criciúma, é um género botânico pertencente à família Poaceae, subfamília Bambusoideae, tribo Bambuseae.

O gênero apresenta aproximadamente 180 espécies. Ocorrem na América do Norte e América do Sul.

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Autores e editores de Wikipedia
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia PT

Chusquea ( 越南語 )

由wikipedia VI提供

Chusquea là một chi thực vật có hoa trong họ Hòa thảo (Poaceae).[1]

Loài

Chi Chusquea gồm các loài:

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Chusquea. Truy cập ngày 26 tháng 9 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết chủ đề tông Tre này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia tác giả và biên tập viên
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia VI

Chusquea: Brief Summary ( 越南語 )

由wikipedia VI提供

Chusquea là một chi thực vật có hoa trong họ Hòa thảo (Poaceae).

許可
cc-by-sa-3.0
版權
Wikipedia tác giả và biên tập viên
原始內容
參訪來源
合作夥伴網站
wikipedia VI