Ar gioc'h meur a zo un evn hirc'harek, Gallinago undulata an anv skiantel anezhañ.
Kavout a reer an daou isspesad anezhañ[1] e Suamerika:
Ar gioc'h meur a zo un evn hirc'harek, Gallinago undulata an anv skiantel anezhañ.
El becadell gegant (Gallinago undulata) és un ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita pastures humides de les terres baixes de Colòmbia, Veneçuela i Guaiana, cap al sud fins al nord de Brasil, i més al sud, al sud-est de Brasil, Paraguai i Uruguai.
El becadell gegant (Gallinago undulata) és un ocell de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que habita pastures humides de les terres baixes de Colòmbia, Veneçuela i Guaiana, cap al sud fins al nord de Brasil, i més al sud, al sud-est de Brasil, Paraguai i Uruguai.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gïach cawraidd (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gïachod cawraidd) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Gallinago undulata; yr enw Saesneg arno yw Giant snipe. Mae'n perthyn i deulu'r Pibyddion (Lladin: Scolopacidae) sydd yn urdd y Charadriiformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. undulata, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
Mae'r gïach cawraidd yn perthyn i deulu'r Pibyddion (Lladin: Scolopacidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Cyffylog Scolopax rusticola Gïach Cyffredin Gallinago gallinago
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Gïach cawraidd (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: gïachod cawraidd) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Gallinago undulata; yr enw Saesneg arno yw Giant snipe. Mae'n perthyn i deulu'r Pibyddion (Lladin: Scolopacidae) sydd yn urdd y Charadriiformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. undulata, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America.
The giant snipe (Gallinago undulata) is a stocky wader. It breeds in South America. The nominate subspecies G. u. undulata occurs in two distinct areas, one in Colombia, and the other from Venezuela through Guyana, Suriname and French Guiana to extreme north-eastern Brazil. The southern subspecies G. u. gigantea is found in eastern Bolivia, eastern Paraguay and south-east Brazil, and probably also in Uruguay and north-eastern Argentina.
It occurs in tall vegetation in swamps and flooded grasslands, and occasionally in dry savannah. It ranges from the lowlands up to 2,200 m altitude.
It seems to arrive in some areas after rain, but its seasonal movements are very poorly understood.
The giant snipe was described by the French polymath Georges-Louis Leclerc, Comte de Buffon in 1780 in his Histoire Naturelle des Oiseaux from a specimen collected in Cayenne, French Guiana.[2] The bird was also illustrated in a hand-coloured plate engraved by François-Nicolas Martinet in the Planches Enluminées D'Histoire Naturelle which was produced under the supervision of Edme-Louis Daubenton to accompany Buffon's text.[3] Neither the plate caption nor Buffon's description included a scientific name but in 1783 the Dutch naturalist Pieter Boddaert coined the binomial name Scolopax undulata in his catalogue of the Planches Enluminées.[4] The giant snipe is now placed in the genus Gallinago that was introduced by the French zoologist Mathurin Jacques Brisson in 1760.[5][6] The generic name is Neo-Latin for a woodcock or snipe from Latin gallina, "hen" and the suffix -ago, "resembling". The specific epithet undulatus is Latin for "with wave-like markings".[7]
Two subspecies are recognised:[6]
This is the largest snipe at 36 to 47 cm (14 to 19 in) in length. G. u. gigantea, as its name suggests, is larger than the nominate subspecies with little overlap in size; for example, its bill length is usually more than 12 cm (4.7 in), whereas G. u. undulata is usually less than 11.5 cm (4.5 in) and total length is up to about 43.5 cm (17.1 in). Body mass in the nominate subspecies is from 270 to 362 g (9.5 to 12.8 oz), averaging 294 g (10.4 oz) in males and 332 g (11.7 oz), while in G. u. gigantea, body mass is known to range from 420 to 500 g (15 to 18 oz).[8][9]
The giant snipe has a stocky body and relatively short legs for a wader. It has broad rounded wings like a woodcock and a very long bill. Its upperparts, head and neck are streaked and patterned with black and brown, and chestnut edges to the feathers form distinct lines down its back. The belly is white with brown barring on the flanks. The flight feathers are barred, a feature unique to this snipe. The horn-coloured bill is very long and straight. The legs and feet are greyish-green.
No plumage differences related to age or sex are known, but in other snipe the sexes are similar and immature birds differ only in showing pale fringes on the wing coverts.
The giant snipe has a kek-kek call when flushed, and a rasping trisyllabic call is given in its nocturnal display flight.
Giant snipe can be distinguished from the sympatric common and the Magellan snipe by its huge size and rounded wings. The other large species, Andean, Fuegian and imperial snipe, are upland species which lack the well-defined upperpart markings and white belly shown by giant snipe. The noble snipe is more similar to giant, but obviously smaller-bodied.
Nests of the southern race have been found in Brazil in September and from November to early January. They are placed on a hillock between swamps, and 2–4 eggs are laid. No nests of the nominate subspecies have been found.
This species is rarely seen on the ground, and its habitat, reluctance to flush until almost trodden on, cryptic plumage, and nocturnal feeding mean its habits are almost unknown. Its diet apparently includes frogs. The giant snipe is usually seen alone when flushed.
Other Gallinago snipes have an aerial display, which involves flying high in circles, followed by a powerful stoop during which the bird makes a drumming sound, caused by vibrations of modified outer tail feathers. This species displays at night, but it is not known whether it drums.
The giant snipe is hunted through most of its range, its large size making it easier to shoot than other snipes. Habitat loss is also a threat, at least in part of its range. It is nowhere common, and is local and uncommon in Colombia and Venezuela, but its nocturnal habits and extremely secretive behaviour might exaggerate its apparent scarcity, and it is currently not thought to be threatened.
The giant snipe (Gallinago undulata) is a stocky wader. It breeds in South America. The nominate subspecies G. u. undulata occurs in two distinct areas, one in Colombia, and the other from Venezuela through Guyana, Suriname and French Guiana to extreme north-eastern Brazil. The southern subspecies G. u. gigantea is found in eastern Bolivia, eastern Paraguay and south-east Brazil, and probably also in Uruguay and north-eastern Argentina.
It occurs in tall vegetation in swamps and flooded grasslands, and occasionally in dry savannah. It ranges from the lowlands up to 2,200 m altitude.
It seems to arrive in some areas after rain, but its seasonal movements are very poorly understood.
La becasina gigante (Argentina, Paraguay, Colombia, Venezuela, Uruguay) o agachadiza gigante[3] (Gallinago undulata),[4] es una especie de ave caradriforme perteneciente al género Gallinago que integra la familia Scolopacidae. Es nativa de América del Sur.
Se distribuye separadamente en Colombia, Venezuela, Guyana, Surinam, Guayana Francesa y el extremo nordeste de Brasil y al sur se encuentra en Bolivia, Paraguay, sureste de Brasil y probablemente también en Uruguay y nordeste de Argentina.[1]
Habita en pastos altos en pantanos, pastizales inundados, a veces en pastizales más secos, esteros en sabanas.[5]
Es la especie mayor de su género y alcanza entre 40 y 43,5 cm de longitud. Tiene un cuerpo robusto y patas relativamente cortas para un ave zancuda. Tiene amplias alas redondeadas y un pico recto muy largo: el pico de G. u. gigantea alcanza hasta 12.0 cm de largo, en tanto el de G. u. undulata llega hasta 11,5 cm. Su dorso, cabeza y cuello son rayados y estampados con bordes negro, marrón y castaño, con las plumas formando líneas distintas en su espalda. El vientre es blanco con barras castañas en los flancos. Las plumas de vuelo están bloqueadas, una característica única de esta coica. Las patas son de color verde grisáceo. No se han observado diferencias de plumaje relacionada con la edad o el sexo.
Llega a algunas áreas después de las lluvias, pero su movilidad estaciona aún no ha sido bien estudiada.
Rara vez se ve posar sobre el suelo seco y su hábitat preferido son las áreas inundadas, en las que generalmente está solitaria. Su hábito de alimentación nocturna hace más difícil estudiar su comportamiento. Se sabe queu dieta incluye las ranas. En Brasil se han encontrado nidos con huevos en septiembre y de noviembre a principios de enero; son colocados en elevaciones entre los pantanos y la hembra pone allí 2 a 4.
Hace una llamada kek-kek cuando avanza en las áreas inundadas y otra llamada, áspera trisilábica cuando realiza su vuelo de visualización nocturna. Otras coicas hacen una exhibición aérea, volando alto en círculos, descienden con fuerza y se oye un tamborileo, causado por las vibraciones al modificar las plumas externas de la cola. Aunque en esta especie se sabe de vuelos nocturnos, aún no se consigue registrar el tamborileo.
La especie G. undulata fue descrita por primera vez por el naturalista neerlandés Pieter Boddaert en 1783 bajo el nombre científico Scolopax undulata; localidad tipo «Cayenne».[2]
El género se llamaba anteriormente Capella, y este nombre era erróneamente considerado como antecediento a Gallinago. Algunos autores sugieren que la subespecie gigantea merecería tratamiento como especie separada.[2]
Según la clasificación del Congreso Ornitológico Internacional (IOC) (Versión 4.4, 2014)[6] y Clements Checklist 6.9,[7] se reconocen 2 subespecies, con su correspondiente distribución geográfica:[2]
La becasina gigante (Argentina, Paraguay, Colombia, Venezuela, Uruguay) o agachadiza gigante (Gallinago undulata), es una especie de ave caradriforme perteneciente al género Gallinago que integra la familia Scolopacidae. Es nativa de América del Sur.
Gallinago undulata Gallinago generoko animalia da. Hegaztien barruko Scolopacidae familian sailkatua dago.
Gallinago undulata Gallinago generoko animalia da. Hegaztien barruko Scolopacidae familian sailkatua dago.
Isokurppa (Gallinago undulata) on eteläamerikkalainen kahlaaja. Sen elinympäristö käsittää mantereen pohjoisosaa Kolumbiassa, Venezuelassa ja Brasilian pohjoisimmassa reunassa (nimialalaji undulata), sekä Itä-Bolivian, Paraguayn ja Kaakkois-Brasilian, mahdollisesti myös Uruguayn ja Koillis-Argentiinan (alalaji gigantea). Lajin holotyypin kuvaili Pieter Boddaert Cayennesta 1783.[2]
Isokurppa (Gallinago undulata) on eteläamerikkalainen kahlaaja. Sen elinympäristö käsittää mantereen pohjoisosaa Kolumbiassa, Venezuelassa ja Brasilian pohjoisimmassa reunassa (nimialalaji undulata), sekä Itä-Bolivian, Paraguayn ja Kaakkois-Brasilian, mahdollisesti myös Uruguayn ja Koillis-Argentiinan (alalaji gigantea). Lajin holotyypin kuvaili Pieter Boddaert Cayennesta 1783.
Gallinago undulata
La Bécassine géante (Gallinago undulata) est une espèce d’oiseaux appartenant à la famille des Scolopacidae.
Il beccacino gigante (Gallinago undulata, Boddaert 1783) è un uccello della famiglia degli Scolopacidae dell'ordine dei Charadriiformes.
Gallinago undulata ha due sottospecie:
La sottospecie undulata vive in Colombia, Venezuela, Suriname, Guyana, Guayana Francese e nel Brasile nord-orientale; la sottospecie gigantea vive invece nella Bolivia e nel Paraguay orientali, nel Brasile sud-orientale, nell'Argentina settentrionale e forse anche in Uruguay.
Il beccacino gigante (Gallinago undulata, Boddaert 1783) è un uccello della famiglia degli Scolopacidae dell'ordine dei Charadriiformes.
De reuzensnip (Gallinago undulata) is een vogel uit de familie van strandlopers en snippen (Scolopacidae).
Deze soort komt voor in noordelijk en zuidoostelijk Zuid-Amerika en telt 2 ondersoorten:
De reuzensnip (Gallinago undulata) is een vogel uit de familie van strandlopers en snippen (Scolopacidae).
O narcejão (Gallinago undulata) é uma espécie de ave sul-americana, caradriiforme, da família dos escolopacídeos.[1] Mede cerca de 45 cm de comprimento, possuindo bico grosso.
São reconhecidas duas subespécies:[2]
O narcejão (Gallinago undulata) é uma espécie de ave sul-americana, caradriiforme, da família dos escolopacídeos. Mede cerca de 45 cm de comprimento, possuindo bico grosso.
Jättebeckasin[2] (Gallinago undulata) är en beckasin som förekommer i Sydamerika, den största i släktet.[3].
Jättebeckasinen är som namnet avslöjar störst av alla beckasiner, med en kroppslängd på 40-43,5 centimeter. Liksom andra beckasiner har den kraftig kropp, lång rak näbb, breda vingar samt korta ben. Ovansida, hals och nacke är streckade och mönstrade i svart och brunt, och kastanjefärgade kanter på fjädrarna formar distinkta linjer utmed ryggen. Buken är vit med brun bandning på flankerna. Unikt för jättebeckasinen är även vingpennorna bandade. Ben och fötter är grågröna.[4]
Jättebeckasinen skiljer sig från wilsonbeckasin och sydamerikansk beckasin genom sin storlek och sina rundade vingar. De storvuxna höglänt levande arterna andinsk beckasin och stricklandbeckasin saknar jättebeckasinens vita buk och vältecknade ovansida, medan liknande ädelbeckasinen är tydligt mindre.[4]
När den skräms upp hörs ett kek-kek vid uppfloget. Under det nattliga spelet avger den ett raspigt, trestavigt läte.[4]
Jättebeckasinen delas in i två underarter med två skilda utbredningsområden:[3]
Jättebeckasinen förekommer i hög växtlighet i träsk, översvämmade gräsmarker och tillfälligtvis torr savann, från havsnivån till 2.200 meters höjd. Fågeln födosöker mest nattetid, bland annat efter grodor. Kombinationen av levnadsmiljön, dess benägenhet att flyga först när man nästan kliver på den, dess nattliga vanor samt kryptiska fjäderdräkt gör att dess vanor är nästan helt okända.[4]
Bon av den sydliga underarten har hittats i Brasilien i september och från november till början av januari. De placeras på en liten kulle mellan olika våmtarksområden vari fågeln lägger två till fyra ägg. Inga bon relaterade till den nordliga nominatformen har hittats.[4]
Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population, men tros minska i antal, dock inte tillräckligt kraftigt för att den ska betraktas som hotad.[1] Internationella naturvårdsunionen IUCN kategoriserar därför arten som livskraftig (LC).[1] Världspopulationen har inte uppskattats, men i Colombia uppfattas den som lokalt förekommande och ovanlig. Ingenstans uppfattas den som vanlig, men dess nattliga vanor och extremt tillbakadragna leverne kan möjligen överskatta hur ovanlig den är.[1]
Wikimedia Commons har media som rör jättebeckasin.
Jättebeckasin (Gallinago undulata) är en beckasin som förekommer i Sydamerika, den största i släktet..
Gallinago undulata là một loài chim trong họ Scolopacidae.[2]
Bài viết Bộ Choi choi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Gallinago undulata là một loài chim trong họ Scolopacidae.
