Mediterranean region and Sinai.
Mediterranean region, Sinai, Caucasus, southwest Asia.
Tazet nərgizgülü (lat. Narcissus tazetta)[1] — nərgizgülü cinsinə aid bitki növü.[2]
Tazet nərgizgülü (lat. Narcissus tazetta) — nərgizgülü cinsinə aid bitki növü.
Narcissus tazetta o caldereta, jonquillo, lliri de nadal, nadala i narcís de nadales es troba classificat dins de la secció Tazetta DC., dins el gènere Narcissus. Les espècies que formen el grup Tazetta són N.tazetta L., N. papyraceus, N. pachybolbus i N. dubius. Les plantes d'aquest grup presenten alguns caràcters morfològics semblants com la secció de les fulles que és àmplament el·líptica, la corona és copuliforme, els filaments estaminals són rectes, en 2 nivells; les anteres no versàtils i les llavors no presenten estròfil (substància de reserva o eleosoma que es forma a partir del funicle i és extern a la llavor).[3] És un grup que els agrada el clima Mediterrani i agraeixen els dies de sol enfront dels més freds.
Planta herbàcia bulbosa d'uns 2-60 cm d'alçada, glabra. El bulb és subglobós amb túniques externes de tipus membranoses d'un color castany fosc, que es perllonga en una beina d'uns 11-98 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós.
Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.
Es pot trobar en clarianes de suredes o de matollar, prats humits i en esquerdes de roques calcàries. El seu abast és de 0 a 1000m d'altitud sobre el nivell del mar. es distribueix des del nord-est de la península Ibèrica fins als Balcans i Anatolia; i el Nord d'Àfrica, ha estat cultivat i s'ha naturalitzat en moltes zones.
La descripció de N. tazetta es basa únicament en plantes procedents de Girona i Balears, on aquesta espècie és clarament autòctona. Narcissus tazetta és molt semblant a N. papyraceus tant per la mida de les peces florals com per la robustesa general de les plantes. Es diferencien entre ells per la coloració de la corona: groga a N. tazetta i blanca a N. papyraceus; així com per la major longitud del tub i filaments estaminals de N. tazetta.
Narcissus tazetta va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec, Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1, 290, a l'any 1753.[4]
Número de cromosomes de Narcissus tazetta (Fam. Amaryllidaceae) i taxons infraespecífics: n=5 2n=10.[5] 2n=20,21,30,31.[6] 2n=22.[7]
Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cephissus i de la ninfa Leiriope; que es distingia per las seva bellesa.
El nom deriva de la paraula grec: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que se pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta es embriagadora).
tazetta: epítet llatí que significa "amb petita tassa".[8]
Narcissus tazetta o caldereta, jonquillo, lliri de nadal, nadala i narcís de nadales es troba classificat dins de la secció Tazetta DC., dins el gènere Narcissus. Les espècies que formen el grup Tazetta són N.tazetta L., N. papyraceus, N. pachybolbus i N. dubius. Les plantes d'aquest grup presenten alguns caràcters morfològics semblants com la secció de les fulles que és àmplament el·líptica, la corona és copuliforme, els filaments estaminals són rectes, en 2 nivells; les anteres no versàtils i les llavors no presenten estròfil (substància de reserva o eleosoma que es forma a partir del funicle i és extern a la llavor). És un grup que els agrada el clima Mediterrani i agraeixen els dies de sol enfront dels més freds.
Narcis taceta (Narcissus tazetta) je druh jednoděložné rostliny z čeledi amarylkovité (Amarillidaceae).
Jedná se o vytrvalou, asi 20–50 cm vysokou bylinu, s podzemní cibulí, která je vejcovitá a má asi 30–50 mm v průměru. Listy jsou nejčastěji po 4–6 v přízemní růžici, jsou jednoduché, přisedlé, s listovými pochvami. Čepele listů jsou celokrajné, čárkovité, asi 8–15 mm široké, často nasivělé, ztlustlé, žilnatina je souběžná. Květy jsou oboupohlavné, jsou většinou v květenstvích, v nepravých okolících asi po 5–15 květech. Květy jsou silně vonné. Pod květenstvím je toulcovitý listen, který je suchomázdřitý. Okvětí se skládá z 6 okvětních lístků ve 2 přeslenech (3+3), které jsou v dolní části srostlé v okvětní trubku, jsou bílé nebo žluté (subsp. aureus). V ústí trubky je límcovitá pakorunka, která je žlutá až oranžová, asi 3–6 mm dlouhá. Tyčinek je 6. Gyneceum je složeno ze 3 plodolistů, semeník je spodní. Plodem je třípouzdrá tobolka[1],[2].
Přirozeně je rozšířen ve Středomoří, v jižní Evropě i severní Africe a v Íránu. Je variabilní, v západní části areálu roste Narcissus tazetta L. subsp. tazetta, jinde pak Narcissus tazetta L. subsp. italicus, a Narcissus tazetta L. subsp. aureus[3]. Pěstovaný a zplanělý je však ledaskde jinde, např. v Číně, Japonsku a Severní Americe[2].
V ČR je nepůvodní, ale občas pěstovaná okrasná rostlina, vykvétá brzy na jaře, už v únoru až dubnu.
Narcis taceta (Narcissus tazetta) je druh jednoděložné rostliny z čeledi amarylkovité (Amarillidaceae).
Die Strauß-Narzisse (Narcissus tazetta), auch Bukett-Narzisse, Mehrblütige Narzisse oder Tazette genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Narzissen (Narcissus) innerhalb der Familie der Amaryllisgewächse (Amaryllidaceae). Der wissenschaftliche Name tazetta (italienisch, „Tässchen“) bezieht sich auf die Form der Nebenkrone.
Strauß-Narzissen sind ausdauernde krautige Pflanzen, die Zwiebeln als Überdauerungsorgane ausbilden, mit teils kontraktilen Wurzeln. Sie erreichen Wuchshöhen von bis zu 30 cm. Anders als andere Arten ist sie nicht frostfest.
Die Blüten sind weiß und haben in ihrer Mitte eine gelegentlich farbige Nebenkrone. Diese Art gehört zu den Narzissen, bei denen die Blüten nicht einzeln auf einem Blütenstandsschaft stehen, sondern ab Dezember bis März hat sie bis zu fünf Blüten auf einem doldigen Blütenstand (daher ihr Name).
Die Strauß-Narzisse ist im Mittelmeergebiet (Südeuropa und Nordafrika) beheimatet. Damit ist sie die am weitesten südlich vorkommende Narzissenart. Wilde Populationen finden sich auch im Iran und im Kaschmir. Zumindest in Kaschmir müssen diese jedoch als eingeführt betrachtet werden.
Der in Griechenland Manousakia (Μανουσάκια) genannten Narzissenart kommt als Winterblüher in Gedichten und Liedtexten des Landes eine besondere Bedeutung zu. Ab Ende Dezember werden die als Frühlings(vor)boten geltenden wildwachsenden Narzissen gesammelt und auch auf Märkten verkauft.
Vegetativ vermehrt sich die Strauß-Narzisse durch Brutzwiebeln.
Die Strauß-Narzisse ist als Schnittblume von geringerer Bedeutung als die Gelbe oder Weiße Narzisse. Sie zählt jedoch zu den ältesten in Kultur befindlichen und am frühesten züchterisch bearbeiteten Narzissen. Aufgrund ihres Blühzeitpunkts findet man ihre Sorten gelegentlich schon im Dezember als Weihnachts-Tazette im Handel. Bei der biblischen „Rose von Scharon“ könnte es sich um eine Strauß-Narzisse handeln.[1]
Die Strauß-Narzisse (Narcissus tazetta), auch Bukett-Narzisse, Mehrblütige Narzisse oder Tazette genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Narzissen (Narcissus) innerhalb der Familie der Amaryllisgewächse (Amaryllidaceae). Der wissenschaftliche Name tazetta (italienisch, „Tässchen“) bezieht sich auf die Form der Nebenkrone.
Cūi-siĕng(水仙) iâ hô̤ lā̤ cūi-siĕng-huă(水仙花), sê siŏh cṳ̄ng sĭk-ŭk.
Tixlulin (Isem usnan: Narcissus tazetta) d talmest n yemɣi seg twacult n wamaryllidaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Tixlulin (Isem usnan: Narcissus tazetta) d talmest n yemɣi seg twacult n wamaryllidaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Narcissus tazetta (paperwhite, bunch-flowered narcissus, bunch-flowered daffodil,[1] Chinese sacred lily, cream narcissus, joss flower, polyanthus narcissus) is a perennial ornamental plant that grows from a bulb. Cultivars of N. tazetta include 'Paperwhite', 'Grand Soleil d'Or' and 'Ziva', which are popularly used for forcing indoors, as is the form of N. tazetta known as Chinese Sacred Lily.[2][3][4]
Narcissus tazetta is amongst the tallest of the narcissi, and can grow to a height of up to 80 centimetres (31 in),[5] with thin, flat leaves up to 40 centimetres (16 in) long and 15 millimetres (0.59 in) wide. Umbels have as many as 8 flowers, white with a yellow corona.[6][7][8][9][10]
Six subspecies are accepted by the World Checklist of Selected Plant Families:[11]
Narcissus tazetta contains a fragrant compound found in only a few other plants, including roses and Acnistus arborescens, called orcinol dimethyl ether, which is almost undetectable to the human nose. Experiments with honeybees have shown they can readily detect it.[17]
Narcissus tazetta is a widespread species, native to the Mediterranean region from Portugal to Turkey. It is also naturalized across the Middle East, Central Asia, Iran, Afghanistan, Pakistan, India, Nepal and Bhutan, as well as the Canary Islands, China (Fujian, Zhejiang), Japan, Australia, Korea, Norfolk Island, New Zealand, Bermuda, Mexico and the United States (Oregon, California, Texas, Alabama, Arkansas, Florida, Louisiana, Mississippi, North Carolina, South Carolina, Virginia, and West Virginia)[18] and South America.[19]
Narcissus tazetta is grown commercially for its essential oil, mostly in southern France. An interspecies hybrid, with Narcissus poeticus, is also grown for its essential oil.[20]
Narcissus tazetta (paperwhite, bunch-flowered narcissus, bunch-flowered daffodil, Chinese sacred lily, cream narcissus, joss flower, polyanthus narcissus) is a perennial ornamental plant that grows from a bulb. Cultivars of N. tazetta include 'Paperwhite', 'Grand Soleil d'Or' and 'Ziva', which are popularly used for forcing indoors, as is the form of N. tazetta known as Chinese Sacred Lily.
Narcissus tazetta es una planta de la familia de las amarilidáceas.
El narciso de manojo (Narcissus tazetta) es una planta bulbosa perenne, glabra con tallo fuerte, de 20-65 cm de alto, comprimido, de 2 cantos y sin hojas. Bulbo ovalado, de hasta 6 cm de largo y 5 cm de grosor. Las 3-6 hojas presentes en la floración son planas o acanaladas, con frecuencia verde azulado, de 20-75 cm de largo y 5-14 mm de ancho. Flores en racimos en número de 2-15, cogantes, de longitud desigual, en un pedúnculo de hasta 7,5 cm de largo en la axila de un tépalo membranoso, de hasta 6,5 cm de largo, aromáticas. Tubo corolino delgado, de 12-30 mm de largo. Pétalos blancos, de color crema o amarillo, extendidos, de 8-22 mm de largo y 4-14 mm de ancho. Corola secundaria en forma de copa, amarilla o naranja, de 3-6 mm de alto. Estambres desiguales, los 3 más largos sobresalientes.[1]
Terrenos en cultivo, matorrales, orillas de los ríos.
Mediterráneo, Canarias, Cáucaso.
Narcissus tazetta fue descrita por el científico, naturalista, botánico y zoólogo sueco, Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1, 290, en el año 1753.[2]
Número de cromosomas de Narcissus tazetta (Fam. Amaryllidaceae) y táxones infraespecíficos: n=5 2n=10.[3] 2n=20,21,30,31.[4] 2n=22.[5]
Narcissus nombre genérico que hace referencia del joven narcisista de la mitología griega Νάρκισσος (Narkissos) hijo del dios río Cephissus y de la ninfa Leiriope; que se distinguía por su belleza.
El nombre deriva de la palabra griega: ναρκὰο, narkào (= narcótico) y se refiere al olor penetrante y embriagante de las flores de algunas especies (algunos sostienen que la palabra deriva de la palabra persa نرگس y que se pronuncia Nargis, que indica que esta planta es embriagadora).
tazetta: epíteto latino que significa "con pequeña taza".[6]
Narcisse-à-bouquet
Narcissus tazetta, le narcisse à bouquet, est une espèce de plantes monocotylédones de la famille des Amaryllidaceae, sous-famille des Amaryllidoideae, originaire d'Eurasie. C'est une plante herbacée, vivace grâce à son bulbe.
Narcissus tazetta est une plante herbacée bulbeuse vivace, glabre, à tige robuste, haute de 20 à 65 cm, comprimée, à 2 bords et sans feuilles. Le bulbe, ovoïde à subglobuleux, à tuniques externes membraneuses, de couleur brun clair à brun foncé, mesure jusqu'à 7 cm de long sur 3 à 5 cm de large. Il se prolonge par une gaine de 1 à 9,5 cm de long. À la floraison, il présente de 2 à 6 feuilles linéaires, à limbe plat ou nervuré, à bords lisses, souvent vert bleuâtre, longues de 25 à 35 cm et larges de 8 à 15 mm. Ces feuilles, de section étroitement elliptique, sont ceinturées à la base par 1 ou 2 gaines scarieuses, tronquées, qui sont plus ou moins recouvertes par le prolongement des tuniques externes du bulbe.
L'inflorescence est un racème ou pseudo-ombelle, de 25–35 cm de long, à spathe papyracée, brun pâle, de 4 à 6 cm de long, comptant de 2 à 15 fleurs. Les fleurs, fortement parfumées, présentent un périanthe de 2 à 4 cm de large formé de tépales soudés. Le tube du périanthe de 1,5 à 2 cm de long, se rétrécit progressivement jusqu'à la base. Les tépales présentent des lobes distincts, étalés à réfléchis, de couleur blanc-crème, linéaires-ovales à oblancéolés, de 8 à 22 mm de long sur 4 à 14 mm de large, à l'apex aigu. La couronne en forme de coupe, jaune ou orange, a 3 à 6 mm de haut et 6 à 10 mm de diamètre, à l'apex crénelé à hérissé. Les étamines, au nombre de six, sont inégales et présentent un filament droit et blanchâtre, et une anthère jaune, les 3 étamines plus courtes sont incluses dans le tube du périanthe, les 3 plus longues et le style sont exserts (saillants) dans l'embouchure de la couronne[2],[3].
Le fruit est une capsule oblongue-ovoïde de 12 mm de long sur 6 à 7 mm de large. Les graines ovoïdes, noires, brillantes, mesurent 2 à 2,2 mm de long sur 1,4 à 1,5 mm de large[4].
Narcissus tazetta est à la base une espèce dioïque à 10 chromosomes (2n = 2x = 10) mais présente un polymorphisme cytologique[5] Il existe en effet des variétés tétraploïdes à 20 chromosomes (2n = 4x = 20) ou polyploïdes à 21, 22, 30, 31 chromosomes[6],[7].
L'aire de répartition originelle de Narcissus tazetta comprend l'ensemble des pays riverains de la mer Méditerranée, en Europe méridionale (Albanie, Espagne, y compris les îles Canaries, France, Grèce, Chypre, Italie, ex-Yougoslavie), en Afrique du Nord (Maroc, Algérie, Tunisie, Libye, Égypte et au Moyen-Orient (Liban-Syrie, Israël, Irak, Turquie) ainsi qu'en Asie centrale (Iran, Afghanistan, Ouzbékistan, Turkménistan) et en Extrême-Orient (Sud-Est de la Chine, Japon)[8].
L'espèce a été introduite en Amérique du Nord (États-Unis, Mexique, Bermudes), en Australasie (Australie, Nouvelle-Zélande, îles Norfolk), et dans divers pays d'Eurasie (Portugal, Transcaucasie, Tadjikistan, Himalaya occidental, Corée)[8].
En région méditerranéenne, cette plante se rencontre au bord des champs, dans les prairies et dans les endroits incultes, de préférence dans les milieux frais et humides, à des altitudes relativement basses[9], mais peut s'élever en montagne jusqu'à 1200 mètres d'altitude[10].
L'espèce Narcissus tazetta a été décrite par le botaniste suédois Linné et publié en 1753 dans son Species plantarum 1, 290[11].
Le nom générique, « Narcisse », fait référence au jeune Narcisse de la mythologie grecque, Νάρκισσος ( Narkissos ), fils du dieu fleuve Céphise et de la nymphe Liriope. Le nom dérive du mot grec, νάρκη (nárkê), « torpeur, engourdissement », et fait référence à l'odeur pénétrante et enivrante des fleurs de certaines espèces (certains soutiennent que le mot dérive du mot persan 'نرگس' qui se prononce Nargis, ce qui indique que cette plante est enivrante).
L'épithète spécifique, « tazetta », est un terme italien qui signifie « petite tasse »[12].
Selon The Plant List (2 juin 2021)[1] :
Selon World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (2 juin 2021)[14] :
Narcisse-à-bouquet
Narcissus tazetta, le narcisse à bouquet, est une espèce de plantes monocotylédones de la famille des Amaryllidaceae, sous-famille des Amaryllidoideae, originaire d'Eurasie. C'est une plante herbacée, vivace grâce à son bulbe.
Višecvjetni sunovrat (lat. Narcissus tazetta), vrsta sunovrata, ukrasna trajnica iz porodice zvanikovki raširena od zemalja Mediterana, na istok do Afganistana, Turkmenistana i Tadžikistana, te na jugoistoku Kine i Japanu. Uvezena je i u Sjevernu Ameriku, Australiju i Novi Zeland.[1]
Spada među najviše sunovrate, naraste do 80 cm. visine. U Hrvatskoj je strogo zaštićena.
Višecvjetni sunovrat (lat. Narcissus tazetta), vrsta sunovrata, ukrasna trajnica iz porodice zvanikovki raširena od zemalja Mediterana, na istok do Afganistana, Turkmenistana i Tadžikistana, te na jugoistoku Kine i Japanu. Uvezena je i u Sjevernu Ameriku, Australiju i Novi Zeland.
Spada među najviše sunovrate, naraste do 80 cm. visine. U Hrvatskoj je strogo zaštićena.
Narcissus tazetta L. è una pianta bulbosa della famiglia delle Amaryllidaceae.[1]
Troviamo associati al narciso diversi significati e simbologie, legati a culture anche molto lontane tra di loro.
Nell'antica Grecia il nome deriva da ναρκάω, "nàrke", stordimento o inebriante, oppure può essere riferito alla sua intensa profumazione (narcotico); a questo nome è legato il mito di Narciso.
L'epiteto della specie, "tazetta", è riferito alla forma della paracorolla simile a una "tazzina".[2]
È una pianta erbacea bulbosa, alta dai 20 ai 60 cm, con fusti leggermente rigidi e carnosi, perenne. Le radici sono fascicolate e filiformi partenti da un grosso bulbo (3 x 4 cm) arrotondato e piriforme con tuniche brune. I fiori sono caratterizzati da una coppa centrale, a forma di piccola trombetta, contornata da una corona costituita da 5-7 petali allargati verso l’esterno.[3] Fiorisce da dicembre a marzo[4]
I narcisi sono originari del bacino mediterraneo e si sono ampiamente diffusi in tutta l'Europa e Asia. Cresce spontaneamente in tutte le regioni d'Italia, escluse le zone alpine, da 0 fino a 1200 metri in prati umidi e boschi[5].
Sono riconosciute le seguenti sottospecie:[1][6]
Nella medicina tradizionale si usa il bulbo per le sue proprietà analgesiche, emetiche, antispaspodiche, anticonvulsive, febbrifughe e contro la tosse. Macerato si utilizza per il trattamento di foruncoli e ascessi.
L'olio essenziale ricavato dalla pianta viene utilizzato nella preparazione di profumi.
La pianta contiene narcisina e licorina rendendola pericolosa nell'ingestione.[7]
Narcissus tazetta L. è una pianta bulbosa della famiglia delle Amaryllidaceae.
Narcyz wielokwiatowy (Narcissus tazetta L.) – gatunek roślin z rodziny amarylkowatych.
Zasięg jego rodzimego występowania ciągnie się od Maroka i Hiszpanii po Chiny i Syberię. Występuje w Afryce Północnej (Maroko, Libia, Algieria, Egipt), Europie Południowej (Portugalia, Hiszpania, Francja, Włochy, Grecja, Jugosławia, Albania, południowo-zachodnia Rosja), Azji Zachodniej (Cypr, Turcja, Izrael, Liban, Syria, Jordania, Iran, Irak), na Zakaukaziu, Zachodniej Syberii i dwóch prowincjach Chin (Fujian, Zhejiang). Ponadto rozprzestrzenia się gdzieniegdzie poza obszarem swojego rodzimego występowania, nie wszędzie jego zasięg został dokładnie zbadany. Jest uprawiany w wielu krajach świata[3], również w Polsce[4].
Geofit cebulkowy o wysokości 30-60 cm.Liście równowąskie, ostro zakończone. Wszystkie wyrastają tylko z cebuli, tworząc różyczkę liściową. Łodyga bezlistna z kwiatostanem złożonym z 3-15 kwiatów. Kwiaty są pachnące, pojedynczy ma długość 3-5 cm, białe, szerokojajowate płatki okwiatu i żółty przykoronek o szerokości dwukrotnie większej od wysokości[5].
Rośnie na miejscach wilgotnych, w wilgotnych szczelinach skał i w zbiorowiskach roślinnych typu batha i frygana[5]. W Izraelu kwitnie od listopada do grudnia[6].
Zawiera niemal niewykrywalny dla węchu człowieka fenolopochodny związek organiczny zwany orcinolem, który jednak bardzo dobrze jest wykrywany przez pszczoły[7].
Narcissus tazetta é uma espécie de planta com flor pertencente à família Amaryllidaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 290. 1753.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]
Narcissus tazetta é uma espécie de planta com flor pertencente à família Amaryllidaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 290. 1753.
Çin nergisi (Narcissus tazetta), nergisgiller (Nergisgiller) familyasından 20–60 cm. boyunda, soğanlı çok yıllık bir bitki.
Yapraklar 4-6 adet ve şerit şeklindedir. Çiçekler uzun bir sapın ucunda 3-10 adet ve şemsiyeye benzer halde dizilmişlerdir.
Perigon olan çiçek; 2–4 cm uzunluğunda ve açık sarı renkte, kaidede birleşik ve tüp şeklinde uzamış, tepede 6 loplu ve lopların ortasında altın sarısı renkte ve halka şeklinde ve loblardan daha kısa taç bulunur. Meyve 3 bölmeli bir kapsüla olup, tohumlar yarı küremsi şekilde ve siyah renktedir. Ocak- Mart ayları arasında çiçek açar.
Marmara, Ege ve Akdeniz bölgelerinde 0–850 m rakımlar da çam ormanları altında, maki içerisinde ve su kenarlarında tabii olarak yetişirken, park ve bahçelerde süs bitkisi olarak yetiştirilmektedir.
Soğanını yiyen kişide ise; kusma, bulantı, ishal, sara nöbetinde olduğu gibi kasılmalar ile titremeler gözlenir.
Çin nergisi (Narcissus tazetta), nergisgiller (Nergisgiller) familyasından 20–60 cm. boyunda, soğanlı çok yıllık bir bitki.
Багаторічна цибулинна рослина, гола з сильним стеблом, висотою 20–65 см. Овальна цибулина, до 6 см завдовжки і товщиною 5 см. Листки плоскі або гофровані, часто блакитно-зелені, 20–75 см завдовжки і шириною 5–14 мм. Квіти в кластерах чисельністю 2–15, ароматні. Пелюстки білі, кремові або жовті, 8–22 мм завдовжки і 4–14 мм шириною.
Північна Африка: Алжир; Єгипет; Лівія; Марокко. Азія: Кіпр; Іран; Ірак; Ізраїль; Йорданія; Ліван; Сирія; Туреччина; Китай — Фуцзянь, Чжецзян. Кавказ: Росія — Передкавказзя, Західний Сибір, Європейська частина. Південна Європа: Албанія; Колишня Югославія; Греція [вкл. Крит]; Італія [вкл. Сардинія, Сицилія]; Франція [вкл. Корсика]; Португалія; Іспанія [вкл. Балеарські острови]. Натуралізований в інших місцях. Також культивується. Точний рідний діапазон неясний.
Населяє земля для вирощування, чагарники, береги річок. На відміну від інших видів, не морозостійкий. Вирощується в комерційних цілях задля ефірної олії, в основному на півдні Франції.
Thủy tiên (danh pháp hai phần: Narcissus tazetta L.) là một loại thực vật thuộc Chi Thủy tiên, Họ Loa kèn đỏ (Amaryllidaceae). Loài cây này có thể dùng làm cảnh, trồng bằng cách đặt phần củ vào trong bình nước. Cây nở hoa nhỏ, có màu trắng và mùi thơm.
Củ của cây có chất alkaloids gây chóng mặt, buồn nôn, tiêu chảy, run rẩy toàn thân, hôn mê, có thể dẫn đến tử vong khi ăn phải.
Narcissus tazetta là một trong số những loài cao nhất trong narcissi, và có thể cao đến 80 cm,[1] với lá mảnh phẳng dài đến 40 cm và rộng 15 mm. Cụm hoa có khoảng 8 hoa với cánh màu trắng và nhị hoa màu vàng.[2][3][4][5][6]
Có 6 phân loài được chấp nhận theo World Checklist of Selected Plant Families:[7]
Narcissus tazetta chứa hợp chất thơm chỉ được tìm thấy ở một vài loài như hoa hồng và Acnistus arborescens, có tên gọi là orcinol dimethyl ete, chất này hầu như mũi người không phát hiện được. Các thí nghiệm trên ong mật cho thấy chú có thể nhận dạng được.[13]
Narcissus tazetta là một loài phân bố rộng rãi, chúng là loài bản địa của vùng Địa Trung Hải từ Bồ Đào Nha đến Thổ Nhĩ Kỳ. Nó cụng là loài được bản địa hóa khắp vùng Trung Đông, Trung Á, Afghanistan, Pakistan, Ấn Độ, Nepal và Bhutan, cũng như Quần đảo Canary, Trung Quốc (Phúc Kiến, Chiết Giang), Nhật Bản, Úc, Hàn Quốc, Đảo Norfolk, New Zealand, Bermuda, Mexico và Hoa Kỳ (Oregon, California, Texas, Alabama, Arkansas, Florida, Louisiana, Mississippi, Bắc Carolina, Nam Carolina, Virginia, và Tây Virginia)[14] và Nam Mỹ.[15]
Narcissus tazetta được trồng thương mại để lấy tinh dầu, hầu hết ở miền nam Pháp. Một loài lai với Narcissus poeticus, cũng được trồng để lấy tinh dầu. Ứng dung trong y khoa gần đây là một protein có tên là lectin có tác dụng kháng vi rút cảm cúm. Tác dụng này dựa trên cách sử dụng liều phụ thuộc. Tính chất kháng virus cho kết quả rằng nó có thể vô hiệu hóa RSV trong chu kỳ lây nhiễm và vì thế nó không thể lan rộng. Đặc tính kháng virus của nhóm lectin nhất định sẽ có tác dụng lớn hơn trong giai đoạn sớm của bệnh cảm cúm. Nó có rất ít khả năng gây độc và tiềm năng to lớn như một tác nhân kháng virus, vì vậy nó có tiềm năng để sử dụng trong nghiên cứu công nghệ sinh học trong tương lai.[16]
Thủy tiên (danh pháp hai phần: Narcissus tazetta L.) là một loại thực vật thuộc Chi Thủy tiên, Họ Loa kèn đỏ (Amaryllidaceae). Loài cây này có thể dùng làm cảnh, trồng bằng cách đặt phần củ vào trong bình nước. Cây nở hoa nhỏ, có màu trắng và mùi thơm.
Củ của cây có chất alkaloids gây chóng mặt, buồn nôn, tiêu chảy, run rẩy toàn thân, hôn mê, có thể dẫn đến tử vong khi ăn phải.
Narcissus tazetta L., 1753
Нарци́сс буке́тный, или тацетт[2][3] (лат. Narcissus tazetta) — вид однодольных цветковых растений, включённый в род Нарцисс (Narcissus) семейства Амариллисовые (Amaryllidaceae).
Нарцисс букетный — многолетнее луковичное травянистое растение. Луковица яйцевидной формы, до 6 см в диаметре, бледно- или тёмно-коричневого цвета.
Листья немногочисленные (в количестве 4-6) прямые, линейные, до 35 см длиной и до 2 см шириной, сизовато-зелёные.
Стрелка-цветонос до 35 см длиной, уплощённая, ближе к основанию сравнительно толстая, выше — тонкая, несущая от 5 до 15 цветков. Прицветник плёнчатый, бледно-коричневый. Цветки ароматные, 2—4 см в диаметре. Трубка (коронка) небольшая, оттопыренная, до 2 см длиной, жёлтая. Листочки околоцветника белые или кремовые, обратноланцетовидные или линейно-яйцевидные. Тычинки неравные, три из них короче трубки, три — длиннее. Пестик обычно короче длинных тычинок, однако может их и превосходить.
Число хромосом 2n = 22.
Естественный ареал нарцисса букетного — Средиземноморье (от Португалии на западе до Ирана на востоке). Натурализовался в Северной Америке, Японии, Индии и Китае.
Нарцисс выращивается в качестве декоративного садового растения в Европе (с 1557 года[2]) и Северной Америке. В России, за исключением Черноморского побережья, на зиму нуждается в укрытии[2].
Действительные синонимы уровня вида
Нарци́сс буке́тный, или тацетт (лат. Narcissus tazetta) — вид однодольных цветковых растений, включённый в род Нарцисс (Narcissus) семейства Амариллисовые (Amaryllidaceae).
水仙(学名:Narcissus tazetta)为石蒜科水仙属的植物。水仙別名則甚多:有雅蒜、天蔥、柰只、配元、儷菊、女史花、姚女花、雪中花、凌波客、金盞、銀臺、納西塞斯等名。
多年生草本,地下部分的鳞茎肥大似洋葱,卵形至厂卵状球形,外皮棕褐色皮膜;阔线形扁平叶子,先端钝,二列状着生;冬季抽花穗,近顶端有膜质苞片,苞开后放出花数朵,苞花葶中空,扁筒状,通常每球有花葶数支,多者可达10余支,每葶数支,至10余朵,组成伞房花序,白色芳香花,内部有黄色杯状突起物(副冠)。
水仙花的分佈非常廣泛,其原產地包括地中海地區、位於大西洋的加那利群島、整個中東和中亞、不丹、中國(福建、浙江)、日本、韓國、澳大利亞、諾福克島、新西蘭、百慕大群島、墨西哥和美國(俄勒岡州、加利福尼亞州、德克薩斯州、阿拉巴馬州、阿肯色州、佛羅里達州、路易斯安那州、密西西比州、北卡羅來納州、南卡羅來納州和弗吉尼亞州)。
在中国舟山普陀岛的水仙与漳州水仙、崇明水仙齐名为中国最佳三大水仙品种之一。舟山普陀水仙原来野生甚多,经专家鉴定,此系优异品种,花开时芬芳郁烈,香气持久。现由林场培植,品种更加优化,其特点是球大、花多、香浓,赢得行家的好评。 1981年正式被命名为“普陀水仙”。普陀水仙是舟山市的市花。
水仙具有宜人的芳香,並不像紙白水仙那樣具有難聞的動物氣味,鮮花爲製造高級芳香油的原料,是水仙雕刻艺术的主要材料,而且是很歡迎的年花,因爲其在農曆新年期間開放,象徵來年好運。
多花水仙、中国水仙、企頭水仙、蟹爪水仙、凌波仙子、金盏银台、洛神香妃、玉玲珑、金银台、姚女花、女史花、天葱、雅蒜、俪兰、女星、雪中花等。