Els bambús Chusquea són del gènere de la família de les poàcies i de la subfamília bambusòidies.
El gènere Chusquea és el gènere amb més espècies de bambús del món amb 180 espècies, situades en una àmplia zona, entra 24°N a 47°S. Es considera que les seves més de 180 espècies es reparteixen entre Mèxic a l'Argentina i Xile, amb un grup important al Brasil, i amb una espècie a àrea desconnexa en l'illa de Juan Fernandez i altre en les Antilles. Principalment és un gènere andí amb 42% de les espècies que es troben en la serralada entre 2500 a 3500 m, amb un índex d'endemisme del 96%; l'àrea següent i més rica en espècie es troba en el sud-est de Brasil i algunes parts d'Uruguai, de l'Argentina i de Paraguai amb 31% de les espècies. Chusquea es distingeix d'altres bambús pels seus botons múltiples, independents i dimorfs sobre cadascun dels nusos.
Aquest gènere és generalment associat amb els boscos muntanyencs subparamo, paramo i els prats d'alta altitud, i es troba més rarament en els boscos pluvials de baixa altitud. És important en els boscos andins on forma a poblacions extensives destinades canyissos, un important ecosistema per a lepidòpters, coleòpters, rosegadors i aus. Les canyes de les gramínies són utilitzades pels autòctons en la construcció de les cases, la confecció de cistelles, i en cerimònies rituals.
Algunes de les principals espècies
Els bambús Chusquea són del gènere de la família de les poàcies i de la subfamília bambusòidies.
El gènere Chusquea és el gènere amb més espècies de bambús del món amb 180 espècies, situades en una àmplia zona, entra 24°N a 47°S. Es considera que les seves més de 180 espècies es reparteixen entre Mèxic a l'Argentina i Xile, amb un grup important al Brasil, i amb una espècie a àrea desconnexa en l'illa de Juan Fernandez i altre en les Antilles. Principalment és un gènere andí amb 42% de les espècies que es troben en la serralada entre 2500 a 3500 m, amb un índex d'endemisme del 96%; l'àrea següent i més rica en espècie es troba en el sud-est de Brasil i algunes parts d'Uruguai, de l'Argentina i de Paraguai amb 31% de les espècies. Chusquea es distingeix d'altres bambús pels seus botons múltiples, independents i dimorfs sobre cadascun dels nusos.
Aquest gènere és generalment associat amb els boscos muntanyencs subparamo, paramo i els prats d'alta altitud, i es troba més rarament en els boscos pluvials de baixa altitud. És important en els boscos andins on forma a poblacions extensives destinades canyissos, un important ecosistema per a lepidòpters, coleòpters, rosegadors i aus. Les canyes de les gramínies són utilitzades pels autòctons en la construcció de les cases, la confecció de cistelles, i en cerimònies rituals.
Suru (genus Chusquea) nisqakunaqa sach'a hina ancha hatunman wiñaq qachu yurakunam.
Kaymi suru rikch'aqkuna:
Chusquea is a genus of evergreen bamboos in the grass family. Most of them are native to mountain habitats in Latin America, from Mexico to southern Chile and Argentina.
They are sometimes referred to as South American mountain bamboos. Unlike most other grasses, the stems of these species are solid, not hollow. Some animals are, to various extents, associated with stands of Chusquea, for example the Inca wren, monito del monte, and the plushcap.
Chusquea culeou, the chilean feather bamboo or colihue cane, from southern Chile and adjacent western Argentina, is notable as the most frost-tolerant South American bamboo and the only one that has been grown successfully to any extent in the temperate Northern Hemisphere, with successful growth as an ornamental plant north to Scotland. The colihue cane was used by the Mapuches Indians to make instruments and as lances during the War of Arauco.
Chusquea quila (in Spanish quila), in contrast to Colihue, has a spreading or vining growth. It prefers wet places and does not grow above 500 metres (1,600 ft), where C. culeou becomes more dominant. Chusquea quila can form pure stands called quilantales. Very few plants can grow under this species.
In Chile Chusquea species have been historically harvested for seed by indigenous peoples, but the flowering and seeds of the species, is associated to mice vermin.[3]
The genus Chusquea now includes species formerly classified in Dendragrostis, Rettbergia, Swallenochloa, and Neurolepis. [4] The genus has been organized into three subgenera, subg. Rettbergia, subg. Swallenochloa and subg. Chusquea,[5] although molecular evidence only supports a monophyletic subg. Rettbergia.[6]
193 species are accepted:[7][1][8][9]
Chusquea is a genus of evergreen bamboos in the grass family. Most of them are native to mountain habitats in Latin America, from Mexico to southern Chile and Argentina.
They are sometimes referred to as South American mountain bamboos. Unlike most other grasses, the stems of these species are solid, not hollow. Some animals are, to various extents, associated with stands of Chusquea, for example the Inca wren, monito del monte, and the plushcap.
Chusquea es un género de plantas de la familia de las gramíneas (Poaceae).[1] Son unas 120 especies, la mayoría de montaña, nativos del sur de México al sur de Chile y Argentina. En los ecosistemas de páramo de los Andes se denomina bambú. Los tallos (sus cañas) de estas especies son sólidos y no huecos.
Tallos sólidos, generalmente fistulosos con la edad, normalmente ramificándose en estado vegetativo. Vainas foliares del tallo sin aurículas; láminas articuladas con las vainas, pero generalmente erectas, no seudopecioladas, triangulares. Nudos en el 1/2 del tallo con una yema central más grande y 2-numerosas yemas subsidiarias subyacentes, más pequeñas, subiguales, independientes, consteladas, lineares o verticiladas, todas las yemas de 2 o raramente 3 tamaños, persistiendo este polimorfismo durante el desarrollo de las ramas. Inflorescencia generalmente una panícula, raramente un racimo paucifloro. Espiguillas teretes, o comprimidas lateral o dorsalmente; glumas 2; lemas estériles 2; flósculo bisexual 1; desarticulación por encima de las glumas y debajo de las lemas estériles; raquilla no prolongada más allá de la pálea; lodículas 3; estambres 3, los filamentos filiformes, libres, las anteras lineares; ovarios glabros; estigmas 2. Fruto una cariopsis.[3]
El género fue descrito por Carl Sigismund Kunth y publicado en Journal de Physique, de Chimie, d'Histoire Naturelle et des Arts 95: 151. 1822.[4] La especie tipo es: Chusquea scandens Kunth.
La palabra chusque viene del muisca chusquy, que según un manuscrito colonial de la Biblioteca Nacional de Colombia, significa "Caña ordinaria de la tierra".[5] Al parecer el nombre científico fue asignado por José Celestino Mutis durante la Expedición Botánica.
El número cromosómico básico del género es x = 12, con números cromosómicos somáticos de 2n = 40, 44 y 48, ya que hay especies diploides y una serie poliploide.[1]
Chusquea es un género de plantas de la familia de las gramíneas (Poaceae). Son unas 120 especies, la mayoría de montaña, nativos del sur de México al sur de Chile y Argentina. En los ecosistemas de páramo de los Andes se denomina bambú. Los tallos (sus cañas) de estas especies son sólidos y no huecos.
Chusquea est un genre de bambous, originaire d'Amérique. C'est le plus fourni en espèces du monde, on estime qu'il contient 180 espèces.
Les espèces du genre Chusquea se distinguent des autres bambous par leurs bourgeons multiples, indépendants et dimorphes sur chacun des nœuds.
Les espèces du genre Chusquea se caractérisent par des tiges (chaumes) pleines, généralement fistuleuses avec l'âge, habituellement ramifiées. La gaine foliaire est sans oreillettes. Le limbe de forme triangulaire, articulé avec la gaine, est généralement dressé, sans pseudo-pétiole.
Les nœuds au milieu de la tige présentent un bourgeon central plus grand et deux ou plusieurs bourgeons subsidiaires, plus petits, subégaux, indépendants, linéaires ou verticillés. Tous les bourgeons ont deux ou rarement trois tailles. Ce polymorphisme persiste pendant le développement des ramifications[2].
Les Chusquea possèdent des rhizomes « amphimorphe » (de « amphi » des deux côtés et « morpho », forme, pour définir des rhizomes de morphologie composite) c'est-à-dire à croissance à la fois monopodiale (leptomorphe) et sympodiale (pachymorphe)[3].
L'inflorescence est généralement une panicule, plus rarement un racème pauciflore. Les épillets sont cylindriques (térètes), ou comprimés latéralement ou dorsalement. Ils présentent deux glumes et deux lemmes stériles. Le rachillet ne se prolonge pas au-delà de la paléole. Les fleurs sont bisexuées (hermaphrodites). A maturité, la désarticulation se fait au-dessus des glumes et sous les lemmes stériles.
La fleur compte trois lodicules, trois étamines au filament filiforme, libre, et à l'anthère linéaire, et un ovaire glabre portant deux stigmates. Le fruit est un caryopse[2].
L'aire de répartition du genre Chusquea a la plus grande plage latitudinale, entre 24°N à 47°S, s'étendant du Mexique à l'Argentine et au Chili, avec un groupe important au Brésil, et avec une espèce à aire disjointe dans l'archipel Juan Fernández et une autre aux Antilles. C'est principalement un genre andin avec 42 % des espèces présentes dans la cordillère entre 2 500 à 3 500 mètres d'altitude, avec un taux d'endémisme de 96 % ; l'aire suivante la plus riche en espèces se trouve dans le sud-est du Brésil et dans certaines parties de l'Uruguay, de l'Argentine et du Paraguay avec 31 % des espèces.
Ce genre est généralement associé aux forêts montagneuses subparamo, paramo, et aux prairies de haute altitude, et se rencontre plus rarement dans les forêts pluviales de basse altitude. Il est important dans les forêts andines où il forme des populations extensives appelées « carrizales », un important biotope pour les lépidoptères, coléoptères, rongeurs et oiseaux.
Selon GRIN[4] :
Selon The Plant List (9 décembre 2017)[5] :
Selon Paleobiology Database (9 décembre 2017)[6] :
Les chaumes sont utilisés par les autochtones dans la construction des maisons, la confection de paniers, et dans des cérémonies rituelles. Certaines espèces sont colonises les milieux perturbés de la forêt andine.
Chusquea est un genre de bambous, originaire d'Amérique. C'est le plus fourni en espèces du monde, on estime qu'il contient 180 espèces.
Les espèces du genre Chusquea se distinguent des autres bambous par leurs bourgeons multiples, indépendants et dimorphes sur chacun des nœuds.
Čuskveja (lat. Chusquea), veliki biljni rod iz porodice trava kojemu pripada preko 170 vrsta vazdazelenih bambusa u Srednjoj i Južnoj Americi.
Čuskveje su klasificirane potporodici Bambusoideae, tribusu Bambuseae, i podtribusu Chusqueinae[1], kojemu su dali svoje ime.
Čuskveja (lat. Chusquea), veliki biljni rod iz porodice trava kojemu pripada preko 170 vrsta vazdazelenih bambusa u Srednjoj i Južnoj Americi.
Čuskveje su klasificirane potporodici Bambusoideae, tribusu Bambuseae, i podtribusu Chusqueinae, kojemu su dali svoje ime.
Chusquea er ættkvísl sígrænna bambusa í grasaætt. Flestar tegundirnar eru ættaðar frá fjallasvæðum í mið og suður Ameríku, frá Mexíkó til suðurhluta Chile og Argentínu.
Þær eru stundum kallaðar "Suður-Amerískur bambus". Ólíkt flestum öðrum grösum eru stönglarnir ekki holir.
Chusquea culeou, frá suður Chile og nærliggjandi vestur Argentínu, er harðgerðasta (með mest frostþol) tegundin og sú eina sem hefur verið ræktuð að marki á norðurhveli. Hefur hún reynst vel norður til Skotlands. Reyr af tegundinni var notaður af Mapuche indíánum til að gera hljóðfæri og sem lensur í Arauco stríðinu.
Ættkvíslin Chusquea inniheldur nú tegundir sem áður voru taldar til Dendragrostis, Rettbergia, Swallenochloa, og Neurolepis. [2] Henni hefur nú verið skift í þrjár undirættkvíslir, subg. Rettbergia, subg. Swallenochloa and subg. Chusquea,[3] þó að "molecular evidence" styðji aðeins subg. Rettbergia.[4]
Chusquea er ættkvísl sígrænna bambusa í grasaætt. Flestar tegundirnar eru ættaðar frá fjallasvæðum í mið og suður Ameríku, frá Mexíkó til suðurhluta Chile og Argentínu.
Chusquea quilaÞær eru stundum kallaðar "Suður-Amerískur bambus". Ólíkt flestum öðrum grösum eru stönglarnir ekki holir.
Chusquea Kunth, 1822 è un genere di piante spermatofita monocotiledone di bambù appartenente alla famiglia Poaceae (ordine delle Poales). È anche l'unico genere della sottotribù Chusqueinae Soderstr. & R.P.Ellis, 1988[1][2]
Il nome del genere deriva da una voce vernacolare colombiana.[3] Il nome scientifico del genere è stato definito dal botanico tedesco Karl Sigismund Kunth (Lipsia, 18 giugno 1788 – Berlino, 22 marzo 1850) nella pubblicazione "Synopsis Plantarum, quas, in itinere ad plagam aequinoctialem orbis novi, collegerunt Al. de Humboldt et Am. Bonpland" del 1822.[4] Il nome scientifico della sottotribù è stato definito inizialmente nel 1929 dal botanico sudamericano (nato in Scozia) John William Bews (1884 - 1938) perfezionato in seguito dai botanici contemporanei Thomas Robert Soderstrom (1936-1987) e R.P. Ellis nella pubblicazione "Grass Systematics and Evolution : an international symposium held at the Smithsonian Institution, Washington, D.C." del 1987.[1][5]
La distribuzione delle specie di questo genere è americana dal Messico fino all'Argentina con habitat in prevalenza tropicali o subtropicali.[12] Nel Nord America sono presenti solamente 18 specie.[13]
La famiglia di appartenenza di questo genere (Poaceae) comprende circa 650 generi e 9.700 specie (secondo altri Autori 670 generi e 9.500[10]). Con una distribuzione cosmopolita è una delle famiglie più numerose e più importanti del gruppo delle monocotiledoni e di grande interesse economico: tre quarti delle terre coltivate del mondo produce cereali (più del 50% delle calorie umane proviene dalle graminacee). La famiglia è suddivisa in 11 sottofamiglie, il genere di questa voce è descritto al'interno della sottofamiglia Bambusoideae (tribù Bambuseae, sottotribù=Chusqueinae).[1][7]
Con l'inclusione del genere Neurolepis Meisn. (ex. sottotribù Neurolepidinae Soderstrom ed Ellis), le cui specie sono confluite nei due sottogeneri Platonia e Magnifoliae, la monofilia di Chusqueinae è sufficientemente supportata. L'inclusione del genere Neurolepis è giustificata oltre che dai dati molecolari, anche dalla presenza comune (con gli altri gruppi della sottotribù) di papille sulle cellule sussidiarie degli stomi e dalle spighette con singolo fiore a 4 glume. Questo gruppo risulta inoltre endemico del Nuovo Mondo.[14]
La sottotribù Chusqueinae (e quindi il genere Chusquea) al'interno della tribù Bambuseae è descritta all'interno del "clade neotropicale" (insieme alle sottotribù Arthrostylidiinae e Guaduinae) e risulta "gruppo fratello" del resto delle Bambuseae tropicali.[2]
Uno studio filogenetico sul DNA dei cloroplasti condotto sul 40% delle specie del genere ha individuato 6 cladi principali (due cladi fortemente supportati e cinque debolmente supportati all'interno del grande clade "Euchusquea"). Le relazioni tra questi lignaggi non sono state risolte in modo definitivo e la composizione delle specie dei cladi è fortemente in conflitto con gli attuali raggruppamenti tassonomici basati su aspetti morfologici. Per cui sono necessarie ancora ulteriori analisi soprattutto per valutare e descrivere la diversità del clade "Euchusquea".[15]
Il genere attualmente è suddiviso in 5 sottogeneri. Il subg. Magnifoliae, da un punto di vista filogenetico, si trova in posizione "basale" e quindi è "gruppo fratello" del resto delle specie del genere. All'interno il subg. Platonia si trova, da un punto di vista evolutivo, subito prima del grande clade "Euchusquea" contenente la maggior parte delle specie. All'interno del clade "Euchusquea" in posizione "basale" si trova il subg. Rettbergia, mentre gli altri due sottogeneri (subg. Chusquea e subg. Swallenochloa) sono variamente distribuiti nel "core" del genere. Il cladogramma seguente, tratto dallo studio citato e semplificato, mostra l'attuale conoscenza filogenetica del genere Chusquea.[15]
xxxclade_Euchusqueaxxxsubg. Chusquea/Swallenochloa
subg. Chusquea/Swallenochloa
subg. Chusquea/Swallenochloa
subg. Rettbergia
subg. Platonia
subg. Magnifoliae
Le sinapomorfie per questo genere sono:[1]
Il genere comprende circa 160 specie. La seguente tabella mostra come tradizionalmente è suddiviso il genere (con l'aggiunta dei due nuovi sottogeneri Magnifoliae e Platonia). Molte specie sono ancora prive di una collocazione precisa nel genere.[15]
Chusquea Kunth, 1822 è un genere di piante spermatofita monocotiledone di bambù appartenente alla famiglia Poaceae (ordine delle Poales). È anche l'unico genere della sottotribù Chusqueinae Soderstr. & R.P.Ellis, 1988
Chusquea (synoniem: Swallenochloa) is een geslacht uit de grassenfamilie (Poaceae). De meer dan honderd soorten van dit geslacht komen voor van het zuiden van Mexico tot Chili en Argentinië. Ook op de Caraïben worden soorten aangetroffen.[1] In tegenstelling tot andere bamboesoorten bezitten de soorten van dit geslacht geen holle, maar volle stengels.
Van het geslacht zijn onder andere de volgende soorten bekend [bron?]:
Chusquea (synoniem: Swallenochloa) is een geslacht uit de grassenfamilie (Poaceae). De meer dan honderd soorten van dit geslacht komen voor van het zuiden van Mexico tot Chili en Argentinië. Ook op de Caraïben worden soorten aangetroffen. In tegenstelling tot andere bamboesoorten bezitten de soorten van dit geslacht geen holle, maar volle stengels.
Chusquea, vulgarmente chamada criciúma,[1] é um género botânico pertencente à família Poaceae, subfamília Bambusoideae, tribo Bambuseae.[2]
O gênero apresenta aproximadamente 180 espécies. Ocorrem na América do Norte e América do Sul.
Chusquea, vulgarmente chamada criciúma, é um género botânico pertencente à família Poaceae, subfamília Bambusoideae, tribo Bambuseae.
O gênero apresenta aproximadamente 180 espécies. Ocorrem na América do Norte e América do Sul.
Chusquea là một chi thực vật có hoa trong họ Hòa thảo (Poaceae).[1]
Chi Chusquea gồm các loài:
Chusquea là một chi thực vật có hoa trong họ Hòa thảo (Poaceae).